GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Actasessió 29-IV-1988 406
Acordssessió 14-VI-1988 418
Disposicions Generals
Acords delsòrgans degovern
Estatut de l'Institut de Promoció Urbanística i
JocsOlímpics de 1992 422
Decretsde l'Alcaldia
Modificacionsdecrèdit 426
Creació del Consell Rector de l'Imae amb la
composició, les funcions i el règim d'actuació
ques'indiquen 435
Cartipàs
Delegaciódela Presidència i nomenament d'Ob¬
servadoren elConsell de laFundació Privada
Escoles Domènech 436
Confirmaciómembresde la M.l. Administració de
l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau ... 436
Nomenament representant en laFundació «Insti¬
tutd'Humanitats» 436
Consells Municipals de Districte Districte 4. Les Corts. Acords
sessió 2-VI-1988 437
Districte 9. Sant Andreu. Acords
sessió 27-IV-1988 437
Consell Municipal Permanent
Acta sessió 29-1-1988 439
Acta sessió 2-111-1988 443
Acta sessió 15-111-1988 445
Acta sessió 27-IV-1988 446
Disposicions d'interès per al'Ajuntament
Maig i juny 450
Anuncis
Llicències d'obres. Maig i juny 452
Notificacions 454
Anuncis publicats en el BOP dels dies 17 de
maig al 16 de juny 454
Ajuntament
V
de Barcelona
406 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 18
3n-\/i.iopfí
CONSELL
PLENARI
Al Salóde la Reina Regent dela Casade la Ciutat de
Barcelona, el vint-i-nou d'abril de mil nou-cents
vuitanta-vuit, es reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall i Mira, i hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Francesc Raventós i
Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regi¬
dors, Josep M. Serra i Martí, Joan Torres i Carol, Marta
Mata i Garriga, Joan Clos i Matheu, Mercè Sala i
Schnorkowski, Xavier Valls i Serra, Albert Batllei Bastar¬
das, Juan José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i Rebull,
Joaquim de Nadal i Caparà, M. Aurèlia Capmany i Famés, Raimon Martínez i Fraile. Jordi Parpal i Marfà,
Guerau Ruiz i Pena, Jordi Borja i Sebastià, Antoni
Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i Lagares, Francesca
Masgoret i Llardent, Josep M. Cullell i Nadal, Antoni
Comas i Baldellou, Josep M. Ainaud i de Lasarte, Enric
Vila iAndreu, Sara M. Blasi iGutiérrez, Josep M. Fargas i Falp, Teresa Perelló i Domingo, Artur Mas i Gavarró, Josep Bueno i Escalero, Fèlix Amat i Parcerisa, Jaume
Alsina i Oliva, JoanPuigdollers i Fargas, Eduard Cardo¬
na i Romeu, Daniel Fabregat i Llorente, Enric Lacalle i Coll, Antoni Albesa i Vilalta, José Alberto Fernández i
Díaz, i Antoni Lucchetti i Farré, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Excusa la seva assistència l'll im. Sr. Jordi Bonet i
Agustí.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Martí Pago-nabarraga i Garro.
Constatadal'existència de quòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessióa les onze hores i dotze minuts.
Es donen per llegides les actes de les dues sessions anteriors, extraordinàriai ordinària, tingudes el proppassat
15 de març de 1988, l'esborrany de les quals ha estat
tramès atots els membres del Consistori; i s'aproven. El Sr. Alcalde fa avinent que la sessió extraordinària
demanada pel Grup convergent pertractar el tema del
personal, s'efectuarà dintre del termini de dos mesos
que marca la Llei, durant el qual prosseguiran les
converses engegades entre l'Administració municipal,
el Comitè d'empresa i la Junta de Personal; que la Comissió de Govern, a instàncies del Segon Tinent
d'Alcalde i delGrupd'IniciativaperCatalunya, analitzàa bastament laqüestió del personal, debat del qualespe¬
raque se'n derivin solucions positives.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedarassabentat de la renúncia al càrrec de Regi¬ dor presentada per l'll im. Sr. Pere Miró i Sellarás; i ratificar eI decret de l'Alcaldia, de 13 d'abril de 1988
(NC-68), que accepta l'esmentada renúncia, agraint al Sr. Miró els serveis prestats a la Corporació.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 25 de març de 1988 (NC-52), que dóna compliment a la
Sentència dictada, ei 5 de març de 1988, per la Sala
Tercera del Contenciós Administratiu de l'Excma. Au¬
diència Territorial de Barcelona en tràmit d'apel·lació
davant el Tribunal Suprem, i nomena l'll im. Sr. Daniel
Fabregat i Llorente, President del Consellde Districte de
Gràcia, senseperjudici de la resolució judicial definitiva.
Quedarassabentat dels decrets de
l'Alcaldia,
de15 de març de 1988 (NC-43 i 44) quedelega
ía
sevarepresentació com a Vice-president del Patronat del
Consorci del Palau de la Música Catalana en laTinent d'Alcalde, ll·lma. Sra. Eulàlia Vintró i Castells, i
designa
representant de l'Ajuntament de Barcelona en l'esmen¬tat Patronat l·ll·lm. Sr. Germà Vidal i Rebull.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de25 de marçde 1988, que nomenen membres de laJunta
Rectora del Patronat Municipal de l'Orquestra de la
Ciutat de Barcelona: la ll·lma. Sra. Eulàlia Vintró i Cas¬
tells, Presidenta (NC-53); els ll·lms. Srs. Joaquim de
Nadal i Caparà i Germà Vidal i Rebull, Vice-presidents (NC-55); l'll im. Sr. Josep M. Cullell i Nadal i els Srs.
Francesc Bonastre i Bertran, Oriol Martorell i Codina,
Josep Mestres i Quadreny, Josep Casanovas i Puig,
Pilar Figueres i Bellot, Joan Francesc Marco i Conchilloi la Sra. Pilar Marsan i
Àlvarez,
membres (NC-54); i elsSrs. Ferran Mascarell i Canalda i Jaume Masferrer i
Ordis, observadors.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 25de
març de 1988 (NC-50), que designa President de la
Ponència del Nomenclàtor dels carrersde Barcelona, la
ll·lma. Sra. M. Aurèlia Capmany i Famés; i vocals, els
Srs. Ferran Mascarell i Canalda, Carme San Miguel i
Ruibal, Miquel Tuñí i Vancells, i Simó Artigues i Martí. Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 7
d'abril de 1988 (NC-57), que nomena representantsde
l'Ajuntament en el Patronat del Consorci del GranTea¬ tre del Liceu, lall·lma. Sra. Eulàlia Vintró iCastells, l'll im,
Sr. Germà Vidal i Rebull, l'Excm. i Mgfc. Sr. Josep
M.
Bricall i Masip, i l'll im. Sr. Jordi Vallverdú i Gimeno.
Quedarassabentat i ratificar els decrets del'Alcaldia,
de 14 d'abril de 1988 (NC-61, 62), que nomenen membres delConsell d'Administració del PatronatMuni¬
cipal de l'Habitatge, l'll im. Sr. Joaquim De
Nadal i
Caparài els Srs. Joan Busquets i Grau,
Coordinador
de
Serveis d'Urbanisme, i Rafael A. de Càceres i Zurita,
Coordinador de Serveis de Projectes i Obres.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 13 d'abril de 1988 (NC-60), que designa
representant de
l'Ajuntament de Barcelonaen la Comissió de
Protecció
Civil deCatalunya, elSr. Blai Alascio i Ruiz,
Coordinador
de Serveis de Protecció Ciutadana.Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de
18
d'abril de 1988 (NC-63), que designa
els
següents
membres de la Comissió Ciutadana perpreparar,
orga¬
nitzar i coordinar les diferents activitats per ala
Comme¬
moració del Centenari de
l'Exposició
Universal
de
Bar¬
celona de 1888: Hble. Sr. JoaquimMolins
i
Amat,
Conseller de
Comerç
i Turisme de laGeneralitat
de
Catalunya; Excm. i Mgfc. Sr. Josep M.Bricall
i
Masip,
Rector de la Universitat de Barcelona; Excm. i
Mgfc.
Sr.
Ramon Pasqual i de Sans, Rector de
la
Universitat
Autònoma de Barcelona; Excm. i Mgfc.Sr.
Gabriel
Ferrater i Pasqual, Rector de la
Universitat
Politècnica
de Barcelona; Oble. Sig. AlbertoSchepisi,
Cónsul
Ge¬
H GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 407
Navegació;
!! Im.
Sr.
Alfred Molinas
i Bellido, President
del
Foment
del
Treball;
Sr. Justo
Domínguez i de la
Fuente,Secretari
General d'UGT de
Catalunya;
Sr.
Josep
Lluís
López
i
Bulla,
Secretari
General de CC.OO.
deCatalunya;i Sr.
Enric Reyna
i
Martínez, President de
laFirade
Barcelona.
Quedar
assabentat
i
ratificar el decret
de l'Alcaldia,
de 22
d'abril de
1988
(NC-65),
que
designa
els
se¬
güents
representants
de
l'Ajuntament
en
la Mancomuni¬
tatde
Municipis
de
l'Àrea
Metropolitana de
Barcelona;
pel
Grup
Municipal
Socialista:
l'Excm.
Sr. Pasqual
Mara-gall i
Mira,
ll·lms.
Srs.
Jordi
Parpal i Marfà, Sra.
Mercè
Sala i
Schnorkowski,
Jordi Borja i
Sebastià, Josep M.
Serrai Martí, Joan
Torres
i Carol, i Xavier Valls
i Serra;
pel
Grup
Municipal de
Convergència i
Unió: ll·lms.
Srs.
Fèlix AmatiParcerisa,
Joan
Puigdollers i Fargas,
Eduard
Cardona i Romeu,
Jordi Bonet
i
Agustí, Josep Bueno i
Escalero, i la ll·lma. Sra.
Sara M.
Blasi i
Gutiérrez; pel
Grup
Municipal d'Aliança Popular:
ll·lm.
Sr. José Alberto
Fernández i Díaz; i pel
Grup Municipal
d'Iniciativa
per Catalunya:ll·lm.
Sr. Antoni
Lucchetti i Farré.
Quedarassabentatiratificar els acords de
la Comis¬
sió de Govern, de 13 d'abril de 1988,
d'acollir-se als
oferimentsdelaGeneralitat persubvencionar
les
Esco-les-bressol municipals i les activitats
de
l'Àrea
de Ser¬
veis Socials.
Quedar assabentat i ratificar els Convenis de col·la¬ boració amb: a) la Capitania
General de la
IV Regió
Militar Pirinenca Oriental per a la
instal·lació d'un
pontprovisionalal'avinguda
Meridiana
al'altura
del
carrerde
Tissó; b) la Generalitat de
Catalunya, sobre
l'elaboració
de cartells destinats a promoure el coneixement del
català entre els infants més petits de sis anys; c) la Universitat deBarcelona, sobre lafinalització del dipòsit al Museu d'Art Modern de Barcelona, de l'obra«Retrato
delReyAlfonso XII»; d) el Departament
d'Econometria,
Estadística i Economia Espanyola de la
Universitat de
Barcelona, sobre el desenvolupament d'un sistema
d'informacióhospitalàriaala ciutatde Barcelona; i e) les
Facultats dePsicologia i Pedagogia de la
Universitat de
Barcelona, la Facultat de Pedagogia de la UniversitatAutònoma de Barcelona, l'Escola Universitària de Tre¬ ball Social de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de
Barcelona,
il'Escola Universitàriade Treball Social delaGeneralitat de Catalunya, sobre realització de
pràcti¬
ques per part dels alumnes dels esmentats Centres.Quedarassabentat i ratificar el contracte formalitzat
el 18d'abrilde 1988, amb les Caixes deCatalunya, de
Pensions i de Barcelona, d'acomptes d'ingressos ordi¬ narisfinsa un límitde 16.000 milions de pessetesi amb
terminiel 31 de desembre de 1988.
Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Comissió
de
Govern,
de 27d'abril de1988, relatiu ala constitució de lafundació privada anomenada «Fundació
d'Olimpis-me i Ciència» (FOC),
celebrada a Palma de Mallorca, quetécom objectiu primordial portara terme activitats
d
investigació científica i tecnològica i promocionar i
potenciar
tot tipus
d'activitatsd'investigació relatives
alacultura i
l'esport. Sinicia, tot
seguit, la deliberació dels assumptes inclosos al'ordre del dia.
COMISSIÓ
DE GOVERNRatificar els acords adoptats per la Comissió de ovem en la sessió de 27 d'abril de 1988, pels quals
s'aprova: A) inicialment,
l'Estudi de detall
d'ordenació
volumètrica de lafinca núm. 7-9-11 de la plaça d'Osca; B) provisionalment,
el Pla especial
d'ordenació de l'illa
delimitada pels carrers de
Rosselló,
deCòrsega, de
Sicília i de Sardenya; i C) definitivament,
l'Estudi de
detall d'assenyalament d'alineacions
i
rasantsi
d'orde¬
nació volumètrica de l'illa delimitada pels carrers de
Brussel·les, de Florència, del Doctor Cadevall i del
Telè¬
graf.
Ratificar els acords adoptats per la
Comissió de
Govern enlasessió de 27 d'abril de 1988, pels qualsse suspèn: A) a proposta
del Districte de
Sarrià-Sant
Ger-vasi i pel termini d'un any, l'atorgament
de
llicències
d'activitats, d'edificació i reestructuració de locals exis¬ tents ambdestinació als usos resultants de les catego¬
ries B, C.1, C.2 i F de l'Ordenança
d'Establiments de
concurrènciapública en les cinc zones
definides
enel
plànol annex, afi
d'estudiar la
formació del Pla especial
per a la
regulació
delsestabliments de
concurrència
pública en el Districte; i B) a
instància del Districte de
Sant Andreu i pel termini d'un any, l'atorgament
de
llicències d'edificació, de reestructuració i d'ender¬rocamentenla finca núms. 13-15 del passeig de Fabra i Puig a fi d'estudiar la
formació
d'un
Pla especial de
protecció de l'edifici existent.
El Regidor-President del
Districte de
Sarrià-Sant
Ger-vasi, Sr. Amat, comentaque la
suspensió
dellicències
per a bars i establiments
similars
responala demanda
ciutadana de redreçament d'aquest sector a
l'empara
de l'Ordenança d'Establiments
de
concurrència públi¬
ca; i que els Regidors
dels Districtes
ons'han adoptat
acordsanàlegs, no
són contraris
ala vida nocturna
sinó
que volen
ésser
fidels al mandatdels
ciutadans i donar
resposta a la
problemàtica
quela
Ciutat
generadia
a dia; i espera que ben aviat espugui arribar
a unesconclusions clarificadores de laqüestió.
S'aproven els dos primers punts
de
l'ordre del dia.
ÀMBIT
D'ORGANITZACIÓ
I ECONOMIA Negociat de Règim DisciplinariDesestimar el recurs de reposició, interposat en data 9 de març de 1988 pel
funcionari Sr. Antonio
López i
Bonet contra l'acord del Consell Plenari, de 2 de febrer
de 1988-pel qual seli imposava la
sanció
de
separació
definitiva del servei, en virtut de l'expedient disciplinari ED 1/81-,
atès
que lesal·legacions
presentades
no s'ajusten ala veritat, pertal
comreflecteixen
unalectura
parcial de l'acord esmentat,
el qual
efectivament recull
una valoració comparada de les normes a l'efecte
de
demostrar l'aplicacióentotcas de la
gravíssima sanció
que s'imposa, i
atès
que elmàxim fonament
fàctic
de
la
resolució és l'acatament de la sentència dictada en
l'ordre penal que vincula a
l'Administració; i
en conse¬qüència, confirmaren tots els seus punts,
la
resolució
impugnada.
Desestimar el recurs de reposició, interposaten data 9 de març de
1988
pelfuncionari Sr. Pedro
Álvarez
i
Toledo contral'acord del ConsellPlenari, de2 de febrer
de 1988-pel qualseli imposava la
sanció
de
separació
definitiva del servei, en virtut de l'expedient disciplinari ED 21/83-,
atès
que lesal·legacions presentades
nos'ajustenala veritat, per
tal
comreflecteixen
unalectura
parcial de l'acord esmentat, el
qual,
efectivament, recull
408 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
MMJL·__jmi988
demostrar l'aplicació en totcasde la gravíssima sanció ques'imposa, i atèsque el màxim fonamentfàcticde la
resolució és l'acatament de la sentència dictada en
l'ordre penal que vincula l'Administració; i en conse¬ qüència, confirmaren tots els seus punts, la resolució
impugnada.
S'aproven per unanimitat les dues propostes prece¬ dents.
ÀREADE FINANCES
Negociat de Pressupostos i Comptes
Aprovar les habilitacions i suplements de crèditdins
el Pressupost General de 1988, segons documentació
adjunta.
El Regidor de
l'Àrea
de Finances, Sr. De Nadal,informa queles modificacions pressupostàriesproposa¬ des corresponen, per una banda, a l'aplicació del superàvit dels Pressupostos d'Inversions d'anys ante¬
riors al programa d'Inversions d'enguany i, perl'altra, a transferències entre capítols pressupostaris. En respos¬ taals debats tingutsen el ConsellMunicipal Permanent, precisa que en el Districte de Nou Barris es produeix
l'alta de diverses partides i la correlativa baixa d'una
partidaglobal -despesesespecials denovacreacióper
uns 55 milions depessetes- com aconseqüènciade la
descentralització de la partida única que^
hi tenia
desti¬
nada l'Àreade Serveis Socials; que en
l'Àrea
d'Esportses produeixuna alta en personal laboral i una baixaen
transferències corrents a institucions sense afany de
lucre perquè el Programa d'animadors esportius es realitzarà directament per personal municipal; i que en l'Àrea d'Urbanisme es crea el Gabinet Central, no previst inicialment, mitjançant economies d'altres parti¬
des i en el Programa de Millora del paisatge urbà cal dotarpressupostàriamentla contractació de serveis per realitzar informes sobre rehabilitació de façanes, i el
seguiment i avaluaciófinal de les obres de rehabilitació.
El Sr. Albesa agraeix els aclariments donats pel Regidor de Finances però mostra la seva preocupació perquè els Pressupostos inicialment no hagin tingut en
compte les necessitats esmentades i perquè algunes transferències comporten contractacions de personal
forà, política ala qual el seuGrupes contrari pelque fa tant als Districtes com a les Àrees centrals si no se li demostra la impossibilitat de cobrir les esmentades necessitats mitjançant la plantilla municipal: creu,
doncs, que la decisió proposada supera el marc pres¬
supostari i afecta la política de personal i, consegüent¬
mentel seu Grup no hi pot estar d'acord.
El Sr. De Nadal remarca que cap de les transferèn¬
ciesproposades disminueix el capítol 1 del Pressupost
municipal, ans una d'elles fins i tot el suplementa.
El Sr. Albesa observa que a Nou Barris, 44 milions
dels 55 que importen les modificacions pressupostàries avui proposades, es destinaran a la contractació de
serveis;que en
l'Àrea
d'Urbanisme tambés'apliquen 18 milions a la contractació de personal forani; i que les atencions de personal haurien de figurar totes en elcapítol 1 i no en altres.
El Sr. De Nadal puntualitzaque enel Districte de Nou Barris no es produeix cap reducció en el capítol 1 i
en l'Àread'Esports es dóna precisament el fenomen con¬ trari, ésadir, estraspassenatal capítol unesdotacions
que abansfiguraven en el de transferències.
S'aprova la proposta amb el vot encontra dels Srs
Lacalle, Albesa i Fernández i Díaz.
Concedir, a l'empara de l'art. 430 del Reial Decret
Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, l'aval subsidiari de l'Ajuntament pel que fa a l'operació de crèdit que
concerti la Societat PrivadaMunicipal Vila
Olímpica,
SA-VOSA-, per un import de 2.483.500.000 pessetes amb renúncia expressaal benefici d'excussió de béns
del deutor principal; i autoritzar l'Excm. Sr. Alcalde
o
Regidor en qui delegui, pertal que formalitzi elsdocu¬
mentsnecessaris per al'atorgamentde l'avalesmentat Aprovar el projecte de contracte de crèdit amb el Banc de Crèdit Local, per un import de 4.067.272.281
pessetes, destinat a la compensació de la diferència
entre els ingressos pressupostats per la contribució territorial urbana i els que s'hagueren previst d'haver-se aplicat el tipus de gravamen del 20 % (Llei 26/1987, d'11 de desembre); i autoritzar l'Excm. Sr. Alcalde, o Regidor en qui delegui, per a la formalització del con¬
tracte.
Declarar conèixer i aprovarel contracte baseper ala concessió, pel Banc de CrèditLocal d'avalala Societat
Privada Municipal Vila Olímpica, SA -VOSA- per les obligacions financeres i pecuniàries derivades del con¬
tracte de finançament a subscriure per l'esmentada Societat amb el «Banco Europeo de Inversiones», i del
consegüent crèditdel'equivalentde 10.000.000.000de
pessetes.
El Sr. De Nadal explica que l'aval subsidiari que s'atorgaa Vila Olímpica, SA, afecta l'operaciódecrèdit concertada amb el Banc de Crèdit Local amb el com¬
promísde transformar-la en uncrèdit dellargterminiper al finançament de la infrastructurade la VilaOlímpica;i
que, en canvi, l'aval atorgat pel mateix Bancal'esmen¬ tadaSocietat, esrefereix alcrèdit per 10.000 milions de
pessetes atorgatpel Banc Europeu d'Inversions -selec¬ cionat entre diverses propostes- que s'aplicarà a la infrastructura de sanejament de la Vila
Olímpica
i a regularitzarla conca hidrogràficacompresaentrel'avin¬
guda de Carles I i el riu Besòs, en la qual es
recull el
80 % de l'escorriment de Barcelona.
El Sr. Comasanticipael votfavorable del seu
Grup
als
tres dictàmens precedents, tanmateixassenyala
queaquest Ajuntament està assolint un grau
d'endeutament
molt elevatjaque, segonsl'informe del'Interventor
arriba
al 21 % del Pressupost de l'Ajuntament; i que notroba
correcteaplicar alscapítols 6 i 7transferències
aempre¬ses municipals en una quantia equivalent a
l'import
exactede lacàrrega financeraquetenen
tals
empreses, de manera que si es computen lestransferències
es¬ mentades, el grau d'endeutament arribaal 31 %
del
Pressupost,com es desprèn també dels
mateixos
requi¬
sits exigits pel Banc de Crèdit Local i
conseqüentment
supera el percentatge màxim del 25%
establert
legal¬
ment. Reitera, per últim, la
petició
-acceptada
per
la
Presidència en una sessió plenària
anterior-
queel
Sr.
Interventor emeti undictamen sobre eldocumentdelseu
Grup relatiu al'endeutament municipal.
El Sr. Albesa anuncia igualment el
vot
favorable
de
seuGrupals dictàmensrelatiusala Vila
Olímpica per
tal
de facilitar el desenvolupament dels
Jocs
Olímpics pero
tambécreuque s'ha encès la llumvermella pel que
fa
a
la situació financera municipal: demana,
doncs,
nova¬
ment que s'informi sobre lasituació financera
real del
Municipi ique se li lliuriuna
relació dels
avals
subsidiaris
vigents atorgatsperaquest Ajuntament,i de
la
càrrega
30-VI-1988 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 409
El Sr. De
Nadal
indica
que
ha donat trasllat
a
la
Intervenció de
la
petició
sobre
l'endeutament municipal i
uncop
enllestit
l'informe
corresponent,
que
inclourà la
qüestió
dels
avals,
serà analitzat
per
la
Comissió
de
Comptes; que
l'Ajuntament
manté estrets contactes
ambles
Direccions
Generals
de
Política
Financera i de
Coordinació amb
les
Hisendes
Locals, les quals conei¬
xenlasituació financera
municipal i l'aproven,
reconei¬
xent així que
l'esforç
inversor
municipal
té
untracta¬
mentadequat; que una
agència internacional ha donat
aaquest
Ajuntament
la
qualificació
AA
que
és la matei¬
xaque
mereix el
Regne
d'Espanya, el qual
és
acreedor
en el sistema
financer
mundial;
quehi ha experts
treballant per
realitzar
les inversions
municipals de la
forma més prudent
possible;
que en unareunió de la
Comissió de Comptes esfacilitarà
informació completa
i els models de
projecció futura
pertal
que en1993
l'Ajuntament
pugui
reemprendre
unpla d'inversions
normals sense més risc que aquells que el sistema financerestà disposat a admetre i que es mesuren
pel
diferencial entre el tipus d'interès normal en el mercat i el quees
convé amb aquest Ajuntament: conseqüent¬
ment, hom pot confiar que la
prudència guia el
procés
d'endeutament municipal.
Comenta després que el
crèdit
proposat enel 7è
dictamen de l'ordre del dia compensa la diferència entre els ingressos pressupostats
inicialment
perla
contribució urbana i els resultants del tipus del 20 %
establert en lasentència del Tribunal Suprem, i es pot
amortitzar en deu anys.
El Sr. Albesa fa notar quetal
operació
no hauria estat necessària si s'haguessin atès les observacions formu¬ ladesenelseu momentpels representantsdel Grup po¬pular.
S'aprovenper unanimitat els punts6, 7 i 8 de l'ordre del dia.
Negociat d'Administració de Béns
Desestimar, per manca de fonamets legals, la recla¬ mació de l'«Agrupación de Amas de Hogar», formulada
enescrit de 10 de setembre de 1987; declarar resolt i
senseefecte jurídicde cap mena, el dret de
superfície
que, sobre una parcel·la de 2.640 m2 situada al carrerde
Bellesguard
s/núm., l'Ajuntamentatorgà
a favor de''«Agrupación
deAmas deHogar de BarcelonayProvín¬
cia)),segons acord del Consell Plenari, de 10 de maig de 1973, i escriptura autoritzada pel notari
Sr. Zavala
Cabello,
el 4 d'octubre del mateix any, pertal com ha resultat d'impossiblecompliment la construcció d'una
residènciaqueconstituíla causai fi del dret de superfí¬
cie concedit; requerir
l'Agrupació
cessionària
per tal quecomparegui davant del Notari i atorgui l'escripturacorresponentde resolució de l'esmentat dret; i declarar
desafectada la parcel·la de 2.756 m2, situada al carrer de
Bellesguard,
s/núm. (segons plànol annex) finca a
segregar delanúm. 13.170del Registre de la Propietat
num. 6, percausa d'haver
transcorregut més de
vint-i-cinc anys des
que es produí el canvi d'ús o servei
Public a bé patrimonial, de conformitat amb el que preveu l'article 189de la Llei
Municipal i de Règim Local de
Catalunya.
El Sr. Comas
dóna per reproduïts els arguments
exposats a la darrera sessió sobre el dictamen
prece-ent
Agrega
que,ajuíseu, ésunaofensa als membres Consistori que l'expedient torni al Plenari sense
haver-s'hi afegit ni un sol full on s'analitzin els argu¬ ments adduïts per l'oposició; i reitera que no troba correcte nijust desestimar el recurs quan la finalitat de la cessió no s'ha pogut assolir perquè l'actitud munici¬ pal ha impedit la
inscripció
registral del dret desuperfí¬
cie malgrat haver-se acordat la
constitució
de tal dreten un acte plenament vàlid. També li
sorprèn
la desa¬ fectado d'un terreny destinat a un servei social i la incorporació a l'expedient, de l'oferta de compra d'un particular.El Sr. Albesa també esmostrasorprès perquè l'expe¬
dient torni a la consideració del Plenari sense cap
modificaciói lamenta que, en lloc de donar suporta una associació que pretenia efectuar una obra social no coberta perla seguretatsocial, l'Ajuntament hagi adop¬ tat una actitud obstruccionista que no ha permès la
inscripcció del dret de superfície atorgat, a pesar d'és¬
ser la iniciativa privada qui actualment
està
tirant enda¬ vant els serveis socials. Opina, doncs, que la propostaconstitueix quasi un abús d'autoritat
més
i quan des¬ prés de la requalificació del terreny,l'Administració
municipal no ha formulat cap oferta de permuta o
compensació a l'entitat cessionària ni ha donat respos¬ ta a cap dels requeriments de l'esmentada
Associació;
que l'expedient s'hauria de reconsiderar per
tal de
nomalmetre la finalitat social que la cessió del dret de superfície pretenia; i que elterreny potquedar afectat
al
Pla de Torre Vilana i, per tant, caldria analitzar la
conveniència d'unes compensacions dins l'esmentat Pla.
El Sr. Alcalde matisa que aquesta proposta s'havia d'incloure necessàriament en l'ordre del dia d'avui en
haverquedat sobre la taula i no pas retirada, a la
sessió
anterior.
El Sr. De Nadal assenyala que en la darrera
sessió
del Consell Municipal Pemanent
informà
a bastament sobre aquest expedient i si elSr. Comas
hihagués
assistit, s'hauria adonat que ell té el màxim respecte
envers el Consistori. Subratllaque la propostaté l'infor¬
mefavorable dels ServeisJurídics;que, peraltra banda, atesala finalitat social que elterrenycedit hauria cobert, s'estudiaran les possibilitats
perquè
la iniciativa del'«A-grupación de Amas de Hogar
de Barcelona
y suProvín¬
cia» pugui realitzar-se en un altre lloc; i que
el Patronat
Municipal de l'Habitatge a qui
retornarà
aquest terreny, té tambéunafinalitat social: laconstrucció d'habitatgessocials.
El Sr. Vila indica que el Sr. De Nadalno ha interpretat correctament lasevaintervencióenel Consell Municipal
Permanent com a representant del Grup convergent;
que el dret de
superfície
no espogué
inscriure
enel
Registre dela Propietatperculpa de l'Ajuntament;
i
queés desencertat promoure una controversia
jurídica
en¬torn una finca destinada a una atenció social: conse¬ qüentment, caldria mirar
d'arribar
a unasolució de
compromís amb l'entitat
cessionària.
El Sr. Comas observa que ell ha parlat com aporta¬
veudel Grup convergent
després
d'assabentar-se, permitjà d'altres membres del
Grup,
del debat tingut ala
reunió del Consell Municipal Permanenta la qual lamen¬ tablementno pogué assistir; que l'entitat
cessionària
no demanà, lògicament, llicènciad'edificació
en no haverpogutinscriure el dret de
superfície
atorgat; que l'oferta d'unterreny alternatiu a l'entitatcessionària
s'hauriade
concretar més; que no resulta gaire usual construir habitatges socials alcarrer de Bellesguard; ique l'expe¬410 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 18
sn-wujopg
revela una plus vàlua important, i, fins i tot, una oferta
de compra.
El Sr. Albesaopinaque l'informe jurídicnoaborda els fonamentsjurídics adduïts pel seuGrup; que perdema¬
nar la llicènciad'edificació, l'entitat recurrent havia d'ha¬ ver pogutinscruire abans elseudretenel Registre de la
Propietat, cosa que l'actitud municipal no ha
permès;
queels terrenyspoden quedar afectats pel planejament urbanístic de lazona; que les Torres, amb piscina, dels voltants no semblen pertànyerpas agent de la classe treballadora mitjana. Es congratula que el Sr. De Nadal, recollint la propostadel Grup popular de no valorartan
sols els aspectescrematístics sinó també els socials de la qüestió, hagi ofert una permuta o
compensació
a l'associació recurrent per tal que no es malmeti la finalitat social que es pretenia assolir, tanmateix lamenta quetal oferiment no s'hagués recollit jaa l'expedient.El Sr. De Nadal puntualitzaque la mancad'inscripció registratno és obstacle persol·licitaruna
llicència
urba¬ nística però sí per constituir una hipoteca sobre elterreny; que li agradaria saber si el Sr. Comas afirma rotundament que al'expedient hi ha «marro»; ique ellno ha dit que en elterreny s'hi anessin a construir habitat¬ gessocials sinóque elterreny retornaria al patrimoni del Patronat Municipal de l'Habitatge, que es lliure de decidir la localització de les seves promocions.
El Sr. Valls precisa que la recuperació del terreny ha estat instadapel Patronatque és qui abans l'havia cedit
a l'Ajuntament; i que si el Patronat recupera el terreny, no l'edificarà sinó que el realitzarà per adquirir més
sòl.
La Sra. Masgoret aclareix que el Pla d'Actuacions Socials ala Ciutatnoprioritza laconstruccióde residèn¬
cies privades en l'esmentada zona perquè ja està suficientment dotada.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs.
Cullell, Comas, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas,
Bueno, Amat, Alsina, Puigdollers, Cardona, Fabregat,
Lacalle, Albesa, i Fernández i Díaz.
AMBIT DE BENESTAR SOCIAL
ÀREA DESERVEIS SOCIALS
Regidoria de Serveis Socials
Informe sobre els Serveis socials a la ciutat de Barce¬ lona.
La Regidora de Serveis Socials, Sra. Masgoret, dedi¬
ca laprimera part de laseva exposició a fer, ilustrant-lo
amb la projecció de transparències, un resum de la situació social de Barcelona en el qual destaca que la Ciutat ha sofert les conseqüències de la renovació de
l'estructura econòmica dels anys 70 i 80 que està produintimportants canvis enla divisióinternacional del
treball i de la producció i de les bases tecnològiques i humanes que la sustenten; que la crisi ha afectat tot
Catalunya i, particularment, Barcelona i si bé de 1987
ençà la Ciutattornaa créixertant en inversions com en ocupació, encara hi ha un nombre d'aturats preocu¬
pant, tot i no ésser tan greu com el d'altres ciutats
espanyoles ja que el percentatge d'atur se situa en el 18,2 aBarcelona, en el 19,8aCatalunyai enel 21,2 en el conjunt de l'Estat, xifres que són respectivament del 35, 4, 39,9 i 42,7 pel quefaal'atur juvenil mentrequela taxade cobertura de l'atur és del 39,1, 35,7 i 30,75 per
100 delsaturats; que els percentatges
d'analfabetisme
a Barcelona, aCatalunyai a Espanya, són el3, el5 i e|
6,4 i els d'escolarització, de 14 a 17 anys,
el'81,2
el68,5 i el 65,6; que la distribució de
l'atùr
és forçadesigual entre les categories socials de la població activa i assoleix el 6,1 % en les altes, el 13,9 % enles
mitjanes i el 19,5 % en les baixes, fenomen preocupant perquè comportaunatendència aconsolidarlasocietat
dual; que la distribució de les carències socials de la Ciutat té una expressió territorial més accentuada i les
persones pobres el 1981, el 1988 encara ho són més; que en les bosses de pobresaes presenten elsíndexs
més alts d'atur, d'analfabetisme, de fracàs escolar i
d'envelliment; que la renovació de l'aparell productiu impedeixde trobar feinaals aturats amb baixa qualifica¬
ció sòcio-laboral i els pobres formen un grup, ampli i
difós, de notreballadors; que, malgrat el fort increment
dels llocs de treball, l'índex d'atur es preveu constant fins a 1995 per causa de l'increment de la població
activa -que és degut a la incorporació dels joves del «baby boom» i de la dona al mercat de treball- i dels canvis en els hàbits de treball; que l'envelliment de la
població augmenta per l'allargament de la mitjana de
vida -77 anys-, per la baixa natalitat i perl'aturadade
les immigracions que eren font de rejoveniment; que l'índex d'envelliment de la població és del 15 % i el de
sobreenvelliment, és a dir, el d'ancians de més de 75
anys, arriba al 42 % de les persones de més de 65
anys; ques'accentua la tendència delsvellsaviure sols i el 1986 vivien ental situació 49.107 persones de més
de 65 anys i 23.737 de més de 75 anys; que entre els
dos anys esmentats les persones més grans de 65 anys han tingutunincrement de l'11,1 % i les demenys de 14 anys han disminuït un 16 %; que la problemàtica social de la infància s'agreuja perquè les
famílies
amb més fills són les que tenen més carències socials; quela Ciutat presenta també un índex elevat de
fracàs,
absentisme i retard escolar; que no estan escolaritzats el 61,3 % dels nens més petits de 5 anys en noésser
obligatòria l'escolarització en tal edat; que,
malgrat
ésser suficients les escoles, noestà escolaritzat el 2 %
delsnens compresosentre els 6 i els
13
anysi
tampocho està el 12,4 % dels adolescents de 14 a 17anys;
que la situació laboral de la dona en el
món
del
treball
és preocupantper a un Ajuntament
compromès amb la
igualtatentre elssexesperquè, mentrel'índex
d'activitat
masculina és del 67 % el de la femenina ésdel 32% i
un 24 % de la població activa femenina
està
enl'atur,
dada particularment greu
perquè
el14 %
de les llars
són monoparentals i en el 95 % dels casos
estan
a
càrrec de la mare; i que segons
l'índex de
dependèn¬
cia, cadapersona que treballa ha de
mantenir-ne
2,18
que no ho fan.
Clou la primera part de la seva
exposició
detallant
la
composició dels índexs generals de
la
problemàtica
social de la Ciutat i concretant els resultats per
Distric¬
tes i inicia a continuació la segona,centrada
en
la
política de benestar social de l'Ajuntament.
Explica, primerament, que el problema
social
s'ha
abordat des de dues perspectives:l'impuls
del
creixe¬
menteconòmic permitjà d'Iniciatives,SA,
de
Barcelona
Activa, SA, i de la Ponència del
Desenvolupament
Econòmic i Social, i lapolítica social; que
si
bé la
relació
entre la creació d'ocupació i la
inversió
és
avui mes
petitaque en ladècadadels anys60, la
principal causa
de l'atur i de destrucció de llocs de treball estroba
en
¿gjrfjg
30-VI-1988
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 411econòmic
i els Jocs
Olímpics s'han concebut amb
una
dimensió
social; i
que
els objectius generals de la
política
de
benestar
social prevista
en
el Programa
d'Actuació
municipal
són:
afavorir la
permanència de
les classes
treballadores,
especialment dels
sectors
mésjoves,
millorant
la
seva
qualitat de vida i la igualtat
enel mercatlaboral;
promoureel benestar social dels
ciutadans de
més de
65
anys;desenvolupar les
mesu¬res
necessàries
perquè les dones formin part de la
població
activa;
disminuir els nivells d'absentisme i de
fracàs escolar entre
els estudiants; fomentar l'enforti¬
mentde lasocietat
civil barcelonina i,
enparticular, del
moviment associatiu;
impulsar la
introducció de
novestecnologies
i
promoure quereverteixin
enla vida quoti¬
diana; continuar
aprofundint
la relació
entre
els joves i
l'Ajuntament;
establir la
política adient
perquè
la rehabili¬
tació dels barris sigui, alhora,
urbanística i social; incor¬
porar
plenament
ala
política de
seguretat
els
aspectes
de la
parcipació veïnal, prevenció i
rehabilitació; incre¬
mentarel nivell desalut; facilitar l'accésdels ciutadans ala pràctica
cultural;
col·laborar
enel
procés educatiu
de
lapoblació
escolar procurant
quela mateixa Ciutat i
les seves formes de vida siguin educatives; facilitar
l'accés de tots els ciutadans a la pràctica esportiva començant per la seva
iniciació
enl'àmbit
escolar; i
ampliar i aprofundir la
descentralització
dels serveis
peraconseguir més
participació
imés eficàcia.
Abansd'analitzar l'evolució de les despeses en be¬ nestar social, precisa que el concepte de benestar social comprèn els sectors següents:
l'educació,
lasanitat, els serveis socials personals o afers socials, l'habitatge social, l'ocupació i els recursos per a les
prestacionseconòmiques de la seguretatsocial; que el
concepte d'afers socials inclou els serveis socials, la joventut, les guarderies i els centres cívics; i que per serveis socials s'entén l'acció social gestionada per l'Àreao pels Districtes.
Sentades les premises anteriors, indica que entre
1986 i 1988, la despesa en benestar social ha passat de28.852 a 41.078 milions de pessetes amb un aug¬ ment del 42 % mentre que en el mateix període, la
corresponentaafers socials ha
pujat de
4.907
a
8.434
(és adir, el 72 %) i la de serveis socials ho ha fet de
2.096 a 3.744 (és a dir, el 79 %); que enguany els
conceptes de serveis socials, afers socials i benestar
social representen, el 3, el 6,8 i el 32,9 % del Pressu¬
postquan aquests percentatges eren el 1986 el 2,2 el
5,2iel30,7; que dins el grup de serveis socials s'han prioritzat, seguint el Mapa de serveis socials de la
Generalitat,
els programes d'atenció primària i de gentgran,dotats enguanyamb 1.228 i 1.568 milions cadas¬
cun mentre que
el 1986 se n'hi dedicaren 558 i 880;
queel programa «Gent gran» comprèn un ampli ventall de serveis: ajuda a domicili, casals, residències, es¬
ports; que s'han desplegat esforços importants en els
campsdelalluita contra les drogadependències, de la reinserció i de la rehabilitació social (en col·laboració amb elMinisteri de
Justícia) de la infància i dels dismi¬
nuïts; que bona part dels serveis socials estan gestio¬
natspels mateixos usuaris i afectats i l'acció
municipal fomental'acció de les entitats, associacions de
veïns i
s;™cats
com
a
instruments
que
permeten
la màxima
utilització dels recursos; que
l'Àrea
de Serveis Socialses una0)6 'es que ha descentralitzat més en els últims
c!?o/'ns
e'
Punt
c'ue
actualment
té
descentralitzades el
7n
o/°
/oc'e
a'es
seves
dotacions
i
aquesta
xifra
arribarà
al
finals d'any. Com a exponent de l'activitat del'Àrea destaca que s'han atès 23.876 persones en els Centres de serveis socials dels Districtes, i 52.235
(directament) i altres 114.917 indirectament han estat objecte d'atenció grupal i el treball comunitari; que els membres dels 30 Casals d'avis són 24.281 i els resi¬ dents en les deu Residències, 376; que en els Centres d'atenció integral a les drogadependències s'han acollit 1.256 persones i s'han efectuat 910 primeres visites i 3.698 visites de seguiment a alcohòlics i 9.688 visitesa altres toxicòmans; que en els Centres de promoció de la dona, s'han produït 23.106visites.
En la tercerapart dela sevaintervenció, comentales característiques dels serveis socials a la Ciutat dient que són les següents: a) la
indefinició
decompetències
-malgrat l'esforç legislatiu que comporten les Lleis de Serveis Socials, de Protecció de Menors i de Drogade¬ pendències- entre les Administracions municipal i auto¬ nòmica, problema que es complica encara més per la dispersió d'actuacions entre els diversos Departaments de la Generalitat; b) la inestabilitaten el finançament ja que no està clar de qui depèn, i així, segons un estudi de la Federació Espanyola de Municipis datat el 1987, l'Estat era responsable, en altres països, del 75 % del pressupost de tals serveis i el 23 % dels Municipis
espanyols de més de 20.000 habitants no dedicava als esmentats serveis més de l'1 % del pressupost de tals serveis i tan sols el 35 % supera el 2 %, tanmateix
aquestAjuntament hi destina entre el 3 o el 6 %segons el concepte d'acció social que s'adopti; c) el dèficit elevat que s'estimaen 15.029 places per a la infància i 22.180 places per a la gent gran; d) el gran predomini de la iniciativaprivada sobre la pública, queésunfactor negatiu perquè la iniciativa privada nascuda durant el franquisme generà un cert tipus d'equipament; e) la
desequilibrada distribució geogràfica dels serveis -que
es concentren en determinades zonesque no són pas
les més necessitades- i la gran
fragmentació
delsrecursos que impedeix la complementació i augmenta
la consciència d'escassetat: consegüentment, per re¬ soldre ambdós problemes s'ha propugnat la creació d'unaComissió mixta d'ordenaciódels serveis socials i f) la contribució desigual de les Administracions públi¬ ques al finançament dels serveis socials i
així, després
de les pertinents correccions perhomologar les presta¬
cions de les tres Administracions, resulta un finança¬ ment del 25 % a càrrec de la Generalitat, del 28 % a
càrrec de la Diputació i del 46 % a càrrec de l'Ajunta¬ ment: per tant, constatada la insuficiència dels 3.600 milions dedicats el 1987 als serveis socials, cal incre¬
mentar aquesta xifra fins a 8.000 el 1991 i 12.000 el 1996 i reordenar les aportacions de les tres Administra¬ cions a raó d'un 45 % la Generalitat, un 25 % la
Diputació i un 30 % l'Ajuntament per passar de les
2.128a les 4.700pessetes perhabitant ambun creixe¬
ment del 120 %, proposta que sembla raonada atès que el 1987, la despesa municipal en programes de serveis socials importà 2.675 milions i que, per altra
banda, la mitjana de despesa de la Generalitat en programes d'atenció primària fou el 1986 de 63 pesse¬ tes per habitant atot Catalunyai només de 31 aBarce¬
lona.
En laquarta partde l'informe concretales propostes
següentsperordenar els serveis socials a la Ciutat: 1a) que recollint la proposta del Pla de Serveis Socials, s'incrementi la despesa en serveis socials de totes les Administracions finsa 8.000 el 1991 ia 12.000 el 1996,
412 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 18
__30A¿tm
la Generalitat, del 30 % laDiputaciói del 30 % l'Ajunta¬
ment; 2a) que es destini l'increment de la despesa
municipal a finançarla gestió directaenserveis propis i, de manera prioritària, el Programa d'atenció primària;
3a)que l'incrementde la despesa de laDiputaciói dela Generalitat es distribueixi: un 30 % entre les entitats
sense afanyde lucre, un50 %enla creació dels serveis
gestionats per l'Ajuntament de forma directa o mitjan¬
çant concertsi el 12 % restantaserveis propis;4a)que
esdescentralitzin cap als Ajuntaments els serveis de la
Generalitat iescreïunaComissió mixta entre la Genera¬
litat, la Diputació i l'Ajuntament per ordenar i raciona¬
litzar els serveissocials; 5a) ques'estableixi unConveni únic entre la Generalitat i l'Ajuntament que fixi un finançament estableperalsdiferents serveis;6a)que la despesa pública tingui l'estructura següent per progra¬
mes: un35 % peralsprogramesdegentgran, un 15 %
per als de la infància, un 20 % per als d'atenció primària, un 20 % per als adreçats als disminuïts, i el
10 % restant per als altres; 7a) que ladescentralització de ladespesa municipal se situïen el 70 %.
Acaba la Regidoradient que l'Ajuntament ha fet molt però això encara no és prou perquè la Societat té avui un repte -afrontar les conseqüències socials de les noves tecnologies- i Barcelona no escapa a la tendèn¬
cia vers la societat dual que abans ha indicat: invita, doncs, atothom acol·laborarenlarecercade solucions
perquè es puguin assolir els valors d'igualtat i solidaritat
i una millora efectiva en la qualitat de vida de tots els
ciutadans, especialment aquells que resten al marge del procés productiu i del creixement de la riquesa.
El Sr. Comas manifesta que elseu Grup téuns punts
de vista diferents quanta les competències en matèria de serveis socialsperquè: a) per unabanda, unanterior document de l'equip de govern afirma l'obligatorietat perals Ajuntaments de prestar els serveis socials i, per
altra, aquesta obligació figura establerta en l'article 26 c) de la Llei de Bases de Règim local, quant als
Municipis de més de 20.000 habitants, i en les Lleis
catalanes de Serveis Socials -art. 11- i de Protecció de
Menors: conseqüentment, si lagestióde tals serveisés competència de l'Ajuntament, el finançament ha de
sortir d'ellencaraque les Lleisno marquin unaobligació
tangible; i b)el decret de l'Alcaldia d'1 de junyde 1979, creà l'Àreade Serveis Socials i li assignà unes compe¬ tències bàsiquesi els posteriors decrets de l'Alcaldia de juliol i de setembre de 1987 també definiren les seves
competències en la promoció, assistència i reinserció socials, serveis que es consideren un dret dels ciuta¬
dansi, conseqüentment, dependents de l'Administració pública: l'Ajuntament, doncs, no supleix ningú sinóque exerceix unes competències que li pertoquen.
Comenta que, com ha reconegut la Regidora de
l'Àrea,
les zonesque abanserenpobres, ara encarahosónmés, lapoblació s'ha envellit -fenomen aquestque el seu Grupja havia considerat necessari preveure-, la
delinqüència juvenil i el fracàs i l'absentisme escolar
han crescut i no s'ha avançat tampoc en la igualtat
d'oportunitats entre els sexes -perquè la reserva del
25 % dels càrrecspúblics per a les dones li semblauna
mostra més de tracte discriminatori-; que conseqüent¬ ment les quantitats esmerçades en serveis socials no han estat suficientsperquè la situació ha empitjorat, fet que també reconeixen els mitjans de comunicació; que si bé, segonslaRegidorade
l'Àrea,
enelPressupostde1988 es destinen 3.620 milions de pessetes a serveis
socials, els capítols 1 i 2 que no arriben directament al
ciutadà, n'absorbeixen el 40 i el 45 per 100, respectiva¬ ment, mentre que el capítol 4, destinata
subvencionar
les actuacions privades -que poden semblar excessi¬
ves però són avui indispensables- de cooperació
en
matèriade serveis socials nomésrepresenta el4 % de la xifra esmentada i les inversionsequivalen al 5%;
qUe segons les actes de la Comissió de seguiment del Conveni de col·laboració amb l'InstitutCatalàde laSalut
peral Districte de Ciutat Vella, nomésel 14 %dels 100
milions aportats per l'Ajuntament i la Generalitat
ar¬
ribaren als destinataris, la resta s'aplicà asous, obres,
etc.; que les subvencions per a serveis
socials'només
són l'1,1 % del total de les subvencions atorgades per
l'Ajuntament i el 0,1 % del total del
Pressupost
i els3.620 milions de la despesa total en serveis socials
equivalen tan sols al 2,9 % del Pressupost del'Ajunta¬
ment; que en l'estructura de la despesa social preveu dedicar-ne un 35 % a la gent gran, tanmateix els Districtes que percentualment tenen més vells, són
aquells als qualses dediquenmenys diners; que enels Centres de serveis socials d'atenció primària s'han de desenvolupar unes actuacions prioritàries que ataquin l'arrel dels problemes i no pasaccions de dinamització,
sensibilització, animació, prospecció, etc., mentre les
necessitats primàries no estiguin ben resoltes; que té dubtes quanta l'evolució delsProgrames municipalsde serveis socials perquè els corresponents a 1985 no
tenenres a veure amb els de 1988 i estanequivocats els
percentatges de distribució de les subvencions atorga¬
des per la Generalitat: concretament, segons les seves
dades, els corresponents a la vellesa, els disminuits, a
l'atenció primària i a la infància, són, respectivament, el
24, el 17, el 22 i el 29 per 100, i no pasel 17,el 58, el 5 i
el 8 per 100, que ha indicat la Regidora de
l'Àrea;
que segons un certificat oficial que té en el seu poder, la inversió de la Generalitat a Barcelona fou de 4.700 milions el 1986 i de 5.850 el 1987 i encara aquestesxifres no inclouen les despeses dels capítols 1 i
2
dels serveispropis, mentreque les de l'Ajuntament siqueels
comprèn, de manera que la despesa de laGeneralitat
fou 2,5 o3 vegades superior a la de l'Ajuntament.
Considera inadequat que la Regidora hagi
formulat
dins el seu informe unes propostes que no tenen
caràcter executiu perquè els informes no
són objecte
de votació; i creu que la
problemàtica dels
serveis
socials és punyent i no reclama paraules
sinó accions
concretes quecerquin lacooperació de lasocietat
civil i
que resumeix en els quatre punts següents:
1)
que s'atenguin suficientment les situacions depobresa i
marginació perquèels ciutadans queles
viuen,
necessi¬
ten una actuació solidària i immediata i no pas
teories
quetraslladin al futur la solució dels seusproblemes;
2)
que es plantegin alternatives a lapoblació
marginada
perquè molts nens del barri del Baró de
Viver,
perexemple, poden acabar convertits en
«camells»
distri¬
buïdors de drogues i moltes noiespoden
caure enla
prostitució si la societatno elsofereix unes
alternatives;
3) que es creïn els mitjansnecessaris
perquè
les
persones que queden al marge de la
dinàmica econò¬
mica puguin reciclar-se i trobar unanova
ocupació, i
4)
que es creïn les condicions necessàriesperquè
es
produeixi un creixement de l'economiaque
generi ocu¬
pació i noves oportunitats, punt aquest a
propòsit
del
qual anuncia el desig de poderparlar
undia
sobre
la
gestiód'Iniciatives, SA, i,ensems, fa notarque
l'Ajunta¬
ment té al seu abast altres armes per promoure