Sector de Serveis Urbans
i Medi Ambient
M 06
Memòria 2006
In
fo
rm
e
a
n
u
a
l
2
0
0
La ciutat és sobretot la suma de dos elements que
la defineixen: l’esperit que l’anima i l’espai públic.
Barcelona és afortunada en les dues coses. És
una ciutat oberta, mediterrània, innovadora, i
aquest esperit la fa atractiva i vital. I és una ciutat
que sap compartir l’espai públic, que s’aboca als
carrers i places, que gaudeix seient en un banc o
passejant per un parc ombrejat. La bona
convivèn-cia, en aquesta ciutat diversa i complexa que som
avui, és un patrimoni de Barcelona que entre tots
hem de cultivar i defensar.
Estic convençut que una de les claus de la convivència és la qualitat de l’espai públic i l’equilibri de
les relacions que s’hi produeixen. No podríem parlar de la cohesió social de Barcelona sense tenir en
compte que la gent ha de poder compartir allò que és de tothom: l’espai públic. Un espai públic
endre-çat, de qualitat, que generi també qualitat en les relacions humanes. Un espai públic que convidi a ser
utilitzat, a ser trepitjat, a ser gaudit. Un espai públic que sigui ben bé la perllongació de casa nostra
en aquest àmbit de transició entre allò privat i allò col·lectiu que és el barri.
Per això és molt important l’atenció que donem a l’espai públic. I Barcelona ha fet, en els últims anys,
un esforç notable per adequar aquest servei bàsic a les noves característiques de la ciutat; de fet, a
l’exigent pressió que l’ús massiu de l’espai col·lectiu projecta sobre aquest mateix espai. Hem
reno-vat el concepte dels serveis urbans, fent-los més transversals, coordinant-los en plans especials
d’actuació, descentralitzant-los cap als barris, implicant-hi més tècnics i més personal:
modernitzant-los, en definitiva, per fer-los més eficaços. I els resultats estan, mai més ben dit, a la vista.
L’altre aspecte fonamental dels serveis urbans és el de la sostenibilitat. Aquest és un compromís
seriós de la ciutat amb el futur del planeta, dit de forma grandiloqüent però sincera. El grau d’eficàcia
que Barcelona està demostrant en la reutilització de recursos, en l’estalvi d’energia, en la potenciació
del verd urbà, en el reciclatge de residus a través de l’esforç ciutadà i de la renovació tecnològica...
Tot plegat ens pot donar un moderat i alhora merescut orgull.
Així que, com a alcalde de Barcelona, aquesta ciutat de convivència i de compromís ambiental, no puc
menys que donar les gràcies a tots aquells que, amb esforç, amb intel·ligència, amb responsabilitat,
han fet possible cada una de les fites que aquesta Memòria recull. Estem construint la ciutat que
volem, estem elevant la qualitat de vida dels nostres ciutadans. Ens queda molt per fer, però estem
avançant en el camí correcte.
Jordi Hereu
Ara més que mai es fa necessari estendre la cultura
de la sostenibilitat i aplicar les polítiques que
garan-teixin l’estalvi de recursos. Fins fa poc, només eren
les veus més sensibles a la preservació del medi
ambient les que alertaven de la necessitat de posar
en marxa les mesures que garantissin un model
sos-tenible. Recentment, l’alarma s’ha estès també a
altres sectors. Hem hagut d’esperar a notar
directa-ment les conseqüències del canvi climàtic al planeta
per fer cas d’aquelles teories que abans molts es
prenien amb un cert grau d’escepticisme.
Barcelona ha estat en els darrers anys un exemple per a altres ciutats d’un model de gestió sostenible i
d’aplicació de mesures d’estalvi de recursos. Una peça clau de l’èxit d’aquest model és la participació
ciu-tadana. La cultura de la sostenibilitat demana la implicació i la participació de tothom. Per garantir-les cal
bastir polítiques mediambientals que refermin aquesta cultura.
En aquest aspecte, l’Agenda 21 ha demostrat ser una eina efectiva per promoure aquesta cultura, potenciar la
sensibilització de la ciutadania i dinamitzar les actuacions orientades a l’assoliment d’un model sostenible. A
finals del 2006 ja eren 243 les institucions i entitats que havien signat el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat;
així mateix s’havien presentat 76 plans d’acció i ja eren 184 les escoles adherides a l’Agenda 21.
L’any passat vam continuar avançant en la implantació de la cultura de la sostenibilitat amb noves guies
d’educació ambiental. També hem donat impuls al Pla de Millora Energètica, per mitjà d’un conjunt
d’ac-tuacions efectuades per l’Agència Local d’Energia que trobareu reflectides en aquesta memòria.
El Programa Ajuntament+Sostenible, que té per objectiu aplicar i consolidar una sèrie de mesures orientades
a l’eficiència ambiental en els diferents serveis i actuacions de l’Ajuntament, és així mateix un bon exemple de
la sensibilització de l’administració municipal quant al medi ambient, com ho és també l’augment dels serveis
del Centre de Recursos Barcelona Sostenible, que va atendre 34.057 usuaris durant el darrer any.
Tenir cura del medi ambient no és només estalviar recursos; també és no contaminar, i una forma de
con-taminació que afecta Barcelona és la concon-taminació acústica. L’Ajuntament ha centrat molts esforços a
combatre-la a través del II Programa Marc de Minoració del Soroll.
Pensar en el medi ambient és vetllar pel propi benestar, però exigeix sobretot un esperit solidari que entengui
que el benestar del conjunt de la societat necessita la nostra contribució personal, des de casa nostra,
assu-mint en totes les nostres activitats una actitud responsable que tingui en compte la sostenibilitat del planeta.
Imma Mayol
Tercera tinenta d’alcalde i presidenta de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient
Els barris estan esdevenint cada vegada més el nucli
vertebrador per a una gestió òptima de l’espai públic
de la nostra ciutat. Gestionar la diversitat de
Barcelona no és senzill i demana un esforç
d’actua-lització contínua dels serveis municipals. Són molts
els espais i moltes les maneres de gaudir-ne, són
moltes les cultures i els costums dels ciutadans que
conviuen en un mateix entramat urbà. Tot això
com-porta que les necessitats de cada espai també
siguin diferents. Barcelona vol potenciar el
protago-nisme dels barris, perquè és a partir dels barris com
millor podem gestionar la diversitat de la ciutat, una
diversitat que és un dels factors que més l’enriqueixen i la fan atractiva per a la gent que hi viu, per als qui
hi treballen o per a la gent d’altres indrets que la visita.
El passat 2006 ha estat l’any que ha confirmat la validesa del model de gestió municipal que pren els barris
com a unitat bàsica. Actuar als barris significa estar més a prop de les persones i fer més fàcil la
detec-ció de les necessitats específiques de cada zona. La consolidadetec-ció del Programa de Control de l’Espai
Públic és una bona mostra dels avenços que s’han assolit en la detecció de les necessitats i permet
apli-car la millor solució a cada cas per garantir el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans.
També ha estat aquest any que s’han dut a terme moltes de les actuacions del Pla de Manteniment
Integral, les quals han millorat la fisonomia dels diferents barris de Barcelona. S’ha actuat a 735 carrers i
12 parcs, on s’han efectuat actuacions de pavimentació, reparació de voreres, accessibilitat, renovació de
fanals i substitució de lluminàries per evitar la contaminació lumínica. Les actuacions han superat amb
escreix les previsions inicials.
La qualitat de l’espai públic també depèn del seu bon estat pel que fa a la neteja de carrers i places. En
el darrer any s’ha reforçat el Pla de Xoc de Neteja iniciat l’any 2005. S’han augmentat els recursos humans
i materials dels serveis de neteja, que fins i tot ofereixen servei els 365 dies de l’any als espais més
utilit-zats, com a mesura per respondre a l’ús intensiu de l’espai urbà de la nostra ciutat.
Tots aquests esforços serien en va si no s’acompanyessin de les campanyes de conscienciació ciutadana
que demanen una actitud més compromesa dels barcelonins i barcelonines. Una bona prova de la
respos-ta ciurespos-tadana ha esrespos-tat l’augment del percenrespos-tatge de la recollida selectiva, que va assolir el 31,5 % el 2006.
Estimar la ciutat és gaudir dels seus espais, però també és respectar els nostres conciutadans i fer tot el
possible perquè entre tots, des de la responsabilitat de cadascú de nosaltres, garantim que Barcelona
sigui una ciutat neta i sostenible, on cada cop sigui més agradable viure.
Francesc Narváez
Sumari
Equip de coordinació i producció:
Anna Abellà, Lis Francès, Laura Morera, Francesc Moran (Sector) i Ester López (OgilvyOne worldwide).
Disseny
OgilvyOne worldwide
Direcció d’art i maquetació
Anna Pons i Otilia Torras
Fotografies
Ajuntament de Barcelona: Serveis Urbans i Medi Ambient. Imatge i Producció Editorial Joan Morejón - Ojo x Ojo
Impressió
Novoprint Maig 2007
Dipòsit legal B-1.613-2007
Sector de Serveis Urbans
i Medi Ambient (10-21)
■
Programa d’Actuació Municipal 2004-07
■
Per una gestió eficaç
■
Serveis generals i control de recursos
■
Qualitat operativa dels Serveis Urbans
Neteja i recollida
selectiva (22-29)
■
Neteja viària
■
Recollida selectiva
El manteniment
de la ciutat (30-51)
■
Pla de Manteniment Integral de l’Espai Públic
■
Coordinació de les obres al carrer
■
Pavimentació
■
Senyalització i estructures viàries
■
Enllumenat i estalvi energètic
■
Fonts i llacs
■
Clavegueram
■
Aprofitament de les aigües freàtiques
El medi ambient (52-61)
■
Control de la contaminació acústica
■
Programes ambientals
■
Espais naturals
■
Energies renovables
Participació
i comunicació (62-71)
■
Campanyes de comunicació
■
Programa IRIS
1
Sector de Serveis
Urbans i Medi
Ambient
El Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient té la responsabilitat
del manteniment de les infraestructures de la ciutat i dirigeix
les actuacions necessàries per al funcionament correcte de l’entramat
urbà. Igualment, s’ocupa de tenir cura de les àrees naturals
de Barcelona, com parcs, zones verdes i platges. En definitiva,
el Sector ha d’assegurar que la ciutat funcioni a ple rendiment
quan i on és necessari, però alhora garantint el respecte al medi
ambient i la sostenibilitat. També és responsable del programa
Programa d’Actuació
Municipal 2004-2007
Dins del Pla de Manteniment Integral, s’ha actuat de forma coordinada a 735 carrers i 12 parcs, per minimitzar les molèsties.
El 2006 el Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient ha continuat el Programa d’Actuació
Municipal (2004-2007) de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient,
orientat a la millora qualitativa dels serveis urbans i de la gestió del verd urbà, i també a fer
de Barcelona una ciutat sostenible en tots els sentits. El 31 desembre de 2006, del total de
gairebé 140 actuacions previstes al PAM, 50 estaven finalitzades, 59 estaven en estat
d’execució molt avançat (superior al 80 %) i les 29 restants estaven en procés d’execució.
Sostenibilitat i medi ambient
■ Quant a l’Agenda 21 i el Pla d’Acció 21, a finals de l’any 2006 havien signat el Compromís
243 institucions i entitats ciutadanes, s’havien
presentat 76 plans d’acció i ja eren 184 les escoles
adherides a l’Agenda 21. S’ha continuat avançant
en la implantació de la cultura de la sostenibilitat
i s’han editat noves guies d’educació ambiental.
■ S’ha impulsat el Pla de Millora Energètica, mitjançant el conjunt d’actuacions efectuades per
l’Agència Local d’Energia. Entre les campanyes de
comunicació cal destacar Llum verda a Barcelona
iNo et quedis gelat, per l’ús racional de l’energia.
■ S’han dut a terme actuacions per al control i la minoració de la contaminació acústica, amb l’elaboració del mapa de soroll de la ciutat (MES)
i la posada en marxa de la Taula Cívica del Soroll.
Així mateix, s’han incrementat dels serveis de
mesura i s’han dut a terme cursos de formació
i activitats de divulgació, tot això en el marc
del desenvolupament del II Programa Marc de
Minoració del Soroll.
■ El Centre de Recursos Barcelona Sostenible
ha augmentat els serveis d’atenció als ciutadans
i ha atès 34.057 usuaris.
■ Continua la millora en la gestió del cicle de l’aigua, potenciant la reducció del consum d’aigua potable i incrementant la utilització d’aigua freàtica
en els serveis urbans (reg de parcs, neteja de
carrers amb aigua, fonts, neteja de clavegueram).
■ El programa Ajuntament+Sosteniblepretén aplicar i consolidar una sèrie de mesures
orientades a l’eficiència ambiental
en el desenvolupament dels diferents serveis
i actuacions del conjunt de l’Ajuntament.
Manteniment i neteja
■ Dins l’objectiu de garantir la millora contínua de l’espai públic i el teixit viari dels barris, ja s’han
dut a terme moltes de les actuacions incloses
dins del Pla de Manteniment Integral, actuant a 735 carrers i 12 parcs de la ciutat.
Aquestes obres es fan de forma coordinada per
tal d’optimitzar els processos i evitar molèsties
als ciutadans. S’han superat les previsions
inicials i s’han efectuat més actuacions en
pavimentació, reparació de voreres,
accessibilitat, renovació de fanals i substitució
de lluminàries contaminants.
■ Quant a la gestió i el control de l’espai públic, s’ha consolidat el programa de Control Integral de l’Espai Públic (CIEP), amb l’increment de promotors cívics i 275.000 deteccions d’accions
de ciutadans i comerciants potencialment
sancionables relatives a bosses d’escombraries,
cartells, adhesius, cartrons i sacs de runa.
També s’actua de manera proactiva amb
accions formatives.
■ El percentatge de recollida selectiva ha tingut una evolució creixent fins assolir el 31,5 %
el 2006. En l’evolució positiva influeixen les
cam-panyes de comunicació per difondre hàbits de
reciclatge, l’extensió de la xarxa de Punts Verds
i les diverses millores en els sistemes de recollida.
■ S’ha constatat una millora de la neteja de la ciutatgràcies a l’increment de recursos humans i materials, que garanteixen els serveis
de neteja durant els 365 dies de l’any.
■ S’impulsa una fiscalitat dels residus
socialment justa i ecològicament responsable
mitjançant els preus públics.
Espais naturals
■ S’ha continuat impulsant la gestió sostenible de les zones verdesamb l’aplicació
de mesures d’estalvi d’aigua, l’increment de
la utilització d’aigua del subsòl i l’establiment
de més àrees de reg automatitzat.
■ S’han incrementat els parcs i les zones verdes, amb la construcció de dos nous parcs i la rehabilitació integral d’11 parcs. Globalment,
s’han incorporat 40 noves hectàrees al verd urbà.
■ Es mantenen les accions per fomentar la convivència als espais verds amb la realització d’activitats lúdiques i participatives que faciliten, a
més, que els parcs i els jardins esdevinguin espais
d’inclusió social.
■ S’ha millorat la qualitat de les platgesamb l’increment dels serveis de neteja i la millora de
les infraestructures d’accessibilitat i manteniment.
A més s’ha recuperat una nova platja per a la
Per una gestió eficaç
El Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient s’encarrega d’executar les polítiques
d’actuació impulsades des de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans
i Medi Ambient, seguint les resolucions adoptades al Plenari del Consell Municipal.
Correspon al Sector aconseguir que Barcelona sigui una ciutat neta i ordenada,
que funcioni a ple rendiment i de manera sostenible. El 2006, el Sector ha renovat
la certificació de qualitat ISO 14001 per aquesta tasca.
■El 2006, el Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient ha renovat la certificació ISO 14001,
la qual acredita que el sistema de gestió ambiental
de la ciutat compleix els estàndards
internacionalment definits i reconeguts.
Aquesta certificació garanteix l’adequació del
Sector a la norma en aspectes com la neteja,
el manteniment de l’entorn urbà i el sistema de
sanejament, el control del soroll, l’aprofitament
d’aigües freàtiques i les activitats administratives.
Direcció Direcció Direcció Institut
de Serveis de Serveis de Serveis Municipal
de Neteja d’Infraestructures de Programes de Parcs
Urbana Urbanes Ambientals i Jardins
Gerència Sector
Direcció de Qualitat Operativa dels Serveis
Urbans
Direcció de Serveis Generals i Control
de Recursos CLABSA
TERSA
ACEFAT
Agència d’Energia de Barcelona Sr. Jordi Hereu
Alcalde
Sr. Xavier Sr. Jordi Sra. Imma Sr. José Sr. Carles Sr. José
Casas Portabella Mayol Ignacio Martí Ignacio
Cuervo Cuervo
Primera Segona Tercera Quarta Cinquena Portaveu
tinència tinència tinència tinència tinència del govern
Comissions de plenari
Presidència, Urbanisme, Promoció Sostenibilitat, Cultura,
Hisenda Infraestructures Econòmica, Serveis Urbans Educació Seguretat
i Coordinació i Habitatge Ocupació i Medi i Benestar i Mobilitat
Editorial i Coneixement Ambient Social
Sr. José Sr. Xavier Sr. Jordi Sra. Imma Sr. Pere Sr. Ferran
Cuervo Casas Portabella Mayol Alcober Julián
President President President Presidenta President President
Sra. Assumpta Sra. Pilar Sra. Maravillas Sr. Francesc Sr. Ricard Sr. Francesc
Escarp Vallugera Rojo Narváez Gomà Narváez
Vicepresidenta Vicepresidenta Vicepresidenta Vicepresident Vicepresident Vicepresident
El Sector està integrat per diversos organismes
executius i de suport, així com també per
empreses i entitats vinculades.
■TERSA (Tractament i Selecció de Residus, SA). És responsable de la gestió, el tractament
i l’eliminació dels residus municipals
de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, en
col·laboració amb una empresa que
ha constituït, Solucions Integrals per als
Residus (SIRESA). TERSA està participada
per l’Ajuntament de Barcelona i l’Entitat
Metropolitana de Serveis Hidràulics
i Tractament de Residus (EMSHTR).
■CLABSA(Clavegueram de Barcelona, SA). Planifica, controla i fa l’explotació tècnica del
cla-vegueram de la ciutat i d’altres serveis relacionats.
Està integrada per l’Ajuntament, Aigües de
Barcelona i Fomento de Construcciones
y Contratas.
■ACEFAT.Entitat formada per l’Ajuntament i les empreses Aigües de Barcelona, Fecsa-Endesa,
Gas Natural, Telefónica i Auna Telecomunicacions.
Coordina i gestiona les obres de serveis que
s’executen a la via pública.
■Agència d’Energia de Barcelona.Consorci públic creat per impulsar el posicionament de Barcelona
com una ciutat exemplar en els aspectes vinculats
a l’energia i el medi ambient. En formen part
l’Ajuntament, l’Institut Català de l’Energia,
l’EMSHTR, l’IDAE, la UAB i la UPC.
■Institut Municipal de Parcs i Jardins.Organisme autònom adscrit funcionalment al Sector de
Serveis Urbans i Medi Ambient. Administra
el patrimoni verd de la ciutat i col·labora
Serveis generals i control
de recursos
El conjunt de serveis necessaris per mantenir la ciutat ha suposat un cost de 331,5 milions
d’euros l’any 2006, un 11 % més que l’any anterior. D’aquest total, un 80 % corresponia a
la despesa efectuada pel Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient i el 20 % restant es
referia a les contractes de manteniment compartides amb els districtes i gestionades des
del Sector (neteja i recollida, pavimentació i enllumenat). Pel que fa a la gestió dels recursos
humans del Sector, s’ha continuat la línia d’optimització i disminució de la plantilla.
El cost dels serveis urbans
i del medi ambient
■ El cost destinat a la recollida de residus i la neteja de carrersha suposat 178 milions d’euros, un 12 % més que l’import de l’any anterior.
L’establiment del sistema de corretornsi el
manteni-ment de les actuacions del Pla de Xoc de Neteja al
llarg de l’any 2006 han contribuït a aquest increment.
■ El manteniment del conjunt d’infraestructures ciutadanes, enllumenat, pavimentació i senyalització, clavegueram i fonts, ha suposat 56,27 milions
d’euros, un 1,2 % més que un any abans.
■ Al llarg de l’any 2006 s’ha continuat la realització de lesinversions previstes per al quadrienni 2004-07, especialment les incloses dins l’anomenat Programa de Manteniment Integral de l’Espai Públic.
El conjunt d’inversions del sector preveu unes
des-peses de 145 milions d’euros entre 2004 i 2007,
de les quals 51 milions es van efectuar l’any 2006.
■ El Programa de Manteniment Integral té com a objectiu garantir la millora contínua dels carrers
de Barcelona. Engloba actuacions diverses
i de diferent intensitat consensuades i planificades
amb cadascun dels districtes, en funció de les
necessitats del carrer. Actua paral·lelament sobre
els serveis municipals bàsics com ara enllumenat,
pavimentació, senyalització, arranjament
de voreres, accessibilitat i mobiliari urbà, entre
altres. El nombre de carrers afectats al llarg de
l’any 2006 ha estat de més de 1.237 i s’han dut
a terme 21 actuacions als parcs de la ciutat.
■ Pel que fa al Programa de Gestió de Residus, els esforços inversors s’han dirigit a la construcció
del Parc de Neteja de la Primavera a Montjuïc
i a les obres de millora de les instal·lacions de
recollida pneumàtica de Ciutat Vella, amb la
central de recollida del Raval (l’Illa Robadors), com
també a la consolidació de la xarxa pneumàtica
i la construcció de Punts Verds de Barri.
■ Dins del Pla de Millora del Clavegueram (PECLAB 2004-07), cal destacar la construcció dels col·lectors dels carrers de Via Bàrcino,
Londres-Calvet, H. Làzaro, P. Laínez i Romans,
i també l’inici de les obres de millora de la xarxa
de clavegueram a Sants-Montjuïc.
Recursos destinats al manteniment de la ciutat
2002 2003 2004 2005 2006
NETEJA I RESIDUS 140.444 161.172 177.082 191.809 222.905
Neteja i recollida de residus 113.043 130.700 141.885 159.069 178.375
Sector 76.837 93.908 93.074 107.838 125.972
Districtes 36.206 36.791 48.811 51.231 52.403
Tractament de residus 27.401 30.473 35.196 32.740 44.530
INFRAESTRUCTURES 45.895 49.030 52.454 55.586 56.271
Pavimentació de carrers 6.304 7.325 6.908 7.932 6.789
Sector 2.354 3.428 2.335 3.166 2.009
Districtes 3.950 3.897 4.574 4.766 4.780
Enllumenat públic 18.705 19.668 21.818 22.457 23.206
Sector 10.355 11.864 13.895 14.177 14.693
Districtes 8.350 7.804 7.922 8.280 8.514
Estructures viàries 2.638 3.036 2.748 3.408 3.265
Senyalització 1.084 1.060 1.354 1.353 1.550
Clavegueram 12.860 13.228 14.624 15.423 15.769
Sector 9.723 9.983 10.365 11.152 11.005
Districtes 3.137 3.245 4.259 4.271 4.764
Fonts i llacs 4.303 4.713 5.002 5.013 5.691
MEDI AMBIENT 38.004 41.071 43.505 44.424 45.693
Programes mediambientals 1.404 1.474 1.813 1.592 2.204
Control ambiental (1) 1.581 1.749 1.646 1.019 393
Agència Local d’Energia – 590 887 911 935
Parcs i Jardins 35.019 37.259 39.159 40.902 42.160
SERVEIS GENERALS SECTOR 6.690 4.438 5.802 6.609 6.563
COST TOTAL SERVEIS 231.032 255.713 278.844 298.429 331.432
Sector 182.526 207.220 217.536 235.751 265.735
Districtes 48.507 48.493 61.307 62.677 65.697
(contractes compartides) Despesa corrent (milers d’euros)*
*Inclou les contractes compartides amb els districtes (neteja, pavimentació i enllumenat).
(1) Ha passat a dependre de Salut Pública (maig 2005).
T
o
ta
l:
1
0
0
%
(
1
7
8
.7
6
8
)
Pla d’inversions 2004-2007
PECLAB
7.393
Manteniment integral de l’espai públic
121.639
Gestió de residus
14.778
Altres
PROGRAMA UE PECLAB 3.799 3.594 7.393
Inversions finalitzades (1) 3.163 – 3.163
Actuacions xarxa clavegueram 481 3.594 4.075
Freàtic Poble Sec 155 – 155
PROGRAMA UE GESTIÓ DE RESIDUS 12.586 2.192 14.778
Inversions finalitzades (2) 7.590 – 7.590
Xarxa pneumàtica 1.986 428 2.414
Parc de Neteja (Font Trobada) 2ª fase 1.964 – 1.964
Parc de Neteja (Font Trobada) 3ª fase 1.046 1.764 2.810
PROGRAMA MANTENIMENT INTEGRAL ESPAI PÚBLIC 71.235 50.404 121.639
Inversions finalitzades (3) 2.673 – 2.673
Millora integral actuacions finals – 2.574 2.574
Millora integral vialitat 34.938 19.968 54.906
Millora integral enllumenat 25.178 18.208 43.386
Project management 2.859 626 3.485
Parcs i Jardins 1.000 2.000 3.000
Prog. Accesibilitat (Conveni Diputació) 255 81 336
Sonoreductor 3.200 2.858 6.058
Senyalització 316 2.259 2.575
Estructures urbanes 284 662 946
Pintures antiadhesives i grafits 532 568 1.100
Parc Güell i mur Font del Racó – 600 600
AGÈNCIA ENERGIA 2.581 2.443 5.024
ALTRES INVERSIONS 1.491 180 1.671
TOTAL SERVEIS URBANS I MEDI AMBIENT 89.111 56.370 150.505
INVERSIONS DE PARCS I JARDINS 17.718 10.890 28.608
INVERSIÓ TOTAL 106.829 67.260 179.113
Programa d’inversions 2004-2007
Realitzacions Previsions TOTAL
2004-2006 2007 2004-2007
(milers d’euros)
(1) Dipòsits, telecontrols, col·lector.
(2) Central pneumàtica Ciutat Vella, minipunts verds, pneumàtica Diagonal.
(3) Baixada de la Glòria, Pedrell, Creueta del Coll.
2004 2005 2006
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Tècnics superiors i mitjans Tècnics auxiliars
Administratius
Personal d’oficis
Altres 69
182
57
40
14 2
67
47 41
10 4 65
52 39
15
3
Evolució de la plantilla 2004-2006
174 169
En els darrers anys
el Sector ha anat
racionalitzant la plantilla,
així com els mètodes
i les eines de treball
Recursos humans
■ El 2006 ha continuat la reducció de la plantilla fruit de les jubilacions del nostre personal.
Qualitat operativa
dels Serveis Urbans
■ Des del Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient s’ha consolidat el programa de
Control Integral de l’Espai Públic (CIEP) a través del qual es detecten i es verifiquen les
accions dels ciutadans i dels comerços que són
potencialment sancionables (bosses
d’escom-braries, cartells, adhesius, cartrons, sacs de
runa) i també s’aprofita per detectar de manera
proactiva incidències a la via pública que siguin
susceptibles de generar una queixa (mobiliari
urbà, punts negres, voluminosos).
■ Al llarg de 2006 s’han efectuat unes
275.000 deteccions, de les quals 153.000 han estat sancionables, fet que suposa un
increment respecte al 2005 del 228,50 %.
■El desembre de 2006, hi ha aproximadament 51 promotors cívicsque duen a terme tasques d’informació i d’inspecció operativa. Aquest
conjunt d’operadors es veu reforçat puntualment
amb 58 persones procedents dels Plans
d’Ocupació. En un inici, aquest programa
es va centrar a Ciutat Vella i al Quadrat d’Or
de l’Eixample. Però, atesa la necessitat en altres
eixos comercials de Barcelona, s’ha anat
expandint a tots els territoris, fent un èmfasi
especial en aquelles zones de la ciutat amb major
incidència segons el tema de què es tracti.
■ Pel que fa referència a la detecció de sacs de runaa la via pública, aquestes incidències representen el 50 % de l’activitat dels promotors
cívics. En l’actualitat s’està preparant un nou
model de sac de runa homologat per utilitzar-lo
només a la ciutat de Barcelona, que garantirà
els estàndards necessaris de qualitat i seguretat.
■ El 2006 s’han dut a terme 43 campanyes informativesper promoure el civisme i el bon ús de l’espai públic, amb la col·laboració
d’associacions de veïns i comerciants.
Nou sistema integrat de gestió operativa
■ La Direcció de Qualitat Operativa és d’àmbit transversal i té com a objectiu garantir la qualitat
dels serveis urbans. Per tant, necessita disposar
d’una visió global dels paràmetres que permetin
determinar la qualitat de la prestació dels serveis i
millorar la gestió estratègica, executiva i operativa.
■ Per obtenir un quadre de comandament on mesurar l’eficiència dels indicadors de gestió dels serveis,
s’ha efectuat l’estudi de viabilitat tècnica per a la definició, disseny i construcció del nou Sistema Integrat de Gestió Operativa. Aquest sistema es basa en solucions informàtiques que faciliten la
recepció centralitzada de les dades més importants
dels diferents sistemes d’informació operacional.
■ Aquest nou Sistema Integrat de Gestió Operativa permetrà obtenir una visió consistent
i consolidada dels serveis urbans, identificar
els factors crítics d’èxit i els indicadors clau de
progrés, gestionar la convergència del rendiment
actual dels serveis amb els objectius estratègics
fixats, i donar suport a la presa de decisions.
Anàlisi de dades i millora de la qualitat
■La Direcció de Qualitat Operativa utilitza diversos mecanismes per analitzar la qualitat i l’eficàcia
dels serveis prestats pel Sector, entre ells
el Programa IRIS (Incidències, Reclamacions i Suggeriments).
■Les fitxes i entrades de l’IRIS amb les
comunicacions dels ciutadans es distribueixen
internament i es resolen per línies d’acció.
Les principals són: neteja, control d’operacions,
enllumenat, comunicació i qualitat, vies i carrers,
parcs i jardins, sanejament, fonts i medi ambient.
■L’anàlisi d’aquestes dades permet copsar l'apreciació i valoració dels ciutadans envers
els serveis oferts pel Sector. Amb l’ajut
d’indicadors de gestió, es detecten els punts
febles, les mancances existents i els temes
sobre els quals cal incidir per millorar el servei.
En acabar el 2006 hi ha 51 promotors cívics, que duen a terme tasques de detecció d’accions incorrectes.
El Sector ha posat en marxa el programa de Control Integral de l’Espai Públic,
dedicat a la conscienciació dels ciutadans respecte a totes aquelles accions
que puguin comportar el deteriorament de l’espai públic. La Direcció de Qualitat
Operativa és l’encarregada de garantir la qualitat dels serveis i, per fer-ho,
recull i analitza les dades obtingudes a través del Programa IRIS, a l’abast
dels ciutadans per expressar les seves queixes o suggeriments.
Dades del Programa IRIS 2006
MANTENIMENT DE L'ESPAI URBÀ
Central d’operacions 9.951 650 79 185 10.904
Enllumenat 14.327 16 207 150 14.848
Fonts 897 0 59 12 978
Medi ambient 1 – – 0 1
Parcs i jardins 1 – – 0 1
Sanejament 1.094 10 31 6 1.145
Total manteniment de la via pública 28.563 1.362 778 692 31.650
RECOLLIDA I NETEJA DE L’ESPAI URBÀ
Central d’operacions 22.926 746 283 186 24.319
Neteja 24.977 5.604 6.716 3.679 44.916
Resta sector 555 4.251 188 551 5.546
Total recollida i neteja de l’espai urbà 48.458 10.601 7.187 4.416 74.832
TOTAL GENERAL 77.021 11.963 7.965 5.108 106.482
INCIDÈNCIA PETICIÓ QUEIXA SUGGERIMENT/ TOTAL
2
Neteja i recollida
selectiva
Barcelona s’ha convertit en una ciutat que rep un nombre molt elevat
de visitants i en la qual tenen lloc molts esdeveniments públics plens de
participació ciutadana. Aquesta realitat genera una intensa utilització
dels carrers i espais públics i fa necessari un increment de l’esforç
en el servei de neteja i recollida. L’any 2006 s’han mantingut i reforçat
les actuacions iniciades pel Pla de Xoc de Neteja l’any 2005, amb
una despesa addicional del 16 % respecte al pressupost de l’any
anterior. Quant a la recollida selectiva, s’ha fet un èmfasi especial
Neteja viària
D’acord amb les directrius del Pla de Xoc de Neteja engegat el 2005, s’ha iniciat
una programació estable i continuada de neteja tots els dies de la setmana mitjançant
el servei de corretorns
del personal de neteja. Així mateix s’han intensificat les
actuacions en les festes assenyalades com revetlles, celebracions esportives, festes
majors de barri, festes de la Mercè, Cap d’Any i tots els esdeveniments que cada
vegada més se celebren a la ciutat. Totes aquestes mesures de consolidació i reforç
han comportat una despesa addicional del 16 % respecte a l’any 2005.
■ S’han creat nous equips mòbils d’intervenció ràpida per a urgències.
■ Als districtes d’Horta, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí s’han reforçat els serveis de cap de setmana a partir d’octubre.
■ Al Quadrat d’Or s’ha ampliat el nombre de màqui-nes d’escombrar voreres en torns de matí i tarda.
■ S’han incrementat els equips de reforç de recolli-da de fulles d’arbres.
■ S’ha ampliat el servei de platges. Per una banda, perquè s’ha creat una platja nova,
construïda al Fòrum, que rep el nom de platja
de Llevant. Aquest nou espai ha rebut més de
300.000 usuaris en la primera temporada. Per
altra banda, s’ha reforçat el servei a la resta de
platges i als accessos respectius.
■ Al llarg del 2006 s’ha continuat l’esforç per lluitar contra les actuacions incíviques mitjançant
el servei de neteja de pintades i grafits, amb l’actuació diària de dilluns a dissabte de 26 equips
de neteja. Especialment, s’ha intensificat el servei
als districtes de Ciutat Vella i Gràcia.
■ S’ha incrementat la freqüència de recollida i buidatge de les 21.581 papereres de la ciutat, especialment al centre.
■ S’ha dut a terme per segona vegada, conjuntament amb Flamagas, la campanya de conscienciació
dels fumadors per tal que s’acostumin a no
llençar les burilles de les cigarretes a la via
pública. S’han distribuït entre els establiments
col·laboradors més de 250.000 unitats de petits cendrers unipersonals de butxaca.
Ha augmentat
el nombre de serveis
mòbils d’intervenció
als carrers, tant diaris
Recollida de residus municipals*
Selectiva 100.713 120.881 206.077 231.812 253.839 267.240
Domiciliària 649.235 632.579 627.378 616.959 605.029 582.091
TOTAL RESIDUS 749.948 753.460 833.455 848.771 858.868 849.332
Selectiva / total residus 13,4 % 16,0 % 24,7 % 27,3 % 29,6 % 31,5 % (tones)
Total de recollida selectiva a Barcelona*
2001 2002 2003 2004 2005 2006
2001 2002 2003 2004 2005 2006
Fracció paper-cartró 31.489 32.323 57.200 65.163 79.268 85.945
Fracció vidre 11.773 13.256 20.053 21.675 23.859 25.901
Fracció envasos 6.016 7.490 10.642 11.696 12.661 14.086
Fracció orgànica FORM 15.027 26.044 67.639 86.269 86.296 86.210
Fracció tèxtil + sabates 24 117 498 1.489 1.666 1.499
Altres fraccions de Punts Verds 11.731 13.522 13.912 14.195 14.232 15.603
Altra selectiva Mercabarna 1.885 4.180 7.046 453 4.080 5.609
Altra selectiva Parcs i Jardins – – 865 551 509 584
Voluminosos 22.768 23.949 28.222 30.322 31.267 31.803
Total fracció selectiva 100.713 120.881 206.077 231.812 253.839 267.240
(tones)
* Aquesta sèrie ha estat convertida segons la nova terminologia PMGRM REVISADA (àmbit CIUTAT) * Aquesta sèrie ha estat convertida segons la nova terminologia PMGRM REVISADA (àmbit CIUTAT).
Recollida selectiva
L’any 2006 s’ha consolidat el creixement de la recollida selectiva mitjançant diferents
campanyes de comunicació per tal d’augmentar la recollida diferenciada de fracció
orgànica, vidre, paper i cartró i envasos, i així poder reduir progressivament la matèria
d’impropis. S’ha fet èmfasi en la recollida comercial i s’hi han incorporat nous
generadors, com ara els restaurants. A més, s’han dut a terme proves pilot com
la instal·lació de contenidors de recollida bilateral, al districte d’Horta.
2001 2002 2003 2004 2005 2006
35 % 30 % 25 % 20 % 15 % 10 % 5 % 0 %
(% sobre total residus)
Recollida selectiva
13,4 %
16 %
24,7 %
27,3 % 29,6 %
31,5 %
Al barri d’Horta-Guinardó s’han renovat els conte-nidors i els veïns han estat puntualment infor-mats d’aquesta novetat del servei de recollida.
Infraestructures
■ Al llarg del 2006 ha continuat l’increment de les instal·lacions de bústies derecollida pneumàtica, fins arribar a les 891, 108 més que l’any passat. Aquesta inversió s’ha centrat al
districte de Sant Martí (central de
Diagonal-Poblenou), on s’ha potenciat el servei de recollida
dins del Pla Tècnic de Recollida Pneumàtica. Aquest
Pla finalitzarà el 2007 amb la posada en
funciona-ment a Gran Via i a la central del Raval, on a les
darreries del 2006 ja s’estaven finalitzant les obres.
■ S’han posat en funcionament tres nous Punts Verds de Barri, situats als carrers d’Andrade, Fort Pienc i Folch i Torres. S’arriba així als
11 Punts Verds, dels quals s’han ampliat els horaris
d’obertura. Ara funcionen de dilluns a dissabte, de 8.30 a 14.00 i de 16.00 a 19.30 hores.
■ Les obres del Parc de Neteja de la Primavera
s’han estat desenvolupant conjuntament amb
l’Àrea Verda del Parc de la Primavera i cap a finals
d’abril de 2007 es podran inaugurar. Això permetrà
la coexistència de totes dues infraestructures
i optimitzarà els serveis de neteja viària amb
Contenidors de residus municipals
2002 2003 2004 2005 2006
RECOLLIDA DOMICILIÀRIA
Contenidors 16.371 16.449 16.405 16.553 16.682
De 1.100 litres 4.155 3.698 3.739 3.817 16.682
De 1.700 litres 4.856 5.199 5.015 5.033 4.893
De 3.200 litres (càrrega lateral) 7.360 7.552 7.651 7.703 7.790
EASY – – – – 295
Bujols 575 721 585 652 721
RECOLLIDA COMERCIAL (bujols) 7.422 8.551 9.109 10.296 11.172
Orgànica 2.654 2.640 2.755 3.071 3.237
Rebuig 3.673 4.228 4.382 4.827 5.111
Paper 1.095 1.522 1.671 1.972 2.268
Vidre – 161 301 426 556
RECOLLIDA SELECTIVA
Vidre 2.135 2.261 2.305 2.361 2.368
Paper 2.071 2.213 2.281 2.335 2.346
Iglú 422 395 405 428 443
Càrrega lateral 1.649 1.818 1.876 1.907 1.903
Envasos 2.057 2.154 2.247 2.292 2.299
Iglú 414 387 396 420 431
Càrrega lateral 1.643 1.767 1.851 1.872 1.868
MERCATS 319 460 520 532 551
(unitats)
S’han posat
en funcionament
3 nous Punts Verds
de Barri, amb la qual
cosa ja s’ha arribat
a un total d’11
Voluminosos
■ S’han establert nous equips d’actuació per als
serveis d’urgènciade recollida de voluminosos, amb l’objectiu de reduir el temps d’estada
al carrer dels mobles i trastos.
■ S’ha mantingut la freqüència de recollida setmanal, establerta l’any passat, amb un dia fix de recollida a cada barri.
■ Més del 40 % dels residus són tractats a la planta del molí de fusta.
T
o
ta
l:
1
0
0
%
Composició de la recollida selectiva
(tones)
Altra selectiva Parcs i Jardins
0,22 %
Fracció téxtil + sabates
0,56 %
Altra selectiva Mercabarna
2,10 %
Fracció envasos
5,27 %
Altres fraccions de Punts Verds
5,84 %
Fracció vidre
9,69 %
Voluminosos
11,90 %
Fracció paper-cartró
32,16 %
Fracció orgànica FORM
32,26 %
3
El manteniment
de la ciutat
Continua el desenvolupament del Pla de Manteniment Integral
de l’Espai Públic iniciat l’any 2004. El 2006 ha estat l’any que
s’han realitzat més actuacions de carrer. Aquest Pla engloba
actuacions molt diverses i de diferent intensitat que han estat
programades en coordinació amb els districtes. El Pla de
Manteniment inclou actuacions com la implantació de paviment
sonoreductor, l’arranjament de voreres, la renovació del sistema
de senyalització, actuacions en l’enllumenat públic per disminuir
el consum energètic, el manteniment de les fonts, la millora
de la xarxa de clavegueram i l’ampliació de la xarxa del sistema
freàtic, així com la construcció de guals de vianants per fer
Pla de Manteniment Integral
de l’Espai Públic
Objectius
■Dins el PMI es duu a terme un conjunt d’actuacions diverses i de diferent intensitat
que, amb el consens dels diferents agents
implicats (districtes, veïns i sector), està
permetent una actuació més coordinada i sostenibleamb les necessitats de la ciutat. ■Es treballa per tal d’obtenir una ordenació
eficient de l’espai públici es configura l’actuació del Pla com una nova forma de fer el
manteniment de les infraestructures de Barcelona.
Actuacions
Les actuacions que s’emmarquen dins del PMI són:
■reparació de voreres; ■pavimentació dels carrers; ■senyalització;
■verd urbà i infraestructures de parcs; ■semàfors;
■fonts;
■millores a la xarxa de clavegueram; ■escales mecàniques;
■renovació i substitució de fanals i lluminàries contaminants;
■recobriment de punts de llum amb pintura anticartells,
■i accessibilitat.
L’any 2006 ha estat el de major grau de desenvolupament del Pla de Manteniment
Integral 2004-2007. Aquest Pla és el projecte prioritari en el conjunt d’actuacions
per al manteniment de les infraestructures de la ciutat i vol garantir tant
el manteniment com la millora de tots els elements de l’espai públic.
Pla de Manteniment Integral de l’Espai Públic
TOTAL Pla Manteniment
(2005-2007) Actuacions
2005 2006
Previsions 2007
Voreres reparades (m2) 150.000 210.000 106.435 466.435
Pavimentació calçada (m2) 200.000 728.425 146.575 1.075.000
Fanals renovats 4.862 7.620 320 12.802
Substitució de lluminàries 850 1.144 356 2.350
contaminants
Punts de llum amb pintura 1.500 10.578 1.069 13.147 anticartells
Escocells d’arbres renovats 4.080 2.930 999 8.009
Xarxa elèctrica de companyia 9,5 13,0 9,0 32
soterrada (km)
Canalització d’enllumenat públic 100 80 30 210
soterrat o grapat a les façanes (km)
Estalvi energètic (kWh) 551.000 549.000 100.000 1.200.000
Guals adaptats 3.325 3.068 804 7.197
L’avinguda de Pedralbes ha estat un dels carrers arranjats el 2006,
tal com mostren aquestes fotografies d’abans i després
de la intervenció.
El 2006 s’han fet
actuacions a
735 carrers i 12 parcs.
Les obres s’han fet
de manera integrada
per minimitzar
les molèsties
Millores als carrers
Al llarg del 2006 s’han fet actuacions a
735 carrers i 12 parcs de la ciutat. El nombre final de carrers se situarà al voltant de 1.763
i s’actuarà a 25 parcs. Aquestes obres es fan
de forma integrada per tal d’optimitzar les accions
i crear menys molèsties als ciutadans.
■ 427 actuacions a carrersper qüestions de vialitat: pavimentació, arranjament de voreres
i senyalització.
■ 308 actuacions per millorar l’accessibilitat: construcció de guals, ordenació del mobiliari urbà
i implantació de vials amb plataforma única.
Arranjament de voreres
■ S’han reparat 210.000 m2de voreresi s’han
pavimentat uns 728.425 m2, dels quals en
622.601 s’ha emprat paviment sonoreductor.
■ El nombre de fanals renovats ha estat de 7.620i s’han substituït 1.144 lluminàries contaminants. A més, s’ha actuat sobre
10.578 punts de llumamb pintura anticartells. ■ S’han renovat 2.930 escocells en mal estat
i s’adeqüen els que no tenen prou espai
Soterrament de la xarxa elèctrica
i canalització
■S’ha continuat l’execució del conveni amb la companyia Fecsa-Endesaper tal de soterrar la xarxa elèctrica. Se n’han
soterrat 13 quilòmetres i es preveu arribar
als 32 quilòmetres.
■Pel que fa a la canalització de l’enllumenat públic soterrat o grapat a les façanes, se n’han
realitzat uns 80 quilòmetres i es té la previsió
d’arribar als 210 quilòmetres.
Estalvi energètic
■S’ha aconseguit un estalvi energètic de 549.000 kWh.
■Les previsions de tancament situaran l’estalvi per sobre de 1.200.000 kWhgràcies al canvi de làmpades de vapor de sodi d’alta pressió,
amb un rendiment i una eficàcia energètica
més alts que redueixen el consum.
Accessibilitat
■S’han adaptat uns 3.068 guals, cosa que s’ha traduït en 1.104 quilòmetres de carrers accessibles.
Coordinació de les obres
al carrer
■ACEFATcoordina i gestiona de manera integrada les obres que duen a terme a la via
pública les companyies de serveis i altres
operadors públics o privats per tal de minimitzar
les molèsties al ciutadà. En fa un acurat control
de qualitat amb la utilització del Programa GIOS (Gestió Integrada d’Obres de Servei). ■Per quart any consecutiu s’ha reduït el nombre
d’obres obertes a la via pública: s’han
comptabilitzat 15.456 obres, 823 menys que l’any anterior. Com a conseqüència d’aquesta reducció, la mitjana diària del nombre d’obres obertes ha estat de 442, la més baixa dels darrers quatre anys.
Per minimitzar les molèsties que poden arribar a causar les obres
a la via pública, el Sector, a través d’ACEFAT, coordina totes les
intervencions d’empreses privades o del sector públic. L’objectiu
és aprofitar cada obra per dur a terme diverses actuacions
al mateix temps i, així, reduir el nombre d’obres obertes.
Obres a la via pública
2002 2003 2004 2005 2006
OBRES A LA VIA PÚBLICA
(nombre) 19.112 17.717 16.445 16.279 15.456
Avaries urgents 11.964 11.149 10.199 9.900 9.268
Canalitzacions i ramals 7.148 6.568 6.246 6.379 6.188
Canalitzacions 1.395 1.409 1.354 1.309 1.127
Ramals i connexions 5.753 5.159 4.892 5.070 5.061
Companyies de serveis 6.285 5.963 5.456 6.193 5.845
Fibra òptica 863 605 790 186 343
NOMBRE OBRES OBERTES
395 450 469 481 442
(mitjana diària)
CANALITZACIONS(metres) 181.930 167.814 161.895 136.606 105.836
OBRA EXECUTADA(km) 243 200 207 172 134
Companyies de serveis 210 185 184 140 127
Fibra òptica 33 15 23 32 7
La coordinació entre
les empreses de serveis
i el consistori ha permès
estalviar fins a 608 obres
individuals
A més d’intervenir en la millora
de parcs i carrers, el Pla de Manteniment Integral també ha adaptat més
de 3.000 guals durant el 2006.
■Pel que fa a la longitud d’obra executada, cal destacar que l’estesa de fibra òptica ha augmentat notablement
(de 4,3 a 7 quilòmetres)i el nombre de canalitzacions i ramals s’ha gairebé doblat:
ha passat de 186 a 343. L’obra portada a terme
per les empreses de serveis ha estat
de 127 quilòmetres.
■Les obres per avaries urgents es redueixen en 632 respecte a l’any anterior. Continua, doncs, la tendència descendent del període 2002-2006.
■La coordinació de les obres amb les diferents empreses de serveis i amb altres departaments
municipals ha permès estalviar 608 obres individuals, fet que suposa evitar uns
57 quilòmetres de via urbana aixecada. El nombre
d’obres i instal·lacions coordinades ha estat
de 1.034 i 608, respectivament.
Coordinació i obra estalviada
2002 2003 2004 2005 2006
Nombre d’obres coordinades 290 224 385 514 426
Nombre d’instal·lacions coordinades 675 508 884 1.212 1.034
Nombre d’obres individuals estalviades 385 284 499 698 608
Obra estalviada (km) 56 46 61 73 57
Les obres per avaries urgents s’han reduït en 632 respecte al 2005; es manté, per tant, la tendència descendent que va començar el 2002.
Pavimentació
■Del total pavimentat, uns 4.799 metres quadratss’han fet des del Sector, i 138.890, des dels districtes.
■Barcelona gaudeix ja d’uns3,44 milions de metres quadrats de paviment sonoreductor. L’objectiu és que al final del 2007 la totalitat
de la xarxa bàsica de carrers tingui aquest
tipus de paviment.
■A banda de les incloses dins el Pla de Manteniment Integral de l’Espai Públic, s’ha portat a terme un
seguit d’actuacions per millorar els paviments de
diferents indrets de la ciutat. Les més significatives
efectuades el 2006 han estat a la rambla de
Catalunya (Diagonal-Gran Via), als carrers València
(Casanova-passeig de Gràcia) i Rocafort (Gran
Via-Josep Tarradellas), a l’avinguda Diagonal (lateral
mar, Roger de Llúria-Sicília), i als carrers Alexandre
Galí (Ramon Albó-Puerto Príncipe), Pujades (Josep
Pla-rambla Prim), Perú (Bac de Roda-Selva de Mar)
i Pau Alcover (Ganduxer-Anglí).
L’any 2006 s’ha continuat l’execució de la contracta de manteniment de paviments,
que estarà en vigor fins al 2008. En el marc d’aquest servei s’ha pavimentat una
superfície de 143.689 metres quadrats de via pública, 78.150 del quals amb material
sonoreductor. Amb la instal·lació d’aquest tipus d’asfalt urbà, l’Ajuntament pretén
reduir l’impacte sonor del trànsit a la ciutat.
Manteniment de la pavimentació de calçades
2004 2005 2006
Sector Districtes TOTAL Sector Districtes TOTAL Sector Districtes TOTAL
Recobriment sonoreductor 31.666 72.011 103.677 22.826 72.412 95.238 2.146 76.004 78.150
Recobriment d’altres tipus 4.550 55.642 60.192 9.016 65.335 74.351 2.622 53.261 55.883
Reforç del ferm – 8.980 8.980 1.750 5.400 7.150 – 1.250 1.250
Renovació 872 12.252 13.124 – 4.170 4.170 – 480 480
SUBTOTAL 37.088 148.885 185.973 33.592 147.317 180.909 4.768 130.995 135.763
Reparació – 7.491 7.491 – 5.722 5.722 31 7.895 7.926
Senyalització i estructures
viàries
El manteniment de la senyalització viària, que té com a principal funció donar
resposta ràpida i eficient a les necessitats de millores i manteniment que expressen
els districtes, continua sent un pilar important en el Pla d’Actuació Municipal. Així
mateix, s’ha prosseguit el manteniment de les estructures i els elements de protecció
viària que es troben a la via pública (ponts, passarel·les, passos elevats, balustres,
etc.) amb la incorporació creixent de noves tecnologies, tractaments i materials.
Senyalització
■ Al llarg d’aquest any s’han continuat duent a terme les actuacions delPla de Xoca Ciutat Vella i l’Eixample, i s’ha ampliat a altres districtes
com Sarrià, Nou Barris, Sant Andreu i les Corts.
■ S’han realitzat actuacions per alçar els senyals ubicats en semàforsi suports d’enllumenat, i s’hi ha aplicat pintura
antigrafits per tal d’evitar els adhesius
i les pintades incíviques.
■ L’actuació més destacada en senyalització verticalha estat el manteniment dels treballs de racionalització de suports a la via pública,
amb l’objectiu de descontaminar l’espai públic:
s’han arribat a suprimir uns 2.200 suports
de les voreres i s’han col·locat unes 4.300 noves
mènsules en semàfors.
■ Pel que fa a la senyalització horitzontal, s’ha repintat la de la corona externa de la Ronda
del Mig. L’objectiu és repintar-ne la totalitat
al començament del 2007.
S’imposa la racionalització de la senyalització vertical,
amb l’aprofitament de semàfors i fanals com a suport per a diversos indicadors.
Estructures i elements de protecció
viària
■Les actuacions més destacades han estat
la reparació dels aplacats dels túnels
de la Rovira i del General Mitrei les proteccions del pont de Sarajevo i dels seus miradors. També
s’han pintat els paraments de formigó d’aquest
pont, així com les lletres fixades al mur de
“Benvinguts a Barcelona”. S’han reparat diverses
bigues estructurals del fals túnel de la plaça
Espanya i s’han renovat els junts estructurals de
calçada de la Via Augusta, al tram comprès entre
la plaça d’Orient i el carrer Pau Alcover.
■En total s’han instal·lat o reparat 16.408 metres de baranes i biones, s’han reparat o reposat
778 fitons i s’han executat 2.454 metres quadrats d’estructures i 483 metres de junts de calçada. També s’han rehabilitat o renovat 1.841 bancs.
■Pel que fa a les actuacions en espais urbans singulars, aquestes han afectat més
de 4.312 metres quadrats. Destaca
la rehabilitació de la marquesina de la Via Júlia,
com també les reparacions o renovacions
de paviments d’espais de vianants del
front marítim de la ciutat, entre altres obres.
Actuacions fetes en senyalització
2002 2003 2004 2005 2006
SENYALITZACIÓ VERTICAL
Col·locació o reposició (unitats) 13.060 8.193 2.996 2.825 7.504
Reserves minusvalidesa (emplaçaments) 1.760 2.071 460 570 621
Zones càrrega/descàrrega (emplaçaments) 660 2.078 545 730 691
Zones estacionament motos (places) 3.944 10.840 3.186 3.502 3.731
Actuacions urgents (unitats) 2.025 2.666 2.447 2.657 3.474
SENYALITZACIÓ HORITZONTAL
Carril bici, bus (metres) 187.345 161.889 16.590 8.322 21.246
Passos de vianants (metres) 349.052 416.923 89.043 56.738 90.662
Carrils de separació (metres) 550.526 399.265 169.398 50.740 217.117
Evolució del nombre d’instal·lacions
per conservar
■El nombre d’instal·lacions d’enllumenat públic continua creixent, amb la incorporació
de 7.558 nous punts de llumque representen el 5,43 % del conjunt i que situen el parc total de la ciutat en 140.678 unitats, amb
un increment real de 1.039 punts de llum.
La potència elèctrica instal·lada en l’enllumenat
públic s’ha situat en els 21.864 kW.
■Les escales mecàniqueshan augmentat en sis unitats, dues al carrer Hortal (Batet-Santuaris),
dues al carrer Roma (Bertran-Roca i Batlle) i
dues a Mina de la Ciutat-Cantera-Briquets.
■Els ascensorsque s’han posat en marxa són els del Pont del Congost 1 (Renfe), Pont del
Congost 2 (avinguda Alzinar) i Pont del Congost
3 (avinguda Vallbona).
Enllumenat i estalvi energètic
El desenvolupament del Pla de Manteniment Integral de l’Espai Públic s’ha centrat
en la renovació d’uns 11.376 punts de llum, incorporant-hi la utilització progressiva
de làmpades de vapor de sodi d’alta pressió, d’un rendiment i una eficàcia
energètica més alts amb la mateixa qualitat lumínica, cosa que ha suposat disminuir
el consum energètic fins a 1.151.000 kWh.
2001 2002 2003 2004 2005 2006
Làmpades
147.287 150.126 152.413 154.646
155.296
Consum de l’enllumenat públic
Consum (MkWh)
9
7
,0
2
9
6
,7
2
9
7
,3
2
156.626
1
0
2
,1
7
1
0
2
,8
0
1
1
4
.2
0
Evolució del consum energètic
■La factura de consum energètic de l’enllumenat públic i els túnels ha estat de 8.564.000 euros,
corresponents a 102,17 GWh/any, cosa
que representa un 7 % de decrement respecte al 2005.
Control centralitzat
■Continua l’increment del nombre d’instal·lacions amb control centralitzat. El sistema de control
dinàmic de lluminositat permet una optimització
funcional, alhora que energètica, del
funciona-ment de l’enllumenat.
■Al final de l’any 2006 aquest sistema ja funciona a la totalitat dels 764 quadres amb control centralitzat de Barcelona.
Aquest any s’han incorporat 7.558 nous punts de llum a la ciutat.
Tot i l’augment
d’instal·lacions
d’enllumenat, disminueix
el consum gràcies a l’ús
de tecnologies d’estalvi
Indicadors bàsics d’enllumenat
LÀMPADES 150.126 152.413 154.646 156.626
Enllumenat viari 134.620 137.047 139.261 139.639
Enllumenat artístic 4.982 4.842 4.861 4.682
Enllumenat túnels 10.524 10.524 10.524 12.305
SUPORTS VIARIS 107.084 108.203 109.383 109.513
POTÈNCIA(kw) 28.574 28.503 29.229 29.391
Enllumenat viari 21.559 21.607 21.943 21.909
Enllumenat artístic 1.815 1.696 1.699 1.652
Enllumenat túnels 3.000 3.000 1.837 1.900
Ventiladors túnels 2.200 2.200 3.750 3.930
CONSUM ELÈCTRIC(GWh) 96,72 97,32 102,17 114,20
CONSUM ELÈCTRIC(milers d’euros) 7.513 7.608 8.150 9.230
2002 2003 2004 2005 2006
Programa d’estalvi energètic
■ El programa d’estalvi s’ha consolidat i les possibilitats de grans estalvis són cada cop més
reduïdes. Les actuacions de l’any 2006 es basen
en les dues línies de treball en què es pot incidir:
la reducció de potència instal·lada mitjançant la
substitució de vapor de mercuri (VM) per vapor de sodi d’alta pressió (VSAP), una renovació de lluminàries que permet introduir
productes amb més rendiment, i la instal·lació de
nous quadres de comandament equipats amb
sistemes de reducció de flux.
■ Les dades de l’any ens mostren una reducció de potènciainstal·lada de 634 kW, equivalents a un 2,90 % del total; d’aquests, 117,00 kW
corresponen al PMI, i 517,00 kW, a la contracta.
També s’ha produït una reducció de consum
energètic per actuacions efectuades el 2006 de
2.140.572 kWh, equivalents a un 2,10 %.
■ L’any 2006 el parc de làmpades d’enllumenat viari ha estat format per un 60,75 % de làmpades de
VSAP, un 19,33 % de VM, un 17,30 % de fluorescents, tant del tipus compacte com normal,
i un 2,62 % de làmpades d’incandescència
especial o halògens metàl·lics.
155.296
140.681
4.005
10.610
109.513
29.100
21.864
1.536
1.770
3.930
102,17
8.563
Pintura antiadhesius i antigrafits
■Durant l’any 2006 s’han fet obres de pintura antigrafits i antiadhesius als suports d’enllumenat,
semàfors i centres de comandament. L’objectiu
és dificultar la col·locació de grafits i adhesius als
suports i centres de comandament i facilitar-ne
la neteja. Aquests treballs s’han dut a terme
en tots els districtes de Barcelona, però
principalment als de Ciutat Vella i Eixample.
■Amb aquesta finalitat s’aplica sobre aquests suports un nou recobriment de textura rugosa,
que es va començar a implantar a París
i a diverses ciutats del Japó. El model japonès
s’aplica, concretament, als suports de disseny.
■A més s’han efectuat treballs de neteja i pintura de les escales de la Baixada de la Glòriai els seus entorns, amb uns excel·lents resultats d’imatge.
■El nombre de suports pintats ha estat de 13.725 suports d’enllumenat,
1.242 armaris i 4.295 suports semafòrics.
Noves instal·lacions
■S’han dut a terme un conjunt de 195 obres noves, que han aportat 7.558 noves làmpades
i han incrementat el parc en 1.039 làmpades,
ja que la resta corresponien a renovació
de punts de llum.
Manteniment de l’enllumenat públic
PREVENTIU
Substitució de làmpades 26.548 25.618 38.271 36.742
Neteja lluminàries 56.953 53.760 83.447 41.807
Pintura suports 3.245 6.893 2.890 4.146
CORRECTIU
Avaries (nombre) 36.377 33.224 30.135 31.061
Punts de llum afectats 126.622 109.726 101.901 98.549
ALTRES
Quadres controlats (nombre) 426 511 584 621
Potència controlada (kW) 2.927 3.792 4.466 4.509 (20 % del total instal·lat)
2002 2003 2004 2005 2006
30.558
70.867
13.725
28.897
107.708
764
7.099
Enllumenat nadalenc
■La campanya d’enllumenat nadalenc 2006 a Barcelona ha consolidat la reducció de potència instal·lada.
■Aplicant criterisd’optimització i sostenibilitat
al conjunt de les instal·lacions, la potència total
de l’enllumenat ornamental ha estat de 1.981 kW,
cosa que ha representat un estalvi respecte a la campanya anterior d’un 25 %. El consum energètic ha estat de 324 MWh, que representen
un estalvi del 25 % respecte a l’any 2005.
■Com a novetats en les instal·lacions, aquest any ha continuat la implantació progressiva de
motius nadalencs amb fil lluminós de LED, que té un consum energètic molt inferior al fil
lluminós d’incandescència, especialment
als carrers de Barnacentre i a la façana de l’edifici
consistorial a la plaça de Sant Jaume.
L’enllumenat ornamental ha experimentat un estalvi energètic del 25 % respecte a l’any 2005. A la foto, font al parc J. M. Serra Martí, a Nou Barris.
Fonts i llacs
Durant l’any 2006 s’ha efectuat la neteja, el manteniment i la conservació de 1.593 fonts
públiques, trenta més que el 2005, i de 223 fonts ornamentals, dues més que l’any
ante-rior. Les noves fonts es van instal·lar als jardins de Can Sentmenat i de Vil·la Florida.
Consum d’aigua de les fonts ornamentals i llacs
1
C
iu
ta
t
V
e
lla
2
E
ix
a
m
p
le
3
S
a
n
ts
-M
o
n
tj
u
ïc
4
L
e
s
C
o
rt
s
(per districtes)
Superfície (m2) Consum d’aigua (m3)
Superfície Consum d’aigua
1 Ciutat Vella 10.435 39.778
2 Eixample 7.776 84.931
3 Sants-Montjuïc 20.077 197.064
4 Les Corts 3.359 23.458
5 Sarrià-Sant Gervasi 1.682 11.317
6 Gràcia 2.865 16.967
7 Horta-Guinardó 3.269 28.794
8 Nou Barris 13.072 116.359
9 Sant Andreu 9.643 114.644
10 Sant Martí 32.648 208.218
5
S
a
rr
ià
-S
a
n
t
G
e
rv
a
s
i
6
G
rà
c
ia
7
H
o
rt
a
-G
u
in
a
rd
ó
8
N
o
u
B
a
rr
is
9
S
a
n
t
A
n
d
re
u
1
0
S
a
n
t
M
a
rt
í
■La nova contracta de neteja i conservació de les fonts públiquesi ornamentals ha suposat un increment en les mesures per
millorar els aspectes mediambientals mitjançant
la instal·lació d’aparells productors d’ultrasons
per eliminar algues al parc de Joan Miró.
Així mateix, s’ha impermeabilitzat els vasos
de 131 fonts ornamentals i s’hi han instal·lat
filtres, dosificadors i il·luminació de baix cost.
■Quant a l’estalvi energètic, s’ha il·luminat amb làmpades de baix consum les dues fonts
de la plaça Catalunya i amb el sistema de LED
