• No se han encontrado resultados

Gaseta municipal de Barcelona. Any 078, núm. 03 (30 gen. 1991)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Gaseta municipal de Barcelona. Any 078, núm. 03 (30 gen. 1991)"

Copied!
32
0
0

Texto completo

(1)

GASETA

MUNICIPAL

SUMARI

Consell Plenari

Acta sessió 30-XI-1990 46

Comissió de Govern

Acords sessió 14-XII-1990 57

Disposicions Generals

Decrets de l'Alcaldia

Constitució i designació membres Comissió Dele¬

gada de l'Alcaldiaen relació al sinistre delcarrer

del Comte de Borrell 62

Normativa dels expedients d'autorització de l'ator¬

gament de convenis administratius amb altres

administracions públiques i institucions 62

Delegaciósignaturaen l'llim. Sr. Regidor d'Esports idesignaciórepresentants del'Ajuntamenten el

Consell de Govern del Centre d'Estudis Olím¬

pics 63

Cartipàs

Nomenament membre del Consell Municipal del

Districte de Ciutat Vella 64

Nomenament membre del Consell Municipal del

Districte de Les Corts 64

Nomenament membre del Consell Municipal del

Districted'Horta-Guinardó 64

Designació representant de l'Ajuntamentala Junta

General de la Societat Iniciatives, SA 64

Designació President i Vice-President del Consell

Assessor de la Gent Gran de Barcelona 64

Consells Municipalsde Districte

Districte 1. Ciutat Vella. Acords sessió 25-X-1990 65

Districte 4. Les Corts. Acords sessió 20-XII-1990 . 66

Districte 5. Sarrià-Sant Gervasi. Acords

sessió 13-XI-1990 67

Consell Municipal Permanent

Actasessió 28-XI-1990 69

Anuncis

Llicències d'obres. Setembre 1990 73

Concursos 76

Notificacions 76

10:

Ajuntament

de Barcelona

1PAL Núm.

3 / Any LXXVIII 30 de

(2)

CONSELL PLENARI

Acta de la sessió de 30 de novembre de 1990

aprovada el 24 de desembre de

1990.

Al Saló de la ReinaRegentde la Casa de la Ciutat de

Barcelona, el trenta de novembre de mil nou-cents noranta, es reuneix el ConsellPlenari, ensessió ordinària,

sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual

Maragall i Mira, i hi concorren els ll·lms.

Srs.

Tinents

d'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Francesc Raventós i

Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regidors,

Guerau Ruiz iPena, Josep M.Serra i Martí, Joan Torres i

Carol, Marta Mata i Garriga, Joan Clos i Matheu,

Mercè

Sala i Schnorkowski, Albert Batlle i Bastardas, Juan José

Ferreiro iSuàrez, Germà Vidal i Rebull, Joaquim de Nadal

i Caparà, Xavier Valls i Serra, M. Aurèlia Capmany i

Farnés, Antoni Santiburcio i Moreno, Jordi Borja i Sebas¬

tià, Enric Truñó i Lagares, Josep Espinàs i

Xivillé, Núria

Gispert i Feliu, Joan Fusteri Sobrepere, Antoni Lucchetti i

Farré, Josep M. Cullell i Nadal, Josep M. Ainaud i de

Lasarte, Enric Vila i Andreu, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Josep M. Fargas i Falp, Teresa Perelló i Domingo, Artur

Mas i Gavarró, Josep Bueno i Escalera, Fèlix Amat i Parcerisa, JaumeAlsina i Oliva, JordiBonet i Agustí, Joan

Puigdollers i Fargas, Antoni Marcet i Rocabert, Eduard

Cardona i Romeu, Daniel Fabregat i Llorente, Joan Anton

Audet iNovell, Josep Lluís Olmedoi López, Enric Lacalle

i Coll, Antoni Albesa i Vilalta, i José Alberto Fernández i Díaz, assistits per I'll lm. Sr. Secretari General, Jordi

Baulies i Cortal, que certifica.

Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Marti

Pago-nabarraga i Garro.

Constatada l'existència de quòrum legal, laPresidèn¬

cia obre la sessió a les deu hores i cinquanta-cinc mi¬ nuts.

Es dóna per llegida l'acta de la

sessió

anterior, celebrada el 26 d'octubre de 1990, l'esborrany de la qual ha estattramèsa totsels membres del Consistori; i

s'aprova.

En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 25

d'octubre de 1990 (NC-115), que designa l'll im. Sr. Antoni Albesa i Vilalta perquè formi partde la Comissió

Especial de preparació de la nova Llei de Règim espe¬ cial per a Barcelona.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 7 de novembre de 1990 (NC-117), que nomena assessors del Consell d'Administració del Patronat municipal de Turisme els Srs. Francesc Roman i Rafel, Miquel

Àngel

Fraile i Villagrasa i Ferran Lemus i Tomàs.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 12 de novembre de 1990 (NC-118), que nomena la Sra. Montserrat Rubí i Boada, Directora de Serveis de Pro¬

moció Econòmica.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 16 de

novembre de 1990 (NC-120), que confirma els ll·lms.

Srs. Joan Clos Matheu i Albert Batlle i Bastardas com a

membres de la Molt Il·lustre Administració i de la Junta de Govern de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 19 de

novembre de 1990 (NC-121), que designa l'll im. Sr.

Joaquim de Nadal i Caparà Conseller general, en repre¬ sentació de l'Ajuntament de Barcelona, a l'Assemblea General de la Caixa d'Estalvis i Pensions deBarcelona.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 28 de novembre de 1990 (NC-122), que aprova la normativa

per a la informació i

senyalització

d'obres a la

Ciutat,

que s'estén a totes aquelles obres que es realitzinen el

domini públici impliquin alteracions del trànsit de perso¬

nes o vehicles.

El Sr. Alcalde comenta que aquesta normativa, que és fruit del Conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat redactada sota la direcció de la

Càtedra de Comunicació, de la qual és titular el Sr.

Miquel de Moragas, i millorarà la senyalització de les

obres públiques ciutadanes.

Quedar assabentat de l'aprovació definitiva de les modificacions dels articles 10, apartat 1), 20,24, 31, 32,

33, 36, 39 i la Disposició transitòria quarta, i de la supressió dels articles 23 i 29 l'Ordenança d'Establi¬

ments de concurrència pública, acordades el 26 de setembre de 1990, en no haver-s'hi presentat cap reclamació durant el període d'informació pública.

RatificareI decret de l'Alcaldia, de 12 de novembre de 1990 (P-1032), que imposa al contractat laboral Sr.

Miguel Rodríguezi Saez, la sanció d'acomiadamentper haver incomplert greument els seus deures professio¬

nals amb l'abús de confiança i transgressió de la bona

fe contractual pel fet d'estartreballant en unaimpremta del carrer de Sants, núm. 387, estant de baixa no

ambulatoriaen aquest Ajuntament.

Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 24 d'octubre de 1990 (P-986, 987, 988 i 989), pels quals, en virtut de

concurs, es nomena: el Sr. Jordi Sánchez i Bonastre, el

Sr. Xavier Cubells i Galles, la Sra. Montserrat Ferrer i

Mer, el Sr. Joan Carles Bonaga i Sebastián, laSra. Silvia

Gaviño i Herrero, el Sr. Alfons Muñoz i Codorniu, la Sra.

Pilar Ciurana i Monté, i la Sra. Pilar Mallofré i Salvador,

Cap del Nucli Orgànic d'Informació dels Districtes de

Ciutat Vella, Nou Barris, L'Eixample, Les Corts, Sant

Andreu, Sant Martí, Horta-Guinardó, i Gràcia, respectiva¬

ment; el Sr. Joan Gabriel Gallart i Cajo, Cap del Nucli Orgànic d'Informatizació del Districte de Sants-Montjuïc;

i el Sr. Joan Ortuño i Carrasco, Cap del Nucli Orgànic

d'Informàtica i Informació del Districte de Sarrià - Sant

Gervasi.

Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 24 d'octubre de

1990 pels quals, en virtut de concurs, es nomena: la Sra. Marta Garcia i Soler, Directora de l'Equipament

Cultural i Esportiu la Bàscula (P-990), el Sr. Rubén

Espuelas i Martínez, Cap del Nucli Orgànic de Suport

Administratiu del Districte de Sant Martí (P-991); el Sr. Lluís Muíxí i Rosset, Cap de la Divisió de Serveis

Generals del Districte de Sarrià - Sant Gervasi; el Sr.

Antoni M. Vicente i Capdevila, Cap del Nucli Orgànic d'ús de la via pública i neteja del Districte de

(3)

Cap del Negociat de Població (P-994); el Sr. Josep

Manuel Ordàs I Gordo, Cap del Nucli Orgànic d'Obres i

Edificis del Districte de Sants - Montjuïc (P-1010).

Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 2-de novembre de 1990, pels quals, envirtutdeconcurs, es nomena: la Sra. Consuelo Batalla i Cadira, Cap del Negociat Admi¬

nistratiu d'Informació (P-1019); el Sr. Luis Miguel

Álvarez

i Díaz, Cap del Negociat d'Atencions de l'Estat

(P-1020); i el Sr. Martí Niubó i Baqué, Cap del Servei de

Promoció Esportiva(P-1021).

Ratificare Is decrets del'Alcaldia, de 26de novembre de 1990, (P-1091 a 1096), pels quals, en virtut de

concurs, es nomena: la Sra. Elisabet Castellbanqué i Martínez, el Sr. Tomás Riera i Fontana, el Sr. Juan

Balaguer i Pascual, el Sr. Manuel Castiñeira i Pose, el Sr. Jorge Roldan i Graus, la Sra. M. Lluïsa Martínez i Martínez, el Sr. Luis Bau iArumí, la Sra. Marta Herrero i

Boix, el Sr. Miguel Castillo i González, el Sr. Gabriel

Mollar i Santamaria, el Sr. Eduard Torelló i Reich, i el Sr. Tomás Gonzalez i Lobato, Inspector Polivalent amb

destinació als Districtes de Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi,

Les Corts, Sant Andreu, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Sant Martí, Horta-Guinardó, Nou Barris, Horta-Guinardó,

Nou Barris, i Les Corts, respectivament.

Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 26 de novembre de 1990(P-1090), que nomena, en virtut de concurs, la Sra. Natàlia Amorós i Bosch, Cap del Negociat de Projectes i Obres.

Ratificar l'acord del Consell General de l'Institut Muni¬

cipal de Recaptació, de 4 de juliol de 1990, que aprova la plantilla de personal de l'esmentat Institut amb un total de vuitanta-nou places, que es podran cobrir mitjançant comissions de servei de funcionaris de l'A¬

juntament de Barcelona, i la seva classificacióen cate¬

gories en caràcter provisonal, i es declaren a extingir

deu places de notificadors.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 25 d'octubre de 1990(EF-933 i 934),que aproven reconei¬ xements de crèdit per import de 125.492.268 i 285.678.515 pessetes respectivament.

Quedarassabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 21 i 26 de novembre de 1990 (EF-936 i 937), que aproven reconeixements de crèdit per import de 9.039.655 i

47.157.586pessetes respectivament.

Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 28 de novembre de 1990 (EF-933), que aprova la renovació per un any del Programade pagarés acurt termini aprovat el 16 de

juny de 1989, l'ampliació del qual fou ratificada el 27

d'abril de 1990.

Donar conformitat al Text refós del Pla especial del Poble Sec- Montjuïc, elaborat encompliment de l'acord

de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona de 18 de

juliol de 1990 d'aprovació definitiva, que incorpora les

precisions establertes en l'esmentat acord.

Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 31 d'octubre de 1990 (U-668), que exposa al públic, pel termini d'un

mes, el Pla especial de desenvolupament d'un parc urbà i esportiu en el sector de Piscines i Esports

prèviamentalasevaaprovació provisional ienexecució de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de

Catalunya, de 30 de juliol de 1990.

Ratificare Is convenis següents: A) Amb la Universitat de Barcelona relatiu a la realització d'un MasterenSalut Pública. B) Amb la Creu Roja de Barcelona, relatiu a la realització d'activitats de prevenció i suport amb volun¬ taris per a la millora de la seguretat vial i dels accessos

a les escoles. C) Amb el Patronat Metropolità del Parc

de Collserola, de modificació de la clàusula segonade l'anterior conveni, signat el 3 de novembre de 1989.

S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos

a l'ordre de dia.

COMISSIÓDE GOVERN

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 23 de novembre de 1990, pel qualse suspèn, pel termini d'un

any, de l'atorgament de llicències d'edificació i ender¬ roc en l'àmbit corresponenta l'illa delimitada pel carrer de MéndezNúñez, la ronda de SantPere, el passeig de

Lluís Companys i el carrer de Trafalgar.

Ratificare Is acords de la Comissió de Govern, de 23 de novembre de 1990, pels quals s'aproveninicialment:

1) el Pla especial del Convent residència dels PP. Mercedaris; 2) l'Estudi de detall de concreció volumètri¬ cadel solarqualificatcom aclau 7-a situat alscarrersD

i E del sector C delpolígon de la Zona Franca; i 3)el Pla

especialper al'ampliació del tipus d'equipament previst

al carrer d'Aiguablava, núms. 55-59, en el barri de les

Roquetes.

Ratificar l'acord de la Comissió deGovern, de 23 de novembre de1990, pel qual s'aprova provisionalment la Modificació del Pla General Metropolitàde millores dota-cionals al conjunt històric de l'Eixample en la seva versió refosa, es determina que el sistema d'actuació aplicable a la unitat 4 -carrers de Borrell, de Mallorca i

d'Urgell- és el d'expropiació, i se suspèn l'aprovació

provisional en l'àmbit d'actuació 12 -carretera de Ri¬ bes-.

S'aproven els tres dictàmens precedents.

Ratificareis acords de la Comissió de Govern, de 23 de novembre de 1990, pels quals s'aproven provisional¬

ment: 1) el Pla especial de reforma interior de Can Portabella,en lasevaversió refosa; 2)el Pla especial de

protecció de la plaça del Mercadal, en la seva versió refosa; 3) el Pla especial de protecció de la plaça de

Masadas, en la sevaversió refosa; 4) el Pla especial de

protecciódel carrer de Pons i Gallarza, en lasevaversió

refosa; 5) ei Pla especial de protecció del carrer de Coroleu, en la seva versió refosa; i 6) el Pla especial

d'ordenació de la zona industrial compresa entre els carrers del RecComtal, del Camp del Ferro, de Beren¬

guer de Palou i sense nom.

El Sr. Vidal, en la seva condició de President del Districte de Sant Andreu, destaca la transcendència que el conjunt d'aquests instruments urbanístics té per

ales barriades de Sant Andreu i la Sagrerai

proposa«in voce» que en el corresponent a la plaça de Masadas,

vista la impugnació presentada pels propietaris dels

terrenys, se suprimeixi l'afectació d'equipament que el textaprovat inicialment preveia, sense quefigurés enel Pla General Metropolità, per reubicar-hi el mercat exis¬ tent en aquella plaça, donatque, segons la planificació

dels mercats, no sembla adient dedicar usar aquell espai a tal fi.

El Sr. Audet anuncia que el seu Grup votarà afirmati¬ vament els sisapartats d'aquest dictamenque arribaen

un dia molt significatiu peral Districte de Sant Andreu i per a tot el Consistori. S'adhereix l'esmena que ha exposat el President del Districte sobre el Pla relatiua la

plaça de Masadas i creu que el relatiu a la plaça del

Mercadal és molt poc valent ique els corresponents als carrers de Pons i Gallarza i de Coroleu contribuiran a

(4)

malaurada-ment malmesa. Apressa, per últim, la

tramitació del Pla

especial del carrer Gran de

Sant

Andreu.

S'aprova el dictamen per unanimitat i

introduint

en

el

Pla especial de la plaça de

Masadas la

rectificació

proposada pel President del Districte.

Ratificare Is acords de la Comissió deGovern, de 23

de novembre de 1990, pels quals s'aproven: A) inicial¬

mentel Projecte

d'urbanització

del carrer

del Greco; i B)

definitivament: 1) el Projecte

d'urbanització

de l'avingu¬

daDiagonal entre la plaça

de les

Glòries

i el

carrer

de la

Llacuna; i 2) el Projecte

d'urbanització

del carrer

de

Tarragona entre el carrer de

la

Diputació

i la

plaça

d'Espanya, i fer-lo extensiu a leszones

laterals

incloses

les qualificacions de 10 (zona d'equipaments

hotelers)

en la modificació del PlaGeneral Metropolità.

El Sr. Bonet manifesta que elseu Grup votarà negati¬

vament l'apartat relatiu a la

urbanització de l'avinguda

de la Diagonal des dela plaça de les

Glòries al

carrer

de

la Llacuna, per expressar la seva total

disconformitat

amb la mala configuració del nus de la

plaça

de

les

Glòries, el projecte del qual s'ha tramitat en

forma

que

no ha permès al seu Grup discutir-lo

ni fer-hi

aporta¬ cions.

S'aprova el dictamen amb el vot en contra

dels

Srs.

Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno,

Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet,

Cardona,

Fa¬

bregat, Audet, i Olmedo quanta l'apartat

B 1), relatiu al

Projecte d'urbanització de l'avinguda

Diagonal.

ALCALDIA

Acordsde transferència de les Companyies munici¬

pals de transports a l'Entitat Metropolitana

del Trans¬

port.

Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en

les

propostes següents: 1.- Quedar assabentat

dels acords

adoptats per l'Entitat Metropolitana del

Transport de

Barcelona, pels quals assumeixla titularitat dels serveis

del transport públic. 2.- Transferira l'Entitat Metropolita¬

na del Transport la totalitat del capital social de les

Societats Privades Municipals Transports de Barcelona,

SA, i Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, per haver-se signat el 9 d'octubre de

1990

el

Contracte-programa entre l'Estat, l'Ajuntament de

Barcelona i

l'Entitat Metropolitana del Transport i en

execució de

l'acord plenari de 7 de gener de 1987.

3.-

Autoritzar

l'Alcaldia per adoptar lesresolucions i mesurescomple¬

mentàries per al desenvolupament i

execució

dels pre¬ sents acords, i per definir, avaluar i fiançar les obliga¬

cions econòmiques i financeres, establint els pertinents convenis amb les Administracions i institucions afecta¬ des. 4.- Facultar l'Excm. Sr. Alcalde o Regidor en qui delegui, per signar la

documentació necessària

per a

la

formalització de latransferència acordada.

La Sra. Sala explica que la signatura del

Contracte-programa ha comportat l'aixecament

de la

condició

suspensiva que pesavasobre els acords

de transferèn¬

cia de les Companyies municipals de transports a l'Entitat Metropolitana del Transport, adoptats el 7 de gener de 1987 amb els vots

favorables dels

Grups

d'Aliança Popular i d'Iniciativa per

Catalunya;

que

les

propostes en debat avancen vers la

racionalització i

coordinació delstransports públics; que l'Entitat Metro¬

politana del Transport és

l'administració

competent en

aquests serveis en virtut de la llei aprovada pel Parla¬

mentde Catalunya a iniciativadel Govern de la Genera¬

litat i aquesta circumstància li

dóna

força per

reclamar

davant de la Generalitat determinades reivindicacions i

per obtenir més recursos; que

el document lliurat als

membres del Consistori especifica els criteris de distri¬

bució, entre l'Ajuntament i l'Entitat

Metropolitana de

Transport, de les responsabilitats

econòmiques

que

seran concretadesen un conveni-que serà ratificat pel

Plenari, addició que proposa afegir al final

del

paràgraf

4- de manera que els deutes passatsi la seva

càrrega

financera seran assumits per l'Ajuntament, mentre que

els dèficits corresponents al període de

1991-1993 -és

a dir, la diferència encara per cobrir un cop comptabi¬

litzats la subvenció de 20 pessetes per viatger i els

ingressos tarifaris- ho seran per

l'Entitat

Metropolitana

del Transport; i que la

corresponsabilitatzació

de

més

Administracionsen eltransport col·lectiu

metropolità

ha

de redundaren unamillora indiscutible dels serveis. El Sr. Alsina, bo i reconeixent la conveniència que l'Entitat Metropolitana del Transport assumeixi la

gestió

delstransports públics municipals perraons

de raciona¬

lització i d'àmbit geogràfic, manifestaque la

transferèn¬

cia de la titularitat de les accions de les Societats

municipals comporta una

transferència

de

responsabili¬

tats econòmiques i financeres d'una envergadura ex¬ traordinària; que el finançament dels transports

públics

genera problemes arreu del

món

i

la

potenciació d'a¬

quests serveis potalleugerir el caos

circulatori i,

conse¬

güentment, millorar la qualitat de vidaa la

ciutat;

que

la

dificultat de subvencionar els transports públics acon¬ sella recórrer a mesures com reclamaruna participació en els impostos sobre la renda de lespersones

físiques

i sobre el valor afegit, mirar

d'aconseguir, també la

ajuda de la Generalitat, exigirun impost sobre

l'activitat

econòmica de les empreses o implantar un

recàrrec

sobre el preu de venda de la gasolina, que

és la

seva

tesi; que els vuit anys de govern de la

coalició

de

socialistes i comunistes han deixat les Companyies de transport de la ciutat de Barcelona amb uns

dèficits

de

50.011 milions de pessetes, amb un endeutament de

80.000 milions i amb una càrrega financera de 24.573

milions, perquè en aquest

període

la

majoria

en

el

govern no ha tingut prou sensibilitat envers

els

trans¬

portspúblics; queles Societats municipals

són pràctica¬

ment en una situació de fallida tècnica per causa del

retard en la signatura del Contracte-programa i

també

de la manca d'atenció pressupostària cap al transport

públic,jaquementreenaquest

període

l'Ajuntament

de

Madrid li ha dedicat 38.523 milions de pessetes per subvencionar els dèficits, el de Barcelona nomésli n'ha

dedicat17.034; quel'Entitat Metropolitana del Transport

haurà s'assumir unes responsabilitats que totalitzen

30.603 milions de pessetes amb les aportacions que li

facin la Mancomunitat de Municipis de

l'Àrea

Metropoli¬

tana la qual es nodreix de les aportacions dels

Ajunta¬

ments mancomunats i d'una participació en el fons

nacional de cooperació local -que

importarà

4.808 milions de pessetes el 1990-, tanmateix actualment els

Ajuntaments tenen un deute

històric

de

8.530 milions

de pessetesamb la Mancomunitat la qual, de retruc, en deu 4.711 a l'Entitat Metropolitana del Transport i re¬ dueix cada vegada més les quantitats destinades a subvencionar eltransport públic demostrant

així

que no li dóna cap prioritat.

Significa que l'Entitat Metropolitana del Transport no

té, doncs, recursos i així, concretament, l'any passat

(5)

n'havia abonats 1.055 d'un pressupost de 13.069; que correlativament l'Entitat Metropolitana del Transport

tampoc paga les Companyies municipals de transport i

actualment ja els torna a deure 2.490 milions; que,

tanmateix, ara se li vol traspassar un paquet de 30.603 milions; i que segons l'esborrany de Conveni financer

que s'ha distribuït, entre 1990 i 1993 l'Ajuntament

s'haurà de fer càrrec de 40.880 milions de pessetes i

això el porta a inquirir: com s'obtindran del Pressupost de 1990 els 4.208 milions de pessetes necessaris per

complir amb l'esmentat Conveni, com s'atendrà en el

Pressupostde 1991 l'aportació de 5.667 milions; i quins seran els nivells d'endeutament i lacàrrega financerade

l'Ajuntament un cop s'hagi subrogat en un crèdit de

10.000 milions a Transports de Barcelona, SA, i n'hagi

avalat unaltre de 11.200 milions de pessetes al'Entitat

Metropolitanadel Transport.

Creu, en conseqüència, que no es pot produir la

tranferència de capital que es proposa prescindint de les responsabilitats financeres i polítiques que implica,

perquè uns serveis que són fonamentals per als barce¬

loninsno poden quedaren mansd'una entitat

que no té garantit el seu finançament; i demana que el dictamen quedi sobre la taula o que la transferència de capital quedi subjecta a una condició suspensiva fins que es trobi una solució al conveni financer seguint els criteris bàsics següents: a) el compliment e'stricte del

Contrac-te-programa; b) la definició d'una fórmula per aresoldre

el deute de l'Ajuntament a la Mancomunitat; c) l'incre¬

ment de l'aportació del fons nacional d'hisendes locals

a l'EntitatMetropolitana del Transport; d) la definició de les responsabilitatseconòmiques de l'Ajuntament; e) la clarificació dels nivells d'endeutament i d'avalsd'aquest

Ajuntament; i f) larecerca de fontsalternatives de finan¬

çament.

Diu, en resum, que el seu Grup està d'acord amb el fons de la propostaperòque cal establir previàment els convenis financers i polítics perquè la transferència de les companyies no vagi en detriment dels serveis de

transport municipals.

El Sr. Lucchetti considera que la proposta

es mou en

la línia de la metropolitanització dels transports públics que el seu Grup sempre ha defensat, tanmateix ha de posar en relleu també les dificultatsderivades del retard

en la signatura del

Contracte-programa

i altres fets produïts de 1987 ençà, i en aquesta línia ha d'asse¬ nyalar la problemàtica generada per la desmembració -imposada pel Grup majoritari en el Parlament de

Catalunya- de la Corporació Metropolitana en dues Entitats que no poden funcionar perquè no se'ls ha

proporcionat els recursos necessaris, de manera que el

Grup convergent no pot acusar ningú de les dificultats financeres de les Entitats Metropolitanes perquè la Generalitat és la principal responsable d'aquestesman¬

cances i no hasignat encara el

Contracteprograma

que

resolgui els problemes del transportpúblic: li fa, doncs,

vergonya l'actitud negativa que el Governde la Genera¬ litat manté amb la ciutat de Barcelona.

Reconeix que l'aprovació de la proposta comportarà

una racionalització dels serveis i que

pot ser útil tenir davant de la Generalitat un interlocutor creat per ella mateixa; que la proposta respon a una realitat compe-tencial però també física, car el transport té abast

metropolità. Anticipa, no obstant això, que el seu Grup

no pot votar ara favorablement

perquè: a) el 1994,

31.000 dels 81.000 milions de pessetes d'endeutament que tenen avui les Empreses municipals de transport,

estaran encara per resoldre i s'hi haurà

afegit, a més, l'endeutament acumulat pels dèficits d'explotació pro¬

duïts en els propers anys; b) hi ha una incertesa quant

al finançament del sistema de transport col·lectiu,

lligat,

en alguns estudis, amb la revisió del cadastre; c)

no hi

ha una garantia de pròrroga ni de renovació del Con¬ tracte-programa, que expira al final de 1993; d) el Pressupost de l'Entitat Metropolitana del Transport és,

deduint-ne les operacions de crèdits, de 1.200 milions de pessetes i, malgrat això, ara es

proposa transferir-li unes Empreses amb unes càrregues financeres

que

tenen uns elements d'incertesa que s'haurien d'aclarir

abans d'adoptar cap decisió.

Indica que, concretament, cal aclarir què pagarà cada Ajuntament i, particularment, el de Barcelona i

com es resoldran les qüestions de futur pendents; que transferir les Empreses municipals seria la solució més còmoda per aaquestAjuntament si, prescindint del pes que té la Ciutat dins

l'Àrea

metropolitana i dins tot

Catalunya, renunciava a expressar la seva solidaritat

amb els altres Municipis metropolitans; que la proposta té una gran transcendència i exigeix el màxim de consens perquè ofereix la possibilitat de

desenvolupar

unapolítica integral en el camp

del transport metropoli¬ tà, sustentada per un criteri de finançament estable;

queel canvi de titularitat del capital reclama un compro¬ mís de normalització i estabilitat financera de les Empre¬

ses i un sistema de direcció política amb més

rigor

conceptual, méstransparència i més participació; i que per tots aquests motius el seu Grup, decidit defensor

de la metropolitanització del transport, propugna queel dictamen resti sobre la taula perquè no desitja haver-lo

de votar negativament.

El Sr. Albesa manifesta queavui espaguen lesconse¬

qüències de les picabaralles entre els partits majoritaris enl'Ajuntament i la Generalitat i, sobretot, de la dissorta¬

da idea d'aprovar un himne i una bandera per a la

Corporació Metropolitana que, en aparèixer com un contrapodera la Generalitat provocà, a pesard'ésser un

ens útil per a la gestió de la conurbació

barcelonina, la

seva supressió i la creació,

per a substituir-la, de dues Entitats Metropolitanes, les quals no es dotà amb els

recursos necessaris per a complir les seves

funcions,

motiu pel qual ell ha propugnat reiteradament la no convocatòria de sessions mentre no disposin de dota¬

cions suficients; que l'Entitat Metropolitana del

Transport

va néixer, doncs, morta i la Generalitat féu un mal servei a Barcelona, que és Cap i Casal de Catalunya;

que els

dèficits de les Companyiesno es resoldranamb discus¬ sions i al final els diners hauran desortir, comsempre, de

la buxtaca dels barcelonins; que, malgrat ésser partidari de la metropolitanització i àdhuc de la constitució d'una autoritat única deltransport amb competències sobre els serveis municipals iintermunicipals i sobre els ferrocarrils de la Generalitat i de la Renfe, ahir com a portaveu del

Grup popularen l'Entitat Metropolitana del Transport es

pronuncià en contrade la transferència de les Societats

preocupat perquè: a) no quedaven suficientmentgaran¬ tits els llocs de treball, la promoció i llibertat de conveni -avui ja acceptada- dels treballadors de les

empreses ni, tampoc, la continuïtat dels plans de modernització dels autobusos i d'extensió de la xarxadel metro en els propers quatre anys; i b) tampoc quedava clara la forma com l'Entitat podrà assumir els deutes que si transferei¬

xen sense assegurar-li les aportacions pertinents de

l'Estat i, sobretot, de la Generalitat, el paper de la qual

(6)

Admet la transcendència de les propostes que avui

es formulen, coincideix en aquest aspecte amb el

Sr.

Lucchetti de qui, però, discrepa quant a

la

conveniència

de prestar els transports col·lectius en

règim de

mono¬

poli ja que, en la seva

opinió, els serveis

s'haurien de

prestar pel sistema que

resulti

més econòmic, i

limi-tantse la intervenció de l'Administració Pública a les

funcions de coordinació i control de la forma com es presta el servei.

Observa que si prospera la proposta, es

transferirà

a l'Entitat Metropolitanadel Transport i, de retop,

als Ajun¬

taments que formen part, un gep

de

més

de

30.000

milions de pessetes sense haver-los preguntat

si

estan

en condicions d'assumir-lo; que la

transferència de les

Companyies alleugerirà, indiscutiblement,

el

volum d'en¬

deutament d'aquest Municipi,

però

no

és

cap prova

de

solidaritat intermunicipal; i que calia haver

aconseguit,

amb una negociació més

decidida,

l'assumpció

per

l'Estat de la càrrega de

30.603 milions

que

avui

es

traspassaràa l'Entitat Metropolitana

del Transport.

Anuncià, com a conclusió, que atès que les propos¬

tes presentades en aquest

Plenari garanteixen

la lliber¬

tat de conveni per als treballadors de les

Companyies,

el Grup popular es decanta avui per

l'abstenció amb

l'esperança que dins de l'Entitat

Metropolitana del

Transport es pugui trobar una

solució

per

al

transport

metropolità, consensuada entre totes

les

poblacions

que formen la

conurbació barcelonina.

El Sr. de Nadal explica que el Contracte-programa

asseguraals transports

públics metropolitans

una

esta¬

bilitat de finançament similar al

garantit

a

altres sectors

econòmics i introdueix criteris de racionalitat i d'equilibri

financer; que, si bé cal determinar

la forma

d'afrontar

les dificultats creades en els anys anteriors per la

manca de l'esmentat marc estable de finançament, el

problema té unes solucions financeres

relativament

fàcils i en les quals estantreballant l'Entitat

Metropolita¬

na del Transport, les Companyies i aquest Ajuntament; que quan es parla d'endeutament,

cal

distingir

entre

el

que s'ha dedicat a

capitalitzar les Empreses

i aquell

altre que ha servit per a cobrir

els

dèficits

de

caixa

produïts per no existir el

Contracte-programa;

que som ales portes dela

solució

definitiva del

finançament dels

transports locals i l'Entitat Metropolitana

del Transport

pot actuar de palancaper

aconseguir-la; i

que

la desa¬

parició de la

Corporació Metropolitana

exigí àrdues

negociacions per no perdre el

fons

que

l'Estat

li enviava

i l'Entitat Metropolitanadel Transport

serà

un

instrument

bàsic per al manteniment d'aquests recursos

i

per a

la

consecució d'un Contracte-programa amb la

Generali¬

tat de Catalunya.

La Sra. Sala comenta que la signaturadel

Contracte-programa hasignificat una

notable millora de

la situació

existent fa uns mesos; que no s'ha de confondre

l'endeutament de tresoreria -que mai no s'havia d'ha¬

ver produït- amb l'endeutament per

inversions;

que

Barcelona també forma part de l'Entitat Metropolitana de Transport amb un pes que

és

conseqüència

del fet

de representar el 60% de la

població

i el

80%

dels

serveis produïts; que ha pres nota

dels suggeriments

formulats pels Srs. Alsina i Albesa respecte

al contingut

del conveni financer, alsquals ellaafegiria la

reclamació

de lallei de dotacióde l'Entitat Metropolitana del Trans¬

port, aturada pels Grups que tenen la

majoria

en

el

Parlament de Catalunya; i que vist el tenor de les intervencions fetes avui, confia que el text final del

conveni financer aclarirà els dubtes que avui s'han

expressat, i

obtindrà

un

ampli

consens quan es

porti

a

ratificació.

El Sr. Cullell matisaque seria faltar a la veritat

deixar

la impressió que els

dèficits acumulats

per

les Compa¬

nyies es deuen al fet que la

Generalitat

no

ha fet les

aportacions

necessàries

per

al funcionament

de les

Empreses i de l'Entitat

Metropolitana del

Transport, ja

que hi han contribuït moltes causes

i, concretament,

la

signatura uns anysabans del

Contracte-programa

-que

inclou una subvenció de 20 pessetes per

viatger-hauria estalviat molts diners. Es mostra disposat a

signar una

moció

urgent que

insti

el

Govern de la

Generalitat a accelerar la tramitació parlamentària de la

llei de finançament de l'Entitat

Metropolitana

del Trans¬

port, per a la qual

suggereix la via de

la ponència

previstaenl'article

108 del Reglament

del Parlament de

Catalunya, i li sembla ben encaminada

la

fórmula

con-sorcial per ales Entitats metropolitanes,

apuntada

en

el

curs dels debats sobre la Carta municipal.

El Sr. Lacalle recull l'oferiment del Sr. Cullell, però

opina que s'hauria d'haver

fet abans i

no quan

falten

quatre mesos per a les

eleccions

locals,

perquè la

governabilitat de la

Ciutat exigeix el

treball continuat

durant quatre anys i no bones

paraules al final

del

mandat; i demana que almenys durant el temps que resta de mandat, el Regidorconvergent sigui

veritable¬

ment la veu d'aquest Ajuntament davant

el Parlament

de Catalunya i el Govern de la Generalitat.

LaSra. Vintró puntualitzaque la

posició

del seu

Grup

ha quedat ben definida i prega que

s'evitin interven¬

cions persortir en els mitjans de

comunicació.

El Sr. Armet precisa que l'objectiu indicat

pel

Sr.

Cullell es pot assolir

també

per la

via

de

les

esmenes

-que sóna l'abast de tots els

Grups

parlamentaris- als

Pressupostos de laGeneralitat, jaque la

llei de finança¬

ment de l'Entitat Metropolitana del Transport no

cabuda entre les tipificades en l'article

108

del

Regla¬

ment del Parlament i, per altra banda, la

creació d'una

ponència conjunta significa fer un gest sense conse¬

qüències immediates; que troba, en

canvi, interessant

la referència a la creació d'un consorci entre totes les

Administracions compromeses en els serveis de trans¬

port dins l'àmbit de la

Regió

I,

recollint els suggeriments

formulats durant la discussió de la Carta municipal; i

que els dèficits acumulats es

deuen: a)

a

les mateixes

causes que tenen els transports

metropolitans d'arreu

del món; b) al fetque algunes parcel·les de

l'Administra¬

ció no haginestat a l'altura de les

circumstàncies;

i c)

a

la incidència de certes decisions sobre aspectes de gestió, com la d'impedir un augment

de

tarifes,

presa

per la Comissió de Preus de

Catalunya

a

instàncies del

Sr. Cullell quan encara era candidat a

l'Alcaldia.

S'aprova el dictamen amb els vots en contra

dels

Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas,

Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardo¬

na, Fabregat, Audet, Olmedo,

Vintró

i

Lucchetti i amb

l'abstenció dels Srs. Lacalle, Albesa i Fernández, afe¬

gint-hi al final del

paràgraf 3)

«que seran

sotmesos

a

la

ratificació del Consell Plenari.

ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA

UnitatOperativa d'Administració de Recursos Plumans

Aprovar el Pla de

reordenació

del

personal docent

(7)

aplica-ció de les normes contigudes a la Llei orgànica d'Or¬

denació General del Sistema Educatiu; i adoptar, per a la seva efectivitat, els acords següents: 1- Creara la plantilla municipal les noves categories professionals

de Professors d'Ensenyament Secundari, Mestres i Professors Tècnics de Formació Professional, enqua¬ drats dintre de la Subescala Tècnica d'Administració

Especial, com a classe de Tècnics Superiors els Pro¬

fessors d'Ensenyament Secundari, i com aclasses de

Tècnics Mitjans els Mestres i els ProfessorsTècnics de Formació Professional. 2- Classificar les novescatego¬

ries i llocs de treball enels grups retributius i nivells de complement de destinacióque s'indiquen i atribuir-los, amb referència a l'exercici econòmic en curs i en concepte de complements específics, els imports

mensuals que es relacionen: a) Professors d'Ense¬

nyament Secundari: Grup retributiu A. Nivell de com¬

plement de destinació 20. Complement específic de

docència de 19.551 pessetes. Increment d'Ajuntament

de 1.962 pessetes, b) Mestres: Grup retributiu B. Nivell de complement dedestinació 18. Complementespecí¬ fic d'equiparació de 2.412 pessetes. Complement es¬

pecífic de docència de 10.654 pessetes. Increment d'Ajuntament de 1.926 pessetes, c) Professors Tèc¬

nics de Formació Professional: Grupretributiu B. Nivell de complement de destinació 18. Complementespecí¬ fic de docència de 23.942pessetes. Increment d'Ajun¬ tament de 1.770 pessetes. 3-Dotar inicialment de 236

places la plantilla de Professors d'Ensenyament Se¬

cundari i de 67 la de Professors Tècnics de Formació

Professional, amb amortització del mateix nombre de

places en les actuals plantilles de Tècnics Mitjans i Tècnics Auxiliars d'Educació respectivament. 4- Apro¬

varles Bases adjuntes que han de regir les convocatò¬ ries mitjançant concursos-oposicions restringits de 236 places de Professors d'Ensenyament Secundari i de 67 places de Professors Tècnics de Formació Professional. 5- Integrare Is Tècnics Mitjans d'Educa¬ ció amb la titulació legal adequada, en lanova catego¬ ria de Mestres, delegaren l'Alcaldia la indicada recon¬

versió i amortitzar en el mateix nombre de places resultants la dotació dels Tècnics Mitjans d'Educació. 6- Declarar «a extingir» les categories de Tècnics Mitjans i Tècnics Auxiliars d'Educació amb els nom¬

bres de places resultants, una vegada efectuats els canvis de categoria dels seus actuals titulars per

promoció interna o integració.

El Sr. Albesa, malgrat l'informe favorable emès per la Junta de Personal, discrepa de la necessitat de l'entre¬ vista establerta a la base setena, ja que segons la tercera, tots els mèrits han d'estar documentats.

El Sr. Raventós matisa que en el text de l'apartat 4)

s'han suprimit les places de psicopedagog; i que l'en¬ trevista, que és un mitjà molt eficaç peral coneixement

dels concursants, no ha estat contestada per la Junta

de Personal.

El Sr. Albesa insisteix que si els mèrits estan docu¬ mentats, l'entrevistaresulta innecessària.

La Sra. Vintró fanotar quel'entrevista permet avaluar

lesaportacions personalsentreballs i publicacions con¬

junts.

El Sr. Cardona anticipa el vot favorable del Grup de

Convergènciai Unió perquè, a pesar d'haver mantingut

sempre una actitud crítica amb el marge d'arbitrarietat que una entrevista pot amagar, el pes que aquesta vegada se li dóna té poca incidència en la puntuació

total iperquèla situació dels professors del Conservato¬

ri Superior Municipal de Música serà tractada més endavant de conformitat amb la llei.

S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Albesa i Fernández Díaz.

ÀREA DE FINANCES

Assessoria Tècnica de Pressupostos i Comptes

Aprovar, segons determina l'article 18.5 del Decret

500/1990, el Pressupost de l'Institut Municipal de Re¬

captació de Barcelona, per un import global de

444.839.656 pessetes, del present exercici de 1990, i les corresponents Bases d'execució.

El Sr. Albesa indica que el seu Grup no pot donar suport a un pressupost que es presenta gairebé en el moment de tancar l'exercici.

S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Albesa i

Fernández.

Aprovar les modificacions de crèdit dins del Pressu¬ postGeneral de 1990, de conformitat amb la documen¬

tacióadjunta.

El Sr. Mas anuncia que el seu Grup s'abstindrà com sol fer en els dictàmens d'aquesta naturalesa; i el Sr. Albesa avança el mateix propòsit perquè no veu prou clara la distribució dels 2.800 milions que s'han rescatat

d'Holsa.

El Sr. De Nadal precisa que no es tractapròpiament d'unsdiners transferits indegudament, sinó d'una previ¬ sió que no ha estat necessari utilitzar.

S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs.Cullell,

Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno, Amat,

Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fabregat,

Audet, Olmedo, Lacalle, Albesa i Fernández.

Departament de Finançament

Aprovar lasegona emissió d'Obligacions Ajuntament

de Barcelona, per la quantitat de fins a un màxim de

5.000 milions depessetes, per afinançarelsProgrames d'Inversions de 1989 amb 2.000 milions pesetes i de

1990 amb 3.000 milions pessetes (Capítols 6 i 7 del Pressupost de 1990), en les condicions que s'adjunten;

donar mandataEDM ServiciosFinancieros, SA, pelque fa al disseny i assessorament de l'operació, en les condicions de la carta-oferta ques'adjunta; donarman¬ datainverseguros Sociedad de Valores, SA, pel quefa

la direcció i assegurament de l'emissió, en les condi¬ cions de la carta-oferta que s'adjunta; i delegaren I'll Im.

Sr. Joaquim de Nadal i Caparà l'atorgament i signatura de la documentació necessària.

El Sr. Albesa reitera el posicionament del seu Grup

expressat en anteriors emissions de l'Ajuntament per¬

què, ajuíseu, l'Ajuntamentno potendeutar-se més; i el

Sr. Mas anticipa l'abstenció del seu Grup en una

operació que instrumenta una determinada política fi¬ nancera, que tindrà ocasió de discutir globalment d'a¬

quí a poques setmanes.

El Sr. De Nadal puntualitzaque probablementl'opera¬ ció no arribarà als 5.000 milions.

S'aprova el dictamen amb els vots en contra dels Srs. Lacalle, Albesa i Fernández i l'abstenció dels Srs.

Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fa¬

(8)

Negociat d'Administració de

Béns Immobles

Autoritzar\/ila Olímpica, SA, per a l'atorgament de la

concessió de l'ús privatiu d'una porció del

subsòl

del

carrer de Francesc d'Aranda, d'extensió superficial

940 m2, grafiada enel

plànol adjunt,

a

fi de

construir-hi i

posar en funcionament un

túnel de

connexió

i

pas

de

persones entre la torre de

l'Hotel

de

la Vila

Olímpica i

l'edifici d'oficines i serveis que s'han de construir a cada costat de l'esmentat carrer, d'acord amb les

previsions del Pla especial de la

Vila

Olímpica i amb

subjecció al Plec de condicions

bàsiques adjunt,

que s'aprova.

Afectar com a bé de domini públic i servei

públic

l'edifici de propietat municipal situat en

el

carrer

d'Avi¬

nyó, núm. 7; sotmetre l'expedient a

informació pública

durantuntermini dequinze dies i,peralcas que no

s'hi

formulin reclamacions o al·legacions, tenir-lo per apro¬

vat definitivament.

S'aproven per unanimitat els dos

dictàmens

prece¬

dents.

ÀMBIT D'URBANISME OBRESI SERVEIS

Aprovarinicialment la

modificació

de

l'article

21 de

l'Ordenança

d'Utilització

dels

béns

d'ús públic munici¬

pal amb eltextadjunt; i

sotmetre-la

a

informació pública

per un termini de trenta dies, d'acord

amb els

articles

49.b) de la Lleireguladora de les Bases

del

Règim Local

7/1985, de 2 d'abril, i 162.2 de la

Llei 8/1987, de 15

d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya.

Aprovar inicialment l'Ordenança

d'Obres i instal·la¬

cions de serveis en el domini públic municipal; i sotme¬

tre-laa informació pública per un termini de trenta

dies,

d'acord amb els articles 49.b) de la Llei reguladora de

les Bases del Règim Local 7/1985, de 2 d'abril, i

l'article

162.2 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal

i de

Règim Local de Catalunya.

El Regidor d'Urbanisme,

Obres

i

Serveis,

Sr. Serra i

Martí, referint-se a l'Ordenança sobre Obres i instal·la¬

cions de serveis en el domini públic municipal -el projecte de la qual ja fou presentat

als membres

del

Consistori en l'informe exposat el 29 de juny proppas¬ sat juntament amb la

creació

de l'Oficina de

coordina¬

ció de les obres a la via pública i amb els programes i

quadres de controls de tals obres-,

explica

que prope¬

rament es formularà una proposta que adscriurà l'es¬

mentada Oficinaa una

agrupació

d'empreses de la

qual

formarà part també l'Institut Municipal

d'Educació;

que la nova Ordenança ve a substituir la de

Cales i

cana¬

litzacions -que data de 1964 i ha quedat

obsoleta

per resoldre la problemàtica actual de les

obres

a

la via

pública- i s'ha elaborat

després d'haver establert

con¬

sultes amb les companyies afectades que,

tanmateix,

mantenen discrepàncies amb el nou text, especialment

pel que fa al termini de trenta anys

fixat

per a

la

caducitat de lesllicències i, pertant, per a

l'amortització

de les instal·lacions, raó perla qual l'Ajuntament queda¬

rà exonerat de pagar els desplaçaments

d'aquelles

instal·lacions de més de trenta anys d'antiguitat; que el

textproposatintrodueix unes normes

tècniques

per a

la

planificació i

execució

de les obres,

més

estrictes

que

la normativa vigent en l'actualitat i, concretament,

exi¬

geix a les companyies una

programació

de les

seves obres a dos anys vista per tal de poder

simultaniejar

totes les que afectin un mateix tram de carrer.

Entre les innovacions més significatives de la nova

reglamentació,

esmenta: a)

la

fixació

d'un

termini d'un

mes com adurada màxima de l'execució de les obres, i

d'un nombre màxim de metres quadrats afectats, pres¬

cripcionsque obligaran afraccionar

les obres

en

trams;

b) lafixació d'un termini de tres

dies

per a

l'execució de

les obres urgents; c) la

prohibició

de

tenir obertes

en diumenge les obres de

duració

inferior a

cinc dies;

d)

l'exigència d'unes condicions

tècniques molt estrictes

per aconseguir la

màxima

seguretat

dels

vianants i el

mínim d'impacte en la

circulació;

e)

l'obligació de les

companyies de tenir uns equips de

personal

per a

emergències; f) la

informació sobre la companyia de

serveis promotora de l'obra; g) les mesures

de coordi¬

nació entre les actuacions municipals a la via pública i

les obres de les companyies subministradores en

els

mateixos indrets.

Comenta, finalment, que la nova Ordenança norma¬ litzarà les obres ala via pública, reduirà les

molèsties als

ciutadans i resta oberta a la negociació dels aspectes

econòmics encara no consensuáis amb les compa¬

nyies; que abans de finals

d'any

es

formalitzarà l'agru¬

pació d'empreses

esmentada

perquè

la

planificació

d'obres pugui engegar-se a partir de

l'1 de

gener

de

l'any vinent; que mitjançant la

modificació de l'Ordenan¬

ça

d'Utilització

de

béns d'ús

públic municipal els

usos

regulats en tal ordenança

queden

subordinats

a

les

necessitats de la Ciutat i les corresponents llicències

subjectes al trasllat, per raons

d'interès

públic,

de la

instal·lació amb dret,si fos definitiu, auna indemnització que es fixarà en

funció del

temps que

resti

per a

l'amortització de la instal·lació, si bé aquest aspecte

econòmic haurà d'ésser consensuat amb les compa¬

nyies abans de

l'aprovació definitiva

perquè

entra

en

conflicte amb normes específiques relatives a les xar¬

xes de laCompanyia telefònica i de les empreses

elèc¬

triques.

S'aproven tots dos dictàmens per

unanimitat.

Aprovarprovisionalment la

modificació de l'article

24

de les Ordenances Metropolitanes

d'Edificació

del Pla

General Metropolità en l'àmbit del terme municipal

de

Barcelona, en el sentit d'afegir a l'esmentat article dos paràgrafs (5 i 6), amb els textos adjunts,

d'acord amb

l'Informe de la Direcció de Serveis de Control de l'Edifi¬ cació, pel qual s'accepten i incorporen

parcialment

unes al·legacions i se'n desestimen unes

altres; i elevar

aquest acord a la Conselleria de

Política Territorial i

ObresPúbliques de laGeneralitat de Catalunyaper ala

sevaaprovació definitiva.

El Sr. Serra i Martí precisa que mitjançant aquesta modificació s'exigirà, en les excavacions de

més

de

duesplantes de profunditato en les construccionsque

exigeixen fonamentacions especials, una

pòlissa

d'as¬

segurança de 100 milions de pessetes com a

mínim,

que tambées

podrà

exigirquan el risc

aparegui durant

l'execució de l'obra, afi de cobrir la responsabilitatcivil

del promotor en cas de sinistre.

S'aprova per unanimitat.

Aprovardefinitivament l'Ordenança sobre

Condicions

per a la prevenció d'incendis en els

edificis, d'acord

amb el text definitiu elaborat perla Direcció de Serveis

de Control de l'Edificació, amb estimació parcial de les al·legacions formulades per Roberto

Guirado i Martínez

en relació al text aprovat inicialment el 25 de maig de 1990, que han estat incorporades al text que ara

s'aprova; tot això d'acord amb els informes del Servei

(9)

Coordi-nació i Assessorament de Llicències d'Activitat i de la Direcció de Serveis de Control de l'Edificació.

El Sr. Serra i Martí detalla les principals innovacions de la novaOrdenançaque refon en un sol textdiverses disposicions complementàries, cobreix els buits exis¬

tents en la normativa estatal vigent i s'adaptarà a la

normabàsica estatal quansiguipublicada; i endestaca:

l'annex específic per a la rehabilitació d'edificis, els

preceptes relatius a les sobrepressions i sortides de

fum, l'ampliació dels límits de sectorització d'edificis, el

dimensionat, pertrams, de les escales d'emergènciaen edificis de gran alçada, la classificació de responsabili¬

tats i l'exigènciad'una pòlissa d'assegurança per ales

solucions alternatives, i la suavització dels nivells de

resistència dels materials al foc acomodant-los als vi¬

gents en altres països europeus.

S'aprova per unanimitat.

El Sr. Bonet creu que els quatre dictàmens anteriors

tindran una incidència indiscutible sobre la qualitat de

vidaa la Ciutat i expressa lasevasatisfacció perquè, en resposta a les inquietuds del seu Grup, s'hagin recollit

dins de l'ordenament jurídic municipal l'amortització tècnica a l'hora de valorar els costos dels desplaça¬ ments de les instal·lacions que discorren pel domini públic municipal, l'adaptació de l'ordenançade preven¬ ció d'incendisalanorma bàsica de l'Estat il'asseguran¬ çade determinats riscos perresponsabilitats civilsen la construcció, alsquals s'hauria d'afegir unprecepteque

garantís la seguretat de les instal·lacions municipals.

El Sr. Serra i Martí subratlla que algunes de les

mesures freguen el límit de les competències munici¬ pals i que altres suggeriments formulats pel Sr. Bonet haurien de tenir cabuda en una norma més àmplia dictada per la Generalitat de Catalunya.

Aprovar el Plec de condicions econòmiques i admi¬

nistratives i el Plec de condicions tècniques que han de

regir el concurs per a la concessió de la construcció i

explotació del conjunt terciari i adjudicació dels sòls de

l'àrea de nova centralitat Renfe-Meridiana, exposats al

públic per acord de 26 de setembre de 1990, amb les rectificacions que figuren en el informe annexat al

present acord, on figura, també, la valoració de les al·legacions presentades en el tràmit d'exposició al

públic esmentat; deixarsenseefecte l'encàrrec efectuat per acord del Consell Plenari de 21 de juliol de 1989 a

Iniciatives, SA, per ala convocatòria i desenvolupament

de la licitació; procedirala convocatòria delconcurs de conformitat amb els Plecs de condicions aprovats; i facultar l'll im. Sr. Regidor de

l'Àmbit

d'Urbanisme, Obres i Serveis per ala realització delsactes necessaris per a l'execució del present acord.

Queda retirat el dictamen precedent.

Negociat de Proveïments

incrementar lasuperfície comercial de la planta baixa i planta superior del Mercat Central de la Flor,

segons les prescripcions i dimensions que figuren als plànols

adjunts que s'aproven. S'aprova per unanimitat.

La Presidència a les dotze hores i cinquanta-cinc minuts suspèn momentàniament la sessió, la qual es

reprèn a les tretze hores i quinze minuts amb assistèn¬ cia de tots els membres ressenyats al començament.

El Sr. Alcalde fa avinent que, amb l'aquiescència dels

Grups interpel lants, rebran resposta escrita lespregun¬

tes formulades pels Grups convergent i popular sobre els incidentsprotagonitzats enl'Audiència Provincial per membres de la Guàrdia Urbana; i que no aprecia la

urgència en les mocions presentades pels mateixos

Grups sobre la revisió cadastral, la discussió de les

quals queda acumulada al debat que es 'tindrà la

properasessió sobre les Ordenances fiscals.

Dintre del torn de precs i preguntes en què es

plantegen les qüestions següents.

1a.- Dels Srs. Albesa i Fernández, que demanen:

Que es facin, amb l'Administració propietària de la

reproducció de la Caravel·la Santa Maria, les gestions

necessàries per a aconseguir la cessió o adquisició d'aquest vaixell i que s'habilitin els crèdits necessaris

per acobrir-ne les despeses.

El Sr. Albesa observa que el seu Grup presentà aquesta qüestió com aproposta d'acord, peròconfiant en la cura que posarà l'Alcaldia a la seva efectivitat, n'accepta la tramitació com a prec. Lamenta, ensems, que una part de la ciutadania catalana rebutgi el fet

històric del descobriment d'Amèrica i la participacióque hi tingueren els catalans.

El Sr. Alcaldepuntualitza que la modificació formal de

l'escrit respon a raons d'eficàcia i de prestigi del Con¬

sistori que no es veurà així compromès solemnement en una pretensió que l'Alcaldia traslladarà als òrgans pertinents, quan altres Municipis han formulat peticions

sobre el mateix vaixell.

2a.- Del Sr. Albesa, que pregunta:

Quines mesures havia pres l'Ajuntament davant les

denúncies formulades pels veïns del barri del Turó de la Peira. Quines accions inspectores de la qualitat dels edificis s'havien fet. I quants expedients hi ha en curs

en matèria de qualitat d'habitatges, reestructuració d'e¬ dificis i disciplina urbanística.

El Sr. Albesa aclareix que presentà aquesta interpel

lació a conseqüència dels fets produïts al Turó de la

Peira perquè si l'Ajuntament no és el propietari dels

immobles, els ocupants dels pisos n'havien denunciat

el mal estat i cal esbrinar si l'Ajuntament ha actuat amb la diligència deguda. Remarca que durant molt temps

a Barcelona s'ha construït amb una determinada qualitat de materials i val la pena saber en quins altres indrets poden produir-se riscs semblants pel fet d'haver-s'hi emprat el mateix tipus de material. Agrega que els

afectats estan preocupats perquè no saben si ja s'ha designat un périt que dictamini sobre l'estat dels habi¬ tatges i perquè no s'han definit els compromisos que pensa assumir la Generalitat per contribuira resoldre el problema.

3a.- Del Sr. Bonet que pregunta:

1) Si l'Ajuntament tenia coneixement de l'estat dels edificis del Turó de la Peira amb anterioritat al'esfondra¬

ment de la casa núm. 33 del carrer del Cadí. 2) Si en

aquest edifici havia ordenat l'Ajuntament als propietaris

la realització d'obres de conservació. 3) Si, en el cas

que aquestes obres no s'haguessin realitzat, l'Ajunta¬ ment n'havia ordenat l'execució subsidiària de confor¬ mitat amb el Reglament de Disciplina urbanística. 4) Si s'havia arribat a tramitar la declaració de ruïna d'algun

dels edificis del sector. 5) Si es disposa d'un cens

sobre l'estat constructiu dels edificis del barri i de tot el districte i 6) De quants inspectors disposal'Ajuntament per controlar l'estat de l'edifici de la Ciutat, especial¬

menten el Districte de Nou Barris.

El Sr. Bonet recorda que el proppassat dia 12 el seu

Referencias

Documento similar

La Generalitat de Catalunya trobarà en l'Ajuntament de Barcelona un col·laborador lleial en la reconstrucció de Catalunya. El més lleial. Aquesta tarda, primer que ningú, aniré

Document de formalització de contracte base per a la concessió d'aval a la Societat Privada Municipal Vila Olímpica, SA -VOSA- (Barcelona) 655 Conveni entre la Generalitat de

naven els apartats 8.2 i 10 de la Memòria de la present Modificació en la seva aprovació inicial, en relació a la formalització dels corresponents instruments de gestió prèviament

13 dels Estatuts de la Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona i en ús de les facultats atribuïdes a l'Alcaldia pels articles 21.1 m) de la Llei Reguladora de les Bases

Cullell indica que, segons el full que li ha estat facilitat, el patrimoni net municipal importava el 1992 300.000 milions de pessetes; que la presentació dels comptes d'una ciutat

Lloc de treball adscrit a la Direcció de Serveis Edu¬ catius de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona, i situat a Plaça d'Espanya, núm. Nivell 26 i específic de

13. Aprovar inicialment el Reglament del Síndic de Greuges de Barcelona, regulador dels requisits i pro- cediments per al seu nomenament i de les seves fun- cions, de conformitat

Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació del Pla General Metropolità per a la regulació del desenvolupament dels