GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Acta sessió 30-XI-1990 46
Comissió de Govern
Acords sessió 14-XII-1990 57
Disposicions Generals
Decrets de l'Alcaldia
Constitució i designació membres Comissió Dele¬
gada de l'Alcaldiaen relació al sinistre delcarrer
del Comte de Borrell 62
Normativa dels expedients d'autorització de l'ator¬
gament de convenis administratius amb altres
administracions públiques i institucions 62
Delegaciósignaturaen l'llim. Sr. Regidor d'Esports idesignaciórepresentants del'Ajuntamenten el
Consell de Govern del Centre d'Estudis Olím¬
pics 63
Cartipàs
Nomenament membre del Consell Municipal del
Districte de Ciutat Vella 64
Nomenament membre del Consell Municipal del
Districte de Les Corts 64
Nomenament membre del Consell Municipal del
Districted'Horta-Guinardó 64
Designació representant de l'Ajuntamentala Junta
General de la Societat Iniciatives, SA 64
Designació President i Vice-President del Consell
Assessor de la Gent Gran de Barcelona 64
Consells Municipalsde Districte
Districte 1. Ciutat Vella. Acords sessió 25-X-1990 65
Districte 4. Les Corts. Acords sessió 20-XII-1990 . 66
Districte 5. Sarrià-Sant Gervasi. Acords
sessió 13-XI-1990 67
Consell Municipal Permanent
Actasessió 28-XI-1990 69
Anuncis
Llicències d'obres. Setembre 1990 73
Concursos 76
Notificacions 76
10:
Ajuntament
de Barcelona
1PAL Núm.
3 / Any LXXVIII 30 de
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió de 30 de novembre de 1990
aprovada el 24 de desembre de
1990.
Al Saló de la ReinaRegentde la Casa de la Ciutat de
Barcelona, el trenta de novembre de mil nou-cents noranta, es reuneix el ConsellPlenari, ensessió ordinària,
sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual
Maragall i Mira, i hi concorren els ll·lms.
Srs.
Tinentsd'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Francesc Raventós i
Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regidors,
Guerau Ruiz iPena, Josep M.Serra i Martí, Joan Torres i
Carol, Marta Mata i Garriga, Joan Clos i Matheu,
Mercè
Sala i Schnorkowski, Albert Batlle i Bastardas, Juan José
Ferreiro iSuàrez, Germà Vidal i Rebull, Joaquim de Nadal
i Caparà, Xavier Valls i Serra, M. Aurèlia Capmany i
Farnés, Antoni Santiburcio i Moreno, Jordi Borja i Sebas¬
tià, Enric Truñó i Lagares, Josep Espinàs i
Xivillé, Núria
Gispert i Feliu, Joan Fusteri Sobrepere, Antoni Lucchetti i
Farré, Josep M. Cullell i Nadal, Josep M. Ainaud i de
Lasarte, Enric Vila i Andreu, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Josep M. Fargas i Falp, Teresa Perelló i Domingo, Artur
Mas i Gavarró, Josep Bueno i Escalera, Fèlix Amat i Parcerisa, JaumeAlsina i Oliva, JordiBonet i Agustí, Joan
Puigdollers i Fargas, Antoni Marcet i Rocabert, Eduard
Cardona i Romeu, Daniel Fabregat i Llorente, Joan Anton
Audet iNovell, Josep Lluís Olmedoi López, Enric Lacalle
i Coll, Antoni Albesa i Vilalta, i José Alberto Fernández i Díaz, assistits per I'll lm. Sr. Secretari General, Jordi
Baulies i Cortal, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Marti
Pago-nabarraga i Garro.
Constatada l'existència de quòrum legal, laPresidèn¬
cia obre la sessió a les deu hores i cinquanta-cinc mi¬ nuts.
Es dóna per llegida l'acta de la
sessió
anterior, celebrada el 26 d'octubre de 1990, l'esborrany de la qual ha estattramèsa totsels membres del Consistori; is'aprova.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 25
d'octubre de 1990 (NC-115), que designa l'll im. Sr. Antoni Albesa i Vilalta perquè formi partde la Comissió
Especial de preparació de la nova Llei de Règim espe¬ cial per a Barcelona.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 7 de novembre de 1990 (NC-117), que nomena assessors del Consell d'Administració del Patronat municipal de Turisme els Srs. Francesc Roman i Rafel, Miquel
Àngel
Fraile i Villagrasa i Ferran Lemus i Tomàs.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 12 de novembre de 1990 (NC-118), que nomena la Sra. Montserrat Rubí i Boada, Directora de Serveis de Pro¬
moció Econòmica.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 16 de
novembre de 1990 (NC-120), que confirma els ll·lms.
Srs. Joan Clos Matheu i Albert Batlle i Bastardas com a
membres de la Molt Il·lustre Administració i de la Junta de Govern de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 19 de
novembre de 1990 (NC-121), que designa l'll im. Sr.
Joaquim de Nadal i Caparà Conseller general, en repre¬ sentació de l'Ajuntament de Barcelona, a l'Assemblea General de la Caixa d'Estalvis i Pensions deBarcelona.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 28 de novembre de 1990 (NC-122), que aprova la normativa
per a la informació i
senyalització
d'obres a laCiutat,
que s'estén a totes aquelles obres que es realitzinen el
domini públici impliquin alteracions del trànsit de perso¬
nes o vehicles.
El Sr. Alcalde comenta que aquesta normativa, que és fruit del Conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat redactada sota la direcció de la
Càtedra de Comunicació, de la qual és titular el Sr.
Miquel de Moragas, i millorarà la senyalització de les
obres públiques ciutadanes.
Quedar assabentat de l'aprovació definitiva de les modificacions dels articles 10, apartat 1), 20,24, 31, 32,
33, 36, 39 i la Disposició transitòria quarta, i de la supressió dels articles 23 i 29 l'Ordenança d'Establi¬
ments de concurrència pública, acordades el 26 de setembre de 1990, en no haver-s'hi presentat cap reclamació durant el període d'informació pública.
RatificareI decret de l'Alcaldia, de 12 de novembre de 1990 (P-1032), que imposa al contractat laboral Sr.
Miguel Rodríguezi Saez, la sanció d'acomiadamentper haver incomplert greument els seus deures professio¬
nals amb l'abús de confiança i transgressió de la bona
fe contractual pel fet d'estartreballant en unaimpremta del carrer de Sants, núm. 387, estant de baixa no
ambulatoriaen aquest Ajuntament.
Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 24 d'octubre de 1990 (P-986, 987, 988 i 989), pels quals, en virtut de
concurs, es nomena: el Sr. Jordi Sánchez i Bonastre, el
Sr. Xavier Cubells i Galles, la Sra. Montserrat Ferrer i
Mer, el Sr. Joan Carles Bonaga i Sebastián, laSra. Silvia
Gaviño i Herrero, el Sr. Alfons Muñoz i Codorniu, la Sra.
Pilar Ciurana i Monté, i la Sra. Pilar Mallofré i Salvador,
Cap del Nucli Orgànic d'Informació dels Districtes de
Ciutat Vella, Nou Barris, L'Eixample, Les Corts, Sant
Andreu, Sant Martí, Horta-Guinardó, i Gràcia, respectiva¬
ment; el Sr. Joan Gabriel Gallart i Cajo, Cap del Nucli Orgànic d'Informatizació del Districte de Sants-Montjuïc;
i el Sr. Joan Ortuño i Carrasco, Cap del Nucli Orgànic
d'Informàtica i Informació del Districte de Sarrià - Sant
Gervasi.
Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 24 d'octubre de
1990 pels quals, en virtut de concurs, es nomena: la Sra. Marta Garcia i Soler, Directora de l'Equipament
Cultural i Esportiu la Bàscula (P-990), el Sr. Rubén
Espuelas i Martínez, Cap del Nucli Orgànic de Suport
Administratiu del Districte de Sant Martí (P-991); el Sr. Lluís Muíxí i Rosset, Cap de la Divisió de Serveis
Generals del Districte de Sarrià - Sant Gervasi; el Sr.
Antoni M. Vicente i Capdevila, Cap del Nucli Orgànic d'ús de la via pública i neteja del Districte de
Cap del Negociat de Població (P-994); el Sr. Josep
Manuel Ordàs I Gordo, Cap del Nucli Orgànic d'Obres i
Edificis del Districte de Sants - Montjuïc (P-1010).
Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 2-de novembre de 1990, pels quals, envirtutdeconcurs, es nomena: la Sra. Consuelo Batalla i Cadira, Cap del Negociat Admi¬
nistratiu d'Informació (P-1019); el Sr. Luis Miguel
Álvarez
i Díaz, Cap del Negociat d'Atencions de l'Estat(P-1020); i el Sr. Martí Niubó i Baqué, Cap del Servei de
Promoció Esportiva(P-1021).
Ratificare Is decrets del'Alcaldia, de 26de novembre de 1990, (P-1091 a 1096), pels quals, en virtut de
concurs, es nomena: la Sra. Elisabet Castellbanqué i Martínez, el Sr. Tomás Riera i Fontana, el Sr. Juan
Balaguer i Pascual, el Sr. Manuel Castiñeira i Pose, el Sr. Jorge Roldan i Graus, la Sra. M. Lluïsa Martínez i Martínez, el Sr. Luis Bau iArumí, la Sra. Marta Herrero i
Boix, el Sr. Miguel Castillo i González, el Sr. Gabriel
Mollar i Santamaria, el Sr. Eduard Torelló i Reich, i el Sr. Tomás Gonzalez i Lobato, Inspector Polivalent amb
destinació als Districtes de Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi,
Les Corts, Sant Andreu, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Sant Martí, Horta-Guinardó, Nou Barris, Horta-Guinardó,
Nou Barris, i Les Corts, respectivament.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 26 de novembre de 1990(P-1090), que nomena, en virtut de concurs, la Sra. Natàlia Amorós i Bosch, Cap del Negociat de Projectes i Obres.
Ratificar l'acord del Consell General de l'Institut Muni¬
cipal de Recaptació, de 4 de juliol de 1990, que aprova la plantilla de personal de l'esmentat Institut amb un total de vuitanta-nou places, que es podran cobrir mitjançant comissions de servei de funcionaris de l'A¬
juntament de Barcelona, i la seva classificacióen cate¬
gories en caràcter provisonal, i es declaren a extingir
deu places de notificadors.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 25 d'octubre de 1990(EF-933 i 934),que aproven reconei¬ xements de crèdit per import de 125.492.268 i 285.678.515 pessetes respectivament.
Quedarassabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 21 i 26 de novembre de 1990 (EF-936 i 937), que aproven reconeixements de crèdit per import de 9.039.655 i
47.157.586pessetes respectivament.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 28 de novembre de 1990 (EF-933), que aprova la renovació per un any del Programade pagarés acurt termini aprovat el 16 de
juny de 1989, l'ampliació del qual fou ratificada el 27
d'abril de 1990.
Donar conformitat al Text refós del Pla especial del Poble Sec- Montjuïc, elaborat encompliment de l'acord
de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona de 18 de
juliol de 1990 d'aprovació definitiva, que incorpora les
precisions establertes en l'esmentat acord.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 31 d'octubre de 1990 (U-668), que exposa al públic, pel termini d'un
mes, el Pla especial de desenvolupament d'un parc urbà i esportiu en el sector de Piscines i Esports
prèviamentalasevaaprovació provisional ienexecució de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, de 30 de juliol de 1990.
Ratificare Is convenis següents: A) Amb la Universitat de Barcelona relatiu a la realització d'un MasterenSalut Pública. B) Amb la Creu Roja de Barcelona, relatiu a la realització d'activitats de prevenció i suport amb volun¬ taris per a la millora de la seguretat vial i dels accessos
a les escoles. C) Amb el Patronat Metropolità del Parc
de Collserola, de modificació de la clàusula segonade l'anterior conveni, signat el 3 de novembre de 1989.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos
a l'ordre de dia.
COMISSIÓDE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 23 de novembre de 1990, pel qualse suspèn, pel termini d'un
any, de l'atorgament de llicències d'edificació i ender¬ roc en l'àmbit corresponenta l'illa delimitada pel carrer de MéndezNúñez, la ronda de SantPere, el passeig de
Lluís Companys i el carrer de Trafalgar.
Ratificare Is acords de la Comissió de Govern, de 23 de novembre de 1990, pels quals s'aproveninicialment:
1) el Pla especial del Convent residència dels PP. Mercedaris; 2) l'Estudi de detall de concreció volumètri¬ cadel solarqualificatcom aclau 7-a situat alscarrersD
i E del sector C delpolígon de la Zona Franca; i 3)el Pla
especialper al'ampliació del tipus d'equipament previst
al carrer d'Aiguablava, núms. 55-59, en el barri de les
Roquetes.
Ratificar l'acord de la Comissió deGovern, de 23 de novembre de1990, pel qual s'aprova provisionalment la Modificació del Pla General Metropolitàde millores dota-cionals al conjunt històric de l'Eixample en la seva versió refosa, es determina que el sistema d'actuació aplicable a la unitat 4 -carrers de Borrell, de Mallorca i
d'Urgell- és el d'expropiació, i se suspèn l'aprovació
provisional en l'àmbit d'actuació 12 -carretera de Ri¬ bes-.
S'aproven els tres dictàmens precedents.
Ratificareis acords de la Comissió de Govern, de 23 de novembre de 1990, pels quals s'aproven provisional¬
ment: 1) el Pla especial de reforma interior de Can Portabella,en lasevaversió refosa; 2)el Pla especial de
protecció de la plaça del Mercadal, en la seva versió refosa; 3) el Pla especial de protecció de la plaça de
Masadas, en la sevaversió refosa; 4) el Pla especial de
protecciódel carrer de Pons i Gallarza, en lasevaversió
refosa; 5) ei Pla especial de protecció del carrer de Coroleu, en la seva versió refosa; i 6) el Pla especial
d'ordenació de la zona industrial compresa entre els carrers del RecComtal, del Camp del Ferro, de Beren¬
guer de Palou i sense nom.
El Sr. Vidal, en la seva condició de President del Districte de Sant Andreu, destaca la transcendència que el conjunt d'aquests instruments urbanístics té per
ales barriades de Sant Andreu i la Sagrerai
proposa«in voce» que en el corresponent a la plaça de Masadas,
vista la impugnació presentada pels propietaris dels
terrenys, se suprimeixi l'afectació d'equipament que el textaprovat inicialment preveia, sense quefigurés enel Pla General Metropolità, per reubicar-hi el mercat exis¬ tent en aquella plaça, donatque, segons la planificació
dels mercats, no sembla adient dedicar usar aquell espai a tal fi.
El Sr. Audet anuncia que el seu Grup votarà afirmati¬ vament els sisapartats d'aquest dictamenque arribaen
un dia molt significatiu peral Districte de Sant Andreu i per a tot el Consistori. S'adhereix l'esmena que ha exposat el President del Districte sobre el Pla relatiua la
plaça de Masadas i creu que el relatiu a la plaça del
Mercadal és molt poc valent ique els corresponents als carrers de Pons i Gallarza i de Coroleu contribuiran a
malaurada-ment malmesa. Apressa, per últim, la
tramitació del Pla
especial del carrer Gran de
Sant
Andreu.S'aprova el dictamen per unanimitat i
introduint
enel
Pla especial de la plaça de
Masadas la
rectificació
proposada pel President del Districte.
Ratificare Is acords de la Comissió deGovern, de 23
de novembre de 1990, pels quals s'aproven: A) inicial¬
mentel Projecte
d'urbanització
del carrerdel Greco; i B)
definitivament: 1) el Projected'urbanització
de l'avingu¬daDiagonal entre la plaça
de les
Glòries
i el
carrerde la
Llacuna; i 2) el Projected'urbanització
del carrerde
Tarragona entre el carrer de
la
Diputació
i la
plaça
d'Espanya, i fer-lo extensiu a leszones
laterals
incloses
les qualificacions de 10 (zona d'equipaments
hotelers)
en la modificació del PlaGeneral Metropolità.
El Sr. Bonet manifesta que elseu Grup votarà negati¬
vament l'apartat relatiu a la
urbanització de l'avinguda
de la Diagonal des dela plaça de les
Glòries al
carrerde
la Llacuna, per expressar la seva totaldisconformitat
amb la mala configuració del nus de laplaça
deles
Glòries, el projecte del qual s'ha tramitat en
forma
queno ha permès al seu Grup discutir-lo
ni fer-hi
aporta¬ cions.S'aprova el dictamen amb el vot en contra
dels
Srs.
Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno,
Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet,
Cardona,
Fa¬bregat, Audet, i Olmedo quanta l'apartat
B 1), relatiu al
Projecte d'urbanització de l'avinguda
Diagonal.
ALCALDIA
Acordsde transferència de les Companyies munici¬
pals de transports a l'Entitat Metropolitana
del Trans¬
port.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en
les
propostes següents: 1.- Quedar assabentat
dels acords
adoptats per l'Entitat Metropolitana del
Transport de
Barcelona, pels quals assumeixla titularitat dels serveis
del transport públic. 2.- Transferira l'Entitat Metropolita¬
na del Transport la totalitat del capital social de les
Societats Privades Municipals Transports de Barcelona,
SA, i Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, per haver-se signat el 9 d'octubre de
1990
elContracte-programa entre l'Estat, l'Ajuntament de
Barcelona i
l'Entitat Metropolitana del Transport i en
execució de
l'acord plenari de 7 de gener de 1987.3.-
Autoritzarl'Alcaldia per adoptar lesresolucions i mesurescomple¬
mentàries per al desenvolupament i
execució
dels pre¬ sents acords, i per definir, avaluar i fiançar les obliga¬cions econòmiques i financeres, establint els pertinents convenis amb les Administracions i institucions afecta¬ des. 4.- Facultar l'Excm. Sr. Alcalde o Regidor en qui delegui, per signar la
documentació necessària
per ala
formalització de latransferència acordada.
La Sra. Sala explica que la signatura del
Contracte-programa ha comportat l'aixecament
de la
condició
suspensiva que pesavasobre els acords
de transferèn¬
cia de les Companyies municipals de transports a l'Entitat Metropolitana del Transport, adoptats el 7 de gener de 1987 amb els vots
favorables dels
Grups
d'Aliança Popular i d'Iniciativa per
Catalunya;
queles
propostes en debat avancen vers la
racionalització i
coordinació delstransports públics; que l'Entitat Metro¬
politana del Transport és
l'administració
competent enaquests serveis en virtut de la llei aprovada pel Parla¬
mentde Catalunya a iniciativadel Govern de la Genera¬
litat i aquesta circumstància li
dóna
força perreclamar
davant de la Generalitat determinades reivindicacions iper obtenir més recursos; que
el document lliurat als
membres del Consistori especifica els criteris de distri¬
bució, entre l'Ajuntament i l'Entitat
Metropolitana de
Transport, de les responsabilitats
econòmiques
queseran concretadesen un conveni-que serà ratificat pel
Plenari, addició que proposa afegir al final
del
paràgraf
4- de manera que els deutes passatsi la seva
càrrega
financera seran assumits per l'Ajuntament, mentre que
els dèficits corresponents al període de
1991-1993 -és
a dir, la diferència encara per cobrir un cop comptabi¬
litzats la subvenció de 20 pessetes per viatger i els
ingressos tarifaris- ho seran per
l'Entitat
Metropolitana
del Transport; i que la
corresponsabilitatzació
de
més
Administracionsen eltransport col·lectiumetropolità
hade redundaren unamillora indiscutible dels serveis. El Sr. Alsina, bo i reconeixent la conveniència que l'Entitat Metropolitana del Transport assumeixi la
gestió
delstransports públics municipals perraonsde raciona¬
lització i d'àmbit geogràfic, manifestaque la
transferèn¬
cia de la titularitat de les accions de les Societats
municipals comporta una
transferència
deresponsabili¬
tats econòmiques i financeres d'una envergadura ex¬ traordinària; que el finançament dels transports
públics
genera problemes arreu del
món
ila
potenciació d'a¬
quests serveis potalleugerir el caos
circulatori i,
conse¬güentment, millorar la qualitat de vidaa la
ciutat;
quela
dificultat de subvencionar els transports públics acon¬ sella recórrer a mesures com reclamaruna participació en els impostos sobre la renda de lespersones
físiques
i sobre el valor afegit, mirard'aconseguir, també la
ajuda de la Generalitat, exigirun impost sobre
l'activitat
econòmica de les empreses o implantar un
recàrrec
sobre el preu de venda de la gasolina, que
és la
sevatesi; que els vuit anys de govern de la
coalició
de
socialistes i comunistes han deixat les Companyies de transport de la ciutat de Barcelona amb uns
dèficits
de
50.011 milions de pessetes, amb un endeutament de
80.000 milions i amb una càrrega financera de 24.573
milions, perquè en aquest
període
lamajoria
enel
govern no ha tingut prou sensibilitat enversels
trans¬portspúblics; queles Societats municipals
són pràctica¬
ment en una situació de fallida tècnica per causa del
retard en la signatura del Contracte-programa i
també
de la manca d'atenció pressupostària cap al transportpúblic,jaquementreenaquest
període
l'Ajuntamentde
Madrid li ha dedicat 38.523 milions de pessetes per subvencionar els dèficits, el de Barcelona nomésli n'ha
dedicat17.034; quel'Entitat Metropolitana del Transport
haurà s'assumir unes responsabilitats que totalitzen
30.603 milions de pessetes amb les aportacions que li
facin la Mancomunitat de Municipis de
l'Àrea
Metropoli¬tana la qual es nodreix de les aportacions dels
Ajunta¬
ments mancomunats i d'una participació en el fons
nacional de cooperació local -que
importarà
4.808 milions de pessetes el 1990-, tanmateix actualment elsAjuntaments tenen un deute
històric
de8.530 milions
de pessetesamb la Mancomunitat la qual, de retruc, en deu 4.711 a l'Entitat Metropolitana del Transport i re¬ dueix cada vegada més les quantitats destinades a subvencionar eltransport públic demostrant
així
que no li dóna cap prioritat.Significa que l'Entitat Metropolitana del Transport no
té, doncs, recursos i així, concretament, l'any passat
n'havia abonats 1.055 d'un pressupost de 13.069; que correlativament l'Entitat Metropolitana del Transport
tampoc paga les Companyies municipals de transport i
actualment ja els torna a deure 2.490 milions; que,
tanmateix, ara se li vol traspassar un paquet de 30.603 milions; i que segons l'esborrany de Conveni financer
que s'ha distribuït, entre 1990 i 1993 l'Ajuntament
s'haurà de fer càrrec de 40.880 milions de pessetes i
això el porta a inquirir: com s'obtindran del Pressupost de 1990 els 4.208 milions de pessetes necessaris per
complir amb l'esmentat Conveni, com s'atendrà en el
Pressupostde 1991 l'aportació de 5.667 milions; i quins seran els nivells d'endeutament i lacàrrega financerade
l'Ajuntament un cop s'hagi subrogat en un crèdit de
10.000 milions a Transports de Barcelona, SA, i n'hagi
avalat unaltre de 11.200 milions de pessetes al'Entitat
Metropolitanadel Transport.
Creu, en conseqüència, que no es pot produir la
tranferència de capital que es proposa prescindint de les responsabilitats financeres i polítiques que implica,
perquè uns serveis que són fonamentals per als barce¬
loninsno poden quedaren mansd'una entitat
que no té garantit el seu finançament; i demana que el dictamen quedi sobre la taula o que la transferència de capital quedi subjecta a una condició suspensiva fins que es trobi una solució al conveni financer seguint els criteris bàsics següents: a) el compliment e'stricte del
Contrac-te-programa; b) la definició d'una fórmula per aresoldre
el deute de l'Ajuntament a la Mancomunitat; c) l'incre¬
ment de l'aportació del fons nacional d'hisendes locals
a l'EntitatMetropolitana del Transport; d) la definició de les responsabilitatseconòmiques de l'Ajuntament; e) la clarificació dels nivells d'endeutament i d'avalsd'aquest
Ajuntament; i f) larecerca de fontsalternatives de finan¬
çament.
Diu, en resum, que el seu Grup està d'acord amb el fons de la propostaperòque cal establir previàment els convenis financers i polítics perquè la transferència de les companyies no vagi en detriment dels serveis de
transport municipals.
El Sr. Lucchetti considera que la proposta
es mou en
la línia de la metropolitanització dels transports públics que el seu Grup sempre ha defensat, tanmateix ha de posar en relleu també les dificultatsderivades del retard
en la signatura del
Contracte-programa
i altres fets produïts de 1987 ençà, i en aquesta línia ha d'asse¬ nyalar la problemàtica generada per la desmembració -imposada pel Grup majoritari en el Parlament de
Catalunya- de la Corporació Metropolitana en dues Entitats que no poden funcionar perquè no se'ls ha
proporcionat els recursos necessaris, de manera que el
Grup convergent no pot acusar ningú de les dificultats financeres de les Entitats Metropolitanes perquè la Generalitat és la principal responsable d'aquestesman¬
cances i no hasignat encara el
Contracteprograma
queresolgui els problemes del transportpúblic: li fa, doncs,
vergonya l'actitud negativa que el Governde la Genera¬ litat manté amb la ciutat de Barcelona.
Reconeix que l'aprovació de la proposta comportarà
una racionalització dels serveis i que
pot ser útil tenir davant de la Generalitat un interlocutor creat per ella mateixa; que la proposta respon a una realitat compe-tencial però també física, car el transport té abast
metropolità. Anticipa, no obstant això, que el seu Grup
no pot votar ara favorablement
perquè: a) el 1994,
31.000 dels 81.000 milions de pessetes d'endeutament que tenen avui les Empreses municipals de transport,
estaran encara per resoldre i s'hi haurà
afegit, a més, l'endeutament acumulat pels dèficits d'explotació pro¬
duïts en els propers anys; b) hi ha una incertesa quant
al finançament del sistema de transport col·lectiu,
lligat,
en alguns estudis, amb la revisió del cadastre; c)
no hi
ha una garantia de pròrroga ni de renovació del Con¬ tracte-programa, que expira al final de 1993; d) el Pressupost de l'Entitat Metropolitana del Transport és,
deduint-ne les operacions de crèdits, de 1.200 milions de pessetes i, malgrat això, ara es
proposa transferir-li unes Empreses amb unes càrregues financeres
que
tenen uns elements d'incertesa que s'haurien d'aclarir
abans d'adoptar cap decisió.
Indica que, concretament, cal aclarir què pagarà cada Ajuntament i, particularment, el de Barcelona i
com es resoldran les qüestions de futur pendents; que transferir les Empreses municipals seria la solució més còmoda per aaquestAjuntament si, prescindint del pes que té la Ciutat dins
l'Àrea
metropolitana i dins totCatalunya, renunciava a expressar la seva solidaritat
amb els altres Municipis metropolitans; que la proposta té una gran transcendència i exigeix el màxim de consens perquè ofereix la possibilitat de
desenvolupar
unapolítica integral en el camp
del transport metropoli¬ tà, sustentada per un criteri de finançament estable;
queel canvi de titularitat del capital reclama un compro¬ mís de normalització i estabilitat financera de les Empre¬
ses i un sistema de direcció política amb més
rigor
conceptual, méstransparència i més participació; i que per tots aquests motius el seu Grup, decidit defensor
de la metropolitanització del transport, propugna queel dictamen resti sobre la taula perquè no desitja haver-lo
de votar negativament.
El Sr. Albesa manifesta queavui espaguen lesconse¬
qüències de les picabaralles entre els partits majoritaris enl'Ajuntament i la Generalitat i, sobretot, de la dissorta¬
da idea d'aprovar un himne i una bandera per a la
Corporació Metropolitana que, en aparèixer com un contrapodera la Generalitat provocà, a pesard'ésser un
ens útil per a la gestió de la conurbació
barcelonina, la
seva supressió i la creació,
per a substituir-la, de dues Entitats Metropolitanes, les quals no es dotà amb els
recursos necessaris per a complir les seves
funcions,
motiu pel qual ell ha propugnat reiteradament la no convocatòria de sessions mentre no disposin de dota¬
cions suficients; que l'Entitat Metropolitana del
Transport
va néixer, doncs, morta i la Generalitat féu un mal servei a Barcelona, que és Cap i Casal de Catalunya;
que els
dèficits de les Companyiesno es resoldranamb discus¬ sions i al final els diners hauran desortir, comsempre, de
la buxtaca dels barcelonins; que, malgrat ésser partidari de la metropolitanització i àdhuc de la constitució d'una autoritat única deltransport amb competències sobre els serveis municipals iintermunicipals i sobre els ferrocarrils de la Generalitat i de la Renfe, ahir com a portaveu del
Grup popularen l'Entitat Metropolitana del Transport es
pronuncià en contrade la transferència de les Societats
preocupat perquè: a) no quedaven suficientmentgaran¬ tits els llocs de treball, la promoció i llibertat de conveni -avui ja acceptada- dels treballadors de les
empreses ni, tampoc, la continuïtat dels plans de modernització dels autobusos i d'extensió de la xarxadel metro en els propers quatre anys; i b) tampoc quedava clara la forma com l'Entitat podrà assumir els deutes que si transferei¬
xen sense assegurar-li les aportacions pertinents de
l'Estat i, sobretot, de la Generalitat, el paper de la qual
Admet la transcendència de les propostes que avui
es formulen, coincideix en aquest aspecte amb el
Sr.
Lucchetti de qui, però, discrepa quant a
la
conveniència
de prestar els transports col·lectius enrègim de
mono¬poli ja que, en la seva
opinió, els serveis
s'haurien de
prestar pel sistema que
resulti
més econòmic, i
limi-tantse la intervenció de l'Administració Pública a les
funcions de coordinació i control de la forma com es presta el servei.
Observa que si prospera la proposta, es
transferirà
a l'Entitat Metropolitanadel Transport i, de retop,als Ajun¬
taments que formen part, un gep
de
més
de
30.000
milions de pessetes sense haver-los preguntatsi
estanen condicions d'assumir-lo; que la
transferència de les
Companyies alleugerirà, indiscutiblement,
el
volum d'en¬
deutament d'aquest Municipi,
però
noés
cap provade
solidaritat intermunicipal; i que calia haveraconseguit,
amb una negociació mésdecidida,
l'assumpció
perl'Estat de la càrrega de
30.603 milions
queavui
estraspassaràa l'Entitat Metropolitana
del Transport.
Anuncià, com a conclusió, que atès que les propos¬
tes presentades en aquest
Plenari garanteixen
la lliber¬
tat de conveni per als treballadors de les
Companyies,
el Grup popular es decanta avui per
l'abstenció amb
l'esperança que dins de l'Entitat
Metropolitana del
Transport es pugui trobar una
solució
peral
transport
metropolità, consensuada entre totes
les
poblacions
que formen la
conurbació barcelonina.
El Sr. de Nadal explica que el Contracte-programa
asseguraals transports
públics metropolitans
unaesta¬
bilitat de finançament similar al
garantit
aaltres sectors
econòmics i introdueix criteris de racionalitat i d'equilibrifinancer; que, si bé cal determinar
la forma
d'afrontar
les dificultats creades en els anys anteriors per la
manca de l'esmentat marc estable de finançament, el
problema té unes solucions financeres
relativament
fàcils i en les quals estantreballant l'EntitatMetropolita¬
na del Transport, les Companyies i aquest Ajuntament; que quan es parla d'endeutament,
cal
distingir
entre
el
que s'ha dedicat a
capitalitzar les Empreses
i aquell
altre que ha servit per a cobrir
els
dèficits
de
caixa
produïts per no existir el
Contracte-programa;
que som ales portes delasolució
definitiva delfinançament dels
transports locals i l'Entitat Metropolitana
del Transport
pot actuar de palancaper
aconseguir-la; i
quela desa¬
parició de la
Corporació Metropolitana
exigí àrdues
negociacions per no perdre el
fons
quel'Estat
li enviava
i l'Entitat Metropolitanadel Transport
serà
uninstrument
bàsic per al manteniment d'aquests recursos
i
per ala
consecució d'un Contracte-programa amb la
Generali¬
tat de Catalunya.
La Sra. Sala comenta que la signaturadel
Contracte-programa hasignificat una
notable millora de
la situació
existent fa uns mesos; que no s'ha de confondre
l'endeutament de tresoreria -que mai no s'havia d'ha¬
ver produït- amb l'endeutament per
inversions;
queBarcelona també forma part de l'Entitat Metropolitana de Transport amb un pes que
és
conseqüència
del fet
de representar el 60% de lapoblació
i el
80%
dels
serveis produïts; que ha pres notadels suggeriments
formulats pels Srs. Alsina i Albesa respecteal contingut
del conveni financer, alsquals ellaafegiria lareclamació
de lallei de dotacióde l'Entitat Metropolitana del Trans¬
port, aturada pels Grups que tenen la
majoria
enel
Parlament de Catalunya; i que vist el tenor de les intervencions fetes avui, confia que el text final delconveni financer aclarirà els dubtes que avui s'han
expressat, i
obtindrà
unampli
consens quan esporti
aratificació.
El Sr. Cullell matisaque seria faltar a la veritat
deixar
la impressió que els
dèficits acumulats
perles Compa¬
nyies es deuen al fet que la
Generalitat
noha fet les
aportacions
necessàries
peral funcionament
de les
Empreses i de l'Entitat
Metropolitana del
Transport, ja
que hi han contribuït moltes causes
i, concretament,
la
signatura uns anysabans del
Contracte-programa
-queinclou una subvenció de 20 pessetes per
viatger-hauria estalviat molts diners. Es mostra disposat a
signar una
moció
urgent queinsti
el
Govern de la
Generalitat a accelerar la tramitació parlamentària de la
llei de finançament de l'Entitat
Metropolitana
del Trans¬
port, per a la qual
suggereix la via de
la ponència
previstaenl'article
108 del Reglament
del Parlament de
Catalunya, i li sembla ben encaminada
la
fórmula
con-sorcial per ales Entitats metropolitanes,
apuntada
enel
curs dels debats sobre la Carta municipal.
El Sr. Lacalle recull l'oferiment del Sr. Cullell, però
opina que s'hauria d'haver
fet abans i
no quanfalten
quatre mesos per a leseleccions
locals,
perquè la
governabilitat de la
Ciutat exigeix el
treball continuat
durant quatre anys i no bones
paraules al final
del
mandat; i demana que almenys durant el temps que resta de mandat, el Regidorconvergent sigui
veritable¬
ment la veu d'aquest Ajuntament davant
el Parlament
de Catalunya i el Govern de la Generalitat.
LaSra. Vintró puntualitzaque la
posició
del seuGrup
ha quedat ben definida i prega que
s'evitin interven¬
cions persortir en els mitjans decomunicació.
El Sr. Armet precisa que l'objectiu indicat
pel
Sr.
Cullell es pot assolir
també
per lavia
deles
esmenes-que sóna l'abast de tots els
Grups
parlamentaris- als
Pressupostos de laGeneralitat, jaque la
llei de finança¬
ment de l'Entitat Metropolitana del Transport no
té
cabuda entre les tipificades en l'article
108
delRegla¬
ment del Parlament i, per altra banda, la
creació d'una
ponència conjunta significa fer un gest sense conse¬
qüències immediates; que troba, en
canvi, interessant
la referència a la creació d'un consorci entre totes les
Administracions compromeses en els serveis de trans¬
port dins l'àmbit de la
Regió
I,recollint els suggeriments
formulats durant la discussió de la Carta municipal; i
que els dèficits acumulats es
deuen: a)
ales mateixes
causes que tenen els transports
metropolitans d'arreu
del món; b) al fetque algunes parcel·les de
l'Administra¬
ció no haginestat a l'altura de lescircumstàncies;
i c)
ala incidència de certes decisions sobre aspectes de gestió, com la d'impedir un augment
de
tarifes,
presaper la Comissió de Preus de
Catalunya
ainstàncies del
Sr. Cullell quan encara era candidat al'Alcaldia.
S'aprova el dictamen amb els vots en contra
dels
Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas,
Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardo¬
na, Fabregat, Audet, Olmedo,
Vintró
iLucchetti i amb
l'abstenció dels Srs. Lacalle, Albesa i Fernández, afe¬
gint-hi al final del
paràgraf 3)
«que seransotmesos
ala
ratificació del Consell Plenari.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
UnitatOperativa d'Administració de Recursos Plumans
Aprovar el Pla de
reordenació
delpersonal docent
aplica-ció de les normes contigudes a la Llei orgànica d'Or¬
denació General del Sistema Educatiu; i adoptar, per a la seva efectivitat, els acords següents: 1- Creara la plantilla municipal les noves categories professionals
de Professors d'Ensenyament Secundari, Mestres i Professors Tècnics de Formació Professional, enqua¬ drats dintre de la Subescala Tècnica d'Administració
Especial, com a classe de Tècnics Superiors els Pro¬
fessors d'Ensenyament Secundari, i com aclasses de
Tècnics Mitjans els Mestres i els ProfessorsTècnics de Formació Professional. 2- Classificar les novescatego¬
ries i llocs de treball enels grups retributius i nivells de complement de destinacióque s'indiquen i atribuir-los, amb referència a l'exercici econòmic en curs i en concepte de complements específics, els imports
mensuals que es relacionen: a) Professors d'Ense¬
nyament Secundari: Grup retributiu A. Nivell de com¬
plement de destinació 20. Complement específic de
docència de 19.551 pessetes. Increment d'Ajuntament
de 1.962 pessetes, b) Mestres: Grup retributiu B. Nivell de complement dedestinació 18. Complementespecí¬ fic d'equiparació de 2.412 pessetes. Complement es¬
pecífic de docència de 10.654 pessetes. Increment d'Ajuntament de 1.926 pessetes, c) Professors Tèc¬
nics de Formació Professional: Grupretributiu B. Nivell de complement de destinació 18. Complementespecí¬ fic de docència de 23.942pessetes. Increment d'Ajun¬ tament de 1.770 pessetes. 3-Dotar inicialment de 236
places la plantilla de Professors d'Ensenyament Se¬
cundari i de 67 la de Professors Tècnics de Formació
Professional, amb amortització del mateix nombre de
places en les actuals plantilles de Tècnics Mitjans i Tècnics Auxiliars d'Educació respectivament. 4- Apro¬
varles Bases adjuntes que han de regir les convocatò¬ ries mitjançant concursos-oposicions restringits de 236 places de Professors d'Ensenyament Secundari i de 67 places de Professors Tècnics de Formació Professional. 5- Integrare Is Tècnics Mitjans d'Educa¬ ció amb la titulació legal adequada, en lanova catego¬ ria de Mestres, delegaren l'Alcaldia la indicada recon¬
versió i amortitzar en el mateix nombre de places resultants la dotació dels Tècnics Mitjans d'Educació. 6- Declarar «a extingir» les categories de Tècnics Mitjans i Tècnics Auxiliars d'Educació amb els nom¬
bres de places resultants, una vegada efectuats els canvis de categoria dels seus actuals titulars per
promoció interna o integració.
El Sr. Albesa, malgrat l'informe favorable emès per la Junta de Personal, discrepa de la necessitat de l'entre¬ vista establerta a la base setena, ja que segons la tercera, tots els mèrits han d'estar documentats.
El Sr. Raventós matisa que en el text de l'apartat 4)
s'han suprimit les places de psicopedagog; i que l'en¬ trevista, que és un mitjà molt eficaç peral coneixement
dels concursants, no ha estat contestada per la Junta
de Personal.
El Sr. Albesa insisteix que si els mèrits estan docu¬ mentats, l'entrevistaresulta innecessària.
La Sra. Vintró fanotar quel'entrevista permet avaluar
lesaportacions personalsentreballs i publicacions con¬
junts.
El Sr. Cardona anticipa el vot favorable del Grup de
Convergènciai Unió perquè, a pesar d'haver mantingut
sempre una actitud crítica amb el marge d'arbitrarietat que una entrevista pot amagar, el pes que aquesta vegada se li dóna té poca incidència en la puntuació
total iperquèla situació dels professors del Conservato¬
ri Superior Municipal de Música serà tractada més endavant de conformitat amb la llei.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Albesa i Fernández Díaz.
ÀREA DE FINANCES
Assessoria Tècnica de Pressupostos i Comptes
Aprovar, segons determina l'article 18.5 del Decret
500/1990, el Pressupost de l'Institut Municipal de Re¬
captació de Barcelona, per un import global de
444.839.656 pessetes, del present exercici de 1990, i les corresponents Bases d'execució.
El Sr. Albesa indica que el seu Grup no pot donar suport a un pressupost que es presenta gairebé en el moment de tancar l'exercici.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Albesa i
Fernández.
Aprovar les modificacions de crèdit dins del Pressu¬ postGeneral de 1990, de conformitat amb la documen¬
tacióadjunta.
El Sr. Mas anuncia que el seu Grup s'abstindrà com sol fer en els dictàmens d'aquesta naturalesa; i el Sr. Albesa avança el mateix propòsit perquè no veu prou clara la distribució dels 2.800 milions que s'han rescatat
d'Holsa.
El Sr. De Nadal precisa que no es tractapròpiament d'unsdiners transferits indegudament, sinó d'una previ¬ sió que no ha estat necessari utilitzar.
S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs.Cullell,
Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno, Amat,
Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fabregat,
Audet, Olmedo, Lacalle, Albesa i Fernández.
Departament de Finançament
Aprovar lasegona emissió d'Obligacions Ajuntament
de Barcelona, per la quantitat de fins a un màxim de
5.000 milions depessetes, per afinançarelsProgrames d'Inversions de 1989 amb 2.000 milions pesetes i de
1990 amb 3.000 milions pessetes (Capítols 6 i 7 del Pressupost de 1990), en les condicions que s'adjunten;
donar mandataEDM ServiciosFinancieros, SA, pelque fa al disseny i assessorament de l'operació, en les condicions de la carta-oferta ques'adjunta; donarman¬ datainverseguros Sociedad de Valores, SA, pel quefa
la direcció i assegurament de l'emissió, en les condi¬ cions de la carta-oferta que s'adjunta; i delegaren I'll Im.
Sr. Joaquim de Nadal i Caparà l'atorgament i signatura de la documentació necessària.
El Sr. Albesa reitera el posicionament del seu Grup
expressat en anteriors emissions de l'Ajuntament per¬
què, ajuíseu, l'Ajuntamentno potendeutar-se més; i el
Sr. Mas anticipa l'abstenció del seu Grup en una
operació que instrumenta una determinada política fi¬ nancera, que tindrà ocasió de discutir globalment d'a¬
quí a poques setmanes.
El Sr. De Nadal puntualitzaque probablementl'opera¬ ció no arribarà als 5.000 milions.
S'aprova el dictamen amb els vots en contra dels Srs. Lacalle, Albesa i Fernández i l'abstenció dels Srs.
Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fa¬
Negociat d'Administració de
Béns Immobles
Autoritzar\/ila Olímpica, SA, per a l'atorgament de la
concessió de l'ús privatiu d'una porció del
subsòl
delcarrer de Francesc d'Aranda, d'extensió superficial
940 m2, grafiada enel
plànol adjunt,
afi de
construir-hi i
posar en funcionament un
túnel de
connexió
i
pasde
persones entre la torre de
l'Hotel
dela Vila
Olímpica i
l'edifici d'oficines i serveis que s'han de construir a cada costat de l'esmentat carrer, d'acord amb les
previsions del Pla especial de la
Vila
Olímpica i amb
subjecció al Plec de condicions
bàsiques adjunt,
que s'aprova.Afectar com a bé de domini públic i servei
públic
l'edifici de propietat municipal situat en
el
carrerd'Avi¬
nyó, núm. 7; sotmetre l'expedient a
informació pública
durantuntermini dequinze dies i,peralcas que no
s'hi
formulin reclamacions o al·legacions, tenir-lo per apro¬
vat definitivament.
S'aproven per unanimitat els dos
dictàmens
prece¬dents.
ÀMBIT D'URBANISME OBRESI SERVEIS
Aprovarinicialment la
modificació
del'article
21 de
l'Ordenança
d'Utilització
delsbéns
d'ús públic munici¬
pal amb eltextadjunt; i
sotmetre-la
ainformació pública
per un termini de trenta dies, d'acord
amb els
articles
49.b) de la Lleireguladora de les Bases
del
Règim Local
7/1985, de 2 d'abril, i 162.2 de la
Llei 8/1987, de 15
d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya.
Aprovar inicialment l'Ordenança
d'Obres i instal·la¬
cions de serveis en el domini públic municipal; i sotme¬
tre-laa informació pública per un termini de trenta
dies,
d'acord amb els articles 49.b) de la Llei reguladora de
les Bases del Règim Local 7/1985, de 2 d'abril, i
l'article
162.2 de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal
i de
Règim Local de Catalunya.
El Regidor d'Urbanisme,
Obres
iServeis,
Sr. Serra i
Martí, referint-se a l'Ordenança sobre Obres i instal·la¬
cions de serveis en el domini públic municipal -el projecte de la qual ja fou presentat
als membres
del
Consistori en l'informe exposat el 29 de juny proppas¬ sat juntament amb la
creació
de l'Oficina decoordina¬
ció de les obres a la via pública i amb els programes iquadres de controls de tals obres-,
explica
que prope¬rament es formularà una proposta que adscriurà l'es¬
mentada Oficinaa una
agrupació
d'empreses de laqual
formarà part també l'Institut Municipal
d'Educació;
que la nova Ordenança ve a substituir la deCales i
cana¬litzacions -que data de 1964 i ha quedat
obsoleta
per resoldre la problemàtica actual de lesobres
ala via
pública- i s'ha elaborat
després d'haver establert
con¬sultes amb les companyies afectades que,
tanmateix,
mantenen discrepàncies amb el nou text, especialment
pel que fa al termini de trenta anys
fixat
per ala
caducitat de lesllicències i, pertant, per a
l'amortització
de les instal·lacions, raó perla qual l'Ajuntament queda¬
rà exonerat de pagar els desplaçaments
d'aquelles
instal·lacions de més de trenta anys d'antiguitat; que el
textproposatintrodueix unes normes
tècniques
per ala
planificació i
execució
de les obres,més
estrictes
quela normativa vigent en l'actualitat i, concretament,
exi¬
geix a les companyies una
programació
de les
seves obres a dos anys vista per tal de podersimultaniejar
totes les que afectin un mateix tram de carrer.
Entre les innovacions més significatives de la nova
reglamentació,
esmenta: a)la
fixació
d'un
termini d'un
mes com adurada màxima de l'execució de les obres, i
d'un nombre màxim de metres quadrats afectats, pres¬
cripcionsque obligaran afraccionar
les obres
entrams;
b) lafixació d'un termini de tres
dies
per al'execució de
les obres urgents; c) la
prohibició
detenir obertes
en diumenge les obres deduració
inferior acinc dies;
d)
l'exigència d'unes condicions
tècniques molt estrictes
per aconseguir la
màxima
seguretatdels
vianants i el
mínim d'impacte en lacirculació;
e)l'obligació de les
companyies de tenir uns equips de
personal
per aemergències; f) la
informació sobre la companyia de
serveis promotora de l'obra; g) les mesures
de coordi¬
nació entre les actuacions municipals a la via pública iles obres de les companyies subministradores en
els
mateixos indrets.Comenta, finalment, que la nova Ordenança norma¬ litzarà les obres ala via pública, reduirà les
molèsties als
ciutadans i resta oberta a la negociació dels aspectes
econòmics encara no consensuáis amb les compa¬
nyies; que abans de finals
d'any
esformalitzarà l'agru¬
pació d'empreses
esmentada
perquè
la
planificació
d'obres pugui engegar-se a partir de
l'1 de
generde
l'any vinent; que mitjançant la
modificació de l'Ordenan¬
çad'Utilització
debéns d'ús
públic municipal els
usosregulats en tal ordenança
queden
subordinats
ales
necessitats de la Ciutat i les corresponents llicències
subjectes al trasllat, per raons
d'interès
públic,
de la
instal·lació amb dret,si fos definitiu, auna indemnització que es fixarà en
funció del
temps queresti
per al'amortització de la instal·lació, si bé aquest aspecte
econòmic haurà d'ésser consensuat amb les compa¬
nyies abans de
l'aprovació definitiva
perquè
entra
enconflicte amb normes específiques relatives a les xar¬
xes de laCompanyia telefònica i de les empreses
elèc¬
triques.
S'aproven tots dos dictàmens per
unanimitat.
Aprovarprovisionalment la
modificació de l'article
24
de les Ordenances Metropolitanes
d'Edificació
del PlaGeneral Metropolità en l'àmbit del terme municipal
de
Barcelona, en el sentit d'afegir a l'esmentat article dos paràgrafs (5 i 6), amb els textos adjunts,
d'acord amb
l'Informe de la Direcció de Serveis de Control de l'Edifi¬ cació, pel qual s'accepten i incorporen
parcialment
unes al·legacions i se'n desestimen unes
altres; i elevar
aquest acord a la Conselleria dePolítica Territorial i
ObresPúbliques de laGeneralitat de Catalunyaper ala
sevaaprovació definitiva.
El Sr. Serra i Martí precisa que mitjançant aquesta modificació s'exigirà, en les excavacions de
més
deduesplantes de profunditato en les construccionsque
exigeixen fonamentacions especials, una
pòlissa
d'as¬segurança de 100 milions de pessetes com a
mínim,
que tambées
podrà
exigirquan el riscaparegui durant
l'execució de l'obra, afi de cobrir la responsabilitatcivil
del promotor en cas de sinistre.
S'aprova per unanimitat.
Aprovardefinitivament l'Ordenança sobre
Condicions
per a la prevenció d'incendis en els
edificis, d'acord
amb el text definitiu elaborat perla Direcció de Serveis
de Control de l'Edificació, amb estimació parcial de les al·legacions formulades per Roberto
Guirado i Martínez
en relació al text aprovat inicialment el 25 de maig de 1990, que han estat incorporades al text que ara
s'aprova; tot això d'acord amb els informes del Servei
Coordi-nació i Assessorament de Llicències d'Activitat i de la Direcció de Serveis de Control de l'Edificació.
El Sr. Serra i Martí detalla les principals innovacions de la novaOrdenançaque refon en un sol textdiverses disposicions complementàries, cobreix els buits exis¬
tents en la normativa estatal vigent i s'adaptarà a la
normabàsica estatal quansiguipublicada; i endestaca:
l'annex específic per a la rehabilitació d'edificis, els
preceptes relatius a les sobrepressions i sortides de
fum, l'ampliació dels límits de sectorització d'edificis, el
dimensionat, pertrams, de les escales d'emergènciaen edificis de gran alçada, la classificació de responsabili¬
tats i l'exigènciad'una pòlissa d'assegurança per ales
solucions alternatives, i la suavització dels nivells de
resistència dels materials al foc acomodant-los als vi¬
gents en altres països europeus.
S'aprova per unanimitat.
El Sr. Bonet creu que els quatre dictàmens anteriors
tindran una incidència indiscutible sobre la qualitat de
vidaa la Ciutat i expressa lasevasatisfacció perquè, en resposta a les inquietuds del seu Grup, s'hagin recollit
dins de l'ordenament jurídic municipal l'amortització tècnica a l'hora de valorar els costos dels desplaça¬ ments de les instal·lacions que discorren pel domini públic municipal, l'adaptació de l'ordenançade preven¬ ció d'incendisalanorma bàsica de l'Estat il'asseguran¬ çade determinats riscos perresponsabilitats civilsen la construcció, alsquals s'hauria d'afegir unprecepteque
garantís la seguretat de les instal·lacions municipals.
El Sr. Serra i Martí subratlla que algunes de les
mesures freguen el límit de les competències munici¬ pals i que altres suggeriments formulats pel Sr. Bonet haurien de tenir cabuda en una norma més àmplia dictada per la Generalitat de Catalunya.
Aprovar el Plec de condicions econòmiques i admi¬
nistratives i el Plec de condicions tècniques que han de
regir el concurs per a la concessió de la construcció i
explotació del conjunt terciari i adjudicació dels sòls de
l'àrea de nova centralitat Renfe-Meridiana, exposats al
públic per acord de 26 de setembre de 1990, amb les rectificacions que figuren en el informe annexat al
present acord, on figura, també, la valoració de les al·legacions presentades en el tràmit d'exposició al
públic esmentat; deixarsenseefecte l'encàrrec efectuat per acord del Consell Plenari de 21 de juliol de 1989 a
Iniciatives, SA, per ala convocatòria i desenvolupament
de la licitació; procedirala convocatòria delconcurs de conformitat amb els Plecs de condicions aprovats; i facultar l'll im. Sr. Regidor de
l'Àmbit
d'Urbanisme, Obres i Serveis per ala realització delsactes necessaris per a l'execució del present acord.Queda retirat el dictamen precedent.
Negociat de Proveïments
incrementar lasuperfície comercial de la planta baixa i planta superior del Mercat Central de la Flor,
segons les prescripcions i dimensions que figuren als plànols
adjunts que s'aproven. S'aprova per unanimitat.
La Presidència a les dotze hores i cinquanta-cinc minuts suspèn momentàniament la sessió, la qual es
reprèn a les tretze hores i quinze minuts amb assistèn¬ cia de tots els membres ressenyats al començament.
El Sr. Alcalde fa avinent que, amb l'aquiescència dels
Grups interpel lants, rebran resposta escrita lespregun¬
tes formulades pels Grups convergent i popular sobre els incidentsprotagonitzats enl'Audiència Provincial per membres de la Guàrdia Urbana; i que no aprecia la
urgència en les mocions presentades pels mateixos
Grups sobre la revisió cadastral, la discussió de les
quals queda acumulada al debat que es 'tindrà la
properasessió sobre les Ordenances fiscals.
Dintre del torn de precs i preguntes en què es
plantegen les qüestions següents.
1a.- Dels Srs. Albesa i Fernández, que demanen:
Que es facin, amb l'Administració propietària de la
reproducció de la Caravel·la Santa Maria, les gestions
necessàries per a aconseguir la cessió o adquisició d'aquest vaixell i que s'habilitin els crèdits necessaris
per acobrir-ne les despeses.
El Sr. Albesa observa que el seu Grup presentà aquesta qüestió com aproposta d'acord, peròconfiant en la cura que posarà l'Alcaldia a la seva efectivitat, n'accepta la tramitació com a prec. Lamenta, ensems, que una part de la ciutadania catalana rebutgi el fet
històric del descobriment d'Amèrica i la participacióque hi tingueren els catalans.
El Sr. Alcaldepuntualitza que la modificació formal de
l'escrit respon a raons d'eficàcia i de prestigi del Con¬
sistori que no es veurà així compromès solemnement en una pretensió que l'Alcaldia traslladarà als òrgans pertinents, quan altres Municipis han formulat peticions
sobre el mateix vaixell.
2a.- Del Sr. Albesa, que pregunta:
Quines mesures havia pres l'Ajuntament davant les
denúncies formulades pels veïns del barri del Turó de la Peira. Quines accions inspectores de la qualitat dels edificis s'havien fet. I quants expedients hi ha en curs
en matèria de qualitat d'habitatges, reestructuració d'e¬ dificis i disciplina urbanística.
El Sr. Albesa aclareix que presentà aquesta interpel
lació a conseqüència dels fets produïts al Turó de la
Peira perquè si bé l'Ajuntament no és el propietari dels
immobles, els ocupants dels pisos n'havien denunciat
el mal estat i cal esbrinar si l'Ajuntament ha actuat amb la diligència deguda. Remarca que durant molt temps
a Barcelona s'ha construït amb una determinada qualitat de materials i val la pena saber en quins altres indrets poden produir-se riscs semblants pel fet d'haver-s'hi emprat el mateix tipus de material. Agrega que els
afectats estan preocupats perquè no saben si ja s'ha designat un périt que dictamini sobre l'estat dels habi¬ tatges i perquè no s'han definit els compromisos que pensa assumir la Generalitat per contribuira resoldre el problema.
3a.- Del Sr. Bonet que pregunta:
1) Si l'Ajuntament tenia coneixement de l'estat dels edificis del Turó de la Peira amb anterioritat al'esfondra¬
ment de la casa núm. 33 del carrer del Cadí. 2) Si en
aquest edifici havia ordenat l'Ajuntament als propietaris
la realització d'obres de conservació. 3) Si, en el cas
que aquestes obres no s'haguessin realitzat, l'Ajunta¬ ment n'havia ordenat l'execució subsidiària de confor¬ mitat amb el Reglament de Disciplina urbanística. 4) Si s'havia arribat a tramitar la declaració de ruïna d'algun
dels edificis del sector. 5) Si es disposa d'un cens
sobre l'estat constructiu dels edificis del barri i de tot el districte i 6) De quants inspectors disposal'Ajuntament per controlar l'estat de l'edifici de la Ciutat, especial¬
menten el Districte de Nou Barris.
El Sr. Bonet recorda que el proppassat dia 12 el seu