Internet: http://www.bcn.es Núm. 9 / Any LXXXIX 20 de març de 2002 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió 21-XII-2001 ... 482
Acords sessió 15-II-2002 ... 515
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia Modificacions de crèdit ... 522
Convenis Convenis de col·laboració i autorització paisat-gística ... 523
Personal Concursos i oposicions Bases que han de regir la convocatòria per a la provisió de 25 places d’auxiliar pràctic de Serveis Socials, Educatius i Culturals, mit-jançant concurs oposició restringit ... 539
Bases que han de regir la convocatòria per a la provisió de 30 places de tècnic auxiliar d’Ar-quitectura i Enginyeria, mitjançant concurs oposició restringit ... 540
Bases que han de regir la convocatòria per a la provisió de 30 places de tècnic auxiliar d’Ac-tivitats Socials, mitjançant concurs oposició restringit ... 542
Bases que han de regir la convocatòria per a la provisió de 75 places d’administratiu d’Ad-ministració General, mitjançant concurs oposició restringit ... 544
Concursos Bases generals que han de regir la convoca-tòria d’1 concurs per a la provisió d’1 lloc de treball, més vacants ... 546
Tècnic adjunt a Prefectura ... 548
Bases generals que han de regir la convoca-tòria dels concursos per a la provisió de llocs de treball de l’ICUB ... 548
1 lloc de treball d’administrador, més vacants, adscrit al Museu de les Arts Aplicades de l’Institut de Cultura de Barcelona ... 549
Bases generals que han de regir la convoca-tòria d’1 concurs per a la provisió de 4 llocs de treball, més vacants, de l’IMH ... 550
4 llocs de treball de col·laborador amb el con-tribuent ... 551
Anuncis Llicències d’obres. Gener de 2002 ... 553
Subhastes ... 558
Concursos ... 558
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 21 de desembre de 2001 i aprovada el dia 15 de febrer de 2002
Al saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-u de desembre de dos mil u, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Al-calde Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, José Ignacio Cuervo i Argudín, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i Núria Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Marina Subirats i Martori, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Mora-leda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Francisco Antonio de Semir i Zivojnovic, Manuel Pérez i Benzal, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i González, Lourdes Muñoz i Santamaria, Magdalena Oranich i Solagran, Josep Miró i Ardèvol, Joana M. Ortega i Alemany, Joan Puigdollers i Fargas, Joaquim Forn i Chiarie-llo, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Carme Servitje i Mauri, Josep Gascón i Castillo, Santiago Fisas i Ayxelà, Antonio Ainoza i Cirera, M. Ángeles Treserra i Soler, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carreiras, Jesús Maestro i García, Roser Veciana i Olivé i Eugeni Forradellas i Bombardó, assistits pel secretari general, Sr. Fran-cesc Lliset i Borrell, que certifica.
Excusa la seva assistència l’Im. Sr. Albert Batlle i Bastardas.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Pre-sidència obre la sessió a les nou hores i quaranta minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 23 de novembre de 2001, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consisto-ri; i s’aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 3 de desembre de 2001 (S1/D/2001 4957), que delega la Presidència del Centre Gestor del Parc de Montjuïc a l’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan, designa gerent de tal Centre Gestor el Sr. Antoni Falcón i Vernis i designa també els membres de les Comissions assessores.
2. Decrets de l’Alcaldia, de 18 de desembre de 2001 (S1/D/2001 5221 i 5222), que nomenen mem-bre del Consell Municipal del Districte: de Sants-Montjuïc, el Sr. Albert Martínez i Correro en substitu-ció el Sr. Josep Martínez i Villanueva; de l’Eixample, el Sr. Raimon Blasi i Navarro en substitució del Sr. Oriol de Soto i Salvans; i d’Horta-Guinardó, el Sr. Víc-tor Valls i Andrés en substitució de la Sra. Elsa Blasco i Riera.
3. Decret de l’Alcaldia, de 26 de novembre de 2001 (S1/D/2001 4805), que designa el Sr. Ricard Barrera i Viladot, vocal del Consell Assessor d’Escultures.
4. Decret de l’Alcaldia, de 18 de desembre de 2001 (S1/D/2001 5224), que designa els membres del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat.
5. Decret de l’Alcaldia, de 18 de desembre de 2001 (S1/D/2001 5218), que crea la Comissió Centre Ges-tor del Parc de Montjuïc-Districte de Sants-Montjuïc, que estarà integrada pels Ims. Srs. Xavier Casas i Masjoan, com a president, i Pere Alcober i Solanas, com a vicepresident, els Srs. Josep García i Puga i Antoni Falcón i Vernis, com a membres i la Sra. Mer-cè López i Mendoza com a secretaria.
6. Decret de l’Alcaldia, d’11 de desembre de 2001 (S1/D/2001 5095), que designa membres del Consell Rector del Consorci de la Casa Àsia, en representa-ció d’aquest Ajuntament, l’Excm. Sr. Joan Clos i Matheu, els Ims. Srs. Ernest Maragall i Mira, i Ferran Mascarell i Canalda, el Sr. Oriol Balaguer i Julià, i les Sres. Margarita Obiols i Llandrich i Assumpta Escarp i Gibert.
El Sr. Ciurana demana que la representació muni-cipal en aquest Consorci hi puguin ser presents tots els Grups municipals.
7. Decret de l’Alcaldia, de 18 de desembre de 2001 (S1/D/2001 5223), que designa vocals del Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya en represen-tació d’aquest Ajuntament els Ims. Srs. Ferran Mas-carell i Canalda, i Pere Alcober i Solanas, i els Srs. Lluís Domènec i Girbau i Jordi Martí i Grau.
b) Mesures de Govern:
1. Pla director del Portal del Coneixement.
dels diferents instruments normatius del Pla director avui presentat, el qual és tan sols un document de lí-nies estratègiques.
Explica que el territori afectat es caracteritza per te-nir una important activitat d’equipament i la major concentració científica i de producció de coneixement de Catalunya, la qual cosa justifica la denominació que s’ha donat al document; que en tal àrea, al llarg del segle passat s’implantaren de manera successi-va, i a vegades arbitrària, importants equipaments pú-blics i privats disposats sense un ordre preconcebut en peces de grans dimensions, circumstància que dóna precisament més capacitat d’intervenció i ges-tió; que tal àmbit conté arquitectures, recintes, jar-dins, conjunts escultòrics subjectes a la normativa de patrimoni. Afegeix que la seva xarxa viària actual és extremadament irregular i heterogènia i depèn exclu-sivament de la xarxa primària de la Ciutat, de manera que l’avinguda Diagonal concentra alhora un trànsit primari i també un trànsit local que hauria d’estar dis-tribuït d’una altra manera; i que el transport públic es redueix a una línia de metro i d’autobusos.
Comenta que tant els equipaments de la Universi-tat Politècnica de Catalunya, que ocupen 18 hectàre-es, com els de la Universitat de Barcelona, que do-blen aquesta superfície, són uns recintes poc permeables que s’han construït sobre sí mateixos sense voler compartir els seus espais públics amb la Ciutat i el barri que els envolta; que acullen 62.000 estudiants, quasi 4.000 professors i 2.000 persones dedicades a tasques d’administració i serveis, tots els quals s’agrupen en dotze facultats, quatre escoles su-periors, dues escoles universitàries, un parc científic, tretze instituts i centres de recerca, vint-i-tres centres i serveis tècnics de recerca i deu centres consorciats. Esmenta també que l’àmbit acull quatre grans equi-paments: la Maternitat i l’entorn de l’Institut Frenopàtic, que ocupen deu hectàrees; el Reial Club de Polo i els seus annexos, que ocupen vint hectàrees; les Caser-nes del Bruc, que ocupen cinc; i les instal·lacions del Futbol Club Barcelona, que n’ocupen vint-i-quatre.
Recalca que, a més d’aquestes instal·lacions, l’àm-bit del Portal del Coneixement acull els grans centres de producció científica i docència de Barcelona i grans espais d’ús públic.
Parla, a continuació, de les propostes contingudes en el Pla director, les quals es recolzen en els millors i singulars elements del sector, la presència de la na-tura en la zona nord, els buits i les grans dimensions de les peces, i es desglossen en les cinc línies d’ac-tuació següents:
a) l’ampliació i correcció moderada del sistema via-ri existent per tal d’aconseguir una millor connectivitat interna i una millor integració en la Ciutat;
b) el restabliment del paper urbà dels espais lliures verds, reordenant el territori per a la consolidació i connexió de tres grans parcs irregulars en sentit mun-tanya i revaloritzant dos corredors verds horitzontals en sentit Besòs-Llobregat;
c) l’ordenació del potencial edificatori de la zona, la qual té actualment una densitat molt baixa, sense malmetre el seu valor paisatgístic;
d) la recuperació de l’avinguda Diagonal com a es-pai públic, porta de la Ciutat i campus universitari;
e) la potenciació i distribució adequada dels trans-ports públics i dels aparcaments per tal de millorar l’accessibilitat.
Detalla que en la millora i correcció del sistema via-ri s’ofereixen solucions concretes pel que fa a una ac-cessibilitat interior, paral·lela a la Diagonal, per con-nectar el lateral de la ronda del Mig amb el parc situat a Can Rigal: sense penetrar en la Maternitat, s’utilit-zen espais superiors que són suficients per a perme-tre dos sentits de circulació; s’obre per l’interior del Campus sud, una comunicació que permet en els seus costats un espai verd i una construcció que substitueixi l’existent; respecten les previsions del Pla especial del Reial Club de Polo; es proporciona una permeabilitat absolutament imprescindible en els lí-mits entre Barcelona, Hospitalet i Esplugues, amb una connexió entre Hospitalet, Barcelona i Esplugues per dessota de les infraestructures de les rondes i les autovies, i una connexió directa (amb sortida i entra-da amb la ronentra-da de Dalt) de manera que des de Collblanc i l’Hospitalet es pugui accedir a la ronda de Dalt sense haver d’entrar en l’espai urbà més den-sificat.
Significa que les previsions relatives al transport públic s’ajusten a allò que l’Autoritat del Transport Metropolità té aprovat; que la proposta pretén inte-grar l’activitat universitària a la Ciutat, vincular morfològicament els Campus nord i sud i regenerar el seu espai públic com a element cohesionador i re-presentatiu, preveu residències d’estudiants i noves instal·lacions universitàries i planteja la possibilitat que la Caserna del Bruc pugui acabar tenint un ús universitari.
Explicita que, pel que fa a les propostes formula-des en el seu dia pel Futbol Club Barcelona, es revi-sa el sostre potencial i es proporevi-sa la incorporació a la Ciutat d’amplis espais del contorn urbà de l’Esta-di, que han de quedar lliures i ésser d’utilització pú-blica, la reconsideració d’algunes de les propostes plantejades pel Club i s’ajusten unes possibles edificabilitats que, en tot cas, ja es desenvoluparan més endavant. Agrega que es defineixin els nous àmbits de creixement possible i s’estudia un nou sostre edificable que està a l’entorn dels 250.000 metres quadrats en el conjunt de les 240 hectàrees que abasta el Pla director.
Acaba reiterant que el document serà presentat a partir d’ara a la consideració pública perquè els veïns, les entitats i les institucions puguin formular-hi aporta-cions, i després d’aquest procés començaran a ela-borar-se els pertinents plans urbanístics que seran sotmesos a l’aprovació d’aquest Plenari.
Posa en relleu que un altre objectiu del Pla és lligar bé el continu urbà entre Barcelona, l’Hospitalet i Es-plugues i superar els efectes negatius de la condició de frontera que té la zona; que pretén també la permeabilització de les zones verdes de gran vàlua existents en el seu àmbit, i la seva interconnexió mit-jançant corredors verds, la permeabilització de la Dia-gonal en sentit mar-muntanya i la creació en les se-ves voreres d’un nou espai cívic fent que esdevingui el carrer principal del nou campus.
Sosté que cal mirar com canviar un espai, com el del Futbol Club Barcelona que és frontera entre les zones habitades de les Corts i les instal·lacions uni-versitàries; que també cal arbitrar mesures per evitar els processos de desertització de determinats espais i de correlativa massificació d’altres per compensar-la; i que també cal, evitant en tot cas la densificació, situar edificabilitat en els llocs adequats.
Subratlla que el document avui presentat serà en-viat immediatament als operadors, a les entitats, i a les forces polítiques perquè puguin analitzar-lo i fruit d’aquest contrast de criteris s’elaboraran els diferents instruments urbanístics.
El Sr. Miró comença manifestant, com a membre del Grup de Convergència i Unió i regidor adscrit al Districte de les Corts, el seu disgust i la seva estra-nyesa per la manera com s’ha portat aquest Pla di-rector conegut ara com a Portal del Coneixement i abans com a Portal Diagonal, i pel contingut del do-cument, al qual el seu Grup no ha tingut accés.
Estima que el document que ara es posa damunt la taula s’ha de judicar en funció d’uns antecedents que comencen amb el Pla Barça 2000, aprovat per la ma-joria l’abril de 1999 i retirat després en vista de l’àm-plia reacció ciutadana, l’oposició dels veïns, les críti-ques als Grups municipals, fins i tot dels integrats en l’equip de govern i de la pluja d’al·legacions que sus-cità, de manera que davant d’aquest atzucac poste-riorment va apareixen el Pla director de Diagonal Po-nent o Portal de la Diagonal, en el qual es preveia un procés de participació que després s’ha oblidat: així uns dels primers acords presos pel Consell del Dis-tricte de les Corts en el present mandat fou constituir una comissió de seguiment, la qual tingué unes quan-tes reunions, encara que sense mai tenir accés a cap document escrit, però que no s’ha reunit de l’abril ençà; és més, s’ha evitat que els veïns, els Conse-llers de Districte, i els regidors poguessin accedir al Pla elaborat i, concretament, tant el Districte com els Serveis Centrals han negat als regidors del seu Grup l’accés al Pla director del sector de la Diagonal Po-nent-Portal del Coneixement.
Es pregunta, doncs, per què ha succeït tot això. Opina que el document que avui se li ha facilitat no dissipa els grans interrogants.
Recorda el compromís formal assumit en una ses-sió del Ple del Consell del Districte de les Corts, en el sentit que els veïns podrien seguir l’elaboració no ja dels plans urbanístics concrets, sinó de les directrius o línies generals per redactar-los i participar-hi.
Li costa d’entendre els motius pels quals, amb una actitud que genera malfiança i conflicte, s’ha negat als membres del seu Grup l’accés al contingut del Pla presentat, a pesar que es tracta d’un cas en què plo-via sobre allò que ja haplo-via mullat el Pla Barça 2000, i que quan hi ha hagut transparència i participació les coses han anat bé.
Insisteix que ni els regidors del seu Grup ni els ve-ïns acaben d’entendre que s’hagin pogut divulgar els plans urbanístics del Projecte 2004 i, en canvi, s’hagi mantingut en una semiclandestinitat el presentat avui com a mesura de govern, raó per la qual pensa que el govern municipal no tan sols no vol sotmetre’l a vo-tació, com indiquen els mitjans de comunicació, sinó que tampoc vol discutir-lo: si no fos així, no s’haurien facilitat unes simples fotocòpies, sense taules i gràfi-ques, de l’esmentat Pla director del sector Diagonal Ponent acompanyades d’un preàmbul i d’una resolu-ció final, i fins que ha arribat a aquesta sessió no se li ha fet a mans una segona part –que segons sembla el Grup del Partit Popular de Catalunya va rebre, a tot estirar, ahir a les sis de la tarda–, la qual es difícil-ment intel·ligible, perquè els plànols no es poden lle-gir, i insuficient.
Diu, en definitiva, que el govern municipal pot ha-ver parlat, i li sembla bé, amb el FC Barcelona, amb les Universitats i amb els grans propietaris, però no ho ha fet pas amb els ciutadans; que això ha generat reaccions contràries, com el comunicat que ha fet pú-blic la Plataforma Cívica Opositora al Projecte Barça 2000, en el qual es denuncia que no s’ha complert el compromís d’informar la Comissió de seguiment, i que un cop més s’aprovarà un document sense una participació ciutadana real, i es desqualifica totalment aquest Ajuntament pel seu secretisme i opacitat in-formativa davant un projecte que afecta milers de ciu-tadans.
Recomana, doncs, al govern municipal que rectifi-qui i permeti l’accés al contingut complert del Pla que es presenta, perquè pugui ésser discutit i votat en aquest Plenari, ja que, en la seva opinió, la decisió que en el seu moment es prengui exigeix, com a pre-missa prèvia, conèixer l’opinió de tot el Consistori, en-cara que després sigui la majoria qui decideixi. Tam-bé demana que, passat festes, la Comissió de seguiment es reuneixi i pugui tenir accés a la docu-mentació escrita per tal que pugui emetre un judici amb coneixement de causa; i que posteriorment tam-bé es reuneixi el Ple del Consell del Districte per ex-pressar la seva opinió.
El Sr. Álvarez comença dient que la primera reac-ció del seu Grup davant aquesta mesura de govern és d’indignació per la manera com el govern munici-pal ha portat aquest Pla director, abans anomenat del sector de la Diagonal Ponent i ara del Portal del Co-neixement, que afecta certament els termes de l’Hospitalet i d’Esplugues, però fonamentalment el Districte de les Corts de la nostra Ciutat, en el Consell del qual els Grups que integren el govern municipal no tenen pas la majoria.
Comis-sió de seguiment, un membre de la qual li advertí ahir a la tarda la possibilitat que la qüestió es plantegés avui en aquest Plenari.
Admet que el Sr. Casas anuncià, en la darrera reu-nió de la Comissió d’Infraestructures i Urbanisme, la propera presentació pública del document en qüestió, però observa que fins dimarts al matí el seu Grup no va rebre un primer text de dotze pàgines, inconcret i ambigu, que no establia ni terminis ni l’import de les inversions; que, curiosament, després de la roda de premsa en la qual el seu Grup reclamà concreció, ahir a la tarda se’ls facilità un document que porta data d’avui; que quan el representant del seu Grup a la Comissió de seguiment demanà tal document, se li contestà que se li facilitaria avui a la tarda, en una nova mostra del secretisme amb què el govern muni-cipal ha portat l’assumpte i com a conseqüència del qual els veïns, en una primera reacció a través de la Plataforma Cívica Opositora al Projecte Barça 2000, es queixen de l’incompliment del compromís d’infor-mar la Comissió de seguiment del contingut del Pla director abans de sotmetre’l a l’aprovació d’aquest Plenari i del fet que, un cop més, s’aprovi inicialment un document sense una veritable participació ciutada-na, es mostren disposats a no acceptar projectes que perjudiquin la qualitat de vida del barri i no entenen que els plans urbanístics del Projecte 2004 puguin ésser divulgats a bastament amb tota mena de publi-citat mediàtica i, en canvi, s’hagi segrestat del conei-xement públic un pla director tan important.
La Presidència invita el regidor en ús de la paraula a sintetitzar la seva exposició i precisa que en el punt en debat no es pretén aprovar cap document urbanís-tic, sinó tan sols informar d’una iniciativa del govern municipal.
El Sr. Álvarez insisteix que la Comissió de segui-ment no ha estat informada; i subratlla que no pot en-trar en l’anàlisi d’una proposta que com a conseqüèn-cia de l’enderrocament de 8569 metres quadrats d’anteriors instal·lacions, de l’edifici del Picadero i al-tres instal·lacions, preveu un increment de sostre d’uns 60.000 metres quadrats, que s’afegiran als 93.000 que es mantenen de les instal·lacions exis-tents, i un ús hoteler en part dels terrenys FC Bar-celona.
Acaba inquirint: si la proposta no comporta una requalificació d’aquests terrenys perquè s’hi puguin construir oficines i hotels; si es construirà el túnel que havia de travessar els terrenys del FC Barcelona; què es pensa fer amb la Caserna del Bruc; i si es farà el parc de Can Rigal o aquesta superfície es requalifica-rà per poder-hi fer habitatges.
Diu, en conclusió, que la forma com s’ha portat la qüestió mereix un suspens total.
El Sr. Forradellas, després de declinar explicar quin és l’abast d’una mesura de govern, diu que el document presentat marca unes directrius estratègi-ques i no pas criteris i es basa en la participació i, consegüentment, la possibilitat que tots els veïns i entitats interessades i els Districtes puguin fer-hi aportacions; que s’hi ofereix un diagnòstic dels pro-blemes existents i un llistat de possibles solucions i alternatives; i que no es tracta de ressuscitar l’antic Projecte Barça 2000, sinó de quelcom més ampli.
Recalca que s’hi ofereix una visió global d’un espai molt ampli i s’hi fa un esforç per abordar qüestions de extraordinària importància com ara la mobilitat i el
transport públic en la zona de la Diagonal, l’organitza-ció del sector de Finestrelles, ja a Esplugues, o la problemàtica de l’aparcament en la zona.
Fa referència als aspectes relatius als espais lliu-res, a les zones verdes, als corredors verds, als equi-paments i a les institucions afectades, especialment les Universitats i el FC Barcelona, i respecte a aquest últim Club recorda l’oposició del seu Grup municipal al Projecte Barça 2000, en el qual el document avui presentat introdueix unes correccions per evitar que es repeteixi aquí una situació similar a la que es pro-duí a les instal·lacions esportives del Reial Madrid, tot puntualitzant que el seu Grup no està d’acord amb les requalificacions.
Posa, finalment, en relleu les expectatives de parti-cipació que obre el llarg període d’informació pública a què serà sotmès el document presentat; i confia que puguin ésser discutides i ateses les reivindica-cions veïnals sobre l’Institut Frenopàtic i la Maternitat, i que es resolgui satisfactòriament el cas del Reial Club de Polo i la vinculació de la Caserna del Bruc com a equipament universitari.
El Sr. Portabella recorda que les mesures de go-vern no són objecte de votació, com saben tots els membres del Consistori; que el Pla director es limita a definir uns objectius en una zona de 240 hectàrees, de les quals 203 estan situades en el municipi de Barcelona –d’aquestes, 52 són ocupades per les Uni-versitats, i 24 pel FC Barcelona–; que el document presentat serà posteriorment exposat al públic per un període ben llarg; i que els plans especials que es re-dactin definiran amb precisió cadascun dels diferents àmbits integrats dintre del Pla director avui presentat. Destaca que tal Pla director bàscula principalment sobre els terrenys ocupats per les Universitats, tant per la seva extensió com pel fet de ser aquestes insti-tucions un focus científic i tecnològic i estar molt vin-culades al futur de la Ciutat i del país: per tant, mirar d’ordenar adequadament el Campus nord i el Cam-pus sud i establir corredors verds entre un i altre és un enfocament inicialment encertat el qual després es pot acabar de precisar.
Expressa una certa preocupació per la indefinició en què resta el Campus nord, donat que la destinació de la Caserna del Bruc no pot ésser decidida per aquest Ajuntament; per això demana als regidors del Grup del Partit Popular de Catalunya que ajudin a aconseguir que el futur d’aquesta Caserna es pugui decidir en aquesta Ciutat i no pas en el Ministeri de Defensa, ja que això últim impediria encardinar-lo din-tre d’un pla director resultant de la ciutadania.
Fa referència a la notable reducció de l’edificabilitat que es preveu en els terrenys del FC Barcelona; a les interessants propostes que es formulen en l’espai de la Maternitat, on s’elimina el vial, previst en un docu-ment anterior, que el partia, i es preserva la unitat dels jardins i, per tant, un espai de recolliment i silenci en una ciutat on no proliferen gaire; a l’ostensible mi-llora del transport públic en una zona on fins ara s’ha-vien anat fent uns afegitons que no han permès una coherència absoluta entre les diferents modes i, per tant, la propera incorporació del tramvia fa encara més necessària una coordinació entre els diferents sistemes de transport que prestin servei en aquestes 240 hectàrees.
l’ac-cessibilitat i mobilitat, corredors verds en uns espais partits per la Diagonal, una millor connectivitat amb la xarxa viària, especialment en el Campus sud i edifi-cabilitats en les zones del Camp del Barça, de Can Rigal, de les Universitats, de la Maternitat o de l’Insti-tut Frenopàtic, no dintre d’aquest espai: per tant, no troba malament començar portant a consulta pública aquestes línies generals que serviran per a anar defi-nint els diferents plans especials.
El Sr. Casas puntualitza que avui no s’aprovarà res, perquè s’ha presentat una simple mesura de go-vern, que com totes no es votarà, en la qual es fixa la posició del govern municipal després d’unes consul-tes més o menys llargues en el temps amb els diver-sos operadors per part de l’equip tècnic de treball, que és qui ha redactat el document que porta data de 21 de desembre i que ha lliurat als membres del Con-sistori.
Lamenta que un dels Grups municipals hagi retret que tal document li fos lliurat un dia abans de tal data, i matisa que el document que se sotmetrà a informa-ció pública és l’extens que tots els membres del Con-sistori tenen damunt la taula.
Creu que alguns Grups pretenen que el procés comenci malament i, per això, han usat termes com disgust, estranyesa o indignació, que mai no havia sentit tractant-se d’una mesura de govern, amb la qual el govern municipal es limita a fer pública una iniciativa que està en marxa, perquè continuï amb totes les garanties a través d’una fase d’informació pública i la reunió de totes les comissions que cal-gui, i tanmateix els Grups de l’oposició hi fan escara-falls i intenten tergiversar-la parlant d’una aprovació inicial.
Recalca que el Pla director que s’ha presentat com a mesura de govern, pretén reordenar un àmbit de 240 hectàrees d’àmbit que no havia estat ben treba-llat els últims temps i ara es pretén fer-ho d’una ma-nera responsable i seriosa, com ho són també els equips tècnics i els catedràtics i professionals que han col·laborat en la seva redacció; i que s’hi conte-nen propostes ben concretes: per tant, confia que els Grups de l’oposició deixaran de banda els seus aprio-rismes.
Insisteix que el Pla director pretén ordenar aques-tes 240 hectàrees d’espais buits en les quals, men-trestant, l’aprovació del Pla de Finestrelles per la Co-missió d’Urbanisme de Catalunya ha comportat la creació de 300.000 metres quadrats de sostre sense ni menys preveure les connexions entre carrers i, en conseqüència, el Pla director ha hagut d’introduir a corre-cuita elements correctors d’aquesta mancança. Agrega que el Pla avui presentat pretén aconseguir una més gran permeabilitat, entre la Ciutat i els equi-paments i entre la Ciutat i les instal·lacions università-ries i evitar que el trànsit local circuli per l’avinguda Diagonal, congestionant-la encara més, amb una so-lució sensata que preveu un carrer similar a qualsevol altre de l’Eixample; que el Pla obre també les conne-xions mar, muntanya, perquè no sembla convenient que en un espai de més de dos quilòmetres només funcionin en aquest doble sentit les vies perimetrals; i que fa, a més, possible la coexistència dels equipa-ments i dels habitatges, i vol, en definitiva, que el gran potencial d’aquesta zona, les Universitats, tin-guin el màxim suport i en funció d’això modula les se-ves propostes.
Aclareix que encara no està en condicions de pre-cisar de quants metres de la Caserna del Bruc es po-drà disposar per fer créixer la Universitat Politècnica de Catalunya en el Campus nord, però estima que seria bo que en aquesta Caserna hi hagués un sostre superior als 50.000 metres quadrats per fer possible el creixement de la Universitat esmentada en els pro-pers cinc, sis, set o vuit anys.
Diu, en resum, que el Pla director preveu més ac-cessibilitat, més transport públic, més interrelació entre els diversos espais verds, més sostre perquè els projectes de la Ciutat del coneixement que es desenvolupen a la part de llevant de Barcelona, tin-guin també possibilitat de desenvolupar-se a la ban-da de ponent.
Li sembla que els Grups de l’oposició no volen en-trar en aquest debat; en tot cas ell vol dir-los que si volguessin participar activament en el procés, ara s’obre un fase de participació en la formulació del Pla director. Afegeix que no es podia procedir d’altra ma-nera, perquè l’elaboració dels plans correspon a l’equip de govern després d’haver escoltat en el mo-ment oportú les opinions dels diversos agents, les quals han estat recollides, amb capacitat de síntesi suficient, per l’equip de treball a l’hora de redactar la seva proposta, la qual ara es presenta com a mesura de govern en un document que porta data 21 de de-sembre de 2001–els anteriors no tenen validesa– que es repartirà, a més dels membres del Consistori, a les entitats, associacions i persones interessades per-què, en els propers dos mesos, el puguin analitzar i fer-hi suggeriments: a partir dels resultats de tot això, es tindrà la capacitat per proposar els instruments ur-banístics més idonis.
Està convençut que els Grups de l’oposició acaba-ran entenent que darrera del document presentat hi ha un projecte de ciutat en majúscules, el qual neces-sita de les aportacions de tothom per fer possible la transformació d’aquesta zona.
El Sr. Álvarez observa que el Sr. Casas ha eludit contestar les diverses qüestions que ha plantejat, com ara les relatives a la requalificació dels terrenys del FC Barcelona, al túnel o carretera que ha de pas-sar pels terrenys del Reial Club de Polo i al parc me-tropolità de Can Rigal, desviant l’atenció cap altres aspectes; que el seu Grup té de la participació ciuta-dana una concepció diferent de la del Sr. Casas i no acaba d’entendre que es creï una comissió de segui-ment i després no se la informi de res; i que si el nou reglament de participació ciutadana configura unes comissions de seguiment amb aquestes característi-ques i funcionalitats, difícilment el Grup del Partit Po-pular de Catalunya podrà donar-li suport.
Fa notar que el representant del Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya-Els Verds en el Districte de les Corts, féu una intervenció de signe totalment diferent a la que ha fet avui el Sr. Portabella.
fins avui o, a tot estirar, fins a ahir a les sis de la tar-da, a pesar que el seu Grup l’està reclamant des de fa temps.
Considera que l’equip de govern no vol escoltar; que, efectivament, el document presentat avui no se sotmet pas a aprovació, però implica, per part del go-vern de la ciutat una presa de posició que incompleix el compromís, assumit fa més d’un any, d’escoltar abans els veïns; que, per altra banda, l’obertura de la fase d’informació pública pressuposa un acte previ i formal d’aprovació; i que la voluntat del seu Grup no és pas la de discutir, però una vegada més la inter-venció del Sr. Casas fa difícil arribar a una entesa en benefici de la Ciutat.
Demana, finalment, que el document se sotmeti a la Comissió de seguiment i al Ple del Consell de Dis-tricte de les Corts.
El Sr. Portabella objecta que si el mateix Sr. Casas ha reconegut que el document no havia passat pel Consell del Districte de les Corts, la seva intervenció no pot haver entrat en contradicció amb el de la Con-sellera del Districte.
El Sr. Hereu, malgrat les opinions expressades pels Grups de l’oposició, els invita a fer aportacions al document presentat, que conté unes tesis urbanísti-ques molt interessants, ja que a l’equip de govern l’in-teressa molt conèixer l’opinió dels Grups.
Assenyala que el debat ha girat entorn al dret de l’equip de govern a formular una tesi política sobre una part de la Ciutat com es fa amb el document avui presentat, després que durant un any i mig els tèc-nics del Districte s’hagin estat reunint amb els veïns i els operadors per aconseguir una informació que els ajudés a realitzar la seva tasca. Afegeix que el docu-ment presentat té solvència tècnica, perquè ha estat redactat pels urbanistes, però posteriorment els re-presentants de les forces polítiques presents en la Comissió de Govern l’han convertit en una tesi políti-ca que presenten a la Ciutat; i que els Grups de l’opo-sició consideraren el Projecte del Barça 2000 com un element parcial i hi trobaren a faltar un model global i ara, quan se’ls ofereix aquest model global, s’obses-sionen a plantejar aspectes parcials, tanmateix a juí seu cal debatre aquest model global.
El Sr. Puigdollers manifesta que no pensava inter-venir en el debat sobre aquest punt, perquè es trac-ta d’una operació clau per al futur de la Ciutrac-tat i no convé trencar ponts de diàleg; ara bé creu pertinent precisar que les mesures de govern s’han de portar al Plenari acompanyades de la documentació perti-nent, perquè no han d’ésser simplement un anunci publicitari de l’equip de govern, sinó que han de ser-vir per a encetar un debat polític: perquè això sigui possible, tots els membres del Consistori han de po-der disposar de tota la documentació, ja que la de-mocràcia es basa en el govern de la majoria, en el respecte a la minoria, en la participació de la ciuta-dania i en el diàleg, el qual, per a ésser raonable-ment rigorós, necessita que prèviaraonable-ment s’hagin po-gut llegir els documents.
El Sr. Alcalde entén l’apassionament que pot gene-rar una iniciativa tan important per a la Ciutat, perquè va molt més enllà que el Projecte Barça 2000, ja que afecta 240 hectàrees en la part de la Ciutat fronterera amb l’Hospitalet, Esplugues i Sant Just: troba, doncs, justificat el temps que s’ha esmerçat en el debat d’aquesta mesura de govern, concepte l’abast i
con-tingut del qual s’ha de precisar en el si de la Junta de Portaveus.
Fa notar que per a començar qualsevol debat, cal un document com el que avui s’ha posat damunt la taula; i demana als Grups de l’oposició que participin activament en el debat que s’obrirà a partir d’ara, fent aportacions sobre el contingut de la proposta sense distreure l’atenció cap a qüestions de mètode que no són pas les més importants en una qüestió de tanta trascendència, en la qual el govern municipal desitja la màxima participació i, per això, es mostra disposat a oferir instruments especials de participació als Grups de l’oposició, perquè l’interessa conèixer l’opi-nió d’aquests Grups.
Assegura que el procés tindrà la màxima transpa-rència i, a partir d’ara, s’obrirà la fase d’exposició al públic i es reunirà la Comissió de seguiment i el Ple del Consell del Districte, com ha demanat el Sr. Miró, a pesar que ja se li havia assegurat que es faria: per tant, no veu per què es parla tan apassionadament d’una qüestió que es vol tractar amb llum i taquígrafs i, per això, aquest Pla s’ha presentat també com a mesura de govern.
2. Ambientalització dels serveis municipals. La presidenta de la Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana, Sra. Mayol, comença exposant que aquesta mesura de govern, ja presentada la setmana passada en la Comissió que presideix, té dos grans objectius: millorar les pràctiques ambientals dins l’A-juntament i promoure canvis en l’oferta a partir de la demanda pública; i s’inscriu en el marc del compro-mís creixent a favor del desenvolupament sostenible que estan impulsant les diferents Administracions i les entitats civils, i també, en el cas de Barcelona, en el procés de l’Agenda XXI que preveu diverses mesu-res per avançar cap a la sostenibilitat, una de les quals és l’ambientalització de l’Administració.
Indica que l’ambientalització de l’Administració té dues vessants, una de caràcter intern, ja iniciada en l’anterior mandat, que pretén ésser coherent a casa nostra per predicar amb l’exemple; i l’altra de caràcter extern que consisteix a dinamitzar l’oferta del mercat perquè cada vegada incorpori més criteris ambien-tals, aspecte en el qual les Administracions públiques poden tenir un paper molt fort, perquè la contractació pública té un pes del 14% del producte interior brut europeu i, per tant, estan en condicions d’influir d’una manera molt potent en les ofertes.
Recalca que l’ambientalització inclou criteris de compra verda, però va més enllà perquè implica tam-bé comportaments d’ús i reutilització de productes o materials.
Concreta que, a nivell intern, la tasca s’inicià ja en els anteriors mandats amb una diagnosi dels edificis consistorials i dels Districtes i d’altres dependències municipals i amb accions com: la substitució de les llu-minàries per guanyar eficiència energètica, la teulada fotovoltaica, la implantació del sobre multiús, que ha estalviat molt de paper; i la sensibilització del personal municipal, tots els membres del qual han rebut a casa seva la Guia verda, la qual és fruit del treball conjunt dels serveis generals i dels serveis ambientals.
o que usin combustibles poc contaminants, i en la contracta de subministrament d’equips i programes informàtics es recullen sistemes gratuïts de dipòsit i retorn d’envasos i embalatges i la valoració de certifi-cacions ambientals.
Diu, en conclusió, que la mesura de govern pre-sentada avança en la mateixa direcció a nivell tant in-tern com exin-tern, amb la introducció de paràmetres ambientals en els plecs de condicions de la contrac-tació pública municipal, amb la constitució d’una co-missió tècnica i amb la creació del programa de l’Ofi-cina Verda.
El Sr. Puigdollers recorda que en ocasió d’una me-sura de govern similar presentada fa un parell d’anys, també pels voltants de Nadal, ell mostrà una pastilla de xocolata molt bona de gust tramesa pel Districte d’Horta-Guinardó que anava acompanyada de molts plàstics i cartrons. Ara, després d’expressar el seu to-tal acord amb la mesura, ha de recomanar que els compromisos que comporta es mantinguin cada dia de l’any, ja que s’està proposant la introducció de parà-metres mediambientals en els plecs de condicions dels contractes municipals i tanmateix el govern municipal rebutjà una de les al·legacions del seu Grup a l’adapta-ció dels plecs generals de clàusules de la contractal’adapta-ció d’aquest Ajuntament, presentades el 16 de novembre de 1998, en què es proposava introduir en els plecs de condicions que les empreses que contractessin amb l’Ajuntament haguessin de justificar que utilitzen ener-gies renovables i matèries procedents del reciclatge.
El Sr. Cornet manifesta que el seu Grup està d’a-cord amb la mesura presentada, però demana que l’Administració municipal hi sigui coherent i prediqui amb l’exemple, perquè moltes vegades no comença a actuar seriosament fins que rep una iniciativa en el mateix sentit per part dels Grups de l’oposició. Afe-geix que l’Ajuntament enviava altres anys la mateixa felicitació de Nadal, la qual cosa comportava un estal-vi econòmic i energètic, però enguany ha tirat la casa per la finestra i cada Districte, cada institut i cada em-presa ha fet la seva; que també es balafien recursos energètics en la manera com es fan les obres munici-pals i en obres com el túnel de la ronda del General Mitre, o els edicles de l’avinguda de Cambó, o el co-briment de la ronda del Mig a trams; i que tampoc es predicarà amb l’exemple si s’enderroca, com pretén, el Sr. Acebillo, l’estructura de la plaça de les Glòries.
El Sr. Portabella comenta que l’Administració ha d’actuar d’acord amb allò que predica i, per tant, òb-viament si demana a la societat que assumeixi el re-ciclatge i els paràmetres ambientals, ella també ha de fer-ho; que la mesura presentada està en aquesta lí-nia i explicita l’esforç del sector públic en aquesta di-recció, esforç que ha ésser congruent amb el pes que té en l’economia el sector públic –a Europa el sector públic representa el 14% del producte interior brut eu-ropeu– i té un caràcter exemplificador per al conjunt de la societat: consegüentment, la mesura de govern vol continuar avançant en el lent, però continu procés d’increment de la sostenibilitat.
La Sra. Mayol puntualitza que aquesta mesura de govern, que s’ha presentat en aquesta data per pura coincidència, és resultat d’un treball madurat durant dos anys; que efectivament conté coses millorables i la guia de l’Oficina Verda identifica els punts forts i els fluxos per conscienciar les 12.000 persones que tre-ballen a l’Administració municipal; i que en la mesura
no hi ha cap cofoïsme, però no és habitual trobar una Administració en què les persones que treballen en els serveis generals i les que redacten els plecs de condicions estiguin disposades a fer passos significa-tius en la direcció apuntada.
Demana el suport de les forces polítiques presents en el Consistori perquè els seus representants en el Parlament de l’Estat impulsin els canvis legislatius necessaris a fi que la qüestió es pugui introduir d’una manera més contundent a la contractació pública.
Destaca, finalment, que molts suggeriments i inicia-tives, especialment de la Impremta Municipal es de-uen a la motivació que genera en el personal el fet de poder fer les coses de manera diferent.
3. Pla d’equipaments per a la gent gran: Habitatges tutelats per a la gent gran.
La presidenta de la Comissió de Benestar Social, Sra. Carrera, comença dient que l’increment de la gent gran ha fet créixer la demanda dels serveis adreçats a aquest sector de població i, consegüent-ment, exigeix un important esforç per incrementar l’oferta de serveis bàsics i així, juntament amb l’aten-ció domiciliària, els centres de dia i les residències, apareixen com a nous serveis emergents els habitat-ges tutelats, que impliquen una nova orientació, alter-nativa de l’ingrés en residències, per a les persones autònomes en integrar apartaments reduïts o com-plets amb estances d’ús comú i tanmateix són els serveis menys desenvolupats de l’estructura assis-tencial: per tant, desenvolupar aquesta oferta és una actuació estratègica de primer ordre per a Barcelona. Explicita, a continuació, que aquesta mesura pre-veu, d’acord amb el Programa d’actuació municipal, la construcció de 675 habitatges d’aquestes caracte-rístiques i té per objecte garantir l’accés a l’habitatge a la gent gran amb menys recursos econòmics, i ofe-rir determinats serveis de suport estrictament social, que puguin necessitar els residents en funció de les seves dificultats d’autonomia personal. Afegeix que totes les promocions quedaran integrades en la xarxa única de serveis i equipaments per a la gent gran en un model, integrat a la Ciutat, que defensa la inde-pendència i l’autonomia de la gent gran.
Acaba significant que aquest Ajuntament cedí a la Generalitat solars, per valor de 2.000 milions de pes-setes, per a la construcció de residències i centres de dia, i el valor dels nous apartaments tutelats que ara es presenten s’estima en uns 5.600 milions de pesse-tes; que aquest Ajuntament també promourà, amb aportacions de la iniciativa privada, una residència per 1.000 milions; que estan també funcionant dos casals de gent gran, l’un al Districte de Gràcia i l’altre al de les Corts; i que totes aquestes actuacions su-men 8.769 milions de pessetes.
l’ope-ració uns 3.600 milions de pessetes als quals s’han de sumar els 2.000 milions que val el sòl cedit.
Confia que per la primavera es puguin començar a anunciar les promocions perquè la gent interessada hi pugui optar.
La Sra. Treserra manifesta que el seu Grup no qüestiona pas l’increment dels habitatges tutelats per a la gent gran, ja que considera molt ben vingut qual-sevol increment dels recursos destinats a aquest sec-tor de població; però demana que la Sra. Carrera ex-pliciti el seu posicionament sobre la forma i el fons de les prestacions d’atenció social donat que pot condi-cionar molt l’eficàcia dels recursos, ja que poden ser-vir com a mecanisme de contenció o tenir realment un ús resolutiu, la qual cosa, en el cas dels habitat-ges tutelats, ha de significar assumir un compromís d’atenció que doni garanties que les persones ocu-pants d’aquests habitatges gaudiran, amb indepen-dència de quina sigui l’Administració competent, d’una atenció continuada en el temps.
Estima, també, que l’adopció d’un o altre posicio-nament condiciona els criteris de selecció de les per-sones beneficiàries d’aquests habitatges i els tipus d’atenció que s’hi prestarà, qüestió que la porta a fer memòria del fet que en els anys 1990-1992 tant la Generalitat com aquest Ajuntament es distingiren per l’adopció de dos plans integrals, que foren capdavan-ters en l’Estat, en introduir nous conceptes qualitatius que comportaven passar de l’atenció estàtica a l’aten-ció progressiva i dinàmica, superant el llibre blanc dels anys 1980-1982: conseqüentment, pregunta si els nous habitatges tutelats entren dintre de la dinà-mica de desenvolupament i actualització d’un pla d’atenció progressiva o només representen un incre-ment quantitatiu de recursos.
El Sr. Miró observa que la Sra. Treserra ja ha expo-sat moltes de les coses que ell pensava dir: per tant, es limita a constatar que troba molt positiva la mesura presentada, però que aquest tipus d’equipaments han de tenir una estreta vinculació amb el territori per a evitar que la gent gran se senti expulsada del barri on ha viscut tota la vida, i tanmateix comparant la dis-tribució territorial de les places amb els nivells d’enve-lliment no s’entén com s’ha fet tal distribució.
En aquesta línia, especifica que els Districtes que tenen un índex més alt d’envelliment són Gràcia, on no es localitza cap plaça, i l’Eixample, on se’n preve-uen quaranta, que representen el 7% del total de pla-ces previstes, quan les persones més grans de 65 anys que viuen a l’Eixample representen el 19,5% de tota la població d’aquesta edat que té la Ciutat. Afe-geix que a Sarrià-Sant Gervasi tampoc se situa cap nova plaça, a pesar que en tal Districte també hi ha persones en situació econòmica per dessota del llin-dar de pobresa, mentre que en un districte com Nou Barris, que només té el 10% de la gent gran de Bar-celona, es concentren el 20% de les noves places.
Pensa, per tant, que tot això palesa deficiències en la política de planificació de noves places i en la pro-gramació de les adquisicions de sòl, que s’hauria d’ajustar a les necessitats realment existents: recla-ma, en conseqüència, una planificació global que per-meti millorar el plantejament que avui es presenta, i obviar-ne els defectes.
El Sr. Portabella comenta que la mesura de govern avui presentada fa un pas endavant en l’atenció que es presta a les persones grans, en un moment que es
preveuen augments, tant en termes absoluts com re-latius, en el nombre de les persones grans de la Ciu-tat i en la franja de població de més de 80 anys; que l’habitatge tutelat és un servei que està a mig camí entre l’atenció domiciliària i el centre residencial; que l’augment de la xarxa bàsica dels serveis per a la gent gran en 576 habitatges tutelats situats en dife-rents indrets de la Ciutat no resoldrà la situació en què es troba la gent gran de la Ciutat, però posa les bases per poder continuar treballant en aquesta di-recció en favor de les persones grans que no dispo-sen d’un habitatge idoni per raons econòmiques o per no tenir l’estructura familiar adequada.
Posa en relleu que la mesura comporta un aspecte assistencial en tant que facilita habitatge, però també un element psicològic, per tal com evitarà que les persones que ocupin els habitatges se sentin soles en viure en un edifici ocupat per altres persones amb les quals es poden entendre i compartir part de les si-tuacions corrents de la vida.
La Sra. Carrera explica que la Ciutat té una visió estratègica plasmada en uns programes de gent gran que estan vius i que van molt més enllà que un llibre blanc, en el qual es mostra una foto fixa: per tant, no cal elaborar-ne cap, perquè ja es disposa de les da-des i s’està treballant en programes que exposarà en una propera sessió; que l’experiència dels darrers anys, les actualitzacions del Pla de 1991 i el diagnòs-tic de la situació han permès presentar la mesura de govern en debat; que els criteris de selecció dels be-neficiaris seran debatuts en el sí del Consell de la Gent Gran; i que en comptes de caure en l’error d’una campanya publicitària sobre els equipaments feta per la Generalitat, on es parlava de Catalunya i dels barris com si Barcelona no existís, la localització de les noves places d’habitatges tutelats s’ha fet par-tint de la idea que la Ciutat constitueix una unitat.
El Sr. Forradellas subratlla que la mesura presen-tada, tot i tenir per objecte les pedres, va adreçada a les persones; i que l’esforç inversor, que és conside-rable, en aquesta primera fase s’ha determinat en funció de les possibilitats existents, però més enda-vant s’estendrà a altres Districtes i així ja està previst que el Districte de Sant Andreu disposi d’un equipa-ment d’aquestes característiques en la zona dels car-rers de Fernando Pesoa i de Joan Torras.
Expressa la conveniència que les promocions pre-vistes es puguin acollir als plans d’habitatge de la Ge-neralitat; i comparteix la necessitat d’aproximar els equipaments als seus usuaris en funció dels seus re-cursos disponibles.
El Sr. Miró insisteix que la localització dels equipa-ments en debat ha de fixar les persones en l’entorn que coneixen: per tant, sosté que la unitat de planifi-cació d’aquests equipaments no pot ésser la Ciutat, sinó que ha d’ésser, a tot estirar, el Districte. Agrega que l’Ajuntament, que és el principal agent de la polí-tica de sòl públic a la Ciutat, podria fer una polípolí-tica més coherent si no el dediqués a activitats que no te-nen res a veure amb els equipaments.
c) Informes:
Abans d’entrar en la presentació dels informes pre-vistos a l’ordre del dia la Presidència disposa que es tracti per via d’urgència l’informe següent:
Del Segon Tinent d’Alcalde:
0. Sobre el funcionament del Pla d’emergències municipal els proppassats dies 14 al 16 de desembre. El president de la Comissió de Serveis Urbans i Manteniment, Sr. Cuervo, informa sobre la gestió del Pla d’emergència municipal per neu i gel i del Pla d’emergències per sinistre o manca del servei d’elec-tricitat, activats durant els dies 14, 15 i 16 i comença agraint en primer lloc als ciutadans el seu comporta-ment durant la situació d’emergència, i, demanant-los excuses pels casos, esporàdics, en què algun servei o auxili no arribà amb la puntualitat desitjable, com-partint després la seva indignació pels talls de llum, a conseqüència dels quals l’Alcaldia ha incoat un expe-dient del qual ha nomenat instructor el Sr. García Bragado, i expressant en tercer lloc el seu sincer agraïment al personal dels equips operatius de l’Ajun-tament: la Guàrdia Urbana, el Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament, els Serveis de ne-teja, d’enllumenat, de semàfors, els Serveis Socials, Parcs i Jardins, Clavegueram de Barcelona, SA i els Transports Metropolitans, que els dies esmentats de-mostraren una capacitat de resposta i coordinació molt alta.
Destaca, a continuació, que la gestió de qualsevol Pla d’emergències comença per la previsió i en aquest aspecte indica que la Comissió d’emergències revisa cada any els Plans municipals d’emergències; que l’1 de novembre s’instal·laren 38 contenidors de sal; que el 29 de novembre es féu un simulacre d’ac-tivació del Pla d’emergències per neu i gel en les zo-nes de més risc per comprovar el temps de resposta, i es mantingueren reunions amb els veïns que havien d’autogestionar les zones de muntanya, en les quals se’ls indicà on eren els dipòsits de sal i se’ls en lliura-ren les claus.
Menciona, més endavant, en primer lloc, el contin-gut de les fases operatives de prealerta, de mobi-lització dels recursos disponibles i seguiment de l’e-volució dels esdeveniments, d’alerta i de gestió d’incidències; i en segon lloc, els objectius que mar-quen les prioritats d’actuació davant d’una emergèn-cia per neu i gel que són: les vies bàsiques d’accés a la Ciutat i d’intercomunicació mar-muntanya, les vies de transport públic, els carrers d’entrada i sortida als barris habitualment afectats, els accessos als centres hospitalaris i docents, als mercats i als cementiris, els plans de comunicació per a informar la població i fer-li arribar les recomanacions adients i per establir una relació fluida amb els mitjans de comunicació.
Fa, després, un repàs cronològic dels fets, i explica que, en vista de les previsions meteorològiques el di-jous, davant la possibilitat d’una nevada, es mobilitza-ren diversos recursos disponibles: 25 vehicles es-campadors de material fundent, 15 pales llevaneus, 16 vehicles quatre per quatre, 38 contenidors de sal, 4 dipòsits de sal amb 400 tones, i els equips d’emer-gència d’enllumenat i semàfors; que a les 8 del matí del dia 14 tingué lloc la primera reunió de coordinació i mitja hora més tard es decretava l’estat de prealerta; que a les 10 s’iniciaren les comunicacions amb els mitjans de comunicació i a les 12,25 es decretava la
fase de prealerta del Pla d’emergències per neu i gel i a les 12,30 es tenia una roda de premsa per informar de tal Pla, i a partir d’això es posaren en marxa les accions preventives previstes; que a les 14,45 es tallà la carretera de l’Arrabassada; que a les 17,10 se sol·li-cità a Fecsa-Endesa la situació dels seus equips de guàrdia i de reserva; que a les 18,37 la Guàrdia Urba-na informà de la manca de subministrament elèctric a les zones sud i est de la Ciutat, i a les 19 ell, per en-càrrec del Sr. Alcalde, assumia la direcció del Pla d’emergències per sinistre o manca de subministra-ment d’electricitat i a partir d’aquest mosubministra-ment es co-mençaren a gestionar coordinadament ambdós Plans i establir prioritats.
Continua dient que la manca de subministrament elèctric en aquella hora d’un divendres a la tarda comportà una pressió extraordinària més i quan en aquell moment s’estava produint una emergència per neu i gel; que fins a les 19,30 la companyia subminis-tradora no comunicà l’avaria que s’havia produït en una línia de 14 quilovolts; que en apagar-se els se-màfors per manca d’electricitat, el comandament ope-ratiu de la Guàrdia Urbana desplaçà equips a les cruïlles amb més risc; que a les 21,10 la companyia informà del progressiu restabliment de la normalitat del subministrament elèctric en el 95% de la Ciutat i 5 minuts després aquest Ajuntament fou la primera au-toritat a informar de les causes de l’avaria elèctrica a l’informatiu de TV3; que aquella nit va recórrer la zona de la ronda de Dalt en el tram que discorre pel Districte de Nou Barris, i l’àrea del carrer dels Rassos de Peguera, on nevava copiosament i la situació era molt complicada; que durant la nit s’escampà sal allà on calia; que en restablir-se el subministrament elèc-tric, es treballà també per restablir esglaonadament el funcionament dels semàfors en les 54 cruïlles en què s’apagaren; i que el dia 15 es produïren 105 incidèn-cies en el sistema semafòric per causa de les os-cil·lacions de la tensió elèctrica, però a la nit tan sols 23 romanien fora de servei; que els dies 15 i 16 la si-tuació començà a normalitzar-se a tota la Ciutat, treta l’àrea de Vallvidrera on la nevada havia estat més co-piosa i l’operatiu, especialment els equips de Parcs i Jardins, continuà actuant amb tota intensitat i davant les dificultats que presentava el subministrament elèctric, es decidí instal·lar transformadors per aten-dre els veïns afectats.
Concreta que la interrupció del subministrament elèctric afectà la línia II durant una hora i quinze mi-nuts en el seu tram central i la III durant una hora i mitja en el tram comprès entre la plaça d’Espanya i el passeig de Gràcia, i produí també afectacions pun-tuals de 8 a 10 minuts, com a màxim, en les línies I, IV i V; que, en tot cas, gràcies a les subestacions i grups d’emergència propis de Transports Metropoli-tans, es disposà de l’energia necessària perquè els trens poguessin arribar fins a l’estació següent i no quedaren passatgers atrapats en els túnels, on fun-cionà correctament la il·luminació d’emergència.
salva-ments i traieren dels ascensors 40 persones en un període relativament curt; i que es produïren 187 inci-dències de trànsit i 63 accidents.
Estima, en conclusió, que els equips operatius respongueren adequadament en les fases de pre-venció, en la definició dels plans i en la gestió de les incidències.
El Sr. Fisas observa, d’antuvi, que el Sr. Cuervo s’ha limitat a facilitar una allau de xifres, però per mol-tes xifres que doni no aconseguirà canviar la percep-ció que tenen els ciutadans dels fets produïts el dar-rer cap de setmana a la Ciutat; que la documentació de l’informe s’ha lliurat als Grups, aquest mateix matí, sense donar temps per analitzar-la; i que sorprenent-ment el govern municipal no havia previst presentar avui aquest informe i l’ha introduït en aquesta sessió per via d’urgència com a conseqüència de la pregun-ta formulada pel Grup del Partit Popular de Capregun-talu- Catalu-nya: es queixa, doncs, de la manca de sensibilitat de l’equip de govern a informar el Consistori sobre una situació que afectà la vida ciutadana.
Explicita la impossibilitat de discutir les xifres expo-sades pel Sr. Cuervo, però també la percepció que en els barris de muntanya de la Ciutat es produïren problemes importants per causa de la neu, ja que la sal s’escampà, quan ja havia nevat, i tanmateix calia haver-ho fet abans que nevés; i la percepció també que es produïren problemes en moltes cruïlles per falta d’agents de la Guàrdia Urbana i, no obstant això, en el Pressupost de l’any 2002, els efectius d’aquest Cos disminueixen en 32 agents i els del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament en 20 bombers. Afegeix que aquesta mateixa setmana el president del Col·legi d’Enginyers criticava que no hi hagi un sistema alternatiu que asseguri el funciona-ment dels semàfors en el cas d’una baixada de ten-sió; que sempre que es produeix un fenomen atmos-fèric que surt una mica d’allò que sol ésser normal –anteriorment foren els aiguats i ara la neu–, la Ciutat pateix problemes greus i el govern municipal en pro-jecta les culpes cap a una altra Administració.
Es reserva la facultat d’analitzar amb més deteni-ment la docudeteni-mentació lliurada i d’actuar posterior-ment en conseqüència; i torna a acusar el govern municipal de manca de sensibilitat en haver-se resis-tit a informar de la qüestió fins que un Grup de l’opo-sició li ho ha demanat.
El Sr. Puigdollers comenta que el darrer cap de setmana Barcelona i Catalunya visqueren, per causa dels fenòmens meteorològics, una situació d’emer-gència, davant la qual tots els regidors tenen l’obliga-ció de posar-se a disposil’obliga-ció del Sr. Alcalde i així ho van fer els del Grup de Convergència i Unió en el curs de la conversa que ell mantingué divendres pas-sat amb el Sr. Alcalde; que el moment més greu de tal situació es visqué divendres a la tarda, en produir-se un tall en el subministrament elèctric; que ell ha assenyalat repetidament que la necessitat que la Ciu-tat tingui assegurats els subministraments d’aigua i d’electricitat, els quals, deixant de banda l’accident químic, són els dos grans riscos, a què està sotmesa la Ciutat; que durant la interrupció del subministra-ment elèctric, que aturà el funcionasubministra-ment dels semà-fors, la Ciutat patí un gran estrès, que els ciutadans notaren, perquè uns dels grans dèficits estructurals de Barcelona està precisament en la plantilla de la Guàrdia Urbana i concretament ell, que circulava per
la Ciutat, pogué comprovar que en algunes cruïlles hi havia agents d’aquest Cos, però en la majoria no n’hi havia.
Fa notar que en aquelles àrees de la Ciutat on la neu quallà, es produí un cop més allò que sol passar-hi sempre que neva, perquè els veïns no tenen prou consciència que viuen en una zona muntanyosa: per tant, reclama un especial esforç per preveure les inci-dències que històricament i repetidament es produei-xen en els zones de Vallvidrera i les Planes.
Acaba recomanant que es retirin les branques i ar-bres caiguts com a conseqüència de la nevada.
El Sr. Maestro puntualitza, d’entrada, que l’informe en debat, que tots els Grups integrats en l’equip de govern valoren molt positivament, s’havia d’introduir en aquesta sessió necessàriament per via d’urgència, perquè els fets succeïren el darrer cap de setmana i les inclemències meteorològiques es poden preveure fins a cert punt, però mai no se sap quines conse-qüències tindran.
Considera que els dispositius que es posaren en marxa funcionaren raonablement bé, i es felicita de l’actuació tant dels càrrecs polítics i tècnics com del personal operatiu.
Declina reproduir un debat ja tingut en el Parlament de Catalunya, però subratlla que la situació d’estrès viscuda per la Ciutat, es degué als talls en el submi-nistrament d’electricitat, de manera que estem en mans d’una companyia que té la possibilitat de para-litzar la Ciutat i el país i que s’excusa dient, a l’estiu, que hi ha massa aparells d’aire condicionat, i a l’hi-vern, que hi ha massa instal·lacions de calefacció; la qual companyia l’únic que vol és guanyar diners a costa dels ciutadans i ciutadanes, mentre que des-prés les Administracions han de córrer a solucionar la papereta. Afegeix que la companyia elèctrica s’aprofi-ta de la situació viscuda per reclamar augments de tarifes i la construcció de noves centrals nuclears; i que el seu màxim responsable no ha donat la cara.
Troba, doncs, molt positiu que la Generalitat obri un expedient a la companyia elèctrica i a la Red Eléctrica Española, però pensa que també s’haurien d’exigir responsabilitat als seus directius.
Observa que per als Grups de l’oposició qualsevol fet que succeeix a la Ciutat es deu a la manca d’efec-tius de la Guàrdia Urbana i potser caldria una plantilla de 25.000 agents, perquè pogués haver-n’hi a totes les cruïlles i a les portes de cada bloc de veïns; ara bé, ell pensa que el darrer cap de setmana la Guàrdia Urbana actuà molt correctament i pogué constatar-ho personalment diumenge a la nit en moure’s per diver-sos Districtes de la Ciutat.
Fa notar, finalment, la gravetat de les errades en cadena que es produïren en el subministrament d’e-lectricitat, i de la manca de subministrament que pa-teixen encara avui alguns veïns i veïnes de Barcelona perquè la companyia es limita a posar pedaços en comptes de procurar oferir un servei de qualitat.
dialo-gant i exigint-hi la realització de les inversions neces-sàries.
Indica que Barcelona i la resta de ciutats estan pa-tint les conseqüències de dues decisions del Govern de l’Estat sobre el sector elèctric: l’una, la privatitza-ció de l’empresa pública amb el teòric objectiu d’una liberalització que tanmateix ha mantingut el règim del monopoli; l’altra, l’aportació de recursos públics per més d’un bilió de pessetes, per compensar el procés de transició a una competència que no s’ha acon-seguit.
Creu que tals decisions estan en la base de les difi-cultats que el darrer cap de setmana ha patit la Ciutat; i que, per altra banda, el Govern de la Generalitat no ha complert la seva obligació d’exigir a les companyies elèctriques que facin les inversions necessàries.
Diu, en conclusió, que cal felicitar-se perquè aquest Ajuntament ha estat capaç de gestionar una situació difícil; que cal denunciar que la ciutadania tant de Barcelona com de tot Catalunya està indigna-da amb una xarxa de subministrament elèctric que no ha fet les inversions que calia fer, i que la Generalitat no ha complert tampoc l’obligació que tenia, d’exigir que fessin.
Lamenta, finalment, el to de les crítiques del Sr. Fisas, que no ha reconegut l’esforç fet pels serveis municipals.
La Sra. San Miguel considera que el Sr. Cuervo ha explicat a bastament l’actuació municipal per contro-lar la situació viscuda el darrer cap de setmana, però vol significar que en diverses reunions, tant públiques com privades, a les quals assistí, se li féu palesa la percepció que s’havien vist molt guàrdies urbans pels carrers.
Explica que el Pla d’emergències per neu i gel pre-veu que els efectius de la Guàrdia Urbana s’han de situar en la part alta de la Ciutat, en els carrers amb pendent i en els accessos a Collserola i a Montjuïc, per tallar el trànsit i evitar així que la gent es quedi bloquejada per la neu, per exigir que els residents en aquestes zones usin, si cal, cadenes, per protegir els centres hospitalaris i escolars i els transports públics i per donar suport als equips operatius de vialitat i manteniment; però en activar-se el Pla d’emergències per manca de subministrament elèctric, calgué re-compondre aquestes prioritats per col·laborar amb els bombers i els serveis sanitaris i d’atenció a les perso-nes, cosa que es fixà com a primera prioritat, tanma-teix la segona continuà essent la circulació.
Precisa que en determinades vies bàsiques, com ara la Gran Via, els semàfors continuaren funcionant, perquè estan dotats de sistemes de continuïtat elèc-trica, que tenen una durada d’una hora i mitja i que progressivament s’aniran implantant en altres carrers. El Sr. Fisas observa que en l’ordre del dia d’aques-ta sessió no consd’aques-ta que el govern municipal, que d’aques-tan aficionat és a tractar assumptes com ara l’Afganistan o el Tibet, tingués cap intenció d’informar sobre el tema en debat, que interessa molta gent de Barcelo-na; i que ningú no demana una plantilla de 25.000 guàrdies urbans, però de 1992 ençà se n’han perdut 800 places i cada cop és més alta l’edat mitjana dels membres d’aquest Cos.
El Sr. Alcalde nega que la plantilla de la Guàrdia Urbana s’hagi reduït en 800 places des de 1992 ençà; i ofereix la possibilitat d’examinar aquesta qüestió en el lloc adequat.
El Sr. Fisas replica que en tot cas hi ha hagut una disminució notable del nombre de guàrdies urbans, i el proper Pressupost encara el redueix mes; i pensa que l’actuació municipal en situacions com la viscuda el darrer cap de setmana podria ser millor si s’incre-mentava el nombre de guàrdies urbans i el de bom-bers i es destinaven recursos a millorar les instal·la-cions semafòriques.
El Sr. Puigdollers opina que potser aquest Ajunta-ment pot mantenir un debat tranquil, que no és pos-sible en altres llocs, perquè en un moment d’emer-gència els regidors de l’oposició no surten a fer declaracions i es posen a disposició de l’Alcalde de la Ciutat; i que els debats tranquils tenen molta relació amb l’estil dels Grups polítics o de les persones que els integren.
També comenta que a Barcelona la neu només afectà el 15% del territori urbà; i que el Sr. Maestro s’hauria de mirar de posar d’acord amb el Sr. Porta-bella, el qual, en una entrevista publicada en un diari el dia 10 de desembre, admetia que l’Ajuntament hauria de tenir més agents de la Guàrdia Urbana.
El Sr. Cuervo contesta les anteriors intervencions dient que creu haver complert la seva obligació d’in-formar aquest Plenari sobre les actuacions en el darrer cap de setmana; que en la seva intervenció anterior no ha volgut, intencionadament, citar cap ins-titució o entitat i ha evitat entrar en el debat de la qüestió del subministrament elèctric; que és la prime-ra vegada que se’l critica per haver donat massa da-des; que aquest Ajuntament es posà reiteradament a disposició de la Generalitat i els Bombers de la Ciutat actuaren a Can Brians; que, percepcions subjectives a banda, els mitjans de comunicació han mostrat a Barcelona una situació ben diferent de la d’altres llocs, i no pas perquè aquí hagués caigut menys neu; que no es pot menysvalorar la capacitat de resposta dels serveis municipals divendres passat a la tarda en què, com tots els divendres de l’any, hi havia pro-blemes de trànsit, la zona alta de la Ciutat tenia, com la resta de Catalunya, problemes de neu i gel que afectaven un 15% del territori urbà, i es produí, a més, la interrupció del subministrament elèctric, fet del qual aquest Ajuntament fou el primer a informar.
Del Tercer Tinent d’Alcalde:
1. Quinze anys de la Campanya de protecció i mi-llora del paisatge urbà: “Barcelona, posa’t guapa”.
El Sr. Portabella, en la seva condició de president de l’Institut del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, justi-fica el present informe en el fet d’haver-se complert el passat dia 11 els quinze anys de la creació d’aquest Institut, abans Agència del Paisatge Urbà, que mate-rialitzà la seva primera subvenció el 20 d’octubre de 1986, i de l’aleshores ençà ha desenvolupat unes actuacions molt importants sobre els edificis de la Ciutat, per a les quals ha estat indispensable la col-laboració de la societat, ja que la seva tasca consis-teix bàsicament a atorgar subvencions, que oscil·len entre el 10 i el 30 per 100 del pressupost, a aquells ciutadans que han decidit arranjar les seves façanes, i si bé en algunes ocasions l’arranjament d’una faça-na es produeix com a conseqüència d’un requeriment municipal, en la majoria dels casos això es produeix a iniciativa de la ciutadania.