Internet: http://www.bcn.es Núm. 8 / Any XCII 10 de març de 2005 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
Consell Municipal
Acta sessió de 22-XII-2004 ... 482 Acords sessió de 4-II-2005 ... 514
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia
Modificació bases específiques per a l'atorga-ment de subvenció sobre l'import de l'Impost sobre béns immobles i de l'Impost sobre l'increment de valor dels terrenys de
naturalesa urbana ... 518
Cartipàs
Nomenament membres del Consell Municipal
del Districte de Gràcia ... 519
Delegació de funcions en el president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i
Qualitat de Vida ... 519 Modificació composició del Plenari del Consell
Municipal de Benestar Social ... 520 Modificació composició del Plenari del Consell
Assessor de la Gent Gran de Barcelona ... 520 Modificació composició del Plenari del Consell
Municipal del Poble Gitano de Barcelona ... 521
Anuncis
Acta de la sessió celebrada el dia 22 de desembre de 2004 i aprovada el dia 4 de febrer de 2005
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-dos de desembre de dos mil quatre, s’hi reuneix el Plenari del Consell Munici-pal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Marina Subirats i Martori, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores Núria Carrera i Comes, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ferran Mascarell i Canalda, Jordi Hereu i Boher, Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Im-maculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Montserrat Ballarín i Espuña, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joan Puigdollers i Fargas, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i Solagran, Joaquim Forn i Chiariello, Joana Ortega i Alemany, Teresa M. Fandos i Payà, Eduard García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carrei-ras, Maria Caridad Mejías Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, Alberto Villagrasa Gil, Jaume Oliveras i Maristany, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i Monteagudo, Eugeni Forradellas i Bombardó, Ricard Josep Gomà i Car-mona, Elsa Blasco i Riera i Ignasi Fina i Sanglas, as-sistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i deu minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 24 de novembre de 2004, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consisto-ri; i s’aprova.
PART INFORMATIVA a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 17 de novembre de 2004 (S1/D/2004 4546), relatiu a la reestructuració orgàni-ca de determinats serveis de protecció civil.
2. Decret de l’Alcaldia, de 17 de novembre de 2004 (S1/D/2004 4548), relatiu a la creació i supressió de
serveis en la Gerència de Serveis Urbans i Medi Am-bient.
3. Decret de l’Alcaldia, de 24 de novembre de 2004 (S1/D/2004 4600), que nomena el Sr. Antonio Ortega i Armesto secretari tecnicoadministratiu del Nucli Per-manent d’Operacions del Centre Municipal d’Operaci-ons, per tal de garantir el suport administratiu, infor-màtic i logístic del Centre.
4. Decret de l’Alcaldia, de 24 de novembre de 2004 (S1/D/2004 4602), que designa l’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan representant de l’Ajuntament de Barcelona a la Comissió de Seguiment que s’especifica a la clàusula cinquena del Conveni de cooperació en infraestructures i medi ambient al delta del Llobregat. 5. Decret de l’Alcaldia, de 24 de novembre de 2004 (S1/D/2004 4603), que designa el Sr. Xavier Agudo i Bataller membre del Consell d’Administració de l’Insti-tut Municipal d’Educació en representació de les or-ganitzacions sindicals majoritàries en la Ciutat.
6. Decret de l’Alcaldia, de 3 de desembre de 2004 (S1/D/2004 5165), que designa el Sr. Josep García i Puga representant de l’Ajuntament de Barcelona a l’Assemblea General i al Consell de Govern del Con-sorci Agència Local d’Ecologia Urbana de Barcelona en substitució del Sr. Vladimir de Semir i Zivojnovic.
7. Decret de l’Alcaldia, de 9 de desembre de 2004 (S1/D/2004 4937), pel qual, sense perjudici de les competències transferides als Districtes en matèria d’ocupació de la via pública, s’atribueixen als Inten-dents de la Guàrdia Urbana determinades autoritzaci-ons per a l’ocupació de la via pública, i al gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Disminució l’atorgament de les targetes d’aparcament regulades al Decret de la Generalitat de Catalunya 97/2002, de 5 de març.
8. Decret de l’Alcaldia, de 15 de desembre de 2004 (S1/D/2004 5163), que designa el Sr. Xavier Suñol i Ferrer representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consell General i a la Comissió Executiva del Con-sorci de les Drassanes de Barcelona en substitució del Sr. Oriol Balaguer i Julià.
9. Decret de l’Alcaldia, de 15 de desembre de 2004 (S1/D/2004 5164), que designa el Sr. Xavier Suñol i Ferrer membre dels diferents òrgans de govern de les entitats següents: Consell del Patrimoni Cultural de Barcelona, Associació d’Amics del Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí, Aula d’Història del Periodis-me Diari de Barcelona, Fundació Privada Apel·les Fenosa i al Consell Assessor del Museu Frederic Ma-rès en substitució de la Sra. Núria Fradera i Giró.
b) Mesures de govern
Mg1. 2006, Any del Comerç a la ciutat de Barce-lona.
El president de la Comissió de Promoció Econòmi-ca, Ocupació i Coneixement, Sr. Portabella, presenta
aquesta mesura de govern dient que el comerç és una activitat complexa i polièdrica en la qual interve-nen molts tipus d’actors, i la declaració de 2006 com a Any del comerç, promoguda pels comerciants de Barcelona, intenta reflectir els diferents aspectes que caracteritzen el comerç i donen la imatge global de la Ciutat a escala comercial; que sovint es parla del mo-del Barcelona respecte d’un determinat tipus d’activi-tat econòmica o actuació social o urbanística caracte-rístic de la nostra ciutat i això també és vàlid en el vessant del comerç, com es fa ben palès si es com-para l’existent aquí amb el d’altres ciutats; que el mo-del comercial de Barcelona té com a base el petit i mitjà comerç i el seu substracte ciutadà en tractar-se d’un comerç en els carrers que fa, més enllà de l’ofer-ta comercial pròpiament dil’ofer-ta, unes contribucions notabilíssimes al conjunt de la Ciutat en aportar il·lu-minació, seguretat i, també, oferir ocasió d’establir re-lacions humanes.
Explica que dintre de l’Any del comerç es posarà de manifest tot això i la necessitat: d’enfortir, impulsar i promoure el present i el futur del comerç de la Ciutat des d’una òptica de proximitat; d’aprofundir les poten-cialitats culturals, econòmiques i socials del sector comercial en tots els seus àmbits i tecnologies, en tant que factors de desenvolupament econòmic i soci-al a les ciutats; i de difondre la imatge de Barcelona com a capital de Catalunya associada al nom del co-merç, i com a capital, cada cop més, de compres in-ternacionals en el marc europeu; i que per fer possi-ble tot això el sector ha de poder desenvolupar-se en plenitud i correctament dintre dels interessos econò-mics de les petites i mitjanes empreses.
Subratlla que l’informe sobre el comerç en el 2003 constata que en tal any el volum de negoci del sector comercial s’incrementà un 6,2% en relació a 2002, i en això han intervingut diferents factors: el grau de reconeixement molt elevat que els ciutadans i ciuta-danes de Barcelona fan del nostre comerç ja que el valoren amb un notable alt des de fa molts anys, grà-cies al procés de modernització i renovació perma-nent; el fet que Barcelona s’està convertint, cada ve-gada més, en una ciutat internacional de compres, ja que els turistes que ens visiten tenen una predilecció especial per poder comprar a la nostra ciutat en qual-sevol dels formats comercials, encara fan més del 60% de les compres en establiments petits o mitjans que integren un teixit comercial destacat dins la nos-tra ciutat. Agrega que el 2003 el comerç ciutadà ocu-pà més de 158.000 persones, que representen el 16,3% de l’ocupació total de la Ciutat; que l’Any del comerç també dedicarà un apartat especial al ves-sant del treball que genera; i que també procurarà fo-mentar l’associacionisme comercial i consolidar la in-ternacionalització del nostre comerç, perquè, en un món cada dia més globalitzat, cal poder comptar amb les defenses necessàries per a poder competir amb aquells que tenen una acumulació de capital més gran i, per tant, poden assumir, durant un cert temps, uns riscos sovint poc legals, i aquesta mena d’actua-cions es poden combatre fomentant l’associacionis-me, i d’altra banda cal assegurar també una presèn-cia de portes enfora del nostre comerç en els principals carrers de les ciutats comercials d’Europa.
La Sra. Fandos expressa el suport del Grup de Convergència i Unió a la mesura de govern que s’acaba de presentar, perquè sempre ha donat suport
a aquelles iniciatives que tenien per finalitat promoure el comerç a la Ciutat, gràcies al qual, en gran part Barcelona ha arribat a ser això que és, ja que el co-merç és l’element fonamental de desenvolupament econòmic, configura i cohesiona els nostres barris i els dóna vida, llum, color, seguretat i dinamisme. Afe-geix que també dóna suport a tal mesura perquè la idea de l’Any del comerç prové de les mateixes es-tructures comercials, ja que ha estat proposat per la Fundació Barcelona Comerç, a la qual felicita per la iniciativa.
Considera, tanmateix, que l’acció municipal en fa-vor del comerç ciutadà no es pot quedar en simples declaracions d’intencions, perquè el comerç pot tenir un gran aparador i unes magnífiques campanyes de marketing, elements ambdós, que són fonamentals perquè el comerç funcioni, però necessita un bon pro-ducte, que ja el tenim, els establiments comercials, i li cal, també, que l’Ajuntament posi les eines necessàri-es perquè el món del comerç se senti realment satis-fet i, tanmateix, avui la gent del comerç dels nostres barris es queixen de tot un seguit de qüestions que aquest Ajuntament, en l’Any del comerç, hauria de mirar de resoldre, com ara el problema de la seguretat, destinant més policies de barri a tasques de prevenció perquè els nostres comerços se sentin segurs, aca-bant amb el “top manta” i la venda ambulant que perju-dica el nostre comerç, exigint el compliment de les nor-mes sobre l’horari comercial, controlant que els establiments tinguin la llicència pertinent i aturant la forta pressió fiscal que incideix sobre el nostre comerç. Diu, en conclusió, que el seu Grup és totalment fa-vorable a la declaració de 2006 com a Any del co-merç, però demana que el regidor responsable del comerç ciutadà vetlli perquè es resolguin les qüesti-ons que ha explicat, i moltes altres que la manca de temps li ha impedit de comentar.
El Sr. Fernández Díaz anuncia, també, el suport del Grup del Partit Popular a la mesura de govern en debat –la qual té, a juí seu, un contingut més propi d’una declaració institucional o d’intencions– perquè considera el comerç una activitat econòmica a prote-gir i, tanmateix, l’any passat Barcelona va perdre un miler de llicències d’activitat econòmica i, per això, al marge d’haver presentat aquesta mesura de govern declarativa, creu que valdria la pena aprofitar el 2005 per rectificar alguns plantejaments equivocats o erro-nis respecte al comerç.
En aquesta línia esmenta, primer, les actuacions municipals per a eradicar el “top manta” o la venda il·legal, per a actuar sobre aquells comerços, sovint regentats per persones immigrades, que estan infrin-gint les normatives sobre qualitat i higiene, per a aconseguir que els plans d’usos siguin una realitat en el conjunt de la Ciutat, i per a posar fre a la prolifera-ció d’establiments, com ara els de menjars ràpids i els locutoris, que deterioren o malmeten alguns per-fils dels nostres barris; i, després, la redacció d’un pla en favor del comerç que inclogui polítiques d’ocupa-ció que afavoreixin la contractad’ocupa-ció de personal i d’aprenents; tot això per a enfortir el prestigi d’una professió que és, sovint, una vocació pels sacrificis que imposa.
deteriorat molt a la nostra ciutat, ni tampoc de la fiscalitat municipal que enguany s’ha acarnissat amb el comerç mitjançant els increments de l’impost sobre béns immobles i el nou preu públic de recollida de re-sidus sòlids; que en la referència, que fa l’exposició de motius de la mesura de govern, a l’urbanisme co-mercial el subconscient ha traït el Sr. Portabella, per-què els darrers anys l’Ajuntament, amb l’aval de l’an-terior Govern de Catalunya, ha impulsat la proliferació a Barcelona de grans superfícies comercials com a eina de transformació urbanística mentre que, en opi-nió del Grup del Partit Popular, l’urbanisme que con-vé a la Ciutat, als seus barris i al comerç és l’urbanis-me de proximitat, el microurbanisl’urbanis-me al servei dels barris i del comerç; i que la mesura hauria d’anar acompanyada de la concreció del seu impacte econò-mic, és a dir, dels recursos que s’hi destinaran, de les accions que s’emprendran i, sobretot, de les quanti-tats que es gastaran en publicitat.
La Sra. Blasco manifesta que el Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – EU i A dóna també suport a la mesura de govern, perquè comparteix el model Bar-celona de desenvolupament i implantació del comerç a la Ciutat ja que, a més de crear ocupació, és una peça clau en la configuració del model de la ciutat compacta i mediterrània amb barreja d’usos que ell defensa; i que Barcelona aposta, des de fa anys, pel comerç de proximitat que contribueix a fer barri, a fer ciutat, s’associa en els eixos comercials, es federa i té una vocació de servei comunitari i no només de fer negoci.
Posa com a exemple paradigmàtic de la col·la-boració entre l’Administració municipal i el nou co-merç, el conveni sobre els rètols comercials signat en el Districte d’Horta-Guinardó.
Creu, finalment, que l’Any del comerç oferirà l’opor-tunitat de continuar innovant, fent xarxa, obrint horit-zons i oferint qualitat de servei per a resoldre alguns dels problemes que són presents a totes les ciutats i a tots els sectors econòmics.
La Sra. Rojo reaferma la importància de la mesura de govern en debat dient que la declaració de 2006 com a Any del comerç no és només una excusa per a fer un aparador, sinó que vol reconèixer la trajectòria comercial que plasma la Federació del Comerç, avui representada en la tribuna del públic, i que és l’ex-pressió viva de la renovació i actualització del comerç ciutadà i demostra que l’Any del comerç ha de servir per a reforçar la seva trajectòria. Agrega que Barcelo-na és uBarcelo-na ciutat de convivència d’usos, de barreja d’activitats que incorpora, d’una manera molt especi-al, l’activitat comerciespeci-al, i si fa un quants segles fou pi-onera en l’activitat comercial i després en l’activitat in-dustrial, ara toca fer una transformació en l’àmbit de l’ús del comerç.
Recorda que fa vint-i-cinc anys s’inicià, amb Barna Centre, el procés de reservar als vianants determina-des zones comercials i aquesta experiència s’ha es-tès i és quelcom consolidat i reclamat; que, més en-davant, es varen promoure sobre els carrers comercials les associacions de comerciants i “Barce-lona la millor botiga del món”; i que els darrers anys s’ha configurat el model urbà dels eixos comercials urbans, que són un gran actiu de la Ciutat i han de permetre fer un salt qualitatiu.
Creu, en definitiva, que la revalorització de l’activi-tat comercial, la valoració que fa la ciutadania del
nostre comerç, la implicació de la Ciutat amb el co-merç i el fet que la nostra no sigui una ciutat de grans centres comercials, sinó d’eixos comercials urbans faran que l’Any del comerç comporti una nova impli-cació entre el comerç i la Ciutat i serveixi per a revaloritzar, més encara, el nostre comerç urbà.
El Sr. Portabella destaca que a Barcelona hi ha un tipus de comerç urbà i a cel obert, propi d’una ciutat meditarrània que és compacta, relativament densa i relativament contínua; que estudiada comparativa-ment amb altres ciutats, hom s’adona que la nostra genera una cosa cada vegada menys freqüent en les grans ciutats: atractivitat comercial respecte el seu entorn de manera que la gent de les rodalies ve a comprar a Barcelona, mentre que la gent de Barcelo-na no surt a comprar a fora, i això és degut a l’oferta comercial i així, mentre els habitants de Madrid se’n van a comprar fora de la seva ciutat, perquè està en-voltada d’una corona de grans centres comercials, i aquest capteniment genera problemes en el seu cen-tre urbà, a Barcelona, en canvi, en tenir un comerç molt ben establert en el seu centre, es dóna el feno-men contrari, és la gent de fora que ve a comprar aquí: aquest model que formen els divuit eixos co-mercials, la Fundació dels eixos comercials i l’associ-acionisme comercial és el que defensa aquest Ajun-tament, i, per això, el seu equip de govern es compromet a implementar aquesta mesura de go-vern, que ha sorgit del teixit comercial i ha concitat la unanimitat de tots els Grups de manera que tothom hi estigui d’acord.
El Sr. Alcalde considera molt interessant la iniciati-va en debat, en una ciutat que ha apostat decidida-ment pels eixos comercials i per l’urbanisme comerci-al en els seus carrers; aposta que ha estat encertada, com ho demostra l’índex d’activitat econòmica vincu-lada al comerç.
Mg2. Inversió municipal als centres educatius de la Ciutat.
bé, no acaba de veure amb quin objectiu s’ha presen-tat aquesta mesura de govern, perquè no va acompa-nyada de cap documentació complementària que concreti les inversions que es pensa fer, de manera que avui, en un punt posterior de l’ordre del dia, s’aprovarà simplement la partida pressupostària amb càrrec a la qual es faran les actuacions d’enguany i la qual, per altra banda, s’allunya molt de les previsions d’aquesta mesura de govern.
Fa notar que el Programa d’actuació municipal pre-veu dedicar a aquestes necessitats no menys de 45 milions durant el mandat i, en canvi, la mesura en de-bat redueix tal xifra a 38 milions d’euros per als tres propers exercicis: demana, doncs, que quan es portin mesures de govern, vagin acompanyades d’un calen-dari i un pressupost perquè, altrament, no passen de ser simples declaracions d’intencions.
El Sr. Fernández Díaz considera que la mesura de govern en debat no passa de ser una simple declara-ció d’intencions, perquè no s’ha presentat cap pla que concreti emplaçaments, quantitats i temps, i ni tan sols s’ha presentat, a pesar que la Sra. Subirats s’ha-via compromès a fer-ho, una auditoria sobre les ne-cessitats i la situació dels centres educatius que justi-fiqui l’elaboració de tal pla. Afegeix que la mesura de govern es presenta un any i mig després del comen-çament del mandat, a pesar que, segons el Programa electoral del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – EU i A, el pla que ell reclama es presentaria en el ter-mini de sis mesos; que, segons tal mesura, l’Ajunta-ment assumirà el 50% de les inversions, però fins fa pocs mesos la Sra. Subirats reclamava a la Generali-tat una aportació del 70% i, per tant, hi ha una rebai-xa en aquest aspecte, igual com també n’hi ha res-pecte de la inversió municipal prevista en aquest terreny, perquè segons el Programa d’actuació muni-cipal havia de ser de 45 milions d’euros i, en canvi, ara es parla només de 38 milions d’euros i, d’altra banda, les previsions avui presentades redueixen en 4,3 milions d’euros les xifres que la Sra. Subirats indi-cava Popular fa uns tres mesos en una resposta a una pregunta del Grup del Partit Popular, on també concretava que la Generalitat el 2004 havia invertit en els centres educatius de la Ciutat el 48% del Pressu-post total.
Creu, en conclusió, que el paquet d’inversions que avui s’anuncien sense concretar calendari és, do-nant-lo per cert, insuficient i, per tant, el govern muni-cipal haurà de continuar treballant per millorar la qua-litat educativa dels nostres centres i dels seus escolars.
El Sr. Gomà expressa el suport del Grup d’Iniciati-va per Catalunya Verds – EU i A a la mesura de go-vern en debat, perquè Barcelona en els vint-i-cinc anys de govern democràtic i progressista ha viscut una forta expansió dels equipaments educatius i compta, actualment, amb una xarxa de 228 centres de competència municipal, que és una xifra enorme-ment significativa, fins al punt que els darrers quinze anys se n’han construït 55, i això ha permès mantenir els nivells d’antiguitat i conservació mitjana del parc construït de centres educatius, però ara s’obre una nova fase que passa per la intensificació de la política de reforma i millora d’aquests equipaments i això ha d’ésser ara i en el futur un dels vectors claus de la qualitat del servei educatiu amb unes 144 actuacions sobre 228 centres de tots els districtes, amb una
in-versió de 61 milions d’euros, que són una bona con-creció de les prioritats polítiques de reforma i millora de la qualitat dels centres educatius.
Acaba indicant la necessitat d’adaptar plenament l’accessibilitat del parc escolar als nens i nenes amb alguna discapacitat, ja que en els darrers anys s’ha avançat molt, perquè fa dotze anys no hi havia cap centre adaptat i ara n’hi ha més d’un 40% totalment adaptats, però encara resta un trajecte llarg per re-córrer en un projecte que ajudarà a aconseguir una escola de qualitat i inclusiva.
El Sr. Martínez afirma que la mesura en debat pre-tén consolidar infraestructures del tot necessàries per a tenir l’educació pública de qualitat que ha de formar els futurs ciutadans i ciutadanes, i s’ha generat en una conjuntura política que té la voluntat de reforçar la xarxa de l’escola pública en la qual en els propers tres anys s’invertirà més que en els dotze anys anteri-ors.
Observa que no es pot parlar de l’abandó de les escoles sense tenir present la conjuntura política del país en els darrers vint anys i les responsabilitats que hi tenia cada Administració; i en aquest sentit recorda que, segons la distribució de funcions vigent, a aquest Ajuntament li correspon el manteniment ordi-nari de les escoles, a la Generalitat li correspon el gran manteniment, el qual, tanmateix, durant molts anys s’ha deixat de fer i, per això, avui ha de fer una aposta important per a la consolidació d’aquests cen-tres.
La Sra. Subirats contesta les anteriors intervenci-ons dient que el Pla d’intervenciintervenci-ons que s’ha dit que no existia s’està acabant de tancar amb la Generali-tat, amb qui l’Ajuntament comparteix les responsabili-tats respecte de les escoles primàries públiques, i confia poder-lo presentar pel gener, igual que la cor-responent auditoria sobre l’estat de conservació dels centres; i que la inversió és la prevista, perquè la pri-mera xifra que s’ha esmentat comprenia partides per a la compra de sòl i construcció d’escoles bressol, despeses que no figuren dins la quantitat de què par-la par-la mesura de govern, que versa només de les obres de reforma, ampliació i millora.
Comenta que ha procurat passar d’una manera discreta sobre el passat, perquè la política de l’anteri-or Govern de la Generalitat en el terreny de l’educa-ció té moltes llacunes i deficiències i no afavoria, en absolut, l’escola pública; que, tanmateix, com el Sr. Ciurana treu el tema sempre que pot, vol recordar: que, segons el pacte vigent, entre 1990 i 2003 la Ge-neralitat havia d’aportar el 65% de les obres de refor-ma, ampliació i millora i l’Ajuntament el 35% restant; que la Generalitat invertí quantitats relativament im-portants en el primer any de la dècada dels 90, però després hi hagué una davallada d’inversió molt forta, fins al punt de dedicar, els anys 2000-2002, 125 mili-ons de pessetes per a la remodelació, ampliació i mi-llora dels 150 centres d’educació primària de Barcelo-na, mentre que l’Ajuntament sempre hi destinà més d’allò que li tocava i, per això, ara els centres escolars necessiten una forta injecció d’inversió que no es feia fa temps.
Es declara, finalment, disposada a mostrar al Sr. Ciurana i als mitjans de comunicació les xifres que justifiquen les seves paraules.
de la Generalitat per l’escola pública de Barcelona i d’arreu del país; que el Programa d’actuació munici-pal, en la seva pàgina 55 i següents, parla textual-ment de destinar al programa d’obres de manteni-ment i millora no menys de 45 milions d’euros; i que l’actual Govern de la Generalitat creu tant en l’escola pública de Barcelona que en els Pressupostos de 2005 la transferència al Consorci d’Educació havia baixat de 15 a 8 milions d’euros i hagué de fer, a cor-re-cuita, una esmena per igualar-la a les xifres de l’any anterior.
El Sr. Alcalde puntualitza que el Programa d’actua-ció municipal no s’està incomplint, perquè la seva pà-gina 172 parla de destinar no menys de 45 milions d’euros al pla d’inversions i de gran manteniment, i s’invertiran 38 milions en el gran manteniment dels centres d’educació infantil i primària, 5 milions en el gran manteniment de les escoles bressol, 10 milions en l’adquisició de sòl i 13 milions en la construcció d’escoles bressol, és a dir, en total 66 milions d’euros.
c) Informes
1. Pla de construcció d’escoles bressol municipals 2004-2007.
La Sra. Subirats significa, d’entrada, que les esco-les bressol no són una competència exclusiva d’aquest Ajuntament, sinó atribuïda a la Generalitat amb la possibilitat que l’Ajuntament hi col·labori; i que no són, tampoc, un equipament obligatori, perquè no hi ha obligació de portar-hi les criatures, tanmateix són una necessitat molt sentida a la Ciutat i, per això, aquest Ajuntament està fent un esforç per augmen-tar-ne el nombre de places, que el darrer mandat comportà la creació de 1.000 places, de manera que el nombre de places actualment disponibles és de més de 3.000 places.
Continua dient que, com a resultat del nou Conveni signat amb la Generalitat, en el present mandat es preveu crear unes 1.200 places que donaran lloc a 14 escoles bressol en les localitzacions que avui es pre-senten, excepte en un cas que s’ha d’acabar de con-cretar; que tres d’aquestes noves escoles bressol previsiblement podran posar-se en marxa entre el se-tembre i el desembre de 2005 i la majoria de la resta es podran inaugurar entre 2006 i 2007; i que no es tracta d’un programa totalment tancat, perquè la revi-sió de la política de construcció de places escolars pot comportar la creació de noves places.
El Sr. Ciurana considera que s’ha perdut un any perquè el protocol sobre aquesta matèria signat el novembre de 2003, just abans de les eleccions auto-nòmiques, no s’ha pogut traduir en un conveni amb el Govern amic de la Generalitat fins onze mesos des-prés, mentre que l’interval que hi hagué entre el pro-tocol anterior i el seu corresponent conveni només fou de cinc mesos: en conseqüència, s’ha perdut gai-rebé un any d’escolarització dels nens que podien ha-ver estat acollits en aquestes noves escoles bressol.
Troba curiós que el llistat relacioni, per una banda, 13 escoles prioritàries i, per l’altra, 4 més ho són igualment, si bé només se’n prioritzarà una.
Recorda que l’escola bressol El Tren està en una de les construccions que els Grups governants ano-menaven “barracots” quan eren a l’oposició en el
Par-lament de Catalunya, però que ara anomenen “mò-duls prefabricats”.
Fa avinent que quan l’anterior Govern de la Gene-ralitat exposà el model d’escoles bressol finançat amb aportacions de les famílies, dels municipis i de la Generalitat, els partits que aleshores eren a l’oposició posaren el crit al cel, digueren que no servia, aquest Ajuntament es negà a firmar i la Federació de Munici-pis de Catalunya recomanà als alcaldes socialistes que tampoc ho fessin, encara que després, a poc a poc, diferents Municipis governats pels socialistes, començant pel de Cornellà, s’aveniren a firmar; però, pel que sembla, ara que governen la Generalitat, el model els deu semblar bé, perquè en els onze mesos que s’ha trigat a signar el nou conveni no s’ha intentat pas canviar-lo.
El Sr. Fernández Díaz agraeix que s’hagi presentat un pla de guarderies i no pas un simple paquet d’in-versions; però lamenta que hi persisteix la política de rebaixes, perquè: en l’anterior Programa d’actuació municipal es proposaren 4.000 places de guarderies, però finalment només se’n feren 1.000 i de les 15 guarderies que s’havien de fer, una encara no s’ha fet i sis (les de Fort Pienc, Gràcia, Pegaso, Verneda, Quatre Torres i Bacardí) entraren en servei amb re-tard; i ara es preveu la construcció de 1.200 places distribuïdes en 14 centres, a pesar que les necessi-tats dels barris i districtes no es poden satisfer cons-truint-hi una sola guarderia nova per districte en qua-tre anys i encara hi haurà algun districte, com el de les Corts, on no se n’hi farà cap.
Fa notar, a continuació, que l’aportació del Govern de la Generalitat a la construcció de noves guarderies no arriba al percentatge del 50% que els partits inte-grats en el govern municipal reivindicaven abans i, en canvi, ara els toca callar i acceptar-ho; que l’Ajunta-ment redueix en un 10% la seva aportació per cons-truir noves guarderies que passa de 7,8 a 7 milions d’euros i també rebaixa la seva aportació per a finan-çar els costos de manteniment de tals places i, paral·lelament, augmenta les aportacions de les famí-lies i retalla el nombre d’educadors, mesura que pot afectar la precarietat laboral del personal de les guar-deries i la qualitat de servei que presten; i que actual-ment la demanda de places no atesa arriba gairebé a les 3.000 peticions, que representa el 58% de totes les rebudes.
Observa, més endavant, que la subvenció rebuda del Govern de la Generalitat en el curs 2003-2004, acabat el mes de juny, per al sosteniment de les pla-ces de guarderia, que es proposa acceptar el punt 7 de l’ordre del dia puja només de 925 a 950 euros per alumne, xifra que està molt lluny dels 1.200 que el govern municipal havia reivindicat quan els partits que el formen no governaven Catalunya.
Posa en relleu l’expansió de la xarxa pública d’es-coles bressol que eren 39 el 2001 i, en canvi, a finals del curs 2007-2008 n’hi haurà 67 o 68 amb un incre-ment net del 70% respecte al nombre de centres, de manera que el conveni 2004-2007 comportarà un in-crement net del 37% sobre l’oferta actual.
Subratlla que, de cara al futur, caldrà continuar l’expansió de la xarxa, perquè en el període de temps ara programat no es pot absorbir tota la demanda ni assolir els nivells d’escolarització del cicle infantil de-sitjats i necessaris, de manera que caldrà mantenir-lo com a prioritat mitja i a llarg termini; que això s’ha de fer assegurant la qualitat del servei, perquè la nostra ciutat no pot deixar de ser un referent de qualitat, tot garantint una despesa per plaça que duplica la de les iniciatives privades; i que també caldrà garantir l’ori-entació i sensibilitat de l’oferta cap a la inclusió social i cap al reequilibri territorial per tal de fer un servei públic de proximitat que es pugui posar a l’abast de les necessitats de tots i cadascun dels barris.
El Sr. Martínez manifesta que no s’ha perdut pas tant sols un any com ha dit el Sr. Ciurana, sinó gaire-bé tota una generació, perquè l’anterior Govern de la Generalitat de Catalunya invertí poc, amb tendència a gens, en les escoles bressol de la nostra ciutat i a l’esmentat regidor no se li hauria d’escapar que el bloqueig de la qüestió es produí al llarg de 2003, en el qual no es pogué signar un protocol fins gairebé quinze dies abans del període electoral; que no es pot exigir que en un sol mandat s’inverteixi tot allò que manca, perquè això és fer trampa; i que tampoc no es pot pretendre que ara es construeixin les 30.000 places d’escola bressol que demanava en el seu moment la iniciativa popular, perquè no està a l’abast de cap Administració fer això de cop, mentre que si pot procurar revertir la situació existent amb in-versions de debò i amb plans com el que ara es pre-senta, que fa una aposta clara per l’augment de les places a Barcelona i en el conjunt del país, en comp-tes d’esvalotar el personal amb cortines de fum dient que el conveni ha arribat un any tard, quan el conjunt del país ha patit un retard de quinze anys.
La Sra. Subirats, contestant les intervencions ante-riors, diu que el Sr. Ciurana persisteix en la tendència d’atribuir als altres mancances que són responsabili-tat de la força política a la qual ell pertany, ja que en el curs de 2003 no fou capaç de signar el conveni de construcció de noves places d’escola bressol i, com que això era una vergonya difícil d’explicar, sobretot en període electoral, signà a corre-cuita un protocol que no comportava un compromís ferm, sinó una simple declaració d’intencions; i que, per tant, ha de demanar a l’esmentat regidor una mica de coherèn-cia, perquè no sembli, a base d’embolicar la troca, que tot val, i tothom sàpiga on són realment els pro-blemes.
Comenta que l’Ajuntament de Barcelona està en una fase de substitució, amb finançament exclusiva-ment municipal, de les escoles bressol antigues per altres de noves, actuacions que no figuren en el Pla avui presentat, perquè versa sobre les noves cons-truccions i en el seu moment es presentarà el pla cor-responent de substitucions; que, com quedà ben pa-lès en la Llei d’educació, aprovada en l’anterior mandat parlamentari, el Partit del Sr. Fernández Díaz sovint parla de guarderies, perquè l’aspecte educatiu té, per a ell, caràcter secundari i, en canvi, per al
go-vern municipal, no i, per això, parla d’escoles bressol concepte que pressuposa un element de qualitat, de-dicació personal i recursos molt superiors; i que aquest darrer regidor ha parlat també de rebaixes en la política d’escoles bressol, tanmateix l’Ajuntament cada cop inverteix més en aquestes escoles i hi dedi-ca més recursos i, per això, dedi-cada cop hi ha més pla-ces d’escoles bressol. Agrega que parlar de rebaixes implica una lectura absolutament errònia i perversa per a enganyar la població sobre allò que està pas-sant; que, efectivament, l’aportació de l’Ajuntament per plaça està baixant, perquè, sense perjudici del plantejament nou d’aquestes escoles que està estudi-ant el Departament d’Educació amb la Generalitat, hi ha un finançament a terceres parts a càrrec, respecti-vament, de la Generalitat, l’Ajuntament i les famílies donat que la legislació estatal vigent no les considera un ensenyament gratuït i, tanmateix, avui encara l’Ajuntament està aportant el 60% dels recursos ne-cessaris per a atendre les despeses d’aquestes esco-les, de manera que l’aportació municipal és el doble de la que hauria de ser, perquè en el passat la Gene-ralitat i les famílies aportaven molt menys d’allò que haurien d’aportar i cal fer un esforç per anar igualant les quotes de cadascú, més i quan hi ha un sistema de beques per a resoldre determinades situacions.
El Sr. Ciurana observa que les argumentacions de la ponent d’Educació el desorienten, perquè fa un temps per a aquesta regidora les escoles bressol no eren competència municipal, després va admetre que eren competència de l’Administració educativa i, per tant, l’Ajuntament també hi tenia quelcom a veure, i avui diu que no són competència exclusivament municipal.
Pregunta que si és també culpa de l’anterior Go-vern de la Generalitat que s’hagi trigat onze mesos, del novembre de 2003 a l’octubre de 2004, a signar el nou conveni de construcció d’escoles bressol.
El Sr. Fernández Díaz entén que la Sra. Subirats parli de la filosofia dels partits polítics, perquè no li in-teressa parlar del Pla que presenta, que tracta de pe-dres i diners i on queda clar que es redueix l’aporta-ció municipal per a construir noves guarderies i l’aportació municipal per a finançar les noves places de guarderies.
Fa avinent, després, que el finançament de les guarderies serà a terceres parts a càrrec, respectiva-ment, de la Generalitat, l’Ajuntament i les famílies a pesar que fins fa poc, des de l’equip de govern, s’ha-via propugnat que fos al 50% i, tanmateix, en el nou conveni l’aportació de la Generalitat tot just arriba al 17%, un punt més que en l’anterior on era del 16%; i que avui s’ha posat novament de manifest la inflació electoral, perquè durant la darrera campanya Esquer-ra Republicana de Catalunya havia promès la cons-trucció de 2.000 places d’escoles bressol en aquest mandat, però només se’n faran 1.200, i Iniciativa per Catalunya Verds – EU i A, 34 noves escoles bressol però se’n faran tan sols 14.
El Sr. Alcalde tanca el debat precisant que el com-promís del darrer mandat fou de 7,3 milions d’euros i el de l’actual de 13 milions d’euros, perquè el Sr. Fernández Díaz s’ha oblidat de sumar la partida de gran manteniment, és a dir, la dedicada a l’arranja-ment de les actuals escoles bressol per a ampliar-ne la capacitat i les places.
2. Centre de Normalització Lingüística. Balanç 2004 i Pla de treball.
El president de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, Sr. Mascarell, explica que aquest in-forme té per objecte exposar la feina que porta a ter-me el Centre de Normalització Lingüística, el projecte per al proper any i l’estat de la normalització del cata-là a la nostra ciutat, ja que encara que la llei atribueix a la Generalitat la responsabilitat d’afavorir, estimular i fomentar l’ús del català, aquest Ajuntament assu-meix, des de 1979, el compromís de promoure mesu-res favorables a l’ús del català que es concretaren en la constitució del Centre de Normalització Lingüística i en l’acord unànime de tots els Grups municipals pres el 2002 que reafermava el compromís de la Ciu-tat i del seu Ajuntament amb el prestigi, l’estímul i el foment del català.
Té, en termes generals, la impressió que l’informe lliurat posa de manifest que les coses van, en aquest sentit, raonablement bé, ja que hi ha un progrés sos-tingut en l’ús del català, si bé, atès el conjunt de cir-cumstàncies noves que s’estan produint en el nostre entorn social, no es pot abaixar la guàrdia per l’im-pacte que estan tenint les darreres onades migratòri-es i alguns mecanismmigratòri-es nous lligats amb la globalit-zació que fan preeminents altres llengües. Afegeix que tal informe posa també en relleu la necessitat de fer costat a algunes actuacions, més decidides, que pensa emprendre el Govern de la Generalitat en els àmbits socioeconòmic, mediàtic i el judicial, on s’està jugant el futur de la nostra llengua.
Informa que, segons les dades resultants del Cens de 2001, el 95,1% dels habitants de la Ciutat entén el català, el 74,5% el sap parlar, el 75% el sap llegir i el 47,1% el sap escriure; que a 1 de gener de 2004 a Barcelona hi havia empadronades unes 202.000 per-sones estrangeres, de les quals unes 30.000 van a escoles on, a través del sistema educatiu, aprenen la llengua catalana; que un 51% de les persones immi-grades prové de països de l’Amèrica llatina i té com a llengua d’ús normal el castellà; que dels nouvinguts, un 43% tenen estudis primaris, el 40% estudis secun-daris i el 17% estudis superiors; i que del 1.500.000 persones que viuen a Barcelona, uns 900.000 no as-sistiren mai a una escola reglada en català, encara que l’hagin après posteriorment.
Resumeix, a continuació, breument les iniciatives que pensa promoure el Consorci de Normalització Lingüística l’any vinent tot esmentant: a) els cursos de català per a adults, en els quals es preveuen 18.576 inscripcions amb la voluntat d’arribar, el 2007, a les 24.000, xifra que pot representar el 50% dels nous empadronaments de persones provinents d’àm-bits lingüístics diferents del català; b) les feines d’as-sessorament lingüístic lligades amb correcció de pà-gines i contestació de preguntes; c) el foment de l’ús del català a través del suport i la col·laboració amb els plans lingüístics amb les empreses i entitats de la nostra ciutat i així, concretament, per a l’any vinent es preveu la signatura de convenis de suport lingüístic
amb 260 empreses i entitats de la Ciutat, conveni que aportarà unes 1.500 persones als cursos abans es-mentats.
Menciona, després, com a programes específics per a 2005: el manteniment de l’acolliment lingüístic a través del Servei d’Atenció a Immigrants, Estrangers i Refugiats, en el qual es preveu arribar a 100 cursos i 2.500 inscripcions; l’acolliment lingüístic des de les entitats, dintre del qual es preveuen uns 30 cursos i unes 450 inscripcions; la renovació del Programa d’incentivació de l’ús del català als establiments co-mercials i de restauració en col·laboració amb l’Insti-tut del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida i la regidoria responsable del comerç; el manteniment del Progra-ma de voluntaris per la llengua, en el qual participa-ran 650 parelles lingüístiques, per a facilitar la incor-poració a la pràctica lingüística i a la cultura local; el manteniment dels elements de transversalitat en l’Ajuntament relatius al coneixement del català en els processos de promoció i selecció de personal, la co-municació en català i en els procediments administra-tius.
Referint-se, més endavant, als programes nous, cita: la generalització a tots els Districtes de l’ús de l’Ofercat, sistema d’avaluació de la pràctica lingüísti-ca d’una ciutat; el conveni amb la Generalitat sobre un pla especial d’oferta de cursos de català per fer front a les noves immigracions; el recolzament al Pla estratègic global del Consorci per a refundar-lo tal com reivindicaven alguns partits polítics i institucions que hi són presents; i la creació de l’Observatori lin-güístic de la Ciutat per a posar en relleu que el català és cosa de tots.
Acaba dient que el Consorci procura que Barcelo-na sigui capdavantera en l’ús del català en el marc de la realitat social de la Ciutat, que és multilingüe i di-versa, perquè l’ús del castellà i de l’anglès no haurien d’impedir que el català tingui la màxima utilització.
El Sr. Ciurana expressa, d’antuvi, la seva preocu-pació perquè els quatre minuts de què disposa no són suficients per a fer un debat a fons i en profundi-tat sobre la situació del català a la ciuprofundi-tat de Barcelona i això portà el seu Grup a presentar una iniciativa que demanava una sessió extraordinària per parlar d’aquesta qüestió, cosa que li agradaria que es po-gués fer de forma més o menys immediata en el futur. Adverteix, a continuació, del risc de fer una anàlisi desfasada de la situació del català, perquè, com ha dit el Sr. Mascarell, s’ha partit de dades de 2001 i d’aleshores ençà la realitat ciutadana ha canviat molt; i que ell repetidament ha assenyalat la conveniència que el Centre de Normalització Lingüística de Barce-lona modifiqués alguns dels seus hàbits, perquè no podia reduir-se a ser un dispensador de cursos i hi mancava iniciativa política per a prestigiar l’ús de la llengua al carrer.
Comenta, també, que el discurs oficial va per un costat i els fets per un altre i, així, la intervenció del Sr. Alcalde en l’acte relacionat amb el món dels engi-nyers que tingué lloc el proppassat divendres en el Palau de la Música fou tota en castellà llevat les pa-raules seny i rauxa, i aquest capteniment no ajuda pas a prestigiar la llengua.
En la mateixa línia argumental pregunta si s’ajuda a prestigiar la llengua quan el Partit Socialista Obrer Espanyol s’oposa a l’ús del català en el Congrés dels Diputats, o quan alguns dels escrits que els Serveis Jurídics d’aquest Ajuntament adrecen a l’Administra-ció de Justícia es redacten en català, o quan en les promocions internes de personal el requisit de conei-xement de català s’exigeix a posteriori, o quan en el Fòrum Universal de les Cultures la presència de les actuacions musicals i de la música en català és míni-ma, o quan el rètol de la botiga fotografiada en el car-tell de les Festes de la Mercè no compleix la Llei de normalització lingüística.
Té, doncs, la impressió que es fan uns discursos políticament correctes revestits d’una pàtina de cata-là, però després desmentits per la pràctica del dia a dia, per això el seu Grup demana un debat aprofundit perquè, altrament, hi ha el perill que tot quedi en l’anècdota i en algunes actituds que el seu Grup no pot compartir, perquè coincideix en l’objectiu, però no vol que Barcelona es converteixi en un nou Perpinyà, un nou Alacant o una nova València pel que fa a la desaparició del català: en conseqüència, invita el Sr. Mascarell a trobar-se a la plaça de Catalunya i anar baixant Rambla avall fins a Colom amb l’orella oberta i atenta per a poder copsar quin és l’ús del català a la Ciutat; i torna a instar un debat aprofundit i seré sobre aquesta qüestió.
El Sr. Fernández Díaz agraeix la presentació del Balanç i del Pla de treball 2004-2007 del Consorci de Normalització Lingüística; però, en tot cas, el troba genèric i mancat de detall quant als objectius perse-guits, al programa financer i a les aportacions de les diverses Administracions per aconseguir uns objec-tius segurament compartits.
Creu que, com deia el Sr. Mascarell, cal mantenir l’esforç perquè Barcelona està rebent any rera any uns fluxos d’immigració que estan entre les 40.000 i les 50.000 persones anuals que alteren els usos lin-güístics i cal continuar corregint aquest fenomen amb l’esforç del Centre de Normalització Lingüística, con-sorci que persegueix que tothom pugui entendre, par-lar, llegir i escriure el català, objectius compartits per tots els Grups municipals, si bé el seu Grup hi afegeix l’opció de fer-ho, perquè només hi ha llibertat quan hom té la possibilitat d’escollir, i, per tant, el coneixe-ment i l’ús de la llengua catalana no s’ha de promou-re des d’una visió excloent, sinó des d’una aposta in-tegradora i convivencial de la nostra societat i dels nostres veïns, és a dir, des de la defensa del pluralis-me lingüístic que hi ha realpluralis-ment al conjunt de la nos-tra ciutat i dels barcelonins i barcelonines que s’ex-pressen en català i en castellà.
Observa que l’informe, en parlar del marc normatiu, s’oblida de fer menció a la Carta Municipal, on també es fa una referència a l’oficialitat del català i del caste-llà a l’Ajuntament de Barcelona; i agraeix que en l’apartat relatiu a la promoció del català en els establi-ments comercials, no s’inclogui la proposta d’un dels partits integrats en l’equip de govern, de repartir fulls
de denúncia per a sancionar aquells establiments co-mercials que usen en els seus rètols l’altra llengua oficial de Barcelona, de Catalunya i de tota Espanya. Diu, en conclusió, que el seu Grup valora l’informe en els termes que ha exposat i continua defensant la promoció del coneixement i la utilització del català amb determinació, però des de la llibertat i del res-pecte al pluralisme que hi ha en la nostra ciutat i en la nostra societat.
La Sra. Blasco manifesta que, segons la Llei de po-lítica lingüística de 1998, la llengua catalana és un element fonamental de la formació de la personalitat nacional de Catalunya, un instrument bàsic de comu-nicació, d’integració i de cohesió social dels ciutadans i ciutadanes amb independència del seu origen geo-gràfic, i un lligam privilegiat de Catalunya amb altres terres de parla catalana, amb les quals forma una co-munitat lingüística que ha aportat al llarg dels segles, amb veu original, una valuosa contribució a la cultura universal; que per al Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – EU i A, la cohesió social és un dels valors polítics més importants de l’esmentada llei i, per això, cal que l’Ajuntament treballi amb els recursos al seu abast per promoure l’ús de la llengua catalana; que els darrers mesos s’ha parlat molt del català i del seu reconeixement; que la llengua s’ha de treballar des de molts àmbits i els Ajuntaments han de vetllar pel foment i l’ús del català; i que per al seu Grup l’informe en debat és un bon termòmetre per mesurar les acci-ons que es porten a terme en aquest sentit a la nostra ciutat, i els reptes per enfortir la cohesió social.
Entrant en el contingut de l’informe, destaca que les dades lingüístiques resultants del Cens de 2001 denoten una tendència a la baixa dels indicadors com a conseqüència de l’increment de la població estran-gera, tendència que, presumiblement, augmentarà quan es disposi de les dades corresponents a 2006; que el Centre de Normalització Lingüística ha adaptat i reestructurat la seva oferta a aquest nou context i, conseqüentment, preveu un important increment en els seus cursos per a adults i programes específics, com ara el d’acolliment lingüístic a través del Servei d’Atenció als Immigrants, Estrangers i Refugiats, els de les entitats i el de voluntaris per la llengua, dins el qual s’han constituït 650 parelles d’aprenentatge.
També esmenta l’aportació extraordinària de la Ge-neralitat per a augmentar l’oferta de cursos; i cita com a exemple d’accions que el seu Grup valora especialment, el Projecte Parlem presentat pel Secre-tariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, guardonat amb el segon dels Premis Barcelona a Projectes d’innovació en la participació i foment de l’associacionisme, i que ofereix un projecte associatiu d’acolliment lingüístic, ja que, a juí seu, una de les lí-nies d’actuació del Centre de Normalització Lingüísti-ca hauria de ser, precisament, la col·laboració en la creació d’aquesta mena de projectes des del teixit as-sociatiu.
do-cument escrit en català és un testament datat poc després de l’any 1.000 i, per tant, anterior a les Homili-es d’Organyà, no deixa de ser sorprenent que a horHomili-es d’ara encara s’estigui discutint la unitat de la llengua en tots els territoris en què es parla, i s’hagin d’esmerçar energies en aquesta qüestió, i que a hores d’ara enca-ra s’hagi d’estar discutint el respecte de la nostenca-ra llen-gua en l’àmbit internacional, és a dir, que una comuni-tat potencial d’11.000.000 de catalanoparlants tinguin els mateixos drets que les d’altres llengües que només en tenen 300.000, com és el cas de la llengua més mi-noritària oficial dins la Unió Europea.
Creu, doncs, que hi ha uns reptes que sorgeixen del reconeixement de la nostra llengua i també la de-cisió amb què el defensem; i que aquesta dede-cisió surt del respecte a la nostra llengua per part de la resta de la gent que no la parla, perquè és absolutament surrealista que un vailet posi un correu electrònic per demanar etiquetatge en català a una empresa o esta-bliment comercial i el portin a l’Audiència Nacional: això és una manca de respecte i denota que al nostre mateix país hi ha mancances pel que fa al reconeixe-ment de la pròpia llengua.
Troba, doncs, que no cal no tan sols vetllar per prestigiar la nostra llengua, sinó també per fer realitat la necessitat d’aconseguir un ús social habitual de la nostra llengua i la seva utilització en tots els camps sense complexos, de manera que la decisió, la il·lusió i el desacomplexament són els elements per a fer que la nostra llengua tingui allò que han de tenir totes les llengües, els mateixos drets i deures, i que tota la nostra població conegui i parli la nostra llengua, tot i que a hores d’ara tothom pensa que s’ha de saber més d’una llengua en aquesta vida.
El Sr. Mascarell agraeix les intervencions anteriors i pensa que, una vegada més, el Sr. Ciurana ha con-vertit l’anècdota en categoria per qüestionar unes po-lítiques que han estat correctes en línies generals, de manera que, seguint la mateixa tàctica, ell ara podria replicar que el 13 d’abril de 1999 també sentí el presi-dent Pujol parlar en castellà en una convenció, però faria el ridícul si d’aquest fet en derivava determina-des conclusions quan ara es tracta, justament, de po-sar en relleu l’estat de la qüestió i no de fer-ne un de-bat partidista. Afegeix que l’esmentat regidor ha tornat a posar de manifest perquè ha hagut de re-muntar-se a l’any 1983 per a poder mencionar quel-com que els socialistes varen fer malament, i ell ha de replicar-li que els socialistes votaren favorable-ment la Llei de normalització lingüística de 1983 i la de 1998 i que les crítiques a aquesta darrera llei, aprovada per tots els Grups parlamentaris, han estat motivades perquè no s’havia fet res a l’hora d’aplicar-la i d’avançar en el camí que marca, tasca que era responsabilitat de l’anterior Govern de Catalunya.
Acaba dient que la llengua catalana ha tingut difi-cultats pel que fa al seu reconeixement a Europa i en algun discurs sobre Espanya: però, de totes mane-res, l’avanç que s’ha aconseguit en aquest terreny el darrer any no té punt de comparació amb el dels vint anys anteriors.
El Sr. Ciurana, a qui li sap greu que el Sr. Masca-rell consideri una simple anècdota haver portat la Llei de normalització lingüística de 1983 al Tribunal Cons-titucional, llegeix un fragment d’un escrit del Sr. Puigcercós on es diu: que potser l’expressió més ex-plícita del cinisme polític l’ha fet el Sr. Joaquim Nadal
quan s’ha atrevit a afirmar que la mostra més clara que només amb lleis no s’avança en l’ús social de la llengua catalana és la notable regressió d’aquesta a tota Catalunya i, en especial, a les grans ciutats se-gons els últims indicadors; que el portaveu socialista té quan afirma quan afirma que només legislant no se solucionen els problemes i els dèficits de l’ús de la llengua catalana i, evidentment, calen recursos per afrontar els nous reptes, com la immigració o les no-ves tecnologies, i sobre tot polítiques transversals; però que s’ha de tenir molta barra a dir-ho quan fou el Partit dels Socialistes de Catalunya el primer a dispa-rar contra el Projecte de llei de política lingüística de la Generalitat.
El Sr. Mascarell recorda que el 2001 el Parlament de Catalunya aprovà, per unanimitat, una moció que reclamava que el Govern de Catalunya implementés noves mesures de millora del Consorci de Normalit-zació Lingüística, i la inversió de més recursos en la millora i l’estímul de l’ús de la llengua catalana, però després l’anterior Govern de Catalunya no féu abso-lutament res.
PART DECISÒRIA a) Ratificacions
3. Ratificar els decrets de l’Alcaldia relatius a les retribucions íntegres anuals dels càrrecs directius de l’Administració municipal i de les seves Empreses i Organismes autònoms, que es detallen en la relació adjunta.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Tri-as, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
4. Ratificar l’acord de la Junta de Govern de l’Insti-tut de Cultura de Barcelona de 16 de juliol de 2004, que va aprovar el reconeixement de crèdit a favor de l’empresa Inversión Especial de Turismo, SL, per l’im-port de 26.975,45 euros.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Tri-as, Puigdollers, Ciurana, Forn i García i les Sres. Recasens, Oranich, Ortega i Fandos, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
5. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 9 de desem-bre de 2004, (S1/D/2004 4961), que concedeix a Co-munitat de Béns del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, representada pel Sr. Enrique Lacalle i Coll, una subvenció del 75% sobre la quota de l’im-post de construccions, instal·lacions i obres per la promoció i execució del projecte de construcció de l’edifici que albergarà el parc de la Recerca Biomèdica de Barcelona.
demana que es compleixi la llei i les recomanacions del Consell Tributari i sigui aquest Plenari qui les aprovi, i que es fixi un criteri per a eliminar l’arbitrarie-tat i discrecionalil’arbitrarie-tat a l’hora d’atorgar aquestes bonifi-cacions.
El Sr. Alcalde recomana que la petició formulada per la Sra. Recasens sigui debatuda en el si de la Junta de Portaveus; però puntualitza que l’atorga-ment de la subvenció es produeix reall’atorga-ment en ser ra-tificat per aquest Plenari ja que, en cas contrari, el decret de l’Alcaldia quedaria sense efecte.
La Sra. Recasens objecta que és en el decret de l’Alcaldia on es fixen els percentatges i les condicions de la bonificació, i a l’hora de ratificar-lo els membres d’aquest Plenari desconeixen els criteris emprats per a fixar tals percentatges i condicions.
El Sr. Alcalde contesta que això és justament allò que cal substanciar en la Comissió corresponent; i que, a efectes legals, un acord de ratificació té el ma-teix valor que un d’aprovació.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen.
6. Ratificar l’acord, de 29 de setembre de 2004, del Consell General del Consorci de Recursos per a la Integració de la Diversitat (CRID), en el qual aquest Ajuntament es va integrar des de la seva constitució l’any 1994 amb la denominació Consorci de Recursos i Documentació per a l’Autonomia Personal, acord pel qual es va aprovar inicialment la dissolució de l’es-mentat consorci i es va determinar la successió uni-versal de l’actiu i passiu i, en general, la reversió de tots els béns, els drets i les obligacions del Consorci a favor de la Diputació de Barcelona.
S’aprova, per unanimitat, la proposta precedent. 7. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 25 de novembre de 2004, (S1/D/2004 4686) que accepta la subvenció, per un import total de 2.086.200 euros atorgada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a aquest Ajuntament, com a corporació ti-tular de les escoles d’educació infantil que es detallen a la resolució publicada al Diari Oficial de la Generali-tat de Catalunya de 15 de novembre de 2004, desti-nada a minorar les quotes del servei d’ensenyament de les places d’educació preescolar, corresponents al curs 2003-2004. Declarar que ni aquesta Corporació local ni cap organisme d’aquesta rep de la Generalitat i dels seus organismes autònoms cap altra subvenció pel mateix concepte.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Basso i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Mejías.
b) Propostes d’acord
La Presidència disposa, tal com es convingué a la Junta de Portaveus, el debat conjunt dels dos punts següents en l’ordre del dia.
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I COORDINACIÓ TERRITORIAL
8. 1r) Resoldre les al·legacions presentades a les Ordenances fiscals per a l’any 2005 i successius, aprovades provisionalment pel Plenari del Consell Municipal el 29 de d’octubre de 2004, en els termes que resulten del document adjunt.; 2n) Aprovar
defini-tivament les Ordenances fiscals per a l’any 2005 i successius, següents: Ordenança fiscal general; 1.1. Impost sobre béns immobles; 1.2. Impost sobre vehi-cles de tracció mecànica; 1.3. Impost sobre l’incre-ment del valor de terrenys de naturalesa urbana; 1.4. Impost sobre activitats econòmiques; 2.1. Impost so-bre construccions, instal·lacions i oso-bres; 3.1. Taxes per serveis generals; 3.2. Serveis de prevenció i ex-tinció d’incendis i salvament; 3.3. Serveis urbanístics; 3.4. Taxa per l’homologació d’empreses per a la ges-tió de residus municipals a Barcelona i altres serveis mediambientals; 3.5. Clavegueram; 3.6. Mercats; 3.7. Taxes pels serveis de registre, inspecció i prevenció sanitaris relatius a establiments alimentaris, espais públics i animals de companyia; 3.8. Prestacions de la Guàrdia Urbana i circulacions especials; 3.9. Ins-pecció i control sanitari d’animals i llurs productes; 3.10. Servei de cementiris i cremació; 3.11. Utilització privativa del domini públic municipal i la prestació d’altres serveis; 3.12. Aprofitament del vol, sòl i sub-sòl; 3.13. Regulació de l’estacionament de vehicles; 3.14. Serveis culturals; 3.15. Serveis especials d’en-llumenat públic; 3.16. Utilització privada del funciona-ment de les fonts ornafunciona-mentals; 4. Contribucions es-pecials; Categories fiscals de les vies públiques de la Ciutat.
9. Resoldre les al·legacions presentades; i aprovar definitivament el Pressupost general de l’Ajuntament de Barcelona i dels seus Organismes Autònoms i de les Societats Municipals per a l’exercici 2005.
El president de la Comissió de Presidència, Hisen-da i Coordinació Territorial, Sr. Cuervo, defensa els dos dictàmens en debat dient que l’aprovació de les Ordenances fiscals i el Pressupost general posaran fi al llarg camí encetat en el moment de redactar aquests documents, i en aquest moment val la pena reflexionar sobre el punt de partida, a més de contes-tar les al·legacions rebudes en el període d’informa-ció pública.
Explica, doncs, en primer lloc que els principis de redacció de les Ordenances fiscals i del Pressupost mantenen una estricta coherència amb els criteris fi-xats en el Programa d’actuació municipal; que el Pressupost manté un estalvi corrent –entès com la di-ferència entre els ingressos corrents i les despeses corrents– del 25% i el deute per dessota del 80,64% dels ingressos corrents, aspecte que cal posar en re-lleu perquè la coherència, la fiabilitat i l’estabilitat te-nen sempre una importància extraordinària en la vida i en la política, però sobretot a l’hora de tractar amb els mercats financers; que, conseqüentment, s’ha fet un pressupost, com els darrers anys, responsable per al proper exercici i de cara al futur; que l’estalvi cor-rent previst, indicador del grau de llibertat que té la gestió política, és el més alt de totes les grans ciutats, igual com ho són també la capacitat de finançament i la formació bruta de capital; i que el Pressupost té vo-luntat de futur i de continuïtat al llarg de molts anys, ja que cal continuar millorant la Ciutat i tirant endavant l’enorme quantitat de projectes que s’estan realitzant parcialment i, per tant, cal assegurar unes reserves a tal fi a la solidaritat amb les generacions futures.
públi-ques, els Consells de Districte i les hores que ha de-dicat la Comissió corresponent a debatre’l; i que les Bases d’execució s’han redactat a partir del convenci-ment que un ajuntaconvenci-ment modern és un ajuntaconvenci-ment descentralitzat i que l’administració pública que funci-ona millor i de manera més eficient i amb menys cost és aquella que fa ús dels instruments que la llei posa a la seva disposició, les empreses públiques, els or-ganismes autònoms i els ens descentralitzats funcio-nals, i, per tant, es presenta un pressupost descentra-litzat.
Recalca, seguidament, que el Pressupost compleix el compromís establert en el Programa d’actuació municipal de no augmentar la pressió fiscal i de conti-nuar potenciant, en tots els terrenys, l’activitat econò-mica, el desenvolupament de la Ciutat, la innovació i la millora de la seva qualitat de vida, i aplica el princi-pi de l’equitat social pel que fa tant als ingressos com a les despeses, perquè en una ciutat hi ha una àm-plia tipologia de necessitats, totes legítimes, de funci-ons i d’agents econòmics i aquesta diversitat s’ha de gestionar, tant en el cobrament dels impostos com en el repartiment de les despeses, d’acord amb el princi-pi d’equitat social, de demanar més a aquells amb més possibilitats i que es beneficien més de la contri-bució que fa el comú al benestar de la Ciutat, encara que cal establir unes prioritats ben definides i objec-tius clars perquè mai no s’arriba a poder satisfer les múltiples necessitats: per tant, es caracteritza per ser un pressupost d’equilibri que té per nord l’equitat so-cial i no pas la igualtat soso-cial, la qual busca el cafè per a tothom, rebaixa per igual els impostos als rics i als pobres, als pisos cars i als barats, als comerços grans i als petits.
Respecte a un dels temes recurrents en el debat pressupostari com és el de la pressió fiscal, observa que s’ha d’entendre, tal com fan l’interventor general de l’Estat i el Banc d’Espanya, com l’indicador que re-laciona el volum anual de recursos fiscals amb la ren-da generaren-da mesuraren-da pel producte interior brut a preus de mercat, de manera que si la riquesa de la Ciutat creix i els impostos es mantenen congelats, la pressió fiscal baixa i, concretament, en el Pressupost en debat la pressió fiscal baixa un 2,29%; i que la Fe-deració Espanyola de Municipis i Províncies, en la re-unió tinguda a Vitòria, ha reconegut suprapartidària-ment que les corporacions locals són el subsector institucional que menys contribueix a la pressió fiscal, ja que el percentatge amb què hi incideix és inferior al 3%, mentre que el de les Comunitats Autònomes és del 7,24%, dins un total que gira entre el 26 i 27%.
Comenta que en relació al deute passa quelcom de similar, perquè el de les Administracions locals està en 3,1% mentre que el de les Comunitats Autònomes i l’Administració central estan, respectivament, en el 6% i el 42%; i que, en canvi, pel que fa a la formació bruta de capital, a les inversions, a la millora del capi-tal físic, de l’escapi-talvi corrent i de la capacitat de finan-çament, els Ajuntaments ocupen un lloc destacat.
Subratlla que aquest Ajuntament està complint el Programa d’actuació municipal i sense cap cofoisme pot marcar un camí d’anàlisi en les reunions de la Fe-deració Espanyola de Municipis i Províncies, a les quals pot aportar un gran cabdal d’arguments en les discussions, no sempre fàcils amb el Ministeri d’Hi-senda; que en l’esmentada reunió tinguda a Vitòria, la Comissió presidida per l’Ajuntament de Màlaga
recla-mà una llei orgànica de finançament local, en la pro-blemàtica del qual hi ha un component estructural que no és pas exclusiu d’aquest Ajuntament.
Diu, a continuació, que el Pressupost més que ofe-rir una anàlisi macroeconòmica, ha de ser un instru-ment de gestió i de resposta professional i equilibrada a les necessitats de la Ciutat i, per això, en les Orde-nances fiscals, un cop decidida la reducció de la pressió fiscal, s’han introduït uns augments molt mo-derats que són del 2,4% en els impostos municipals, del 4,47% en les taxes i del 2,9% en el conjunt dels ingressos tributaris d’aquest Ajuntament, augments mitjans que mantenen els compromisos en relació al producte interior brut i al creixement de la recaptació i, com que el sistema impositiu és molt rígid, en les taxes es recull el criteri polític de posar la fiscalitat al servei del civisme, de l’exercici de l’autoritat, de la sostenibilitat, de les accions contra la congestió del trànsit, a la qual respon la nova configuració de la taxa de l’estacionament regulat: aquestes mesures pretenen demostrar que l’exercici de l’autoritat és just i que aquell que ha comès una infracció ha d’assumir-ne els costos que ha tingut restaurar la normalitat si-gui mitjançant la grua o amb la retirada d’un vetllador. Fa referència, seguidament, als canvis que s’ope-ren en l’impost sobre béns immobles, figura que cal tractar amb cura perquè és el principal impost de què disposen els ajuntaments, i informa que per al 90% dels pisos de la Ciutat l’increment serà inferior al 4% –en un 10% l’augment no arribarà al 3%– i només el 10% restant, que són els de més valor cadastral, l’augment es mourà entre el 4 i el 6 per 100; que tam-bé li sembla correcte el tractament que s’ha donat al comerç i als usos de l’activitat econòmica i l’aplicació d’un tipus diferenciat del 0,85% al 10% dels immobles que tenen més valor; que després de la fase d’infor-mació pública s’han recollit les al·legacions d’alguns gremis específics sobre desviacions que superaven el 20%, fixant aquest percentatge màxim per a aquells immobles que no tenien topall, tant si se’ls aplica el tipus del 0,75% com si se’ls aplica el tipus del 0,85%.
En relació a les al·legacions presentades, argu-menta que si es volia convertir l’impost sobre les acti-vitats econòmiques en un instrument per a incentivar el desenvolupament econòmic de les empreses, en el moment de la reforma de tal impost valia la pena atri-buir a l’Ajuntament una participació en els beneficis que declaren les empreses, perquè no es pot exigir als impostos municipals coses per a les quals no han estat preparats; i que l’impost sobre béns immobles no és un impost universal que admeti tipus diferenci-ats i no està configurat de manera que permeti cre-uar-lo amb les rendes i, encara que s’aprofiten al mà-xim les possibilitats que ofereix per afavorir les famílies nombroses i les persones discapacitades, els elements redistributius estan situats en altres figures tributàries.