Gaseta municipal de Barcelona. Any 091, núm. 14 (30 abr. 2004)

(1)

Internet: http://www.bcn.es Núm. 14 / Any XCI 30 d'abril de 2004 Intranet: http://www.ajuntament.bcn

Comissions del Consell Municipal Comissió de Cultura, Educació i Benestar

Social. Acta sessió de 10-II-2004 ... 618 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació

i Coneixement. Acta sessió de 10-II-2004 ... 625 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i

Medi Ambient. Acta sessió de 10-II-2004 .... 631 Comissió de Presidència, Hisenda i

Coordinació Territorial. Acta sessió

d'11-II-2004 ... 634 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i

Habitatge. Acta sessió d'11-II-2004 ... 649

Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta sessió

de 12-II-2004 ... 665 Acords

Acords de les sessions del mes de març

de 2004 ... 669 Anuncis

Laudes de la Junta Arbitral de Consum de

(2)

Acta de la sessió celebrada el dia 10 de febrer de 2004 i aprovada el dia 23 de març de 2004

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 10 de febrer de 2004, s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard Josep Gomà i Carmona, Immacula-da MoraleImmacula-da i Pérez, Xavier Florensa i Cantons, Ignasi Fina i Sanglas, Joaquim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i Llevadot, Ángeles Esteller i Ruedas, M. Caridad Mejías i Sánchez i Xavier Basso i Roviralta, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certi-fica.

Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Núria Carrera i Comes, Pere Alcober i Solanas, Pilar Vallugera i Balañà i Teresa M. Fan-dos i Payà.

S’obre la sessió a les deu hores.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.

II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:

1. Sector de Serveis Personals

Del gerent municipal, de data 28 de novembre de 2003, que aprova el plec de clàusules mitjançant pro-cediment negociat i adjudica a la societat Via 29, SL el contracte d’una plaça d’acolliment residencial per a gent gran en centre privat, per als exercicis 2003-2005, i per un import de 29.550 euros.

Del gerent municipal, de data 9 de desembre de 2003, que aprova el plec de clàusules mitjançant procediment negociat del contracte de manteniment dels aparells elevadors de l’edifici de l’avinguda Dia-gonal, 233 adscrit al Sector de Serveis Personals, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 26.854 euros.

3. Districte de les Corts

Del gerent municipal, de data 26 de gener de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte de prestació del servei per a la gestió de l’aula de noves tecnologies, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 69.539 euros.

4. Districte d’Horta-Guinardó

De l’alcalde, de data 12 de gener de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per a l’explotació del servei de bar-cafeteria del Centre Cí-vic de la Taxonera, per un període màxim de 4 anys, amb possible pròrroga de 2 anys més, i per un import de 2.238,70 euros.

De l’alcalde, de data 31 de desembre de 2003, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per ad-judicar el contracte de gestió, en règim concessional, de la pista poliesportiva municipal de Montbau, per un període màxim de 4 anys, amb possible pròrroga d’1 any més.

Del gerent municipal, de data 23 de desembre de 2003, que adjudica mitjançant procediment negociat a la societat Thyssenkrupp Elevadores, SA el con-tracte de manteniment dels aparells elevadors de l’edifici de l’av. Diagonal, 233, adscrits al Sector de Serveis Personals, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 26.765,72 euros.

Del gerent municipal, de data 12 de desembre de 2003, que adjudica a la societat Lúdic 3, SCCL el contracte de producció de l’estand de l’Ajuntament de Barcelona al 41è Saló de la Infància i de la Joventut, per als exercicis 2003-2004, i per un import de 41.464,01 euros.

Del gerent municipal, de data 28 de gener de 2004, que adjudica a la societat Ute Progess, SL - Lexis,

COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL

(3)

SCP el contracte d’atenció i d’assessorament jurídic als professionals dels serveis socials, per als exerci-cis 2004-2005, i per un import de 464.149,46 euros.

9. Districte de Ciutat Vella

Del gerent municipal, de data 30 de desembre de 2003, que adjudica a Esport3 la gestió i explotació dels serveis públics de dinamització de la gent gran i la gestió dels casals de gent gran de Ciutat Vella, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 544.004,51 euros.

10. Districte de l’Eixample

Del gerent municipal, de data 30 de desembre de 2003, que adjudica a ABD A.B.D. Asoc. Bienestar y Desarrollo el servei de neteja de manteniment d’habi-tatges del Districte de l’Eixample dins del programa d’atenció domiciliària, per als exercicis 2004-2005, i per import de 204.220 euros.

11. Districte de l’Eixample

Del gerent municipal, de data 30 de desembre de 2003, que adjudica a Eurest Colectividades, SA el servei d’àpats a domicili del Districte de l’Eixample dins del programa d’atenció domiciliària, per als exer-cicis 2004-2005, i per un import de 100.000 euros.

Del gerent municipal, de data 30 de desembre de 2003, que adjudica al Club Joventut les Corts el con-tracte de gestió de la instal·lació municipal esportiva Pavelló de l’Illa, per un període de 4 anys, i per un import de 3.000 euros.

Del gerent municipal, de data 16 de desembre de 2003, que adjudica a la Societat Progess Projecte Gestió Serveis Socials, SL el contracte de prestació dels serveis de suport a l’atenció primària i gestió de la ludoteca la Tardor, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 85.316,72 euros.

14. Districte de Sarrià-Sant Gervasi

Del gerent municipal, de data 30 de desembre de 2003, que adjudica a l’entitat ABD, Asociación Bienestar y Desarrollo el contracte de manteniment de neteja d’habitatges als usuaris de serveis socials del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 70.000 euros.

Del gerent municipal, de data 30 de desembre de 2003, que adjudica a la societat la Rulot

Infraes-tructures, SL el contracte de lloguer d’infraestructures per actes del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 132.000 euros.

Del gerent municipal, de data 30 de desembre de 2003, que adjudica a la Fundació Engrunes el con-tracte de servei d’arranjament d’habitatges als usua-ris de serveis socials del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 51.000 euros.

17. Districte de Gràcia

Del gerent municipal, de data 16 de desembre de 2003, que adjudica a la societat la Rulot Infraes-tructures, SL el contracte de lloguer, muntatge i retira-da d’infraestructures en actes culturals i festius als Districte de Gràcia, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 137.511 euros.

Del gerent municipal, de data 16 de desembre de 2003, que adjudica a la societat el Tinter, Arts Gràfi-ques Edic. Prod. Sal el contracte de servei de materi-al imprès per a la difusió i divulgació d’activitats, ac-tes i altres manifestacions dels centres cívics al Districte de Gràcia, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 37.440 euros.

Del gerent municipal, de data 16 de desembre de 2003, que adjudica a la societat el Tinter, Arts Gràfi-ques Edic. Prod. Sal el contracte de servei d’impres-sió de material per a la difud’impres-sió i divulgació d’activitats, actes i altres manifestacions al Districte de Gràcia, per als exercicis 2004-2005, per un import de 68.640 euros.

Del gerent municipal, de data 16 de desembre de 2003, que adjudica a la societat Sundis, SA el con-tracte de servei de distribució i col·locació de material publicitari per a la difusió i divulgació d’activitats, ac-tes i altres manifestacions al Districte de Gràcia, per als exercicis 2004-2005, per un import de 30.600 euros.

(4)

22. Districte de Sant Andreu

Del gerent municipal, de data 31 de desembre de 2003, que adjudica al Instituto de Trabajo So-cial y Servicios SoSo-ciales el contracte de gestió de la sala de lectures de la Trinitat Vella, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 30.700 euros.

Del gerent municipal, de data 31 de desembre de 2003, que adjudica al Instituto de Trabajo Social y Servicios Sociales el contracte de gestió de dinamització juvenil de la franja del Besòs, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 114.000 euros.

Del gerent municipal, de data 9 de gener de 2004, que adjudica a la societat Llauna, SCCL el contracte de servei d’infraestructura cultural del Districte de Sant Andreu, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 120.000 euros.

25. Districte de Sant Martí

Del gerent municipal, de data 31 de desembre de 2003, que adjudica a l’entitat CD Besonense la con-cessió de la gestió del camp de futbol municipal Besonense, així com la cessió dels béns de domini públic afectes a l’esmentat equipament, per un perío-de màxim perío-de 4 anys.

Del gerent municipal, de data 23 de desembre de 2003, que adjudica a la societat Global Idea, SL el contracte de gestió i animació de la ludoteca Ca l’Arnó, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 113.569,06 euros.

Del gerent municipal, de data 30 de gener de 2004, que adjudica a la societat Trànsit Projectes el con-tracte de dinamització cultural del territori la Verneda, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 88.185,26 euros.

Del gerent municipal, de data 23 de desembre de 2003, que adjudica a la Fundació Pia Autònoma Inst. Pere Tarrés el contracte de dinamització d’equipa-ments de gent gran del Districte de Sant Martí, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 41.873,68 euros.

Del gerent municipal, de data 30 de desembre de 2003, que adjudica a l’entitat esplai la Flor de Maig el contracte de gestió i animació de la ludoteca Maria Gràcia Pont, per als exercicis 2004-2005, i per un im-port de 107.242,62 euros.

Del gerent municipal, de data 30 de desembre de 2003, que adjudica a la societat Entorn, SCCL el con-tracte de gestió i animació del casal infantil el Drac, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 169.236,52 euros.

Del gerent municipal, de data 23 de desembre de 2003, que adjudica a la societat Progess Projec. Ges-tió Serveis Socials, SL el contracte de dinamització cultural del barri del Poblenou, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 52.009,86 euros.

Del gerent municipal, de data 30 de gener de 2004, que adjudica a la societat Tasca Serveis d’Animació, SL el contracte de gestió de cursos i tallers als casals de gent gran: Joan Casaniellas, Taulet, Parc, Verne-da Alta, Maragall, Paraguai-Perú i Sant Martí, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 23.564,34 euros.

33. Districte de Sants-Montjuïc

Del gerent municipal, de data 16 de desembre de 2003, que declara desert el concurs que té per objec-te la concessió per a la gestió, explotació i dina-mització de l’equipament musical la Bàscula i iniciar procediment negociat per a l’adjudicació de l’esmen-tada concessió, per als exercicis, 2004-2007, i per un import de 288.500 euros.

Del gerent municipal, de data 31 de desembre de 2003, que declara desert el concurs relatiu a la pres-tació del servei per a la gestió de l’aula de noves tec-nologies, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 77.220 euros.

(5)

ubi-cat a l’avinguda Diagonal, 233 mitjançant procedi-ment negociat per als exercicis 2004-2007, i per un import de 23.223,36 euros.

b) Mesures de govern c) Informes

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions

Al Plenari del Consell Municipal:

1. Ratificar la modificació dels Estatuts pels que es regeix el Consorci de les Drassanes, que va ser apro-vada per acord del Consell General del Consorci de les Drassanes, en sessió del dia 11 de desembre de 2003. Sotmetre a informació pública el present acord amb la modificació dels Estatuts, per un termini de trenta dies mitjançant l’anunci que amb caràcter col·lectiu, s’insereixi per l’Ajuntament de Barcelona en el Butlletí Oficial de la Província, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al tauler d’anuncis de la mateixa Corporació municipal, en substitució del que haurien de publicar separadament cadascuna de les entitats consorciades. Transcorregut el període d’in-formació pública sense haver-se presentat reclamaci-ons, aquest acord i el text modificat dels Estatuts del Consorci s’entendran definitivament aprovats. Donar trasllat del precedent acord al Consorci de les Dras-sanes de Barcelona i als altres ens consorciats, per al seu coneixement i efectes escaients.

El Sr. Ciurana comenta que donen suport a l’acord, tot i que lamenta que una de les qüestions que es modifica sigui el quòrum. La mateixa memòria diu que moltes vegades costa reunir els representants de les administracions consorciades, cosa que li sembla un reconeixement implícit de l’incompliment per part dels representants de les administracions.

El Sr. Mascarell diu que la nova redacció s’ajusta a llei i farà més còmode l’acció del Consell.

La Sra. Esteller posa de manifest la pèrdua de ca-pacitat de l’Ajuntament de Barcelona a l’hora d’incidir en la gestió del Consorci. En adoptar els acords amb menys quòrum que fins ara, els grups minoritaris tin-dran menys capacitat a l’hora d’incidir en moltes actu-acions dins del Consorci.

El Sr. Mascarell comenta que la disminució és pro-porcional a les institucions, no es perd res del que hi havia, només se simplifica la gestió.

Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC, ICV-EU I A i CIU i amb la reserva de vot del PP.

b) Propostes d’acord

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord

2. Aprovar el plec de clàusules que ha de regir el contracte que té per objecte la gestió del servei d’atenció domiciliària en el marc dels serveis socials d’atenció primària de l’Ajuntament de Barcelona,

mit-jançant la realització independent de diferents parts en funció de l’àmbit territorial de la prestació, de con-formitat amb allò que estableix l’article 68.3 del Reial Decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes de les Administracions públiques (TRLCAP) i d’acord amb el detall que seguidament s’especifica, per un preu mà-xim de 16.505.703,09 euros i una durada de divuit mesos a comptar des de l’1 de juliol de 2004, mitjan-çant la forma de concessió prevista als articles 156, a) del TRLCAP i 243 i següents del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals: Núm. con-tracte 04000562: Zona 1: Districte Ciutat Vella i Dis-tricte Sants-Montjuïc; Núm. contracte 04000563: Zona 2: Districte Eixample, Districte les Corts i Dis-tricte Sarrià-Sant Gervasi; Núm. contracte 04000564: Zona 3: Districte Gràcia, Districte Horta-Guinardó i Districte Nou Barris; Núm. contracte 04000565: Zona 4: Districte Sant Andreu i Districte Sant Martí; autorit-zar la despesa de 16.505.703,09 euros que anirà contra els Pressupostos dels anys 2004 i 2005, d’acord amb el desglossament pressupostari i funcio-nal que consta en fulls annexos, subordinada al crèdit que per a aquest darrer exercici autoritzin els Pressu-postos municipals. Convocar concurs obert per a l’ad-judicació del contracte d’acord amb els articles 85 i 159.1 del TRLCAP.

El Sr. Gomà explica que el contracte actual d’aten-ció domiciliària a la ciutat de l’any 2000 està vigent en l’última pròrroga possible i, per tant, cal un nou con-tracte que entri en vigor el juny de 2004. Per donar continuïtat al servei calia aprovar el nou plec de clàu-sules en la Comissió d’avui. És un plec que incorpora un increment pressupostari molt considerable en rela-ció a l’anterior i el situa en la línia de l’expansió del servei, al qual l’equip de govern s’havia compromès. En els propers dies estarà enllestit definitivament el model qualitatiu que està subjacent en aquest nou plec de clàusules que podrà ser debatut per totes les forces polítiques de l’Ajuntament i pel conjunt dels agents implicats en la prestació del servei.

El Sr. Forn protesta perquè el mes de juliol de l’any passat es va prometre que hi hauria una discussió a fons amb els districtes, el grups municipals, els pro-fessionals i els sindicats per parlar d’aquest nou mo-del i avui, fruit d’aquesta improvisació, que ja es va denunciar en la pròrroga passada, es torna a fer a corre-cuita un nou plec de clàusules. Creu que no és una manera correcta de funcionar. És més lògic dis-cutir primer el model i, a partir d’aquí, elaborar un plec de clàusules. També diu que tal com es va expressar en les eleccions, els diferents grups polítics donaven una importància màxima al tema del servei d’atenció domiciliària; cada partit polític expressava les seves propostes i totes eren molt diferents: ampliar el servei fins a arribar a 7.000 famílies; donar 150 euros men-suals a les famílies; es parlava també del xec-servei, universalització dels serveis integrals, etc. Ara el mo-del queda relegat a l’aprovació d’aquest plec de clàu-sules i manifesta, per tant, la manca de consens so-bre aquest tema.

(6)

dels districtes, i sembla que, el que abans estava destinat per a servei d’atenció domiciliària en els dis-trictes, s’incorpora en aquest contracte que avui s’aprova. També vol saber quina serà l’aportació de la Generalitat, via ICAS per a aquest any i per al vi-nent. Valora positivament alguns canvis qualitatius, creu que els horaris de prestació de serveis s’han mi-llorat lleugerament, així com que clarifica millor els serveis que han de donar les diferents empreses que concorrin en aquest concurs, però té alguns dubtes, sobretot des del punt de vista quantitatiu, i vol saber quantes hores es contracten, quantes eren l’any 2003 i quantes estan previstes per als anys 2004 i 2005. Recorda que s’havia parlat d’arribar a un objectiu de 20.000 usuaris, i vol saber quina és la previsió dels usuaris amb aquest nou model i quantes hores de mitjana setmanal estan previstes fer.

Igualment, valora positivament l’avanç, tot i que voldria saber si s’ha previst algun sistema de queixes per conèixer el grau de satisfacció de la gent que està utilitzant el servei. Anuncia que el seu posicionament anirà en funció de si es recull o no la seva petició d’informació pública.

La Sra. Esteller manifesta la seva sorpresa pel fet que se sotmeti a aprovació aquest plec de clàusules, quan abans no s’ha presentat el nou model de gestió del servei d’atenció domiciliària. Posa en relleu que, per part de l’Ajuntament, hi ha hagut voluntat de dià-leg per consensuar un model que afavoreixi una bona prestació del servei d’atenció domiciliària incremen-tant les cobertures i els graus d’atenció. Mostra la seva disconformitat per la forma en què s’ha presen-tat i s’ha tramipresen-tat aquest expedient. Fruit de la falta d’un model previ, hi ha certes contradiccions en el plec de clàusules i, les actuacions que estan recolli-des en el PAM com pot ser el grau de cobertura que en aquest plec es diu que pot arribar a ser de fins a un 15%, i en el PAM es fixa en un 4%. Vol saber a quin grau de cobertura es té previst arribar. Compar-teixen conceptes i elements que s’incorporen en el plec per poder donar una prestació integrada a la gent que rep aquest servei. També vol conèixer quins són els criteris per tenir dret a aquests serveis i el grau de cobertura

Respecte al finançament del servei, pensa que hi ha un increment substancial que no es correspon als pressupostos de l’Ajuntament. Vol saber quin és el fi-nançament que es rebrà per part de la Generalitat i quin és el compromís que hauran d’assolir els distric-tes. Valora positivament els criteris d’avaluació que s’incorporen al plec de clàusules. Està interessada a saber si aquest plec es pot sotmetre a informació pú-blica tot i que considera que amb el tràmit de l’apro-vació en aquesta comissió es compleix la normativa vigent. Considera que s’hauria d’obrir aquest període per participar, valorar i adoptar unes clàusules que fossin les més idònies. També reclama que s’aprovi ràpidament aquest nou model i reitera que aquest plec de clàusules hauria hagut de ser la conseqüèn-cia d’un model previ que definís les línies d’actuació generals.

El Sr. Gomà explica que han estat dos processos que han hagut d’avançar en paral·lel, d’una banda, amb el conjunt de les parts implicades en el servei d’atenció domiciliària s’ha tirat endavant un procés de definició del nou model, però al mateix temps s’ha elaborat el plec de clàusules que estableix un conjunt

de paràmetres marc del que serà el nou model. El conjunt d’aspectes que s’han posat sobre la taula i que són d’un enorme interès a l’hora de poder con-cretar el nou model, formen part d’aquest debat quali-tatiu que creu que va més enllà del que estableix el plec de clàusules que no és reglamentista fins al punt de tancar el model, sinó que ofereix el marc en el qual es pugui desenvolupar el nou model. El compro-mís és debatre amb tots els grups polítics de l’Ajunta-ment el nou model i fer-ho immediatal’Ajunta-ment, de tal ma-nera que d’aquí a l’entrada en vigor de la nova contracta el mes de juny es puguin tenir els màxims punts d’acord.

El Sr. Forn reitera que amb ell no s’ha parlat d’aquest procés. Es pregunta com es podrà modificar el plec de clàusules que avui s’aprova si fruit del de-bat que d’aquí al mes de juny s’inicia amb els grups polítics i els sectors implicats es conclou que hi ha aspectes que cal variar; el cert és que durant divuit mesos estarà vigent un plec que no recollirà les con-dicions del model.

La Sra. Esteller considera que calia primer debatre el model, tot i que el Sr. Gomà hagi explicat que el plec és prou ampli per encaixar en un model consensuat amb el sector, però encara no definit. De-mana se li faci arribar un esborrany dels criteris i les línies en què es desenvoluparà el nou model.

El Sr. Gomà respon que tots els elements qualita-tius que formen l’essència del model, en cap cas en-traran en contradicció amb el marc del nou plec de clàusules. Està convençut que hi ha prou espai en el context d’aquest nou marc contractual per tal de de-batre tots els aspectes i agafa el compromís que els propers dies els farà arribar un esborrany molt avan-çat de les línies generals per poder discutir al llarg de les properes setmanes.

El Sr. Forn pregunta si accepten la informació pú-blica.

El Sr. Gomà respon negativament, i manifesta que el que es proposa és el debat del model qualitatiu de l’atenció domiciliaria amb tots els grups polítics.

El Sr. Mascarell comenta que el principal d’aquest procés és el fet que els usuaris no se’n resenteixin i que, en la mesura del possible, s’incrementi el nom-bre d’usuaris. Una altra cosa és la decisió a mig ter-mini de definir un model nou que no serà contradictori amb el que avui s’aprova. Destaca, com a element essencial d’aquest àmbit, la creació i el desenvolupa-ment del Consorci.

El Sr. Mascarell expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EU I A, el Sr. Forn expressa el vot contrari de CIU i la Sra. Esteller expressa l’abstenció del PP. S’aprova.

Districte de Sant Andreu

(7)

el text refós de la Llei de contractes de les Adminis-tracions públiques, i 243 del Reglament d’obres, acti-vitats i serveis dels Ens locals; notificar el present acord a l’adjudicatari, requerir-lo perquè, en el termini dels deu dies següents a la data de recepció de la present notificació, presenti document acreditatiu d’haver constituït la garantia definitiva fixada en 12.000 euros i perquè el seu legal representant com-paregui a formalització del contracte.

El Sr. Mascarell expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EU I A, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. S’aprova.

b) Proposicions

Del Grup Municipal CIU:

4. Instar el govern municipal a presentar el projecte museístic de la plaça de les Glòries.

El Sr. Ciurana formula la proposició.

El Sr. Mascarell explica que el projecte museístic de la plaça de les Glòries no es presentarà fins que totes les variables que conflueixen a la plaça, entre elles la problemàtica del subsòl, estiguin resoltes. Recorda que l’avantprojecte arquitectònic es va adjudicar al Sr. Bohigas i que del projecte museístic està fet, pràctica-ment, tot el treball previ. Pensa que el projecte definitiu no es podrà tenir abans de l’estiu vinent.

El Sr. Ciurana recorda que es va encarregar al Sr. Jordi Pardo el projecte museístic, i que en una pre-gunta que va fer a l’any 2001, el Sr. Mascarell li va respondre que quan aquesta proposta, actualment en fase d’estudi, estigués finalitzada seria degudament comunicada, més o menys les mateixes paraules que ha dit tres anys més tard, i afegia que la persona que està fent l’estudi, el Sr. Jordi Pardo, tenia l’encàrrec de finalitzar-lo abans del mes d’abril del 2002. Ara diu que no estarà abans de l’estiu del 2004. Suposa que en el contracte d’encàrrec hi ha alguna clàusula que penalitzi un endarreriment de dos anys en la redacció d’aquest projecte.

El Sr. Mascarell repeteix que el compromís era dis-senyar un museu a la plaça de les Glòries en funció d’un conjunt de paràmetres que tenen a veure amb l’urbanisme i els sistemes de comunicacions d’aques-ta ciud’aques-tat. No és correcte ni professional proposar i dis-senyar un museu que no tingui perfectament acotat el territori i les característiques de l’edifici que l’ha de contenir. S’ha parlat amb molta gent de l’àmbit del disseny sobre aquest museu, i està acotada la seva dimensió social i perfectament definit el concepte de fons; el que cal és acabar de fixar l’adequació entre aquest concepte i l’espai.

El Sr. Ciurana diu que hi ha un error de fons. El que no es pot fer és encarregar un edifici i després, en funció dels metres, decidir què s’hi posa. El pro-cés, des del punt de vista cultural, és a la inversa de com el planteja el Sr. Mascarell, el millor seria que ambdós processos anessin en paral·lel perquè, així, l’arquitectura s’adequaria a les necessitats del discurs museístic. El que no entén és que la proposta muse-ística s’hagi d’adequar a la proposta arquitectònica concreta.

El Sr. Mascarell respon que els centres culturals es fan tots iguals, primer es dissenya una idea i, en

fun-ció d’això, s’adequa un espai, sempre es fa igual i a Barcelona s’han construït o rehabilitat molts museus seguint aquest sistema: el Centre de Cultura Contem-porània, el Museu d’Art Contemporani o el Picasso. Torna a repetir que quan es tinguin tots els paràme-tres arquitectònics, espaials i urbanístics, s’acabarà d’ubicar en un espai concret el concepte de museu que està perfectament definit.

La Sra. Mejías considera que el tema museístic, en aquests moments, no és prioritari, que no respon a les necessitats dels veïns del voltant, que tenen altres prioritats.

El Sr. Mascarell expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot contrari del ICV-EU I A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Mejías expressa l’abstenció del PP. Es rebutja.

Del Grup Municipal PP:

5. Que l’Ajuntament adquireixi el compromís ferm amb els veïns de destinar l’edifici de Vil·la Florida per a equipaments per al barri: una biblioteca, un centre cívic i altres equipaments que siguin necessaris.

El Sr. Basso formula la proposició i demana el compromís de l’equip de govern d’escoltar les petici-ons veïnals, estudiar els equipaments públics que ne-cessita el barri i dedicar l’antiga casa de la Puericultu-ra, en la seva totalitat, a equipaments per al mateix barri. També demana el compromís que els equipa-ments estiguin en funcionament abans de l’acaba-ment del mandat i que els pressupostos del districte comptin amb les corresponents partides, ja que sem-bla que en el pressupost d’aquest any no hi ha con-signació.

El Sr. Mascarell pensa que, pel que fa al compro-mís de continguts, aquests ja estan explicitats. En principi, s’ubicarà un centre cívic en l’edifici antic his-tòric, rehabilitat, i en el marc de l’espai públic, que ja està adquirit, la nova biblioteca. Pel que fa al calen-dari, per part del districte es pot endegar el projecte en aquest mandat, però està subordinat a l’aprovació del PAM i és allà on s’ha de remetre l’aprovació defi-nitiva del compromís econòmic i del calendari corres-ponent.

El Sr. Ciurana expressa que des de fa molts anys es reclama que l’antiga escola de la Puericultura que-di com a equipaments per al barri i desitja que això es faci amb la màxima celeritat possible.

El Sr. Mascarell expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot contrari del ICV-EU I A, el Sr. Ciurana expressa el vot favora-ble de CIU i el Sr. Basso expressa el vot favorafavora-ble del PP. Es rebutja.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precs

6. Que es posin a disposició dels joves en època d’exàmens sales d’estudi a cada barri, adaptades a les seves necessitats.

(8)

El Sr. Florensa explica que durant el 2003 ja s’han posat a disposició dels joves diverses sales d’estudi. No pot facilitar la informació de les que es projectaran aquest any perquè les sales d’estudi s’organitzen a proposta dels districtes que tenen un termini fins al 12 de febrer d’enguany per presentar les seves propos-tes. Durant el 2003 han estat fixes, tot l’any, obertes de dilluns a divendres les biblioteques: Vila de Grà-cia, Guinardó Mercè Rodoreda, la Vapor de Sants, la de Can Fabra a Sant Andreu i el centre cívic Garcilaso també a Sant Andreu. Les que s’han obert de forma puntual, en època d’exàmens, amb el ma-teix horari de dilluns a divendres de 9 del matí a 1 de la matinada, de mitjans de maig fins a mitjans de juny, han estat: una al centre cultural de Les Corts, una a l’IES Montserrat, una al centre cívic Vallvidrera, una el centre cívic Can Basté, una a l’IES Sant Andreu i una a la biblioteca Francesc Boix. 25.862 jo-ves han utilitzat les sales d’estudi durant l’any 2003, i es pretén continuar donant aquest servei durant l’any 2004 ampliant el nombre de sales d’estudi a partir de les demandes dels districtes.

El Sr. Ciurana agraeix la informació, i manifesta que desitjaria que, en època d’exàmens, hi hagués una sala per barri, com a mínim, i que les sales fixes es puguin incrementar. Demana que a partir del 12 de febrer, quan es tingui la informació dels districtes, se li faci arribar, i que des de l’àrea es donin recoma-nacions als districtes en el sentit de què a cada barri hi hagi, com a mínim, una sala d’estudi en època d’exàmens i que a cada districte, com a mínim, hi ha-gués una sala d’estudi fixa.

Es dóna per tractat. Del Grup Municipal PP:

7. Sobre la creació del Consorci de Serveis Soci-als, i el traspàs de competències i recursos econò-mics a l’esmentat Consorci.

La Sra. Esteller explica que es va assabentar a tra-vés dels mitjans de comunicació que el regidor havia de mantenir una reunió amb la consellera de Benes-tar Social en relació a la constitució del Consorci de Benestar Social de Barcelona, i vol conèixer quins són els extrems d’aquestes converses, quins són els compromisos, quin és el calendari de constitució del Consorci, les formules de coordinació i els diferents instruments de finançament.

El Sr. Gomà explica que hi ha un altíssim grau d’acord pel que fa als quatre elements bàsics que són: el desplegament de la Carta Municipal, la crea-ció del Consorci com a punt més rellevant en el des-plegament de la Carta, la revisió del model de finan-çament de l’atenció social a la ciutat i el tancament del diferencial acumulat que té Barcelona respecte de la mitjana de Catalunya pel que fa a la despesa social de la Generalitat. Aquests són els quatre temes fona-mentals de l’agenda de treball entre la Conselleria i l’Ajuntament. Hi ha la voluntat de crear unes comissi-ons mixtes entre la Generalitat i l’Ajuntament que ser-viran de marc a un conjunt de grups tècnics de treball que tractaran aquests temes de manera específica al llarg de l’any 2004, per tenir a l’inici del 2005 enllestit el treball tècnic per poder adoptar les decisions políti-ques necessàries.

La Sra. Esteller vol saber si hi ha un compromís de calendari de constitució d’aquestes comissions. De-dueix que probablement l’any 2005 ja estarà constitu-ït aquest Consorci amb una clarificació del

finança-ment per tal de resoldre les deficiències de la cober-tura social a la ciutat de Barcelona. També vol saber si s’ha parlat d’implementar el desenvolupament de la Carta quant a les formules de coordinació i de gestió i també si s’ha parlat dels traspassos de les residènci-es i d’equipaments.

El Sr. Gomà respon que en aquest moment no es pot fixar una data de constitució del Consorci, sí que es pot situar una data d’inici dels treballs de les noves comissions que serà en breu. Per part de l’Ajunta-ment no es parteix de zero, els tècnics de Serveis Personals han fet un treball exhaustiu per dotar d’una base tècnica i de finançament al Consorci. Comenta que seran els mateixos grups de treball els que fixa-ran l’agenda de temes i el calendari amb l’objectiu d’arribar el més aviat possible a un punt final dels tre-balls tècnics que permeti entrar en la fase d’adopció de decisions polítiques.

Es dóna per tractat.

b) Preguntes

8. Quantes persones gaudien l’any 99 del servei de telealarma? Quantes persones se’n beneficien a de-sembre de 2003?

El Sr. Forn formula la pregunta.

El Sr. Gomà respon amb les dades següents: l’any 1999 hi havia 2.246 persones que gaudien del servei que, en aquell moment, era de telealarma. El juny de l’any 2002 es va fer una nova contracta d’aquest ser-vei amb dos objectius: creixement quantitatiu i revisió qualitativa; el creixement quantitatiu establia que el juny del 2007 s’hauria d’arribar a un mínim de 6.000 aparells instal·lats a la ciutat. L’any 2003 s’han instal·-lat 3.579 aparells i li sembla que s’està en un ritme de creixement que permetrà arribar als 6.000 aparells instal·lats al juny del 2007, doblant el nombre actual i multiplicant per 3 els que hi havia a l’any 1999.

Creu que el segon element d’aquesta nova con-tracta és la transició del model de telealarma al model de teleassistència que incorpora tot un conjunt de serveis articulats a la terminal de l’aparell instal·lat que, bàsicament, és el servei d’urgències domiciliàri-es gdomiciliàri-estionat a través del centre municipal d’atenció a les urgències socials. Considera que gran part de les persones que reben atenció domiciliària, al llarg dels propers anys milloraran l’atenció que reben amb la instal·lació del servei de teleassistència com un ser-vei acumulat a l’atenció domiciliària.

El Sr. Forn posa de manifest que s’està parlant d’uns 6.000 aparells a finals del 2007, i en la proposta de PAM es diu d’arribar a totes les persones de la ciutat amb dependència lleu. Vol saber si el que es fixa ja per al 2007, es pot entendre com un cobriment del 100% de la població amb dependència lleu i su-port afeblit.

(9)

estarà al voltant de les 6.000 persones i que amb aquest 20% de marge es podrà arribar a l’objectiu de cobrir el conjunt de població.

Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP:

9. ¿A quins acords i compromisos han arribat la re-gidora d’Educació i el conseller d’Educació en relació al Consorci d’Educació?

La Sra. Mejías formula la pregunta.

La Sra. Subirats explica que va tenir una entrevista amb el conseller Bargalló qui va reafirmar la seva vo-luntat de desplegament del Consorci. Els Estatuts aprovats preveuen el desplegament fins al 2006; es va acordar que el desplegament s’iniciaria tan bon punt la conselleria tingués la seva política general en-degada. El conseller també va manifestar, per una banda, la seva decisió que el Consorci es desplegués a Barcelona i la seva voluntat de presidir-lo. Està pre-vista una primera reunió de treball per al dia 20 de fe-brer. Quant al calendari, les polítiques a desenvolu-par i els ritmes, de moment només pot dir que el conseller va manifestar la seva voluntat de procedir el més ràpidament possible.

Explica que, pel que fa a l’escola bressol, s’han ini-ciat converses paral·leles perquè hi havia hagut la signatura d’un preacord amb l’anterior conselleria, però entén que l’actual ha d’establir les seves priori-tats, la seva política i els seus ritmes d’inversions.

La Sra. Mejías expressa la seva sorpresa per la resposta perquè la conselleria d’Ensenyament és una de les primeres que ha començat a treballar, entre d’altres raons perquè li sembla que el conseller tenia bastant clar el que volia fer, les seves prioritats, una de les quals va ser la de presidir ell Consorci d’Edu-cació. També des de la conselleria es va anunciar la creació de l’Oficina Única de Matriculació que, final-ment, es va dir que no seria exactament una Oficina Única de Matriculació, sinó diferents oficines que a

través d’un ordinador es connectarien al Departament d’Ensenyament per fer la distribució més equitativa dels alumnes. Per altra banda, també posa de mani-fest que el primer que s’ha fet és retallar les ajudes els alumnes de P4 i de P5. Pensa que no s’han acon-seguit resultats per solucionar problemes que li sem-blen prioritaris com acabar amb la massificació de les escoles, i tirar endavant un projecte d’inversions.

La Sra. Subirats entén que aquesta és la interpre-tació de la Sra. Mejías, no el que ella ha explicat. Re-peteix que la conselleria ha d’establir les seves grans línies polítiques, i que la prioritat del desenvolupa-ment del Consorci ha estat manifestada pel conseller. També rectifica a la Sra. Mejías en l’aspecte que no és veritat que es retirin recursos per als alumnes de 4 anys, el que es fa és que el desplegament dels con-certs només es fa aquest any per a P3, que és molt diferent a dir que es retiren recursos. Reitera que el que ha explicat és la relació que s’està mantenint i com s’està actuant perquè es pugui fer el desplega-ment del Consorci. També diu que en els governs an-teriors el desplegament del Consorci s’ha dut a terme d’una manera excessivament lenta però està segura que ara serà tot el contrari.

La Sra. Mejías intervé per dir a la Sra. Subirats que espera que en aquesta reunió de treball, prevista per al dia 20 de febrer, s’estableixin qüestions prioritàries per a la ciutat i que en una futura comissió pugui ex-plicar-ne el contingut.

Es dóna per tractada.

c) Declaracions de Grup

No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi-dència aixeca la sessió a les onze hores i quinze mi-nuts.

Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement

Acta de la sessió celebrada el dia 10 de febrer de 2004 i aprovada el dia 23 de març de 2004

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 10 de febrer de 2004, s’hi reuneix la Co-missió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixe-ment, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Maravillas Rojo i Torrecilla, Montserrat Ballarín i Espuña, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Jaume Oliveras i Maristany, Ignasi Fina i Sanglas, Jo-ana Ortega i Alemany, Teresa M. Fandos i Payà, M. Caridad Mejías i Sánchez, i Xavier Basso i Roviralta,

assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

També hi és present el Sr. Jordi Torrades i Aladren.

Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Immaculada Moraleda i Pérez, Elsa Blasco i Ri-era, Sònia Recasens i Alsina, Emma Balseiro i Carreiras i Pere Alcober i Solanas.

S’obre la sessió a les setze hores i deu minuts.

(10)

II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici b) Mesures de govern c) Informes

A la Comissió:

1. Presentació sobre el nou mercat de Fort Pienc. El Sr. Portabella informa que aquest nou mercat, circumscrit a un barri de l’Eixample, ja està en funcio-nament des de fa uns mesos. Aquest mercat forma part d’un complex arquitectònic ampli on també hi ha una escola bressol, una biblioteca, una ludoteca, un centre cívic i un espai per a l’associació de veïns. En el seu entorn s’està construint una residència d’estu-diants, està acabada una residència per a persones grans i, properament, s’espera construir un IES per a nois i noies que estudien en aquest barri.

El Sr. Torrades presenta unes projeccions sobre el mercat de Fort Pienc i recorda que el mercat es va in-augurar el dissabte, si bé ja funciona des del mes de novembre. El mercat de Fort Pienc està delimitat pels carrers Alí Bei, Sicília, Sardenya i la carretera de Ri-bes, amb una àrea d’influència de 26.000 persones, aproximadament. En el mercat s’han posat 14 establi-ments i un autoservei i, per tant la mitjana està entorn les 1.900 persones per establiment. Està dividit en 3 plantes, amb zona de càrrega i descàrrega, de ma-gatzems i d’espais comuns; l’autoservei té una super-fície de 1.290 m2_{i en la planta primera hi ha el mercat}

amb 14 establiments més grans del que és normal en els mercats, alguns dels quals amb degustació. Re-corda que l’equipament està obert cada tarda fins a dos quarts de nou i que la ràtio de persones per esta-bliment és molt elevada. Afegeix que aquest mercat no se solapa amb cap àrea d’influència d’altres mer-cats de Barcelona.

Es dóna per tractat.

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions b) Propostes d’acord

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord

Districte de Sant Martí

2. Aprovar inicialment el Projecte de remodelació del mercat municipal de la Unió; sotmetre’l a informa-ció pública per un termini de trenta dies perquè pu-guin formular-s’hi al·legacions i, pel cas que no se’n formulin, elevar-lo a l’òrgan competent per a la seva aprovació definitiva.

El Sr. Portabella explica que aquesta remodelació va ser sol·licitada pels mateixos usuaris. Es van man-tenir diverses converses i, el 24 de novembre de l’any passat, es va procedir a la signatura d’un acord sobre la proposta de remodelació amb l’associació de vene-dors i de comerciants. Afirma que la remodelació d’aquest mercat, que per les seves dimensions és de superfície mitjana, ha estat acordada totalment amb els paradistes.

El Sr. Torrades presenta el projecte i explica que el mercat de la Unió té, actualment, 61 establiments, i remarca la important conscienciació dels venedors per arribar a un acord. La proposta és que d’aquests 61 establiments es passi a 33 establiments més un autoservei. L’àrea d’influència és de 20.480 perso-nes, per tant estem parlant de passar dels 336 habi-tants per establiment a 621 habihabi-tants per establiment, per tal de pujar el marge de facturació dels comerços perquè siguin viables. Val a dir que la mitjana teòrica òptima és de 36 establiments. Aquest mercat tindrà una superfície de 1.700 m2_{on s’ubicarà tant el servei}

com el mercat del fresc i, una planta altell on anirà l’autoservei. El mercat del fresc es concentrarà en una banda del mercat i es mantindran els serveis de zona de càrrega i descàrrega, brossa i magatzem.

També explica que l’assemblea dels venedors es va reunir el 17 de novembre de 2003 i que un 98% va votar afirmativament la proposta que feia l’Institut. El 24 de novembre de 2003 es va signar el conveni i en el passat Consell d’Administració de l’Institut, de 21 de gener, es va aprovar l’expedient.

La Sra. Fandos pregunta el motiu pel qual es redu-eixen tan considerablement el nombre de parades. Demana si aquesta reducció, pel que fa a aquells que ja no hi continuen, ha estat per les condicions econò-miques, o perquè ja estaven tancats o era gent gran que ja no volia continuar perquè s’havia de jubilar. Així mateix, vol saber el cost de cada parada i si és aquest igual per a tots els mercats, és a dir, si les condicions que es posen els paradistes són les ma-teixes en tots els mercats. D’altra banda, comenta que fer la remodelació d’aquest mercat significa un tancament de 40 dies aproximadament, que seria bo que coincidissin en dates de vacances.

El Sr. Torrades intervé per confirmar aquest darre-ra qüestió, ja que hi ha un compromís de què els 40 dies de tancament per obres coincideixin amb les da-tes de vacances, ja que és una condició bàsica.

El Sr. Portabella li confirma que el tancament del mercat serà parcial i que es produirà durant el perío-de estiuenc. En relació al procés perío-de disminució perío-de les parades, explica que hi ha diferents motius, el majori-tari és el càlcul de la inversió que hauran de fer en el nou mercat i si els surt rendible en funció de la seva edat. Són unes inversions que necessiten un període de temps per poder-les amortitzar. Si són persones que estan a punt de jubilar-se, l’Institut de Mercats adquireix aquestes parades a un preu constant, igual per a tots els mercats. L’any 2002 amb la remodelació del Mercat de Sant Martí es va fixar un preu i, des d’aleshores, és el que s’ha establert amb l’increment de l’IPC anual.

La Sra. Fandos insisteix a saber quant ha de pagar aquell que es queda amb parada.

El Sr. Portabella contesta que el mateix que es va pagar l’any 2002 al mercat de Sant Martí més l’IPC. La quantitat està al voltant dels 1.100 euros m2_.

Des-taca que l’important és saber que la quantitat esta-blerta no és aleatòria, i que és constant.

(11)

sobre el conveni de remodelació no han estat les ma-teixes que en altres casos, per exemple, el fet d’haver de pagar abans de haver-se fet la remodelació, etc.

La Sra. Rojo expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Fina expressa el vot favorable del ICV-EU I A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Mejías expressa el vot favorable del PP. S’aprova.

b) Proposicions

3. Instar a l’Ajuntament de Barcelona a què acati la sentència emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a instàncies de la FEGRAM, així com que es modifiqui l’Ordenança municipal de Mercats i l’Or-denança fiscal de Mercats per tal d’unificar-les res-pecte al que s’estipula als Estatuts de l’Institut Munici-pal de Mercats de Barcelona.

El Sr. Portabella explica a la Sra. Fandos que tal i com està formulada la proposició, no té gaire sentit que una proposició sigui, en realitat, un prec i, d’altra banda i molt remarcable és el fet que instar a una ad-ministració publica a acatar una sentència és inne-cessari. Demana que es reformuli la pregunta, ja que no només des de la Presidència de la Comissió, sinó des de la Secretaria General no sembla adient posar una proposició, que en realitat és un prec, a més poc freqüent, ja que l’Ajuntament de Barcelona, la Gene-ralitat de Catalunya, l’Administració de l’Estat, totes les administracions tenen l’obligació d’acatar qualse-vol sentència del Tribunal Superior de Justícia. Creu que és millor que es converteixi en un prec.

La Sra. Fandos entén que l’administració municipal no l’està acatant, i és per això que demana que es voti la proposició presentada per tal que es posicio-nin. També diu que aquesta proposició té dues parts: una primera que entén que pot ser un prec que és la que insta a l’Ajuntament a què acati la sentència, i la segona part diu que es modifiqui l’Ordenança fiscal de Mercats i creu que això és una proposició que cal votar.

El Sr. Portabella ofereix una nova possibilitat de re-dactat i mantenir-la com a proposició, ja que el con-tingut és el mateix.

La Sra. Fandos no troba sentit a aquesta proposta de modificar el contingut, que després serà votat en contra.

El Sr. Portabella proposa que es formuli la proposi-ció, que ell ja justificarà la seva resposta, i, al final, es podrà veure quina és la fórmula escrita que s’ajusta més a ambdues formulacions. Aquest suggeriment ha estat fet pels serveis jurídics de l’Ajuntament que han dit que no es pot admetre així, ni en aquesta ins-titució ni en cap altra. Es tracta d’una qüestió jurídica. Suggereix que en lloc de posar acatar es posi en compliment de, perquè no hi ha tanta diferència.

La Sra. Fandos diu que sí que hi ha diferència i de-mana que quan els serveis jurídics tinguin una apreci-ació d’aquest tipus, la diguin abans perquè ho puguin preguntar també als seus serveis jurídics. Finalment, formula la proposició tal qual està redactada.

La Sra. Mejías entén que el que s’ha fet és establir un diàleg amb els comerciants dels mercats munici-pals perquè l’Institut Municipal de Mercats intenta, mitjançant la modificació dels Estatuts, beneficiar els

interessos de l’administració per tal de disposar d’ab-soluta discrecionalitat en la seva actuació. Entén que la sentència és molt clara, que les ordenances del 2004 continuen vulnerant el que diu la sentència, amb una clara intencionalitat de frau de llei de no acatar-la. És per això, que les ordenances continuen regulant en sentit contrari al que diuen els tribunals, la qual cosa li sembla un abús i una demostració d’actituds gens adequades. Entén que l’Institut de Mercats està per a la defensa dels interessos dels comerciants.

El Sr. Portabella posa de manifest que davant dels partits polítics, hi ha un sentit institucional, que és transversal i que afecta a totes les forces polítiques. No s’imagina cap administració saltant-se una sen-tència del Tribunal Superior de Justícia perquè això suposaria una inseguretat jurídica de primera magni-tud i una ruptura de les condicions de participació de la societat, que seria greu i que situaria en un marc d’actuació al marge del marc legal. Creu que s’ha de ser curós a l’hora de fer certes lectures i certes inter-pretacions al voltant de les sentències i respectar que les administracions, que representen tothom, tinguin una actuació o una altra. També comenta que, com que la declaració de nul·litat afecta les liquidacions gi-rades a l’any 1997, creu que la intervenció que s’ha produït a causa de la sentència afecta bàsicament dos elements: un és que declara la nul·litat de l’article 8.1 de l’Ordenança fiscal en les lletres a), e), h) i d) i, d’altra banda, vol constatar que la sentència, alhora, desestima canviar la qualificació dels mercats de la Llibertat i de Santa Caterina per passar-los de prime-ra a segona categoria i el del Guinardó i Barceloneta també a segona categoria. La sentència també des-estima la qualificació dels pàrquings a efectes fiscals com a llocs de venda de classe B. Així mateix, deses-tima la consideració que era un increment abusiu la taxa per m2_{d’ocupació de les cambres frigorífiques ja}

que la sentència diu que és correcta.

Explica que en el recurs interposat es deia que no es cobrés la taxa de recollida d’escombraries en fun-ció del m2_{de la parada, i aquesta petició, òbviament,}

també es va desestimar. També es va desestimar la sol·licitud d’utilització de les places de pàrquing per a tasques de càrrega i descàrrega. Referent a la decla-ració de nul·litat de l’article 8.1 posa de manifest que l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona ha acatat la sentència, però que no hi han liquidacions que es puguin considerar afectades de les que van ser im-pugnades, perquè sobre les coses que es van impug-nar no es van cobrar diners. Hi ha una part petita, que és una excepció, que sí que es va cobrar, però cal te-nir present que en no haver-hi retroactivitat segons totes les sentències del Tribunal Suprem, no s’han re-tornat els diners. Pensa que allò que realment passa és que la sentència no ha tingut la repercussió que les persones que van posar la denúncia esperaven que tingués.

Quant a la modificació de l’Ordenança de Mercats, diu que en el Consell d’Administració de l’Institut es va aprovar la modificació.

Finalment, demana que consti en acta que no és que s’estigui en contra d’acatar la sentència, és que s’ha acatat.

(12)

que s’acata la sentència d’aquell any però, en tornar a fer les ordenances de l’any següent, es posen els articles que la sentència diu que són nuls i el que no es pot fer es tornar a impugnar, perquè això seria po-sar-se en juguesques jurídiques. El que entén és que hi ha una sentència que diu que uns articles són nuls, i que el que es pretén és que cada any s’impugnin les ordenances perquè, com que són noves, sempre es complirà la sentència perquè fa referència a cobra-ments de l’any anterior, és a dir, d’aplicació de l’orde-nança anterior. Repeteix que quan es tornen a posar els articles que la sentència diu que són nuls, és quan, efectivament, no s’acata la sentència.

Referent al Consell d’Administració diu que el que es va fer és modificar uns articles dels Estatuts. Hi ha una contradicció entre Estatuts i Ordenances i el que es fa és modificar els Estatuts i així no es podran im-pugnar les ordenances cada any. Manifesta que no està d’acord en la manera en què s’intenten arreglar les incoherències i que s’ha de fer al revés, a favor de la gent dels mercats. Li demana que no qüestioni el que fa la gent que forma part del Consell d’Adminis-tració.

La Sra. Rojo expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Fina expressa el vot contrari del ICV-EU I A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Mejías expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

Del Grup Municipal PP:

4. Instar al president de l’Institut de Mercats de Bar-celona a establir un diàleg amb els comerciants dels mercats municipals per tal d’arribar a un acord sobre el finançament dels serveis complementaris.

La Sra. Mejías formula la proposta i diu que amb la modificació dels Estatuts de l’Institut Municipal de Mercats el que es volia era no complir allò que deia la sentència: que els paradistes no han de pagar els serveis complementaris i és per això que, en el Con-sell d’Administració de Mercats no es van portar les coses prou negociades. El rerafons de tot això és una situació molt concreta, s’estan pagant uns serveis complementaris que excedeixen en molt el que han de pagar els paradistes. En aquests serveis s’ha po-sat de tot, des de serveis d’aigua, electricitat i telèfon fins al servei de detecció d’incendis, la desratització, la vigilància dels mercats i és per això que insta al Sr. Portabella a què parli amb les persones interessades i amb els representants dels diferents mercats, per-què li sembla que a un Consell d’Administració s’hi ha d’anar amb un acord per tal de que cadascú pagui el que li pertoca. Està clar que els paradistes han de pagar els serveis que consumeixen, però hi ha d’al-tres que és evident que han d’anar a càrrec de l’Insti-tut Municipal de Mercats. La sentència diu molt clar que no n’hi ha retroactivitat, però sembla que hi ha una manca de sensibilitat i de ganes de fer les coses com s’han de fer, per això s’ha arribat a una situació conflictiva. També diu que amb la modificació dels Estatuts de l’IMB no es compleix la sentència. Insta al Sr. Portabella a què arribi a acords, solucioni el pro-blema i doni respostes els interessos dels represen-tants de mercats.

El Sr. Portabella considera que s’està utilitzant una proposició per parlar de temes que no estan formu-lats en la proposta que la Sra. Mejías presenta. En relació a les converses mantingudes amb els

comer-ciants, enumera totes les reunions que a l’efecte s’han celebrat: el 17 de setembre, el 6 d’octubre, el 12 de novembre, el 18 de desembre de 2003 i el 4 de febrer de 2004.

La Sra. Mejías diu que si s’han fet tantes reunions és perquè el Sr. Portabella va dir al representant de la FEGRAM que només entrarà en diàleg si retiren el recurs interposat per adequar les ordenances munici-pals al que diu la sentència i perquè s’ha arribat a una situació en què tothom està en contra de l’actitud del Sr. Portabella. Li sorprèn que en un Consell d’Admi-nistració, amb una situació de tensió, s’hagin fet tan-tes reunions i tants diàlegs, només cal veure que no s’ha arribat a cap acord i que les persones es veuen obligades a interposar recursos per adequar la nor-mativa de l’Ajuntament a la defensa dels seus inte-ressos.

La Sra. Fandos diu que estan a favor del diàleg. També diu que no és cert que els comerciants esti-guin contents de com ha anat aquest diàleg.

Al Sr. Portabella li sembla extraordinària qualsevol proposta que sigui de diàleg, però el que li preocupa és la contínua coincidència en condemnar el diàleg per part dels partits de l’oposició. Manifesta que no pot cometre l’error de votar a favor d’allò que s’està fent. Recorda les reunions que s’han mantingut amb l’associació de mercats. Pensa que el problema no és de diàleg ni de cobertura legal, sinó que el que volen és que s’apliqui la sentència d’una altra manera i que es facin més reunions de les que s’estan fent.

La Sra. Rojo expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Fina expressa el vot contrari del ICV-EU I A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Mejías expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precs b) Preguntes

5. Diferents qüestions relacionades amb l’aplicació de l’Ordenança sobre la protecció, tinença i venda d’animals en les parades de concessió municipal ubi-cades a les Rambles de Barcelona.

(13)

El Sr. Portabella creu que la modificació de les or-denances sobre la protecció, tinença i venda d’ani-mals afecta les parades i s’ha de parlar amb ells i veure com s’aplica aquesta nova ordenança. De fet, ja estaven en una situació que calia revisar per la nova llei de protecció dels animals, que va ser poste-rior a l’ordenança que ara s’ha modificat i anteposte-rior en aquesta última modificació. Ja havien demanat uns requeriments, alguns dels quals ja estaven en tràmit, com el del nucli zoològic, en alguns casos, i el que està clar és que sí que els afecta aquesta ordenança. Comenta que ja tenen data per parlar amb ells i per veure com es tracta aquesta situació. D’altra banda, ells van fer una despesa d’aquestes parades, en con-cret el 35% del cost total, un cost econòmic de 14.080 euros, cost molt amortitzable a les parades de les Rambles, donada l’activitat comercial que tenen.

La Sra. Fandos comenta que segons converses amb els paradistes, molts encara estan pagant els préstecs. D’altra banda, el que li sembla més surrealista és que aquests paradistes estan sent mul-tats per no complir la normativa municipal, concreta-ment entre d’altres, per no complir amb la superfície neta mínima que hauria de ser de 40 m2_{, segons}

l’or-denança. Aquesta condició és evident que ells només no la poden complir, ja que són concessions munici-pals i necessiten la col·laboració de l’Ajuntament com més aviat millor. Això és el que demana que se solu-cioni amb cura i agilitat.

D’una banda, atesa la normativa municipal d’ales-hores i amb la contribució del seu esforç econòmic van adequar les seves parades atorgades per con-cessió municipal al disseny i condicions de l’Ajunta-ment. Val a dir que l’acord a què es va arribar no va estar exempt de controvèrsia. D’altra banda, resulta que la actual normativa fa que el disseny municipal no acompleixi els requisits necessaris de superfície, amb la qual cosa, els paradistes són subjecte de san-ció per aquest motiu i es troben, en última instància, que l’Ajuntament s’està multant a ell mateix.

El Sr. Portabella vol aclarir que no és cert que l’Ajuntament es multi a ell mateix, això és absurd. Pel que fa a la modificació de l’ordenança, ja ha estat ex-plicat anteriorment i pel que fa a les sancions, estan absolutament legitimades. Hi ha un canvi de marc le-gal, i per tant els paradistes com altres titulars de ven-da d’animals s’hi han d’aven-daptar. Les condicions de l’any 1999 eren altres, ara són les que són i s’han de complir.

6. ¿Quina és l’aportació econòmica que fa l’Ajunta-ment de Barcelona a la Passarel·la i al Saló Gaudí?

El Sr. Portabella comenta que aquesta pregunta va entrar fora de termini, però atesa la petició de qui la formula, la Presidència l’ha admesa.

La Sra. Ortega agraeix el gest de la Presidència atès que es tracta d’un tema de molta actualitat en ésser un esdeveniment que ha succeït fa pocs dies i que reforça la importància de Barcelona com a centre creatiu, innovador i de disseny.

El Sr. Portabella afirma que la relació que té l’Ajun-tament de Barcelona amb la moda va més enllà de les aportacions econòmiques directes i, al seu enten-dre, és la que ha d’ésser, com ara, publicitar adequa-dament l’esdeveniment i tractar curosament a les per-sones que en relació a l’esdeveniment vénen. Comenta que l’Ajuntament de Barcelona assumeix el

cost del dinar que es va oferir al Palauet Albéniz amb ocasió d’aquest esdeveniment, o la col·locació de les banderoles, la col·locació de les lones, la negociació dels videowords, així com les relacions internes per crear un entorn amb ressonància internacional dels tres esdeveniments que tenen lloc en la Fashion Week. En qualsevol cas, el més important és la col·la-boració de l’Ajuntament de Barcelona en el programa anual de potenciació del sector tèxtil, i del sector de la moda a la ciutat, en un marc on hi han diferents in-terlocutors: el sector dels teixits, de les filatures, de la moda, de la creació, etc. Tot això, consolida la capita-litat de Barcelona com a centre tèxtil pel que repre-senta la moda a la ciutat, en el vessant del disseny, de la creativitat, de la innovació i de la indústria. Aquesta programació, aquesta feina és molt més im-portant que l’aportació econòmica més directa.

La Sra. Ortega està molt d’acord en la importància de l’aportació municipal en aquest sentit més progra-màtic, però el cert és que Barcelona necessita ésser referent de Fires i Congressos. L’altre dia estaven ce-lebrant els 20 anys de Barcelona Convention Bureau on es va evidenciar la davallada del 19%, aproxima-dament, en el turisme d’incentius i de fires i convenci-ons. La Passarel·la Gaudí és un referent molt impor-tant per ajudar a l’indispensable consolidació de Barcelona com a centre de negocis i activitats i, en aquest sentit, la aportació econòmica de l’Ajuntament és desconcertantment escassa. Sol·licita que respon-gui a la pregunta i que es quantifiqui l’aportació eco-nòmica de l’Ajuntament a la Passarel·la i Sala Gaudí, més si tenim present que el Govern de la Generalitat fa una aportació de 7 milions d’euros a l’efecte.

El Sr. Portabella exposa que malgrat haver entrat la pregunta de la Sra. Ortega fora de termini, la Presi-dència la va admetre. Vol recordar que van entrar dues preguntes abans de presentar aquesta fora de termini. Quan se’n van adonar, van sol·licitar retirar una i entrar per urgència aquesta pregunta. I ara, el que afirma la Sra. Ortega és que la Presidència no ha fet els deures i que li lliuri per escrit, si és el cas. La qüestió important és consolidar l’aportació de l’Ajun-tament de Barcelona en el tema de la moda i, això, és el que s’està fent.

La Sra. Ortega vol afegir que aquesta pregunta no-més va entrar dues hores tard i que, això no és obsta-cle perquè se li contesti quina és la quantificació o aportació econòmica de l’Ajuntament de Barcelona a la Passarel·la i la Sala Gaudí, això no s’ha dit.

La Sra. Fandos comenta que si, finalment, s’accep-ta una preguns’accep-ta, aquess’accep-ta s’ha de contess’accep-tar en els seus termes, en cas contrari, és millor que no s’ac-cepti.

El Sr. Portabella comenta que està d’acord amb el seu consell.

Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP:

7. ¿Quina és la valoració del govern municipal en relació a les mesures especials establertes durant la campanya de Nadal pel comerç de la nostra ciutat?

(14)

regidor de seguretat i mobilitat els va contestar nega-tivament.

Els comerciants de Barnacentre van plantejar a l’Ajuntament la possibilitat de continuar amb aquest dispositiu especial i se’ls va dir que s’estudiaria. Per tant, la qüestió, d’una part és quina és la valoració del govern municipal en relació a les mesures especials establertes durant la campanya de Nadal per al co-merç de la nostra ciutat. i d’altra banda, si l’equip de govern té en compte les opinions dels ciutadans a l’hora de realitzar aquestes tasques.

El Sr. Portabella comenta que des de la Comissió que presideix el pot informar de l’esforç econòmic que realitza l’Ajuntament de Barcelona al voltant d’aquestes dades, com ara anuncis als mitjans de co-municació per un import de 90 milions de pessetes, aproximadament (540.910 ˛). En relació als disposi-tius especials de mobilitat suposen un decrement de la utilització del cotxe privat en favor d’un increment del transport públic, la qual cosa indica un model de mobilitat de ciutat sostenible. Comenta que també hi compta positivament l’aposta dels canvis de disseny de les garlandes de Nadal.

Es dóna per tractada.

8. ¿Quina és la valoració que fa l’equip de Govern envers les taxes d’ocupació actuals a la ciutat de Bar-celona?

El Sr. Basso comenta que, des de l’any 1996, han canviat els nivells d’ocupació a l’estat espanyol. L’any 1995 el nombre de població activa era de 12,1 mili-ons de persones, i amb el govern del Partit Popular s’ha incrementat amb 4 milions de persones. L’atur l’any 1996 era del 23%, amb 3,7 milions de persones aturades. Avui, la taxa d’atur espanyola és d’11,4% i a Catalunya del 9,3%. A la ciutat de Barcelona, dels 81.300 aturats de l’any 1995 s’ha passat a 46.000 aturats a l’any 2002. Segons l’última enquesta de po-blació activa, al final de la legislatura, hi haurà un in-crement de 4,5 milions de persones ocupades, ja que s’ha reduït la taxa d’atur un 11%, amb un creixement del PIB l’any 2003 del 2,4. A continuació, formula la pregunta.

La Sra. Rojo agraeix, encara que li sobta, el repàs de les xifres històriques referides al conjunt de l’Es-tat espanyol que ha fet el Sr. Basso per a formular una pregunta molt concreta i circumscrita al nombre de persones afiliades i cotitzants a la Seguretat So-cial a la ciutat de Barcelona. Sense ànim de posar en qüestió ni de polemitzar per la bondat de les da-des referida-des, amb la valoració de les quals però, no està d’acord, vol comentar els temes més impor-tants.

Quan es fa referència a llocs de treball s’està par-lant de persones que cotitzen a la Seguretat Social des de la ciutat de Barcelona -siguin o no siguin resi-dents-, per tant, el concepte és de persona que treba-lla a Barcelona i, en aquest sentit la ciutat ha arribat a una xifra rècord: la d’un milió de persones que cotit-zen a la Seguretat Social a la nostra ciutat. Un altre concepte és la taxa d’ocupació que, val a dir, gaudeix de molt bona salut. La taxa d’ocupació es tracta d’un

concepte relatiu. Aquí sí que es parla de residents a la ciutat de Barcelona i fa referència al nombre de persones ocupades en relació al nombre d’actius. No és el mateix el lloc de treball que la taxa d’ocupació, són dos conceptes diferents. Pel que fa a la taxa d’ocupació, que és l’objecte de la pregunta, ja s’ha dit que és molt bona, millor que l’espanyola -en referèn-cia a les xifres de l’estat espanyol esmentades-. Se-gons l’Enquesta de població activa, a Barcelona, a l’any 2003, la taxa mitjana d’ocupació era del 65,6%, és a dir, més de 2,5 punts per sobre de l’any anterior i 5 punts per sobre de l’espanyola i, un punt i mig su-perior a la mitjana europea. És clar que no està gens malament. Però hi ha una qüestió d’especial rellevàn-cia en parlar de taxa d’ocupació a la ciutat de Barce-lona i és la taxa d’ocupació femenina, que és 10 punts superior a l’espanyola, ja que es troba en el 56,4% i això sembla bàsic en una ciutat del coneixe-ment, com la que ens trobem, on el talent és impor-tant i les dones no poden estar al marge.

També vol afegir una altra qüestió important, ja que aquests dies s’està parlant molt de la indústria i sem-bla que el Sr. Basso volia fer-hi referència. Segons el concepte de l’OCDE, els sectors emergents, o els de més segur desenvolupament per als propers anys, han crescut en els últims 6 anys a la ciutat de Barce-lona -de l’any 1996 a l’any 2002- un 58,3% quan la resta de sectors han crescut un 16%. Barcelona ha fet i segueix fent una reconversió molt profunda en el seu teixit productiu, tal com la societat demana, en la línia de segmentar els processos productius, incre-mentar el treball en xarxa i la substitució de sectors productius més tradicionals per sector emergents. Avui, la ciutat de Barcelona, també segons el concep-te de l’OCDE té el 47,5% de les ocupacions denses en coneixement de tota Catalunya, és a dir, la meitat de l’ocupació densa en coneixement es troba a la ciu-tat de Barcelona.

En resum, Barcelona porta més d’una dècada substituint sectors tradicionals per sectors de futur. Així ho avala la bona salut de les taxes d’ocupació, el nombre rècord de llocs de treball i, fonamentalment, el fet que, en els sectors emergents, el ritme de crei-xement a la nostra ciutat és molt superior al ritme de creixement d’altres sectors. Significa que, efectiva-ment, s’estan substituint les velles manufactures, amb poc valor afegit i poca innovació en l’actualitat, per un altre tipus d’activitat que té a veure amb els continguts, el disseny, la innovació, la tecnologia i, evidentment això ens converteix en centre servidor de la regió metropolitana, cosa imprescindible perquè hi hagi indústria, també manufacturera renovada, a la regió metropolitana de Barcelona.

c) Declaracions de Grup