GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari Cartipàs
Acta sessió29-IV-1994 582 Designació Regidor de Culturacom a
Acords sessió extraordinària 20-V-1994 597 representant endiversos Organs,
Instituts, Empreses Municipals i altres
Disposicions generals Entitats 602
Decretsde l'Alcaldia
Normativa per a la concessió de subven¬ ConsellsMunicipals de Districte
cionsmunicipalsaentitats en matèria Districte 1. Ciutat Vella. Acords
decooperació internacional i acció hu¬ sessió 7-IV-1994 603
manitària 598
Concurs per ala concessió de subven¬ Anuncis
cionsaentitats senseafany de lucre 600 Concursos 605
Ban Anuncispublicatsenel BOP dels dies
Perunacirculació i un aparcamentorde¬ 1 al 31 demaig de 1994 606
nats 601 Notificacions 609
Ajuntament
V
de Barcelona
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió celebrada el dia 29 d'abril de
1994 i aprovada el dia 20 de maig de 1994
Al Salóde la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-nou d'abril de mil nou-cents noranta quatre, es reuneix el Consell Plenari en
sessióordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Al¬
calde Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde LluísArmet i Coma, Joan Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regidors Marta Mata i Garriga, Joaquim de Nadal i
Caparà, Juan José Ferreiro i Suàrez, Joan Torres i
Carol, Antoni Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i La¬
gares, Albert Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i Pena,
Xavier Valls i Serra, Carolina Homar i Cruz, Núria Gispert i Feliu, Francesc Narváez i Pazos, Joan
Fuster i Sobrepere, Xavier Casas i Masjoan, Francesc Trillas i Jané, Josep M. Vegara i Carrió, Antoni
Lucchetti i Farré, Francesc Vicens i Giralt, Artur Mas i Gavarró, Josep M. Samaranch i Kirner, Jordi Bonet
i Agustí, Joan Colldecarrera i Ortiz, Teresa Perelló i
Domingo, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Marcet
i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente, Modest Batlle i Girona, Joan Puigdollers i Fargas, Joan Antoni Audet i
Novell, Josep L. Olmedo i López, Jaume Alsina i Oli¬
va, Antoni Miquel i Cerveró, Enric Lacalle i Coll,Aleix
Vidal-Quadras i Roca, José Alberto Fernández i Díaz, 'Emilio Álvarez i Pérez, assistits per l'IMm. Sr.
Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Hi és presentl'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i vint minuts.
Es donen per llegides les actes de les dues ses¬
sions anteriors, extraordinària i ordinària, celebrades el 15 de març de 1994, l'esborrany de les quals ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
s'aproven.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 6 d'abril de 1994
(2098), que accepta la renúncia al càrrec de Regidor d'aquest Ajuntament presentada per l'IMm. Sr. Oriol
Bohigas i Guardiola.
El Sr. Mas creu que aquest punt obliga l'Alcaldiaa
donar una explicació tant per la forma com s'ha
produït la renúncia del Sr. Bohigas com pel caràcter
de Comissionat de la Candidatura de Barcelona a la
Capitalitat cultural europea en el 2001, que tenia el Regidor dimissionari i que nomésha mantingut durant
tres setmanes a pesar que, en opinió del Sr. Alcalde, era la persona adequada pertirar endavant la candi¬
datura. Per tant, suposa que tal dimissió, a més d'un
cansament personal, que sembla comú a altres
membresde l'equip de govern, respontambé aaltres
motius que el Sr. Alcalde hauria d'explicar.
El Sr. Lacalle lamenta que el Sr. Bohigas no s'hagi
acomiadat del Consistori en la forma habitual, cosa
que hauria permès una explicació directa i personal
dels motius de la sevadimissió; i pensa que, si més
no, l'Alcaldia hauria d'informar aquest Plenari dels
motius d'aquesta renúncia i de les seves
conseqüències, quant a les
Àrees
de Finances i Cul¬tura, en el Cartipàs municipal, que engaita una crisi
darrera l'altra.
Quedar assabentat que la Junta Electoral Central
ha expedit, amb data 5 i 14 d'abril de 1994, sengles credencials expressives de la designació, com a
Regidors d'aquest Ajuntament, dels senyors: Carles
Porrera i Sala en substitució, per renúncia, del Sr.
Josep Caminal i Badia; Jaume Ciurana i Llevadot
en substitució, per renúncia, de la Sra. Sara Blasi
i Gutiérrez.; i Francesc Xavier Muñoz i Pujol en substitució, per renúncia, del Sr. Oriol Bohigas i Guardiola.
El Sr. Alcalde requereix la presència dels ll·lms. Srs. Carles Porrera i Sala, Jaume Ciurana i Llevadot, i Francesc Xavier Muñoz i Pujol i, després de com¬ provar lesseves credencials, els pregunta si els afec¬
ta alguna causa d'incompatibilitat. Els tres nous
Regidors electes manifesten que no. Tot seguit el Sr.
Alcalde els formula la pregunta següent: ¿Jureu o prometeu per la vostra consciència i honor complir
fidelment les obligacions del càrrec de Regidor de
l'Ajuntament de Barcelona, amb lleialtat al Rei i res¬
pectar i fer respectar la Constitució i l'Estatut de Catalunya? Els ll·lms. Srs. Carles Porrera i Sala,
Jaume Ciurana i Llevadot, i Francesc Xavier Muñoz i
Pujol, dempeus, contesten que ho prometen; i el Sr.
Alcalde, atès que tots tres nous Regidors han
presentat a la Secretaria General la declaració de
béns i activitats establerta als articles 75 de la Llei 7/
1985, de 8 d'abril, reguladora de les Bases del Règim
Local, 148 de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i 30 del Reglament d'Organització,
funcionament i règimjurídic de les Entitats locals, els dóna possessió del respectiu càrrec.
Els ll·lms. Srs. Carles Porrera i Sala, Jaume Ciurana i Llevadot i Francesc Xavier Muñoz i Pujol
s'incorporen a la sessió.
El Sr. Alcalde dóna la benvinguda al Consistori als
nous Regidors i manifesta el convenciment que
sabran estar al nivell dels tres eminents Regidors a
qui vénen asubstituir.
El Sr. Porrera considera un gran honor accedir al
càrrec de Regidor de la seva Ciutat natal en substi¬
tució d'una persona de gran qualitat humana i profes¬
sional com és el Sr. Caminal; i ofereix la seva plena
col·laboració, des de la coincidència o des de
la discrepància, però amb absoluta lleialtat institu¬ cional.
El Sr. Ciurana expressa també el gran honor que
significa per a ell arribar al càrrec de Regidor de
Bar¬
celona, el qual pensa servir amb lleialtat i eficàcia
i
tenint molt clar el seu caràcter de capital de
Catalunya.
per la
incorporació
a unConsistori
queha
estat
fonamental en la transformació urbana de la Ciutat.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 7 de març de
1994 (1015),
que reservaal Comitè de
Govern les competències atribuïdes fins aleshores a laComissiód'Imatge.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 6
d'abril de 1994 (2063), que nomena Pll·lm. Sr. Joaquim de
Nadal i Caparà, Regidor de Cultura
d'aquestAjuntament, en
substitució de l'll im. Sr. Oriol
Bohigas i
Guardiola,
i
deixa
senseefecte
el
nomenamentdel primercom a Regidor de Finances.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 6
d'abril de 1994(2064), que designa el Regidor de Cul¬
tura, ril·lm. Sr. Joaquim de Nadal i Caparà
Comissionat de l'Ajuntamentper a l'impuls de la can¬
didaturade Barcelona com a capital cultural europea
per l'any
2001,
ensubstitució de l'Il·lm. Sr. Oriol
Bohigas i
Guardiola.
El Sr.Mas significaquedesprés del consensassolit
elmes de març entorn a la Candidatura de Barcelona
a la Capitalitat cultural europea en el 2001, ara els
Grups de
l'oposició s'han hagut d'assabentar del
nomenamentd'un nou Comissionat de tal Candidatu¬ rapels mitjans de
comunicació.
El Sr. Lacalle assenyala que aquest nomenament
ve atrencarl'esperit deconsensassolit el 15 de març
proppassat entorn
la Candidatura de Barcelona
ala
Capitalitat cultural europea en el 2001
i el
seu Comissionat, perquè s'ha fet sense consultar elsGrups de l'oposició (no sap si tampoc a
l'altre Grup
coalitzats en l'equip de govern), quan calia haver
obert un període de consultes en lloc de designar
directamentuna persona, perla qualsentun gran res¬
pecte, però que en la seva etapa com a
Regidor de
Finances hacontribuït a portaraaquestAjuntamenta una caòticasituació financera. Reitera que un nome¬ nament en unassumpte tan important s'havia d'haver
consultat als Grups de l'oposició, que estaven molt ben disposats, però el capteniment de l'Alcaldia ha trencatla unanimitat i aixòpotafectar negativament la Candidaturade Barcelona.
El Sr. Alcalde contesta que és inaudita la
pretensió
dels Grups de l'oposició que l'Alcaldia els
consulti la
formació del govern municipal; que en la
darrera
sessió el Sr. Mas considerà la designació del Sr.Bohigascom aComissionat de la Candidatura
feta
en funcióque ocupava la Regidoría de Cultura i,en virtutde la mateixa regla de tres, el Sr. De Nadal
fou
nomenat Comissionat pel fet d'ésser el nou Regidorde Cultura;que en ésserdesignat Regidor de
Cultura,
el Sr. De Nadal ha deixat d'ésser Regidor deFinances, càrrec des del qual contribuí no al caos,
sinó al moment més esplendorós de la Ciutat en
l'últim mig segle, (gual que ho
farà
apartir d'ara
com aresponsable de
l'Àrea
de Cultura i com aComissionatde laCandidaturade BarcelonaalaCapitalitat cultural
europeadel 2001, càrrecsperals quals està molt ben
preparat.
El Sr. Mas troba inaudit que l'Alcalde no hagi donat
cap explicació de la dimissió del Sr. Bohigas i
puntualitzaque ell no està reclamant pas interveniren
la designació de l'equip de govern, sinó lleialtat
als
pactes, de manera que si pel març esconsensuà
unComissionat, per l'abril s'havia de consensuar la designació del seu substitut; que el fet d'ésser el
Sr.
Bohigas
Regidor de Cultura era una condició mínimaque posava el seu Grup per a la designació com a
Comissionat, però treta aquesta condició, el Sr. De
Nadal, ajuíseu, no reuneixcap altra virtutper a rebre
el suport del Grup de Convergència i Unió.
El Sr. Lacalle pensa també que és inaudit que no
s'hagi explicat al Plenari i a la Ciutat una crisi de
govern. Indicaque després dels Jocs OlímpicsBarce¬
lona ha perdut una colla de candidatures, entre elles l'Agència del Medicament i el Grup Popular desitja
que Barcelona aquesta vegada guanyi la Capitalitat
cultural europea en el 2001; que l'Alcaldia hauria de
consensuar amb l'oposició les qüestions de ciutat; que l'extraordinària labor del Sr. De Nadal al capdavant de les finances municipals deu consistir en
els zeros que ha afegit al deute de la Ciutat; i que
l'Alcaldiaopta, novament, perla fugida endavant, ésa dir, la política de l'estruç.
El Sr. Alcalde replica que els Grups de l'oposició
donaren suporta la designació del Sr. Bohigas com a Comissionat de la Candidatura perquèeraRegidor de Cultura; que al final, quan una persona se'n va, és
molt fàcil dir que ho ha fet molt bé, tanmateix li hauria agradat més escoltar una prova de confiança vers la
persona que arriba; que procurarà reconstituir un
sentiment d'unanimitat i farà el gest que calgui en aquestadirecció. Afegeixque el Regidor de Cultura
és
el Comissionat de la Candidaturaperquèaixíésvadir
que haviad'ésser; tanmateix espoden trobar
línies
deconsens mitjançant laincorporacióa les tasquesde la
Candidatura de personalitats que comptaran amb un
elevatgrau de consensi té la seguretatque el
Sr.
De Nadal seràel primera proposarelsnoms adients.Remarca que no hi ha hagut cap crisi de govern;
que el Sr. Bohigas ha decidit marxar per unes raons
que ha explicat públicament i ell
només
potafegir el
seuafecte, personal i com a Alcalde, per la persona i
la tascafeta pel Sr. Bohigas i la confiança que el Sr.
Bohigascontinuï lligata la
Candidatura de Barcelona
a la Capitalitat cultural europea enel 2001,
perquè és
un delsmillors ambaixadors culturals que la Ciutat té.
Puntualitza, finalment, que de candidatures, després dels Jocs se n'han guanyat,
però
quan es guanyen l'oposicióno les consideraimportants.
La Sra. Vintró subratllaqueel seuGrup propugnà la designació d'una personalitat
cultural
quepogués
sus¬ citar el consens de tots els Grups, encara que no fosindependent, perquè cal reivindicar
també el dret i la
capacitat dels militants;tanmateix donat que, com
ha
dit el Sr. Alcalde, en aquesta Sala es posà com a
requisit que el Comissionat havia
de tenir la
condició
de Regidor de Cultura, accepta
el compromís de
l'Alcaldia d'implicar en les tasques enfavor de la
designació de Barcelona com a
Capital cultural
euro¬ pea en el 2001, el major nombrede figures culturals
de la Ciutat.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'11 d'abril de 1994 (2137), que designa membre del Con¬
sell d'Administració de l'Institut Municipal de Parcs i
Jardins, en representació del Comitè d'Empresa, el Sr. Manuel Barranco i Robles en substitució del Sr.
Julio Nolasco i Perea.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 29 d'abril de 1994 (2693), que nomena membre
de la
Comissió de Govern l'Il·lm. Sr. Josep M. Vegara i
Car-rió, en substitució de Pll·lm. Sr. Oriol Bohigas i Guardiola; i observadora la mateixa Comissió l'Il·lm.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 29 d'abril de 1994 (2694), que designa l'll im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot representant de l'Ajuntament al
Plenari del Consell Municipal de Benestar Social, en substitució de la ll·lma. Sra. Sara Blasi iGutiérrez.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 29 d'abril de 1994(2695), que nomenamembre del Consell Munici¬ pal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi el Sr. Carlos
Tomás i Gómez en substitució, per defunció, del Sr.
José Marín i Romagosa.
De conformitat amb la proposta formulada pel Tri¬ bunal qualificador delconcurs ordinari per a la provisió de la plaça d'Interventor General d'aquest Ajunta¬ ment: excloure els candidats Srs. Boada Oliveras, Ramon; De Prado Alonso, Rodolfo; GarcíaCapdepon,
Pedró M.; Lamuño Suárez, Marcelino; Mora Mora,
Joaquim; Pons Rebollo, Manuel; Rodríguez Busto,
José Félix; Ruiz Sánchez, José María; Saíz Salvador, Pedro; i Xiol Ríos, Carlos, per no acreditaren la forma
requerida el coneixement de la llengua catalana
d'a-cord amb allò que es preveu a les bases específiques
de la convocatòria. Resoldre el concurs afavor de Sr.
Lluís Mata i Remolins d'acord amb la classificació
següent: Mata Remolins, Lluís, 24,90 punts; Tarrats
Fontanelles, Eduard, 9,89 punts; Muñoz Juncosa, An¬
tonio, 9,65 punts; i Pinilla García, Joan Carles, 4,47
punts. I donar-ne compteal Ministeri per a les Admi¬
nistracions Públiques.
Durant la lectura i aprovació d'aquest punt de l'ordre del dia ha romàs fora del Saló de sessions l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
El Sr. Puigdollers felicita el Sr. Mata i li desitja molts d'èxits enel càrrec peral qual haestat designat.
El Sr. Fernández felicita alhora el Sr. Mata pel seu èxit, i l'equip de govern perla forma de concurselegi¬
da per proveir la plaça d'Interventor Municipal.
Els Srs. Lucchetti i Closse sumen a la felicitació al Sr. Mata pel resultat del concurs.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia pels quals, en virtut de concurs, es nomena:
a) Amb data 4 de març de 1994: el Sr. Manuel
Nebot i Adell, Cap del Servei de Promoció de la Salut
(1214); el Sr. Antoni Cabrera i Gómez, Director de
Centre Cívic (1215); el Sr. Fernando Wilhelmi i Lizaur, Director Administratiu de l'Institut Municipal d'Història
(1216); i la Sra. Carme Homs i Arnaldo, Cap del Negociat d'Atencions de l'Estat (1217).
b) Amb data 11 de març de 1994: la Sra. Gemma Arau i Ceballos i el Sr. Enrique Salamanca i de Alca¬ raz, Responsable de Projecte de
l'Àrea
d'Urbanisme (1369 i 1370).S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i
Àlvarez.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 22 d'abril de 1994, que: aprovael Programa d'activitats a
desenvolupar per l'Oficina Muncipal d'Informació al
Consumidor i el seu pressupost, acollint-se al sistema
de col·laboració que s'articulaa l'Ordre de 7 defebrer
de 1989; sol·licita a la Generalitat de Catalunya la
subvenció per aactuacions en matèria d'informació al consumidor i l'usuari, per import de 41.150.000
pessetes; assumeix el compromís de finançament del
programa en
la
part
nosubvencionada; i afecta
indefinidament els béns adquirits amb càrrec al Pro¬
grama, a la protecció del Consum.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 22 d'abril de 1994, que accepta la subvenció de
956.995.298pessetes assignadaperla Generalitatde
Catalunya, període de gener a agost, tots dos mesos
inclosos, de 1994, destinada al funcionament dels Centres docents municipals.
El Sr. Fernández demana informació sobre l'ava¬
luació dels costos de funcionament dels centres docentsmunicipalspercomparar-la amb la subvenció rebuda de laGeneralitat.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 24 de gener de
1994 (270), que faculta la SPM Barcelona Activa, SA, per a la transmissibilitat a tercers del dret de superfície sobre el terreny de propietat municipal
destinat a l'edificació del Fòrum Nord de Tecnologia, d'acord amb la condició cinquena reguladora de
l'esmentatdret, aprovada pel Consell Plenari el 15 de juliol de 1993.
S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Mas,
Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, ~
Marcet, Fabregat, Batlle, Puigdollers, Audet, Olmedo,
Alsina, Miquel, Porrera, i Ciurana, i amb l'abstenció de
la Sra. Vintró i els Srs. Lucchetti, Vicens, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández i
Àlvarez.
Ratificar els contractes següents de permuta financera de tipus d'interès i d'assegurança de canvi realitzats durant el primer trimestre de 1994:
a) Permuta financera de venciment 29 d'abril de
1998 i al tipus d'interès fix del 8,14%, del préstec de Banca Catalana de 2.500 milions depessetes.
b) Permuta financera de venciment el 18 de març de 1985 i al tipus d'interès fix del 7,73% des del 18 de setembre de 1994, del préstec del Banco de
Bilbao-Vizcaya.
c) Permuta financera amb Sumitomo Bank Capital
Markets, Inc. de venciment el 14 de generde 1993 i al
tipus d'interès màxim del 9% i mínim del 7,35% del préstec de ABN Amro Bank de 2.000 milions de
pessetes.
d) Permuta financera de venciment 28 de juny del
2000 i al tipus d'interès Mibor més2,85% en l'emissió
de notes per un import de 2.510,6 milions de pessetes.
e) Permuta financera de venciment 30 de juny del
2003 i al tipus d'interès Mibor més 3,20% en l'emissió
de notes per un import de 10.042,4 milions de pessetes.
f) Permuta financera amb Bank of America de
venciment 22 de juliol de 1997 i al tipus d'interès màxim del 8,75% i mínim del 7,45% dels préstecs de
Banco Atlántico i Deutsche Bank (Banco Trans). i
g) Assegurança de canvi amb Banca Jover per un
import de 3.661.920,39 ecus i un contravalor de
586.273.454 pessetes amb data valor de 29 de juliol de 1994; i
h) Assegurança de canvi amb Bank of Tokyo per .*,»
un import de 2.186.700.000 iens i un contravalor de
3.048.259.800 pessetes amb data valor de 6 de juny de 1994.
El Sr. Fernándezanticipa l'abstenció del seu Grup
perquè tot i que és positiu reduir les despeses
financeresmitjançantcontractesde permuta financera de tipus d'interès i d'assegurança de canvi, encara
és
mésnecessari reduir el volum de l'endeutament muni¬
cipal.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle,
Vidal-Quadras, Fernández, i
Àlvarez.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 15 i 22 de
a) S'aprova
el Plec de condicions del contracte
dels serveis de vigilància i seguretat de l'Oficina
Permanentd'Atenció Social i escontractadirectament
tal
prestació amb
Vigilantes Seguridad Exprés, SA,
pelpreu
de 21.860.580
pessetes
(1543).
b) S'aprova
el Plec
de condicions d'un contracte
per a
la
gestió d'un Pla
d'atenció
social integral al
Poble-sec iescontracta directament tal prestació amb
Progess,
Projectes
i Gestió de Serveis Socials, SL,
pelpreu
de
56.577.600 pessetes (1773).
c) S'aprova
el Plec de condicions d'un
contracteper a la
gestió d'un
Pla d'atenció social integral
aCan
Baró i escontractadirectament tal prestació amb Téc¬
nicas para la
Iniciativa, SA, pel
preude
56.594.782pessetes
(1775).
El Sr. Puigdollersobservaque unavegada
més,
permotius d'urgència, es presentenalhora
l'aprovació
del Plecde condicionsil'adjudicació d'unscontractesquesuperen les
previsions de les bases d'execució del
Pressupost; que conseqüentment, cal abandonar tal
pràctica; i que
donat
que enel
mesde desembre
enunexpedient similar
s'advertí
unadeterminada relació
entre l'empresa Progess i funcionaris i contractats laboralsd'aquest Ajuntament, ha de demanar, encara
que no hi vegicap
il·legalitat, més rigor
enla gestió.
La Sra. Vintró mostra la seva sorpresa per lessombres quanta la legalitat d'aquests expedients que ha llençat el Sr. Puigdollers tot
confiant
quetal
Regidor farà extensius
els
seusescrúpols
aaltres
Administracions. Subratlla que després d'haver fet la pertinent consulta al'Àrea
dePersonal,
noté
cap dubtejurídic; i que no hi hacap menade finançamentirregular, sinó la
preocupació
peratendre
unes situacions socials d'urgent necessitatagreujades per la crisi econòmica._
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle,
Vidal-Quadras, Fernández, i
Àlvarez.
Quedar assabentat de la resolució del Ministeri de Cultura sobre tres obres propietat del pintor Miquel Viladrich i Vilaprocedents de l'exposició organitzadaa Barcelonal'any 1938 pel Ministeri
d'Instrucció Pública;
i procedira la devolució als hereus de l'esmentat pin¬ tor de les obres: "Heroi de l'Ebre" oli sobre fusta; "La Núvia", oli sobre fusta; i "Noi d'Olot", oli sobrefusta.RatificareI text dels convenissegüents:
A) Amb el Ministeri d'Obres Públiques, Transports i
Medi Ambient, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntamentdel Prat del Llobregat, el Consell
Comar-f cal del Baix Llobregat i la Mancomunitat de
Municipis
de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, relatiu a
la
cooperacióen lesinfrastructures i el medi ambientdel
Deltadel Llobregat.
B) Amb la Municipalidad de San Pedro de Sula,
i> Honduras, de col·laboració tècnica amb diversos
camps.
C) Amb la Universitat Autònoma de Barcelona, de
cooperació en intercanvi d'informació, desenvolupa¬
mentde projectes de recercai programesde
formació
i divulgacióen el camp de la botànica.D) Amb el Centre de Cultura Contemporània,
relatiu a la redacció dels textos i tria de les
il·lustracions dels diferents volums de l'obra"Memòria Ciutadana dels Jocs de Barcelona".
El Sr. Fernández demana que en una propera sessió s'aclareixin determinats aspectes del conveni de cooperació en les infrastructures i el medi ambient
. del Delta del Llobregat, sobretot pel que fa a la nova
incineradora del Port-ZonaFranca, adesenvoluparen el Pla director, i a l'encàrrec que es fa a l'empresa
BarcelonaRegional.
El Sr. Alcalde aclareix que Barcelona Regional és
unasocietat promogudaperSocietats metropolitanes. El Sr. Puigdollers, referint-se al conveni amb el Centre de Cultura Contemporània, recomana que es miri més cap al futur en lloc de fer memòria del
passat; i assenyala que no ha vist l'informe de
l'Interventor sobre tal conveni; que no és el moment de gastar11 milions depessetes enaqueststreballs; i
que s'hauria d'explicar els motius pels quals aquest
conveni arriba al Plenari amb sis mesosde retard.
El Sr. Alcalde contesta que servarel record de les
coses no té res de dolent i que el Grup de Conver¬
gència i Unió no s'hauria d'obsessionar tant per l'èxit
de 1992.
El Sr. Mas puntualitza que el seu Grup és ben conscient de l'èxitde 1992,que ha subratllaten públic i en privat; i que l'Alcaldia hauria d'aclarir per què
s'esmercen 11 milionsen talestudi.
El Sr. Alcalde replicaqueel Grup de Convergència i
Unió és tan conscient de l'èxit de 1992 que sovint fa comparacions amb Tibigardens; i que els 11 milions
estan ben gastatsperquè, apart de la memòria oficial dels Jocs, cal també una memòria ciutadana que faci
la història de la transformacióde Barcelona.
Designar, a proposta del Grup de Convergència i
Unió: membre del ConsellMunicipal Permanent l'IMm.
Sr. Daniel Fabregat i Llorente en substitució de l'IMm. Sr. Antoni Marcet i Rocabert, el qual passarà a ser
suplent de l'anterior; i suplent de l'IMm.
Sr.
Jordi Boneti Agustí en el mateix Consell el
Sr.
JaumeCiurana i
Llevadot.Designar, a proposta del Grup de
Convergència
i Unió, representant de l'Ajuntament de Barcelo¬
na a l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i
Tractament de Residus l'Il·lm. Sr. Fèlix Amat i
Par-cerisa en substitució de l'Il·lm. Sr. Daniel Fabregat i
Llorente.
Quedar assabentat de l'escrit adreçat a l'Alcaldia
pel President del Futbol
Club Barcelona
enquè
es confirma la disposició de tal entitat a estudiarconjuntament amb l'Ajuntament
-i col·laborar-hi
enla
forma que es convingui- iasolució
dels següentsproblemes: reducció al
màxim el nombre de vehicles
aparcats a les vies públiques a
les immediacions de
l'Estadi, en un radi d'un quilòmetre; millorament de
l'avinguda de Joan XXIII i de
la connexió amb la
d'Arístides Maillol; eixamplament del carrer de la
Maternitat; ús compartit del futur pàrking del campus
amb la Universitat i altres possibilitats d'aparcament
en superfície i subterrani;
sortides segregades dels
vehicles dels abonats i autoritats; estudi sobre la
procedència d'assistents de
fora
de
Barcelona,
promoció d'autocars i "parkand ride"; de
promoció
de tarifes de taxi i bus especials per al futbol;
transparència del tancament
exterior, arbrat i altres
mesures d'adequació de l'esplanada de
l'Estadi;
estudi del qual estractaria dins del marc
de la decisió
dels usos definitius al conjunt de terrenys del Futbol
ClubBarcelonaala zona.
El Sr. Fernández, després de valorar molt
positi¬
vament l'escrit del President del FC Barcelona sobre l'entorn de l'estadi, apunta també com a temes pendents la
urbanització de la Travessera de les
Club Laietà, l'ordenació de la confluència de les avingudesd'Arístides Maillol i de
Xile i
l'habilitació
pro¬ visional, fora dels dies de partit, dels aparcamentscom a instal·lacions esportives de les escoles públi¬
ques del Districte de les
Corts. Aprofita
l'ocasió
perrecomanar que se cerqui una
solució
ala proble¬
màtica urbanística que afecta el RCD Espanyol,
sobretot pel que fa al camp de la
"Chatarra" i
al'or¬
denació de la plaça de Ricard Villa.
El Sr. Alcaldecreu quecal aprofitar l'actual moment expansiu del Barça en
què està produint
el condi¬
cionament de l'interior del seu camp per demanar-li
també un esforç sobre l'entorn exterior, que no
s'adiu
amb laqualitat de l'interior,especialment: la manca
de
verd, l'excessiva opacitat i, sobretot, la butlla en matèriad'aparcamentsalvatge,qüestió difícil de solu¬
cionar, per a la qual cosa
és indispensable la
col·laboració del Club a mentalitzar els seus segui¬dors.Anuncia que en els propersdies es
publicarà
un ban de l'Alcaldia tendent a reduir les invasions de vehicles aparcats que es produeixen enocasió de
determinats esdeveniments singulars com ara partits
de futbol o concerts, i també els caps de setmanaen
el PortOlímpic.
S'inicia, totseguit, el debat delsassumptes
inclosos
a l'ordre deldia:
COMISSIÓ DEGOVERN
Ratificar l'acordde la Comissió deGovern, de 21 de
gener de 1994, pel qual s'aprova
provisionalment el
Pla especial d'ordenació del sector Via
Augusta-Bonanova "Porta de Sarrià" amb les modificacionsno
substancials resultants de l'informe de la Unitat de
Planejament i amb estimació de les
al·legacions
relatives a les precisions sobre la necessitat de com¬
pletar la documentació i a la
justificació
de
determinats aspectes del Pla, i
desestimació
de la resta.El Sr. Amat indica que aquest Pla hauria d'incloure
unes precisions que asseguressin la
implicació dels
veïns afectats en la seva execució i, peraixò, el seu
Grup esdecantaper
l'abstenció.
El Regidor d'Urbanisme, Sr. Lucchetti,
aclareix
que aquest Pla s'ha discutit àmpliament ambels
veïnsafectats i que l'execució del pla d'etapes
tindrà
encompte, òbviament, la participació dels veïns, la qual
s'ha de canalitzar permitjà del Districte.
El Sr. Amat precisa que l'abstenció s'ha d'in¬ terpretar com una cautela; que el Districte col·la¬
borarà a tirar endavant una actuació que és ben
necessària; i que està prevista la
construcció
d'unaparcament subterrani per donar servei al veïnat
del
barri.
El Sr. Alcalde remarca que el Sr. Amat és també
equip de govern encara que, per la seva
pròpia
voluntat, noestigui integrat a la Comissió de
Govern.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Mas,
Sama¬
ranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina,
Miquel, Porrera, iCiurana.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 22 d'abril de 1994, pel qual s'aprova inicialment la
modificació del Pla General Metropolità al sector de
Sant Andreu-la Sagrera i s'acorda la suspensió de
l'atorgament de llicències de parcel·lació, enderroc i
edificaciópel termini d'un any enels
àmbits definits
enel plànol de delimitació annex, en
el ben entès
ques'incorpora la precisió acordada
pel Consell Plenari el
26de novembre de 1993.
El PrimerTinent d'Alcalde, Sr. Armet, recorda que
l'origen d'aquestdictamen se
situa
enles jornades de
reflexió que estingueren al començamentdel mandat
sobre la zona de Sant Andreu-la Sagrera amb
participació de destacats urbanistes; que un promotor
privat féu un encàrrec a un arquitecte
de
reconegutprestigi internacional i
simultàniament
escomençà
a treballar per expressar uneslínies directrius de
planejament de la zona d'acord
amb l'article 125 del
Reglament de Planejament i
això donà lloc
a una con¬ sulta molt seriosa i oberta quant a graus departicipació, cartografia i
alternatives; i
queposterior¬
ment l'Àread'Urbanisme assumí la responsabilitat del planejament i analitzà unaqüestió apassionant des
del punt de vista urbanístic i
ferroviari, i estratègica i
clau per al Districte.Esmenta com a requisits indispensables per a por¬
tar a bon port aquest planejament
urbanístic:
la definició d'allò que es vol fer, sobretot tractant-sed'una peça de territori de 226
Ha
queha de tenir
unacoherència i unavertebrado amb l'entorn, en comptes de crear una realitat idíl·lica però aïllada del seu
context. Explica, doncs, que presa la
decisió
de situara la Sagrera l'estació
ferroviària
queha de rebre el
tren d'alta velocitat, s'han preparat amb el Ministeri competent unesbasesque determinenl'amplada, lon¬
gitud, el sistema de plantes
de la
novaestació, els
usoscomplementaris dels estrictament
ferroviaris, els
serveis colaterals, les vies de penetració a la Ciutat
(quatre d'amplada normal i dues
d'amplada europea),
el principi de la cobertura total dintre
d'allò
quesigui
tècnicament possible, l'emplaçament fora de l'àmbit de les instal·lacions de mercaderies i dels tallers de manteniment, i la voluntat decreació d'ungran parcli¬neal des dela Trinitat a la plaça de les Glòries.
Concreta que l'aprofitament urbanístic
tendirà
a compensarlainversió global de latransformació urba¬
nística i ferroviària i de la integració de les infras¬ tructures; que l'edificabilitat global és de 1,2 m
de
sostresobre l'àmbit de totel pla;que s'hauran defixar
uns criteris de distribució de les càrregues entre les
propietats de la zona, per a la qual cosa es compta
amb l'avantatge que hi ha grans propietats i pocs
propietaris, amb uns punts
conflictius
ques'han
avaluat generosament entre 1.200 i 2.000
milions de
pessetes;que l'edificabilitatque correspon aRenfe
se situarà preferentment en els seus propis terrenys; que el projecte ferroviari escoordinarà amb el
desenvolupament del planejament municipal
de
l'àmbit, és a dir, que per primera vegada s'admet
la
necessitat de compatibilitzar els objectius d'una gran infrastructura i els del planejament urbà, quan normalment els primers han anat dissociatsdels
segonsambuns costos enormes per ala Ciutat.
Destaca que la proposta preveu la
creació d'un
gran parc lineal, és a dir, un passeig de 3,5
Km. de
llargada amb una ampladaque oscil·la entre
els 150 i
els 300 metres, el qual enllaçarà el nus de la
Trinitat
amb la plaça de les Glòries i amb una
possible
continuïtat de futur fins al litoral; que defineixtambé
elements de la trama viària urbana, després de
fer
simulacions per ordinador per evitar l'efecte barrera
i
estació, en garantir la
connectivitat amb el sud i el
centre de la Península, ha d'ésser funcionalment important
i
convertir-se,
amés,
encentre
de
terciarització d'umentorn que no ha gauditd'elements
queli
permetessin
undesenvolupament
autònom;
queel sistema intermodal ha d'assegurar la connectivitat
entreel sistemaferroviari i els sistemes convencionals
de la manera més racional possible; que cal valorar adequadament
la continuïtat dels barris de Sant
Andreu, la Sagrera, el Bon Pastor,
el Baró de Viver,
laTrinitatVella i la part nord del Districtede Sant Martí,
elsquals quedaran
relligats amb aquest eix tant singu¬
lar i potent; que en
el Pla
General Metropolità
aquestàmbitvenia marcatmajoritàriamentcom a zonaindus¬
trial i la proposta
és
coherentamb la voluntat de
desenvolupar a la Ciutat
indústria
lleugerai
no contaminant que crea valor afegit i pot coexistir perfectamentamb l'habitatge i amb
altres
usostradicionals, és a dir, amb la nova indústria de finals
del segle XX, ben
diferent de la del segle XIX, la qual
exigia gran
superfície,
granocupació de mà d'obra i
gran
cavallatge;
i
que, pertant,
es proposamés
habitatges dels previstos en
el Pla General Me¬
tropolità, però
també reequilibri d'activitats
enel
conjunt del sector,
de
manera quehi ha
unamillora de
51 Ha. d'espai lliure i una
reducció
del'ús ferroviari de
28 Ha.; que sobre un sostre
global potencial existent
de 229 Ha de territori, es preveuen 958.000 m2 d'ús
industrial i 550.000 m2 d'ús residencial; i que la
important zona verda es
convertirà
en undels
gransparcs urbans de
Barcelona
ques'afegirà als de la
Ciutadella i al situata la perllongació de la Diagonal.
Subratlla també que la proposta ha estat molt participada, molt
treballada, molt viscuda i molt calcu¬
lada quant a les seves potencialitats; que es
faran
estudis complementaris per assegurar
l'èxit
de
finançament; que
l'operació
potésser beneficiosa
pera Renfe perquè en pot obtenirun resultat
superior als
costosde trasllat; que els altres operadors hauran de
pagar les compensacions pertinents
i
estanperfectament localitzades les operacions a
càrrec de
l'Ajuntament; que la proposta presenta una
doble
funcionalitat: oferir lleure a la població i permetrel'entrada del tren d'alta velocitat; que té un des¬
envolupament llarg, però la planificació
temporal de
l'entrada del tren d'alta velocitat crea un incentiu
urbanístic de primera magnitud perquè obligaa
la
pre¬sa de decisions que marquen el futur,
ja
quela
penetració en unteixit fortament urbanitzatconstitueix el punt crític de la construcció d'una línia d'alta
velocitat i això ha fet avançar unes bases que no tenen uncaràcter estrictament ferroviari sinó ciutadà, les signades pel Sr. Alcalde en un vagó de tren,
amb
les quals les infrastructures es posen al servei del canvi de la Ciutat; i que es tracta, endefinitiva, d'un
planejament profundament popular que
donarà
grandignitat i potènciaa unbarri de Barcelona.
El Sr. Fernández, després d'agrair les
reunions
informatives ofertes pels Srs. Armet i
Lucchetti,
cons¬ tata que la proposta afronta lapenúltima
granassignatura que Barcelona té pendent en el camp urbanístic: la transformació del sector de Sant
Andreu-la Sagrera, avançant vers
l'urbanisme del
segle XXI, objectiu, però, que no ha de fer
perdre la
preocupació
perl'execució dels Plans
especials de
re¬
forma interior, gairebé tots els quals resten encara
inacabats.
Reconeix que el document en debat
aborda la
transformació de la porta de darreradel barri de
Sant
Andreu-la Sagrera per convertir-la en el granportal
nord de la Ciutat i en la segonafaçana d'aquestsbar¬ris i posafia l'aïllament dels barris del Bon Pastori
del
Baró de Viver; que es tracta, doncs, d'un projectetranscendental, afavorit per la necessitat d'executar
unes inversions en infrastructura que fan possible la
transformació urbanística de l'entorn, l'increment de leszones verdes i del parcd'habitatges del sector, la
millora de la xarxa de comunicacions, la injecció en
l'economia de molts milers de milions en inversions, i la recuperació de més de 200 Haen el tram
comprès
entre el pontde Calatrava i el nus de laTrinitat.Tanmateix observa que abans de l'aprovació provi¬
sional hauria dequedar resolta la
compatibilització del
document en debat amb el Pla especial de la Maqui¬ nistaaprovat per la Generalitat enús
d'unesfacultats
desubrogació, de les quals esGrup Popular jaféu,
en el seu dia, la pertinent valoració; i que caldriatambé
redactar un informe sobre l'impacte en el comerçdel
sector i el perill de la implantacióde grans
superfícies
comercials (com succeí a la zona de Diagonal Mar ode Renfe Meridiana) enelsterrenysde la Maquinista-GEC Alsthom i en el centre terciari previst en l'entorn
de l'estació de la Sagrera amb els consegüents
perjudicis per al teixit comercial ja
existent i amb el
risc que la viabilitat de tals
superfícies condicioni el
desenvolupamentdel Planejament urbanístic.
Afegeix
que la insuficient informació oferta a les
entitats
ciutadanes i veïnals i als comerciants del Districte s'hauria de completar amb uns veritables
esforços
d'aproximació i acceptació
d'alguns
dels
seussuggeriments i amb la
incorporació
al'expedient dels
parers dels Districtes de Sant Andreu
i de Sant Martí
en la partque l'afecti.
Suggereix, també, que el
període d'informació pú¬
blica s'hauria d'aprofitarperestudiar la possibilitat
de
revertir alguns dels beneficis que es
poden obtenir
amb aquestamodificació del PlaGeneral Metropolità,
en altres indrets del mateix Districte mitjançant la per¬
muta de zonificacions i d'intensitats edificatòries per tal de poder esponjar una part
del nucli vell del
Districte i evitarque la barreraferroviària
nopugi
con¬ vertir-se en una altra de verda, cosa que preocupa aalgunes entitats,
sinó
quemillori la connectivitat entre
els barris; que tal període hauria de servir
igualment
per definir uns nous
equipaments (centres
cívics
o instal·lacions esportives) i fer possible larecuperació
del patrimonihistòrico-artístic
de laSagrera; i
que, ala
vista de les noves inversions, s'ha de valorar tambél'encert dels quantiosos recursos esmerçats en
la
remodelació de l'estacióde França.
Considera que la propostaen
debat obliga
amodifi¬
car determinatsaspectes del Pla intermodal; i apunta
la conveniència d'estudiar la reconversió del traçat ferroviari que discorre per dessota
de la Meridiana i
que quedarà infrautilitzat, en
l'esbós d'una
novalínia
de metro per millorar laconnectivitat de determinats
barris. Creu igualment que cal
resoldre la connexió
dels nous vials amb el barri de la Trinitat Vella, fins alqual hauria estat
convenient estirar l'àmbit territo¬
rial de la proposta avui
presentada;
ques'hauria
d'estudiartambé el possible trasllat de la
presó de la
Trinitat; que caldefinir amb
més exactitud la connexió
de la ronda del Litoralamb el pontdel Molinet;que
cal
discor-ren al llarg del parcperquè no esconverteixin en una
segonaversió de la Meridiana; que s'ha
de reforçar el
caràcter intermodal de l'estació de la Sagrera
construint-hi damunt una terminal d'autobusos per economitzarespais; quecal reduir les expropiacions a
les mínimesindispensables i procurararribar aacords amb els afectats; que la cobertura de l'entramat fer¬
roviari mitjançant lloses hauria d'ésser pràcticament total i anar a càrrecde la Renfe jaque es beneficiarà
dels índexs d'edificabilitat atribuïts als terrenys de la
seva propietat; que, tanmateix, en el cas que aquest
Ajuntament hagués d'assumiruna partd'aquestscos¬
tos,caldriaprioritzar la cobertura del PrimerCinturó al
seupaspel Districte de lesCorts; i ques'ha d'estudiar
l'impacte ambiental de les noves indústries que
s'implantaran bàsicamenta lazona del Bon Pastor.
Diu, en conclusió, que el Grup Popular valora
favorablement el document presentat, però opta per una abstenció cautelar per poder-hi presentar al·legacions de conformitat amb les
consideracions
que acaba d'exposar; i confia que
podrà
votarpositivament l'aprovació provisional.
El Sr. Bonet significaque la propostade modificació del Pla General Metropolità en la zona de Sant
Andreu-la Sagrera ha defraudat el Grup de
Conver¬
gènciai Unió, el qual esperavamolt
més
de tres anys de treball. En aquestsentit manifesta que l'expedient està incomplet i no conté unes dades clares tant pel que fa a la modificació de les qualificacionsurbanístiques com pel que fa a la justificació de tals
modificacions, de l'augment del sostre edificable, de
la densitat i de la viabilitat econòmica de la proposta: lamenta, doncs, uncontingut tècnicamenttandeficient
en un document que afecta un sector que, per haver
quedat marginat del projecte olímpic, mereixia una
atenció especial i, no obstant això, els objectius proposats són difícilment assolibles envista del siste¬
ma degestió elegit.
Addueix que el seuGrup té unscriteris d'ordenació
urbanística diferents dels que es desprenen de la
proposta presentada; i assenyala que l'increment de
la zona verda està condicionada per l'efectiva transformació del sòl ferroviari a costa del qual es
produeix; que el lleure i la penetració del tren d'alta
velocitat estan molt lligats, i així, mentre no es
produeixi la transformació ferroviària, difícilment s'a¬
conseguirà una zona verda de lleure assequible als
veïns dels barris de Sant Andreu-laSagrera, partde la
qual s'hauria de resituar en el cor d'aquests nuclis
urbans (sobretot quan avui s'està ampliant l'àmbit definit inicialment en els criteris, objectius i solucions generals de planejament exposats al públic) amb la
incorporació d'un solar del Ministeri de Defensa qualificat de transformació d'ús a zona verda, ja que els veïns de Sant Andreu i la Sagrera necessiten una
major vertebrado del seu entorn i també un major
nivell de qualitat de vidaenel seu barri i això no ho fa
possible la propostapresentada.
Observa que el planejament més enllà dels in¬
teressos propis del Districte presentat està condi¬ cionat per la transformació ferroviària i per això, com
ha dit el Sr. Armet, la principalpreocupació de l'equip de govern ha estat assegurar uns beneficis a Renfe;
que el punt essencial del projecte és la implantació
d'unagran estació ferroriària a la Sagrera i tanmateix
a l'expedient no consta cap compromís explícit del
Ministeri d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient
on, atesala necessitat de la solució proposada, consti la seva disposició a dedicar-hi els recursos neces¬
saris, sinó que aquests els reclamen els particulars
mentre que les Administracions públiques i la Renfe
resten, en canvi, a l'espera dels beneficis de la
transformació urbanísticaperfer front alscostos de la
transformació de les infrastructures ferroviàries. Comenta que el benefici atorgat a la Renfe con¬
sisteix en l'atribució d'un sostre edificable injustificat
perquè en el Pla General
Metropolità
elsòl ferroviari
no té sostre assignat i, no obstantaixò, la modificació
proposada en genera una superfície molt considera¬
ble, la qual augmentarà la densitat urbana en
detriment de la qualitat de vida i no ajudarà a la vertebrado delsbarris; que es redueixen els sistemes
generals; que el parc linealse situa damunt el
sòl
fer¬roviari i, per tant, no podrà executar-se mentre no
s'operi la transformació ferroviària; que malgrat el
propòsit de vertebrado, és manté la desconnexió en¬
tre els barris afectats i el conjunt de la Ciutat; que no
queda assegurada la connexió viària amb elnus de la
Trinitat i amb la ronda del Mig; i que no consten en la
propostaelements que garanteixin la possibilitat de ti¬
rar-la endavant.
Aclareix que la seva opinió contrària a la proposta
no es basa tanten elsobjectius com en la manera de
desenvolupar-la, perquè es fonamenta en un redis¬
tribució de càrregues i beneficisdifícilment realitzable i que no li sembla justa, i perquè no hi ha inversió pú¬
blica prevista que reflecteixi una voluntat d'impulsar
l'operació, el pes de la qual es carrega damunt dels
particulars.
Significa que el seu Grup ha reiterat en repetides
ocasions que no s'havia sabut utilitzar el projecte olímpic per promoure habitatges socials o de
promoció pública a preu assequible, i tanmateix la
modificació avui presentada tampoc reflecteix una voluntat decididavers tal objectiu, especialment en el sector en transformació, probablement per causadels
criteris i paràmetres de gestió: demana, doncs, que el document presentat reculli unscompromisos seriosos
en tal direcció, perquè no es torni a perdre un altra
oportunitat com succeí a la Vila Olímpica del
Poblenou.
Diu, en resum, que pertotes les raons exposades
els membres del seu Grup votaran en contra de la
proposta de modificació del Pla General
Metropolità
en el sector de Sant Andreu-la Sagrera, undocument deficient i incomplet que no deixa clar com es fara la
gestió ni reflecteix una voluntat decidida de les
Administracions de realitzar la transformació, cosa que fa difícilment assolibles els objectius marcats; i
que, tanmateix, restaran atents a les al·legacionsque
puguin formular-se durant la informació pública.
El Sr. Lucchetti considera que els Grups de
l'oposició han fet aportacions importants en una
proposta que, per la seva trascendència, hauria de
tenir un períoded'informació pública més llarg del que
és habitual; que són injustificades les crítiques sobre la qualitat tècnica de la proposta, la qual ve a
l'aprovació inicial amb un alt nivell de
concreció,
després d'haver-se aprovat al novembre de l'any
passat els criteris, objectius i solucions generals
de
planejament de lazona.
Precisa que és impossible d'incloure a l'expedient les negociacions contínues que s'han fet amb
els
propietaris
i la
Rente, amb ia preocupació de fer
possible
el bon
descabdellament de la gestió
poste¬
rior; que si donen
resultat les
converses en curs,el
percentatged'habitatge
quegaudirà d'algun
tipus de
protecció
passarà del 20%;
queel projecte
tindrà
unperíode d'execució d'uns vint-i-cinc
anys opotser
més
i, sense comptar
les inversions
enles vies i l'estació,
uns costosque superen els 2 bilions depessetes, per al finançament dels
quals
es pensarecórrer al Fons
decohesió de la UnióEuropea; que al'hora de
redac-tar-lo, s'hatingut moltpresentla compatibilitzacióamb
el Pla especial formulat sobre els terrenys de GEC
Alsthom; que l'àrea de nova centralitat al voltant de
l'estació està prevista des defa molts anys i, pertant,
no hi ha cap nova aparició de zona terciària, que sembla lògic concentrar entorn de
l'estació
del trend'alta velocitat; que el passeig de Santa Coloma està
desertitzat i cal, precisament, atraure-hi activitat per
lligar els
barris de Sant Andreu, de la Trinitat Vella i
del Baró de Viver; que el parc lineal previst no serà
mai una barrera verda i perquè estigui al servei dels
barris circumdants i els seus laterals no es
converteixin en una via ràpida, s'ha evitat la connexió
dels carrers de València i de Mallorca; que la ronda
del Mig, a partir del punt on arriba ara, quedarà molt mésintegradaen el teixit urbà;que no hi ha increment de sostre edificable i sí, en canvi, de zones verdes i
d'espais per a equipaments gràcies a una reducció,
petita, de lazona industrial i, molt considerable, de les
instal·lacions de la Renfe que continuen
considerant-se zona viàriaencara que estiguin cobertes; i que la
distribució de càrregues prevista assegurala viabilitat de lagestió posterior.
Destaca que la modificació del Pla General Metropolità aborda l'operació de planejament més
important que encara resta per fer a la Ciutat i obre
unaperíode de reflexió, en el qual es podran debatre
tots els elements, criteris i aportacions; i que els criteris,objectius i solucions generals de planejament
previs a la proposta han tingut àmplia difusió en el
Districte i es muntarà una exposició itinerant amb
plafonsper donara conèixer l'abast de la propostaal veïns i afavorir laseva participació.
El Sr. Santiburcio, en la sevacondició de President del Districte deSant Andreu, després d'agrair el to de
les intervencions delsGrups de la oposició,en rèplica als retrets de densificació urbana que s'han fet a la
proposta, argumenta que entre una tercera part i la
meitat del territori comprès entre la Meridiana, el car¬
rerde Santanderi el Besòs éspràcticamentundesert urbà perquè a les nits i elscaps de setmana no hi ha
ningú; que resulta extremadamentdifícil fer reeixir uns barris amb pocs habitants i completament deslligats
de la resta de la trama urbana com són el Baró de
Viver, Vallbonao ViaTrajana, perquè nohi haactivitat
econòmica i elsequipaments són difícils d'omplir; que la TrinitatVella, gràcies a les infrastructures, ha sortit
del seu aïllament comunicacional, però continua separat de la trama urbana; que, per això,
convé
si¬tuar activitato habitatge alsterrenysde lacasernadel
passeig de Torres i Bages donatque entre el barri de
Sant Andreu i la Trinitat no hi ha res iconvé relligar la
trama urbana; i que perquè els serveis i les activitats funcionin cal demanda i, en aquest sentit, la nova
estació i l'àrea de nova centralitat de la Sagrera
constitueixen un pol d'atracció que generarà deman¬
da, riquesa i activitat social ien la mesura que això es
produeixi, disminuiran els problemes que afecten el
barri.
Posaen relleu que la proposta, enjugar amb dues
centralitats, la del nusde la Trinitat i la de l'estació de la Sagrera afavoreix un reequilibri de la ciutat real;
que seria una aberració no preveure al costat
d'aquesta estació un centre terciari que tindrà gran valorestratègic; que la vialitat i la connectivitat són un dels aspectes més satisfactorisde la propostaperquè els Barris de SantAndreu, la Sagrera, el Bon Pastor, el Baró de Viver i la Trinitat estan trinxats per la Meri¬
diana, les vies del tren i el Besòs i el nou planejament
estableix noves connectivitats trencant la previsió de desdoblament de la Meridiana, suprimeix el nus
previst al pontdel Treball entre la "Submeridiana" i el
Primer Cinturó i resol la connexió d'aquesta via amb la ronda de Sant Martí i els carrersde València i de Ma¬ llorca amb la formatípica de l'Eixample.
Considera raonable que quan uns terrenys passen
d'una qualificació de zona industrial a una altra
d'habitatge, les plusvàlues generades s'apliquin a su¬
fragar els costosd'urbanització i de millora de l'entorn
amb lacobertura, nosoterrament, de les vies del tren, que ésundels somnis d'aquests barris, per posarfi al
seu aïllament.
Acaba demanant als Grups de l'oposició que
enfoquin l'assumpte des d'una perspectiva positiva i tinguin en compte les il·lusions dels barris afectats,
perquè l'aprovació provisional, es pugui acordar per
unanimitat.
El Sr. Alcalde tanca el debat remarcant la
transcendència de la proposta en debat, la qual
tornarà després de la informació públicaper ala seva
aprovació provisional, i agraint totes les intervencions
que s'han produït.
S'aprova, amb el vot en contra dels Srs. Mas,
Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle, Puigdollers, Audet, Olmedo,
Alsina, Miquel, Porrera, i Ciurana i amb l'abstenció
delsSrs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández i
Álvarez,
el dictamen núm. 2 de l'ordre del dia precisantque eltermini d'informació pública finirà el 30 de juny de
1994.
La Presidència, a les dotze hores i trenta minuts,
suspèn la sessió,que esreprèn unquart després amb
tots els membres del Consistori ressenyats al començamentd'aquesta acta.
El Sr. Bonet demana la continuació del debat del
puntnúm. 2 de l'ordre del dia.
La Presidència contesta que es tracta d'un
assumpte tancat i votat, del qual es
podrà
tornar
aparlar en el moment de
l'aprovació provisional,
després del període d'informació pública.
El Sr. Bonet lamenta aquesta decisió de la
Presidència en una qüestió, en la qual el Grup de Convergència i Unió ha volgut subratllar el
caràcter
difícilment realitzable, en els termes com s'han presentat, d'uns objectiusque, en part,
comparteix.
Ratificarl'acord de la Comissió de Govern, de 22 d'abril de 1994pel qual: a) esdenega
l'aprovació
pro¬ visional de la propostade modificació del PlaGeneral
Metropolità a l'illa compresa entre el
passeig de Ma¬
nuel Girona i els carrers d'Eduard Conde (avui avinguda de Foix), de Francesc
Carbonell i del
Capità
Arenas, aprovada inicialment pel Consell