Informe
L’ocupació i
Aquest informe ha estat aprovat per la Comissió Executiva del
Consell Econòmic i Social de Barcelona el 9 d’octubre de 2016
President en funcions: Vicenç Tarrats
Vicepresidents: Agustí Bonavia i Juan José Casado
Yésika Aguilar i Mireia Recio
Secretari general: José A. Fernández
Grup de treball
Manuel García Murillo, CCOO; Jesús Lodeiro, UGT; Mireia Recio, FTN; Ana Barluenga, Katiana Tur, Acave; Iñaki Gorostiaga, Gremi d’Hotels; Virtu Morón, Gremi de Restauració; Maria Abellanet, David Peguero, Lourdes Esteban, CETT; Anna Punyet, Cinta Daudé, Fundació BCNFP; Ana Vernet,
INS Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona.
Coordinació: Pascual Bayarri
Documentació: Francesc Maneja i Gemma Roquet Suport administratiu: Teresa Navarro i Alma Reza
D’acord amb les competències atribuïdes al Consell Econòmic i Social de Bar-celona a la Carta Municipal de Barcelona, al títol VIII, article 142.2” i al article 2 dels Estatuts: “El Consell Econòmic i Social de Barcelona, en exercici de les seves funcions, elabora estudis, dictàmens i propostes sobre matèries econòmiques i so-cials, a sol·licitud dels òrgans de govern municipal o per iniciativa pròpia. En tot cas, li correspon emetre informes /.../sobre el projectes locals de planificació de la formació professional i de les polítiques actives d’ocupació, de les grans actuacions i projectes de transformació de la ciutat, així com dels convenis i acords amb altres institucions sobre promoció social, econòmica i territorial, i de la creació de mecanismes especials per a la seva gestió”, el CESB d’acord amb el Reglament de Funcionament, i amb l’aprovació de la Comissió Executiva a l’empara de l’article 9.A, emet el següent
Dictamen
Antecedents
El regidor d’Empresa i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb les com-petències atribuïdes al CESB va sol·licitar un informe sobre la qualitat de l’ocupació en el sector turístic de la ciutat.
Aquest és un tema que ha estat present en els debats i iniciatives del CESB. L’any 2007 es va organitzar una jornada de debat sobre l’impacte socioeconòmic del turisme a Barcelona.
Introducció
Quan una ciutat d’1,6 milions d’habitants té anualment més de 7 milions de viatgers allotjats als hotels, quasi 40 milions de passatgers al seu aeroport i 3,7 milions al seu port (dades de 2015) estem davant un fet inqüestionable: Barcelona és una ciutat que està en primera línia mundial en termes turístics.
El sector turístic és una de les activitats econòmiques més importants de Barcelona, tant en matèria d’ingressos per a la ciutat com en el seu pes quant a nombre de llocs de treball. Al marge de la rellevància econòmica de les activitats totalment pertan-yents a aquest sector, com l’hoteleria, les agències i els guies turístics, cal tenir en compte el seu impacte en altres activitats, com la restauració, el comerç, el transport o les activitats d’oci i culturals, ja que en determinades zones de la ciutat, la demanda dels visitants és la seva principal font d’ingressos.
La multiplicitat i la barreja d’usos de les activitats vinculades, directament i indirec-ta, al turisme que es produeixen al territori, fa complicat determinar l’impacte exacte que el turisme suposa en termes d’activitat econòmica i d’ocupació. Si bé resulta clar incloure-hi determinats subsectors, com l’hoteleria i les agències de viatges, resulta més complicat estimar el seu impacte en la restauració, el comerç o el transport, on es barregen serveis per a residents i per a visitants. Al mateix temps s’ha d’assenyalar l’heterogeneïtat de la demanda turística en aquests sectors. És de primer nivell a Ciutat Vella, l’Eixample i Gràcia, o determinats barris de Sant Martí, i, en canvi, és irrellevant en altres districtes com Nou Barris, Sant Andreu o Sants-Montjuïc.
El turisme, referent global
Al llarg de les darreres dècades, el turisme ha experimentat un continu creixement i una profunda diversificació, fins a convertir-se en un dels sectors econòmics que creixen amb major rapidesa al món. El turisme mundial guarda una estreta relació amb el desenvolupament i s’hi inscriuen un nombre creixent de noves destinacions any rere any. Aquesta dinàmica ha convertit el turisme en un motor clau del progrés socioeconòmic de molts països.
Segons l’Organització Mundial del Turisme, avui en dia, el volum de negoci del tu-risme iguala o supera el de les exportacions de petroli, els productes alimentaris o automòbils. El turisme s’ha convertit en un dels principals actors del comerç inter-nacional, i representa una de les principals fonts d’ingressos de nombrosos països en vies de desenvolupament. Tanmateix és també beneficiós, en termes econòmics i d’ocupació, per als països industrialitzats i desenvolupats.
El turisme ha experimentat un creixement ininterromput al llarg dels darrers anys. Les arribades de turistes internacionals han passat de 25 milions en 1950 a 278 mi-lions en 1980, 527 mimi-lions en 1995 i 1.133 mimi-lions en 2014. De forma anàloga, els ingressos han passat de 2.000 milions de dòlars el 1950, a 104.000 milions el 1995 i 1.425.000 milions el 2014.
1/11 OCUPACIÓ
$ EEUU
1,5 BILLONS
EN EXPORTACIONS INTERNACIONALDEL COMERÇ
6%
DE EXPORTACIONS DE SERVIES
30%
Font: Panorama OMT del turismo internacional. Edición 2015. Organización Mundial del Turismo
Segons les previsions a llarg termini de l’OMT incloses a l’informe Tourism Towards 2030, les arribades de turistes internacionals a escala mundial creixeran un 3,3% anual entre 2010 i 2030, fins arribar als 1.800 milions.
ha estat el cinquè any consecutiu de fort creixement. En aquest sentit, Europa va lide-rar el creixement en termes absoluts, amb 15 milions més de turistes el 2014 respecte l’any anterior i un total de 582 milions de visitants internacionals.
Arribades de turistes internacionals. Milions
1990 1995 2000 2005 2010 2013 2014*
Món 435 527 674 809 949 1.087 1.133
Economies avançades 296 336 420 466 513 586 619
Economies emergents 139 191 253 343 435 501 513
Per regions de la OMT
Europa 261,5 304,7 386,4 453,0 488,9 566,4 581,8
Europa del Nord 28,7 36,4 44,8 59,9 62,8 67,4 71,3
Europa Occidental 108,6 112,2 139,7 141,7 154,4 170,8 174,5
Europa Central / Oriental 33,9 58,1 69,3 95,1 98,4 127,3 121,1
Europa Meridional/Medit. 90,3 98,0 132,6 156,4 173,3 201,0 214,9
-dels quals UE-28 230,1 268,0 330,5 367,9 384,3 433,8 455,1
Àsia i el Pacífic 55,8 82,1 110,3 154,0 205,4 249,8 263,3
Àsia del Nord-est 26,4 41,3 58,3 85,9 111,5 127,0 136,3
Àsia del Sud-est 21,2 28,5 36,3 49,0 70,5 94,3 96,7
Oceania 5,2 8,1 9,6 10,9 11,4 12,5 13,2
Àsia Meridional 3,1 4,2 6,1 8,1 12,0 16,0 17,1
Amèrica 92,8 109,1 128,2 133,3 150,1 167,5 181,0
Amèrica del Nord 71,8 80,7 91,5 89,9 99,5 110,2 120,4
El Carib 11,4 14,0 17,1 18,8 19,5 21,1 22,4
Amèrica Central 1,9 2,6 4,3 6,3 7,9 9,1 9,6
Amèrica del Sud 7,7 11,7 15,3 18,3 23,1 27,1 28,6
Àfrica 14,7 18,7 26,2 34,8 49,5 54,4 55,7
Àfrica del Nord 8,4 7,3 10,2 13,9 18,8 19,6 19,8
Àfrica Subsahariana 6,3 11,5 16,0 20,9 30,8 34,7 35,9
Orient Mitjà 9,6 12,7 22,4 33,7 54,7 48,4 51,0
Quota de
mercat (%) Var. (%) Creixement mitjà anual 2005-14* 2014* 12-11 13-12 14-13
Món 100 4,2 4,6 4,3 3,8
Economies avançades 54,7 4,0 4,7 5,8 3,2
Economies emergents 45,3 4,4 4,5 2,4 4,6
Per regions de la OMT
Europa 51,4 3,9 4,9 2,7 2,8
Europa del Nord 6,3 1,5 2,9 5,9 2,0
Europa Occidental 15,4 3,6 2,8 2,2 2,3
Europa Central / Oriental 10,7 9,1 7,7 -4,9 2,7
Europa Meridional/Medit. 19,0 1,9 5,6 6,9 3,6
-dels quals UE-28 40,2 3,0 4,0 4,9 2,4
Àsia i el Pacífic 23,2 6,9 6,8 5,4 6,1
Àsia del Nord-est 12,0 6,0 3,4 7,3 5,3
Àsia del Sud-est 8,5 8,7 11,3 2,6 7,9
Oceania 1,2 4,2 4,6 5,7 2,1
Àsia Meridional 1,5 5,9 11,4 6,8 8,6
Amèrica 16,0 4,5 3,1 8,0 3,5
Amèrica del Nord 10,6 4,1 3,6 9,2 3,3
El Carib 2,0 3,1 2,8 6,2 2,0
Amèrica Central 0,8 7,3 2,6 5,6 4,8
Amèrica del Sud 2,5 6,3 1,5 5,4 5,1
Àfrica 4,9 4,8 4,7 2,4 5,4
Àfrica del Nord 1,7 8,7 6,0 0,9 4,0
Àfrica Subsahariana 3,2 2,8 4,1 3,3 6,2
Orient Mitjà 4,5 -5,3 -3,1 5,4 4,7
Font: Panorama OMT del turismo internacional. Edición 2015. Organización Mundial del Turismo
Turisme a Espanya
Per entendre millor l’abast del turisme a Barcelona, cal destacar l’important creixe-ment que ha expericreixe-mentat el turisme a nivell espanyol al llarg de les darreres dècades. Segons dades de l’OMT, Espanya és el segon país del món (primer d’Europa) en ingres-sos per turisme internacional i el quart en nombre de turistes internacionals.
els mateixos països, si bé en diferent ordre. L’any 2014, França va seguir liderant el rànquing d’arribades de turistes internacionals, amb 84 milions de turistes, i es va situar quart en termes d’ingressos per turisme internacional. Estats Units es va situar en primer lloc en ingressos i segon lloc en arribades.
Ingressos per turisme internacional
$EEUU Monedes locals Milers de milions Variació (%) Variació (%)
2013 2014 2013 2014* 13-12 14-13
1 Estats Units 172,9 177,2 7,0 2,5 7,0 2,5
2 Espanya 62,6 65,2 7,6 4,2 4,1 4,2
3 Xina 51,7 56,9 3,3 10,2 1,4 9,2
4 França 56,7 55,4 5,6 -2,3 2,1 -2,3
5 Macao (Xina) 51,8 50,8 18,1 -1,9 18,1 -1,9
6 Itàlia 43,9 45,5 6,6 3,7 3,1 3,7
7 Regne Unit 41 45,3 12,1 10,3 13,2 4,8
8 Alemanya 41,3 43,3 8,2 5,0 4,7 4,9
9 Tailàndia 41,8 38,4 23,4 -8,0 22,1 -2,7
10 Hong Kong (Xina) 38,9 38,4 17,7 -1,4 17,7 -1,5
Arribades de turistes internacionals
Sèries Milions Variació (%)
2013 2014* 13-12 14-13
1 França TF 83,6 83,7 2,0 0,1
2 Estats Units TF 70,0 74,8 5,0 6,8
3 Espanya TF 60,7 65,0 5,6 7,1
4 Xina TF 55,7 55,6 -3,5 -0,1
5 Itàlia TF 47,7 48,6 2,9 1,8
6 Turquia TF 37,8 39,8 5,9 5,3
7 Alemanya TCE 31,5 33,0 3,7 4,6
8 Regne Unit TF 31,1 32,6 6,1 5,0
9 Rússia TF 28,4 29,8 10,2 5,3
10 Mèxic TF 24,2 29,1 3,2 20,5
Font: OMT (Xifres procedents de la OMT-UNWTO, maig de 2015)
però els anys següents, l’augment dels nivells de renda als països del nord i l’oest d’Europa, i el creixement de l’oferta hotelera i l’inici de campanyes de promoció, van donar lloc al naixement de l’anomenat turisme de masses, sobretot en el litoral medi-terrani. Des de llavors, les xifres anuals registrades a Espanya han estat cada vegada més elevades, duplicant-se cada quinze anys aproximadament.
Arribades de turistes per CCAA de destí
2013 2014 2015*
Andalusia 7.887.720 8.498.724 7.406.754
Balears 11.057.458 11.348.259 10.417.138
Canàries 10.620.981 11.474.965 8.460.639
Cataluña 15.631.516 16.793.818 13.940.760
C. Valenciana 5.969.593 6.226.081 5.277.061
Madrid 4.227.479 4.545.820 3.808.971
Resta de CCAA 5.280.741 6.051.279 5.142.295
*Dades fins setembre
Font: FRONTUR, S.G. de Conocimiento y Estudios Turísticos
Despesa de turistes per CCAA de destí
Milions d’euros 2013 2014
Andalusia 8.395 9.336
Balears 10.636 10.355
Canàries 11.676 12.443
Cataluña 14.177 15.114
C. Valenciana 5.213 5.383
Madrid 5.020 5.477
Resta de CCAA 4.154 4.928
Font: Encuesta de Gasto Turístico (EGATUR)
Els resultats registrats per l’activitat turística el 2015 confirmen que aquest sector és el que més creix en l’economia espanyola i el que més ocupació genera. El PIB turístic va créixer un 3,7%, i va aconseguir els nivells màxims dels últims 15 anys. Al final de l’exercici, va aportar mig punt al creixement del PIB espanyol, fins a registrar 124.000 milions d’euros.
Tant pel que fa al nombre d’arribades de turistes internacionals com en la despesa turística, Catalunya es situa la primera en els darrers anys, seguida de les Illes Balears i les Illes Canàries.
Turisme a Catalunya
El turisme és un dels principals motors de l’economia catalana, atès que segons la Direcció General de Turisme, l’any 2015 Catalunya ha rebut més de 17,4 milions de turistes estrangers, un 3,7% més que l’any 2014, els quals van generar una despesa de 15.625 milions d’euros, un 3,4% més que l’any anterior .
Catalunya és la comunitat autònoma més visitada de l’Estat, amb el 19,1% del total dels viatgers l’any 2014. L’evolució de l’afluència i de la despesa del turisme estranger ha estat positiva en els darrers anys. Així, l’arribada de turistes ha augmentat un 32% en cinc anys i la despesa un 49%. La despesa total per turista i estada ha crescut en més de 100 euros des del 2010. I al llarg dels nou primers mesos de 2015 la despesa mitjana ja supera la de tot l’any 2014.
Segons l’Observatori d’Empresa i Ocupació de Catalunya, a l’any 2014 el sector turís-tic concentra el 12,3% de l’ocupació a Catalunya. El 77% de les persones que treba-llaven al sector estan afiliats al règim general de la Seguretat Social i el 23% al règim de treballadors autònoms.
En matèria de marca turística, destaca especialment la Marca Barcelona, amb la recaptació més alta de la taxa turística, seguida de la Costa Brava, Costa Daurada i Costa de Barcelona. Del 2013 al 2014 s’observa un creixement en totes les marques turístiques excepte les de Terres de Lleida, Terres de l’Ebre i Costa Daurada.
La importància de Barcelona en el turisme de Catalunya i Espanya queda palesa quan observem que l’any 2015, les persones que van visitar Barcelona representaven el 7,6% de les que van arribar a Espanya i el 40% dels visitants que va rebre Catalunya. Aquests percentatges s’incrementen si ens centrem en el grup dels turistes estran-gers: L’any 2015 un de cada vuit estrangers que van visitar Espanya es va allotjar a Barcelona, així com el 52,5% dels turistes estrangers de Catalunya.
La importància del sector turístic a Barcelona
Barcelona és una ciutat líder pel que fa al turisme. Si bé sembla molt difícil establir en quina posició es troba respecte a les ciutats més turístiques del món, a causa de les diferents metodologies emprades i la gran quantitat de dades disponibles, totes ben poc homogènies.
Euromonitor International, líder mundial en recerca de mercat internacional, va
Segons Global Destination Cities Index, estudi elaborat per MasterCard, Barcelona és la sisena ciutat del món amb més ingressos turístics i la 12ª en nombre de viatgers. L’any 2015 la capital catalana era la tercera urb del continent on major despesa realit-zen els visitants, solament per darrere de Londres i París. L’informe no preveu canvis significatius per a 2016 en aquesta classificació.
The European Cities Marketing Bench Marking Report 2014-2015, realitzat per
Euro-pean Cities Marketing, és un informe que mostra les dades més recents sobre la selec-ció que han fet els viatgers que han viatjat a diferents ciutats europees l’any 2014, des de la perspectiva del turisme urbà a Europa. Les cinc primeres ciutats en pernoctacions són Londres, París, Berlín, Roma i Barcelona; totes cinc consoliden la seva posició en la classificació general de 2014. Londres és la ciutat amb major afluència de viatgers, mostra una taxa de creixement del 6,1% respecte l’any anterior, mentre que Berlín va experimentar la taxa de creixement més alta, amb un 6,5% .
Pel que fa al turisme de reunions i congressos, les dades publicades per l’ICCA
(In-ternational Congress and Convention Association), mostren els rànquings de països i
ciutats pel nombre estimat de participants en congressos. Segons aquesta font, París ocupa el primer lloc, amb un total estimat de 130.516 participants i 214 reunions, seguida de prop per Barcelona amb 127.469 participants.
Rànquing de ciutats segons assistents a congressos i nombre de reunions. 2014
Ciutat Participants Reunions
1 París 130.516 214
2 Barcelona 127.469 182
3 Madrid 91.452 200
4 Londres 89.969 166
5 Viena 81.902 202
6 Amsterdam 79.356 133
7 Berlin 76.880 193
8 Istanbul 75.864 130
9 Copenhaguen 57.551 105
10 Singapur 57.497 142
Font: International Congress and Convention Association
Noves formes d’allotjament
Tal i com havíem esmentat, s’estan produint canvis molt profunds en les estructures tradicionals dels negocis vinculats al turisme. Una de les més significatives és la rela-cionada amb l’allotjament i el tipus d’estades.
Mereixen un esment especial les dades de la plataforma d’economia col·laborativa d’aquest sector, el més influent arreu del món, Airbnb. Després de Nova York, Londres i París, Barcelona és la quarta ciutat més important per a aquesta organització.
Cal destacar que Airbnb és una multinacional que va néixer a San Francisco l’any 2008 i que en set anys ha revolucionat la forma de viatjar posant en contacte directe, a través d’Internet, ofertes i demandes d’allotjament entre particulars. Segons els últims informes elaborats per aquesta plataforma, considerava que a Barcelona la comunitat d’hostes i amfitrions va tenir un impacte econòmic de 740 milions d’euros el 2015, sis vegades més que el 2013.
Es tracta d’un increment de quasi el 300% en 2 anys pel que fa a l’arribada de turis-tes a través d’aquesta plataforma, xifres que reflecteixen la magnitud d’un fenomen cada cop més a l’alça.
La rellevància del turisme en termes de demanda
Malgrat la crisi econòmica mundial, el turisme és una activitat que ha crescut a la ciutat. Barcelona exerceix un indubtable atractiu arreu del món i a part del fet que els conflictes i la inseguretat a molts països de la zona mediterrània han afavorit l’increment del nombre de visitants a la nostra ciutat. L’evolució dels indicadors rela-tius al nombre de passatgers al port i a l’aeroport, el nombre de viatgers i les pernocta-cions als hotels així ho indiquen. En el període 2008-2015, en plena crisi econòmica, el total de passatgers a l’aeroport de la ciutat ha crescut un 31% i el de creuers turístics un 22,5%.
La importància de l’aeroport de Barcelona com a punt d’entrada de viatgers és in-discutible: l’any 2008 van utilitzar aquesta infraestructura un 14,8% del total de pas-satgers dels aeroports espanyols; l’any 2015, el percentatge augmentava al 19,1%.
Evolució d’indicadors de demanda turística
Total 2015 Var. 2014-15 Var. 2008-15
Passatgers aeroport 39.711.276 5,7% 31,2%
Passatgers creuers 2.540.302 7,4% 22,5%
Viatgers hotels 7.093.373 5,9% 26,5%
També hem d’esmentar la importància de Barcelona com a port de creuers, fet que comporta que diverses companyies navilieres i empreses del sector hagin localitzat les seves bases d’operacions a la ciutat. L’estabilitat i les bones expectatives d’aquesta activitat generen i consoliden nous negocis, i alhora atreuen noves inversions.
Segons la Universitat de Barcelona, l’activitat de creuers va generar una facturació de 796 milions d’euros l’any 2014. La seva contribució al PIB de Catalunya va ser de 413,2 milions d’euros anuals i va permetre mantenir 6.759 llocs de treball.
El sector hoteler també presenta una evolució positiva: el nombre de viatgers allot-jats als hotels de la ciutat ha crescut en aquest període un 26,5% i les seves pernoc-tacions al voltant del 59%. És a dir, augmenten els viatgers allotjats a la ciutat i s’hi queden cada vegada més nits.
Aquesta evolució ha fet que Barcelona sigui una de les zones turístiques més impor-tants de Catalunya i de l’Estat, especialment pel que fa a turisme estranger, ja que el 2015 els viatgers que van visitar Barcelona representaven el 7,6% del total d’Espanya, un punt més que el 2007. Aquest increment s’ha centrat en el mercat estranger, ja que Barcelona ha passat d’allotjar l’11% dels visitants estrangers a Espanya l’any 2007 al 12,4% l’any 2015.
Pes de Barcelona sobre el total de viatgers
2015 2007
Barcelona/ Espanya
Barcelona/ Catalunya
Barcelona/ Espanya
Barcelona/ Catalunya
Visitants totals 7,6% 40,2% 6,5% 38,3%
Visitants nacionals 3% 21% 3,3% 25,7%
Visitants estrangers 12,4% 52,5% 11,0% 47,9%
L’any 2015 Barcelona va rebre 5.651.208 turistes estrangers, el 12,4% del total que visiten Espanya.
Evolució dels viatgers per àmbits territorials
Variació 2014-2015 Variació 2007-2015 Residents No residents Total Residents No residents Total
Barcelona ciutat 2,7% 6,2% 5,5% -9,9% 44,0% 28,3%
Catalunya 8,3% 3,4% 5,3% 10,6% 31,4% 22,4%
Espanya 6,2% 5,9% 6,0% -2,5% 27,7% 10,3%
Malgrat la crisi, l’increment en l’arribada de turistes estrangers s’ha accentuat als darrers anys. El nombre de visitants va augmentar en el període 2007-2015 un 10,3% a l’Estat, mentre que a Barcelona aquest augment va superar el 28%, quasi el triple que la mitjana estatal. El creixement del total de visitants a Barcelona en aquest període també supera el de Madrid (21,4%) i fins i tot el de Catalunya, que va arribar al 22,4%.
Tipologia dels viatgers per àmbits territorials
2015 2007
Residents No residents Residents No residents
Barcelona ciutat 20,4% 79,6% 29,0% 71,0%
Catalunya 39,1% 60,9% 43,2% 56,8%
Espanya 50,9% 49,1% 57,6% 42,4%
Madrid ciutat 50,1% 49,9% 53,5% 46,5%
Aquest fort augment es concentra, bàsicament, en el grup de turistes estrangers, especialment a Barcelona i Espanya. En l’esmentat període els visitants d’altres països es va incrementar un 44% a Barcelona, setze punts per sobre de la mitjana estatal i dotze per sobre de la mitjana catalana. A Madrid l’augment va ser del 30%.
En contrapartida, s’ha de ressaltar que Barcelona evoluciona negativament com a destí del turisme nacional. L’any 2015 la ciutat va rebre quasi un 10% menys de tu-ristes espanyols que l’any 2007. Òbviament, aquestes tendències determinen la com-posició de la demanda turística de Barcelona. L’any 2015, pràcticament el 80% dels visitants a la ciutat eren estrangers, quan la mitjana estatal es situava en el 49% i la catalana en el 61%.
Evolució de la demanda a Catalunya per marques turístiques. Milers viatgers
Barcelona Costa Barcelona
Costa Brava
Costa Daurada
Catalunya
Central Pirineus
Total Catalunya
2004 4.040,5 1.471,2 2.357,9 1.758,1 595,5 555,3 11.558,7
2007 5.569,1 1.848,9 2.974,3 2.117,6 704,5 575,0 14.425,2
2014 7.084,7 2.305,0 2.997,5 2.207,2 941,2 548,5 16.773,5
Pes sobre el total de Catalunya
2004 35,0% 12,7% 20,4% 15,2% 5,2% 4,8%
2007 38,6% 12,8% 20,6% 14,7% 4,9% 4,0%
2014 42,2% 13,7% 17,9% 13,2% 5,6% 3,3%
A l’àmbit català, Barcelona s’ha consolidat com la marca turística més important, superant-ne d’altres històricament rellevants com ara la marca Costa Brava o la Costa Daurada. Segons la Generalitat de Catalunya, l’any 2014, Barcelona acollia el 42,2% dels viatgers en establiments hotelers de Catalunya, pràcticament el mateix percen-tatge que tota la costa catalana, set punts per sobre del seu pes l’any 2004 i 3,6 punts més que l’any 2007.
Evolució de la demanda a Catalunya per marques turístiques. Viatgers
Barcelona Costa
BarcelonaCosta Brava
Costa Daurada
Catalunya
Central Pirineus
Total Catalunya
2004-14 75,3% 56,7% 27,1% 25,5% 58,1% -1,2% 45,1%
2007-14 27,2% 24,7% 0,8% 4,2% 33,6% -4,6% 16,3%
2013-14 3,2% 5,4% -0,1% 5,0% 19,1% -6,2% 3,5%
Els viatgers allotjats a Barcelona han crescut en aquest període molt per sobre de la mitjana catalana i de la resta de principals marques turístiques de Catalunya, tant si analitzem l’evolució des de just abans de la crisi econòmica, l’any 2007, com si ens remuntem a l’any 2004. En la dècada 2004-2014, Barcelona ha augmentat un 75% el total de visitants, quan la mitjana catalana va créixer un 45%. Des de l’any 2007, l’increment ha estat del 27%, onze punts més que el del conjunt de Catalunya.
Demanda a Catalunya per marques turístiques. Pernoctacions en milers
Barcelona Costa
BarcelonaCosta Brava
Costa Daurada
Catalunya
Central Pirineus
Total Catalunya
2004 9.613,4 6.111,6 10.053,9 7.866,6 1.279,5 1.321,7 38.115,9
2007 11.755,9 7.035,6 10.845,9 8.331,4 1.487,8 1.397,4 42.283,7
2014 18.389,4 7.616,7 10.689,8 9.024,6 1.852,2 1.088,5 50.225,2
Pes sobre el total de Catalunya
2004 25,2% 16,0% 26,4% 20,6% 3,4% 3,5%
2007 27,8% 16,6% 25,7% 19,7% 3,5% 3,3%
2014 36,6% 15,2% 21,3% 18,0% 3,7% 2,2%
En termes de pernoctacions la situació és similar, i Barcelona va ser la marca turís-tica més important de Catalunya l’any 2014. El pes de les pernoctacions és inferior al de viatgers, el 36,6%. En qualsevol cas, les pernoctacions a Barcelona han augmentat als darrers anys, ja que l’any 2004 aquest percentatge era del 25,2%, a l’any 2007 del 27,8%, i al 2014 del 36,6%.
turístiques. En el període 2004-2014, creixen un 91%, seixanta punts per sobre de la mitjana catalana. En el període 2007-2014 aquest augment és del 56,4%, tres vegades l’increment català.
Evolució de la demanda a Catalunya per marques turístiques. Pernoctacions
Barcelona Costa Barcelona Costa Brava Costa Daurada Catalunya Central Pirineus Total Catalunya
2004-14 91,3% 24,6% 6,3% 14,7% 44,8% -17,6% 31,8%
2007-14 56,4% 8,3% -1,4% 8,3% 24,5% -22,1% 18,8%
2013-14 6,0% -3,0% 0,7% -2,0% 13,3% -0,3% 1,9%
La rellevància de l’oferta hotelera
Les dades d’oferta hotelera mostren la importància creixent de la marca turística Barcelona en el conjunt de Catalunya. L’any 2014, es localitzaven a Barcelona 660 establiments hotelers, el 22,8% del total català, sis punts més que l’any 2004 i 4,3 punts més que l’any 2008. El pes sobre el total d’apartaments turístics (a l’agost) s’ha duplicat també en la dècada 2004-2014, passant de representar el 2,3% del total ca-talà al 5,5%.
Per tipologia, cal destacar la importància de Barcelona en els establiments de cate-gories superiors, ja que quasi el 56% dels hotels de cinc estrelles i superiors i el 32% dels hotels de quatre estrelles de Catalunya estan ubicats a la ciutat, així com un de cada quatre hostals i pensions. En tots dos el seu pes s’ha incrementat al llarg dels darrers anys.
Oferta d’establiments hotelers i apartaments turístics a Barcelona
Hostals i pensions Hotels 1-2 estrelles Hotels 3 estrelles Hotels 4 estrelles Hotels 5 estrelles i gran luxe Total oferta hotelera Apartaments turístics*
2004 222 64 74 64 9 433 446
2008 219 69 90 108 19 505 585
2014 261 83 120 167 29 660 1.093
Pes sobre el total de Catalunya
2004 17,9% 10,8% 14,7% 29,0% 50,0% 16,8% 2,3%
2008 19,0% 11,2% 15,6% 30,9% 52,8% 18,5% 3,2%
2014 25,3% 13,0% 18,7% 31,7% 55,8% 22,8% 5,5%
(*) Oferta estimada a l’agost
Font: Evolució anual de l’oferta i l’ocupació dels establiments hotelers. Departament d’Empresa i Ocupació.
su-periors. Els hotels de cinc estrelles i de gran luxe han augmentat més d’un 222% des de l’any 2004 i un 52% des de l’any 2008; i els de quatres estrelles un 161% i un 55%, respectivament. Durant el període 2004-2014 l’oferta hotelera de Barcelona va créixer un 52,4%, quan l’augment mitjà català va ser del 12,4%. La crisi no ha canviat aquesta tendència, ja que en el període 2008-2014 el nombre d’establiments hotelers de la ciu-tat s’ha incremenciu-tat un 30,7%, quan a Catalunya l’augment ha esciu-tat de només un 5,6%.
Evolució de l’oferta d’establiments hotelers i apartaments turístics
Hostals i pensions Hotels 1-2 estrelles Hotels 3 estrelles Hotels 4 estrelles Hotels 5 estrelles i gran luxe Total oferta hotelera Apartaments turístics Barcelona
2004-14 17,6% 29,7% 62,2% 160,9% 222,2% 52,4% 145,1%
2008-14 19,2% 20,3% 33,3% 54,6% 52,6% 30,7% 86,8%
2013-24 5,2% 9,2% 0,8% 5,7% 3,6% 4,9% 17,9%
Catalunya
2004-24 -16,8% 8,3% 27,6% 138,0% 188,9% 12,4% 1,2%
2008-14 -10,8% 3,4% 11,5% 50,3% 44,4% 5,6% 8,3%
2013-14 -0,5% 2,6% -0,3% 6,0% 0,0% 1,4% 6,8%
Es tracta d’un increment que ha anat en augment des de 1992, quan les olimpíades van situar Barcelona en el marc internacional. Des d’aleshores, s’han obert una mit-jana de 10 hotels a l’any a la ciutat. És evident que la crisi econòmica no ha estat un obstacle per a aquest creixement .
Oferta de places hoteleres a Barcelona
Hostals i pensions Hotels 1-2 estrelles Hotels 3 estrelles Hotels 4 estrelles Hotels 5 estrelles i gran luxe Total oferta hotelera Apartaments turístics*
2004 5.831 4.505 9.280 14.274 5.363 39.253 1.272
2008 5.595 4.824 11.480 24.053 8.503 54.455 1.941
2014 6.055 6.197 15.101 38.388 9.851 75.592 4.133
Pes respecte al total de Catalunya
2004 16,1% 10,5% 8,7% 25,9% 84,2% 15,8% 1,4%
2008 17,2% 12,5% 10,5% 30,1% 80,4% 20,1% 2,3%
2014 23,0% 16,3% 15,1% 30,3% 75,1% 24,9% 4,3%
(*) Oferta estimada a l’agost
places hoteleres i més de 4.000 places a apartaments turístics: la quarta part del total català en el primer cas i el 4,3% de l’oferta catalana en el segon.
El creixement de l’oferta hotelera al si de la ciutat es materialitza en l’increment del nombre de places, sobretot les dels segments superiors les quals van experimentar creixements del 169% en el període 2004-2014 en el cas dels hotels de quatre estre-lles, i del 84% en el dels hotels de cinc estrelles i gran luxe.
Evolució de l’oferta de places hoteleres a Barcelona
Hostals i pensions
Hotels 1-2 estrelles
Hotels 3 estrelles
Hotels 4 estrelles
Hotels 5 estrelles i gran luxe
Total oferta hotelera
Apartaments turístics
Barcelona
2004-14 3,8% 37,6% 62,7% 168,9% 83,7% 92,6% 224,9%
2008-14 8,2% 28,5% 31,5% 59,6% 15,9% 38,8% 112,9%
2013-14 1,4% 3,2% -0,9% 4,6% 0,9% 2,6% 22,1%
Catalunya
2004-14 -27,3% -11,6% -6,6% 129,3% 105,8% 22,6% 4,0%
2008-14 -18,9% -1,4% -8,4% 58,1% 24,0% 12,3% 12,3%
2013-14 -4,0% 0,2% -1,7% 5,0% -0,1% 1,1% 12,3%
El dinamisme de l’oferta hotelera a la ciutat es fa més evident si comparem l’evolució de la ciutat amb la del conjunt de l’Estat, amb dades de l’Enquesta hotelera que ela-bora l’INE.
Des del començament de la crisi, entre desembre de 2007 i desembre de 2014, el nombre d’establiments hotelers de la ciutat havia crescut un 36,5% i el total de places que oferien, un 51,9%. En el mateix període, l’oferta de places hoteleres a Espanya ha-via crescut un 4,9% i els establiments hotelers s’havien reduït un 0,8%. Òbha-viament, la crisi econòmica ha afectat amb més intensitat el sector turístic a Espanya que no pas a Barcelona, que al llarg d’aquests anys ha mantingut un ritme de creixement elevat.
Barcelona Espanya
Places Establiments
-0,8%
4,9%
36,5%
Al maig de 2016, l’oferta d’hotels i d’apartaments hotelers era la següent:
Hotels i aparthotels, habitacions i places hoteleres. Maig 2016
Districte Nombre H/HA Habitacions Places
1 Ciutat Vella 127 9.755 18.798
2 Eixample 147 10.595 20.667
3 Sants-Montjuïc 23 3.237 6.383
4 Les Corts 20 3.208 6.276
5 Sarrià-Sant Gervasi 33 1.861 3.671
6 Gràcia 6 368 699
7 Horta-Guinardó 10 532 1.033
8 Nou Barris 1 143 286
9 Sant Andreu 2 118 247
10 Sant Martí 34 5.988 11.938
Total 403 35.805 69.998
Font: Cens d’hotels. Ajuntament de Barcelona.
Els districtes de l’Eixample i de Ciutat Vella es reparteixen el 68% del total d’hotels existents a la ciutat. Els districtes amb menor oferta hotelera són Nou Barris i Sant Andreu. També destaca la baixa oferta de Gràcia, degut a la manca d’espai disponible.
Altres dades sobre l’allotjament a Barcelona
L’oferta d’allotjament a Barcelona ha variat força en els darrers anys. Avui en dia, no solament ha crescut el nombre d’hotels a la ciutat, també ho han fet els habitatges d’ús turístic (HUT).
Habitatges d'ús turístic
Ciutat Vella 604
Eixample 4.607
Sants-Montjuïc 1.137
Les Corts 215
Sarrià-Sant Gervasi 512 Gràcia 1.081 Horta-Guinardó 198
Nou Barris 19 Sant Martí 1.164
Sant Andreu 69
Habitatges d'ús turístic
Ciutat Vella 6,0%
Eixample 52.3%
Sants-Montjuïc 9,8%
Les Corts 2,2%
Sarrià-Sant Gervasi 5,8% Gràcia 10,4% Horta-Guinardó 2,1%
Nou Barris 0,2% Sant Martí 10,2%
Sant Andreu 0,9%
La mitjana de places per establiment d’ús turístic de la ciutat se situa al voltant de les 4,2 places per establiment. El districte de Sant Andreu és el que en posseeix un major percentatge (5,1) i el de Sants el que conté el menor nombre de places per establiment (3,5).
L’emplaçament puntual, la dimensió dels edificis i els percentatges d’ocupació ens donen una visió de la seva distribució en el territori, però hi manca un component es-sencial: la densitat dels usos de l’habitatge per illa, que mostra els nivells d’afectació i intensitat de la problemàtica dels HUT sobre cadascun dels barris de la ciutat.
Barris amb major percentatge de HUTs. 2014
Barri Districte Habitatges HUTs HUTs/habitatges
la Dreta de l’Eixample Eixample 26.741 1.747 6,53%
l’Antiga Esquerra de
l’Eixample Eixample 24.250 727 3,00%
la Sagrada Família Eixample 27.401 794 2,90%
el Poble Sec Sants-Montjuïc 19.204 546 2,84%
Sant Antoni Eixample 20.226 568 2,81%
el Poblenou Sants Martí 16.407 406 2,47%
la Vila de Gràcia Gràcia 31.431 768 2,44%
la Vila Olímpica del Poblenou Sant Martí 4.689 111 2,37%
Diagonal Mar i el Front
Marítim del Poblenou Sant Martí 6.239 145 2,32%
Hostafrancs Sants-Montjuïc 8.107 187 2,31%
el Fort Pienc Eixample 15.502 343 2,21%
el Barri Gòtic Ciutat Vella 10.466 184 1,76%
la Font de la Guatlla Sants-Montjuïc 5.115 74 1,45%
Tant els emplaçaments dels HUT, com els establiments hotelers i els albergs s’a-cumulen a l’entorn dels principals focus d’atracció de l’activitat turística.
Les illes amb un percentatge més elevat d’HUT es situen a l’entorn del Passeig de Gràcia, Plaça Catalunya i Sagrada Família. Per barris, la Dreta de l’Eixample (6’5%) es situa primer lloc seguit de l’Antiga Esquerra de l’Eixample (3%), la Sagrada Família (2’9%), el Poble Sec (2’8%) i Sant Antoni (2’8%).
Com a conseqüència d’aquestes elevades concentracions d’HUT, les zones on apa-reix una més forta potencialitat de la problemàtica es concentren als barris de Ciutat Vella, el Poble Sec, el Poblenou, Vila de Gràcia i Sagrada Família.
Amb les dades sobre l’oferta hotelera i l’oferta d’habitatges d’ús turístic podem ana-litzar la pressió que els allotjaments turístics exerceixen sobre els diferents districtes de la ciutat de Barcelona. En la següent taula es pot veure el nombre d’habitacions i de places pel que fa als hotels i als HUT. L’Eixample és el districte que posseeix un major nombre d’habitacions i places i, per contra, Nou Barris ofereix els valors més baixos.
Habitacions i places del sector hoteler i dels HUT per districtes
Habitacions Places
Sector hoteler HUT Sector hoteler HUT
Ciutat Vella 9.755 604 18.798 2.444
Eixample 10.595 4.607 20.667 21.176
Sants - Montjuïc 3.237 1.137 6.383 3.984
Les Corts 3.208 215 6.276 872
Sarrià - Sant Gervasi 1.861 512 3.671 2.334
Gràcia 368 1.081 699 4.221
Horta - Guinardo 532 198 1.033 865
Nou Barris 143 19 286 81
Sant Andreu 118 69 247 351
Sant Martí 5.988 1.164 11.938 4.134
Barcelona 35.805 9.606 69.998 40.462
Nota: Les dades del sector hoteler són de maig de 2016. Les d’HUT de l’any 2015. El grau d’ocupació és la xifra anual de l’any 2015 segons l’enquesta d’ocupació.
Dades de població a 30 de juny 2015. Departament d’estadística de l’Ajuntament de Barcelona.
Visitants i places turístiques d’hotels i HUT per cada 1.000 habitants
Places turístiques/ 1.000 hab. Visitants /1.000 hab. Sector hoteler HUT Total Sector hoteler HUT Total
Ciutat Vella 187,6 24,4 211,9 126,7 16,5 143,2
Eixample 78,3 80,2 158,5 52,9 54,2 107,1
Sants-Montjuïc 35,2 22,0 57,2 23,8 14,8 38,6
Les Corts 76,8 10,7 87,5 51,9 7,2 59,1
Sarrià-Sant
Gervasi 24,9 15,8 40,7 16,8 10,7 27,5
Gràcia 5,8 35,0 40,8 3,9 23,6 27,5
Horta-Guinardó 6,2 5,2 11,3 4,2 3,5 7,7
Nou Barris 1,7 0,5 2,2 1,2 0,3 1,5
Sant Andreu 1,7 2,4 4,1 1,1 1,6 2,7
Sant Martí 51,0 17,7 68,6 34,4 11,9 46,4
Barcelona 43,5 25,1 68,6 29,4 17,0 46,4
Nota: Les dades del sector hoteler són de maig de 2016. Les d’HUT de l’any 2015. El grau d’ocupació és la xifra anual de l’any 2015 segons l’enquesta d’ocupació.
Dades de població a 30 de juny 2015. Departament d’estadística de l’Ajuntament de Barcelona.
Habitatges d’ús compartit
En relació amb aquest concepte, cal tenir en compte l’aparició de plataformes d’habitatge d’ús compartit, com Airbnb, sense regulació jurídica. Segons la pròpia pla-taforma, a Barcelona té aproximadament 15.000 ofertes. Es tracta d’una xifra que es va incrementant any rere any, i que afecta directament a l’oferta d’allotjament.
Inside Airbnb és defineix com un portal independent i no comercial que mostra com Airbnb s’està operant en algunes ciutats de tot el món. Mitjançant l’anàlisi de la infor-mació extreta dels anuncis d’Airbnb analitza com està afectant l’ús creixent d’aquesta plataforma a les ciutats.
A través d’aquest portal s’ha pogut constatar que l’oferta creixent de pisos turístics s’ha estès per tota la ciutat. Segons les dades disponibles de gener de 2016, en 72 dels 73 barris de Barcelona existeix almenys un pis anunciat a la plataforma Airbnb. No obstant això, es tracta d’una dada que no representa la realitat barcelonina, ja que un cop disgregades les dades, es pot determinar que es produeix una elevada concentració d’aquests pisos en pocs barris de la ciutat, especialment, en els barris més turístics dels districtes de Ciutat Vella i l’Eixample.
Nombre d’ofertes d’Airbnb. Gener 2016
0 - 125
^
125 - 475
^
475 - 900
^
900 - 1.400
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del portal Inside Airbnb. Base municipal extreta de CartoBCN.
Vincular les dades del nombre de pisos oferts a cada districte amb el total de la població empadronada d’aquell districte és un indicador que pot ajudar en el debat sobre la sostenibilitat d’aquesta activitat. Així, s’ha elaborat una ràtio entre les varia-bles població i nombre de pisos oferts. Les xifres de població s’han extret del padró municipal en data 1 de gener de 2015 i s’han comparat amb el nombre de pisos Airbnb de cada districte a abril de 2015, establint-hi una relació per veure el nombre de pisos que li correspon a cada 1.000 habitants d’aquell districte.
Oferta de pisos a la plataforma Airbnb. Abril 2015-Gener 2016
Abril 2015 Gener 2016
Variació Nombre pisos Respecte
Barcelona Nombre pisos
Respecte Barcelona
Ciutat Vella 3.224 26,77% 3.506 23,57% 8,75%
Eixample 3.934 32,67% 4.859 32,67% 23,51%
Sants-Montjuïc 1.116 9,27% 1.549 10,41% 38,80%
Les Corts 225 1,87% 280 1,88% 24,44%
Sarrià-Sant Gervasi 530 4,40% 631 4,24% 19,06%
Gràcia 1.225 10,17% 1.566 10,53% 27,84%
Horta-Guinardó 352 2,92% 490 3,29% 39,20%
Nou Barris 105 0,87% 166 1,12% 58,10%
Sant Andreu 168 1,40% 233 1,57% 38,69%
Sant Martí 1.147 9,52% 1.559 10,48% 35,92%
Barcelona 12.042 14.875 23,53%
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la web Inside Airbnb
També es pot establir una relació entre el nombre d’habitatges totals que hi ha a la ciutat i analitzar quants n’hi ha de destinats a usos turístics. En aquest cas, a través del cens d’habitatges s’ha utilitzat el nombre d’habitatges familiars situats en edificis destinats principalment a habitatge segons tipologia per districtes del cens de l’any 2011. En aquest cas, la metodologia ha estat dividir el nombre total d’habitatges de cada districte entre el nombre de pisos Airbnb.
Pes dels pisos Airbnb en funció de la població. 2015
Pisos Airbnb. Abril Població. 1 de gener Pisos Airbnb per 1000 hab.
Ciutat Vella 3.224 100.115 32,20
Eixample 3.934 263.558 14,93
Sants-Montjuïc 1.116 180.757 6,17
Les Corts 225 81.530 2,76
Sarrià-Sant Gervasi 530 146.834 3,61
Gràcia 1.225 120.401 10,17
Horta-Guinardó 352 166.559 2,11
Nou Barris 105 164.648 0,64
Sant Andreu 168 146.494 1,15
Sant Martí 1.147 233.659 4,91
Barcelona 12.042 1.604.555 7,50
Pes dels pisos Airbnb en funció del total d’habitatges
Nº de pisos Airbnb. Abril 2015*
Total habitatges. 2011
Rati nºpisos Airbnb per habitatge del districte
Ciutat Vella 3.224 55.663 17,3
Eixample 3.934 143.403 36,5
Sants-Montjuïc 1.116 90.449 81,0
Les Corts 225 44.245 196,6
Sarrià-Sant Gervasi 530 74.729 141,0
Gràcia 1.225 65.505 53,5
Horta-Guinardó 352 78.367 222,6
Nou Barris 105 77.153 734,8
Sant Andreu 168 70.056 417,0
Sant Martí 1.147 111.536 97,2
Barcelona 12.042 811.106 67,4
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Estadística i de la web Inside Airbnb.
(*) S’ha escollit abril de 2015 d’Airbnb en ambdós casos, ja que és el que més s’apropa a la dada comparativa. Cal afegir que si s’haguessin realitzat les ràtios sobre la dada disponible de pisos de gener de 2016, els valors encara s’haurien accentuat més.
Hi ha una marcada centralització pel que fa al nombre d’habitatges, sent Ciutat Vella el districte amb el valor més extrem, ja que posseeix un anunci al portal Airbnb per cada 17 habitatges.
Aquest tipus d’oferta no és un cas exclusiu de Barcelona, ja que es tracta d’un fe-nomen ascendent a escala mundial. Segons Inside Airbnb, “les tres primeres ciutats Airbnb”, Nova York, Londres i París, han sofert increments superiors al de Barcelona entre el segon trimestre de 2015 i el primer de 2016.
Repercussions socials i de convivència
La potenciació de la ciutat de Barcelona com a pol turístic mundial i les noves de-mandes dels turistes han comportat l’aparició de nous fenòmens com l’alt creixement del nombre d’habitatges d’ús turístic. També s’ha produït una utilització dels espais públics cada vegada més intensa i oposada per part de col·lectius (sectors veïnals i tu-ristes) amb necessitats ben diferents. Aquesta situació ha comportat afectacions reals de l’activitat sobre la població resident habitual, que alteren el teixit social existent i l’equilibri entre zones.
Equilibrar l’ús de l’espai públic de forma que no suposi un conflicte entre els resi-dents i els visitants esdevé un element important. En aquest context, agafa especial rellevància la qüestió de les terrasses dels establiments de restauració. Cal trobar un equilibri raonable entre el foment, el suport i l’impuls de l’activitat econòmica que su-posa la restauració, i d’altra banda preservar un espai públic de qualitat que garanteixi la convivència, l’accessibilitat, la millora de la qualitat del paisatge urbà, la seguretat i la integritat dels béns públics i privats afectats.
En aquest context s’ha d’emmarcar la modificació de l’actual ordenança municipal de terrasses, que té com a línies prioritàries garantir un espai públic de qualitat, accessi-ble, segur, amb diversitat d’usos, tot introduint elements de flexibilitat basats en crite-ris territorials que considerin l’entorn on s’ha d’ubicar la terrassa. També caldria tenir en compte especificitats en temes d’horaris i temporalitat, i treballar el reconeixement de la singularitat d’un establiment o d’un determinat emplaçament. Tot això sota el criteri del consens amb tots els agents implicats.
L’equilibri entre visitants i residents és una qüestió vital a l’hora d’analitzar el model turístic. Segons la Síndica de Greuges de Barcelona, cal tenir en compte la fragilitat d’aquest equilibri, en termes d’habitatge, ús i manteniment de l’espai públic, convivèn-cia veïnal o canvis en l’activitat econòmica, en la mesura que es poden veure minvats els drets d’alguns residents.
Pel que fa a l’impacte de l’activitat turística sobre l’habitatge residencial, l’any 2014 uns 10.000 allotjaments havien perdut la funció d’habitatge familiar per esdevenir HUT. Des de la Síndica s’han atès nombroses queixes generades per l’activitat d’aquests allotjaments, fins i tot alguns dels que disposen de llicència turística. A l’oferta d’HUT s’hi afegeixen els pisos turístics il·legals que causen problemes de convivència veïnal, de manca de qualitat del servei, etc. També hi ha un component de competència des-lleial i d’insolidaritat cap a la resta de ciutadans i empresaris, a causa de la manca de tributació de l’activitat.
La Llei del turisme a Catalunya, reguladora de l’oferta de pisos turístics a Barcelona, recull que si no estàs donat d’alta com a habitatge d’ús turístic no es pot llogar un apartament sencer. El lloguer d’habitacions està pendent de l’aprovació d’un projecte de regulació.
Hi ha persones que, sense llicència, estan comercialitzant com a habitatge turístic el seu pis de propietat o de lloguer, i fins i tot en alguns casos diverses propietats simultàniament. Això implica la necessitat d’una tasca més contundent per part de l’Administració per tal de perseguir l’intrusisme professional en el sector d’allotjament turístic, el qual deteriora la imatge del sector.
disminució de la disponibilitat d’habitatges al sector immobiliari residencial. El re-sultat és un increment dels preus i la dificultat de l’accés a l’habitatge per als veïns i veïnes, i especialment per al jovent.
És un procés que comporta una progressiva substitució de la població del territori per una de nova amb característiques ben diferents, tant pel que fa als usos dels habitat-ges i de l’espai públic, com als hàbits de consum, la configuració socioeconòmica i el teixit comercial.
Preu de lloguer per metre quadrat. 2015
4 - 7
^
7 - 11
^
11 - 14
^
14
Mitjana anual del lloguer(€/m2/mes)
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, referides a les fiances de lloguer dipositades a l'INCASÒL. Base municipal extreta de CartoBCN.
els negocis tradicionals, els col·legis, els comerços, etc., es substitueixen per hotels, restaurants i botigues de souvenirs. El resultat és una pèrdua constant de població resident habitual.
Es parla d’un fenomen que diverses fonts associen al concepte de gentrificació, que es podria definir com el procés mitjançant el qual la població original d’un sector o barri, generalment cèntric, històric i popular, és progressivament desplaçada per una d’un poder adquisitiu major.
Preu mitjà del metre quadrat
2015 2016
Evolució juny-15 i maig-16 Juny Setembre Desembre Març Maig
Districtes
Ciutat Vella 16,0 16,9 18,4 19,5 18,8 17,2%
Eixample 13,5 14,9 15,3 15,9 16,5 22,2%
Sants-Montjuïc 11,2 12,1 12,7 13,0 13,8 23,7%
Les Corts 13,3 14,2 15,0 15,0 13,8 3,2%
Sarrià-Sant Gervasi 15,3 16,1 17,0 16,6 16,5 7,9%
Gràcia 12,4 13,4 14,1 14,2 14,7 18,9%
Horta-Guinardó 9,8 10,9 11,0 11,5 11,7 18,6%
Nou Barris 10,2 9,7 10,1 11,1 10,9 6,5%
Sant Andreu 10,4 11,2 10,5 11,2 11,3 8,9%
Sant Martí 12,7 15,1 15,3 14,6 15,6 23,3%
Ciutats
Barcelona 13,1 14,3 15,0 15,2 15,0 14,7%
Girona 7,6 8,1 7,8 7,9 7,0 -7,5%
Tarragona 6,6 6,7 6,8 6,9 6,0 -9,6%
Lleida 5,9 5,7 5,7 5,7 5,0 -14,7%
L’Hospitalet 9,8 10,2 10,6 10,4 9,0 -8,4%
Terrassa 7,4 7,1 7,3 8,0 7,0 -4,9%
Comarques
Barcelonès 12,7 13,7 14,6 14,6 14,0 10,5%
Maresme 8,1 8,1 8,1 8,2 7,0 -13,0%
Baix Llobregat 9,2 9,5 10,0 10,7 9,0 -1,9%
Vallès Oriental 6,8 7,0 6,9 7,2 6,0 -12,3%
Vallès Occidental 7,8 7,7 8,3 8,3 7,0 -9,7%
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del portal Habitaclia
La pèrdua de control de l’espai públic quotidià pels antics residents, que ara han de compartir-lo amb els turistes, pot esdevenir, a la llarga, un procés de desplaçament del resident local.
Segons Cócola Gant, des d’aquesta perspectiva, “el turisme no solament potencia diversos processos de gentrificació, sinó que pot ser interpretat com un element gen-trificador en sí mateix” , com un possible domini de la ciutat per part de consumidors amb alts ingressos que acaba per desplaçar a la població original.
Variació de l’IRDF entre 2008 i 2014
-50% a -20%
^
-20% a 0%
^
0% a 0%
^
20% a 62%
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament deEstadística de l’Ajuntament de Barcelona. Base municipal extreta de CartoBCN.
A Barcelona, barris històrics com el Raval o la Barceloneta s’han convertit en alguns dels més cars per metre quadrat al mercat de lloguer.
Per avaluar aquesta afirmació, s’ha consultat un portal de lloguer d’habitatge resi-dencial, Habitaclia. Amb les dades sobre l’evolució del preu del lloguer, s’ha pogut corroborar l’encariment sobtat d’alguns dels districtes de la ciutat de Barcelona en els darrers 11 mesos, sobretot en comparació amb la resta de Catalunya.
Segons les últimes dades extretes d’aquesta plataforma, al mes de maig de 2016, el preu del m2 al districte de Ciutat Vella era el més car de tot Catalunya, situant-se per
sobre els 18 euros/m2 mensuals. En la següent taula podem veure les estadístiques de
preus mitjans del sòl tant a nivell de Barcelona com de les rodalies.
Aquesta evolució també es reflecteix en l’Índex de Renda Familiar Disponible (IRFD) dels barris i els districtes afectats per aquesta dinàmica, ja que les àrees turístiques han registrat increments d’aquesta.
La Barceloneta ha experimentat un creixement de l’IRFD del 28% entre 2008 i 2014 i s’observa com el preu del m2 del barri assolia el nivell més alt de tota la ciutat. Si bé
l’increment de la RFD és en si mateix una bona notícia, cal veure si aquesta afecta per igual a tota la població resident, o només a la nouvinguda, donant lloc a una segrega-ció entre els que arriben i els que ja hi residien.
Un cas excepcional és el del barri del Baró de Viver en el conjunt del districte de Sant Andreu, que, gràcies al Pla de Barris 2010-2013, va incrementar el seu IRFD en més d’un 21% en aquell període. Tot i l’increment substancial, se segueix situant lluny de la mitjana de la ciutat.
La Barceloneta no és un cas únic. En aquest període, altres zones de la ciutat han experimentat un creixement similar de l’IRFD, entre els quals es troben els barris del districte de Ciutat Vella, que han experimentat un increment superior al del conjunt de la ciutat i de districtes tradicionalment benestants com Sarrià-Sant Gervasi.
Evolució de la renda familiar disponible. 2008-14
Ciutat Vella 17,3%
Eixample 1,1%
Sants-Montjuïc -12,1%
Les Corts 7,4%
Sarrià-Sant Gervasi 3,1%
Gràcia -0,8%
Horta-Guinardó -9,3%
Nou Barris -23,6%
Sant Andreu -11,5%
Migracions internes i preus de lloguer
És una evidència que on major és la quantitat d’anuncis de pisos turístics, majors són els preus dels lloguers i més difícil és la permanència dels residents originals.
Diferència anual d’altes i baixes empadronament
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Total Mitjana
Ciutat Vella -2.859 -1.677 -1.280 -1.237 -1.322 -1.649 -1.408 -11.432 -1.633
Eixample -444 -854 -458 -347 -355 -143 -935 -3.536 -505
Sants-Montjuïc 360 439 37 402 375 84 -122 1.575 225
Les Corts 173 -30 -127 -260 -123 -81 309 -139 -20
Sarrià-Sant
Gervasi 180 559 320 398 332 355 408 2.552 365
Gràcia -64 -379 -464 -367 -452 -329 -284 -2.339 -334
Horta-Guinardó 656 526 229 -62 56 196 471 2.072 296
Nou Barris 741 219 428 186 208 518 557 2.857 408
Sant Andreu 474 258 370 461 435 348 508 2.854 408
Sant Martí 791 935 945 817 838 700 496 5.522 789
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona
El sector turístic i el mercat laboral en xifres
Les dades exposades mostren la importància del turisme a la ciutat en termes econò-mics, i el seu pes com a destí dins del territori català i espanyol. La qüestió ara és determinar cóm es tradueix aquesta realitat en termes de llocs de treball.
En general, el sector es caracteritza per una gran diversitat, complexitat i fragmen-tació de les relacions laborals, atès que inclou un ventall molt ampli d’ocupacions, tant en les activitats directament vinculades amb el turisme, com en les que ho fan indirectament. Moltes d’aquestes tenen un component estacional, concentrat bàsica-ment en el segon i tercer trimestre de l’any, fet que comporta que algunes relacions laborals siguin temporals i precisin de formes laborals flexibles, no només en termes d’estacionalitat anual, sinó també per períodes inferiors, com ara la setmana o fins i tot el dia. Aquesta flexibilitat està lligada amb unes condicions de treball caracte-ritzades per horaris freqüentment irregulars, torns discontinus, de cap de setmana, nocturns o en períodes de vacances.
Aquesta situació fa que el sector pugui ser percebut com a poc estable des del punt de vista laboral, la qual cosa pot dificultar l’atracció de professionals qualificats per part de les empreses turístiques, desincentivar la formació, i com a conseqüència, posar en perill la qualitat dels serveis que s’ofereixen.
Abans d’analitzar les dades, s’han de fer unes advertències prèvies. En primer lloc, no hi ha xifres de l’EPA desagregades per activitat econòmica per a la ciutat. Per tant, no podem analitzar l’impacte del turisme sobre variables com l’ocupació. En segon lloc, a l’exposar les dades d’afiliació i contractació, hem de delimitar allò que s’entén com a sector turístic.
Com s’ha comentat, hi ha activitats clarament referenciades al nostre àmbit d’anàlisi, com l’hoteleria o epígrafs com el d’activitats turístiques i agències de turisme. En el cas de la restauració, atès que és un sector indiscutiblement afectat pel turisme i que les seves dades de mercat laboral estan en molts casos lligades a les d’hoteleria, hem considerat adequat afegir-lo al conjunt d’activitats turístiques en sentit estricte. Per altra banda, s’ha creat un grup d’activitats que segons les classificacions sectorials de la Generalitat es poden considerar turístiques, com les culturals, l’entreteniment, el transport i el lloguer.
EPA
Com ja hem comentat, no hi ha dades desagregades de l’EPA per a Barcelona sobre l’ocupació al sector turístic. No obstant, podem fer una aproximació de la seva impor-tància per a Catalunya. Segons la Nota sobre els resultats de l’EPA a nivell sectorial de l’Observatori d’Empresa i Ocupació del Departament d’Empresa i ocupació de la Generalitat, s’estima que el nombre de persones ocupades en activitats turístiques en el segon trimestre de 2016 era de 404.300 (el 12,7% del total a Catalunya), que suposa un increment de l’1,5% respecte del mateix trimestre de l’any anterior (6.000 més).
Des del primer trimestre de 2008, l’evolució de l’ocupació en el sector turístic ha estat més favorable que en el sector serveis i en la del conjunt de l’economia, tot i tenir un comportament estacional que, en termes globals, li fa perdre ocupació en els primers i quarts trimestres de cada any (com a excepció, el primer trimestre de 2016 no ha estat així). El nivell d’ocupació en activitats turístiques el segon trimestre de 2016 s’aproxima al valor més elevat de la sèrie assolit el tercer trimestre de 2014.
L’ocupació en el sector turístic es caracteritza per una taxa de masculinització supe-rior a la del conjunt de l’economia (55,1% i 53,3%, respectivament). La franja d’edat que més població ocupa és la de 30 a 44 anys, que aglutina el 43,8% del total, seguida de les persones de 45 a 54 anys (24,1%).
Interanualment, la creació d’ocupació s’ha concentrat en la població femenina (6,2%; 10.600 més) i les persones de 45 anys i més. D’altra banda, cal destacar el creixement de la població ocupada assalariada (2,6%), que ha estat més intens entre les persones amb contracte indefinit (3,2%), que temporal (1,1%). La taxa de salarització (79,9%) és inferior a la del conjunt de l’economia (83,1%), posant de relleu la major proporció de població ocupada per compte propi en el sector turístic. La taxa de temporalitat del sector turístic en el segon trimestre de 2016 (27,6%) augmenta lleugerament respecte del trimestre anterior (0,6 punts) i se situa 6,9 punts per sobre de la del conjunt de l’economia (20,7%).
Afiliació
Afiliació a Barcelona segons grandària i sector d’ocupació. Març 2016
Règim general. Nombre de treballadors
Autònoms D’1 a 10 D’11 a 100 De 101 a
1.000
Més de 1.000 Total
Serveis d’allotjament 2.422 7.993 6.148 0 16.563 559
Serveis de menjar i begudes 18.838 23.486 8.802 1.792 52.918 10.078
Ag. viatges i op. turístics 1.271 1.830 2.573 0 5.674 833
Activ. turístiques estrictes 22.531 33.309 17.523 1.792 75.155 11.470
Transport i activ. afins 5.258 9.204 5.356 10.270 30.088 7.286
Activitats de lloguer 2.051 2.939 826 0 5.816 1.335
Espectacles i activ. artístiques,
biblioteques i museus 2.752 8.815 7.215 0 18.782 4.322
Activ. turístiques segons Generalitat 32.592 54.267 30.920 12.062 129.841 24.413
Comerç minorista 25.706 17.511 14.006 15.308 72.531 17.074
Serveis 147.873 223.432 240.452 179.186 790.943 102.939
Total 165.132 246.265 264.932 205.026 881.355 117.102
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Observatori d’empresa i ocupació del Departament d’Empresa i Ocupació.
Si afegim a aquest grup d’activitats les de transport, lloguer i espectacles, cultu-ra, biblioteques i museus, la xifra d’afiliació en aquelles activitats englobades sec-torialment en el turisme pujaria a gairebé 155.000 persones, el 15,4% del conjunt d’autònoms i del règim general.
Pes dels sectors sobre l’afiliació a Barcelona. Març 2016
Règim general. Per nombre de treballadors
Autònoms D’1 a 10 D’11 a 100 De 101 a
1.000
Més de 1.000 Total
Serveis d’allotjament 1,5% 3,2% 2,3% 0,0% 1,9% 1,7%
Serveis de menjar i begudes 11,4% 9,5% 3,3% 0,9% 6,0% 6,3%
Ag. viatges i op. turístics 0,8% 0,7% 1,0% 0,0% 0,6% 0,7%
Activ. turístiques estrictes 13,6% 13,5% 6,6% 0,9% 8,5% 8,7%
Transport i activitats afins 3,2% 3,7% 2,0% 5,0% 3,4% 3,7%
Activitats de lloguer 1,2% 1,2% 0,3% 0,0% 0,7% 0,7%
Espectacles i activ. artístiques,
biblioteques i museus 1,7% 3,6% 2,7% 0,0% 2,1% 2,3%
Activ. turístiques segons Generalitat 19,7% 22,0% 11,7% 5,9% 14,7% 15,4%
Comerç minorista 15,6% 7,1% 5,3% 7,5% 8,2% 9,0%
Serveis 89,5% 90,7% 90,8% 87,4% 89,7% 89,5%
Al seu torn, els centres de cotització registrats a Barcelona amb activitats turístiques estrictes és de 8.349, dels quals el 82,5% tenen com a màxim 5 treballadors. Aquesta xifra puja a 12.806 quan parlem del sector turístic en sentit ampli. També en aquest cas el 82,5% són centres de fins a 5 treballadors.
Nombre de centres de cotització per sector. Barcelona. Març 2016
Serveis d’allotjament 961
Serveis de menjar i begudes 6.885
Agències viatges i operadors turístics 503
Activitats turístiques estrictes 8.349
Transport i activitats afins 2.355
Activitats de lloguer 891
Activitats d’espectacles i artístiques, biblioteques i museus 1.211
Activitats turístiques segons Generalitat 12.806
Comerç minorista 10.806
Serveis 65.976
Total 73.234
A Barcelona, el pes de les petites i mitjanes empreses en les activitats turístiques és més gran que el que té en el conjunt dels serveis i en el total d’afiliació. Menys del 47% dels treballadors afiliats al règim general i al sector serveis treballen en centres de fins a 100 treballadors. En canvi, en el cas de les activitats turístiques aquest percentatge puja al 74,3% i el 66,9% si s’inclouen les activitats de transport, lloguer i d’espectacles i culturals. El pes dels autònoms sobre el total en aquest tipus d’activitats també és lleugerament superior a la mitjana: representen el 13,2% en el conjunt d’activitats turístiques, mentre que la mitjana és del 11,7%.
Pes de Barcelona en afiliació i centres de cotització sobre Catalunya. Març 2016
Treballadors afiliats Centres cotització Règim general Autònoms
Serveis d’allotjament 41,5% 19,4% 31,4%
Serveis de menjar i begudes 35,9% 20,5% 26,7%
Agències viatges i operadors turístics 68,4% 35,8% 45,5%
Activitats turístiques estrictes 38,4% 21,1% 27,9%
Transport i activitats afins 29,7% 18,9% 22,2%
Activitats de lloguer 44,0% 31,8% 43,6%
Activitats d’espectacles i artístiques, biblioteques i museus 41,7% 36,9% 26,4%
Activitats turístiques segons Generalitat 36,5% 22,4% 27,1%
Comerç minorista 30,8% 20,7% 27,8%
Serveis 41,0% 25,4% 32,8%
Total 35,9% 21,6% 29,1%
Al llarg de la crisi econòmica, en un context de reducció de l’afiliació a la Seguretat Social, a Barcelona i Catalunya, el conjunt d’activitats turístiques estrictes van incre-mentar el total de persones afiliades i el de centres de cotització. A Barcelona, les persones afiliades al règim general ha baixat un 7,5% entre març de 2008 i març 2016, mentre que al sector serveis ha sofert una lleugera reducció del 0,5% i les activitats turístiques estrictes van augmentar més d’un 18%. De la mateixa manera, al règim d’autònoms, l’afiliació relacionada amb les activitats turístiques va créixer un 7,1%, quan el total d’autònoms a la ciutat va baixar un 5,5%.
Evolució de l’afiliació i els centres de cotització. Març 2008-març 2016
Barcelona Catalunya
Afiliació Centres
cotitz.
Afiliació Centres
cotitz. Règim
general
Règim autònoms
Règim general
Règim autònoms
Serveis d’allotjament 22,3% 23,9% 73,8% 6,1% 4,9% 25,3%
Serveis de menjar i begudes 21,5% 4,0% 12,4% 18,3% 0,8% 10,8%
Agències viatges i operadors turístics -10,2% 45,6% -6,0% -15,8% 35,5% -13,9%
Activitats turístiques estrictes 18,5% 7,1% 15,7% 13,7% 2,1% 10,9%
Transport i activitats afins -22,7% -22,9% -11,2% -12,6% -16,1% -22,4%
Activitats de lloguer -68,4% -62,4% -59,6% -65,3% -60,3% -58,3%
Espectacles i activ. artístiques,
biblio-teques i museus 5,0% -7,8% 2,7% 14,9% 0,6% 21,8%
Activi. turístiques segons Generalitat -6,4% -14,0% -3,3% -2,8% -10,4% -4,3%
Comerç minorista -8,0% -7,3% -2,8% -3,0% -4,5% -4,3%
Serveis -0,5% 0,5% 0,0% 1,1% 1,3% -0,4%
Per altra banda, els centres de cotització van augmentar quasi un 16%, en un període en què el conjunt de centres de cotització a la ciutat va caure un 6,7%.
Entre les activitats que hem definit com a sector turístic estricte, s’ha de distingir el comportament dels serveis d’allotjament que incrementen la seva afiliació entorn el 23% i que augmenten quasi un 74% els centres de cotització. Aquestes dades coinci-deixen amb l’important creixement de l’oferta hotelera a la ciutat. També s’incrementa l’afiliació i el nombre de centres de cotització en el cas del sector de la restauració, però més moderadament, especialment en centres.
Les agències de viatge i els operadors turístics, per la seva part, redueixen el total de centres de cotització del 6%, lleugerament inferior a la baixada mitjana de la ciutat. A l’afiliació es produeix un traspàs d’ocupació des del règim general (amb una baixada superior al 10%) al d’autònoms, que augmenta per damunt del 45%. Es redueix, per tant, la taxa de salarització d’aquest sector per l’important increment dels ocupats per compte propi.
En aquests tres sectors (allotjament, restauració i agències de viatge), l’evolució de l’afiliació i dels centres de cotització és més positiva que la que s’observa al conjunt de Catalunya, especialment en el cas de les activitats d’allotjament.
Quan ampliem l’anàlisi al conjunt d’activitats incloses en el sector turístic segons la Generalitat, l’evolució de l’afiliació i dels centres de cotització en el període 2008-2016 passa a ser negativa, fins i tot pitjor que la mitjana del sector serveis. L’afiliació al règim general baixa un 6,4%, la d’autònoms un 14% i el total de centres de cotit-zació, un 3,3%. En aquest període, l’afiliació al règim general en el conjunt del sector serveis només es redueix un 0,5%, mentre que el d’autònoms fins i tot creix un 0,5%. Per fer una comparació, en el comerç minorista, un sector també molt relacionat amb l’activitat turística a Barcelona es redueix més l’afiliació al règim general que al sector turístic, amb una baixada del 8%. La baixada d’afiliació al règim d’autònoms, en canvi, és sensiblement inferior, ja que perd un 7,3%, la meitat que al sector turístic.
El mercat laboral del sector turístic estricte a Barcelona
Restauració
Al primer trimestre de 2016 Barcelona comptava amb 62.996 persones afiliades a la Seguretat Social, dels quals 52.918 eren assalariades i 10.078 autònomes. Si desagre-guen per subsectors, l’afiliació dels restaurants representa el 50,3% del total, la dels bars el 38,3% i els càterings l’11,4%.
Afiliació en la restauració a Barcelona. 1r trimestre 2016
Règim general Autònoms Total
Serveis de menjar i begudes 52.918 10.078 62.996
Total afiliació 881.355 117.102 998.457
Font. Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estudis d’Ocupació, Empresa i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona. Extret de Mesura de Govern: Suport i impuls del sector de la restauració de Barcelona.
Un anàlisi de l’estructura del mercat laboral del sector de la restauració del 2015, indicava que de les persones que treballen en aquest sector, el 55,2% ho fa en bars, el 26,7% en bars-restaurant i el 18,1% en restaurants. La mitjana per establiment és de 2,8 treballadors i en el cas concret dels restaurants, de 5,3. Hi treballen més homes que dones, la majoria dels quals té entre 25 i 44 anys i estudis obligatoris o secundaris generals. En relació al domini del català, segons els responsables de l’establiment, el 81,8% l’entén i el 56,7% el parla. El 59,5% del personal és de nacionalitat espanyola (el 2014 era del 66,2%), el 5,3% europea (sobretot italiana) i el 34,6% altres naciona-litats (sobretot xinesa i pakistanesa).
Barcelona té un paper rellevant en l’ocupació del sector de la restauració dins del conjunt català. Al març de 2016 representava el 50% de l’afiliació del sector de l’àmbit metropolità i el 32% del conjunt català.
Afiliació la Seguretat Social en la restauració per àmbits territorials
Barcelona AMB Catalunya Pes BCN /AMB Pes BCN/Catalunya
Serveis de menjar i begudes 62.996 125.493 196.528 50,2% 32,1%
Total afiliació Barcelona 998.457 2.040.209 2.990.387 48,9% 33,4%
Font. Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estudis d’Ocupació, Empresa i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona. Extret de Mesura de Govern: Suport i impuls del sector de la restauració de Barcelona.
