Gaseta municipal de Barcelona. Any 096, núm. 20 (10 jul. 2009)

(1)

Núm. 20 / Any XCVI 10 de juliol de 2009

MUNICIPAL

GASETA

SUMARI

Disposicions generals

Decrets de l’Alcaldia

Funcions i òrgans de la Comissió Interde- partamental de Transversalitat de gène-

re a les polítiques municipals ... 1795 Creació de la Taula Tècnica Municipal "Turis-

me i Ciutat" ... 1795 Modificacions de crèdit ... 1797

Cartipàs

Designació representant a l'Assemblea

General de Caixa Tarragona ... 1799 Designació representant a l'Assemblea

General de Caixa Girona ... 1799 Designació representant a l'Assemblea

General de Caixa Manlleu ... 1799 Nomenament president de la Comissió

Executiva del Consorci Mercat de les

Flors / Centre de les Arts de Moviment ... 1799 Proposta de membre del Consell d'Admi-

nistració de Foment de Ciutat Vella, SA .... 1799

Designació secretari del Consell Assessor d'Història de Barcelona i del Consell d'Et-

nologia de Barcelona ... 1799 Designació representant de l'ICUB al Consell

de Direcció previst al Conveni per a la crea- ció de l'Aula d'Història del Periodisme Diari

de Barcelona ... 1799 Nomenament membre del Consell Munici-

pal del Districte de Nou Barris... 1800

Comissions del Consell Municipal

Comissió de Cultura, Educació i Benestar

Social. Acta sessió 19-5-2009 ... 1801 Comissió d’Acció Social i Ciutadania. Acta

sessió 19-5-2009 ... 1821 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació

i Coneixement. Acta sessió 19-5-2009 ... 1836 Comissió de Presidència, Territori i Funció

Pública. Acta sessió 20-5-2009 ... 1847 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i

Medi Ambient. Acta sessió 20-5-2009 ... 1874 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta ses-

sió 21-5-2009 ... 1889

(2)

Comissió d’Hisenda i Pressupostos. Acta

sessió 21-5-2009 ... 1902 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Ha-

bitatge. Acta sessió 21-5-2009 ... 1909

Acords

Acords de juny de 2009 ... 1930

Personal

Concursos

Nota aclaratòria sobre el concurs per a la

provisió d'un lloc de tècnic/a de Patrimoni 1936

Bases generals que han de regir la convoca- tòria de quatre concursos per a la provisió

de sis llocs de treball ... 1936 Un lloc d'Staff d'Imatge i Comunicació ... 1937 Dos llocs de Tècnic de Mobilitat ... 1938 Un lloc de Cap de l'Oficina d'Atenció als Ciu-

tadans ... 1939 Dos llocs de Tècnic de Prevenció ... 1940

Anuncis

(3)

DISPOSICIONS GENERALS

Decrets de l'Alcaldia

Decret. El mainstreaming de gènere, traduït al català amb el terme transversalitat de gènere, és present en el llenguatge de les polítiques públiques d’igualtat a escala internacional (Quarta Conferèn-cia Mundial sobre les Dones de Nacions Unides que es va celebrar a Pequín el 1995), europea i espa-nyola des de la dècada dels noranta.

És una estratègia que planteja que els governs i altres actors promouran una política activa i visible de transversalitat de gènere, en totes les polítiques i programes, per tal que, abans que es prenguin les decisions, es realitzi una anàlisi de l’impacte que les accions municipals puguin produir en dones i ho-mes, respectivament. L’objectiu final d’aquesta estratègia és el d’integrar de forma transversal la perspectiva de gènere a totes les àrees municipals i institucions ciutadanes a partir d'un canvi planificat a mig i llarg termini, tot provocant un efecte multi-plicador de la igualtat. És a dir, es tracta que totes les regidories i àrees de l'Ajuntament, en els seus processos de decisió, tinguin en compte l'impacte que una determinada acció té o pot tenir, de mane-ra diferenciada, en els homes i les dones. Aconse-guint que les consideracions de gènere s’incloguin sistemàticament en el disseny, la planificació i l’avaluació de les polítiques municipals. I assolint una major igualtat entre els sexes (igualtat efectiva respecte als drets entre homes i dones) com un dels resultats de la intervenció pública.

Per aquest motiu, i per tal d’incorporar l’en-focament de gènere a les intervencions públiques des d’un model que permeti introduir el principi d’equitat de gènere en totes les accions municipals, afavorint unes cotes majors d’igualtat i l’apode-rament de les dones, i en ús de les atribucions que tinc conferides per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo:

Modificar el Decret de l’Alcaldia de 21 de de-sembre de 2001 de creació de la Comissió Inter-departamental per a la igualtat d’oportunitats de les dones a les polítiques municipals, en el sentit següent:

Primer. La Comissió es denominarà Comissió In-terdepartamental de Transversalitat de gènere a les polítiques municipals.

Segon. Les funcions seran:

– Incorporar la perspectiva de gènere i, per tant, l'objectiu de la igualtat en totes les polítiques municipals.

– Definir les polítiques per a la igualtat i l'equipa-ració dona-home que han d'impulsar els dife-rents sectors municipals.

– Coordinar les accions impulsades pels diferents sectors, des d’una perspectiva de gènere. – Vetllar per contribuir a l'acompliment dels

prin-cipis, les accions i els objectius del Pla Municipal per a les dones 2005-2009, el Pla Municipal contra la violència vers les dones 2007-2009, i el Pla per a l'abordatge integral del treball se-xual.

Tercer. Òrgans de la Comissió:

a) Òrgan polític: Format pels membres que inte-gren la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona.

b) Òrgan tècnic: La Comissió Tècnica Intersecto-rial és l’instrument tècnic que té la voluntat de des-envolupar les funcions encomanades per la Comis-sió de Govern amb la composició següent:

Presidència: El regidor/la regidora de Dones i Jo-ventut.

Vicepresidència: El/la gerent municipal.

Membres: Representants de cadascuna de les Gerències de Sectors i Districtes Municipals.

Aquesta Comissió Tècnica es reunirà, com a mí-nim, un cop l’any.

Quart. Reunions: La Comissió Interdepartamen-tal per a la transversalitat de gènere a les polítiques municipals es reunirà en sessió ordinària com a mínim un cop l'any. No obstant això, es podran convocar sessions extraordinàries quan la Presidèn-cia de la Comissió ho consideri oportú.

Cinquè. La Secretaria de la Comissió serà exerci-da per la Regidoria de Dones i Joventut a través de la Direcció de Serveis de Dones.

Barcelona, 25 de juny de 2009. L'alcalde, Jordi Hereu i Boher

(Ref. 3114)

* * *

Decret. Atès que al Programa d’Actuació Munici-pal (2008-2011), en l’àrea de promoció econòmica de la ciutat, té una línea d’acció, la 3.8, sobre tu-risme.

(4)

els valors identitaris de la ciutat, potenciar l’im-pacte econòmic del turisme, consolidar la imatge internacional de Barcelona, afavorir l’accessibilitat del turisme a la ciutat i promoure l’eficiència en els sistemes d'acollida i de mobilitat a l’interior de la ciutat.

Atès que, per assolir l’objectiu de promoure un model de turisme que potenciï l’equilibri entre resi-dents i turistes, tot preservant els valors identitaris de la ciutat, s’està elaborant un Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona, concertat amb els sectors implicats, que abordi la necessitat de planificació de la capacitat d’acollida de turistes i garanteixi la qualitat i la sostenibilitat del sector turístic de la ciutat.

Atès que, per al desenvolupament del Pla Estra-tègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona es fa palesa la necessitat de constituir un Grup de Treball Municipal format per directius dels diversos sectors municipals que incideixen en els diferents aspectes del turisme i el seu encaix en la ciutat.

Atès que, la Mesura de Govern sobre la "Regula-ció de l’Ús Turístic dels Habitatges", presentada al Consell Plenari de 18 d’abril de 2008, entre les me-sures de participació, cooperació interadministrati-va, seguiment i avaluació, proposa constituir una Taula Tècnica Interdepartamental sobre habitatges d’ús turístic per tal d’estudiar l’evolució dels indica-dors d’aquesta activitat i prendre les mesures adi-ents en funció dels mateixos.

És amb aquest objectiu de cooperació interde-partamental per a l’encaix entre turisme i ciutat, i en ús de les atribucions que tinc conferides per l’article 13 de la Carta de Barcelona, disposo:

Primer. Crear la Taula Tècnica Municipal "Turisme i Ciutat" que es configura com un instrument de coordinació transversal, amb facultat de generar encàrrecs a l’organització municipal, sense facultats resolutives i vinculada als òrgans de govern de l’administració municipal executiva.

Segon. Designar membres de l’esmentada Taula Tècnica Municipal "Turisme i Ciutat", les persones següents:

President:

– Sr. Andreu Puig Sabanes, gerent municipal, o persona en qui delegui

Membres:

– Sra. Mònica Martorell Murtra, Comunicació Cor-porativa i Qualitat

– Sr. Enric Torrellas Figueras, Llicències i Inspec-ció

– Sra. Alba Vidal Cucurella, Coordinació Territorial – Sr. Jesús Hernando Maldonado, Guardia Urbana

– Sr. Enric Barquest Alfonso, Serveis de Mobilitat – Sr. Joan Andreu Verdaguer Vizcarra, Medi

Am-bient

– Sr. Toni Puig Picart, Educació, Cultura i Benes-tar

– Sr. Ricard Fayos Molet, Urbanisme

– Sra. Carmina Ruiz Alonso, Districte de Ciutat Vella

– Sr. Xavier Suñol Ferrer, Promoció Econòmica Secretari:

– Sr. Joan Torrella Reñé, Promoció Econòmica Tercer. Establir la metodologia de funcionament. Es reunirà com a mínim una vegada al trimestre, i podrà constituir equips de treball entre membres de la Taula Tècnica Municipal "Turisme i Ciutat" i aquelles persones que, sense ser-ne membres, puguin aportar opinió i proposta sobre els punts de l’ordre del dia. Igualment, podrà convidar a partici-par persones alienes a l’administració municipal, que pels seus coneixements professionals puguin aportar opinió als temes que tracta.

Quart. Assignar-li les funcions següents:

– Alinear les actuacions de les diverses àrees municipals en la gestió de l’impacte del turisme a la ciutat.

– Proposar mecanismes que permetin anticipar els impactes dels fluxos turístics en la gestió municipal (Entenent "fluxos turístics" en el sen-tit més ampli: vacacionals, de negoci, puntes de desembarcament de creuers, fires, congres-sos...).

– Proposar mesures de millora, tenint en compte actuacions ja aprovades, o en curs, que incidei-xin en la gestió del turisme en relació a la ciu-tat.

– Proposar el Pla Director de Turisme de l’Ajun-tament de Barcelona que integri el conjunt d’actuacions per internalitzar, en la gestió mu-nicipal, les propostes del Pla Estratègic de Tu-risme de la Ciutat de Barcelona.

– Estudiar l’evolució dels indicadors, tant de con-cessió de llicències, com de tasques d’inspecció, dels habitatges d’ús turístic.

– Proposar mecanismes que garanteixin l’homo-geneïtat del tracte que es dóna a cada districte a les problemàtiques del turisme en relació a la ciutat.

– Proposar com es recull i com es tracta a l'Ajun-tament tota mena d'informació sobre aquest tema.

Barcelona, 25 de juny de 2009. L'alcalde, Jordi Hereu i Boher.

(5)

MODIFICACIONS DE CRÈDIT DEL PRESSUPOST DE 2009 (Transferències)

Aprovades per decret de l'Alcaldia de data 19 de juny de 2009

Expedient núm. 3-72/2009

Partida Tipus Descripció Altes Baixes

22109 0608 12110 MC7 Altre material de consum no inventariable 44.000,00 22109 0101 12310 MC8 Altre material de consum no inventariable 44.000,00

22706 0801 32890 MC7 Estudis i treballs tècnics 75.000,00

22719 0607 32360 MC8 Altres contractes de serveis 75.000,00

23002 0604 11110 MC7 Dietes òrgans col·legiats 30.000,00

20200 0101 15110 MC8 Arrendament edificis i altres construccions 30.000,00

22602 0601 12310 MC7 Publicitat 30.000,00

22109 0101 12310 MC8 Altre material de consum no inventariable 30.000,00

20200 0801 17110 MC7 Arrendament edificis 206.794,00

20200 0101 15110 MC8 Arrendament edificis 206.794,00

22719 0604 12110 MC7 Altres contractes de serveis 30.000,00 22706 0101 13208 MC8 Estudis i treballs tècnics 30.000,00

48910 0801 45110 MC7 Any Cerdà-prom. i acció cultural 195.000,00 22719 0801 46360 MC8 Altres contractes serveis 80.000,00

22610 0801 46360 MC8 Altres despeses compres serveis 40.000,00 22610 0801 46372 MC8 Altres despeses compra serveis 75.000,00

22700 0801 17110 MC7 Neteja edificis i locals 11.841,00

22700 0604 17110 MC8 Neteja edificis i locals 11.841,00

622.635,00 622.635,00

Aprovades per decret de l'Alcaldia de data 26 de juny de 2009

60001 9901 43220 MC7 Gestió de sòl 24.190.269,02

60520 0603 43220 MC8 Expropiació c/ Navarra (Tort, 13-15) 5.301,22 60557 0603 43220 MC8 Expropiació pg. Miramar, 15, 2n-2a 66.320,42 60578 0604 43220 MC8 Expropiació camí de Finestrelles 23.806,70 60582 0606 43220 MC8 Expropiació Trav. Gràcia, 102-104 396.683,69 60505 0607 43220 MC8 Expropiació c/ Llobregós, 279 22.095,78 74903 9901 43230 MC8 Transferència de capital a Pronoubarris 21.456,35 71901 9901 43230 MC8 Transferència de capital a l'Institut

Muni-cipal d'Urbanisme 179.561,73

74902 9901 43230 MC8 Transferència de capital a Proeixample 23.475.043,13

(6)

65102 9901 43230 MC7 Inversions en urbanització 1.903.040,00 71919 9901 45210 MC8 Transferència de capital a l'Institut

Barcelo-na Esports 1.903.040,00

(7)

CARTIPÀS

Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Munici-pal de Barcelona, disposo:

Designar la Sra. Marisa Florensa Palau represen-tant de l'Ajuntament de Barcelona a l'Assemblea General de Caixa Tarragona.

Donar compte de la present resolució, per a la seva ratificació, al Plenari del Consell Municipal.

(Ref. 2795)

* * *

Designar el Sr. Ignasi Thió Fernández de Henes-trosa representant de l'Ajuntament de Barcelona a l'Assemblea General de Caixa Girona.

(Ref. 2796)

* * *

Designar el Sr. Joan Sadurní Camps representant de l'Ajuntament de Barcelona a l'Assemblea Gene-ral de Caixa Manlleu.

(Ref. 2797)

* * *

Decret. En ús de les atribucions conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta Munici-pal de Barcelona, i de conformitat amb allò que estableix l’article 11 dels Estatuts del Consorci

Mer-cat de les Flors / Centre de les Arts de Moviment, disposo:

Nomenar el Sr. Jordi Martí i Grau, delegat de Cultura, president de la Comissió Executiva del Consorci Mercat de les Flors / Centre de les Arts de Moviment, amb efectes 15 de juny de 2009.

(Ref. 2914)

* * *

Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Alcaldia per l'article 13 de la Carta Munici-pal de Barcelona i el que determinen els Estatuts socials de la Societat Foment de Ciutat Vella, SA, disposo:

Proposar a la Societat Barcelona d’Infraestruc-tures Municipals, SA, com accionista de Foment de Ciutat Vella, SA, que elevi a la Junta General d’aquesta societat la proposta de designació del Sr. Adrià Folia i Campos com a membre del Consell d'Administració de Foment de Ciutat Vella, SA, en substitució del Sr. Miquel Catalán Arbós.

(Ref. 3110)

* * *

Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Alcaldia per l'article 13 de la Carta Munici-pal de Barcelona, disposo:

Designar el Sr. Joaquim Vicente Ibáñez, secretari del Consell Assessor d’Història de Barcelona i secre-tari del Consell d’Etnologia de Barcelona, en substi-tució del Sr. Xavier Suñol Ferrer.

(Ref. 3112)

* * *

Decret. En ús de les facultats atorgades a aquesta Alcaldia per l'article 13 de la Carta Munici-pal de Barcelona, disposo:

(8)

de Barcelona, en substitució del Sr. Xavier Suñol Ferrer.

(Ref. 3113)

* * *

Decret. Vist l’escrit rebut del regidor portaveu del Grup Municipal Socialista de data 19 de juny de

2009, que comunica un canvi de conseller al Con-sell Municipal del Districte de Nou Barris, i d’acord amb l’article 16.1 de les Normes reguladores del funcionament dels Districtes, disposo:

Nomenar membre del Consell Municipal del Dis-tricte de Nou Barris el Sr. David Frontela Risueño, en substitució de la Sra. Ana Álvarez Franquet.

(9)

COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL

Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social

Acta de la sessió celebrada el dia 19 de maig de 2009 i aprovada el dia 16 de juny de 2009

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 19 de maig de 2009, s'hi reuneix la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Montse Ballarín i Espuña, Carles Martí i Jufresa, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Ángeles Esteller Ruedas, Glo-ria Martín Vivas, Javier Mulleras Vinzia, Elsa Blasco i Riera, Xavier Florensa i Cantons, assistits per la tècnica d'administració general, Sra. Tecla Fort i Riera, que actua per delegació del secretari general de la Corporació, que certifica.

També hi són presents la Ima. Sra. Ester Capella i Farré, l'Im. Sr. Raimond Blasi i Navarro i els Srs. Jordi Martí i Grau, Manel Blasco i Legaz i Pere Alco-ber i Solanas.

Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Gem-ma Mumbrú i Moliné, ImGem-maculada Moraleda i Pérez, Itziar González i Virós i Carmen Andrés i Añón.

S'obre la sessió a les nou hores i trenta minuts.

I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior

S'aprova.

II) Part Informativa

a) Despatx d'ofici

En compliment de l'article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents:

1. Àrea de Benestar i Cohesió Territorial

Del gerent municipal, de 3 d'abril de 2009, que aprova el Plec de clàusules i convoca la licitació, mitjançant procediment obert, per a la coordinació territorial, organització d'activitats familiars, suport i monitoratge dels patis oberts de les escoles en el marc del programa Temps de Barri, Temps educatiu compartit, Lots 1 i 2, per als exercicis 2009-2010, i per un import d'1.270.801.06 euros.

2. Districte de les Corts

Del gerent municipal, de 3 d'abril de 2009, que aprova el Plec de clàusules i convoca la licitació, mitjançant procediment obert, per a l'adjudicació

de la gestió i organització dels serveis culturals, socioculturals i de participació que es presten al Centre Cívic Joan Oliver-Pere Quart, per als exerci-cis 2009-2011, i per un import de 128.888,88 eu-ros.

3. Districte de Sarrià-Sant Gervasi

Del gerent municipal, de 24 d'abril de 2009, que aprova el Plec de clàusules i convoca procediment obert per a l'adjudicació del contracte de la gestió, dinamització i coordinació de l'Espai Putget, per al període de l'1 de juliol de 2009 a 31 de desembre de 2011, per als exercicis 2009-2011, i per un im-port de 318.918,44 euros.

4. Districte d'Horta-Guinardó

Del gerent municipal, de 9 de març de 2009, que aprova el Plec de clàusules i autoritza despesa del contracte dels serveis d'impressió per a la difusió i divulgació d'activitats, actes i altres manifestacions del Districte d'Horta-Guinardó, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 69.000 euros.

Del gerent municipal, de 9 de març de 2009, que aprova el Plec de clàusules i autoritza despesa del contracte per al subministrament de material d'in-fraestructures necessàries per al desenvolupament dels actes populars i culturals del Districte d'Horta-Guinardó, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 228.000 euros.

6. Districte de Sant Andreu

Del gerent municipal, de 30 d'abril de 2009, que aprova el plec de clàusules, convoca la licitació, i autoritza la despesa del contracte relatiu al suport a la gestió del casal de barri Congrés-Indians i la pista poliesportiva Manígua, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 81.675,60 euros.

Del gerent municipal, de 8 d'abril de 2009, que adjudica definitivament el contracte relatiu a la gestió i animació del pre-taller Carmel, pel període de març 2009 a desembre 2010, a Progess, Projec. Gestió Serveis Socials, SL, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 154.011,39 euros.

8. Districte de Nou Barris

(10)

serveis de promoció cultural i de lleure al Centre Cívic Torre Llobeta a favor de Global Idea, SL, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 275.773,33 euros.

Del gerent municipal, de 16 de març de 2009, que adjudica definitivament el contracte relatiu als serveis de promoció cultural i de lleure al Centre Cívic Porta Sóller a favor de Global Idea, SL, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 214.795,75 euros.

Del gerent municipal, de 16 de març de 2009, que adjudica definitivament el contracte relatiu als serveis de promoció cultural i de lleure al Centre Cívic Les Basses a favor d'Iniciatives i Programes, SL, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 270.650,44 euros.

Del gerent municipal, de 29 d'abril de 2009, que adjudica definitivament el contracte del lloguer d'empostissats, estris, equips de so i llum, i com-plements necessaris per al desenvolupament dels actes culturals i festius a La Llauna, SCCL, per als exercicis 2009-2010, i per un import de 707.580 euros.

b) Mesures de govern A la Comissió:

1. Programa Any Cerdà.

El Sr. Martí i Grau recorda que es va presentar una mesura de govern en el Plenari en què es de-clarava l'Any Cerdà el període comprès entre l'11 de juny de 2009, que és la data en què fa cent cinquanta anys que es va aprovar inicialment el Pla Cerdà, fins a finals de maig del 2010, que és quan el Govern de l'Estat el va aprovar definitivament i, a partir d'aquell moment, es va començar a imple-mentar.

A continuació dóna compte de l'evolució del pro-jecte i del seu estat actual. Informa que s'està a poc menys d'un mes de la data d'inauguració i que ja s'han fet les reunions amb els consells promotors i amb el conjunt d'entitats que s'han volgut sumar a aquesta iniciativa. Constata que, a més de les iniciatives que hi ha a l'informe, n'hi ha algunes més –impulsades, sobretot, per entitats i instituci-ons civils de la ciutat, arran de les convocatòries que s'han anat fent dels grups promotors i en què s'ha donat informació sobre el projecte–, com ara alguna altra exposició que acabarà incorporant-se en el programa.

Informa que el programa consisteix en tres ei-xos. Explica que un primer eix és tot el que fa refe-rència a un repàs crític al voltant del que han

signi-ficat aquests cent cinquanta anys, no només l'apro-vació del Pla Cerdà sinó també la seva implementa-ció durant aquests anys, i la seva importància en la història de Barcelona. Opina que aquesta perspecti-va ha de donar peu a un relat de la ciutat, a un coneixement de la seva història que no situï el perí-ode central només en els trenta anys de democrà-cia, sinó des del moment que es funda la Barcelona moderna que avui es coneix. Destaca l'activitat més significativa d'aquest eix: l'exposició del Museu d'Història de la Ciutat que analitza el context cultu-ral, polític i social que hi havia al voltant de la dè-cada dels cinquanta i seixanta del segle XIX.

Amb el segon eix, indica que es pretén que l'Any Cerdà serveixi també per fer prospectiva i debat sobre la Barcelona d'avui i la del futur, atès que segurament una de les reflexions que es feien en aquell moment era que el conjunt de debats que hi havia a mitjans del segle XIX, sobretot a partir de l'enderroc de muralles, podria tenir alguna conco-mitància amb el context contemporani. Manifesta que aquest salt d'escala, aquest "gest Cerdà" –com han anomenat alguns–, pot tenir algun element similar si s'atén a la realitat metropolitana. Consta-ta que, per aquest motiu, en el programa hi ha moltes activitats que són més de debat de futur i, per tant, per entendre que, de la mateixa manera que Cerdà va canviar la dimensió de la ciutat, és molt possible que aquesta nova dimensió metropo-litana marqui el futur de Barcelona. D'aquest eix, en destaca com a activitat el debat que hi haurà el maig del 2010 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), dirigit per Francesc Muñoz, que incorporarà una sèrie de seminaris organitzats per tota la ciutat, que desembocaran en un con-grés, sota el títol provisional de "Cerdà postmetro-polis", i que servirà per cloure acadèmicament i a nivell de debat aquest Any Cerdà discutint la Barce-lona del futur.

Finalment, i quant al tercer eix, informa que es tracta de fer palès que no es vol que l'Any Cerdà quedi reclòs només en el debat dels experts o dels interessats en els debats urbans, sinó que es pre-tén fer-lo arribar al conjunt de la ciutadania. Llista algunes de les activitats del conjunt d'iniciatives que inclou, com ara: un projecte educatiu que co-ordina Eulàlia Bosch, un conjunt d'itineraris per la ciutat, tota una sèrie d'activitats a través de les biblioteques de Barcelona, i traslladar la Nit Blanca de Montjuïc a aquest eix de la Diagonal de cap a cap, i donar resposta, d'aquesta manera, a la peti-ció de la Comissió de la Nit Blanca que aquesta s'estengui per altres indrets de la ciutat. I la Nit Blanca serà l'activitat que tancarà, a finals de maig o a primers de juny, amb una gran revetlla i festa popular la commemoració dels cent cinquanta anys del Pla Cerdà.

(11)

de la ciutat, i opina que és de justícia que s'hagi fet.

En segon lloc, diu que, més enllà de pensar en la vocació metropolitana, en la gran Barcelona, en el fet de trencar muralles, etc., valdria la pena fer una anàlisi autocrítica de quin ha estat el model urba-nístic dels darrers trenta anys, ja que no creu que Cerdà veiés amb bons ulls que allà on hi havia un parc ara hi hagi Diagonal Mar, el pitafi de la plaça de les Glòries, que segons Cerdà havia de ser, en certa manera, el centre de la ciutat de Barcelona, o un determinat model urbanístic que s'ha bastit aquests darrers trenta anys.

Finalment, explica que, quan es va presentar la mesura de govern, el Sr. Martí es va comprometre –a petició de CiU– a reeditar el llibre La teoría ge-neral del urbanismo, el qual no veu complet en l'informe, sinó només el primer volum. Demana, per tant, que s'incorpori en el llistat d'activitats, tal com es va comprometre en el seu moment.

El Sr. Mulleras creu evident la necessitat de com-memorar l'Any Cerdà i constata el suport del PP a aquesta commemoració. Fa palès que des de fa un any pràcticament, des que es va fer la declaració institucional, s'ha dut a terme tot un seguit de mesu-res de govern, però que la que ara es proposa és bàsicament un conjunt d'exposicions i conferències, de moltes de les quals no es coneix ni la data en què es faran ni el seu pressupost. Més enllà d'aquest conjunt d'activitats explica que el seu grup també troba a faltar un projecte més emblemàtic, que que-di a la ciutat i que el seu record sigui quelcom millor que la plaça Cerdà, la qual està molt allunyada de l'Eixample i de la ciutat que Cerdà va projectar, i amb la qual opina que Cerdà no hi estaria d'acord.

Pel que fa al que s'ha comentat d'apropar l'Any Cerdà al conjunt de la ciutadania, considera que no es pot fer, per exemple, amb el web actual de l'Any Cerdà, que està en construcció i que l'únic que té és un PDF i un vídeo que no és més que un Power-Point. Entén que s'ha de fer rigorosament i cohe-rentment, i que no només se'n pot parlar i no con-cretar ni quantificar.

Opina que la pregunta de quin és el pressupost de l'Any Cerdà és "la pregunta del milió", atès que el pressupost inicial de l'Ajuntament era d'1.800.000 euros, mentre que el definitiu va bai-xar a 750.000 euros. Malgrat haver preguntat reite-radament el motiu d'aquesta disminució, manifesta que encara espera la resposta i que el compromís del Sr. Martí i Grau de la comissió del mes de gener d'enviar-li l'import detallat dels diversos programes dedicats a l'Any Cerdà no s'ha complert. Reivindica que, per poder valorar l'Any Cerdà, cal saber-ne el pressupost, per la qual cosa demana, una vegada més, que respongui com es concreta el pressupost de l'Any Cerdà i les dates de les activitats.

El Sr. Florensa mostra el seu suport a la celebra-ció de l'Any Cerdà i, per tant, de posar un cop més de relleu la figura d'Ildefons Cerdà com a

arquitec-te, en el sentit més ampli, de la ciutat de Barcelona i com a pensador i dissenyador de la ciutat tal com es coneix avui.

Pel que fa a la mesura de govern considera que ja es va debatre en el Plenari del mes d'octubre i que, per tant, la mesura que avui es presenta té poques novetats. Tanmateix, destaca, com a aspec-tes positius d'acaspec-tes i d'activitats que es duen a ter-me al llarg d'aquest Any Cerdà, no només les dife-rents exposicions que versen sobre la figura i les diferents facetes d'Ildefons Cerdà, sinó també les activitats que es fan de forma descentralitzada a la ciutat: els diferents itineraris; la jornada Diagonal de Nit, que opina que pot ser interessant a l'hora d'acostar la gent a una activitat on tothom hi pugui participar; el mateix projecte educatiu, que també pensa que és important a l'hora d'ajudar a entendre als escolars per què Barcelona és com és; el fet de posar de relleu les biblioteques, els centres cívics i els diferents equipaments de l'Eixample com a llocs on es fan moltes d'aquestes activitats, i també la inclusió d'una commemoració del cent cinquantè aniversari dels Jocs Florals, proposta d'ERC i que, per tant, considera positiu que es tiri endavant.

A continuació, com a aspecte negatiu, destaca, però, el dubte sobre el pressupost final de l'Any Cerdà. Indica que, en un principi, es va dir que Barcelona hi destinaria un total de 2.800.000 eu-ros, que anirien repartits en els pressupostos de l'any 2009 i 2010, mentre que, finalment, en el pres-supost del 2009, s'hi han acabat consignant 750.000 euros i, darrerament, van aparèixer a la Gaseta Mu-nicipal diferents modificacions de crèdit a la baixa que s'atribuïen a l'Any Cerdà. Per tant, i en aquest sentit, demana saber quin és el pressupost real de l'Any Cerdà, quin serà, finalment, el pressupost total i com es reparteix aquest pressupost –quines aportacions provenen de l'Ajuntament i si hi ha aportacions externes.

El Sr. Martí i Grau agraeix el suport de tots els grups a la iniciativa. Respecte al que plantejava el Sr. Ciurana, manifesta que es farà una lectura au-tocrítica als cent cinquanta anys, inclosos els trenta anys de democràcia, però recorda que els anys foscos del Pla Cerdà són els quaranta anys de dic-tadura. Afegeix que hi ha qui ha arribat a dir que la construcció del Pla, a més del mateix Cerdà, es deu a dos personatges que han estat clau en la història de Barcelona: Rius i Taulet, que és qui fa la unió amb els municipis contigus i el que articula real-ment el Pla anys després d'haver-se aprovat, i Ma-ragall, amb tot el projecte de reforma de la ciutat i de millora de les seves estructures. Explica que, de fet, hi haurà una exposició que repassarà en què ha millorat respecte al projecte inicial i en què ha em-pitjorat, ja que no cal agafar l'anàlisi del Pla com si fos un dogma.

(12)

Respecte a les qüestions pressupostàries, insis-teix en el fet que, com en els pressupostos de qual-sevol esdeveniment d'aquest tipus, en què hi parti-cipen un conjunt d'iniciatives i programes diversos, es fa difícil tenir prèviament les xifres exactes. No obstant això, informa que han signat un conveni amb el CCCB, que és qui porta la secretaria tècnica de l'Any Cerdà, per desenvolupar l'exposició que fan, els itineraris, el projecte educatiu, el web, etc., d'1.800.000 euros, i que han signat un conveni amb la FUTIC (Fundació Urbs i Territori Ildefons Cerdà), que aplega un conjunt d'iniciatives civils de la ciutat i que fa un congrés, una exposició a les Drassanes i altres activitats, per un valor de 400.000 euros; la suma d'ambdós convenis puja a la quantitat de 2.200.000 euros. Comunica que hi ha una estimació de costos de tot allò que farà directament l'Ajunta-ment d'uns 600.000 euros i que, a més, amb la FU-TIC hi ha un conveni ja signat amb la Diputació de 400.000 euros i està pendent la signatura d'un con-veni amb la Generalitat també de 400.000 euros. Indica que, per tant, l'aportació municipal és de 2,8 milions d'euros, més els 800.000 euros de la Gene-ralitat i la Diputació de Barcelona.

Insisteix, però, que encara queden coses per aca-bar d'escatir, ja que hi ha molts programes i iniciati-ves que en aquest moment s'hi estan afegint i que s'hauran de sumar, com ara la Societat Estatal de Commemoracions del Ministeri de Cultura del Govern central, que ha demanat incorporar-se a l'Any Cerdà, però amb qui no està tancat encara el conveni, i que també significarà una aportació de recursos. Per la qual cosa, mostra la seva convicció que per sobre del compromís que es va prendre de destinar 2,8 milions d'euros de pressupost municipal a l'Any Cer-dà, el pressupost global superarà els 3 milions d'eu-ros i molt possiblement els 4 milions. Confirma que aniran informant en la mesura que puguin.

Explica que la variació d'alguns apunts compta-bles en el pressupost municipal és per qüestions de gestió econòmica i perquè aquest pressupost pro-venia de tres exercicis diferents, atès que va haver-hi ja uns primers recursos que es van traspassar en el CCCB per a la preparació del pressupost 2008. Per la qual cosa, fa notar que no és tant el que reflecteix el pressupost estricte i exclusiu del 2009, sinó el conjunt d'aportacions econòmiques que s'han fet a les diferents institucions que porten la coordinació i la producció de les activitats.

Pel que fa al web, informa que l'11 de juny es posarà en marxa i que tindrà molts recursos diver-sos, permetrà baixar-se itineraris, etc.

Finalment, opina que la gran contribució que s'ha fet a l'Any Cerdà des d'un punt de vista municipal, i que, de fet, culmina la construcció de l'Any Cerdà, és la resolució definitiva de la plaça de les Glòries.

Es dóna per tractada. c) Informes

A la Comissió:

2. Serveis i recursos en matèria de violència masclista.

La Sra. Blasco explica que aquests serveis estan adscrits a la Regidoria de Dones, però que en al-guns aspectes van més enllà de la Regidoria i la seva direcció. Informa que aquests recursos i ser-veis són, de fet, instruments de treball del Pla mu-nicipal contra la violència vers les dones.

Insisteix novament en els criteris d'actuació, que en resum són: l'abordatge des d'una perspectiva estructural; el de transversalitat, coordinació i coo-peració interinstitucional; la integralitat, la partici-pació i la coresponsabilització amb la ciutadania i el moviment associatiu; l'accessibilitat i la proximitat al territori; la qualitat de la resposta per no revicti-mitzar les dones un cop tenen aquest problema i han d'accedir als serveis públics; el coneixement de la realitat a través d'aquests serveis o la millora del coneixement dels serveis per part de la ciutadania.

Indica que un dels dispositius d'atenció en matè-ria de violència masclista és el Punt d'Informació i Atenció a les Dones (PIAD): n'hi ha un per districte i no és un servei exclusivament sobre violència, sinó que és generalista i permet detectar casos que no s'expliciten en un primer moment. Un segon dispositiu, explica, és l'Equip d'Atenció a les Dones (EAD), que és un servei especialitzat i la porta d'entrada al dispositiu públic, i ofereix: l'acollida, l'acompanyament i la teleassistència; l'acolliment d'urgència –que en aquests moments es fa amb places conveniades–; la casa d'acolliment municipal per a dones i els seus fills i filles; els pisos pont; el servei de suport d'atenció a la violència de gènere en l'àmbit familiar –que inclou el servei d'atenció a homes i el servei d'atenció a nens i nenes que han patit violència de gènere en l'àmbit familiar–; la xarxa institucional –que abasta el circuit "Barcelona contra la violència vers les dones" i els deu circuits territorials corresponents– i la xarxa cívica –que és l'Acord ciutadà per una Barcelona lliure de violència vers les dones; i tot el vessant de sensibilització i prevenció, que bàsicament són els tallers adreçats a joves i adolescents.

(13)

soci-al i una educadora socisoci-al, i en aquest any 2009 s'ha treballat el nou model d'atenció a partir dels serveis socials bàsics, per tant, s'ha estès la xarxa no no-més als serveis especialitzats, sinó que també s'han format els serveis socials bàsics per poder fer un primer abordatge quan es troben amb una situació de violència masclista. Quant a l'acolliment d'ur-gència municipal, informa que durant el 2008 s'ha definit el servei, s'ha trobat la ubicació i s'ha fet el projecte arquitectònic, i que en aquest any 2009 s'estan fent les obres; indica que es preveu la po-sada en marxa del servei el 2011. Respecte als pisos pont, manifesta que durant el 2008 s'ha defi-nit el model i les obres d'adequació, i que en aquest 2009 s'ha fet el traspàs al CCSBcn. Pel que fa al Servei d'Atenció a Homes (SAH) i al Servei d'Aten-ció a Nens i Nenes (SAN), apunta que s'han conso-lidat i que durant aquest 2009 hi ha un nou projec-te de sensibilització i prevenció per a homes i s'han incrementat les hores de psicòleg. Finalment, des-taca els diferents circuits amb la formació dels seus professionals durant el 2008, l'acord ciutadà amb tot el catàleg d'activitats, els tallers de pre-venció –que s'han ampliat durant el 2008 a tercer d'ESO i que s'estan ampliant al sector de l'associa-cionisme educatiu en el 2009–, i l'esforç de comu-nicació que s'ha fet pel que fa als serveis munici-pals de comunicació i d'explicació a les dones de l'existència d'aquests serveis.

A continuació detalla tot un seguit de dades ge-nerals segons el següent. Pel que fa als deu PIAD, informa que s'hi han atès un total de 1.764 dones –no només en temes de violència, sinó en molts altres temes– i que el recurs més sol·licitat ha estat el Servei d'Assessorament Jurídic. Indica que, tan-mateix, es detecta que el primer tema que se sol·licita d'entrada no és el de la violència masclis-ta, però que després la intervenció del/de la profes-sional del PIAD acaba extraient que darrere del primer problema que presenta la dona hi ha un tema de violència masclista que després es treballa, la qual cosa confirma que el punt generalista, el PIAD, permet una detecció no estigmatitzada, en un primer moment, de dones que pateixen aquesta situació.

Quant a l'EAD, indica que s'ha atès un total de 1.039 dones durant el 2008, 519 ho han estat per primera vegada, 225 ho han estat per via d'urgèn-cia, i d'aquestes, 114 han requerit acolliment d'ur-gència; apunta que s'han atès 346 infants, dels quals 103 han requerit acolliment d'urgència; i in-forma que hi ha hagut 300 unitats de servei de teleassistència mòbil.

Referent a la casa d'acollida de llarga durada, explica que té una atenció permanent les 24 hores al dia els 365 dies de l'any i una capacitat màxima de 27 places distribuïdes en 10 habitacions, s'han atès 26 dones amb 26 fills i filles, i també hi ha un pis tutelat conveniat, on s'ha atès 8 dones i 8 fills i filles.

Pel que fa al SAH, comunica que s'han atès 142 homes com a usuaris del servei, dels quals 39 ho han estat per telèfon i 15 han estat dones com a parelles o exparelles d'aquests homes; i quant al SAN, apunta que s'han atès 240 persones, de les quals 144 han estat menors i 96, mares.

Quant als tallers de prevenció de relacions abusi-ves, constata que ha augmentat sensiblement la demanda i que s'ha arribat a 73 tallers amb un augment del 46% respecte al 2007.

Finalment, informa que la xarxa institucional "Circuit Barcelona contra la violència vers les do-nes" i els deu circuits territorials estan treballant profundament amb temes com ara una comissió d'avaluació del risc de violència, que s'està validant enguany i que és un document i un protocol de treball únic a l'Estat, i que la xarxa cívica treballa l'Acord ciutadà amb 497 entitats adherides.

Per acabar, indica que tot plegat es fa amb un pressupost del 2008 d'1.945.940 euros, el qual suposa 135.000 euros més que l'any 2007.

La Sra. Fandos mostra la seva preocupació pel que fa als tallers de prevenció, ja que malgrat que és cert que hi ha hagut un augment, que ha estat per la participació de les noies, considera, en canvi, que caldria fer un esforç per trobar la manera que siguin sobretot els nois els qui s'hi incorporin, ja que són els que els interessen d'una manera espe-cial.

Quant al tema del circuit, està d'acord amb la importància que té la transversalitat i la relació entre les diferents institucions, cosa que fa que la sorprengui el fet que quan es parla del circuit no consti enlloc l'Institut Català de la Dona (ICD), quan és qui coordina i porta el tema de la violència de gènere a la Generalitat.

Pel que fa al pressupost, constata que ha aug-mentat, però també que considera que caldria fer un esforç de cara a l'any vinent per millorar-lo, atesa la importància del tema, cosa que es demos-tra amb el fet que quan es donen més serveis, hi ha més gent que hi acull, com també pel fet que molta gent acudeix a l'assessorament pensant que només és un tema de separacions i al final hom veu que al darrere hi ha un tema de violència.

Referent als perfils de les cases d'acollida, fa pa-lès el nivell elevat de malaltia mental o sospita de malaltia mental que hi ha en les dones usuàries d'aquestes cases (un 43%), cosa que opina que els ha de fer reflexionar. També considera que és una dada negativa l'increment en el nombre de dones que abandonen voluntàriament la casa d'acollida, així com l'augment important del nombre de dones que retornen amb la parella. Destaca l'increment del nombre de dones immigrants a les cases d'aco-llida, nombre que és superior al de les dones de nacionalitat espanyola, cosa que també considera que els ha de fer reflexionar.

(14)

s'avanci, atès que de ben segur que amb l'acolli-ment d'urgència encara es milloraria molt més el circuit, ja que malgrat que la situació de les entitats que donen suport està molt bé, opina que com més lligat estigui tot el circuit des del primer moment, més situacions de violència s'evitaran.

La Sra. Martín agraeix a la Sra. Blasco la presen-tació de l'informe 2008. Tot seguit, demana saber si hi ha prou serveis i recursos, tant des d'un punt de vista quantitatiu com qualitatiu i si arriben a les dones que els necessiten, així com quin és el resul-tat de l'aplicació d'aquests recursos en les dones que els han utilitzat.

Observa que en l'informe no es fa cap referència a l'horari d'atenció dels PIAD i pregunta si aquest horari continua limitat a unes franges horàries de dilluns, dimecres i divendres de nou a dotze hores, i de dimarts i dijous de setze a dinou hores; i si és així, vol saber si aquest horari respon adequadament o no a les necessitats de les dones i si dificulta o no la seva concepció com a equipament de proximitat.

Manifesta que en l'informe es diu que els PIAD complementen l'acció que ja s'està prestant des dels diferents serveis del territori, especialment de Serveis Socials d'Atenció Primària. Pel que fa a això, considera que cal valorar si convé ampliar aquest horari d'atenció dels PIAD amb la finalitat d'actuar com a element de descongestió dels Ser-veis Socials. També es planteja si el nombre de 1.764 dones que han utilitzat els serveis que ofe-reixen els PIAD indica un coneixement adequat d'aquest recurs per part de les dones, cosa que potser demostraria que cal fer-ne més publicitat.

Respecte a l'acolliment d'urgència, atès el nom-bre de dones que el sol·liciten, opina que és priori-tària l'execució d'aquest projecte del qual es preveu la posada en marxa el 2011.

Quant a l'efecte que estan tenint els recursos en les dones que hi han accedit, apunta que l'informe aporta poques dades per poder-ho avaluar i que es limita a donar percentatges de dones que han assolit totalment o parcialment els objectius sense especifi-car què significa aquest assoliment –si han superat els efectes traumàtics ocasionats per la situació de violència, si s'han pogut allunyar del maltractador, si han aconseguit una condemna judicial o si han can-viat de lloc de residència o de feina–, quins recursos de suport han necessitat, quantes dones han accedit a pisos pont, etc. Mostra la seva preocupació per l'abandó per part d'algunes d'aquestes dones de la casa d'acolliment i destaca que, en aquest mateix sentit, l'informe tampoc no aporta dades del nombre de dones que un cop assolits aquests objectius han tornat a necessitar els recursos d'atenció de l'EAD.

Finalment, destaca la importància de seguir po-tenciant tant les actuacions preventives com les tasques de coordinació del circuit de Barcelona.

La Sra. Capella agraeix també la presentació d'a-quest informe, el qual entén que afina una mica més respecte al que es va presentar l'any passat.

Comparteix els criteris estratègics d'actuació en matèria de violència vers les dones de l'Ajunta-ment, i parteix de la premissa que es tracta d'un fenomen estructural profundament arrelat a les estructures socials, per la qual cosa opina que en-cara cal fer més passos endavant pel que fa a aquesta qüestió. I per aquest motiu reclama que s'utilitzi de forma sistemàtica en tots els informes el que la Llei del dret de les dones a eradicar la vio-lència masclista, de 16 d'abril de 2008, en el seu article 3, constata com a les diverses formes de manifestació d'aquesta violència.

També demana que no es facin polítiques de do-nes d'esquena a qui, en aquests moments, té la representació o duu a terme aquestes polítiques a Catalunya, l'ICD, i des d'on es marquen quins han de ser els plans d'intervenció arreu del país.

Comparteix tots i cadascun dels criteris estratè-gics d'actuació que avui s'expliquen en l'informe. Pel que fa a la transversalitat, la coordinació i la cooperació interinstitucional, està d'acord que ara és el moment de fer les polítiques transversals de gènere; constata que s'ha portat al PAM i que s'ha incorporat com una de les directrius en política de dones –com s'està fent des de la Generalitat– no únicament l'elaboració de pressupostos des de la perspectiva de gènere, sinó les polítiques des de tots els àmbits transversals de gènere.

Quant a la resposta integral que implica tots els serveis municipals, opina que ha d'actuar de forma coordinada. Està d'acord que s'està treballant en els protocols integrals d'intervenció per tal que donin una resposta, però entén que la informació ha de fluir des de tots els àmbits, tant d'anada com de tornada, i que calen sistemes i controls de quali-tat i de si realment es va en la línia que s'ha d'anar.

Respecte a la participació, la coresponsabilització i el consens dels grups de totes les dones, opina que cal reflexionar i veure què està fallant, atès que hi ha tot un sector de gruix d'edat de dones joves que no entren ni formen part d'aquells consells assessors que en aquests moments participen en les polítiques de dones a l'Ajuntament de Barcelo-na. Per tant, considera que cal fer balanç del que està passant i per què no hi són.

Amb referència al que s'ha dit sobre la qualitat de la resposta, pensa que cal fer-ne el seguiment i anar més enllà del resultat òptim que en un mo-ment determinat s'aconsegueixi; és a dir, quan marxa la dona de la casa d'acollida, quan sembla que està fora del circuit de violència. Opina que hi ha d'haver un seguiment més enllà del resultat, atès que els circuits de la violència van més enllà de la resposta immediata. En resum: coneixement de la realitat i millora dels coneixements del servei.

(15)

Pel que fa al servei d'atenció a nens i nenes que han patit violència masclista en l'àmbit familiar, demana que se'ls expliqui aquest nou projecte.

Per acabar, fa una crítica: quant a l'Acord ciutadà per una Barcelona lliure de violència envers les dones, està d'acord que s'ha desaprofitat una oca-sió d'or amb la signatura de compromisos amb alguns clubs esportius de la ciutat, els quals no han tingut la difusió esperada, i per aquest motiu consi-dera que cal mirar què ha fallat i per què, per tal que no es repeteixi el fet que un dels punts essen-cials de difusió del que ha de ser una ciutat que lluita contra la violència envers les dones passi sense pena ni glòria.

La Sra. Blasco respon que aquest any 2009 s'es-tà treballant en un conveni Ajuntament de Barcelo-na-Institut Català de la Dona que inclou les matèri-es de violència masclista, entre altrmatèri-es aspectmatèri-es. Comparteix el fet que cal treballar molt la prevenció i que, per tant, cal treballar amb la gent jove de forma considerable. Opina que la seva entrada als instituts amb altres instruments pot ajudar a poder-ho tirar endavant, i anuncia que s'ha augmentat el pressupost i que es continuarà treballant per aug-mentar també la capacitat d'actuació i d'atenció.

Pel que fa a les dones amb malalties mentals o dones immigrants, constata el fet que a la casa d'acollida hi ha més dones amb aquestes caracte-rístiques, ja que són vulnerabilitats afegides. Expli-ca que d'altres se'n surten pels mitjans propis, per la xarxa familiar, etc., i que el fet que hi hagi un nombre més elevat d'immigrants també demostra que aquests serveis estan arribant a aquestes do-nes, les quals en ser les que tenen menys xarxa necessiten més suport públic.

Quant a l'horari dels PIAD, informa que es procu-ra que tinguin hoprocu-rari de matí i tarda de forma com-binada, i s'està atenent tothom que en un moment determinat hi va i demana ser atès. Manifesta que s'intenta donar, d'aquesta manera, un horari prou ampli que atengui totes les necessitats horàries de les dones. Apunta que el que s'està fent amb els Serveis Socials és que tinguin la capacitat de fer una primera intervenció quan detecten un cas en matèria de violència masclista, la qual cosa opina que és la transversalitat ben feta.

Comparteix el desig i la necessitat que l'acolli-ment d'urgència estigui acabat al més aviat possi-ble i fa palès que estan fent tot el possipossi-ble. Consi-dera que l'informe és molt exhaustiu, però accepta la proposta de treballar els diferents tipus de vio-lències. Afegeix que s'està treballant amb una apli-cació informàtica que permeti recollir d'una forma més acurada les dades i mostra el seu convenci-ment que, pel que fa als PIAD, la gestió única del nou concurs que s'ha posat en marxa el 2009 per-metrà tenir les dades unificades, ja que la gestió repartida en tres operadors no els està ajudant en aquests moments a fer-ho així.

Conclou que, en general, hi ha una consolidació forta dels serveis, s'han millorat els protocols amb la resta dels serveis i els serveis són més coneguts, i malgrat que comparteix el fet que cal continuar aprofundint per donar-los a conèixer, tots els ser-veis estan plenament en marxa i arriben a més dones. Pensa que s'han assolit satisfactòriament les millores que es van proposar per al 2008. Constata que se n'han proposat per al 2009, que estan en marxa i que no deixaran de posar-se nous reptes. Afegeix que les inversions estan en marxa i que les dones denuncien més, que vol dir que hi ha més conscienciació de la necessitat de denúncia, cosa que atribueix, en bona part, a la llei catalana. Fa palès que la violència és intergeneracional, inter-classista, multicultural i a tots els nivells de forma-ció, i que, per tant, les intervencions han de ser diverses i ajustades a les necessitats de cada dona.

Es dóna per tractat.

d) Compareixences Govern municipal A la Comissió:

3. Compareixença del Govern municipal per tal que informi a aquesta Comissió sobre el mapa d'e-ducació especial de Barcelona, el procés de matri-culació i les gestions que està duent a terme per resoldre la problemàtica de diverses escoles com Paideia i Fundació Alba, entre d'altres.

El Sr. Ardanuy explica de manera sintètica el mo-tiu de la compareixença, la qual té tres àmbits d'in-terès per al seu grup. Informa que el primer és explicar l'estat de la situació del mapa d'educació especial, el qual és un compromís de ja fa uns anys, per tal de definir l'estructura de l'educació especial a la ciutat de Barcelona i els reptes i les seves potencialitats. Indica que el segon és l'anàlisi del procés de matriculació, també cenyit en el tema de l'educació especial. I comenta que el tercer és la situació d'alguns centres d'educació especial arran de la modificació de la Llei d'arrendaments urbans, la qual cosa provoca que hi hagi alguns centres que se'ls finalitzi el contracte de lloguer a un preu taxat –dos exemples en són Paideia i la Fundació Alba–, i que això provoca que la seva activitat pugui peri-llar, atès que el 2010 alguns d'aquests centres hau-rien de buscar una nova ubicació. Insisteix en l'e-xemple de l'escola Paideia, que busca des de fa temps una solució per poder donar resposta, el 2010, al tancament del centre en la seva ubicació actual.

(16)

cal entendre primer aquesta política progressiva d'incrementar la capacitat en els centres ordinaris i d'atendre de manera del tot positiva els nens que tenen unes dificultats determinades.

Destaca, a continuació, que les polítiques que in-corporen el mapa global d'escola inclusiva pel que fa als centres que s'han especialitzat durant tots aquests anys en l'educació especial serien les se-güents: 1) una reordenació progressiva en la mesu-ra que es desplega l'escola inclusiva a la ciutat i al país; 2) que es faci aquesta reordenació des del reconeixement a la feina feta, i expressa que sense l'expertesa d'aquests centres i dels seus professio-nals no es pot arribar a desplegar amb èxit una escola inclusiva a la ciutat i al país; i 3) que es faci de manera pactada amb els titulars, fonamental-ment privats, en aquest cas, a causa del context històric present.

Exposa que, en el marc d'aquesta reordenació que s'ha anat abordant de manera molt extensa amb els seus titulars, una de les primeres mesures que va endegar el Consorci d'Educació a partir del mes de gener, en tenir aquestes competències, va ser reu-nir-se amb els titulars d'aquests centres i compartir-hi les seves inquietuds i l'horitzó cap al 2015, el qual calia abordar des del Departament d'Educació i des del mateix Consorci. Explica que aquesta reordena-ció passa per una certa especialitzareordena-ció en dos grans blocs: els centres especialitzats amb una discapaci-tat, que han d'esdevenir centres de referència per a l'àmbit de la ciutat de nens i nenes motrius, autistes i amb trastorns de conductes, i que, més enllà de l'escolarització que puguin fer en els seus centres, han d'esdevenir també centres de recursos del con-junt de la ciutat i han d'ajudar a fer l'acompanya-ment especialitzat de tots aquells centres que fan l'escolarització ordinària; i els centres d'ensenya-ment bàsics, no centrats en una discapacitat, sinó amb un vessant més ampli, que han d'esdevenir centres de referència que garanteixin l'escolarització suficient en el conjunt de la ciutat i que també han d'ajudar en aquest acompanyament, orientació i formació en els centres ordinaris.

A continuació posa dos exemples de com s'està concretant aquest desplegament: 1) la creació en els propers dies, per poder començar el proper curs, d'un centre reconegut –en aquest cas munici-pal, el Centre Pont del Dragó–, que es convertirà també en un centre més de recursos per a nens i nenes amb dificultats motrius; 2) un tancament el proper mes de setembre, el del Centre Barcanova, que s'ha especialitzat més fora de la ciutat amb el que seria el tram d'ensenyaments postobligatoris, per tant, de nens ja més adults. Explica que aquest tancament es farà, en primer lloc, garantint l'esco-larització d'aquells nens que, encara en l'etapa d'ensenyaments obligatoris, ho han de fer a l'escola de Nen Déu i a l'escola de Sants Innocents, de ma-nera que s'incrementarà una unitat més de concert a Nen Déu i dues unitats més a Sants Innocents, i,

a la vegada –tal com s'ha acordat amb els repre-sentants dels titulars privats–, amb la reconversió dels professionals que avui treballen en aquests centres per tal de reforçar tres unitats de suport a l'educació especial (USEE) en centres de titularitat privada concertada de la ciutat: la Mercè, que co-brirà tot el col·lectiu de Ciutat Vella-Eixample; el Joan Pelegrí, a Sants-Montjuïc-les Corts; i l'Escola Tècnica Professional del Clot, a Sant Martí-Sant Andreu.

Pel que fa al procés de matriculació, informa que en aquests moments no disposa de cap dada relle-vant ni alarmant especialment que faci adequat portar dades d'un procés que està encara, pel que fa a l'educació especial i a l'escola inclusiva, molt en una fase de no acabada.

Quant a les estratègies que s'estan seguint en aquells centres que tenen problemes lligats a les lleis d'arrendament, confirma que és cert que en aquests moments hi ha tres centres –La Gavina, Alba i Paideia–, i en aquest sentit indica que vol constatar un parell de temes, una informació i un compromís. Referent a la informació, opina que l'Ajuntament està fent més del que probablement li pertocaria, i considera que cal estar més al costat de l'Ajuntament i reclamar, també, que la Generali-tat de Catalunya segui a la mateixa taula per deci-dir com acompanyar aquests centres. Manifesta també que cada un d'aquests centres tindrà estra-tègies diferents: una d'elles no serà només per a centres que tenen dificultats d'arrendament, sinó per a centres que no tenen aquestes dificultats, per tal de garantir una incorporació més gran en cen-tres ordinaris, com seria el cas de La Gavina; pel que fa al cas d'Alba, indica que s'està trobant una solució des del Districte de Sarrià; i quant a Paide-ia, apunta que en aquests moments s'està treba-llant des de Patrimoni per trobar un solar que pos-sibiliti el que no ha estat factible fer en el Districte de les Corts per la dificultat de Paideia de demanar una hipoteca per poder construir l'edifici.

El Sr. Ardanuy constata que l'objectiu de la com-pareixença, més enllà d'aquests tres punts, era complementar també l'informe que van demanar el mes d'abril passat, perquè era un informe que tam-bé tenia dues parts: la situació de la inclusió a Bar-celona i la situació de l'educació especial en aques-ta mateixa ciuaques-tat.

Pel que fa a la reordenació progressiva dels cen-tres d'educació especial i a les reunions amb els titulars d'aquests centres, vol saber com es concre-tarà. Mostra la seva preocupació en la reordenació, d'una banda, atès que pot afectar els recursos hu-mans vinculats a aquesta, i en quines garanties, de l'altra, es poden posar damunt de la taula els pro-fessionals que estan al capdavant de les funcions tècniques en aquestes escoles per garantir la seva activitat.

(17)

especialitzats en un determinat tipus de necessitat educativa especial, i d'ensenyament més bàsic de l'altra.

Mostra també la seva preocupació pel que fa als recursos econòmics per bastir aquest sistema, so-bre els quals també es va parlar en l'informe del 14 d'abril, així com sobre que un bon sistema inclusiu es fonamenta essencialment en una bona generació i una bona aplicació de recursos. Per la qual cosa pregunta com es tradueix això en recursos.

Els felicita pel fet que aquesta compensació pro-voqui que hi hagi centres excel·lents en aquests moments en l'àmbit de l'educació especial, en el sentit que s'incrementi el nombre d'alumnes i s'in-crementin línies, i els felicita pel fet que es recone-gui la tasca dels centres que són excel·lents en aquest àmbit.

Respecte al procés de matriculació, remarca que el que demanava era una radiografia fixa de la si-tuació; no que es parlés dels temes conflictius, o si n'hi ha o no, sinó de com s'està produint aquest procés de matriculació a hores d'ara. Comunica que la iniciativa posterior que presenta el seu grup també parla d'aportar algun valor de futur per mi-llorar d'alguna manera aquest procés de matricula-ció, concretament en el tema de l'educació especial, atès que aquesta qüestió genera també neguits.

Finalment, pel que fa als tres centres d'educació especial que plantegen, fa palès que el 2010 ja és aquí i que significa que potser en el cas d'Alba s'es-tà buscant una solució pont. No obstant això, con-sidera que cal donar una solució ja, perquè les pla-nificacions dels cursos s'han de fer amb previsió. Opina que Paideia és un tema que s'arrossega des de fa temps, que es va buscar una solució determi-nada i que no ha acabat de fructificar per un tema de cessions d'espai, i que si s'ha de buscar una nova ubicació per a aquesta escola és un problema, atès que no hi ha temps, i, per tant, demana un esforç per part de l'Administració, en general, per poder donar resposta en aquest cas.

La Sra. Esteller manifesta que el seu grup ja fa temps que reclama el mapa d'educació especial i la Sra. Ballarín, en resposta a una pregunta del seu grup el 13 de febrer de 2007, va dir que estava treballant en aquesta direcció. Tanmateix, fa palès que aquests treballs són lents i que per a l'Ajunta-ment de Barcelona l'educació especial no és una prioritat, sinó que és una assignatura pendent en-cara no resolta.

Destaca que l'escola inclusiva és fonamental, que calen més recursos i més suport a l'hora de poder-la adquirir per part de molts centres, i que és cert que hi ha molts nens que no poden anar a l'escola inclusiva. Constata que a Barcelona hi ha aproxi-madament uns cent vint nens que tenen un grau de discapacitat superior al 65%, que requereixen un altre tipus d'atenció i els quals tenen moltes dificul-tats a l'hora de poder ser escolaritzats i poder as-sistir a una escola bressol. Per la qual cosa demana

una més exigència a l'hora de poder tirar endavant el que és l'educació especial a la ciutat, ja que en-cara hi ha molts dèficits i moltes carències.

Pel que fa a l'escola Paidea, en destaca la feina extraordinària que fa, que té més de cent nens i que fa molts anys que se sap que l'arrendament se'ls acaba l'any 2010, i que malgrat que l'abril de l'any 2008 en el Districte de les Corts ja es va aprovar l'arbitratge d'un solar per poder construir l'escola, des d'aleshores ha passat molt de temps i el seu grup ja va presentar una proposta en el pas-sat Ple demanant un mes de pròrroga per trobar una altra ubicació. Considera que l'Ajuntament ha d'esmerçar els seus esforços a l'hora de poder aconseguir un solar en condicions per a aquesta escola i demana la màxima celeritat en aquesta qüestió.

Recorda novament que la Sra. Ballarín es va comprometre a treballar intensament amb la Gene-ralitat per fer el mapa i que els va dir en aquell moment que una part és la planificació, que ha de fer el Departament, i establir els criteris bàsics so-bre els quals s'ha de planificar, però que també el Consorci ha de concretar els emplaçaments. Per la qual cosa, demana també aquesta concreció, saber quan es tindrà el mapa i quantes places es disposa-rà per als nens que necessiten places especials.

El Sr. Florensa agraeix també la informació. Opi-na que és important avançar cap a aquest model d'escola inclusiva on tots els centres tinguin places reservades per poder oferir aquest tipus d'educació i trencar, per tant, la barrera que hi havia abans on l'educació especial era una cosa al marge de l'altra educació. Per la qual cosa considera que cal garan-tir els recursos, ja siguin econòmics o humans, ja siguin també en formació del professorat, per poder oferir aquests serveis.

Fa palès que el Consorci d'Educació és una bona eina, la qual permet planificar i optimitzar recursos, i que, per tant, és important que s'avanci en aquest sentit i que, a més, es garanteixi que tot allò que es planifica s'acabi complint, cosa que després es veu que, en el dia a dia, no es fa.

Demana que en el futur es presenti un informe més detallat de l'educació especial a la ciutat de Barcelona –totes les places, tots els centres, etc.–, per tal de conèixer-ho i poder-ho debatre amb més temps i més detall.