Númm. 10 / Any XC
M
G
Consell M Acta se Acords Comissió Acords Disposic Acords de Delega l'adj apro Decrets d Funcio corp corp en s Modific Convenis Conven gísti CVIIMU
GA
Municipal essió 5-2-201 s sessió 26-2-2ó de Govern
s sessió 19-2-2
cions genera
els òrgans de
ació de l'adopc udicació prov ovats pel Plena
de l’Alcaldia
ns del respons poratiu i del re poratiu de trac uport paper .. cacions de crè
s
nis de col·labo ca ...
UN
A
0 ... 2010 ... 2010 ... ls governció dels actes isional dels co ari del Consel
sable de segu esponsable de ctaments de d ... èdit ...
oració i autorit ...
N
AS
S
... ... ... derivats de ontractesl Municipal .
uretat TIC seguretat documents ... ... tzació paisat-...
NIC
SE
SUMA
1073 1121 1125 1126 1127 1128 1130CI
E
ARI
Consells Mu Districte 7 Districte 9 Districte 1 PersonalConcursos i o
Modificació visió de Socials . Concursos Bases gen tòria de llocs de Tècnic de Dos respo ració .... Responsab Tècnic d'E Tècnic d'A Tècnic d'A Tècnic de
P
ET
unicipals de 7. Horta-Guina 9. Sant Andreu 10. Sant Martíoposicions
ó composició 6 places de T ...
nerals que han e 7 concursos treball de l'IC Cultura ... nsables de co ... ble d'Exposicio xposicions .... Arxiu Fotogràfi Administració i Comunicació .
PA
TA
Districteardó. Acords 4 u. Acords 2-3-. Acords 3-3-2
del Tribunal d Tècnic Mitjà e
...
n de regir la co per a la provi CUB ... ... onservació i re ... ons ... ... c ... Recursos .... ...
20 de mar
AL
A
4-3-2010 1
-2010 ... 1
2010 .... 1
de la pro- n Ciències ... 1
onvoca- sió de 8 ... 1
... 1
estau- ... 1
... 1
... 1
... 1
... 1
... 1
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 5 de febrer de 2010 i aprovada el dia 26 de febrer de 2010
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia cinc de febrer de dos mil deu, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en ses-sió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d'Alcalde, Carles Martí i Jufresa, Ricard Josep Gomà i Carmona, Jordi Willi-am Carnes i Ayats, RWilli-amon Garcia-Bragado i Acín, i Imma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Assumpta Escarp i Gibert, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Itziar González i Virós, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navar-ro, Eduard Freixedes i Plans, Alberto Fernández Diaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Por-tabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Flo-rensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pa-llarès, que certifica.
Hi és present l'interventor municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Pre-sidència obre la sessió a les nou hores i deu minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 23 de desembre de 2009, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i S'aprova.
PART INFORMATIVA
Informe de la Síndica de Greuges de Barcelona. El Sr. Alcalde anuncia la presentació de l'informe anual de la Síndica de Greuges de Barcelona, a qui dóna la benvinguda.
La Síndica de Greuges de Barcelona, Sra. Malla, presenta l’informe del 2009 sobre les queixes
for-mulades pels ciutadans en compliment, una vegada més, del mandat de presentar-lo en el Plenari del Consell Municipal. Remarca que es tracta del cinquè informe que presenta i del darrer del seu mandat, motiu pel qual, en algunes parts de la seva inter-venció anirà més enllà de les queixes concretes d'enguany, i les comentarà en el marc de les reco-manacions que ha fet durant aquest quinquenni.
Destaca que els Grups Municipals ja han tingut accés a l'informe, on s'hi poden trobar amb detall tots els casos resolts durant el 2009, alhora que, com sempre, resta a la seva disposició per fer-los els aclariments pertinents i atendre qualsevol con-sideració que vulguin sobre el seu contingut. Avan-ça, també, que la seva intervenció se centrarà en els assumptes següents: l'habitatge, el medi ambi-ent i l'espai públic, els transports, el procedimambi-ent administratiu, els serveis socials i, molt de passada, a la prevenció.
Inicia, doncs, el tractament d'aquests assumptes per l'habitatge, un dels aspectes que més li preocu-pen en la seva tasca atesa la magnitud dels pro-blemes que planteja i per les conseqüències socials que comporta. En aquest sentit, recorda que en el seu primer informe ja va manifestar aquesta preo-cupació, atès que els ciutadans amb rendes més baixes pateixen molt més l'impacte de la inflació del mercat immobiliari. Ara, cinc anys després, amb l’esclat de la bombolla immobiliària, el problema persisteix, de manera que moltes persones tenen seriosos problemes per accedir a l'habitatge, mal-grat que es tracta d'un dret constitucional, estatu-tari i fonamental, tal com estableix la Carta de Saint-Denis i recentment, també, per la Llei de l'habitatge. No obstant, amb la normativa vigent i el fet que les condicions del mercat immobiliari han canviat, ara hi ha molts pisos buits, i molta gent que no pot accedir a un habitatge digne.
Entén que no és ara el moment de relatar la tipo-logia de les queixes i les situacions que recull l'in-forme pel que fa a l'habitatge, però sí que voldria apuntar els principals motius que ocasionen les queixes entre els quals hi ha la insuficient resposta a les emergències socials, i el gran nombre de per-sones que queden excloses de les promocions de protecció oficial perquè tenen unes rendes massa baixes.
que la política d'habitatge protegit ha passat de la venda d'habitatges a preu reduït a promoure l'habi-tatge de lloguer assequible i amb dret a superfície a fi de mantenir la titularitat del sòl. Una altra millora ha estat l'obertura de les Oficines d'Habitatge en tots els districtes, que significa una bona solució per donar resposta a la ciutadania en aspectes refe-rents a l'habitatge, i on comparteixen competències diverses administracions. Tot i amb això, destaca que en els cinc informes que ha presentat es veu obligada a reiterar la mateixa recomanació: cal incrementar el nombre d'habitatges públics, per a joves, per a gent gran, o per prevenir l'exclusió. Justament en aquest darrer cas és de suma impor-tància que la borsa d'habitatges per a les persones amb les rendes més baixes o per a emergències socials s'adeqüi a les necessitats i no pas a l'inre-vés. Posa de manifest que un altre interrogant que se li planteja, arran del ritme actual d'adjudicació dels nous habitatges, és si es podran acomplir els objectius fixats en el Pla d'Habitatge 2011-2016.
Insisteix que l'Ajuntament tot sol no pot solucio-nar els problemes en aquest àmbit, sinó que neces-sita la complicitat i el suport de la resta d'adminis-tracions; tanmateix, pot actuar com a motor per impulsar que es faci efectiu el dret a gaudir d'un habitatge digne.
Posa en relleu, tot seguit, i continuant en el camp de l'habitatge, la qüestió dels apartaments turístics i la rehabilitació d'habitatges. En el primer cas, l'habitatge d'ús turístic ha estat un dels motius de queixa relacionat amb els problemes de convi-vència i, per això, ha recomanat insistentment que aquesta activitat no es dugui a terme en una escala de veïns, i l’informe recomana que els habitatges d’ús turístic només es puguin ubicar en finques dedicades exclusivament a aquesta activitat, i que s’estudiïn les condicions o els terminis que s’hau-rien d’establir per als que estan funcionant amb llicència. En aquesta mateixa direcció, es recomana que se sotmeti l’activitat dels apartaments turístics al mateix règim de control que les activitats d’equipaments turístics, hotels o pensions. Remar-ca, en aquest sentit que, actualment, a Barcelona hi ha tres mil habitatges turístics, fet que es tradu-eix en què tot aquest nombre de pisos no està dis-ponible per al lloguer de residents.
Cal tenir present, per tant, que l'activitat d'apar-taments turístics en escales de veïns implica, d'en-trada, problemes de convivència, una reducció del parc d'habitatges de lloguer al mercat i, finalment, l'encariment dels lloguers en barris determinats, en moltes ocasions barris populars.
Una segona qüestió referent a la disciplina urba-nística que subratlla és que l'Ajuntament hauria de tenir una acció més eficaç i intensiva en el control del seguiment de les obligacions de conservació dels habitatges.
Tot seguit, enceta l'apartat referit al medi ambi-ent i l'espai públic, on destaca el canvi de cultura
positiu que ha significat una valoració més àmplia del que representa el medi ambient urbà; no es tracta només que els carrers estiguin nets o bruts, sinó que es valoren altres paràmetres que afavorei-xen la qualitat de vida com ara la contaminació lumínica, l'ambiental, o tots els factors que afavo-reixen la salut. Aquest canvi positiu ha significat un augment de l'exigència dels ciutadans, i això s'ha detectat en les queixes a la Síndica, on s'observa més exigència en el control del soroll causat per la recollida de residus, les obres al carrer, els locals d’oci i les celebracions al carrer i, fins i tot, enguany han començat a rebre queixes relacionades amb les mesures de control de la contaminació de l'aire. Destaca, en aquest cas, que les respostes que ha rebut de l'Ajuntament han estat raonades i fona-mentades, sobretot darrerament.
Constata que, en general, des de l'Ajuntament s'ha fet una actuació intensiva i constant en l'espai públic i que els problemes es focalitzen en espai concrets. Afegeix que, amb la posada en marxa de la nova contracta de neteja, ha constatat que s'hi han recollit algunes de les seves recomanacions formulades en informes anteriors. Igualment, quant als sorolls generats per les festes i els espais de lleure, ha pogut comprovar que s'han cercat soluci-ons efectives, així com que s'han acceptat les re-comanacions sobre les molèsties que provoquen els aparells d’aire condicionat, i sembla que, finalment, s'exigiran responsabilitats als instal·ladors.
Recalca que, en parlar de millorar la qualitat am-biental de la ciutat, cal comptar amb la complicitat i la col·laboració de la ciutadania; i tal com ja ex-pressava en un informe anterior el que cal és reduir els residus i no pas posar més contenidors. Aquesta idea sobre la importància de la col·laboració ciuta-dana també es recull en l’informe d’enguany on fa referència a la neteja de la ciutat en el sentit que cal embrutar menys. Insisteix en la recomanació d’autoritzar els diversos mitjans de difusió munici-pal per realitzar campanyes específiques, com ara informar sobre el cost de la neteja de l’espai públic a fi de sensibilitzar l’opinió pública. Així doncs, pel que fa a la conservació i la neteja de l’espai públic cal motivar la ciutadania perquè actuï cívicament. Més mitjans tècnics i més sancions no són la solu-ció, i l’Ajuntament ha d’emprar la capacitat sancio-nadora de què disposa quan calgui.
Es refereix seguidament als transports públics, i destaca que s’ha produït una disminució de queixes quant a l’àrea verda, alhora que celebra que s’hagin tingut en compte algunes propostes de millora so-bre les zones limítrofs, i que se n’estudiïn d’altres com el pagament mensual. Entén, però, que la recomanació més remarcable que ha fet enguany sobre aquest àmbit ha estat que els usuaris de l’àrea verda o blava puguin fer les seves reclamaci-ons a través d’un telèfon gratuït.
Agraeix la resposta eficient de l’administració municipal en referència a les queixes sobre sanci-ons de trànsit, sobretot per l’exhaustivitat dels in-formes i per la gran quantitat de mitjans de què disposa per valorar la imposició d’una determinada sanció, entre les quals destaca el creuament de dades entre el Padró i el registre de trànsit. Entén que la indefensió que invoquen els ciutadans da-vant d’aquest desplegament de mitjans queda su-perada.
Manifesta, però, que no ha tingut tant d’èxit pel que fa a la revisió de les tarifes socials de trans-port, tot i que s’han produït alguns canvis positius com ara la implantació de descomptes destinats a famílies nombroses o la creació de la T-12; altra-ment, per poder adquirir el títol de transport T-4, que suposa un descompte per a les persones grans, continua havent-hi diferents criteris segons se sol·liciti el títol esmentat a TMB, on s’exigeix la presentació de la targeta rosa, o als Ferrocarrils de la Generalitat, on només s’exigeix el carnet de pen-sionista.
Creu que no és ara el moment d’entrar un debat sobre el finançament del transport públic, però sí que cal dir que la tarifació del transport públic ha de resultar assequible als usuaris. Entén, doncs, que s’imposen reflexions com ara si és prou equita-tiu que l’edat signifiqui un criteri general per esta-blir bonificacions, o si bé també s’haurien de tenir en compte situacions com l’atur o la renda disponi-ble.
Es refereix, tot seguit, a l’apartat de l’informe sobre el procediment administratiu, tot avançant que vol insistir en principis generals que apareixen en moltes de les queixes que ha rebut durant el seu mandat. Mostra el seu convenciment que és molt important que en els processos administratius sem-pre hi sigui sem-present el principi de bona administra-ció i, per aquest motiu, les recomanacions que ha formulat en l’àmbit del procediment administratiu s’han basat majoritàriament en els principis se-güents: la possibilitat de millorar determinades actuacions ajustades a dret, tenint en compte els aspectes personals i circumstancials que han origi-nat uns fets determiorigi-nats; garantir l’agilitat del pro-cés administratiu; el convenciment que el silenci administratiu és la pitjor resposta que pot donar una administració, atès que deixa indefensa la per-sona que s’hi ha dirigit amb un problema, alhora que transmet sensació de desinterès i de
deixade-sa. Conclou, per tant, que l’incompliment d’aquests principis ha estat motiu de queixa durant els cinc anys que ha durat el seu mandat.
Adverteix que la bona administració és el que do-ta d’ànima les entido-tats administratives, atès que no són meres executores de normes i procediments, sinó que cal que tractin d'arbitrar sempre la millor solució possible a les demandes de la ciutadania que, òbviament, no podrà ser la mateixa en tots els cassos.
A fi d’il·lustrar la seva darrera argumentació, po-sa com a exemple el cas d’un jove que té la guarda legal d’una germana tutelada per la DGAIA, i que va sol·licitar un habitatge d’emergència social. Va obtenir una primera resposta denegatòria perquè no complia el requisit d’estar empadronat a Barce-lona durant l’any anterior, ja que malgrat haver viscut sempre a la ciutat, durant uns mesos van haver de residir a Andalusia per buscar-hi feina i la nena s’hi va haver d’empadronar a fi de rebre esco-larització. Una revisió d’aquesta sol·licitud a instàn-cies de la Síndica de Greuges ha permès una nova valoració de la situació a fi d’accedir a un habitatge social. Posa aquest exemple per definir una mesura preventiva, que garanteix els drets de la menor i que facilita la integració dels germans a la ciutat.
Puntualitza que no parla pas d’una actuació arbi-trària de l’administració, sinó que la ciutadania ha de tenir clars els seus drets i quins són els criteris per accedir a les prestacions públiques, però també cal un cert grau de discrecionalitat que ajusti la norma general a la realitat concreta i a les necessi-tats de les persones, i moltes de les recomanacions que ha fet durant els seus anys de mandat anaven en aquesta direcció. Assegura que s'ha trobat amb casos portats amb un procediment administratiu impecable, però tanmateix, no s'havia tingut en compte el conjunt de causes concurrents.
Considera, doncs, que la funció principal de l'ac-tuació de l'administració és eliminar tots els obsta-cles que impedeixen que la igualtat i la justícia si-guin possibles.
que això és un indicador de les dificultats amb què s'ha trobat el personal que presta aquests serveis per assumir l'augment de la demanda. Precisament aquest col·lectiu professional també li ha fet arribar les seves queixes; i afegeix que les respostes que ha rebut de l'administració en aquest sentit, han arribat amb molt de retard i, en ocasions, no massa argumentades. Tot i amb això, no es vol estar de reconèixer l'esforç d'aquest Ajuntament, i del regi-dor responsable, pel que fa a l'augment del pressu-post per a serveis socials, l'any passat i enguany, que qualifica de molt significatiu, i es felicita per la prioritat que se'ls ha atorgat.
Finalment, es refereix a la prevenció, un aspecte que qualifica de vital, i també perquè vol deixar clar que els serveis socials no són només un mitjà per treballar l'exclusió, sinó per prevenir-la. En aquesta línia, es remet a l'informe que van elaborar el 2009 sobre els itineraris d'exclusió social, dirigit pel Dr. Sebastià Sarassa, i patrocinat per la Fundació La Caixa i l'Ajuntament. En l'estudi van col·laborar moltes entitats que treballen en el camp social, i va arribar a unes conclusions que es van presentar al Senat. No pretén pas estendre's en aquestes con-clusions, atès que ja les tenen recollides en l'infor-me, però sí que vol destacar que existeixen i estan clarament identificats els canals que condueixen a l'exclusió social i que, bàsicament, tenen a veure amb l'entorn familiar, l'escolar i de barri. És a dir, hi ha persones que, pel seu entorn social, estan pràcticament condemnades a l'exclusió. Aquesta conclusió requereix, doncs, solucions que passen per facilitar serveis socials no només per pal·liar els efectes d'exclusió causats per la crisi, sinó per do-nar prioritat a les polítiques preventives. En aquest sentit, l'administració hauria de tenir present que, a mitjà termini, la prevenció resulta molt més eco-nòmica i rendible que haver de donar resposta a persones excloses amb situacions molt difícils de reconduir. Així doncs, per evitar la reproducció d'a-questes situacions, les respostes passen per una llarga llista d'actuacions, entre les quals les accions destinades a l'acompanyament educatiu de les fa-mílies amb dificultats, especialment els serveis d'a-tenció domiciliària i les beques de menjador esco-lar; totes les actuacions que garanteixin l'accés a l'habitatge o vetllar per les condicions de salubritat; inserció laboral i formació. Totes són mesures pre-ventives necessàries per ajudar les persones a tenir una vida digna, alhora que adverteix que hi ha un dèficit històric en l'àmbit d'aquestes polítiques a tot Catalunya que suposa un cost elevat per a la socie-tat i personal.
En aquest mateix àmbit de la prevenció, fa una menció explícita al consum d'alcohol. En aquest sentit, es remet a la recomanació que va formular l'any passat sobre la prevenció de l'abús en el con-sum de begudes alcohòliques, concretament entre els menors. Va demanar que en els suports publici-taris vinculats als serveis municipals no es
promo-gués aquest consum –metro, parades d'autobús o tanques d'obres–; demanava mesures per prevenir la inducció al consum d'alcohol en activitats associ-ades als lleure. La resposta que va rebre de l'Ajun-tament va ser que l'empresa adjudicatària és la responsable de seleccionar la publicitat i de vetllar pel compliment de la normativa, que s'explicita en el plec de condicions. No obstant, això, hi ha un greu problema de consum d'alcohol per part dels joves. Segons l'avaluació del Pla de drogues 2006-2008 hi ha dos objectius que no s'han assolit: dis-minuir la prevalença del consum problemàtic d'al-cohol, sobretot entre joves i adolescents, i limitar la publicitat a la via pública. Certament, la normativa vigent en limita la publicitat a la via pública, però hi ha punts de fuga com ara les fórmules de patrocini amb el missatge implícit d'associar-les a les activi-tats. Per aquest motiu, demana a l'Ajuntament que vagi més enllà de l'aplicació estricta de la normati-va vigent per protegir la salut, sobretot, de joves i adolescents; i que, alhora, sigui més restrictiu amb la propaganda encoberta sota la forma de patrocini.
Per acabar, recorda que un dels primers encàr-recs que va rebre com a Síndica de Greuges va ser elaborar una Carta de drets i deures a la ciutat, un assumpte que li preocupa especialment, atès que la seva missió principal és fer efectius els drets i les llibertats de la ciutadania. Tanmateix, aquesta Car-ta encara no s'ha publicat, tot i que hi han treballat tots els Grups municipals, i confia que ben aviat veurà la llum. De tota manera, insisteix en la ne-cessitat de tirar endavant la proposta, que ha de significar disposar d'un instrument de promoció del civisme i de corresponsabilitat dels ciutadans.
Conclou la seva intervenció amb les paraules que s'expressaven en la introducció del document que acaba d'esmentar: sense deures, no hi ha drets; sense drets, tampoc no hi ha deures. Sense drets ni deures, no hi ha ciutat. Considera que aquesta re-flexió recull l'essència de l'informe que avui ha pre-sentat i, també, la de la feina de la sindicatura que representa.
El Sr. Portabella agraeix, en primer lloc, la pre-sentació de l'informe del 2009, alhora que significa la tasca desenvolupada per la Síndica durant els cinc anys que ha durat el seu mandat que, com ella mateixa ha expressat, ha estat marcat per la prio-rització de l'estructura bàsica de l'estat del benes-tar, i d'aquells elements que són fonamentals per garantir justícia i equitat.
Reconeix, doncs, que això li sembla el compendi de la defensa de l'estat del benestar, que el seu Grup comparteix plenament, coincidència que fa extensiva al conjunt dels informes que la Síndica ha presentat en aquesta cambra.
Posa de manifest que el seu Grup ha parlat mol-tes vegades de la importància que els infants i els adolescents tinguin l'oportunitat de desenvolupar-se plenament, d'esdevenir persones que després puguin contribuir a la cohesió social. Precisament per això, la insistència de la Síndica en molts dels aspectes vinculats a les polítiques socials ha estat molt profitosa.
Remarca que els ha cridat especialment l'atenció de l'informe d'enguany tot allò que fa referència a l'estructura municipal. En aquesta línia, en molts apartats de l'informe s'anomena Barcelona 2.0 i posa de manifest la necessitat d'un increment d'e-fectivitat i diligència a l'administració. S'hi apunta que sovint no es dóna resposta a les reivindicacions de la ciutadania, i que cal millorar molt la qualitat de l'atenció que rep de les OAC i dels serveis soci-als. Addueix que el seu Grup comprèn el període de transició que pot significar l'aplicació de Barcelona 2.0, i des del primer moment, atesa la seva impor-tància quant al funcionament intern de l'administra-ció com en la relal'administra-ció amb la ciutadania, han valorat que calia fer-ne un seguiment molt acurat. Consi-deren que l'administració ha de ser permeable, eficient en la gestió, transparent i actuar amb més celeritat que no pas ara en la resolució de conflic-tes, en prevenció, en mediació i vetllar pel compli-ment de les ordenances.
Observa que, al llarg de l'informe, també es fa referència a les queixes que s'han rebut en base a la manca de fermesa en l'aplicació de l'ordenança de civisme, Igualment, quant a la mediació, estan d'acord que és la solució en molts casos. Entén que això implica un augment dels recursos humans i, per tant, dels costos per a l'administració, però estan convençuts que la mediació és la clau de volta per disminuir la tensió que es detecta en de-terminades zones de la ciutat, així com l'increment de la sensació d'inseguretat, que, tal i com posa en evidència l'informe, és superior a la de l'any anteri-or.
Conclou, doncs, que la mediació és una bona es-tratègia per establir una relació deferent amb la ciutadania i perquè s'adoni que la solució dels pro-blemes es basa en la relació humana i en el diàleg, i no només a base de sancions.
Es refereix, també, a l'apartat de la participació ciutadana que s'esmenta en l'informe, i coincideix amb què la participació estableix un interès d'impli-cació per part de la ciutadania que redunda en el bon funcionament de la ciutat.
Anuncia que no es referirà a l'habitatge perquè l'exposició de la Síndica ha estat prou clara al res-pecte i no pot fer altra cosa que sumar-s'hi; però sí que es vol referir a determinats aspectes sobre la
via pública. En aquest sentit, observa que la Síndica atorga molta importància al manteniment de l'espai públic, i alerta de manques de diligència per prepa-rar-lo i conservar-lo i de la poca eficàcia en la ges-tió de les reclamacions. Coincideixen amb la Síndica que cal posar molta atenció en la qualitat de l'espai públic, un element que, a més, és diferenciador de la ciutat de Barcelona i de la qualitat de vida de les persones que viuen en una urb.
Posa en relleu que en l'informe també apareixen referències al Bicing, i demana que es millori el seu funcionament, que no hi hagi tantes dificultats per fer les reclamacions, alhora que remarca que les queixes per penalitzacions o bloqueig de la targeta per part dels usuaris són significatives i habituals atesa la indefensió amb què es troben davant de l'oficina d'atenció al client de l'empresa que gestio-na aquest servei. Arribat a aquest punt, manifesta que ningú se sorprendrà si diu que el seu Grup està especialment preocupat pel seu funcionament; un servei que sempre han considerat una excel·lent idea, mal gestionada, però. Tanmateix, sempre que han plantejat alguna qüestió al respecte, se'ls ha respost que els sistema funciona òptimament, amb més d'un 99% d'efectivitat.
Indica que comparteixen amb la Síndica el criteri de seguretat que descriu; que no es tracta només d'augmentar el nombre d'agents, sinó que dibuixa una seguretat quotidiana, on la gent se sent segura en el seu dia a dia, i que això s'obté a base de fei-na, per la qualitat de l'espai públic i per tenir unes regles del joc que tothom compleixi. Igualment, coincideixen amb què la sensació, complexa, de seguretat és la suma de moltes coses que habitu-alment no s'associen al concepte de seguretat, però que en realitat en són definitòries.
Vol acabar referint-se a l'apartat d'acció social i de serveis a les persones, en el qual la diagnosi de la Síndica és, en la seva opinió, molt encertada, i coincideixen amb què s'hi ha esmerçat un esforç molt rellevant. L'increment de pressupost que s'hi ha produït requereix un esforç econòmic per part del govern, que tots agraeixen. Tanmateix, discre-pen de l'eficàcia de l'externalització d'alguns serveis per resoldre mancances.
Conclou la seva intervenció, agraint a la Síndica la feina que ha dut a terme en els cinc anys del seu mandat.
El Sr. Gomà comença la seva intervenció agraint molt sincerament, en nom del Grup ICV-EUiA, a la Sra. Malla la presentació del cinquè informe anual de la sindicatura que representa, així com el reco-neixement a ella mateixa i al seu equip per la bona feina feta.
Destaca la solidesa i el rigor de l'informe, així com la seva bona estructuració en un seguit de temàti-ques i de recomanacions que seran, novament, de gran utilitat per a l'acció de govern, atès que les queixes i les reclamacions de la ciutadania són una font molt rellevant de diagnosi i d'identificació de problemes. També, però, una oportunitat per defi-nir i impulsar àrees de millora en l'acció del govern; per fer passes endavant en el trajecte cap a una administració municipal útil i democràtica, capaç de generar condicions de benestar col·lectiu a partir dels drets i les expectatives vitals de les persones.
Addueix que no és moment de fer una anàlisi ex-haustiva del contingut de l'informe, atès que els seus punts fonamentals han quedat perfectament expressats en la intervenció de la Síndica; però sí que vol posar en relleu algunes temàtiques tracta-des que coincideixen amb elements prioritaris de l'acció de govern que exemplifica amb un seguit de camps d'acció: habitatge, medi ambient i serveis a les persones.
En el primer camp, moltes de les queixes adre-çades a la Síndica així com les seves recomanaci-ons en matèria d'habitatge, traslladen al Pla d'habi-tatge 2008-2016, un instrument de política social en moltes de les seves facetes, és a dir, d'inclusió residencial. En aquesta línia, introdueix la creació del fons de lloguer social, l'extensió de la mesa d'emergències a tota la ciutat, la consideració de contingents especials per a col·lectius específics o la destinació d'habitatges dotacionals per a aquests col·lectius. Posa de manifest que coincideixen ple-nament amb la recomanació de l'informe orientada a reforçar els recursos que han de garantir el dret a l'habitatge de les persones en situació de vulnerabi-litat social, familiar i econòmica; l'augment de situ-acions d'emergència social ha portat a abordar aquesta situació amb una nova dotació pressupos-tària per fer front a la subvenció pública del lloguer per aquelles persones que accedeixen a aquests habitatges; la posada en marxa del registre de sol·licitants, que ja està tenint efectes pel que fa a la reducció dels terminis entre el sorteig de l'habi-tatge i el lliurament de les claus, així com la carac-terització de la demanda, fet que permetrà anar adequant l'oferta a les condicions del sol·licitant. Igualment, es procedeix a ampliar el nombre d'ha-bitatges d'inclusió per atendre aquelles situacions que requereixen un seguiment social continuat; es concreta la reserva d'habitatges dotacionals per atendre situacions d'emergència i de vulnerabilitat o de risc d'exclusió. Afegeix que també es treballa en la possibilitat de disposar d'allotjaments comuni-taris per cobrir situacions transitòries que requerei-xen un menor acompanyament social.
Remarca que també coincideixen amb l'informe quant a què el desplegament de la xarxa d'oficines d'habitatge a tots els districtes ha significat una bona pràctica d'apropament de l'administració a la ciutadania, que s'ha de consolidar encara en totes
les seves dimensions. Consideren que, a partir dels criteris del registre i de baremació social, així com de la diversificació dels recursos d'habitatge, anirà millorant la resposta adequada a cada situació es-pecífica, tal com recomana l'informe de la Síndica.
Es refereix, tot seguit, a l'àmbit del medi ambi-ent, i destaca que el conjunt de problemàtiques que recull l'informe estan vinculades, bàsicament, a la contaminació acústica, a la tinença d'animals i la neteja. Quant a la contaminació acústica, destaca que la nova ordenança de medi ambient, que aquest febrer inicia el tràmit d'aprovació, inclou, d'una banda, l'abordatge dels problemes de soroll provocat pels aparells d'aire condicionat, establint mecanismes estrictes de corresponsabilitat dels instal·ladors. D'altra banda, s'hi contempla, també, la regulació del procés d'ambientalització de les obres públiques, establint nivells sonors màxims a la via pública i l'obligació d'incorporar, en obres de llarga durada, una anàlisi d'impacte acústic. La nova ordenança aporta una perspectiva integral de tractament de la contaminació sonora, emfasitzant les estratègies de prevenció i d'implicació del con-junt d'agents.
Quant a la tinença i protecció d'animals, coinci-deixen amb la necessitat d’avançar en l’àmbit de la tinença responsable i la prevenció de l'abandona-ment. En el terreny de les actuacions, destaca que es treballa simultàniament en la millora de les ins-tal·lacions del centre actual; en el desplegament del nou Pla d'animals de companyia i en la concreció del nou equipament.
Finalment, també se sumen al contingut de l'in-forme quant a què el desplegament de la nova con-tracta de neteja presenta un gran potencial, i supo-sa una ocasió òptima tant per a la millora dels serveis de neteja i de recollida selectiva com per a l'avanç de la consciència ciutadana en el deure cívic i convivencial de mantenir neta la ciutat.
De la mateixa manera, destaca la valoració posi-tiva de la Síndica pel que fa als avenços substanci-als de la ciutat en matèria d'accessibilitat universal, amb més recursos i més qualitat, per a les perso-nes en situació de vulnerabilitat intensa. Assenyala, també, la millora progressiva en l'àmbit de l'atenció a la infància en risc mitjançant l'increment de la plantilla de professionals; el paper clau de coordi-nació per part del Consorci i la posada en marxa del nou equip central d'atenció específica a les urgènci-es.
Per últim, expressa l'acord profund del seu Grup amb una determinada manera d'entendre i d'inter-pretar la realitat de Barcelona, que sempre ha estat present en tots els informes de la Síndica. El reco-neixement clar i explícit dels problemes i les neces-sitats socials; una aposta per la ciutadania activa que s'implica en els processos de canvi; la posada en valor de l'acció pública i la seva capacitat de transformació social; així com una identificació permanent dels reptes pendents, des de la confian-ça i l'autoexigència, mai des de la complaenconfian-ça, de manera que aquests reptes defineixin un horitzó de canvis i de millores.
Significa que aquest informe és el darrer d'un pe-ríode molt intens de cinc anys, en què cada informe anual ha estat l'expressió d'un treball rigorós i ben fet, però també, l'expressió de molts elements d'il·lusió, de valors, de convenciment i de qualitat humana. Agraeix, per tant, a la Síndica haver cons-truït una manera d'entendre i exercir la seva feina; el llegat del treball fet és molt important, però en-cara n'és més el grau permanent de compromís professional i personal de la Sra. Malla.
El Sr. Fernández Díaz, en primer lloc, agraeix a la Síndica de Greuges la presentació del seu informe així com la presència, en aquesta sessió, del Síndic de Greuges de Catalunya i de síndics d'altres muni-cipis catalans.
Posa en relleu que l'informe mostra l'altra cara de Barcelona, no la que sempre surt en la publicitat de despesa milionària d'aquest Ajuntament. Una ciutat que té problemes reals i que reclama soluci-ons.
De l'informe, en destaca el fet que es pot resu-mir, bàsicament, en tres apartats. D'una banda, palesa els dèficits de la ciutat; en segon lloc, la incapacitat de l'Ajuntament per atendre les perso-nes que més ho necessiten; i, finalment, la dificul-tat de moltes persones per accedir als serveis.
Remarca que, per segon any consecutiu, es po-sen de manifest els efectes socials de la crisi eco-nòmica, que dispara un 22% el nombre de queixes de l'any anterior, i accentua les mancances socials. Unes mancances que no tan sols estan provocades per la conjuntura de crisi, sinó, també, per la defi-cient gestió municipal. Per això, el seu Grup sempre ha reivindicat la necessitat d'ampliar els recursos per promoure un veritable fons de contingència social per atendre els qui més ho necessiten,
actu-alment, famílies que mai no havien requerit l'ajuda dels serveis socials i que ara no poden acarar les seves necessitats bàsiques. Posa de manifest el fet que els serveis a les persones han patit un col·lapse. En aquest sentit, observa que en aquesta mateixa sessió plenària, el govern presenta un in-forme –dedueix que per contrarestar les assevera-cions de l'informe de la Síndica– sobre el desple-gament territorial del model de serveis socials bàsics, que confirma, al seu parer, clars incompli-ments i el fet que no arriba als objectius que s'ha-via marcat. Així doncs, s’hi posa de manifest que s'arriba a trigar fins a quaranta-vuit hores per po-der contactar amb la treballadora social, i vàries setmanes per aconseguir una hora de visita per a fer qualsevol consulta; les centraletes telefòniques estan col·lapsades; es manté un temps excessiu d'espera per a l'atenció presencial; continua ha-vent-hi llistes d'espera per al servei d'atenció domi-ciliària; i hi ha una veritable manca de coordinació en el treball en xarxa amb entitats socials, serveis públics i serveis residencials. A tot plegat s'hi afe-geix la manca de places per als menjadors socials o els àpats a domicili; això per no parlar del retard de fins a dos anys per rebre la prestació acordada per la Llei de dependència i la desigualtat en l'accés a les prestacions socials, atès que no tots els distric-tes tenen una mateixa oferta quant a les prestaci-ons socials.
Subratlla que es continua sense complir el con-veni d'equipaments socials del 2005-2007, amb una data d'execució límit fixada en el setembre de 2009. La infància tampoc no és una excepció, i la Síndica torna a denunciar la manca d'infraestructu-res i de recursos per atendre la infància en risc social; així com també la manca de guarderies, beques-menjador, alhora que posa de manifest la necessitat de revisar el pla contra l'absentisme escolar.
Igualment, la Síndica expressa en el seu informe els problemes per accedir als habitatges de promo-ció pública o la manca d'habitatges dotacionals, per no parlar dels casos en què, persones afavorides pel sorteig d'habitatges, no poden aconseguir el crèdit que els permet accedir-hi.
la majoria de casos l'administració no para esment a aquestes denúncies; això quan no es treu del damunt les responsabilitats, acabant amb la paci-ència dels ciutadans.
Manifesta que altres denúncies recurrents de la ciutadania incideixen en les molèsties permanents que generen els moviments okupa a la ciutat, l'inci-visme dels ciclistes temeraris, o la mala gestió del Bicing. Augmenten, també, les queixes per una recaptació fiscal excessiva.
En definitiva, conclou que moltes de les queixes s'han anat repetint els informes anuals de la Síndi-ca de Greuges, de manera que confegeixen la radi-ografia de la ciutat. Per això, reclama al govern municipal més col·laboració i més exigència en la seva gestió, i que tingui en consideració, si no les reclamacions dels Grups de l'oposició, almenys les denúncies reiterades de la ciutadania i les recoma-nacions que els fa la sindicatura que representa la Sra. Malla. Només així, tindran la possibilitat de millorar l'actuació del govern municipal, corregir dèficits i complir amb les recomanacions que els fa arribar.
Finalment, no vol concloure la seva intervenció sense agrair novament a la Sra. Malla la presenta-ció de l'informe, que ha defensat amb la mateixa empenta que el primer dia, i amb el compromís que ha mantingut durant tot el seu mandat. Afirma que la Síndica ha fet realitat una institució que ja forma part de Barcelona, ha obert un camí i ha establert unes bases, uns objectius i una credibilitat que continuaran presents en el moment del seu relleu.
El Sr. Trias dóna la benvinguda a la Síndica de Greuges i al seu equip. Remarca que avui s'ha pre-sentat el cinquè informe que, com cada any, ha suposat una explicació exhaustiva i una continuació de l'estudi i de l'anàlisi de la situació de la ciutat a partir de les denúncies de la gent, però, també en base a la recerca que la Sindicatura fa dels proble-mes que hi ha a la ciutat. En aquest sentit es remet a la introducció de l'informe, on s'hi fa constar que és el moment de fer balanç; i afegeix que aquesta institució ha crescut i s'ha consolidat en prestigi durant el mandat de la Sra. Malla arran, bàsica-ment, del seu tarannà amable i proper per als Grups de l'oposició i del govern, però que, no per això, la seva actuació està mancada de rigor i de denúncia de situacions dures i difícils que es produ-eixen a Barcelona. Reitera, doncs, l'agraïment per la seva actitud, i el fet que el seu Grup, com entén que es voluntat de tots els altres, continua disposat a col·laborar amb la Sindicatura en la nova etapa.
Remarca que la Síndica, en el context amable a què s'ha referit, posa notes de duresa i explicita situacions greus. Posa de manifest que allà on s'en-cenen més alarmes és en l'àmbit de l'habitatge, l'urbanisme i el medi ambient, on s'acumulen 275 denúncies el 2009; aquestes alarmes tenen el de-nominador comú de la convivència i de la cohesió social, especialment en determinats àmbits
territo-rials de la ciutat. Precisa que la denúncia de la Sín-dica en aquest sentit es basa en les queixes rebu-des pels criteris en l'atorgament d'habitatges d'e-mergència social o per abusos dels apartaments turístics en escales de veïns, alhora que compartei-xen amb la Síndica que cal augmentar el nombre d'habitatges dotacionals per a persones vulnerables econòmicament i socialment.
Significa que aquest seguit de queixes no són simples anotacions en un informe anual, sinó que tenen noms, cognoms i adreces concretes; són de persones, de famílies que demanen ajuda a l'Ajun-tament i, fins i tot, empara als Grups municipals. Precisa, en aquest sentit, que ell mateix ha viscut de prop la situació d'una família que viu un drama arran de la desídia d'un propietari per la seva pro-pietat, sense que els serveis municipals hi hagin sabut donar una resposta eficient amb l'accés a un habitatge d'emergència social perquè la família no disposa d'una sentència de desnonament.
El cas a què s'acaba de referir exemplifica un dels molts forats negres dels procediments admi-nistratius que agreugen la percepció d'abandona-ment de la ciutadania per part de l'administració local. En aquests casos, coincideixen que cal apos-tar per la rehabilitació d'habitatges i ajudar a la seva conservació, i això passa per un control més efectiu de la disciplina urbanística, el seguiment de les obligacions de conservació de les finques i posar els mitjans per fer les accions preventives subsidià-ries que evitin la degradació del parc d'habitatges. També requereix control i inspecció la detecció dels pisos-pastera.
Remarca que l'informe presenta, any rere any, un apartat referit a la seguretat i la mobilitat, as-pectes que generen moltes queixes, un gran nom-bre de les quals referides al servei del Bicing –ob-serva que no comprèn com és possible que encara no s'hagi pogut resoldre aquest assumpte–, apartat on la Síndica fa un esment especial al problema crònic que significa bicicleta versus vianants.
queixes a la Síndica. A més, el desplegament d'a-questa llei no ha estat acompanyat pels convenis de l'Ajuntament i la Generalitat per a la construcció de centres i places residencials per a les persones amb dependència severa.
Afegeix que la Síndica destaca en el seu informe que cal donar resposta a les demandes ciutadanes, un fet obvi que en moltes ocasions s'incompleix. Aprofita això per enllaçar amb les reflexions finals de la Síndica sobre l'eficàcia i l'autoritat municipal, on diu clarament que l'autoritat va lligada al fet de ser capaços de fer una gestió eficaç i justa, per a la qual cosa calen mitjans, així com una inspecció d'obres i serveis eficaç; altrament, les deficiències de tramitació dels expedients administratius provo-quen un augment de la desconfiança dels ciutadans envers l'administració, sobretot en els casos en què hi ha manca de resposta, o respostes deficients. Tanmateix, sí que poden constatar que l’adminis-tració s’esforça a ser eficient en els casos en què entra en joc la fiscalitat.
Posa en relleu, seguidament, les observacions de la Síndica quant a les competències municipals i a la coordinació entre administracions, on posa de manifest que les solucions passen sempre pel prin-cipi de subsidiarietat; parla de drets i de deures, de convivència i que tot plegat exigeix una intervenció eficaç per part de l'administració; parla de preven-ció i, concretament, de l'abús del consum d'alcohol, i concreta, en aquest sentit, que cal aplicar la nor-mativa de publicitat. En aquesta línia, planteja que, a més, és essencial que l'administració sigui exem-plar, qualitat que malauradament no té aquesta administració, atès que la majoria d'esdeveniments que organitza sempre estan patrocinats per alguna marca de beguda alcohòlica.
El Sr. Martí tanca els torns d'intervenció dels Grups municipals. Després de saludar els presents en aquesta sessió, posa de manifest la seva satis-facció per intervenir en la presentació d'aquest informe, un any més, en representació del Grup municipal Socialista i del govern municipal. Així doncs, aprofita per agrair formalment a la Síndica tota la tasca que es deriva de l'elaboració d'aquest informe, que el govern municipal considera un tèntic control de qualitat extern, una autèntica au-ditoria social a la seva tasca. Precisament per aquest motiu han pretès donar la resposta més àgil possible a les recomanacions de la Síndica, i creu que en el decurs dels anys han aconseguit que el percentatge de respostes pendents més enllà dels tres mesos, tal i com marca el reglament, sigui cada vegada menor. Per això han anat incorporat a l'estructura bàsica de l'acció de govern les recoma-nacions més estructurals platejades per la Sindica-tura, de manera que les han incorporades en els plans estratègics, en les contractes, en les orde-nances i considera que, de mica en mica, han pogut desplegar algunes de les seves recomanacions com a autèntics canvis estructurals de la seva actuació.
Precisament, atès el que acaba d'expressar, en-guany han elaborat un informe de situació sobre les recomanacions de la Sindicatura formulades el 2008 i que avança que lliurarà a la Síndica aquesta mateixa setmana com a resposta a l'informe de l'any anterior, de la mateixa manera que ho faran com a resposta a l'informe que ara els ocupa.
Remarca que l'informe del 2009 té dos vessants fonamentals. D'una banda, suposa un termòmetre per avaluar les problemàtiques socials agudes de la ciutat, i de les noves exigències de la ciutadania i, alhora, una relació detallada de les mancances de la gestió i l'administració municipal.
Observa que les problemàtiques socials més relle-vants recollides en l'informe tenen a veure, concre-tament, amb l'accés a l'habitatge, camp en què el govern municipal ha incorporat estructuralment al Pla d'habitatge 2008-2016 les recomanacions de la Sindicatura. En aquest àmbit, l'Ajuntament està es-devenint una administració pionera amb moltes de les seves actuacions, concretament pel que fa als estocs disponibles de pisos per a emergències soci-als, la gestió de proximitat a través de les oficines d'habitatge, els canvis de règim de protecció amb la introducció del lloguer, els drets de superfície i, tam-bé, els esforços per encarrilar l'assumpte dels apar-taments turístics, que defineix com una "patata ca-lenta", que des del districte de Ciutat Vella, en con-cret, i des de l'Ajuntament s'ha volgut entomar amb valentia i, considera, que amb resultats prou notables. Quant a la contaminació acústica i tot allò que té a veure amb la convivència en l'àmbit domèstic, remarca que la nova ordenança del medi ambient abordarà d'una manera nova i en profunditat, amb nous instruments i nova sensibilitat, aquesta qües-tió, i es mostra convençut que donaran resposta a les recomanacions de la Síndica en aquest camp.
Pel que fa a l'aspecte de l'ús de l'espai públic i el civisme, avança que està a punt un desplegament que posa molt més èmfasi en la mediació; crea la figura de l'instructor municipal i totes les normatives derivades de la potenciació de la mediació com a as-pecte clau de la millora del civisme en l'espai públic.
Fa notar també que la immensa pressió que re-ben els serveis socials i les problemàtiques de la infància en risc, han suposat l'elaboració d'un pla ambiciós de desplegament d'uns serveis socials bàsics, que ja comença a donar fruits i que ho con-tinuarà fent en endavant.
Seguidament, es refereix a la problemàtica que ha esmentat la Síndica generada per l'ús i per l'a-bús del consum d'alcohol; en aquest sentit, recorda a la Síndica que el nou Pla de drogues, aprovat l'estiu passat, incorpora novetats significatives con-cretament en l'àmbit de la publicitat. Igualment, s'ha incrementat el combat contra la venda il·legal d'alcohol a la via pública.
l'autoritat municipal es valora per l'eficàcia, asse-nyala que els drets dels ciutadans estan en correla-ció directa amb l'agilitat i la capacitat de resposta de l'administració; que la llei i els reglaments no ho poden preveure tot, i s'ha de tenir sempre present l'aplicació personalitzada de la norma. En aquest sentit, l'informe es fa ressò de mancances en l'a-tenció al públic, en la disciplina urbanística, en al-guns procediments sancionadors i en els circuits per a les reclamacions patrimonials. En aquesta línia, recorda a la Síndica que està en marxa un pla de transformació molt ambiciós, batejat com a Bar-celona 2.0, que ja està en més del 50% del seu desplegament, que inclou moltes d'aquestes reco-manacions, en particular, el fet que s'ha començat a desplegar als districtes el programa Autoritas de millora en profunditat de la inspecció municipal; igualment, destaca la nova ordenança de procedi-ment sancionador; les millores en les OAC, d'on destaca l'obertura de la nova oficina multiservei de la plaça Sant Miquel; la transformació dels proce-diments a partir de l'administració electrònica –e-administració– com una oportunitat de millora en l'agilitat de les respostes i, també, de repensar circuits i de posar-se en la pell de l'administrat, amb la capacitat d'abordar i de canviar algunes de les fórmules que, potser per inèrcia, s'havien ins-tal·lat en el funcionament de les administracions. Destaca en aquest camp, també, l'augment subs-tancial dels recursos als districtes, i l'esforç per consolidar la descentralització en l'atenció a la ciu-tadania, en la planificació i en la capacitat de donar resposta a les demandes.
Amb aquest informe, rigorós i capaç de posar en relleu aquests aspectes essencials sobre el funcio-nament de l'administració i l'estat de la ciutat, la Sindicatura incideix específicament en la prevenció de l'exclusió social i al qual es refereix breument. Considera que aborda en profunditat les arrels de moltes de les problemàtiques que aquí s'han des-crit. En aquest sentit, mostra públicament l'acord amb l'enfocament que fa l'informe, i precisa que hi ha dues línies de treball que entenen que, de cara al futur, poden ajudar a fer prevaldre aquests crite-ris. En primer lloc, l'inici d'una coordinació estratè-gica amb el govern de la Generalitat en aquestes qüestions, que entenen que ha d'anar molt més enllà en aspectes com la tarifació social del trans-port públic, l'educació, l'habitatge, la inserció labo-ral i professional de les persones. Aquests són àm-bits on ja es treballa conjuntament amb l'ATM, el Consorci d'Educació, el d'Habitatge i amb la Gene-ralitat i en els nous espais, acordats recentment, de la promoció econòmica i l'ocupació.
Per tot plegat, està convençut que s'obre una perspectiva de futur en què, estructuralment, es podran acarar els problemes des de les seves ar-rels. Igualment, el futur govern metropolità haurà de permetre abordar amb més profunditat aquestes qüestions.
No vol acabar la intervenció sense mostrar a la Síndica l'agraïment profund per la tasca que ha dut a terme els darrers cinc anys, pel prestigi que ha aportat a la Sindicatura, la referència que n'ha fet per a les administracions públiques i, sobretot per la utilitat ciutadana. A partir de la seva tasca aquests cinc anys, la Sindicatura ha esdevingut una part substancial de l'Ajuntament i de la ciutat.
La Sra. Malla agraeix les paraules que han adre-çat els membres d'aquest consistori a la institució que representa, alhora que mostra el seu conven-ciment que tots els seus companys de la Sindicatu-ra coincideixen a valoSindicatu-rar la importància de l'informe atès que, com s'ha demostrat, no és feina en va.
Per finalitzar, fa un seguit de consideracions breus sobre els cinc anys del seu mandat, els cinc primers de funcionament de la institució. Remarca que, en començar, van establir un model de funcio-nament per donar resposta als ciutadans i ciutada-nes que expressaven un greuge, pel convenciment que la ciutadania necessita un lloc on dirigir-se en cas que consideri que l'administració no els dóna una resposta adequada. Afegeix que això no signifi-ca que, sistemàtisignifi-cament, el resultat de l'estudi d'u-na queixa sigui sempre favorable, però sí que ha de ser, en tots els casos, convincent, és a dir, àgil, raonada i fonamentada. S'arriba a aquesta convic-ció per la coincidència de factors com la qualitat de l'atenció rebuda, l'exhaustivitat de la investigació i el rigor tècnic de l'anàlisi. Tanmateix, la Sindicatura requereix la col·laboració de tots els ens munici-pals; i recorda, en aquest sentit, que l'any passat va demanar en aquest mateix Plenari que els sug-geriments i recomanacions que emet es prengues-sin en consideració i que es resolgués el retard en la resposta a les peticions que es demanen a l'Ajun-tament.
En referència al que acaba d'expressar, li satisfà poder dir que han constatat que, en general, en-guany s'ha produït una millora considerable en el temps de resposta a les peticions de l'informe, al-hora que aprofita per agrair al Sr. Alcalde l'informe que ha manat elaborar sobre la situació de les re-comanacions fetes per la Síndica de Greuges, atès que demostra receptivitat i reflexió sobre les consi-deracions que han fet arribar a aquest Ajuntament. Conclou que, tot i que no consta en el planteja-ment formal, la Sindicatura és un bon termòmetre per recollir les queixes i les inquietuds de la ciuta-dania i, en aquest sentit, representa una oportuni-tat perquè l'Ajuntament pugui rectificar les seves mancances i, així, la ciutadania pugui recuperar la confiança en l'administració pública.
mancances generals; aquests informes han estat 2 sobre infància, 1 sobre prevenció de l'exclusió, 1 sobre habitatge i un darrer sobre el dret a la bona administració.
Per acabar, vol remarcar molt especialment que aquest treball ha estat possible gràcies a l'equip de la Sindicatura de Greuges, persones sense les quals la seva tasca no hauria estat possible, i destaca especialment la feina duta a terme pel seu Adjunt, Marino Villa; igualment, expressa el seu agraïment a totes els regidors i regidores de l'Ajuntament per l'atenció i l'interès que sempre li han dispensat, i a tots els Grups municipals perquè té constància que l'informe de la Síndica és motiu d'estudi per la seva part. Finalment, dóna les gràcies al Síndic de Greu-ges de Catalunya per la seva ajuda i per la seva presència avui en aquesta cambra així com la dels síndics i síndiques locals que també els acompa-nyen. Igualment, fa extensiu el seu agraïment a tots els ciutadans i ciutadanes que han confiat en la Síndica de Greuges, atès que sense la seva partici-pació la institució no tindria raó de ser.
Finalment, expressa que mai no hauria pensat que estaria la primera Síndica de Greuges de Bar-celona, però certament no es penedeix gens ni mi-ca dels esforços que hi ha esmerçat aquests anys, i insisteix que ha estat tot un equip, amb un interès comú, qui ha fet possible la tasca que fins avui ha dut a terme. Afegeix que marxa contenta d'haver treballat pels ciutadans i ciutadanes de Barcelona.
El Sr. Alcalde, després dels aplaudiments amb què tots els membres de la cambra han acomiadat la Síndica de Greuges, agraeix i desitja sort a la Sra. Malla en la nova etapa de la seva vida. Igual-ment, agraeix la presència de tots els síndics i sín-diques dels municipis de Catalunya, que són tot un símbol del prestigi que Pilar Malla ha donat a la institució.
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l'Alcaldia, de 17 de desembre de 2009 (S1/D/2009 6178), que crea la Direcció de Gestió Econòmica amb nivell equivalent a 3080H, adscriu a aquesta Direcció la Direcció de Serveis de Pressupost, la Direcció de Comptabilitat, la Direcció de Serveis d'Inversions i la Direcció de Serveis de Control Econòmic i Financer; Modifica les funcions de la Gerència de Finances; i modifica la denomina-ció de la Direcdenomina-ció de Finançament i Pressupost per la Direcció de Finançament i les seves funcions.
2. Decret de l'Alcaldia, de 17 de desembre de 2009 (S1/D/2009 6179), que modifica la valoració de la Direcció de Programa de Participació i Associ-acionisme, que passarà a tenir un complement de destinació 26 i un específic de responsabilitat de 2619X.
3. Decret de l'Alcaldia, de 17 de desembre de 2009 (S1/D/2009 6180), que modifica la denomi-nació de la Direcció de Programa d'Immigració per la de Direcció de Programa d'Immigració i Diàleg Intercultural; i modifica les funcions de les depen-dències adscrites a la Gerència d'Educació, Cultura i Benestar.
4. Decret de l'Alcaldia, de 21 de desembre de 2009 (S1/D/2009 6061), que designa la Sra. Marta Clari Padrós membre del Patronat de la Fundació Joan Miró - Centre d'Estudis d'Art Contemporani, en substitució del Sr. Joaquim de Nadal i Caparà.
5. Decret de l'Alcaldia, de 22 de desembre de 2009 (S1/D/2009 6200), que modifica les funcions de la Direcció d'Atenció al ciutadà i del Departa-ment d'Atenció al Ciutadà; adscriu les OACs dels districtes i els llocs de treball que en depenen al Departament d'Atenció al Ciutadà; i adscriu el De-partament d'Internet i els llocs de treball que en depenen a la Direcció d'Atenció al Ciutadà.
6. Decret de l'Alcaldia, de 23 de desembre de 2009 (S1/D/2009 6237), que delega en regidors, delegats sectorials, gerent municipal i gerents d'à-rees, sectors i districtes diverses atribucions en matèria de contractació i gestió econòmica.
7. Decret de l'Alcaldia, de 7 de gener de 2010 (S1/D/2010 2), que aprova provisionalment les variacions de les dades del padró municipal d'habi-tants amb referència a l'1 de gener de 2009, i de la qual resulta una població de dret de 1.633.694 habitants.
8. Decret de l'Alcaldia, de 8 de gener de 2010 (S1/D/2010 6) que nomena, amb efectes d'11 de gener de 2010, el Sr. Salvador Illa Roca, personal eventual, com a director de Gestió Econòmica.
9. Decret de l'Alcaldia, d'11 de gener de 2010 (S1/D/2010 4), que nomena membres del Consell Rector de l'Institut Municipal de Serveis Socials, les persones següents: president, Im. Sr. Ricard Gomà i Cardona, vicepresident, Im. Sr. Carles Martí i Ju-fresa i vocals, Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espu-ña, Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera, Ima. Sra. Teresa M. Fandos i Payà, Ima. Sra. Glòria Martín i Vivas, Ima. Sra. Ester Capella i Farré, Sra. Isabel Ribas i Seix, Sr. Antoni Sorolla i Edo, Sra. Glòria Figuerola i Anguera, Sr. Jordi Sánchez i Massip i Sra. Sílvia Navarro i Pedreño.
10. Decret de l'Alcaldia, d'11 de gener de 2010 (S1/D/2010 26), que aplica a les retribucions del personal funcionari i laboral de la Corporació des de l'1 de gener de 2010, l'increment autoritzat del 0,3%.
11. Decret de l'Alcaldia, de 15 de gener de 2010 (S1/D/2010 20), que designa el Sr. Albert Ferrer i Pinyol membre del Consell Rector de l’Institut Muni-cipal de Persones amb Discapacitat, en representa-ció de persones amb malaltia mental, i en substitu-ció de la Sra. Imma Arriaga i Guillén.
d’Administració de l'Institut de Cultura de Barcelo-na, els senyors Antonio Monegal Broncós i el Xavier Cordomí Fernàndez, en substitució, respectivament, del Sr. Carles Guerra i Rojas i de la Sra. Carlota Subirós i Bosch; i la Sra. Flavia Company Navau, en substitució del Sr. Iñaki Lacuesta i Gabarain.
13. Decret de l'Alcaldia, de 15 de gener de 2010 (S1/D/2010 15), que designa l’Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats vocal de la Comissió Executiva del Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.
14. Decret de l'Alcaldia, de 15 de gener de 2010 (S1/D/2010 14), que aprova la Instrucció per al funcionament del Tauler d'edictes de l'Ajuntament de Barcelona, els seus organismes autònoms, de les seves entitats públiques empresarials i de les socie-tats mercantils de capital íntegrament municipal.
15. Decret de l'Alcaldia, de 19 de gener de 2010 (S1/D/2010 59), que designa la Sra. Isabel Ribas i Seix membre del Consell Rector de la Corporació Sanitària de Barcelona, en substitució del Sr. Josep Farrés i Quesada.
16. Decret de l'Alcaldia, de 19 de gener de 2010 (S1/D/2010 60), que designa la Sra. Glòria Figue-rola i Anguera membre de la Junta de Govern de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, en substi-tució del Sr. Jordi Varela i Pedragosa.
17. Decret de l'Alcaldia, de 19 de gener de 2010 (S1/D/2010 67), que autoritza la Sra. Manoli Ma-drid Cayuela, Cap dels Serveis de Suport, perquè pugui signar les sol·licituds de matriculació, transfe-rència, reforma i baixa dels vehicles de propietat municipal, que hagin d'efectuar-se davant la Pre-fectura Provincial de Trànsit o altres organismes competents.
18. Decret de l'Alcaldia, de 26 de gener de 2010 (S1/D/2010 149), que aprova el procediment apli-cable a les obres municipals, d'acord amb el que estableix el document que s'annexa.
19. Decret de l'Alcaldia, de 28 de gener de 2010 (S1/D/2010 195), que designa vocals del Consell Rector del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona l'Im. Sr. Carles Martí i Jufresa, les Imes. Sres. Sara Jaurrieta i Guarner i Àngels Esteller Ruedas i la Sra. Isabel Ribas i Seix; així mateix designa com a vice-president de l'esmentat Consell l'Im. Sr. Carles Martí i Jufresa; i proposa al Consell Rector la desig-nació de la Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner i la Sra. Isabel Ribas i Seix com a membres de la seva Comissió Executiva.
20. Decret de l'Alcaldia, de 29 de gener de 2010 (S1/D/2010 235), que nomena membres del Con-sell Rector de l’Institut Municipal de Serveis Socials, les persones següents, com a persones de recone-gut prestigi en l’àmbit de l’acció social, amb veu i vot: el Sr. Rafael López i Zaguirre i la Sra. Marta Llobet i Estany; i com a representants de les orga-nitzacions sindicals, amb veu i sense vot: els Srs.: Antonio Gómez Lorite i Jose Garcia Fernández.
21. Decret de l'Alcaldia, de 29 de gener de 2010 (S1/D/2010 229), que assumeix les competències
d’inspeccionar i sancionar els establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recrea-tives.
22. Decret de l’Alcaldia, d’1 de febrer de 2010 (S1/D/2010 236), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella el Sr. Jordi Bordas i Villalba en substitució del Sr. Eduard Thió i Lluch.
b) Mesures de govern
Mg 1. Accions de l’Ajuntament de Barcelona en el marc de la Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea.
troba-des internacionals i la vocació d’excel·lència en esdeveniments i reunions d’alt nivell. També, dins d’aquest àmbit, hi ha consolidar l’antic hospital de Sant Pau com a centre estratègic que aplegui orga-nismes i institucions internacionals que treballi pel diàleg euromediterrani i com a espai físic que aglu-tini el llegat del procés d’aquest àmbit; i atraure, alhora, les representacions permanents diplomàti-ques i consulars perquè estableixin a Barcelona centres culturals internacionals.
Una vegada descrites les grans línies d’actuació de les accions que durà a terme aquest Ajuntament en el context de la presidència del Consell de la Unió Europea, remarca novament el caràcter estra-tègic que suposa l’enfortiment del lideratge de Bar-celona com a capital de l’euromediterrània. Recor-da, en aquesta línia, que l’any passat la ciutat va ser escollida com a seu del secretariat permanent de la Unió per a la Mediterrània com a concreció institucional d’un procés que es remunta al 1995, arran de la celebració de la primera cimera de caps d’Estat i de govern de la Mediterrània anomenada "Procés de Barcelona". Conclou, doncs, que l’Ajun-tament de Barcelona està plenament compromès amb aquest projecte i amb els valors i objectius de la Unió per la Mediterrània, alhora que ha valorat molt satisfactòriament el nomenament com a se-cretari general d’aquesta organització el jordà Ah-mad Khalaf Massade.
Per tot plegat, entén que la presidència espanyo-la hauria de recollir que l’organització a què s’acaba de referir assumeixi la totalitat del llegat del "Pro-cés de Barcelona", sobretot, quant al compromís en favor dels drets humans i la democràcia, així com el progrés econòmic i el desenvolupament sostenible.
Destaca que, tot i que el procés ha estat influït pel context econòmic, i especialment per la situació del conflicte al Pròxim Orient, l’actual presidència hauria de permetre avançar en el projecte de zona de lliure comerç euromediterrània, i avaluar l’evolució dels sis grans projectes de la Unió per la Mediterrània aprovats a la cimera de París: pla so-lar, desenvolupament empresarial, autopistes marí-times i terrestres, descontaminació, protecció civil i ensenyament superior i universitat mediterrània.
Conclou, per tant, que aquests són els reptes, i confia que continuaran treballant per avançar en aquest procés.
El Sr. Forn corrobora que, una vegada més, el govern municipal presenta una mesura de govern sense aprofundir en el fons de la qüestió. Amb això es referma en la idea que li agrada més moure’s en el terreny de la imatge que no pas en el dels con-tinguts. Tanmateix, però, no es pot parlar dels ac-tes del Consell de la Unió Europea a Barcelona sen-se parlar del que represen-senta la presidència europea del Sr. Zapatero. No es pot deixar de banda que ha vingut marcada per la desconfiança de l’opinió pú-blica europea i internacional, i que afronta els seus objectius sense cap crèdit atesa la seva manifesta
incapacitat d’impulsar a l’Estat les mateixes refor-mes que planteja en el document del programa de la presidència. Destaca que en els darrers sis anys, mai una presidència com l’espanyola havia generat tant de menyspreu entre la classe política i perio-dística europea, i cita alguns exemples a fi d’il·lus-trar aquesta asseveració. Així doncs, The Economist s’ha fet ressò que tota Europa s’ha burlat de la pretensió del president Zapatero d’assessorar-la so-bre la recuperació econòmica; Financial Times, posa de manifest que el president està prou ocupat amb els seus problemes interns tal i com demostra l’anodí programa de treball que ha presentat. Afe-geix que, en tot aquest desori, la ministra Salgado ha eliminat en només quatre hores una de les me-sures que el govern preparava per al seu programa d’estabilitat 2009-2013, donat novament una imat-ge d’improvisació. El rerefons d’aquestes afirmaci-ons tan dures és l’escassa credibilitat del govern espanyol i la seva incapacitat per acarar els pro-blemes derivats de la conjuntura econòmica actual; ha utilitzat els darrers quatre anys la mateixa retò-rica per reclamar estar presents, amb veu i vot, en els fòrums i organismes restringits que prenen de-cisions en matèria econòmica i política; tanmateix, aquesta retòrica de país capdavanter i desenvolu-pat no s’ha correspost amb la praxis política, de manera que Espanya és percebuda a Europa com un país incapaç de liderar-se a si mateix; i les prio-ritats que la presidència espanyola s’ha fixat causen seriosos dubtes en l’àmbit europeu, que Financial Times resumia com que a Espanya es gesta un drama més important que el de Grècia.
Tot i aquest panorama, el govern municipal s’en-testa a presentar una mesura com la present, que al seu parer és, un cop més, un document propa-gandístic que intenta acaparar qualsevol reunió que se celebri a Barcelona durant els propers sis mesos, independentment de la seva importància i contin-gut. De la llista de reunions que els presenten, 26 en total, el ministeri d’Assumptes Exteriors només en reconeix 7 com a oficials, i només es prendran decisions formals a la Cimera per la Mediterrània i a la cimera bilateral Espanya-Egipte; la resta de reu-nions només són deliberatives, tal i com ha estat la reunió de ministres d’Ocupació, on, per cert, la credibilitat d’Espanya està sota mínims, en ser el país de la Unió Europea on la desocupació ha aug-mentat més.
Addueix que el paper i la visibilitat que tindrà l’Ajuntament de Barcelona en les reunions oficials serà la mateixa que qualsevol altre ajuntament que organitzi una reunió o una cimera. Adverteix, doncs, que no poden assegurar el que no és; al-trament, en els actes no oficials i que no apareixen en la llista, sí que l’Ajuntament hi tindrà un paper organitzatiu més important.