Númm. 26 / Any XC
M
G
Consell M Acta se Acta de Acords Acords Comissió Acta se Acta se Acords Acords Comissio Comiss sió 2 Acords Session Disposic Acords de Modific CVIIIMU
GA
Municipalessió de const e la sessió ext s sessió extrao s sessió 30/9/2
ó de Govern
essió 21/9/20 essió 28/9/20 s sessió 28/9/2 s sessió 5/10/2
ons del Cons
sió de Seguret 29/7/2011 ....
ns del setemb
cions genera
els òrgans de
cacions de crè
UN
A
titució 1/7/20 traordinària 1 ordinària 23/9 2011 ... 11 ... 11 ... 2011 ... 2011 ... sell Municipatat i Mobilitat. ...
bre de 2011 ...
ls
govern
èdit ...
N
AS
S
11 ... 4/7/2011 ... 9/2011 ... ... ... ... ... ... al. Acta ses- ... ... ...
NIC
SE
SUMA
2548 2571 2632 2633 2638 2642 2648 2654 2657 2668 2677CI
E
ARI
Decrets de l’A
Calendari Nomenam Partit Po Nomenam Patrimo Nomenam de Paisa Nomenam Partit Po Nomenam Partit Po Nomenam lacions
Cartipàs
Designar r ció Priva Designar r
del Con
Nomenam Districte
P
ET
’Alcaldia
de festes loca ment assessora opular ... ment de directo oni ... ment gerent de atge Urbà ... ment assessora opular ... ment assessora opular ... ment director d Internacionals
representants ada de l’Audit representants sorci de l’Aud ment membre C
e de l’Eixampl
PA
TA
als 2012 ... a grup municip
... or de projecte ... e l’Institut Mun
... a grup municip
... a grup municip
... de Cooperació s ...
al Patronat F tori i l’Orquest als òrgans de itori i l’Orques Consell Munic le ...
10 d’octubr
AL
A
... 2 pal
... 2 e de
... 2 nicipal ..
... 2 pal
... 2 pal
... 2 i Re- ... 2
Funda- .. tra ... 2 e govern stra ... 2
ipal del ... 2
Delegació de competències en la Presidenta
de l’Agència de Salut Pública de Barcelona 2681 Designació membre del Patronat Fundació ...
Institut Guttmann ... 2681 Nomenament de vicepresident/representant .
del Patronat del Museu Nacional d’Art de ..
Catalunya ... 2681 Designar membres del Patronat de la Bi-
blioteca Púbica Arús ... 2681 Designar membres Consell Rector de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona ... 2681 Designar representants en la Comissió de ... seguiment de la Biblioteca Pública de
l’Estat a Barcelona ... 2682 Designació representants a la Comissió Mixta per a la instal·lació de la “Secretaria de la
Unión por el Mediterráneo” ... 2682
Personal
Concursos
Bases generals que han de regir la convo-
catòria de dos concursos de l’ICUB ... 2683 Tècnic/a responsable d’activitats ... 2685 Assessor/a jurídic/a ... 2688
Nomenaments funcionaris de carrera
Tècnic mitjà en Ciències Socials ... 2691
Nomenaments funcionaris en pràctiques
Agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona ... 2691
Anuncis
Llicències d’obres. JUNY/JULIOL I AGOST
CONSELL MUNICIPAL
Actes
Acta de la sessió de constitució celebrada el dia 1 de juliol de 2011 i aprovada el 30 de setembre de 2011
Al Saló de Cent de la Casa Consistorial el dia u de juliol de dos mil onze, es reuneixen els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Carmen Andrés Añón, Gerard Ardanuy i Mata, Elsa Blasco Riera, Raimond Blasi i Navarro, Eduardo Bolaños Rodríguez, Jordi William Carnes i Ayats, Jaume Ciurana i Llevadot, Gabriel Colomé i García, Assumpta Escarp i Gibert, David Escudé i Rodríguez, Guillem Espriu i Avendaño, Ángeles Esteller Ruedas, Maite Fandos i Payà, Alberto Fernández Díaz, Joaquim Forn i Chiariello, Eduard Freixedes i Plans, Ricard Gomà Carmona, Jordi Hereu i Boher, Mercè Homs i Molist, Sara Jaurrieta i Guarner, Joan Laporta i Estruch, Jordi Martí i Galbis, Jordi Martí i Grau, Gloria Martín Vivas, Joaquim Mestre i Garrido, Immaculada Moraleda i Pérez, Xavier Mulleras Vinzia, Belén Pajares Ribas, Jordi Portabella i Calvete, Joan Puigdollers i Fargas, Oscar Ramírez Lara, Sònia Recasens i Alsina, Isabel Ribas i Seix, Irma Rognoni i Viader, Janet Sanz i Cid, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joan Trullén i Thomas, Elena Turalló i Huguet, Francina Vila i Valls, Alberto Villagrasa Gil, Antoni Vives i Tomàs, tots els quals han lliurat anteriorment la respectiva credencial de Regidors electes d’aquest Ajuntament a la Secretaria General de la Corporació.
En compliment d’allò que disposen els articles 195.2 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, i 37.2 del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim jurídic de les Entitats locals, el Secretari General prega a la Regidora electa de més edat, la Sra. Gloria Martín Vivas que passi a presidir la Mesa d’Edat acompanyada, com a vocal, de la Regidora electa de menor edat, la Sra. Janet Sanz i Cida fi i efecte d’iniciar la sessió de constitució de la Corporació Municipal de la Ciutat de Barcelona.
Constituïda la Mesa d'Edat per les regidores esmentades, juntament amb el Secretari General de la Corporació, la Sra. Presidenta declara oberta la sessió a les deu hores i vint minuts, i pronuncia les paraules següents:
"Companys i companyes electes, amics i amigues,
Com a Presidenta de la Mesa d'Edat tinc la satisfacció de donar-vos la més sincera benvinguda a la Casa de tots els barcelonins en aquest acte de constitució de l'Ajuntament de Barcelona.
Des de l'any 1979 és la novena vegada que assistim a la constitució de l'Ajuntament de Barcelona, i ho fem en aquest emblemàtic Saló de Cent, a qui acompanya una història que neix l'any 1373, quan es va produir la primera reunió del Consell dels Cent Jurats, que va ser l'origen del seu nom.
Avui, quan s'inicia un nou mandat municipal del Consistori de Barcelona, voldria recordar tots aquells regidors i regidores que han passat per aquest ajuntament en els mandats anteriors, i reconèixer públicament el seu treball i la seva aportació per millorar la nostra ciutat.
També, vull donar la benvinguda als regidors que per primera vegada assumeixen aquesta nova responsabilitat, amb il·lusió i ganes de treballar en benefici de la nostra estimada Barcelona.
Possiblement, seran molts els problemes a què ens haurem d'enfrontar, però estic segura que entre tots els trobarem la resposta adequada per correspondre al mandat dels ciutadans i les ciutadanes que han dipositat la seva confiança en nosaltres per tirar endavant aquesta engrescadora i exigent, tasca, als quals nosaltres no podem defraudar.
d'escoltar tothom, no només a qui consent, també a qui discrepa; i no només per cortesia, sinó perquè la persona que discrepa pot estar en possessió de la veritat i, en aquest cas, el seu criteri pot ajudar a la reflexió, i també pot influir en la decisió.
En política, té tant valor parlar com saber escoltar, i el prestigi de la política i dels polítics ha de venir també de la mà del respecte d'aquests principis tan essencials.
Entre tots hem de continuar transmetent el respecte als principis i valors essencials que representa la nostra democràcia, com són la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític; i fer d'aquests principis la senyera de la nostra estimada Barcelona.
Moltes gràcies a tots per acompanyar-nos en aquest acte de tanta transcendència per a la ciutat de Barcelona.
I, ara, passaré la paraula al Secretari de la Corporació per tal que doni lectura al certificat de la Junta Electoral de Zona de Barcelona."
El Sr. Secretari General manifesta que la Junta Electoral de Zona de Barcelona, presidida per l’Im. Sr. José Antonio Cruz de Pablo, en data 27 de juny de 2011 ha dictat acta de confirmació dels resultats de les eleccions municipals celebrades el dia 22 de maig del 2011 a la ciutat de Barcelona a la vista de la sentència núm. 774/2011 de 20 de juny, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Acta de confirmació de resultats que, de conformitat amb allò que disposa l'article 108.5 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, esmenta expressament el nombre d'electors, de votants, els vots a candidatures, els vots en blanc, els vots vàlids, els vots nuls; el nombre de vots i els escons obtinguts per cada candidatura, com també la relació nominal dels electes per al municipi de Barcelona, segons el resum següent:
Nombre d'electors...1.163.594 Nombre de votants...616.537 Nombre de vots a candidatures...578.936 Nombre de vots en blanc...27.107 Nombre de vots vàlids...606.043 Nombre de vots nuls...10.494
Candidatura Vots Regidors
Convergència i Unió 174.122 15
Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés
Municipal 134.193 11
Partido Popular/Partit Popular 104.472 8
Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i
Alternativa-Entesa 62.9795 5
Unitat per Barcelona-Esquerra Republicana de Catalunya-Reagrupament-Democràcia Catalana Acord Municipal
33.900 2
D'acord amb els resultats reflectits, la Junta Electoral ha proclamat Regidors i Regidores electes els candidats i les candidates següents:
CONVERGÈNCIA i UNIÓ (CiU)
Im. Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera Im. Sr. Joaquim Forn i Chiarello
Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs Ima. Sra. Mercè Homs i Molist Ima. Sra. Francina Vila i Valls Im. Sr. Raimond Blasi i Navarro Im. Sr. Jordi Martí i GALBIS Im. Sr. Eduard Freixedes i Plans Ima. Sra. Irma ROGNONI i VIADER Ima. Sra. Elena TURALLÓ i HUGUET
PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA-PROGRÉS MUNICIPAL (PSC-PM)
Im. Sr. Jordi Hereu Boher Im. Sr. Joan Trullén Thomas Im. Sr. Jordi William Carnes Ayats Ima. Sra. Assumpta Escarp Gibert Ima. Sra. Sara Jaurrieta Guarner Im. Sr. Jordi Martí i Grau
Ima. Sra. Carmen Andrés Añón Im. Sr. Gabriel Colomé Garcia
Ima. Sra. Immaculada Moraleda Pérez Im. Sr. Guillem Espriu Avendaño Im. Sr. David Escudé i Rodríguez
PARTIDO POPULAR / PARTIT POPULAR
Im. Sr. Alberto Fernández Díaz Ima. Sra. Ángeles Esteller Ruedas Im. Sr. Xavier Mulleras Vinzia Im. Sr. Alberto Villagrasa Gil Ima. Sra. Gloria Martín i Vivas Im. Sr. Eduardo Bolaños Rodríguez Im. Sr. Óscar Ramírez Lara
Ima. Sra. Belén Pajares Ribas
INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA ENTESA
Im. Sr. Ricard Gomà Carmona Ima. Sra. Elsa Blasco Riera Im. Sr. Joaquim Mestre Garrido Ima. Sra. Janet Sanz Cid Ima. Sra. Isabel Ribas Seix
UNITAT PER BARCELONA - ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - REAGRUPAMENT - DEMOCRÀCIA CATALANA - ACORD MUNICIPAL
Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete Im. Sr. Joan LAPORTA i ESTRUCH
La Presidenta fa avinent que el Secretari General de la Corporació informa que totes les Regidores i els Regidors electes han presentat la credencial expedida per la Junta Electoral de Zona i que, de conformitat amb l’article 75 de la Llei 7/1985,de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, tots han presentat a la Secretaria General les preceptives declaracions per a la seva inscripció al Registre d’Interessos de l’Ajuntament de Barcelona.
l’article 10 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats locals.
La Sra. Presidenta anuncia que, tot seguit, els Regidors i Regidores electes han de prestar jurament o promesa de conformitat amb l'article 108.6 de l'esmentada Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, en relació al Reial Decret 707/1979, de 5 d'abril.
Conseqüentment, la Sra. Presidenta els formula la pregunta següent:
¿Jureu o prometeu per la vostra consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec de Regidor/a de l'Ajuntament de Barcelona amb lleialtat al Rei, i respectar i fer respectar la Constitució, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la Carta Municipal de Barcelona?
Els Regidors i les Regidores electes són cridats pel Secretari, un per un per ordre alfabètic, i, dempeus, contesten:
Carmen Andrés i Añón: Sí, ho prometo Gerard Ardanuy i Mata: Sí, ho prometo Elsa Blasco Riera: Sí, ho prometo Raimond Blasi i Navarro: Sí, ho juro Eduardo Bolaños Rodríguez: Si, lo juro Jordi William Carnes i Ayats: Sí, ho prometo Jaume Ciurana i Llevadot: Sí, ho prometo Gabriel Colomé i García: Sí, ho prometo Assumpta Escarp i Gibert: Sí, ho prometo David Escudé i Rodríguez: Sí, ho prometo Guillem Espriu i Avendaño: Sí, ho prometo Ángeles Esteller Ruedas: Sí, ho juro Maite Fandos i Payà: Sí, ho prometo Alberto Fernández Díaz: Si, lo juro Joaquim Forn i Chiariello: Sí, ho prometo Eduard Freixedes i Plans: Sí, ho prometo
Ricard Gomà Carmona: Per imperatiu legal, ho prometo Jordi Hereu i Boher: Sí, ho prometo
Mercè Homs i Molist: Sí, ho prometo Sara Jaurrieta i Guarner: Sí, ho prometo
Joan Laporta i Estruch: Per imperatiu legal, ho prometo Jordi Martí i Galbis: Sí, ho prometo
Jordi Martí i Grau: Sí, ho prometo Joaquim Mestre Garrido: Sí, ho prometo Immaculada Moraleda i Pérez: Sí, ho prometo Xavier Mulleras Vinzia: Sí, ho juro
Belén Pajares Ribas: Si, lo juro
Jordi Portabella i Calvete: Per imperatiu legal, ho prometo Joan Puigdollers i Fargas: Sí, ho prometo
Oscar Ramírez Lara: Si, lo juro Sònia Recasens i Alsina: Sí, ho juro
Isabel Ribas Seix: Per imperatiu legal, ho prometo Irma Rognoni i Viader: Sí, ho prometo
Xavier Trias i Vidal de Llobatera: Sí, ho prometo Joan Trullén i Thomas: Sí, ho prometo
Elena Turalló i Huguet: Sí, ho prometo Francina Vila i Valls: Sí, ho prometo Alberto Villagrasa Gil: Si, lo juro Antoni Vives i Tomàs: Sí, ho prometo
Una vegada complerts tots els tràmits preceptius, la Presidenta de la Mesa d’Edat, en exercici de les facultats que atorga la legislació vigent, proclama formalment constituïda la corporació municipal de la ciutat de barcelona.
La Sra. Presidenta anuncia que, seguidament, es procedirà a l'elecció d'Alcalde; recorda que, de conformitat amb l’article 196 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, només poden ser candidats els caps de llista de cada candidatura; i pregunta si algun d'ells retira la seva candidatura.
El Secretari General indica que, en funció de les respostes, seran candidats a Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona els Ims. Srs: Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Jordi Hereu i Boher, Alberto Fernández Díaz, Ricard Gomà i Carmona, Jordi Portabella i Calvete; i que la votació serà secreta mitjançant papereta on hauran d'escriure el nom del candidat a qui desitgen votar, i que introduiran en una urna preparada a l'efecte en la Mesa presidencial.
Tot seguit, el Secretari crida, un per un i per ordre alfabètic els regidors i les regidores, llevat de les de la Mesa d'Edat, que voten en darrer terme i en ordre invers a la seva edat.
Acabada la votació, es procedeix a l'escrutini dels vots emesos, llegint la Vocal més jove cadascuna de les paperetes, les quals lliura després als altres membres de la Mesa; i es verifica, tot seguit, el recompte de vots que dóna el resultat següent:
Im. Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera... 17
Im. Sr. Jordi Hereu i Boher... 11
Im. Sr. Alberto Fernández Díaz... 8
Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona... 5
Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete...0
Vots en blanc... 0
Vots nuls... 0
En virtut d'aquests resultats, i en la mesura que cap candidat no ha obtingut el mínim de 21 vots que és la majoria absoluta dels membres de dret de la Corporació, de conformitat amb l'article 196 c) de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, la Presidència proclama Alcalde electe de Barcelona el regidor que encapçalava la llista electoral que va obtenir més vots populars a les eleccions municipals del dia 22 de maig de 2011, l'Excm. Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera; i li pregunta si accepta el càrrec.
L'Excm. Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera respon afirmativament.
S'atansa a la taula presidencial i amb la mà sobre un exemplar de la Constitució, de l'Estatut d'Autonomia i de la Carta Municipal de Barcelona que hi ha damunt la taula, manifesta:
"Prometo per la meva consciència i honor complir fidelment les obligacions del càrrec d'Alcalde de Barcelona amb lleialtat al Rei, i respectar i fer respectar la Constitució i l'Estatut de Catalunya i la Carta Municipal de Barcelona".
El Sr. Trias, entre els aplaudiments dels presents, rep de mans de la Vocal de menor edat el faixí d’Alcalde i de mans de la Presidenta de la Mesa d’Edat la vara de comandament; pren possessió del càrrec d’Alcalde de Barcelona i passa a ocupar, acompanyat del Secretari General, la Presidència del Plenari del Consell Municipal, que és abandonada per les components de la Mesa d’Edat, les quals s’incorporen als respectius escons.
El Sr. Alcalde, després d'anticipar les gràcies per l'elecció, cedeix la paraula als Caps de llista de les diferents candidatures, per ordre creixent del nombre de sufragis obtinguts, perquè expliquin el seu vot en l'elecció de l'Alcalde de la Ciutat.
Intervé en primer lloc l'Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, cap de la candidatura Unitat per Barcelona, que pronuncia el discurs següent:
Sense cap mena de dubte, quan es constitueix un nou ajuntament, un nou consistori a qualsevol municipi de Catalunya, especialment a la seva capital i dels Països Catalans, es renoven els reptes, les il·lusions i la voluntat de fer una societat que sigui millor.
Sens dubte, però, aquest serà un mandat complicat arran de la situació i el context econòmic global, especialment a Europa i Estats Units, del qual no es pot desvincular una ciutat tan important com Barcelona; un context que genera importants descontentaments en diferents sectors de la societat; en persones que veuen com, després d'haver-se preparat encertadament, després d'haver estudiat, d'haver volgut fer una projecció de la seva vida, es troben que cada vegada els és més difícil construir la seva pròpia biografia, i que cada cop els resulta més difícil governar els seus designis.
També serà un mandat difícil, al nostre entendre, atès que hi ha una pèrdua de credibilitat de la política; aquesta pèrdua de credibilitat té diferents vessants: un d'intern, dels qui fem política; però també crec que n'hi ha un altre, cada vegada més visible, i és que la política cada cop serveix per a menys coses. Entenc que, amb això, també hi haurem de pensar, perquè moltes de les decisions que es prenien abans políticament, ara queden sotmeses a l'àmbit econòmic, i la gent ho veu i reclama, ja que som l'únic poder que pot representar la ciutadania a partir del vot. Som l'única esfera de poder que es vota i, per tant, cada x temps ens poden fer fora.
També crec que és difícil governar la ciutat en minoria, i això s'ha pogut veure en l'últim mandat, però entenc que en el present també es veurà, més encara quan és més minoria, i només una coalició integrarà el govern.
Per tant, considero que aquest és un context d'anàlisi fonamental a l'hora de decidir el vot que es fa en aquest Plenari d'avui, especial en ser el de constitució, i també fer previsions que cal que tinguem presents per al futur.
En aquest context, ja se sap, es poden prendre dues opcions. La primera, la clàssica: partit de l'oposició, com pitjor millor; nosaltres ens desentenem del govern, ens mantindrem ferms en les nostres posicions i, per tant, ja ho trobarem d'aquí a quatre anys... Creiem que aquesta és una posició que està clarament descontextualitzada en relació al que ens demana la ciutadania i que no respon al moment important i greu en què políticament, socialment i econòmicament ens trobem.
La segona opció és actuar amb responsabilitat: no afegir dificultats, prioritzar els interessos de la ciutadania enfront dels legítimament partidistes i optar per fer una oposició constructiva.
Nosaltres, el darrer mandat, vam fer una aposta per l'oposició constructiva i la veritat és que el reflex en nombre de vots no ha estat gaire reeixit. Però l'alternativa d'una posició agressivament contrària, d'obstaculització als qui governen, no ens seduïa fa quatre anys, i tampoc no ens sedueix ara.
Podríem dir que cadascú és com és; que cada formació política representa allò que és, i nosaltres tenim en el nostre ADN aquesta vocació de treball per millorar la societat.
Crec, també, que aquí ens trobem amb un vot favorable que cal tenir en compte per diversos motius; aquest és, com he dit, un element de responsabilitat vers la ciutadania; ens hem passat tota la campanya electoral dient que donaríem suport a aquells que guanyessin, i així ho hem fet –ens agrada complir les promeses electorals que fem–; i respectem el canvi que s'ha produït a Barcelona, tot i que no és el canvi que nosaltres volíem, però el respectem, com ja vam dir en campanya electoral.
lògicament, coincideixin amb el nostre programa electoral i que entenguem que puguin ser constructius per a la societat.
També hi ha una evidència: com més s'acosti el govern a aquelles formacions polítiques que es diverteixen fent videojocs on, mitjançant una espècie de tifes que llancen uns ocells, fan desaparèixer immigrants, més s'allunyaran de nosaltres, evidentment. Nosaltres, com a partit republicà i com a coalició republicana que som defensem la riquesa, la pluralitat, l'obertura de la societat barcelonina; i tot el que sigui fer una aposta per una societat policial, tot el que sigui fer una aposta per disminuir aquesta diversitat i no entendre que totes les persones tenen els mateixos drets i deures, seran passos d'allunyament envers nosaltres. Com més s'acostin a formacions polítiques que han estat recollint fins a mig milió de signatures en el conjunt de l'Estat, amb tauletes al carrer –encara tinc ben presents aquestes imatges a la ciutat de Barcelona, així com també les persones que hi eren–, contra l'Estatut d'Autonomia, més s'allunyaran de la possibilitat d'arribar a acords amb nosaltres.
Per tant, nosaltres som el que som; lluitem per un tercer espai polític, altament sensible a nivell social, amb un bagatge republicà de defensa de l'aprofundiment democràtic, de transparència i una força política que vol que Catalunya sigui i tingui Estat propi.
Així doncs, per a nosaltres, Barcelona no és aquesta segona ciutat entranyable que lluita en el conjunt de l'Estat per tenir cada vegada més importància; per a nosaltres, Barcelona és la capital de Catalunya i volem que sigui capital d'Estat. Volem, també, que sigui capital de la mediterrània i, igualment, que sigui una de les principals ciutats a escala mundial. És clar que sí!, però creiem que Barcelona és la ciutat que ha de donar a conèixer internacionalment Catalunya, no perquè no tingui prou vitalitat Catalunya, que la té, sinó perquè es troba en fòrums més fàcilment homologables internacionalment, i Barcelona pot arrossegar Catalunya internacionalment; igual com Barcelona no seria el que és sense Catalunya.
En conseqüència, els nostres eixos són ben clars, de manera de relacionar-se amb la ciutadania mitjançant els valors republicans; defensem la màxima sensibilitat social, el manteniment de les prestacions socials, ja que és difícil poder tenir una ampliació; tenir cura que la gent pugui tenir una xarxa que eviti que estigui sola, i que pugui veure com realment la societat l'atén quan en té necessitat; uns aspectes clarament identificatius amb el futur que volem per al nostre país.
I igual com inicialment he definit un context global, però especialment europeu i dels Estats Units, també crec que val la pena acabar amb un altre context de caràcter global: el món és finit, i cada vegada que defensem algunes propostes de creixement econòmic i oblidem el desenvolupament sostenible, són paper mullat, i més ara. Hi ha uns límits al creixement i no al desenvolupament; per tant, en la nostra política també hi haurà una especial sensibilitat de coneixement del que és el funcionament del Planeta, i de quines són les actuacions que seran sostenibles i sostingudes, i quines d'aquestes, difícilment, més enllà de l'anunci, per encoratjador que sigui, tindran futur i continuïtat. Sense això no es pot abordar el tema principal: crear llocs de treball i poder generar més riquesa en l'economia. En aquest sentit, en campanya electoral, nosaltres vam defensar que es produís la reindustrialització de l'àrea metropolitana.
Els llocs de treball, mentre siguin de qualitat, que vinguin d'on es vulgui; quan es parla d'indústria es parla també dels serveis associats, evidentment, però si vénen d'altres sectors, benvinguts siguin. Però hem de fer coses, i les sabem fer. Nosaltres hem estat tradicionalment un país, una ciutat, que ha estat capaç de fer les revolucions industrials pertinents, que ara té un nou repte entorn del coneixement, de la captació i el manteniment del talent i, també, de l'emprenedoria.
Tot el que fa referència a la creació de llocs de treball, fer una industrialització del coneixement a l'àrea metropolitana, enfortir Barcelona com a capital de Catalunya, aprofundir en els valors republicans, i el manteniment dels serveis socials comptarà amb el nostre suport."
"Molt bon dia a tothom; regidores, regidors, representants institucionals i socials; estimada família, amigues, amics,
Avui constituïm el Consell Plenari de l’Ajuntament sorgit de les eleccions del 22 de maig. I aquest Plenari ha elegit el Sr. Xavier Trias nou Alcalde de Barcelona. En primer lloc, Alcalde, la meva sincera felicitació. Felicitació que vull estendre al conjunt de regidores i regidors electes i en especial als elegits per primer cop. Estic segur que totes i tots sumarem esforços al servei de Barcelona.
Barcelona, una ciutat que estimem perquè és oberta, acollidora i amb vida de barri; perquè els carrers i les places són de la gent; perquè és diversa i convivencial. Una ciutat que s’ha transformat incorporant els valors de la inclusió social, l’ecologia, la mirada de les dones, de persones de totes les edats. Una Barcelona referent dels moviments per la pau, els drets humans i un altre món possible i necessari; que ha avançat en el camp de les llibertats i en la lluita contra tota mena de discriminacions.
A Barcelona mai ningú no li ha regalat res. Barcelona és el fruit del compromís tenaç de molta gent: el moviment veïnal, treballadors i treballadores, la gent emprenedora, el comerç que fa barri, les cooperatives i xarxes d’intercanvi solidari, la comunitat educativa, creadors culturals, professionals de la salut i els serveis socials, les persones nouvingudes… La Barcelona que ens agrada és la que porta gravada a la seva pell l’esforç i la lluita. La que resulta d’energies cíviques que han millorat les vides i els barris.
Energies expressades també en un bon grapat de polítiques municipals valentes i transformadores. Algunes que vénen d’una llarga trajectòria: la millora dels barris populars, els equipaments, els districtes i la participació, factors clau en la reconstrucció de la ciutat democràtica. D’altres que són apostes més recents: les polítiques ambientals i de mobilitat sostenible, la interculturalitat, la perspectiva de gènere, o el parc públic de lloguer social. Polítiques impulsades des de l’esquerra plural, on reconeixem i posem en valor l’empremta de l’esquerra verda. Polítiques que han estat possibles per la quantitat ingent d’esforços, temps i energies que cada dia milers de treballadores i treballadors municipals posen al servei de la ciutat. Sempre estarem al seu costat.
No volem abandonar una visió polièdrica de Barcelona. Hi ha també coses que no ens agraden de la nostra ciutat: la persistència d’exclusions i desigualtats; els cotxes i la contaminació; el luxe i l’aparador; la retallada a les llibertats individuals o les respostes policials als problemes socials. No hem tingut prou força o saviesa per impedir-les. Però sempre les hem combatudes.
La Barcelona del 2011 és tot això. Però és també una ciutat que viu avui una doble realitat molt intensa: d’una banda, un canvi sense precedents en el seu teixit humà i en totes les dimensions de la quotidianitat (diversitat cultural, d’edats, de formes familiars, de pautes d’ús dels temps i dels espais…). D’altra banda, els impactes socials d’una crisi injusta i d’unes retallades encara més injustes.
Una crisi generada en l’àmbit financer, on banquers i especuladors obtenen beneficis d’escàndol; però d’impactes que es desplacen a l’àmbit sociolaboral, on la majoria s’hi juga l’existència. És la borsa o la vida; la borsa d’uns pocs per damunt de la vida de molts. El capitalisme de casino jugant a la ruleta amb les necessitats bàsiques de la gent. Els grans actors de les finances es descaren, els governs canalitzen les demandes dels mercats (regals fiscals als rics, reforma laboral, retallades en salut, educació i serveis socials); la democràcia i les polítiques socials s’aprimen alhora. Jugada rodona: els poderosos de l’economia provoquen una crisi que acaben no pagant; els poderosos de la política la fan servir d’excusa per desmantellar els drets socials. Però resulta que la ciutadania supera la resignació, pren consciència, i pren també carrers i places: contra les retallades, recorda el valor bàsic de la justícia social; contra la política convencional, imagina una nova política més democràtica.
congelats. Però la ciutat és també l’àmbit de l’inconformisme i les alternatives: l’àmbit on la gent expressa rebel·lia; on les polítiques municipals, fins ara, han definit una resposta solidària a la crisi, amb més inversió i atenció a les persones, sense cap retallada.
Les eleccions del 22 de maig han configurat un nou mapa polític a la ciutat. Els partits de la dreta tenen, per primera vegada, la majoria en aquest Consell Plenari. El pluralisme polític, expressió d’una ciutat complexa, es consolida. Vostè Sr. Trias ha estat elegit alcalde, amb tota legitimitat, pel fet només d’encapçalar la llista més votada. Però mai un alcalde havia quedat tan lluny de la majoria del Ple: 15 vots del seu Grup i 2 d’Unitat x Barcelona sobre 41, 24 regidors i regidores no li hem donat suport. Mai tampoc tan lluny de la majoria de la ciutadania: poc més del 15% de les persones amb dret a vot, poc més d’un de cada set electors. Vostè Sr. Trias serà l’alcalde més a la dreta i amb menys suport en la trajectòria democràtica de Barcelona.
El 22 de maig gairebé la meitat de la ciutadania no va anar a votar. Una abstenció elevada, i socialment desigual. A molts barris de classes populars l’abstenció va situar-se entre el 60 i el 70%; als barris de rendes altes disminueix fins a mitjanes del 35%. De nou, les desigualtats socials convertides en desigualtats electorals. Els vots en blanc van ser el 4,4% dels emesos, 27.093, més del doble que fa vuit anys; i els vots nuls es van elevar a 10.719, més del triple que el 2007. Gairebé 38.000 ciutadans i ciutadanes, el 6,1% dels votants van triar doncs fer un vot de rebuig reflexiu al conjunt de partits, que expressa contestació a les formes predominants de fer política.
A més, estem encara lluny d’assolir la igualtat de drets polítics. Milers de persones d’origen no comunitari que porten anys residint de manera regular a Barcelona no tenen encara reconegut el dret a vot a les eleccions municipals. Una fractura en la lògica democràtica de tot punt inacceptable. Contrària, a més, al que estableix la nostra Carta Municipal.
Aquest conjunt de dades, que reflecteixen la lliure expressió de la ciutadania, ens porten, al Grup municipal d’ICV-EUiA, a afrontar el mandat que ara s’obre des d’una doble perspectiva.
D’una banda, el nostre pas a l’oposició; l’exercici d’una oposició que serà intensa, nítida, amb capacitat de confrontar polítiques i projectes. Però mai destructiva ni irresponsable. Serà també una oposició propositiva, fonamentada en valors, que volem situada en el terreny de les idees per afrontar el futur. Una oposició d’esquerres i ecologista, exigent i dialogant.
D’altra banda, la lectura crítica dels resultats -de l’abstenció i el vot de rebuig, també dels límits al sufragi- ens porta a no tancar als ulls a aquestes realitats. No podem ni volem fer veure que no existeixen. Ens interpel·len a explorar a fons noves formes de fer política. El nostre Grup municipal serà un agent impulsor de la nova política a Barcelona. Amb propostes per situar molta més capacitat de decisió electoral en la ciutadania; amb propostes d’aprofundiment democràtic obertes a les persones, al teixit associatiu dels barris, i a les noves dinàmiques de mobilització social.
En clau institucional, farem una oposició coherent amb la nostra trajectòria, i en sintonia amb els nostres compromisos electorals. Articulada per tres eixos.
Defensarem, en primer lloc, el llegat de les polítiques d’inclusió, ambientals i d’interculturalitat. Defensarem tots i cadascun dels elements que han configurat una resposta solidària a la crisi. No farem cap concessió, confrontarem qualsevol pas enrere, tota regressió social, ecològica i convivencial. Hem treballat des del govern, i ho seguirem fent des de l’oposició, perquè Barcelona es construeixi des de la cohesió territorial, l’aposta per la sostenibilitat i la superació de la crisi amb ocupació de qualitat, atenció prioritària als col·lectius més vulnerables, i inversió pública de proximitat. El nou govern de la ciutat tindrà la nostra aportació constructiva i dialogant si es tracta d’aprofundir aquest conjunt de valors.
seu govern en primer lloc- a plantar cara a les polítiques neoliberals, i a les retallades socials, sanitàries i educatives que afectin els barris i la gent de Barcelona. Volem un alcalde doblement exigent: per defensar Barcelona, la capitalitat i l’autonomia que deriva de la nostra Carta; i amb la mateix nitidesa, per defensar els col·lectius més vulnerables i les inversions als barris. Nosaltres no deixarem, mai, d’alçar la nostra veu. Contestarem les injustícies. Contra el mapa de les retallades, enfortirem la mobilització i la indignació.
Estem convençuts, finalment, que Barcelona necessita repensar polítiques i definir nous reptes: obrir una nova etapa, superadora de la que ens ha portat fins aquí. Des del nostre rol d’oposició, no renunciarem a desplegar una acció política amb una forta dimensió propositiva. En l’eix de l’equitat, amb un nou pla municipal per la inclusió social, reserves obligatòries d’habitatge assequible en rehabilitacions i construccions, noves escoles bressol públiques a tots els barris, i protecció de les persones enfront la voracitat de les hipoteques bancàries, impulsant la dació en pagament tal com ja va aprovar per unanimitat el Consell Plenari. En l’eix de l’economia, amb un pla de xoc per l’ocupació juvenil, canvi de model productiu, cap a un nou acord ecològic, generador d’ocupació verda i de qualitat, com a palanca de progrés i contra la crisi. En l’eix de la sostenibilitat, amb propostes perquè hi hagi menys cotxes i un aire més net, barris ecològics i taxa turística. I en l’eix de les llibertats, perquè creiem que cal desplegar la carta de ciutadania; i creiem també que cal derogar l’ordenança del civisme.
Més enllà de tots aquests elements, la lectura dels resultats electorals i de les dinàmiques socials emergents ens interpel·la també en clau d’aprofundiment democràtic: d’una nova política municipal capaç de superar desafeccions, i generar la implicació d’una ciutadania activa, crítica i responsable.
Ens cal més política que mai –perquè el futur no el poden escriure els mercats, perquè la resignació no desemboca mai en una ciutat millor- però ens cal una política diferent, amb una nova gramàtica que faci possible relatar les aspiracions col·lectives. Enfront del descrèdit del sector públic, de la nefasta lògica de la única política possible, del populisme de les preteses solucions simples, treballarem per fer de la política municipal la punta de llança de la innovació democràtica: per teixir complicitats a peu de carrer, per reactivar il·lusions i energies cíviques als barris, per impulsar pràctiques de diàleg i escolta activa. Per una política horitzontal, amb voluntat d’interacció social i proximitat, que faci dels conflictes oportunitats d’aprenentatge, i que enfronti les dificultats des dels valors i les idees. Tot això s’haurà de concretar. Però a Barcelona no partim de zero. La ciutat acumula un bagatge rellevant de pràctiques d’interacció entre l’Ajuntament i el teixit associatiu, d’implicació de les organitzacions socials en la polítiques municipals. Segurament vivim una certa paradoxa. Hem avançat més en els espais i instruments de participació, que en els elements de canvi cultural necessaris per fer-los rellevants. Cal impulsar el canvi cultural i fer un salt qualitatiu en clau de nova política.
Treballarem amb propostes en àmbits diversos. a) En la necessària reforma d’un sistema electoral més propi del segle XIX que del XXI: s’han de poder triar directament regidores i regidors, consellers i conselleres; cal pensar en llistes obertes i desbloquejades. I dret de vot per tothom, vinculat només a la residència. b) Treballarem en l’aprofundiment de la participació, per mitjà de processos de codecisió, consells de barri, consultes i iniciatives ciutadanes; urbanisme i pressupostos participatius. c) En la gestió cívica i associativa d’equipaments des del propi territori. d) En la transparència, per fer més fort el control social de la política municipal; per garantir el dret d’accés a la informació; per una austeritat vinculada al bon ús dels recursos i a la supressió de totes les prerrogatives materials i simbòliques de la vella política.
N’estic convençut, els propers anys a Barcelona tan important serà defensar i repensar projectes com impulsar noves maneres de fer política. Tan important serà repensar la ciutat com impulsar noves formes de relació entre la política municipal i la ciutadania.
indignació i esperança. Assumim el repte de ser al seu costat; de compartir rebel·lies i de transformar-les en propostes. Compromís perquè cal canviar moltes coses; confiança en la capacitat per canviar-les; i creativitat política per fer-ho possible. Per fer possible també una nova Barcelona, un projecte col·lectiu àmpliament compartit, amb nous vincles i complicitats.
Acabo amb una reflexió que voldria posar en comú. Alcalde, esperem i tenim confiança que vostè i el nou govern de la ciutat impulsaran un model de respecte a la pluralitat del consistori, reflex d’una ciutat diversa que no pot prescindir de cap de les seves sensibilitats per construir el seu futur. Li demanem que les estructures i les pràctiques institucionals reconeguin i garanteixin aquesta pluralitat, de forma acordada i integradora.
El nostre Grup contribuirà sempre a dirimir els debats municipals sobre la base de relacions polítiques i humanes honestes i positives, entre els grups, i entre el govern i l’oposició. No alimentarem mai estratègies ni estils de crispació. Creiem en una política municipal vertebrada per valors i interessos en contradicció, però també pel diàleg, l’empatia i el reconeixement dels altres. Treballarem per fer visibles i creixents les alternatives. Però també per preservar espais de treball compartits on articular acords bàsics de ciutat: des de la lluita contra l’atur i per l’ocupació de qualitat, a la convivència intercultural. Nosaltres hi serem, al servei de Barcelona.
Entrem en una dècada plena de reptes per la ciutat, que marcaran de ben segur un canvi d’època, on haurem d’explorar noves respostes a preguntes també noves. Haurem d’estar tots plegats a l’alçada: la política i les polítiques municipals hauran de seguir essent factors de millora col·lectiva. A ICV-EUiA ens sentim forts, hem crescut, combinem experiència i joventut, 3 regidores i 2 regidors; estem il·lusionats, amb projecte i capacitat d’aportació per afrontar tots els reptes. La nostra força deriva, sobretot, dels milers de persones que ens han donat suport. Jo vull agrair molt sincerament a totes elles aquesta confiança. La rebem amb gratitud, il·lusió i responsabilitat, i la volem retornar fent del nostre Grup municipal un espai engrescador, útil i creïble per recórrer el camí de la ciutat que tenim a la Barcelona que somiem: ecològica, solidària, creativa, lliure, d’equitat entre dones i homes. Venim d’una trajectòria ininterrompuda de govern. De lluita per una Barcelona de barris dignes on tots els projectes de vida siguin possibles. Treballarem ara des de l’oposició. Confrontarem la vella política i les polítiques de dretes. I no renunciarem a seguir construint, des de la proposta i l’alternativa, una ciutat d’igualtat i autonomia per viure; de diferències i fraternitat per conviure.
Moltes gràcies."
Intervé a continuació l'Im. Sr. Alberto Fernández Díaz, de la candidatura del Partit Popular, que pronuncia el discurs següent:
"Alcalde, Molt Honorable Presidenta del Parlament, Molt Honorables Presidents Pujol i Maragall, vicepresident del Congrés, Inspector General, vicepresidenta del Govern, diputats, senadors, eurodiputat, alcaldes, autoritats, senyores i senyors,
Siguin les meves primeres paraules per felicitar el nou Alcalde, Xavier Trias, i desitjar-li el màxim d'encerts, perquè els seus encerts seran els de Barcelona; alhora també voldria expressar el meu reconeixement personal i polític al fins ara batlle de la ciutat, Jordi Hereu.
He mantingut la meva candidatura a l'Alcaldia per coherència i respecte als més de cent mil barcelonins i barcelonines que varen donar suport al Partit Popular el passat 22 de maig. Unes eleccions municipals que avui es corroboren en aquesta sessió plenària i solemne amb l'inici d'un nou mandat municipal, però també d'una nova etapa marcada per una voluntat inequívoca de canvi després de trenta-dos anys d'un mateix govern municipal. Un canvi que no s'haurà de centrar només en un nou alcalde i govern, en un canvi de noms, càrrecs o sigles, sinó que ha d'anar més enllà: ha de ser un canvi de prioritats, de polítiques i de formes de governar.
No sé si el govern, amb aquesta majoria minoritària, serà fort, el temps ho dirà. Però sí que sé que el que és obligat és que l'Ajuntament sigui fort, perquè Barcelona necessita el seu lideratge institucional.
En el cas del Grup Popular, quan no es governa, s'està a l'oposició; i la nostra oferirà alternatives, donarà suport a totes les propostes assenyades del govern, i fiscalitzarà la seva acció municipal. Puc avançar que serà una oposició responsable i rigorosa, perquè és la nostra millor manera de ser fidels a l'esperit d'aquest Consell de Cent.
Ens tindrà al seu costat, Sr. Alcalde, per defensar la ciutat de Barcelona; per defensar aquelles propostes que siguin positives per a la nostra ciutat, al marge de qui ho proposi. Ens tindrà, Sr. Alcalde, al seu costat per defensar les inversions en infraestructures, en seguretat, o el finançament dels serveis bàsics per atendre amb dignitat i suficiència les persones que més ho necessiten, davant dels governs de Catalunya i d'Espanya.
Deberemos establecer prioridades, la primera crear empleo. ¡Que lejos y frívolas quedan ya las promesas, de hace a penas tres años, de pleno empleo cuando ya son más de cien mil los parados en nuestra ciudad!
Asentemos, por tanto, las condiciones para que los emprendedores puedan generar en nuestra ciudad trabajo y riqueza. Para ello necesitan un ayuntamiento austero, ágil, transparente, sin trabas ni criterios dispares entre distritos; sin normativas superfluas ni retrasos; con una fiscalía justa, y en la que la burocracia no sea un impuesto añadido para nuestros emprendedores.
Todos sabemos que la Sagrada Familia es ya el icono de Barcelona ante el mundo; una Sagrada Familia construida en Barcelona; en una ciudad que es capaz de hacer algo así, a caballo de tres siglos, no puede ser sino una ciudad de creadores y emprendedores de la que nos podemos sentir orgullosos y que precisa de más oportunidades. Es la Barcelona patria de los valientes y emprendedores de la que podemos sentirnos orgullosos y que precisa de más oportunidades. Es la Barcelona patria de los valientes, que llegó a referir Cervantes, aquella Barcelona de las mejores generaciones de catalanes que hicieron posible gran parte de la Barcelona tal i como la conocemos hoy; la Barcelona de los hospitales y del mutualismo, de las universidades y de las escuelas de negocios, del Liceo y del Palau, de los Juegos Olímpicos y, antes, de las Exposiciones universales.
Por ello, Sr. Alcalde, quiero apostar decididamente, y en ello nos tendrá a su lado, para que Barcelona vuelva, y sea siempre, la ciudad valiente por emprendedora y referente de lo mejor en el ámbito social, cultural, emprendedor, tecnológico, investigador, deportivo; referente de respeto y de excelencia.
Es la ciudad-sociedad, con un nuevo modelo de colaboración público-privada para avanzar y incentivar la coparticipación, la cogestión y la coinversión en ámbitos como el tercer sector y las infraestructuras.
Es, por tanto, una reclamación de más sociedad; más sociedad, si, y también mejor administración; simplifiquémosla, apliquemos la máxima de "zapatero a tus zapatos", que el ayuntamiento gestione lo público y que no haga de privado. Eso si, que gestione con eficacia e intensidad sus competencias.
No té sentit, per exemple, un ajuntament propietari de vinyes, parcs d'atraccions, hotels, restaurants de luxe, que vulgui construir parcs zoològics al mar; copropietari de funeràries i, fins i tot, de galeries comercials. O que, per exemple, a la ciutat de Barcelona hi hagi vuit societats públiques competents en urbanisme o cinc en aparcaments. En definitiva, es tracta de garantir que la Casa Gran sigui gran, però no tant, i que en cap cas sigui tan ferragosa.
Hi ha una altra premissa que és essencial per a mi: cuidar a qui ho necessita; les persones discapacitades, la gent gran, els més petits, amb més places de guarderia. Això reclamarà de forma immediata un nou pla de serveis socials, d'inclusió; plans de lluita contra la pobresa; també un pla d'habitatge, bàsicament de lloguer.
En immigració, Barcelona ha de ser tant acollidora com exigent; reclamo als qui vénen el mateix que ens exigim a nosaltres mateixos: complir la llei, integrar-se i respectar les normes, sense que ningú pugui apel·lar a la seva cultura, religió o país d'origen per trencar-les; per accedir a drets i serveis s'ha de complir, també, amb les obligacions.
Hem de tenir cura, per tant, de les persones, i tenir-ne cura és també cuidar la seva seguretat. Barcelona ha de ser una ciutat segura, de llei i amb ordenances per garantir la llibertat dels que compleixen les normes i paguen els seus impostos; una ciutat on han de saber, aquells qui no respecten la convivència, que no tindran impunitat. Quan hi ha poca policia, el que hi ha és delinqüència segura; per això, precisem de més guàrdia urbana i més mossos d'esquadra, i un nou pla de seguretat per garantir el que també és essencial: que Barcelona, la nostra ciutat, sigui una ciutat de respecte, també amb una ordenança de civisme, i que no sigui xauxa per a incívics, ocupes o antisistema, ni del delicte capital.
En un altre ordre de coses, Barcelona té potencial econòmic i logístic que la situen com a regió de referència del sud d'Europa i de la mediterrània, per convertir-nos en una àrea d'excel·lència i d'implantació de noves empreses. Però per a aquest lideratge, Barcelona precisa modernitzar-se, investigació i innovació tecnològica, competitivitat i millors infraestructures. Barcelona precisa ser un centre universitari de primer ordre, la Boston d'Europa; infraestructures viàries per articular la Barcelona-rondes en una Catalunya d'eixos dins d'una Espanya polièdrica, totes elles connectades i interconnectades en xarxa; és una Barcelona dels túnels, el d'Horta i el del Foc, dels ponts sobre el Besòs; és una Barcelona sobre rodes i rails, amb la línia 9 de metro, amb alta velocitat, amb l'estació de La Sagrera i unes connexions amb França sense més endarreriments; amb un AVE de mercaderies, amb un arc mediterrani potent, amb una Renfe-rodalies que funcioni, i amb un port ampliat i connectat amb el nus de Cornellà. Amb un aeroport amb una gestió professionalitzada des de la iniciativa privada, igual que la Fira. I, tot plegat, amb el concurs, el suport i el motor del nostre Ajuntament.
Una Barcelona que es mereix un bon govern, que a més de gestionar millor, ho faci des de la promoció de principis ideològics sòlids aplicables a aquesta gestió eficaç; amb conviccions nítides, llibertat i legalitat, responsabilitat individual i fortalesa social, mèrit i esforç, solidaritat i valors.
És aquesta Barcelona, capital de Catalunya, gran capital d'Espanya, i epicentre d'una gran regió del sud d'Europa i del Mediterrani. És una Barcelona capital i alhora metròpoli per cosmopolita, oberta i plural, en llibertat, en català i en castellà. A Barcelona no ens falten ni oportunitats ni potencials –perquè els problemes tenen solució– per fer-la més humana i millor; i Barcelona té futur i té convicció.
Moltes gràcies."
Intervé a continuació l'Im. Sr. Jordi Hereu i Boher, de la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya, que pronuncia el discurs següent:
"Moltes gràcies, regidors i regidores, autoritats, amics i amigues,
En aquest espai emblemàtic i històric, també entranyable, de la ciutat de Barcelona; en aquest espai on des de fa més de sis segles es representa la ciutat i el seu govern, els electes de Barcelona, regidors i regidores, acaben d'escollir nou alcalde.
Avui vivim una circumstància singular, qui ha estat Alcalde i deixa de ser-ne per decisió democràtica dels ciutadans, fa una opció clara i decidida d'exercir l'oposició. Ho faig perquè vull continuar al servei dels ciutadans, i perquè en base a la feina realitzada, vull preservar els avenços aconseguits. Ho he dit sovint, la Barcelona que tots estimem i valorem, no és el fruit de la casualitat. Veurem si en el futur la nostra ciutat millora o empitjora; veurem si el model que ens ha servit fins avui es perfecciona o es desvirtua; temps al temps...
En tot cas, vull deixar ben clar el meu propòsit de renovar, obrir i millorar la visió i el model que ha portat Barcelona fins aquí; i amb un objectiu que vull deixar molt clar: reconstruir i eixamplar una nova alternativa que guanyi la confiança dels barcelonins al llarg dels propers quatre anys.
Ara ens pertoca, a cadascú des del seu lloc, treballar de valent per Barcelona. I el meu equip i jo treballarem pels barcelonins des del lloc on ells ens han situat, des de l'oposició. Serà una oposició proactiva, des del primer moment seguirem de prop tot allò que afecti els barcelonins; i serà una oposició feta des del profund coneixement que tenim de Barcelona, des de l'experiència acumulada, sabent què necessita aquesta ciutat, quines són les seves aspiracions i també les seves potencialitats. Però no treballarem només des d'aquest consistori, treballarem a peu de carrer, als barris, amb les entitats i amb tots els nostres conciutadans, amb les empreses i els treballadors, amb tots els qui, dia a dia, fan ciutat. La feina que farem en aquesta institució i el contacte que intensificarem amb la ciutadania, seran les dues cares de la moneda, la del servei renovat als barcelonins. En aquesta tasca, hi conjugarem dos ingredients: col·laboració i control exigent. Col·laboració per afavorir el progrés econòmic i social; control exigent perquè no es posin en risc les fites econòmiques, socials, urbanístiques i cíviques assolides; col·laboració en tot allò que obri portes i generi oportunitats als barcelonins. Control exigent en tot el que suposi aturar el futur, limitar les aspiracions dels barcelonins, o subordinar Barcelona a d'altres interessos que no siguin els de la ciutat.
Des d'aquestes premisses vull posar l'accent en els espais de col·laboració, en aquelles qüestions on oferim, des d'ara mateix, una voluntat i una acció clarament constructives. En primer lloc, vèncer la crisi fent valer les potencialitats de Barcelona, que són moltes i molt sòlides, per generar més llocs de treball. Nosaltres no deixarem d'estar en cap espai, en cap acord, en cap mesura que contribueixi a la recuperació. I vull destacar el Pacte per a l'Ocupació, tot defensant-ne la validesa; si el nou mandat ha de comportar la seva revisió, allà serem, amb la millor actitud, màxima exigència i reivindicant instruments tan vàlids com Barcelona Activa. Estarem atents que no s'aturin estratègies en marxa, Barcelona Zona d'Innovació al Consorci de la Zona Franca, el 22@, La Sagrera, la Fira, el Pla estratègic metropolità. Vetllarem per la dotació i la gestió d'infraestructures, l'ampliació de la xarxa de metro, l'estació de La Sagrera i el sistema d'alta velocitat que ens ha de connectar amb la resta d'Europa; rodalies, els accessos al port i a l'aeroport, i el corredor mediterrani no poden patir més retards. Seré al costat de qui faci valer aquestes infraestructures i m'oposaré a qui les vulgui qüestionar.
En segon lloc, fer de Barcelona el millor indret per a l'educació i la cultura, el talent i la creativitat. Són valors dels quals Barcelona n'ha de ser referència, i amb què ens juguem el ser o no ser del nostre futur: el llegat a les noves generacions. En aquest context sóc ferm partidari d'articular un gran pacte per l'educació a la ciutat de Barcelona.
En tercer lloc, fer valer i enfortir el model pactat per integrar la immigració. A Barcelona, l'arribada i l'acomodació de les persones nouvingudes s'ha produït amb un pacte polític i un treball social molt preuat. Ara, vivim noves situacions i reptes que cal abordar; a més, la crisi ens obliga a no abaixar la guàrdia. Per tant, hem de perseverar en la construcció d'una Barcelona amb una ànima cívica potent i singular, capaç d'integrar i de fer conviure, en igualtat de drets i deures, tota la diversitat social, generacional, cultural, ètnica i lingüística que atresora.
per feina. No podem deixar passar l'oportunitat de fer el canvi d'escala necessari per projectar-nos i competir en un món on la dimensió és un element determinant; ni l'oportunitat de ser una veu alta, forta i unida per fer valer la nostra condició de motor de Catalunya i del conjunt d'Espanya.
Finalment, exercir en plenitud la condició de capital de Catalunya; una Barcelona forta per una Catalunya forta, aquesta ha de ser la formulació. I no hi ha Barcelona forta, si no és capaç de fer valer la seva personalitat, o si la supedita a altres interessos. Serà una Barcelona forta la que en millors condicions i més solidesa farà costat al país i al govern de la Generalitat. Ara bé, Barcelona no pot fer passes enrere en aspectes que són fonamentals: fites assolides col·lectivament i amb l'impuls de polítiques de progrés, essencials per al benestar dels barcelonins, i igualment clau per a la cohesió de la ciutat, de l'àrea metropolitana i del conjunt de Catalunya.
De manera que, si important és la capacitat de col·laborar, no ho són menys algunes qüestions que nosaltres creiem irrenunciables. En primer lloc, la defensa dels drets socials dels barcelonins. Rebutgem les retallades indiscriminades d'equipaments, serveis i prestacions en salut, educació i serveis socials; i exigim una visió i una acció que abasti cadascun dels 73 barris de la ciutat, perquè el benestar a tots els barris, sense excepcions, ha de continuar sent el tret distintiu, la millor unitat de mesura de la Barcelona cohesionada.
En segon lloc, refermar les polítiques que garanteixin la llibertat, la convivència, la seguretat i la qualitat a l'espai públic. Una dotació suficient de mossos d'esquadra que acompanyi l'ampliació que hem fet de la plantilla de la guàrdia urbana; i accions decidides en justícia. Aquests són elements clau que cal saber prioritzar els propers anys.
En tercer lloc, una transformació urbanística equilibrada i regeneradora. El model d'urbanisme barceloní ha de seguir marcat per la preservació de l'interès col·lectiu i la qualitat, i el seu rigor i la seva manera de fer ha de ser el tret distintiu d'una transformació que ha d'arribar de ponent a llevant, i ha d'abordar projectes que, en escales variables, són vitals per a la ciutat.
En quart lloc, solvència, rigor, austeritat i transparència en la gestió. Aquesta Casa, aquesta institució, és una bona administració formada per professionals exemplars, i té, en aquests moments, les finances absolutament sanejades. Això és una garantia de futur que no podem dilapidar i que marca una manera de fer que ha de continuar sent la pròpia d'aquesta institució. Aquests espais de col·laboració i aquestes qüestions irrenunciables orientaran la nostra actuació. Ara correspon al nou Alcalde i al nou govern prendre la iniciativa per articular les majories que necessitarà per poder governar aquesta ciutat. Els ciutadans ens demanen, ens exigeixen, que sapiguem sumar i que posem per davant les seves necessitats i les seves aspiracions; ens demanen respostes a les seves inquietuds i horitzons de futur engrescadors. Les diferències polítiques s'evidenciaran perquè confrontarem visions i projectes sovint divergents; però tinguem altura de mires perquè Barcelona segueixi endavant.
Nosaltres romandrem molt atents als moviments i les aliances que es vagin concretant, i volem ser-ne part activa i responsable perquè no volem que Barcelona s'aturi; perquè els ciutadans ens exigeixen respostes clares i accions sòlidament fonamentades i eficaçment executades; perquè nosaltres volem que tot allò que beneficia els barcelonins s'aconsegueixi.
Ens comprometem a no caure en cap moment en la temptació del catastrofisme i del derrotisme; i, en aquest sentit, he de dir que marcarem diferències respecte algunes actituds que sovint hem vist els darrers quatre anys.
Per tant, compti amb mi, amb nosaltres, sempre que calgui empènyer aquesta ciutat en la bona direcció; compti amb mi per posar Barcelona sempre en primer lloc. Els reptes que hem d'acarar són grans, però no insuperables per a aquesta ciutat i la seva gent. Els darrers anys s'ha demostrat que Barcelona no s'atura; ens hem guanyat el dret a un futur millor, i junts hem posat bases sòlides per fer-lo possible. Ara, doncs, no aturem el camí cap al futur.
Tenim un llegat, i jo n'he estat creditor i he volgut mantenir un compromís fidel amb el treball de les generacions passades; però, sobretot, tenim la responsabilitat de seguir fent avançar aquesta ciutat; i una responsabilitat amb les generacions futures. És a les nostres mans construir una Barcelona gran i forta, oberta i cosmopolita des de la seva profunda catalanitat, present i competent al món; i, a la vegada, una Barcelona íntima, humana, afermada en la seva identitat, arrelada en la seva història.
En definitiva, una Barcelona per viure i, també, conviure, per progressar i per compartir; la Barcelona que des de la seva personalitat singular farà el salt definitiu a la categoria de ciutat global.
Aquesta és una ciutat exigent, i demana que s'hi treballi amb exigència; a aquesta ciutat no li han regalat res, i vol que els qui hi treballem ens ho guanyem amb esforç.
Aquesta ciutat és valenta, i confia en les seves possibilitats i vol que els qui la governen i la representen, ho facin amb coratge.
Aquesta ciutat transmet confiança, i genera esperança; per tant, tots hem de saber estar a la seva alçada.
Sr. Trias, nou Alcalde, li desitjo tot l'encert i tota la sort al servei de Barcelona. Moltes gràcies."
Intervé a continuació l'Im. Sr. Joaquim Forn i Chiarello, de la candidatura de Convergència i Unió, que pronuncia el discurs següent:
"Bon dia. Sr. Alcalde, Presidenta del Parlament, Presidents Pujol i Margall, vicepresidenta del govern de la Generalitat, regidors i regidores, autoritats,
Els resultats de les urnes el passat 22 de maig van donar per primer cop després de 32 anys la majoria al Grup municipal de CiU. Els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona van votar pel canvi que encapçalava el candidat Xavier Trias.
Des del reconeixement als alcaldes que han governat la ciutat des de l'any 1979 fins ara, des del reconeixement a tots els Grups polítics per la feina realitzada aquests darrers trenta-dos anys d'ajuntaments democràtics, avui podem afirmar que comença una nova etapa a Barcelona; una etapa que ha de tenir com a prioritat les persones. Una etapa que ens exigeix generositat i capacitat d'entesa; som molt conscients que, tot i que una majoria ha votat pel canvi, necessitarem el suport d'altres partits per poder governar. Això, també ho han decidit els ciutadans, és una exigència que ens fan a tots plegats, als partits del govern i als partits de l'oposició.
Durant la campanya electoral, i els mesos previs, anunciaven la nostra voluntat que el canvi també es visualitzés en una altra manera de governar, en una altra manera de fer política. Amb majoria o sense, creiem que cal buscar el consens. Per a nosaltres, l'acord polític no és només una qüestió aritmètica, sinó que està en la base de tota acció política. No governem per un partit i els seus votants, governem per una ciutat i per als seus ciutadans.
Caldran acords forjats sobre conviccions i principis sòlids, però també ens caldrà voluntat d'acord i capacitat de saber escoltar les demandes ciutadanes.
Quan a Barcelona comptem amb més de cent cinc mil aturats, i hi ha un augment molt considerable de famílies que no poden seguir; quan una aparent manca de resposta –no sempre fàcil ni immediata– va allunyant molta gent de les institucions que tants esforços ha costat recuperar, quan tot això passa, la nostra responsabilitat es multiplica i exigeix que els Grups polítics estiguem a l'alçada, aparcant qualsevol tacticisme de curta volada.
les nostres línies principals de l'acció política que volem tirar endavant durant aquest mandat: la sortida de la crisi i la creació de llocs de treball.
Deia en començar el meu parlament que els resultats del 22 de maig signifiquen l'inici d'una nova etapa; volem que aquest canvi es noti, també, respecte al paper que ha de jugar Barcelona envers la resta de pobles i ciutats de Catalunya. Barcelona és la capital de l'àrea metropolitana, de la mediterrània i de moltes altres coses, però Barcelona no pot oblidar mai que és la capital d'una nació i d'una cultura. Barcelona i Catalunya no s'entenen l'una sense l'altra. I Barcelona només pot projectar-se a la resta del món des de l'assumpció de la seva catalanitat.
Entrem al govern de la ciutat en un moment difícil; això, lluny d'arronsar-nos, ens esperona a treballar més i millor. Tenim el convenciment que entre tots podem fer una gran feina al servei de la ciutat. Tot això només serà possible si som capaços de teixir prou complicitats amb els partits i, sobretot, amb la societat civil. Tenim una societat dinàmica que ha sabut, al llarg dels anys, sobreposar-se a les adversitats i que ha estat el motor de les grans iniciatives que han transformat la ciutat. Ara, més que mai, la iniciativa privada és un actiu que hem de saber posar en valor.
Per acabar, voldria agrair a totes les persones que ens han ajudat a arribar fins aquí; a tots els qui ens han dipositat la seva confiança. Per a tots nosaltres és un honor assumir la responsabilitat que se'ns atorga. Treballarem sense descans, amb humilitat, reconeixent les coses bones que han fet els qui ens han precedit; sabrem escoltar, i contribuirem, tal i com hem fet sempre des del lloc que ens ha tocat, a fer de Barcelona una ciutat millor.
Moltes gràcies."
Finalment, l'Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera pronuncia el discurs següent:
"Molt honorable presidenta del Parlament, vicepresidenta, president Pujol, president Maragall, cardenal-arquebisbe, Tinent general, diputades, diputats del Parlament i del Congrés, autoritats totes, Tinents d'Alcalde, regidores i regidors, companys i companyes de l'Ajuntament, família, amigues i amics, a tots molt bon dia, i gràcies per haver-nos volgut acompanyar avui aquí, en el Saló de Cent i a la resta de sales de l'Ajuntament, habilitades per poder seguir aquest acte.
Salutacions, també, als barcelonins i les barcelonines que ens esteu seguint en directe des de diferents emissores de ràdio i de televisió.
Intentaré no fer-me molt llarg, tot i que en seré una mica, ho lamento, perquè vull dir algunes coses. Deixeu-me, en primer lloc, agrair un cop més la votació, a les persones que ens heu donat suport, i als qui no ho heu fet; però, vull agrair el to de les paraules de cadascun de vosaltres. Crec que és una bona manera de començar.
Tanmateix, avui vull començar deixant lliures i compartir amb tots vosaltres algun dels sentiments que m'acompanyen en presidir aquest acte de constitució de la Corporació municipal de l'Ajuntament de Barcelona.
En primer lloc, voldria expressar l'emoció per haver aconseguit aquest repte col·lectiu resultat d'un equip; un equip extraordinari, jove, ple d'il·lusió i d'empenta, que durant molts anys ha estat treballant durament per aconseguir servir la ciutat de Barcelona des del govern. Han estat vuit anys de serveis a les persones, des de l'oposició, des dels barris, des de tots i cadascun dels districtes de Barcelona; de servei a tots els barcelonins i barcelonines, que finalment ens han fet confiança i han volgut acostar-se per compartir amb nosaltres els seus desitjos i els seus anhels en un futur millor, especialment en un moment de dura crisi econòmica i social.
A nebots, familiars... Tinc un nebot que fa uns mesos m'enviava uns versos, que són els d'una cançó de Bruce Springsteen, que diu "estic treballant en un somni, encara que de vegades el senti tan lluny. Estic treballant en un somni, el nostre amor el farà real algun dia. El sol s'alça, pujo l'escala, comença un nou dia". I ho acompanyava amb una nota manuscrita que deia: "alguns somnis són possibles, el teu ho és". És veritat, s'ha fet realitat un somni; un somni que dec a persones, a molta gent. A la gent del meu hospital, Vall d'Hebron; a Josep Laporte, al President Pujol, a totes les persones dels partits de Convergència i Unió que han cregut en nosaltres, que han lluitat, durant molts anys, i que vull personalitzar en Xavier Millet, Ramon Trias Fargas, Josep M. Cullell, Miquel Roca i Joaquim Molins; i també un agraïment molt especial a persones que han tingut una gran paciència amb nosaltres, Artur Mas, Josep Antoni Duran i Lleida, que sempre, sempre, ens han donat suport, a mi i al meu equip, inclús en els moments difícils.
Vull també tenir unes paraules de record i d'agraïment sincer pels meus antecessors d'aquesta darrera etapa democràtica en el càrrec; els alcaldes Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu; tots ells representants d'un model de fer ciutat, que no sempre hem compartit, aquesta és la veritat, però que, cadascun en la seva mesura, ha contribuït a fer de Barcelona la ciutat reconeguda, una ciutat que es fa estimar, que genera orgull en tots els barcelonins i barcelonines.
Fa només unes setmanes, en el tancament de la campanya electoral, vaig dir que després del 22 de maig, després de la victòria en les eleccions municipals, tot començava. Volia dir amb això que, per a nosaltres, per a mi, per a tot el meu equip, el canvi no era un objectiu en si mateix, guanyar les eleccions no era la nostra fita. Volia dir que el canvi era, només, l'eina, el mitjà, l'instrument de què ens servim per al nostre projecte polític: contribuir des de Barcelona a la sortida de la crisi econòmica i social que patim, i prendre les decisions polítiques necessàries per millorar la qualitat de vida de les persones, de tots els barcelonins i barcelonines.
Vull dir avui, 1 de juliol de 2011, que Barcelona comença una nova etapa, que té com a prioritat primera el benestar de les persones, i la sortida de la crisi econòmica. Volem un canvi que generi il·lusió i esperança; un canvi que aposti per l'excel·lència, la qualitat, l'esforç. Un canvi que cal fer en un món globalitzat, que significa competir i ser autoexigents. Un advocat il·lustre de la ciutat de Barcelona em deia un dia "la feina ben feta, no està ben feta si es pot fer millor". Aquest és un exercici de superació que cal tenir sempre en compte si volem estar a primera fila.
Dedicar-se a la política és tenir cura de les persones; en política, un s'hi posa perquè s'ho creu, perquè té vocació de servei públic, voluntat de millora envers la societat i les persones. Em nego a acceptar que la creixent pèrdua de confiança entre els ciutadans i els seus representants polítics suposi una barrera en el desenvolupament democràtic de la nostra societat. Per aquest motiu, em comprometo a treballar per recuperar la il·lusió de la ciutadania, a incorporar els valors dels ciutadans i les ciutadanes en la meva acció política, fent-los partícips de la construcció d'una Barcelona millor des del seus barris.
Hi ha una altra manera de fer política; volem una nova manera de fer política que incorpori imaginació, capacitat de prioritzar, de prendre decisions, l'atenció i el bon servei públic per a tothom.
Cal un revulsiu en les formes de fer política a l'Ajuntament de Barcelona en forma d'un canvi de cultura política i de maneres de fer. La regeneració de la democràcia és més transparència en la gestió municipal; em comprometo a fer realitat aquesta nova política que tingui com a prioritat el benestar de les persones, i que tingui com a eina principal el diàleg.