Núm. 31 / Any XCV 20 de novembre de 2008
MUNICIPAL
GASETA
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió 26-IX-2008 ... 3103 Acords sessió 31-X-2008 ... 3148
Disposicions generals
Acords dels òrgans de govern
Estatuts de l'Institut Barcelona Esports ... 3154 Creació de la distinció de Ciutadà Honorari
de Barcelona ... 3160
Decrets de l’Alcaldia
Modificació denominació de la Direcció de
Serveis de Salut Pública ... 3161 Constitució Comissió Assessora per a la defició
dels continguts expositius de la nova seu del
Museu de Ciències Naturals de Barcelona .... 3161 Atorgament Títol de Ciutadà Honorari de Barcelona 3162 Constitució del Consell Assessor del Zoo de
Barcelona ... 3162 Modificacions de crèdit ... 3163
Cartipàs
Designació vocals del Patronat de la Fundació
Barcelona Media Universitat Pompeu Fabra .. 3164 Nomenament membre del Consell Municipal del
Districte de l'Eixample ... 3164 Proposta nomenament vicepresidenta de la
Comissió Permanent del Consorci Sanitari
de Barcelona ... 3164 Proposta nomenament membre del Patronat
de la Fundació Privada i2CAT ... 3164 Designació membres i vicepresidenta del Consell
Rector de la Corporació Sanitària de Barcelona 3164 Nomenament membres Plenari del Consell Asses-
sor de la Gent Gran ... 3164 Proposta designació membre del Consell d'Ad-
ministració de Proeixample, SA ... 3166 Designació representant al Consell General del
Consorci Fira Internacional de Barcelona ... 3166 Nomenament membre del Consell Municipal del
Districte de Sarrià-Sant Gervasi... 3166
Designació vicepresidenta del Consell de les
Dones de Barcelona... 3166 Delegació d'atribucions en el quart tinent d'al-
calde ... 3166 Designació comissionat d'Acció Comunitària
al districte de Ciutat Vella ... 3167
Convenis
Convenis de col·laboració i autorització paisat-
gística ... 3168
Consells Municipals de Districte
Districte 2. L’Eixample. Acords sessió 1-X-2008 3221
Personal
Concursos i oposicions
Decrets de l'Alcaldia per donar compliment a dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació a dues
convocatòries de promoció interna ... 3223 Concursos
Convocatòria d'un concurs per a la provisió d'un lloc de treball de l'Institut Municipal de
Mercats Municipals de Barcelona ... 3224
Responsable d'obres i manteniment dels
mercats municipals ... 3225 Convocatòria d'un concurs per a la provisió
de dos llocs de treball de l'Institut Barce-
lona Esports ... 3226 Dos llocs de treball de Tècnic Polivalent d'Esports 3227 Convocatòria de tres concursos per a la provi-
sió de quatre llocs de treball de l'Institut Mu-
nicipal d'Hisenda ... 3229 Cap del Servei de Gestió de l'Impost de Vehi-
cles de Tracció Mecànica ... 3230 Assessor tècnic del Contenciós i Procedi-
ments Concursals ... 3231 Dos llocs de treball d'administratiu/iva Gestió
Tributària. Inspecció ... 3232 Convocatòria de tres concursos per a la provi-
sió de tres llocs de treball ... 3233 Suport a la Gestió de Districte ... 3234 Director/a de Centre de Serveis Socials... 3235 Responsable d'equipaments d'educació
ambiental ... 3235
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 26 de setembre de 2008 i aprovada el dia 31 d'octubre de 2008
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-sis de setembre de dos mil vuit, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l‟Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d'Alcalde, Carles Martí i Jufresa, Ricard Josep Gomà i Carmona, Jordi Willi-am Carnes i Ayats, RWilli-amon Garcia-Bragado i Acín, i Imma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Assumpta Escarp i Gibert, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Itziar González i Virós, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard Freixedes i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Xavier Mulleras i Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Elsa Blasco i Rie-ra, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Cal-vete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel secreta-ri general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Hi és present l'interventor municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 25 de juliol de 2008, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
S'aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament or-gànic municipal, es comuniquen les resolucions se-güents:
1. Decret de l'Alcaldia, de 17 de juliol de 2008 (S1/D/2008 3785), que modifica el Departament de Suport dels Serveis d'Inspecció per convertir-lo en la Direcció de Serveis de Llicències i Inspecció i crea els Caps de Programa: d'Obres i Habitatge,
d'Activi-tats i Medi Ambient, d'Espai Públic i de Campanyes i Recursos, adscrits a l'esmenta Direcció.
2. Decret de l'Alcaldia, de 24 de juliol de 2008 (S1/D/2008 3566), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu el Sr. Oriol Vicente Hernández en substitució del Sr. Rafael Marcial Fernández Retamero.
3. Decret de l'Alcaldia, de 24 de juliol de 2008 (S1/D/2008 3567), que proposa a la Junta General de la Societat Privada Municipal Pla de Besòs, SA, la reelecció del Sr. Antoni Sorolla i Edo com a membre del Consell d'Administració de l'esmentada societat en representació de l‟Ajuntament de Barcelona.
4. Decret de l'Alcaldia, de 24 de juliol de 2008 (S1/D/2008 3565), que modifica, quant a la seva denominació, la delegació a favor de la Sra. Isabel Ribas i Seix com a Delegada de Salut Pública que passarà a denominar-se Delegada de Salut.
5. Decret de l'Alcaldia, de 24 de juliol de 2008 (S1/D/2008 3564), que designa membres de l‟òrgan de coordinació del Programa especial sobre l‟espai públic les persones següents: Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran, Sra. Mercè Massa i Rincón i Srs. Andreu Puig i Sabanés, Jordi Campillo i Gámez i Màxim López i Manresa; i deixa sense efectes els nomena-ments com a membres de l‟esmentat òrgan de coor-dinació les persones següents: Sra. Pilar Solans i Huguet i Srs. Jordi Parayre i Soguero, Josep M. Lucchetti i Piu i Joan Conde del Campo.
6. Decret de l'Alcaldia, de 24 de juliol de 2008 (S1/D/2008 3562), que designa representants de l'Ajuntament de Barcelona en les entitats següents les persones que es relacionen a continuació:
Consorci de Turisme de Barcelona
Ima. Sra. Emma Balseiro i Carreiras en substitució de la Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla.
Consorci de les Biblioteques de Barcelona
Sr. Alfredo Bergua Valls en substitució de la Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña.
Fundació Privada Casa Amèrica a Catalunya Im. Sr. Xavier Mulleras Vincia en substitució de la Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla.
7. Decret de l'Alcaldia, de 24 de juliol de 2008 (S1/D/2008 3561), que designa la Ima. Sra. Emma Balseiro Carreiras membre de l‟Assemblea General del Consorci Agència Local d‟Energia de Barcelona en representació de l‟Ajuntament de Barcelona i en substitució del Sr. Manuel Valdés López.
9. Decret de l'Alcaldia, d'1 d'agost de 2008 (S1/D/2005 3602), que designa el Sr. Ferran Ferrer Viana Comissionat de l'Alcaldia per a l'Expo Xangai 2010.
10. Decret de l'Alcaldia, d'1 d'agost de 2008 (S1/D/2008 3738), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi la Sra. Imma Clarà i Vila en substitució de la Sra. Belén Boada i Baixas.
11. Decret de l'Alcaldia, d'1 d'agost de 2008 (S1/D/2008 3769) que designa l‟Im. Sr. Ramon Gar-cía-Bragado i Acín i la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert representants de l‟Ajuntament de Barcelona en la Comissió de seguiment prevista al punt a) de l‟acord de col·laboració entre les Administracions i d‟informació als ciutadans en l‟execució de les obres de la línia d‟alta velocitat a Barcelona, adoptat a la reunió de la Junta de Govern del Consorci Alta Velo-cidad de Barcelona de data 8 de juliol d‟enguany.
12. Decret de l'Alcaldia, de 16 de setembre de 2008 (S1/D/2008 4237), que nomena el Sr. Xavier Borrell i Fusté secretari tècnic del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat en substitució de la Sra. Teresa Franquesa i Codinach.
13. Donar compte que l‟aprovació inicial de l‟Ordenança reguladora de l‟actualització de l‟import de les multes coercitives de l‟Ajuntament de Barcelo-na, acordada en data 16 de juliol de 2008 per la Co-missió de Presidència, Territori i Funció Pública del Consell Municipal, ha esdevingut definitiva en no haver-s‟hi presentat al·legacions durant el període d‟informació pública.
14. Acord de la Comissió d‟Hisenda i Pressupos-tos, de 18 de setembre de 2008, que aprova inicial-ment la modificació parcial de l'expedient 3-40/2008 per un import d'1.300.000 euros (referència 08090190), crèdit extraordinari que va ser aprovat definitivament el 27 de juny de 2008 pel Consell Ple-nari, d‟acord amb el document annex; i el considera com a definitivament aprovat en cas de no presentar-s‟hi reclamacions en contra en el termini d‟exposició pública de quinze dies.
b) Mesures de govern
Mg 1. Transformació de l'avinguda Diagonal. El segon tinent d‟alcalde, Sr. Gomà, exposa que aquesta mesura de govern té per objecte explicitar la decisió i el compromís de l‟equip de govern d‟impulsar el procés de reforma urbana de l‟avinguda Diagonal, la qual els darrers cinquanta anys ha estat, i continua sent encara avui, un gran col·lector de trànsit rodat, una via de pas per als vehicles privats per on circulen uns 40.000 per sentit i dia; que l‟objectiu de tal reforma serà capgirar aquesta situa-ció i convertir la Diagonal en un veritable passeig i posar al dia una avinguda amb un plantejament ob-solet agafant el transport públic i els itineraris per a vianants com a principis orientadors d‟un projecte que requereix actuar sobre l‟esquema de mobilitat, el qual ha de derivar cap un model de mobilitat sosteni-ble on es prioritzin els desplaçaments a peu, es
po-tenciïn els transports públics col·lectius, s‟ofereixi un espai de qualitat ampliat i segur a les bicicletes i es produeixi una reducció del trànsit privat, però, a més, aquesta mobilitat complexa s‟ha de desenvolupar d‟acord amb unes pautes on els elements de soste-nibilitat, accessibilitat i seguretat siguin la clau de volta del model.
Continua dient que el projecte requereix actuar sobre la configuració, la qualitat i les funcions socials i ciutadanes de l‟espai urbà en la seva concepció més àmplia, un espai urbà que ha de tenir capacitat de donar suport a una trama densa de relacions in-terpersonals i comunitàries, a un entramat de convi-vència quotidiana, que ha de satisfer funcions de vertebració urbana i integració territorial, i que ha d‟afavorir el comerç de proximitat i l‟expressió dinà-mica de la complexitat social de Barcelona; que la decisió de connexió de les línies de tramvies és un element cabdal i una aposta convençuda pel trans-port públic d‟àmbit metropolità, comtrans-portarà una xarxa integrada de 30 quilòmetres des del Baix Llobregat al Barcelonès Nord i permetrà crear nous nodes d‟in-termodalitat que incrementaran l‟efecte xarxa del conjunt del transport públic amb nou punts de cor-respondència amb la xarxa del metro i dels Ferrocar-rils de la Generalitat; que tal connexió reflecteix una aposta global d‟impuls del transport públic col·lectiu, de la bicicleta i de l‟espai per als vianants i ha de fixar una estratègia clara de reducció del trànsit pri-vat i avui tot això és possible perquè s‟està treballant en aquesta direcció i hi ha un marc que ho permet i va produint resultats com són, per exemple, l‟ampliació al carrer d‟Aragó i a l‟avinguda Meridiana,
el Bicing, que té mes de 15.000 persones abonades,
l‟àrea verda d‟aparcament i les zones 30.
Subratlla que, en definitiva, l‟aposta per la mobili-tat sostenible i per la vertebració urbana té una cita apassionant a la Diagonal per tal de recuperar-la com a passeig per a les persones, per a caminar i conviure en un espai d‟urbanitat avançada de mane-ra que la mobilitat a peu, en bicicleta i en tmane-ransport públic la doti d‟una nova identitat al servei d‟una Bar-celona compromesa amb la protecció del clima, la qualitat ambiental i la reducció del soroll, és a dir una ciutat entesa com una xarxa d‟espais relacionals d‟inclusió i convivència. Afegeix que el projecte re-querirà d‟un procés tècnic rigorós, però només serà possible per mitjà d‟un ampli procés de participació, diàleg i acord, és a dir, d‟un procés d‟implicació de la ciutadania a través d‟informació a fons, de canals múltiples d‟expressió de punts de vista, d‟espais de suma i d‟espais de síntesi en l‟aposta i el compromís per una nova Diagonal capaç de posar en diàleg i de fer confluir el projecte de modernitat urbana de Cer-dà amb els nous horitzons de la Barcelona del segle XXI, cohesionada i sostenible.
i dels valors ambientals d‟aquesta via, si bé no es tracta de la recuperació literal dels seus elements definidors, sinó d‟entendre el conjunt com una espai públic determinat per la complexitat geomètrica de la trama de l‟Eixample, i perfectament definit per l‟edi-ficació existent; que tal projecte s‟ha de recolzar en la força dels elements d‟urbanització que donen co-herència als valors d‟axialitat, continuïtat i unitat do-minant amb un criteri morfològic propi de la lògica sectorial dels diferents sistemes, ha de resoldre el tractament de l‟espai públic del nou passeig definint els diferents espais destinats als vianants, als dife-rents sistemes de transport públic, a la bicicleta, al trànsit privat de proximitat i servei, i a la resta d‟usos urbans i relacionals i també haurà d‟incorporar una proposta de qualificació formal de l‟espai amb espe-cial atenció al tractament de la vegetació, als ele-ments de mobiliari urbà, a l‟ordenació del subsòl i la seva relació amb la superfície, de manera que tal projecte ha de ser concebut de manera unitària i no com un simple addició de requeriments parcials es-pecialitzats, i la visió arquitectònica i paisatgística del conjunt ha de permetre reconèixer la imatge i el ca-ràcter que tots reconeixem en l‟actualitat malgrat les modificacions que s‟acabin introduint.
Fa avinent, a continuació, que el govern municipal procedirà immediatament a la constitució d‟una ofici-na del projecte de la Diagoofici-nal en el Departament d‟Arquitectura i Projectes Urbans i dintre el sector d‟Urbanisme, oficina en la qual s‟integraran els arqui-tectes responsables del projecte, els tècnics munici-pals de les Àrees d‟Infraestructures, Mobilitat, Parcs i Jardins i Medi Ambient i estarà dirigida per l‟ar-quitecte en cap sota la direcció política del tinent d‟alcalde corresponent i de l‟alcalde de la Ciutat; que les propostes i solucions que formuli tal oficina seran analitzades i informades periòdicament per la Co-missió d‟Arquitectura constituïda pel decret de l‟Al-caldia de 3 d‟abril de 2008, ampliada amb la directo-ra dels Serveis Tècnics del Districte de l‟Eixample i dos representants del Col·legi d‟Arquitectes i un de cada una de les Escoles d‟Arquitectura de la Ciutat, però, a més, tal comissió podrà sol·licitar l‟opinió d‟experts de diferents àmbits, tant nacionals com internacionals; que en el termini de nou mesos l‟es-mentada oficina haurà de presentar una proposta d‟ordenació del passeig de la Diagonal, això com de les possibles variants, proposta que servirà com a base del procés participatiu que ha de permetre in-formar detalladament sobre les variants proposades i obrir els canals de participació que assegurin la mà-xima difusió i recepció de suggeriments per part de la ciutadania de Barcelona.
Posa en relleu que, lògicament, el procés partici-patiu haurà de tenir les tres fases previstes en la normativa vigent: la d‟informació i comunicació, en la qual hi ha el compromís d‟utilitzar tots els sistemes d‟informació i comunicació mitjançant tots els canals disponibles; la d‟aportacions ciutadanes, en la qual els nostres ciutadans i ciutadanes podran presentar totes aquelles que considerin pertinents també mit-jançant tots els canals necessaris perquè
l‟Ajun-tament vol consultar, escoltar i rebre aportacions, i és dins d‟aquest context que caldrà decidir el model de consulta a realitzar; i la de devolució, en la qual se-ran analitzades, tractades i respostes les al·legacions que s‟hagin rebut, i incorporades aquelles que resul-tin acceptades; i que per a garantir el correcte des-envolupament d‟aquest procés participatiu es propo-sarà la creació d‟un grup impulsor format per deu membres, cinc representants de l‟Ajuntament –un per cada un dels Grups municipals– i cinc represen-tants d‟entitats i associacions dels diversos àmbits afectats per la transformació.
Acaba remarcant que es pretén convertir la Dia-gonal en un veritable passeig i per a aconseguir-ho és imprescindible actuar sobre la mobilitat i sobre el conjunt del projecte i garantir la màxima participació de la ciutadania i la seva capacitat d‟expressió res-pecte tal projecte.
El Sr. Trias manifesta que el govern municipal de tant en tant sorprèn el Grup de Convergència i Unió, però en aquest cas ho ha fet d‟una manera il·lu-sionant perquè aquest Grup està advertint des de fa molts anys que la Diagonal és una via de la Ciutat que necessita una transformació perquè té una mobi-litat dificultosa, com a mínim, que impedeix un nor-mal desenvolupament de la Ciutat i davant d‟això ara ha tingut la sorpresa de veure que el govern munici-pal ha canviat d‟actitud passant d‟una posició tanca-da que ha provocat en la Diagonal una mobilitat in-sostenible, la més greu de les quals fou implantar-hi en els seus passeigs centrals un carril bici que els ha fet impracticables per a tothom, però, a més, de l‟any 2000 ençà, el govern municipal s‟ha oposat al sugge-riment, fet pel Sr. Molins, d‟instal·lar el tramvia en la Diagonal i, així, el Sr. Joan Ferran i el Sr. Manel Na-dal al·legaren que tal idea era absolutament impossi-ble de realitzar, el Sr. Casas digué que era un disba-rat i seria més car que el metro, el Sr. Acebillo gosà dir que a l‟oficina s‟hi anava amb metro i que el tram-via era incompatible amb una ciutat terciària i crearia un gran col·lapse circulatori, el mateix Sr. Hereu el 2005 no veia tampoc possible el projecte perquè crearia un col·lapse circulatori, i l‟any següent defen-sava que el tramvia passés pel litoral.
Els congratula, doncs, que el govern municipal se sumi ara a la tesi, que defensava el Grup de Conver-gència i Unió, que el tramvia passi per la Diagonal, que li sembla una bona solució, si bé exigeix con-sens i processos de participació i, tanmateix, la ma-nera com s‟ha iniciat no és bona, perquè haver llen-çat, com s‟ha fet, un globus sonda en un diari li sembla una equivocació.
Apunta, finalment, la necessitat d‟estudiar el mí-nim impacte de les obres, de conèixer el projecte real i les diverses possibilitats de la transformació, la durada i cost de les obres i la manera que puguin generar els mínims problemes.
puguin servir per encetar un procés de consulta ciu-tadana i de diàleg veïnal com reclama el Grup del Partit Popular, de manera ara ell no sap si s‟està parlant realment de la transformació de la Diagonal, de la connexió de les línies de tramvia o de totes dues coses: en qualsevol cas, el seu Grup sosté que la transformació de la Diagonal i la connexió entre el TramBaix i el TramBesòs són dos projectes impres-cindibles per a Barcelona que poden ser o no con-currents, però que s‟han d‟executar amb la major brevetat possible, amb el màxim de diàleg i amb la màxima consulta ciutadana.
Creu, però, que les coses no s‟han començat bé, perquè el govern municipal s‟ha limitat a presentar un document de dues planes i mitja, en les quals només les últimes 18 ratlles apunten unes intencions i perfilen unes idees vagues d‟allò que s‟intenta fer: això no li sembla seriós, especialment quan s‟intenta promoure un debat en el màxim òrgan de represen-tació de la Ciutat i té la impressió que les mesures de govern es presenten com a contraprogramació de les iniciatives que l‟oposició formula.
Indica que el Grup del Partit Popular a més d‟exigir calendari i costos pensa: a) que la transfor-mació de la Diagonal, amb tramvia o sense, és una actuació imprescindible per a Barcelona com ho són també la de la Gran Via, la Meridiana, el passeig de Gràcia o el passeig de Sant Joan; b) que no es pot caure en errors del passat i la Diagonal ha de ser un passeig i no pas un velòdrom de ciclistes incívics per causa de les improvisacions i dels complexos de l‟equip de govern; c) que la transformació no s‟ha de circumscriure al tram comprés entre les places de les Glòries i de Francesc Macià, perquè el tram entre aquesta plaça i la Zona Universitària també condici-ona la mobilitat i cal procurar-hi un major ús ciutadà i preveure-hi aparcaments subterranis.
Reclama, per tant, que la transformació que es pretén sigui més ambiciosa per a aconseguir l‟objec-tiu, compartit pel Sr. Alcalde i probablement per l‟oposició però no sap si també per l‟altre soci del govern municipal, de poder gaudir d‟una Diagonal amb arbrat i verd i al servei dels vianants, sense gaires exercicis de disseny i, en canvi, amb respecte a allò que representa tal via en la tradició de la Ciutat i a la seva empenta en el nostre comerç.
El Sr. Portabella expressa la seva sorpresa per-què la importància que se li ha volgut donar a aques-ta mesura de govern no es correspon amb el nivell del text que s‟ha lliurat: dues planes i mitja en les quals l‟exposició dels antecedents ocupa més de mitja plana i després es fa tot un seguit de conside-racions vagues i amb un alt grau d‟inconcreció que el sorprèn molt desagradablement.
Reconeix que el Sr. Alcalde pot dir en una entre-vista allò que vulgui, però creu que quan hi ha da-munt la taula propostes de la magnitud que comporta la transformació del passeig central de Barcelona, s‟hauria de seguir un procediment que comportés pri-mer fer estudis, després explicar-ne la viabilitat i fer consultes i, finalment, anunciar-lo en comptes de se-guir un procés invers en el qual el seu Grup no
co-neix la definició real de la transformació que es pre-tén, quan tardarà, quins estudis tècnics s‟han fet, si s‟ha estudiat el subsòl i la superfície, etcètera.
Creu, doncs, que la mesura de govern presentada hauria pogut ser molt més lluïda, explícita i potent com escau a l‟operació de què tracta, i això hauria pogut, fins i tot, evitar contradiccions recents en de-claracions fetes des de l‟equip de govern en què es defensaven altres opcions de connexió del tramvia fent-lo baixar pel carrer del Compte d‟Urgell i fent-lo passar pel litoral.
Significa, a continuació, que en termes generals al Grup d‟Esquerra Republicana de Catalunya li sembla bé la transformació del tram central del passeig cen-tral de Barcelona, que és la Diagonal, per a convertir-la en un bulevard ja que precisament una de les pro-postes incloses en el Top 100 del seu Programa electoral era la conversió del passeig de Sant Joan i de la Diagonal central en passeig per a vianants (bulevard) i, fins i tot, durant la campanya electoral féu uns plafons que hi situaven el tramvia en el mig i els explicaren en la mateixa Diagonal: per tant, el seu Grup no farà allò tan reconegut de posar-hi in-convenients ara perquè ho diu el govern, però pensa que la proposta exigeix una rigorositat extrema per-què comporta un canvi radical per a tota la Ciutat i com que l‟operació afecta cinc Districtes, reclama que sigui objecte d‟una consulta ciutadana, tipificada a la Carta Municipal, el Reglament de participació i la normativa sobre el règim local, com a mesura d‟apro-fundiment democràtic imprescindible, com després explicarà.
El Sr. García-Bragado, després de sentir les inter-vencions anteriors, es felicita de tenir entre mans un projecte capaç de suscitar consens; i puntualitza que les circumstàncies han canviat i permeten avui fer allò que fa uns anys no era possible i, concretament, algunes persones que el Sr. Trias ha esmentat tam-bé varen dir fa uns anys coses sobre el metro i ara, en canvi, hi ha acord sobre el Pla d‟infraestructures, del qual després es farà una valoració.
El Sr. Trias assegura que el seu Grup aplicarà tota la seva capacitat de consens perquè es tracta d‟un projecte molt important per a la Ciutat; però qui ha d‟estimular el consens és el govern municipal i, tan-mateix, la manera com el govern municipal ha pre-sentat aquesta actuació no és pas la més apropiada per a buscar el consens: per tant, ell li demana que canviï aquesta manera de procedir.
El Sr. Fernández Díaz troba que no s‟ha de donar la impressió que el projecte de transformació de la Diagonal s‟encara a partir del debat generat per la construcció del tramvia i la connexió del TramBaix i del TramBesòs; i demana que s‟ampliï al tram com-près entre la plaça de Francesc Macià i la Zona Uni-versitària per a poder encarar una visió general i de conjunt de la Diagonal com a passeig.
El Sr. Alcalde agraeix la disponibilitat dels Grups municipals a afrontar des del diàleg i el treball rigorós la que haurà de ser una de les grans transformacions de la Ciutat: la del tram central de la Diagonal, que, a diferència dels altres trams, no ha sofert transforma-cions els últims anys i és un dels eixos vertebradors de la Ciutat; i assegura que s‟establirà el marc ade-quat per a trobar solucions tècniques que satisfacin tots els requeriments, i que se cercarà el consens polític i social necessari en tot projecte d‟aquesta magnitud que tan important és per a la nostra ciutat.
Mg 2. Programa marc de serveis socials d'atenció domiciliària.
El Sr. Gomà explica que el nou model de serveis socials bàsics de Barcelona, presentat i debatut en aquest Plenari en la sessió del mes de febrer d‟enguany, conté el compromís d‟ampliació de la xarxa de serveis, dels professionals que els presten i del catàleg de prestacions, i avui es presenta un component que el dota de contingut i el desplega, el Programa marc de serveis socials d‟atenció domicili-ària, uns serveis de proximitat orientats a donar su-port a les persones amb dificultats per realitzar els activitats de la vida diària en el seu propi domicili, i, per tant, a mantenir les persones fràgils en el seu entorn familiar i comunitari; que fins ara aquest Ajun-tament ha tingut un compromís important en l‟am-pliació de tals serveis i, així, del 2004 al 2008 han passat de 5.000 a 10.000 les persones ateses en servei d‟atenció domiciliària, de 4.000 a 40.000 les persones cobertes pels serveis municipals de teleas-sistència i de 250 a més de 2.000 les beneficiàries dels serveis complementaris de suport personal i de suport tècnic; que, per tant, l‟atenció domiciliària ha esdevingut un component estructural del procés d‟enfortiment de les polítiques socials d‟aquest Ajun-tament, tanmateix ara ens trobem en un punt
d‟in-flexió marcat per les noves lleis socials aprovades pel Parlament de Catalunya i les Corts, i l‟Ajuntament hi vol respondre amb un model d‟atenció domiciliària que des del punt qualitatiu aporta aquestes tres ca-racterístiques:
a) L‟accés universal, és a dir, sobre la base dels perfils de necessitats de cada persona usuària amb independència dels elements de renda o dels recur-sos disponibles.
b) Una atenció domiciliària de caràcter complex amb una triple tipologia de serveis: la dimensió assis-tencial vinculada al desplegament del suport a la dependència; la dimensió preventiva orientada al su-port a les persones fràgils, però no en situació de dependència; i la dimensió socioeducativa, molt im-portant, a fi d‟oferir suport a les famílies desestructu-rades i a la infància i adolescència en risc.
c) Una cartera integral de serveis que inclou l‟atenció personal, però també la teleassistència, el suport personal, la bugaderia, les compres, els acompanyaments, el suport tècnic, els arranjaments, les ajudes a l‟adaptació dels domicilis.
Continua dient que tot això implica en els propers anys una expansió molt considerable dels serveis des del punt de vista de les persones ateses que seran entre 6.000 i 20.000 més entre el 2009 i el 2015, de manera que sumant-hi les 10.000 actuals el nombre total pot arribar a les 30.000 en el servei d‟atenció personal, que és l‟eix vertebrador de l‟aten-ció domiciliària, però es continuarà impulsant també la teleassistència fins a la cobertura universal; i que tot això es traduirà també, lògicament, en un com-promís pressupostari molt important que implicarà els propers quatre anys que seran coberts pel nou plec regulador de condicions de prestacions del ser-vei, una despesa de 220 milions d‟euros, xifra consi-derablement superior als més de 80 milions destinats els darrers quatre anys a aquest servei perquè signi-fica un increment del 160%, amb una mitjana d‟in-crement anual del 40%; i que, en definitiva, es pre-senta un avenç qualitatiu i un compromís de cobertura per a satisfer necessitats de manera uni-versal darrera del qual hi ha també un compromís d‟aplicar els recursos pressupostaris necessaris per a fer de les polítiques de cohesió i inclusió social un element cada vegada més definidor del model de ciutat que s‟està construint.
arribar a 6.000 famílies, xifra que no es pogué assolir fins a l‟any 2006: expressa, doncs, la seva preocu-pació pels successius incompliments de les xifres que el govern municipal va donant, ja que generen frustracions en la gent.
Dóna la benvinguda a la cartera de serveis perquè el problema de l‟aplicació de la Llei de la dependèn-cia és que precisament això s‟havia de tenir enllestit abans de començar l‟aplicació d‟aquestes lleis.
Li semblen bé les dimensions preventives i socio-educatives també incloses en el document en debat, però observa que no s‟hi determinen criteris ni priori-tats i, per tant, no queda clar ni a qui arribaran ni com s‟aplicaran; i que altre tant podria dir quan es parla de la modificació dels sistemes de gestió i de la co-ordinació.
Insisteix que el document obre unes expectatives molt esperançadores quan preveu assolir 30.000 persones beneficiàries del servei d‟atenció domicilià-ria, objectiu per a la consecució del qual es pot comptar amb el ple suport del seu Grup; però recor-da que avui hi ha a Barcelona 8.565 persones que haurien d‟estar cobrant des de l‟any passat les pres-tacions de la Llei de la dependència i, tanmateix, a hores d‟ara ni tan sols s‟han fet els plans d‟atenció individualitzada de totes i no se sap ben bé quantes estan ja cobrant, de manera que com que no s‟han donat xifres, es tem que no deuen pas arribar ni a 1.000, i tot això a pesar que ara ja haurien d‟estar cobrant una part de les 15.600, corresponents al segon nivell, i quan en l‟Informe de la Síndica de Greuges la majoria de les queixes formulades en-guany corresponen a l‟aplicació de la Llei de la de-pendència: reitera, doncs, el suport del seu Grup, però demana que no es decebi un cop més la pobla-ció.
La Sra. Esteller expressa d‟antuvi la importància que l‟atenció domiciliària té per als membres del Grup del Partit Popular, perquè la veuen com un instrument fonamental per a totes aquelles persones que volen envellir a casa seva i estar amb la seva família si poden gaudir d‟una cartera de serveis ade-quada a les seves necessitats, per això han defen-sat, des d‟un principi, una cartera de serveis integra-da perquè aquestes persones puguin triar d‟acord amb les seves famílies aquells serveis que verita-blement necessiten; tanmateix, el Sr. Gomà no para de plantejar estratègies malgrat tenir perfectament els problemes i, per això, avui s‟ha repetit el debat tingut el febrer de 2004 sobre les estratègies i mo-dels d‟atenció domiciliària quan caldria haver parlat d‟actuacions dirigides a resoldre els problemes i dèfi-cits de l‟atenció domiciliària. Afegeix que el Sr. Gomà assumí el compromís d‟arribar a atendre en aquest servei 13.000 persones el 2007, però avui és impos-sible conèixer realment quantes persones atén l‟Ajuntament avui, ja que, segons les respostes que se li han facilitat, en funció de les necessitats l‟atenció integrada l‟estan rebent 8.200 i el fet de servir un dinar a una persona ja es considera atenció domiciliària, però això no respon a una concepció global: creu, doncs, que el govern municipal està
facilitant unes dades que no són del tot correctes perquè hi ha contradiccions entre unes i altres en funció de la intensitat del servei i, tanmateix, ara es proposa una expansió per als propers anys quan extrapolant les dades de la Llei de dependència hau-ria d‟arribar a 4.370 persones.
Observa que fa poc es presentà a la Comissió cor-responent d‟aquest Plenari la pròrroga del plec de clàusules vigents quan, a parer seu, se n‟hi hauria d‟haver presentat ja un de nou amb més dotació pressupostària i una cartera de serveis integrada perquè les empreses que presten aquest servei ho puguin fer en les condicions necessàries i amb la deguda professionalitat; i reclama que es procuri no generar expectatives que després triguen molt a materialitzar-se, i que s‟actuï amb més determinació i amb la celeritat que cal, perquè les estratègies ja han estat valorades en el seu dia i hi ha persones que estan esperant des de fa molt temps i altres reben una atenció mitjana setmanal de 4,2 hores quan en necessitarien moltes més.
La Sra. Capella manifesta que el Grup d‟Esquerra Republicana de Catalunya comparteix la filosofia i l‟estructura que es planteja en aquesta mesura de govern, respecte la qual el Sr. Gomà ha teoritzat molt bé quant al marc general i el context en què ha de desenvolupar-se d‟acord amb les Lleis de promoció de l‟autonomia personal i ajuda a la dependència, i de serveis socials, segons les quals l‟assistència domici-liària es configura com un dret plenament exigible pels ciutadans i obligatori per a l‟Administració local.
La Sra. Ballarín expressa, en nom del Grup Socia-lista, el suport a la mesura en debat, perquè consti-tueix una bona eina per a concretar una part molt important de les polítiques d‟atenció a les persones que el govern s‟ha compromès a tirar endavant en el present mandat.
En aquest sentit posa en relleu que l‟Acord de go-vern i el Programa d‟actuació municipal fixen com a prioritat d‟aquest mandat l‟ampliació i millora de l‟atenció domiciliària en sintonia amb els programes municipals existents dirigits als col·lectius més ne-cessitats i també amb el Pla municipal d‟inclusió social 2005-2010, i tot això en desenvolupament del model de serveis socials bàsics i en un moment his-tòric d‟universalització i reconeixement del dret sub-jectiu als serveis socials, propiciat per l‟aprovació de les Lleis de promoció de l‟autonomia personal i su-port a la dependència, i de serveis socials; que cal treballar amb rigor i seriositat la planificació de l‟atenció domiciliària i així ho fa aquesta mesura de govern perquè l‟atenció domiciliària és una part fo-namental dels serveis socials ja que es dirigeix a millorar la qualitat de vida de persones i famílies amb dificultats per a realitzar les activitats bàsiques de la seva vida quotidiana, i el desenvolupament personal i social i, consegüentment, s‟ha de dissenyar, com fa la mesura de govern, en coordinació amb les altres polítiques municipals, en favor del benestar i oferint als usuaris suports de caire preventiu, assistencial, socioeducatiu i rehabilitador.
També destaca que l‟anàlisi feta per a planificar permet veure que els darrers anys s‟ha avançat mol-tíssim i, així, entre 2004 i 2008 s‟han incrementat un 92% les llars ateses amb el servei d‟atenció perso-nal, s‟han multiplicat per 10 les teleassistències i s‟ha triplicat la despesa municipal d‟atenció domiciliària, passant de 10,8 a 32,4 milions d‟euros; que s‟ha avançat molt, però les fites que l‟esmentada llei de la dependència marca en l‟atenció domiciliària i teleas-sistència per als propers anys són molt ambicioses i pretenen arribar a més persones i oferir uns millors serveis; que, tanmateix, aquest esforç econòmic no pot recaure únicament en aquest Ajuntament, sinó que requereix la corresponsabilització de totes les Administracions i, per tant, quan es reclama un fi-nançament adequat dels Ajuntaments no es fa per retòrica o caprici, sinó que s‟estan reivindicant els recursos necessaris per a desenvolupar polítiques concretes al servei de les persones, com la que és objecte d‟aquesta mesura de govern.
Afirma, en conclusió, que el programa marc en debat ofereix línies, criteris i directrius adequades per a gestionar correctament els serveis que integren la cartera; que el seu Grup comparteix el model exter-nalitzat, l‟atenció que es dedica al perfil professional i la capacitació dels recursos humans, perquè si en qualsevol activitat les persones són importants, ho són encara més en la prestació dels serveis socials que, per definició, es dirigeixen a persones vulnera-bles.
El Sr. Gomà, contestant les intervencions anteri-ors, celebra, en primer lloc, que el conjunt de Grups
municipals coincideixin a considerar els serveis d‟atenció domiciliària com una peça clau de les polí-tiques socials de proximitat en la mesura que respo-nen a la voluntat que les persones grans i en situació de dependència puguin tenir un projecte de vida autònoma en el seu entorn quotidià de vida familiar i comunitari: per tant, apostar de manera prioritària per l‟atenció domiciliària és una decisió encertada i el compromís de destinar-hi en els primers cinc anys més de 220 milions d‟euros té una rellevància enor-me i marca claraenor-ment quines són les prioritats de despesa de l‟equip de govern; en tot cas, es pren des d‟unes bases molt sòlides perquè no es comen-ça pas de zero, sinó que els darrers quatre o cinc anys es poden veure unes xifres molt clares ja que s‟han doblat els serveis d‟atenció personal, s‟ha pro-duït un increment substancial en els de suport i en la teleassistència, la qual ha passat de 4.000 a 40.000, evolució que li sembla extraordinària perquè els 10 milions que el 2004 es destinaren a l‟atenció domici-liària es convertiren en 20 el 2007 i en 32 el 2008: creu, doncs, que hi ha una base objectiva de fets, molt sòlida, que permet confiar que es compliran els objectius audaços que ara es plantegen.
Admet que en el procés de desplegament del nou model caldrà afinar els aspectes més concrets de la gestió i l‟organització, però la mesura de govern pre-veu que la porta d‟entrada de l‟atenció domiciliària sigui la xarxa reformada i ampliada de centres de serveis socials, i aquesta és la millor garantia d‟una atenció domiciliària de qualitat, i defineix també cla-rament les tres franges de població ateses: les per-sones en situació de dependència tindran el dret subjectiu a l‟atenció domiciliària a través de la di-mensió assistencial, però a Barcelona la fragilitat va més enllà de la dependència i, per això, s‟aposta per un model Barcelona que inclou també un servei de caràcter preventiu no obligatori, que no es desprèn de les lleis vigents, i també un servei socioeducatiu, al qual es destinaran 32 milions d‟euros els propers anys, com una mesura molt important de política social d‟infància, perquè al costat d‟altres com són els centres oberts, els equips especials d‟atenció a la infància i l‟adolescència i els educadors, sembla molt necessari incloure en l‟atenció domiciliària una di-mensió d‟atenció a les famílies i a la infància en situ-ació de risc.
Reconeix que l‟increment de la taxa de cobertura ha d‟anar acompanyat d‟una valoració de la intensitat de protecció, és a dir, de quines hores setmanals i quin és el conjunt d‟elements de la cartera de cada persona i de cada família i el nou model permetrà fer-ho.
La Sra. Fandos reitera que subscriu tot això que el Sr. Gomà ha dit, però de moment només són parau-les de futur i el seu Grup vol que es materialitzin en fets, perquè el Sr. Gomà està parlant d‟uns pressu-postos que no se sap d‟on obtindran els diners: per tant, ofereix el suport del seu Grup, però demanen que no es facin promeses, sinó que es presentin fets reals que, de moment, al dia d‟avui són el col·lapse en els centres de serveis socials i la no aplicació de la Llei de la dependència.
La Sra. Esteller precisa que els membres del seu Grup reclamen actuacions més concretes per als anys 2008 i 2009 i, concretament, que es redueixin les llistes d‟espera, que s‟incrementi la intensitat del servei i s‟atengui totes les persones que veritable-ment ho necessiten, que es confeccioni un plec de clàusules que respongui a la cartera de serveis i que permeti que les empreses que presten l‟atenció do-miciliària gaudeixin de les condicions tècniques i pressupostàries necessàries perquè n‟assegurin la qualitat; en definitiva, diuen sí a la projecció de futur, però reclamen ja mesures concretes i decidides per-què el model ja fou dissenyat l„any 2004 i després s‟ha anat perfeccionant d‟acord amb la Llei de la dependència.
El Sr. Alcalde agraeix el suport que els diversos Grups municipals han expressat al gran salt qualita-tiu que avui s‟ha proposat en l‟atenció a les perso-nes.
c) Informes
1. Any de l'esport.
El primer tinent d‟alcalde, Sr. Martí, expressa, d‟antuvi, el seu convenciment que tots els Grups comparteixen que la pràctica de l‟esport conforma un estil de vida i té importantíssimes implicacions en el model de ciutat, perquè molts factors de la vida per-sonal i comunitària estan vinculats a l‟esport en les seves diverses dimensions: l‟esport com font de sa-lut; l‟esport com a lleure, compartit la majoria de les vegades, que usa la ciutat i els seus equipaments públics; l‟esport com a difusor de valors i de convi-vència; l‟esport com a factor de sostenibilitat; l‟esport com a element de projecció internacional més enllà de la pròpia comunitat que posa en relació amb al-tres comunitats i nacions; i l‟esport com un factor de desenvolupament econòmic, com a gran font d‟acti-vitat econòmica.
Subratlla que tot això els barcelonins i barceloni-nes ho tenen plenament assumit i la Ciutat s‟ha iden-tificat històricament amb l‟esport i ara ho continua fent i en són la prova l‟àmplia xarxa de clubs, d‟instal·lacions, de practicants, d‟abonats, d‟espec-tadors, de competicions: per això la Ciutat decidí tirar endavant el curs 2007-2008 l‟Any de l‟esport amb un doble objectiu, reconèixer i visualitzar aquesta gran xarxa social i ciutadana que fa i valora l‟esport a la nostra ciutat; reflexionar i fer balanç i plantejar-se nous objectius i noves maneres de fer en aquests camps; tot això queda reflectit en la memòria lliurada tots els membres del Consistori i, per tant, es limitarà
a fer ressaltar els trets més destacables del compli-ment d‟ambdós objectius.
Referint-se, primer, al reconeixement i posada en valor de la tasca dels milers i milers de persones que practiquen i fomenten l‟esport a la nostra ciutat, diu que s‟ha concretat en un gran esforç en termes de difusió, de visualització, de trobada i de reconeixe-ment mutu; que s‟han destinat molts més recursos a les activitats ordinàries i se n‟han dissenyat d‟extra-ordinàries, és a dir, s‟ha reforçat el calendari esportiu de la Ciutat, s‟han ampliat substancialment el nom-bre de projectes esportius a nivell de ciutat i de barri; que s‟ha donat un tractament específic a determinats col·lectius especialment sensibles que necessiten un tractament singular en el terreny de l‟esport, com ara la gent gran, les dones, i altres col·lectius que a tra-vés de l‟esport poden aconseguir una major integra-ció social; i que s‟ha volgut estendre i reconèixer el suport a l‟esport de base i al conjunt de clubs i enti-tats.
Continua dient que el segon objectiu s‟ha plasmat en la presentació del Pla d‟equipaments esportius de la ciutat de Barcelona que defineix un nou model d‟organització i gestió de les instal·lacions i equipa-ments municipals, marca uns objectius clars quant al creixement d‟aquesta xarxa per aconseguir que tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona puguin dis-posar d‟una instal·lació esportiva a un màxim de deu minuts de casa seva; que s‟ha traduït en un nou Pla de l‟esport en edat escolar per tal que l‟Any de l‟esport signifiqui un avenç substancial en les possibi-litats d‟oferir esport en edat escolar més enllà dels currículums i dels horaris escolars, i tal pla, acordat amb el Consell de l‟Esport Escolar de Barcelona, ha generat una nova guia de l‟oferta esportiva per a infants i joves, un reforçament del Consell de Coor-dinació Esportiva en Edat Escolar, i nous programes que han aplegat fins a 26.000 participants, i l‟Ajun-tament ha doblat la seva aportació a les activitats de foment de l‟esport en edat escolar. Agrega que amb el propòsit de crear nous horitzons i noves maneres de fer per a l‟esport, s‟ha aconseguit generar noves activitats de referència pensades i produïdes a Bar-celona i d‟abast nacional i internacional: la consoli-dació del Museu Olímpic i de l‟Esport com a gran espai museístic de la comunitat esportiva de Barce-lona i del país; la BarceBarce-lona World Race, com a gran esdeveniment ciutadà que capacita la Ciutat per a produir manifestacions esportives d‟exponent de la màxima tecnologia i, alhora, de la màxima participa-ció ciutadana; o el projecte, que es concretarà el proper mes de febrer, de Barcelona Global Sport Forum, com un gran congrés mundial on es trobaran de manera interdisciplinar totes les persones que reflexionen i projecten el futur del món de l‟esport.
identi-tat i projecció alhora; i que, en definitiva, l‟Any de l‟esport ha volgut ser la reafirmació del compromís que l‟Ajuntament de Barcelona està al costat dels ciutadans i ciutadanes que volen que es refermi el suport a l‟esport, i creuen que el futur de l‟esport ha de continuar sent brillant i un dels grans referents de Barcelona.
La Sra. Fandos manifesta que desitjaria fer una valoració més positiva de l‟Any de l‟esport perquè ella i el seu Grup senten molta simpatia vers el Sr. Alcober, però creuen que els anys temàtics haurien de servir, sobretot, perquè el teixit associatiu en tre-gui profit de cara el futur, tanmateix aquesta no és pas la sensació que tenen en aquest cas en el qual, com sempre s‟ha fet amb anuncis i banderoles, molta publicitat que, en tot cas, no s‟havia de circumscriure només a l‟Ajuntament i a determinats trofeus, sinó que havia d‟abastar també els clubs i les entitats perquè ha trobat a faltar la seva implicació en tal any i així, concretament, l‟acte d‟obertura ja fou un reflex d‟allò que ha estat després tal any ja que els assis-tents hi entraren sense saber què hi anaven a fer i en sortiren sense saber què seria l‟Any de l‟esport, sen-sació que s‟ha prolongat durant tot l‟any, i posterior-ment l‟acte de cloenda en fou un altre exemple cla-ríssim perquè s‟invità unes entitats a exposar què havien fet durant tal any i cap no explicà res de nou i, fins i tot, una comença dient que havia continuïtat fent allò que feia cada any, una altra presentà allò que havia fet fora de Barcelona i una altra parlà de la celebració d‟un mundial, de manera que ni aquells que parlaren en tal acte de cloenda havien entès què ha significat tal any.
Admet que s‟ha fet un esforç internacional, però pensa que no s‟ha aconseguit suscitar la implicació de les federacions esportives, moltes de les quals ni tan sols assistiren a l‟acte, presidit pel Sr. Martí, per a recollir un reconeixement que se‟ls havia atorgat precisament per l‟organització de tals trofeus.
Reconeix que, efectivament, s‟han produït esde-veniments importants entre els quals esmenta la Barcelona World Race o la Marató, però matisa que no són fruit de l‟Any de l‟esport, sinó que estaven ja previstos prèviament i que el Museu Olímpic i de l‟Esport potser serà un gran èxit d‟aquí a uns anys, però de moment només s‟omple amb visites d‟escolars.
Indica que ara no toca parlar de la gestió de l‟esport a la Ciutat, tema que exigeix molt més temps, sinó fer una valoració de l‟Any de l‟esport i lamenta haver de dir que li sembla convenient haver-lo fet, però que no ha servit perquè la ciutat faci un salt endavant en el terreny esportiu.
La Sra. Esteller comenta que per al Grup del Partit Popular, que sempre ha destacat la importància de l‟esport en la vida social, la salut, la integració social, Barcelona, que té una gran tradició en la pràctica esportiva i en la projecció de la Ciutat a través de l‟esport, hauria d‟haver aprofitat l‟Any de l‟esport per intensificar aquestes relacions, especialment trac-tant-se d‟una ciutat que té un gran teixit social en el terreny esportiu tant de grans clubs com
d‟associa-cions esportives amb una trajectòria pròpia, l‟im-plicació dels quals s‟havia de cercar a l‟hora de cele-brar i gaudir de tal esdeveniment, en el qual s‟han fet certament coses, però que havia de deixar una em-premta i projecció singular.
Continua dient que en presentar-se el 2006 la me-sura de govern sobre la celebració de l‟Any de l‟esport, el seu Grup ja indicà la necessitat d‟apro-fitar-lo per a superar els dèficits en equipaments i infraestructures que són molt necessàries a la Ciutat, i, tanmateix, en l‟enquesta sobre hàbits esportius la gent continua demanant poder disposar d‟instal·la-cions esportives –poliesportius, gimnasos, piscines, etcètera– a prop de casa; i que, en aquest sentit, el Grup del Partit Popular sempre ha assenyalat la ne-cessitat de conjugar més l‟oferta pública i la privada d‟aquest equipaments i fer mapa d‟instal·lacions es-portives que permeti a la gent gaudir d‟una ins-tal·lació esportiva a prop de casa, però les mesures que el Sr. Martí ha esmentat són insuficients i tant en el plantejament que s‟ha fet, com en el Pla d‟ins-tal·lacions esportives de la Generalitat es constata un major dèficit d‟equipaments esportius, que s‟han de construir amb la màxima celeritat.
Quant als esdeveniments organitzats, reconeix l‟èxit aconseguit en la Barcelona World Race, la pro-jecció de la qual s‟ha de procurar intensificar en edi-cions posteriors, i també en el de Tennis de Taula; però pensa que en tal any Barcelona hauria d‟haver acollit partits de les seleccions espanyoles de futbol i de bàsquet tant de caràcter amistosos com de prepa-ració de l‟Eurobàsquet, i, tanmateix, l‟Ajuntament no es plantejà sol·licitar-los.
Troba també positiva la celebració a Barcelona del Campionat d‟Europa d‟atletisme de 2010 i insisteix que en l‟Any de l‟esport s‟havia d‟haver buscat una major projecció internacional i una major participació de les entitats socials i clubs esportius.
El Sr. Martínez considera que l‟Any de l‟esport pot haver tingut un impacte organitzatiu en aquesta casa i pot haver servit per marcar-li noves dinàmiques, però ha tingut molt poc impacte fora; que a Barcelo-na l‟activitat físico-esportiva està basada en un mo-del amb uns clarobscurs que el Grup d‟Esquerra Republicana de Catalunya ja tingué ocasió de discu-tir durant la presentació fa uns mesos del Programa d‟instal·lacions esportives.
aspectes a la pràctica esportiva de caràcter popular i quotidià, en instal·lacions, serveis i promoció, cosa que avui no succeeix i, consegüentment, la Ciutat està avui molt allunyada d‟una activitat físico-esportiva de caràcter quotidià i de la consolidació de l‟esport de base, i massa centrada en els grans es-deveniments.
Explica que el model del seu Grup passa necessà-riament per la consolidació de l‟activitat físico-esportiva en edat escolar i de l‟esport de base –que és indispensable per a garantir la continuació de l‟activitat al llarg de tota la vida– i això només és possible a partir de la consolidació d‟instal·lacions: per això, el seu Grup ja advertí que el model de ges-tió d‟aquest tipus d‟instal·lacions havia quedat esgo-tat per la pròpia dinàmica de la gestió que obliga cada vegada més a una intervenció pública per ar-ranjar instal·lacions, cosa que hauria d‟estar prevista en el model de concessió, i ha quedat esgotat també perquè estan caient en picat les inscripcions i quotes dels abonats en el conjunt de les instal·lacions espor-tives. Afegeix que tal model està consolidat i es pot mantenir, però no serveix com a model de creixe-ment, el qual s‟ha de basar en l‟edat físico-esportiva en el conjunt d‟edat escolar, en el conjunt de les instal·lacions i en la creació de clubs escolars; i que no s‟està actuant bé si no hi ha la capacitat de pre-servar aquelles petites activitats esportives de caràc-ter divers que es produeixen a la Ciutat, ni de pre-servar en el seu lloc l‟única instal·lació federada de tir a l‟arc que hi ha a Catalunya fins que se li pugui ofe-rir un emplaçament alternatiu, en comptes d‟impedir-li l‟activitat cada vegada que es programa un deter-minat esdeveniment en tal espai, perquè això signifi-ca que està fallant quelcom en la promoció de l‟esport de base.
Apunta, doncs, la conveniència de fer en la con-clusió de l‟Any de l‟esport una anàlisi final sobre els petits elements de l‟esport de base i la capacitat que ha de tenir aquesta ciutat de revertir els grans esde-veniments nacionals, internacionals i propis en la consolidació de l‟esport de base.
La Sra. Blasco subratlla que l‟esport és un dret dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona i partint d‟aquesta premissa l‟Ajuntament ha treballat des de fa molts anys per fer arribar l‟esport a tothom, perquè forma part, com ja s‟ha dit, de la qualitat de vida i, per tant, ha de ser fomentat per aquest Ajuntament; que, segons constava ja el 2003 en el Pla estratègic de l‟esport, el model esportiu de Barcelona no con-sisteix únicament en l‟organització de grans esdeve-niments esportius, sinó també en la promoció de noves formes de practicar l‟esport basades en la promoció dels valors, de la participació, de la inte-gració, a les quals cal afegir-hi el reconeixement de la diversitat de gènere i de procedència i l‟atenció vers aquelles persones amb necessitats específi-ques; i que cal no oblidar que l‟esport és educació, salut, participació i fomenta les relacions i els valors i tot això, a juí del seu Grup, s‟ha recollit en les 300 activitats promogudes durant l‟Any de l‟esport: per tant, el seu Grup se sent satisfet en veure assolits els
objectius marcats per a l‟Any de l‟esport, el qual ha estat singular perquè ha permès posar en relació molts agents de diferents ordres vinculats a la pràcti-ca esportiva i des del Grup d‟Iniciativa per Catalunya Verds–EUiA creu remarcables aquests tres ele-ments:
1) Que s‟hagin esmerçat esforços perquè les acti-vitats esportives desenvolupades hagin estat respec-tuoses amb el medi ambient i amb la norma 14001.
2) Que s‟hagi treballat per fomentar el paper de les dones i dels altres col·lectius socials amb majors problemes d‟integració en l‟esport, promovent d‟aques-ta manera la igualtat d‟oportunitats i l‟integració es-portiva.
3) Que l‟esport hagi esdevingut una eina d‟inclusió social ja que la política d‟esport per a tothom d‟aquest Ajuntament ha de garantir l‟accés a la pràc-tica esportiva dels ciutadans i ciutadanes indepen-dentment de les seves limitacions econòmiques, so-cials, culturals i físiques.
El Sr. Martí contesta les intervencions anteriors dient que, com ha intentat explicar en la seva prime-ra intervenció, l‟Any de l‟esport ha acomplert els seus dos objectius fonamentals: donar més reconeixement i visibilitat a les activitats que ja quotidianament fan a la Ciutat les seves entitats, les seves instal·lacions i les persones individuals, amb la intenció de generar autoestima, orgull i voluntat de continuar i ampliar aquests esforços i, per això, en el curs 2007-2008 es destinaren 9.000.000 a la promoció esportiva i s‟han ampliat més que mai els trofeus Ciutat de Barcelona, estenent-los a disciplines a vegades amb un nombre de practicants baix, i s‟ha fet un nou salt endavant amb tres elements principals: 1) el Pla d‟equi-paments per a garantir el manteniment i el creixe-ment de les instal·lacions esportives, i la reestructu-ració de l‟Institut Barcelona Esports; 2) la capacitat de generar noves il·lusions no tan sols amb esdeve-niments captats com ara el Campionat d‟Europa d‟atletisme o l‟arribada d‟una etapa del Tour de Fran-ça, sinó també amb altres de propis creats aquí com la nova Marató, la World Race o el Global Sport Fò-rum; 3) el reforçament de l‟esport escolar amb un canvi qualitatiu fonamental.
Creu, doncs, que en termes d‟impacte ciutadà, no d‟aparador, sinó de resultats reals pel que fa a parti-cipants, als espectadors directes i compromesos en les diverses activitats programades, d‟impacte en el sector esportiu i d‟impacte intern en la gestió munici-pal a través del reforçament dels recursos i de la capacitat d‟actuació de l‟Institut Barcelona Esports i dels districtes, el balanç de l‟Any de l‟esport és fran-cament positiu si es fa de manera objectiva i desa-passionada.
de la Ciutat en aquest terreny o que, en altre cas, es creï un Consell municipal com tenen molts altres sectors d‟activitat, perquè actualment la política es-portiva municipal s‟està fent sense comptar amb la participació dels clubs i les entitats.
Fa notar, en darrer lloc, que durant la celebració de l‟Any de l‟esport, el Consell de l‟Esport Escolar de Barcelona ha vist com el Tripartit que governa la Generalitat li reduïa en un 30% el seu pressupost, sense que el govern municipal fes res per a evitar-ho i, per tant, en l‟Any de l‟esport l‟esmentat Consell ha disposat de menys ingressos que mai: ha de dema-nar, doncs, al govern municipal que faci gestions amb la Generalitat perquè tal Consell recuperi el nivell d‟ingressos que havia tingut en anys anteriors.
La Sra. Esteller matisa que el seu Grup valora les actuacions realitzades en l‟Any de l‟esport, però pen-sa que caldria intensificar el treball amb les associa-cions i els clubs per a aconseguir una major implica-ció i més quan, en la seva opinió, l‟Ajuntament, a més de fer coses directament, ha d‟oferir més suport a les entitats ciutadanes, en aquest cas les de caràc-ter esportiu, perquè puguin dedicar-se molt més a promoure l‟esport a la Ciutat; i demana, també, que es posi més l‟accent en la promoció de l‟esport esco-lar i de l‟esport en general, que es millori el finança-ment de les diverses entitats i dels clubs esportius i que es potenciï encara més Barcelona mitjançant grans esdeveniments, perquè esdevingui un referent en el terreny esportiu.
El Sr. Martí explica que la Sra. Fandos participa en el Consell d‟Administració de l‟Institut Barcelona Esports i mai no hi ha demanat la convocatòria del Pla Estratègic de l‟Esport ni tampoc no hi formulà gaires comentaris sobre la programació de l‟Any de l‟esport; que la realitat desmenteix rotundament l‟afirmació d‟aquesta regidora que la política esporti-va es faci sense tenir en compte les entitats; i que l‟Ajuntament ha doblat la seva aportació al Consell de l‟Esport Escolar i podria parlar llargament sobre el paper que féu en aquest camp el Govern de la Gene-ralitat de Catalunya quan estava en mans de Con-vergència i Unió.
El Sr. Alcalde tanca el debat significant que en el terreny de l‟esport, com succeeix en altres camps, resulta impossible tirar endavant cap tipus d‟ac-tuacions sense comptar amb les entitats ciutadanes que són, justament, les protagonistes de la vida es-portiva de la Ciutat.
2. Enquesta de victimització i opinió sobre la segu-retat de Barcelona 2008.
La regidora de Seguretat i Mobilitat, Sra. Escarp, presenta aquest informe dient que l‟Enquesta de victimització mesura tant l‟impacte real dels fets de-lictius com la percepció que tenen els ciutadans i ciutadanes de la seguretat i es fa a Barcelona des de fa vint-i-cinc anys, de manera que mentre altres ciu-tats només s‟han plantejat aquest tipus d‟enquesta des de 2005, Barcelona disposa des de 1984 d‟aquesta interessant sèrie històrica, que des de 2001 quedà compresa en el marc de l‟Enquesta de seguretat pública de Catalunya.
Informa que el 2007 l‟índex de victimització se si-tuà en el 20,31% amb un decreixement del 3,8% respecte l‟any anterior; que presenten també una disminució els sis àmbits que estudia l‟enquesta, excepte el relatiu a la victimització relativa a la segu-retat personal, que se situa en el 12,3% –en l‟any anterior estava en l‟11,5%– però se centra majorità-riament en delictes o faltes sense violència, és a dir, en furts de bosses, mòbils o carteres, situació que ha portat a muntar operacions conjuntes dels Mossos d‟Esquadra i la Guàrdia Urbana per a afrontar aques-tes situacions, i a adoptar la Junta Local de Segure-tat un acord que instés les modificacions legislatives pertinents per a poder ser més contundents amb la multireincidència i, en canvi, s‟han reduït considera-blement els casos en què hi ha contacte físic o vio-lència, com les estrebades –que han passat de l‟1,2 a l‟1,08 per 100–, els intents d‟estrebada –que han baixat del 0,56 al 0,42 per 100– i les amenaces –que han passat de l‟1,19 al 0,73 per 100–; que en els furts contra els vehicles, s‟observa una notable dismi-nució i l‟índex se situa en el 6,57% quan el 2006 esta-va en el 8,2% i també en aquest cas la majoria es concentren en el robatori d‟objectes i accessoris dels vehicles; que la victimització contra el domicili s‟ha reduït el darrer any del 2,30 al 1,95 per 100; i que la victimització contra els comerços continua essent de les menys habituals a pesar de la importància que té a la nostra ciutat el sector terciari i de negocis.
Posa en relleu, a continuació, que la percepció de seguretat manté un nivell elevat de satisfacció i el barri propi es percep com a més segur que la resta de la Ciutat ja que els barcelonins aproven el nivell de seguretat de barri amb un 6,14 i el de Ciutat amb 5,56 –l‟any anterior aquest darrer valor estava en el 5,3– i Gràcia és el districte on els seus ciutadans se senten més segurs.
Detalla, després, alguns elements sociodemogrà-fics, tot dient que, pel que fa a l‟edat, la major victi-mització es produeix entre els joves, perquè usen més intensament l‟espai públic, i mentre que pel que fa al gènere històricament els homes havien estat més victimitzats, però el darrer any s‟invertí aquesta tendència i ho han estat les dones.
El Sr. Forn considera que l‟enquesta que s‟acaba de presentar confirma una dada ja sabuda: que la inseguretat a Barcelona no és una simple percepció, sinó un fet i això ho corroboren altres dades facilita-des pel govern municipal com ara l‟Enquesta de ser-veis municipals, en la qual un 42% dels enquestats opina que la seguretat ciutadana ha empitjorat i no-més un 16% creu que ha millorat, o també el mateix Baròmetre. Afegeix que la seguretat és el primer motiu de preocupació per a un 20,2% dels barcelo-nins entrevistats, dada que surt de l‟enquesta en debat, però que no apareix en el resum que s‟ha distribuït.
Analitza, a continuació, l‟índex de victimització i formula aquestes cinc consideracions:
1a) Que un 20,3% dels barcelonins manifesten haver estat víctimes d‟algun delicte el 2007 i això vol dir 286.000 persones majors de setze anys, és a dir 780 persones al dia, però, a més, cal tenir present que l‟enquesta només es fa a residents a la Ciutat i, per tant, no té en compte els 7.000.000 de turistes que ens visiten cada any, ni tampoc la població flo-tant que ve diàriament a la nostra ciutat.
2a) Que han augmentat els delictes contra la se-guretat personal i contra els comerços i negocis.
3a) Que els districtes de Ciutat Vella i de l‟Eixample es consoliden com els territoris on es con-centra la major part dels delictes, concretament un 50%, i això coincideix amb les dades facilitades en el Consell de Seguretat Ciutadana, segons les quals només a l‟Eixample el 2007 es varen produir 48.000 delictes i faltes i a Ciutat Vella altres 49.000; per tant, potser valdria la pena reclamar, però la Sra. Escarp no ho ha fet, la finalització de les obres de la Caser-na dels Mossos de l‟Eixample que porten anys d‟endarreriment.
4a) Que un 58% dels fets delictius no arriben a ser denunciats i això el govern ho ventila dient que es tracta de fets poc greus, però ell també creu que s‟hi suma un altre motiu: que molta gent es pregunta de què serveix denunciar si al cap de poc la persona denunciada torna a ser al carrer; per tant, ha d‟inquirir com el govern municipal pensa abordar el fenomen de la multireincidència.
5a) Que es pregunta per què en els documents que s‟han facilitat als mitjans de comunicació i als membres d‟aquest Plenari no consta la valoració que
fan els ciutadans de Barcelona sobre els nivells de civisme; i suposa que aquesta dada s‟amagà fins ahir a la tarda perquè tal valoració havia baixat 4 punts.
Diu, en conclusió, que el govern municipal ha de-mostrat la seva incapacitat per a desenvolupar políti-ques de lluita contra la inseguretat; que als tres anys d‟haver-se produït el desplegament dels Mossos d‟Esquadra a la nostra ciutat, encara no se sap on són els 3.400 o 4.000 agents d‟aquest Cos que re-clamava l‟alcalde Clos; que li agradaria saber fins quan es continuarà amb un model de Guàrdia Urba-na tan allunyat de les necessitats dels ciutadans i com es pensa abordar el fenomen de la multireinci-dència; i que el govern municipal pot continuar fent tots els estudis que vulgui, però ha arribat l‟hora de presentar solucions i, per tant, vol saber què pensa fer l‟equip de govern per millorar la seguretat a la nostra ciutat.
El Sr. Villagrasa agraeix, d‟entrada, que la Sra. Escarp recollís la proposta del Grup del Partit Popu-lar de presentar aquest informe en el Plenari de l‟Ajuntament, encara que troba curiós que el mateix dia en què es tingué la sessió de la Comissió de Seguretat i Mobilitat ja fos presentat a la premsa.
Entrant, a continuació, en el contingut de tal infor-me, troba que les dades que hi figuren no són gens positives perquè són les pitjors dels 25 anys en què s‟ha vingut fent aquesta enquesta: i, així, del 2004 ençà hi ha un percentatge de victimització que supe-ra el 20%, xifsupe-ra que és molt pitjor que el 14 i el 16 per 100 dels anys 1999 i 2000 i, per tant, resulta evident que Barcelona té un problema de seguretat i això el govern municipal ho ha d‟admetre i afrontar; que l‟informe mostra tres districtes, els de Ciutat Vella, l‟Eixample i Sants-Montjuïc, on es concentra la major conflictivitat delictiva i també altres tres districtes, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Sant Martí, amb xifres també molt preocupants; i que la centralitat d‟alguns districtes obliga a fer un esforç policial més gran i a cercar una millor coordinació policial entre la Guàrdia Urbana, els Mossos d‟Esquadra i la Policia Nacional. Afegeix que aquesta necessitat de coordinació l‟obli-ga a recordar que el Grup del Partit Popular sempre ha reclamat més Mossos d‟Esquadra per a la nostra ciutat i ara el govern municipal s‟apunta a aquesta tesi en reconèixer que a Barcelona manquen Mossos d‟Esquadra; i que en l‟esmentada sessió de la Co-missió de Seguretat i Mobilitat, la Sra. Escarp no va saber concretar el nombre d‟agents dels Mossos d‟Esquadra que havien reforçat l‟operació estiu a la nostra ciutat.