Ba r c e l o n
a
c t i va
6
8
12
16
18
20
32
34
58
90
104
INDEX
Salutació de l’Alcalde.
Una fàbrica de futur
Joan Clos
Alcalde de Barcelona
Transformant la ciutat des de
les persones i amb les persones
Maravillas Rojo
Presidenta de Barcelona Activa
El Vapor de la Llana, fàbrica
pionera al Poblenou
Sempre obrers
Josep M. Huertas
Periodista
Concepte del projecte:
Maó i Llum
Núria Monfort
Arquitecta
De fàbrica industrial a
equipament 7@
quipament 7@
Rehabilitant Can Jaumandreu
Escoles-Taller,
Aprendre treballant i treballar
aprenent
Aprendre un ofici recuperant
Can Jaumandreu
Can Jaumandreu avui
Un equipament de Barcelona Activa
per a la millora
de l’ocupació
Els protagonistes del canvi
Textos en castellano
Les persones protagonistes del canvi
De fàbrica tèxtil a nou espai per a la millora de l’ocupació
Can Jaumandreu 7
La societat del coneixement és més que tecnologia: és també la
cultura, els serveis avançats i l’excel·lència en els oficis
La societat del coneixement és inclusiva. Tothom hi ha de trobar encaix, en la mesura de la
seva ambició i capacitat, perquè no podríem ser una societat avançada sense ser alhora una
societat generosa. No podria funcionar aquesta societat si només una part de nosaltres
fós-sim útils. Els nois que han treballat a Can Jaumandreu, els nois de l’escola-taller –de totes les
escoles-taller—, no havien congeniat amb l’ensenyament convencional, no hi estaven fets,
però han trobat lloc en l’ensenyament alternatiu, pràctic, abocat a la feina. No hi ha seguretat
personal més sòlida que la de saber fer allò que fem; que la de fer allò que sabem fer. I
Bar-celona, que té una importantíssima tradició d’oficis –el modernisme, al capdavall, és això—els
ha donat aquest camí. Avui les necessitats constructives són unes altres, i ja no calen experts
en forja sinó hàbils en la instal·lació de les plaques solars. Can Jaumandreu els ha donat un
ofici, com els oficis d’abans, però posat al dia. Pura tradició barcelonina. Ja veieu com els
temps canvien sense mudar del tot.
Can Jaumandreu, el passat pletòric de futur
La formació és doncs la peça vertebral de la societat d’avui i de demà. Aquests joves han
re-but alhora una destresa i una oportunitat d’integració. La ciutat té obligació de donar
respos-ta als problemes de tothom. I estic encanrespos-tat que aquesrespos-ta experiència de formació i d’accés
al treball –en definitiva d’entrar en bones condicions a la societat adulta— l’hagin compartida
joves de tot arreu, barcelonins nous i barcelonins de sempre als que la ciutat ha donat
l’o-portunitat de créixer en tots els sentits. Can Jaumandreu és així un símbol. És el passat
ple-tòric de futur, l’essència mateixa de la Barcelona de demà.
6 Can Jaumandreu
Res de tan suggeridor com la carcassa d’una antiga fàbrica, aquests edificis tan bells i
enigmàtics. Un cop d’ull ens diu quan va ser construït però no ens permet endevinar què
s’hi feia, darrera els murs i les escuetes finestres. I, si ens situem avui en el Poblenou,
tam-poc podem endevinar què s’hi fa, en les antigues fàbriques. Barcelona s’està espolsant el
passat manufacturer per avançar cap a la societat del coneixement, l’únic horitzó possible
per una ciutat que aspira a mantenir la seva competitivitat, la seva capacitat d’innovació.
La ciutat viva és sempre la ciutat mutant, la ciutat que conserva i alhora transforma.
La ciutat viva és sempre la ciutat mutant, la ciutat que conserva
i alhora transforma
El vell Poblenou canvia de pell. Hi ha el cor històric tan potent, el nou barri nascut a
l’escalf dels Jocs Olímpics del 92 i ara el districte tecnològic del 22@, on la
ciutat-ba-rreja tot ho agrupa: l’activitat productiva –indústria neta—i la residència i el comerç.
Aquestes tres textures fan el Poblenou del segle XXI. Les xemeneies de les antigues
fàbriques marquen els passos com si fossin xinxetes en un mapa. I aquí tenim Can
Jaumandreu, una peça de la potència tèxtil catalana del XIX i part del XX transmutada
en una peça de la societat del coneixement del segle XXI. Tecnologia? No: formació.
La societat del coneixement no és només tecnologia punta. És molt més un entramat
complex en el qual pesen per igual la tecnologia, la cultura, els serveis avançats i
l’ex-cel·lència en els oficis. I aquí, en aquest últim apartat, Barcelona i Can Jaumandreu hi
tenen molt a dir.
Salutació de l’Alcalde
Una fàbrica de futur
Joan Clos
Can Jaumandreu 9
Barcelona ha avançat en ocupació. Cada cop hi treballen més persones. La taxa
d’ocu-pació –d’homes i dones– és equiparable a l’europea i els nostres joves estan més ben
preparats que mai, tot i que encara hem de seguir avançant en aquest camí.
Joves que aprenen un ofici en un entorn de treball real i
contribueixen a millorar la ciutat
Però aquesta no és la situació per a tothom. Prop d’un vint per cent dels nois i noies de
Barcelona tenen problemes de fracàs escolar. Escolaritzacions inacabades, repeticions
de cursos i desmotivació, posen a aquests joves, just a l’inici de la seva vida adulta, en
una posició molt feble de cara al treball. Per als joves sense cap titulació ni cap
experièn-cia laboral, l’entrada al mercat de treball pot esdevenir molt difícil i això comporta una
creixent inseguretat, frustració i l’inici d’un procés d’exclusió social que, com més
avan-ça, més difícil és de revertir.
D’altra banda, les empreses volen persones amb ofici, amb experiència en el treball,
amb hàbits laborals plenament integrats, com la puntualitat, la seguretat o el treball en
equip. Hi ha molts sectors que busquen persones amb ofici, i no les troben fàcilment.
Les empreses busquen persones amb ofici i experiència laboral
El programa d’Escoles-Taller va néixer ara fa prop de vint anys per tal de contribuir a que
persones joves aturades amb formació incompleta aprenguessin un ofici en un entorn de
treball real, i ho fessin realitzant un projecte d’interès col·lectiu. Els joves combinen
for-mació i experiència, són contractats i mantenen una relació laboral. Aprenen treballant i
8 Can Jaumandreu
Transformant la ciutat des de les persones
i amb les persones
Maravillas Rojo
Regidora d’Ocupació i Innovació
1 0 Can Jaumandreu Can Jaumandreu 11
treballen aprenent. El seu entorn pedagògic és el mateix que un entorn productiu normal
del seu ofici. I això facilita molt la seva inserció, perquè els empresaris poden veure la
se-va manera de treballar i els seus resultats.
Un altre element important de les Escoles-Taller és la seva contribució a l’autoestima
dels alumnes que hi participen quan veuen el resultat del seu treball. Han estat ells i elles
els qui han transformat un edifici en estat de ruïna en un equipament recuperat, amb unes
instal·lacions noves de trinca. Han estat els qui han fet que una necessitat ciutadana
ha-gi esdevingut una realitat.
Quan finalitzem les Escoles-Taller, organitzem un acte al que convidem els i les
alum-nes i els seus pares a conèixer el resultat del seu treball. Fa goig de veure la satisfacció
de pares i fills quan ho veuen. Molts nois i noies venen a explicar-nos on han trobat feina
i com els ha servit aquesta experiència. Alguns pares se’ns acosten –més discretament–
per agrair-nos que el seu fill o filla hagi encetat un nou camí. He de reconèixer que és un
dels moments en què la meva responsabilitat en el govern de la ciutat em crea una
ma-jor satisfacció personal.
Can Jaumandreu ha estat un dels exemples més paradigmàtics d’aquest tipus de
projectes. I ho és per diferents motius. En primer lloc, perquè és un edifici emblemàtic de
la tradició industrial de Barcelona. Un edifici que ens transporta a una època en què el
que avui coneixem com a Poblenou era un territori encara recentment guanyat a les
ma-resmes, un terreny de frontera on prenia cos un nou paradigma econòmic: la fàbrica
in-dustrial. És un edifici que ens testimonia l’esforç i la iniciativa de persones emprenedores
com l’Antoni Escubós o el Claudi Arañó, que van apostar per noves tècniques aleshores
revolucionàries i nous productes. I també ens recorda altres realitats d’aquella època
com la lluita obrera pels drets socials, el treball infantil o unes condicions poc salubres. Un
conjunt de realitats, d’iniciatives, de transformacions, de lluites que han conformat la
Bar-celona que avui coneixem.
Can Jaumandreu, un equipament on joves i grans, persones amb o
sense feina poden millorar en l'ocupació
Aquest edifici que ens transporta al passat, també ens permet construir el futur. Perquè
hem convertit Can Jaumandreu en un nou equipament de Barcelona Activa per a la
millo-ra de l’ocupació. Un equipament on joves i gmillo-rans, persones amb o sense feina poden
tro-bar orientació professional, aprendre un ofici, adquirir experiència professional, obtenir
aprenentatges tecnològics, etc.
L’illa de Can Jaumandreu acollirà també altres activitats amb sentit de futur com la
Universitat Oberta de Catalunya i un nou centre d’empreses, conformant, així, un nou
exemple del concepte d’illa 7@ que integra formació, tecnologia i empresa i que ha
d’es-devenir un element d’impuls en la transformació del Poblenou com a nou districte
pro-ductiu avançat.
Passat, present i futur es troben a Can Jaumandreu. Una realitat que ha estat
possi-ble mitjançant la contribució de moltes persones: arquitectes, monitors, personal de
Bar-celona Activa, serveis del Districte de Sant Martí i altres serveis municipals. Però molt
especialment és el resultat del treball, l’aprenentatge i la il·lusió dels 126 nois i noies que
van participar en l’Escola-Taller de Can Jaumandreu entre els anys 2001 i 2002. Aquest
lli-bre n’és un testimoni i un reconeixement de la seva tasca.
3.000 nois i noies han après un ofici en una escola taller
o casa d’oficis de Barcelona Activa
Però voldria anar més enllà i estendre aquest reconeixement als més de 3.000 nois i
noies que han après un ofici en una de les 30 Escoles-Taller i Cases d’Oficis de
Barcelo-na Activa en els darrers deu anys i que avui són bons paletes, pintors, guixaires,
enco-fradors, fusters, instal·ladors, jardiners, dissenyadors de pàgines web, administratius
digitals, animadors socio-culturals,…, i així fins a més de trenta oficis i noves ocupacions.
Com diu el monòlit a l’entrada, Can Jaumandreu és un exemple de com la
transfor-mació de la ciutat es fa des de les persones i amb les persones. Espero que puguem
les importacions de matèria primera. La producció de
llana barrejada significa un avantatge competitiu per
Escubós en aquesta època i creix de manera
espectacular passant de 23 telers a 200. La plantilla el
1868 és de 621 treballadors, dels quals 434 són dones i
54 són nens.
En aquest període de creixement, Antoni Escubós
s’associa amb un altre empresari tèxtil, Claudi Arañó i
Arañó, ajuntant les seves carteres de productes i els
processos de comercialització.
Arañó compta amb una fàbrica propera a La Llana
coneguda com Ca l’Aranyó1, situada al carrer Tànger,
que va ser construïda entre 1872-1874 pel mateix
mestre d’obres –Marimon Cot– que ampliarà el Vapor de
la Llana. En aquest moment cronològic, Claudi Arañó té
la fàbrica al carrer Jonqueres. En el moment que
accedeix a gran part de l’accionariat de l’empresa de
l’Escubós, inicien una expansió basada en els teixits de
mescla i per això amplien el Vapor de la Llana, fan Ca
l’Aranyó (futur parc audiovisual) i compren fàbriques a
Mollet i Santa Perpètua de la Mogoda.
L’empresa passa a denominar-se “Escubós y Arañó”el 1868 i és controlada per Claudi Arañó i el seu germà Enric. Aquesta unió fa de l’empresa el primer
contribuent industrial de Sant Martí.
1870
El creixement de la producció fa necessari ampliar les
sales de producció i s’encarrega al mestre d’obres
Josep Marimon i Cot el projecte d’una nova nau i una
xemeneia, projecte que va ser completat el 1873.
Aquesta és la nau i la xemeneia que avui es conserven.
La maquinària que s’hi instal·la és considerable per
a l’època: quatre generadors de vapor de 5 atmosferes
i quatre calderes cilíndriques de 60 CV de força
cadascuna.
1877-1879
El sector entra en crisi pels efectes d’uns aranzels que
afavoreixen les importacions de manufactures de llana.
1 2 Can Jaumandreu Can Jaumandreu 13
El Vapor de la Llana,
fàbrica pionera al Poblenou
El que avui coneixem com Can Jaumandreu correspon a
la fàbrica “La Llana”o “Vapor de la Llana”propietat de l’empresa Antonio Escubós y Ciaque posteriorment s’anomenarà Escubós y Arañó.
Tot i que la seva actual denominació correspon a
una altra fàbrica, situada al mateix carrer però uns
metres més avall, “Vapor la Llana”ha pres el nom de
“Can Jaumandreu”en un exemple més de desplaçament de la toponímia.
Aquesta denominació, si bé incorrecta des del punt
de vista històric, ha esdevingut generalitzada en l’ús
habitual del barri per la qual cosa s’ha mantingut aquest
nom per a l’equipament.
Principals fites històriques
1853
Antoni Escubós i Roure, fill de Mataró on la família
manté una fàbrica de teixits de Llana, s’estableix al
carrer Sant Joan de Malta per produir teixits de llana i
estam. Aquest emprenedor havia desenvolupat una
tècnica innovadora que combinava la producció en
telers mecànics de cotó i seda per a vestits de dona
que va patentar. L’empresa adopta el nom d’”Antonio
Escubós y Cia”. El primer edifici de la fàbrica, avui desaparegut, era rectangular i de quatre plantes,
segons un model propi de l’època.
L’indret on s’instal·la era conegut com el Prat de les
Febres i fins el segle XVIII era un territori humit i
pantanós entre Barcelona i Sant Martí de Provençals
utilitzat com a pastures pel bestiar i evitat per la por a
les malalties de les llacunes.
La localització pròxima al Moll de Llevant i
l’abundant presència d’aigua dels aqüífers i les llacunes
(d’aquí deriva el nom del veí carrer Llacuna) feien de
Sant Martí l’indret ideal per a la instal·lació i
desenvolupament de noves activitats industrials,
especialment les relacionades amb el sector del tèxtil.
1858
L’empresa Antonio Escubós y Cia., té un creixement espectacular i ocupa 139 operaris. En poc més de tres
anys l’empresa duplica la seva plantilla i ocupa ja 280
persones el 1861.
1861-1868
La guerra de secessió americana produeix la “fam de
cotó” (1861-1868) produïda per la retallada dràstica de
L’empresa passa d’ocupar entre 1.000 i 1.200 treballadors a
ocupar-ne uns 500 i es produeixen conflictes socials i
vagues.
Arañó reconverteix la producció cap el teixit de cotó i
segueix la seva expansió industrial.
1884
Mor Claudi Arañó i l’empresa passa a denominar-se “Viuda e Hijos de Claudio Arañó”. Una part del Vapor de La Llana segueix sent utilitzat pels Arañó però una altra part és
llogada a altres empreses, majoritàriament del sector tèxtil.
1921
S’afegeix una segona nau contigua a la de 1870 i que no
s’ha conservat.
1926
Una bona part de la fàbrica és comprada per l’empresa
de tints i acabats tèxtils Francesc Berenguel. La resta
segueix sent llogada a petites empreses encara
majoritàriament dedicades al sector tèxtil.
1967
La construcció d’habitatges a tocar de la fàbrica i la
planificació de l’obertura de la Rambla del Poblenou,
posen en entredit la continuïtat de l’activitat industrial a
la zona.
1978
El Vapor de la Llana passa per diversos propietaris i és
compartimentat en espais que s’omplen de petites
empreses i tallers, molts d’ells instal·lats en precari.
L’activitat tèxtil ja ha desaparegut.
1995
Durant els 90 continua l’ocupació per petits tallers.
L’edifici principal i la xemeneia són incorporats al catàleg
de patrimoni arquitectònic de la ciutat, la qual cosa
implicava el compromís de conservar i mantenir aquest
monument d’arquitectura industrial singular.
L’artista alemany Hans Haacke presenta un projecte a
la Fundació Tàpies que pretenia convertir el Vapor de la
Llana en una mena de vaixell amb una vela de lona de 170
m2que es penjaria de la xemeneia, que actuaria com a
màstil.
2000
L’Ajuntament adquireix els terrenys de l’antic Vapor de la
Llana i encarrega a Barcelona Activa la gestió del projecte
urbanístic per convertir tota l’illa en un equipament 7@ en
el marc del pla 22@bcn.
Es posa en marxa l’Escola-Taller “Can Jaumandreu”
que pretén recuperar l’edifici original de 1870.
2003
S’inaugura l’edifici restaurat per l’Escola-Taller i es posa
en marxa l’equipament Can Jaumandreude Barcelona Activa.
La rehabilitació d’aquesta antiga fàbrica s’ha fet
amb una gran sensibilitat per recuperar i posar en relleu
els elements més valuosos. L’Associació del Museu de la
Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de
Catalunya guardona aquest projecte amb un accèssit en
la dotzena edició dels Premis Bonaplatade restauració.
fàbrica, perquè era preferible el seu míser salari a les
despeses que generaven si anaven a escola. Les
jornades laborals solien durar onze hores sis dies a la
setmana –només es descansava el diumenge– i la
salubritat dels recintes fabrils era escassa, a causa
d’una atmosfera densa per la borra que deixaven els
teixits, unes olors desagradables i pesades en el gremi
del ram de l’aigua pels tints emprats, i pel molt soroll
causat pels telers...
Els treballadors vivien prop de la feina per dues
raons bàsiques: primer, els horaris eren tan esgotadors
que almenys no calia emprar massa temps en el
desplaçament i, a més, no existien transports públics tal
com els entenem avui dia. Els camins eren dolents i
generalment sense asfaltar. Agustí Prats, que va entrar a
treballar d’adolescent als anys 50 en una d’aquestes
fàbriques tèxtils, Can Parsons, recorda com a l’hivern
duien una llanterna per guiar-se enmig de la foscor, ja
que els carrers no estaven massa il·luminats, i estem
parlant ja del segle XX.
Fa uns anys la fàbrica hauria anat
segurament a terra per manca de
cultura protectora del patrimoni industrial
Les fàbriques grans, després d’una darrera revifalla a la
postguerra, van començar a fer figa i van anar tancant o
traslladant-se. El Vapor de la Llana, ocupada per uns
altres fabricants amb el pas del temps –Martí Rottier,
Francesc Berenguel, també dedicats al tèxtil– va
començar a ser dividit el 1976 en petits tallers com va
succeir també amb altres grans recintes industrials,
com ara Vicente Illa al carrer de Bolívia o Can
Saladrigas al carrer del Joncar. Era la manera de fer-los
rendibles. El temps de les grans indústries declinava al
Poblenou.
El temps de l’escola-taller
L’any 2000 l’Ajuntament, que havia passat a ser el
propietari de l’antiga fàbrica d’Antoni Escubós i Claudi
Arañó –el seu soci des del 1861–, va decidir conservar-la i
transformar-la en una escola-taller des de Barcelona
Activa, la seva agència de desenvolupament local que,
entre les seves activitats, promou la formació de joves
professionals experts en diversos oficis.
Fa uns anys la fàbrica hauria anat a terra perquè
encara no s’havia entrat en la cultura protectora del
patrimoni industrial, l’únic que posseeix el vell barri ex
industrial, segons l’arquitecte Jordi Fossas, president de
l’Arxiu Històric del Poblenou. És cert que alguns edificis
industrials havien canviat d’ús i s’havien preservat, fins i
tot molts anys abans, com ara Can Batlló, al carrer
d’Urgell, que va esdevenir Escola Industrial el 1908.
Tanmateix, el normal era procedir al seu enderroc per
dedicar el solar a uns altres usos. Si vencia l’interès
patronal, per descomptat s’hi feien pisos; si ho feia el
veïnal aliat amb l’Ajuntament, podia transformar-se en un
parc (La España Industrial i Pegaso), en un institut i un
centre cívic (La Sedeta), en un polisportiu i un centre
cívic (Can Felipa)...
El Poblenou no ha estat aliè a aquest moviment
paracultural. Un personatge somniador, però mal gestor,
Pierre Roca, va ser el pioner de transformar una vella
fàbrica del carrer dels Pellaires en Palo Alto, el lloc on ha
fet fortuna Javier Mariscal; el cas de Can Felipa ja l’hem
esmentat; la serralleria de Can Cadena, al carrer Ciutat
de Granada, és ara l’Institut Català de la Tecnologia; ja
s’ha fet públic que Ca l’Aranyó, el bonic i deteriorat
edifici fabril de maons del carrer de la Llacuna, formarà
part de la Ciutat Audiovisual; una escola-taller, també
organitzada des de Barcelona Activa, s’instal·la a Oliva
Artés, taller de fabricació de maquinària tèxtil que es va
salvar in extremis. El signe dels temps ha canviat i està
permetent salvaguardar alguns edificis industrials com a
patrimoni de la ciutat.
Tanmateix, hi ha uns casos especials en aquest
procés: que siguin obrers els seus usuaris en el Vapor
de la Llana, i pel que es veu els d‘Oliva Artés. Són
aprenents d’obrers ben formats professionalment i millor
tractats que els seus avantpassats, almenys en el
període de la seva formació, que han tornat als vells
murs industrials. Una paradoxa curiosa i alliçonadora.
Can Jaumandreu 17
Els temps han canviat molt des del llunyà 1853, quan
Antoni Escubós va fundar al carrer Sant Joan de Malta
una fàbrica de teixits de llana i estam, davant d’un indret
conegut com Prat de les Febres, nom que, més enllà del
pintoresc, dóna idea del grau d’insalubritat dels terrenys
triats. Ha passat més d’un segle i mig, però hi ha una
cosa que no ha variat: hi havia obrers que feien moure
les màquines de la indústria tèxtil i ara hi ha joves que
també treballen, aprenent oficis a Barcelona Activa,
l’organisme municipal que dóna ús al vell Vapor de la
Llana, nom popular o motiu de la fàbrica d’Escubós.
On fa un segle i mig hi havia obrers que
feien moure els telers, ara hi ha joves que
treballen aprenent oficis
Les fàbriques eren conegudes per motius, com es
desprèn de la lectura de la Guia de San Martínde
Provensals, de Josep Suñol, publicada el 1888. La fàbrica de filats de Joan Calvell era anomenada La
Corderia; Els Sacs era el nom popular de la fàbrica del
cànem dels germans Godó, que es farien més famosos
amb el diari que havien creat, La Vanguardia, que amb l’empresa tèxtil. Can Janas encara és un nom que la
gent gran aplica a les restes de la fàbrica de Joan
Framis, al carrer de la Llacuna, i Can Felipa ha
batejat el centre cívic aixecat sobre el que va ser la
fàbrica Càtex, de la família Vilà. Alguna vegada el motiu
tenia connotacions inquietants, com el topònim ja
esmentat de Prat de les Febres, i el de La Quarantena,
que era el nom que definia la fàbrica de Joaquim
Porxas, al Camí Antic de València, on sembla que va
existir un establiment per encabir persones que
arribaven a Barcelona portadores d’alguna febre
maligna.
El 1888 Sant Martí era la seu de 257 indústries de
tota mena, i en els espais que quedaven lliures van
aixecar les cases humils que fins fa quatre dies
constituïen els barris del Clot i del Poblenou, ja que la
resta del territori –la Verneda, el Besòs, la Maresma i la
Pau– eren simplement camps amb masies, una realitat
que va subsistir fins entrats els anys 50 del segle XX,
quan la immigració que arribava constantment va fer
aixecar polígons de cases sobre els camps de conreus
per donar-li aixopluc.
Al Vapor de la Llana treballaven bàsicament dones
–més del 80 per cent de la plantilla– i també es donava
feina a nens i nenes, ja que el treball infantil no es
prohibiria fins finals del segle XIX i les famílies obreres es
veien obligades a col·locar els seus fills també a la
1 6 Can Jaumandreu
Sempre obrers
Josep Maria Huertas
Can Jaumandreu 19
El recinte original de Can Jaumandreu, conegut també
per La Llana, comptava amb dues naus industrials amb
xemeneia. D’aquestes dues naus només se’n conserva
parcialment una, que és la que s’ha rehabilitat. Els
edificis estaven realitzats amb fàbrica de maó de planta
baixa i un pis amb coberta a dues aigües aguantada per
cavalls de fusta (en el cas de l’edifici de 1921, actualment
desaparegut, els cavalls eren metàl·lics).
L’edifici original té tres cruixies al seu interior,
formades per 40 pilars de fundició. Un dels aspectes
més interessants de l’edifici és el treball, en façana, de
les pilastres lligades per arcs rebaixats. Les obertures,
allargades i també amb arcs rebaixats, es situen entre
les pilastres. En el conjunt destaca també la xemeneia
de planta octogonal, que es manté en bon estat.
El primer projecte va ser realitzat per Josep
Marimon i Cot (Mestre d’Obres) per als senyors Escubós
i Arañó el 1870. Aquest va ser completat amb un nou
projecte del mateix mestre d’obres el 1873 per a Claudi
Arañó. Aquests projectes corresponen a l’edifici antic
que és el que s’ha conservat. Posteriorment, el 1921, es
va afegir una segona nau que va ser projectada per
Joaquim Vilaseca i Ribera (Arquitecte) per a Claudi Arañó
i Carolina Aragó i que no s’ha conservat.
Una façana de vidre que obre
l’equipament a la ciutat
L’edifici objecte del projecte va ser escapçat ja que una
part de la nau industrial va ser enderrocada quan es va
urbanitzar el carrer Perú. La nova façana que s’hi va
construir i que era la que es trobava en el moment de la
rehabilitació era de molt baix valor arquitectònic. Atès
doncs que era un edifici sense façana, s’ha optat per
explicar aquest fet amb la incorporació d’un mur cortina
de vidre que dóna al carrer Perú i que permet
visualitzar en part l’estructura original de l’interior.
L’accés principal de l’edifici s’obre a la via pública
mitjançant una passera de fusta que convida els usuaris
a entrar a l’equipament.
Exteriorment destaquen els elements de mansarda
que són com prismes de vidre clavats a la coberta de
teula i que fan de connectors entre els espais interior i
exterior de l’edifici. A banda d’aquests elements
singulars, la resta de l’edifici s’ha recuperat segons el
seu estat original, netejant la façana i restaurant les
seves parts deteriorades.
A l’interior cal remarcar que el tractament de les
tres plantes és radicalment diferent, en funció de l’ús a
què es destina cadascuna d’elles:
1 8 Can Jaumandreu
Concepte del projecte:
Maó i Llum
Núria Monfort i Cabané
Arquitecta
Planta baixa: “La bona praxis “
A la planta baixa es disposen els tallers d’oficis (fusteria,
serralleria, alumini...). En aquests mateixos tallers s’hi
han realitzat tots els treballs per dur a terme la pròpia
rehabilitació de l’edifici i perduraran en el temps per a
activitats de formació de nous treballadors. L’ús
condiciona totalment l’estructura de la planta. Els
accessos als tallers són independents i donen tots ells a
l’espai de circulació general. La circulació exterior es
recull i separa del límit de la finca amb una estructura
vidrada que dóna accés als vestuaris i a cadascun dels
tallers, i disposa de cinc sortides d’emergència.
Planta primera: “Contenidors de vidre “
A la primera planta es vol oferir la visual de la planta
típicament industrial per tal que s’entengui com un espai
únic i obert alhora que es puguin utilitzar dependències
totalment independents. Els aularis volen ser “elements
de mobiliari” que es dipositen a l’interior de l’edifici
original, com a caixes de vidre que mai no toquen al
sostre i respecten els pilars originals que les travessen...
Les divisions, quan arriben a les parets de la nau, es
tornen transparents, de manera que es pugui veure la
paret original totalment repicada des de qualsevol punt
en tota la seva longitud. El respecte per l’edifici original
es manté fins i tot als serveis, on es mantenen les parets
originals vistes i tant sols s’enrajola l’obra de nova
construcció.
Les golfes: “El descobriment de la llum”
Les golfes, planta especialment privilegiada en tots els
edificis d’aquestes característiques i que fins ara havia
estat destinada a un ús residual, es converteix en la
planta més noble. Les mansardes, totalment vidrades,
es converteixen en una font de llum natural, que doten
l’espai d’una claror que mai no havia conegut. Aquests
elements, però, volen mantenir el seu record del passat,
respectant la mateixa geometria que ha donat caràcter
a l’edifici durant més de 100 anys. La planta resta
totalment oberta, oferint una perspectiva que ens
transporta a un ambient quasi eclesiàstic que ofereix
excel·lents possibilitats per al treball i l’atenció als
usuaris. Fins i tot l’ascensor, totalment vidrat, respecta
aquesta visió que finalitza amb un salt al buit quan arriba
al mur cortina que configura la nova façana del carrer
2 0 Can Jaumandreu Can Jaumandreu 21
Un nou concepte d’equipament que integra activitat econòmica amb
formació i tecnologia
Si l’edifici de Can Jaumandreu és el testimoni d’una època –la Barcelona industrial–, la seva
transformació és el reflex d’una nova època de Barcelona, la del coneixement. Una Barcelona que
protagonitza un intens procés de transformació urbana, econòmica i social per afrontar amb bones
condicions els reptes i les oportunitats de la societat del coneixement.
Aquestes dues èpoques han tingut una especial incidència al territori de Sant Martí. El que fou
el “Manchester Català” és avui el territori que acull dues de les grans apostes de futur de la ciutat: el
Fòrum 2004, que completarà el litoral de llevant i crearà una potentíssima centralitat metropolitana
en un indret fins ara molt poc afavorit, i el projecte 22@bcn, que transforma espais industrials en
declivi del Poblenou en indrets especialment atractius per al desenvolupament d’activitats
econòmiques de nova generació, intensives en coneixement i respectuoses amb el medi urbà. Per
contribuir a l’impuls d’aquesta transformació del Poblenou, s’ha desenvolupat un nou concepte
d’equipament “7@” que integra activitat econòmica amb formació i amb tecnologia.
Un element d’impuls al projecte 22@bcn
L’illa de Can Jaumandreu es convertirà en un dels primers equipaments 7@ de la ciutat. Així, aquesta
illa integra un equipament de Barcelona Activa per a la millora de l’ocupació (que és l’edifici industrial
recuperat), un Centre de la Universitat Oberta de Catalunya –de propera construcció– i un futur
equipament de 4.600 m2per acollir activitats productives. Mitjançant la gestió de Barcelona Activa,
es desenvoluparà un model de gestió del sòl destinat a equipaments que multiplicarà la
complementarietat entre l’aprenentatge d’oficis, les polítiques actives d’ocupació, la formació, la
innovació, la divulgació i l’activitat empresarial.
De fàbrica industrial
a equipament 7@
Rehabilitant Can Jaumandreu
Escoles-Taller,
aprendre treballant
i treballar aprenent
Aprendre un ofici
recuperant
Can Jaumandreu 33
amb experiència. Des de 1994 fins a l’actualitat, Barcelona Activa ha gestionat un total de 21 Escoles-Taller i 9 Cases d’Oficis que han permès contractar prop de 3.000 joves aturats.
Aquests joves han après un ofici contribuint a la rehabilitació d’edificis públics com a equipaments i espais ciutadans, com ara Can Jaumandreu o la Farinera al Clot, la Boca Nord del Túnel de la Rovira, la Caserna de Sant Agustí, el Parc de Collserola, la Rambla del Carmel, els Jardins de Laribal, Torre Baró, Can Déu, la Fàbrica del Gas o l’antic Jardí Botànic a Montjuïc.
El Programa Escoles-Taller/Cases d’Oficis és un programa del Ministeri de Treball i Afers Socials, gestionat a Catalunya pel Departament de Treball i al qual hi poden concórrer administracions locals i entitats sense afany de lucre.
126 nois i noies han après cinc oficis
rehabilitant Can Jaumandreu
Amb l’Escola-Taller de Can Jaumandreu, un total de 126 joves s’han format i han treballat en algun dels cinc oficis que han estat necessaris per tal de rehabilitar els espais de la nau. Joves que, treballant aprenen i que aprenent treballen, han adquirit els coneixements, les destreses i les aptituds necessàries per al desenvolupament posterior dels oficis de paleta, lampista, serraller, fuster i instal·lador.
I han après els oficis aixecant les parets, netejant les façanes, construint les finestres, executant les
instal·lacions, ignifugant l’estructura metàl·lica de l’edifici o portant a terme el tancament amb alumini dels espais.
Els alumnes-treballadors que han participat a l’Escola-Taller han estan permanentment acompanyats i guiats per diferents monitors i experts en cadascun dels oficis i en cadascuna de les etapes d’aprenentatge i de l’itinerari cap a l’ocupació que segueixen. D’aquesta manera l’Escola-Taller de Can Jaumandreu ha comptat amb la participació d’un director, dos tècnics d’ocupació i set experts docents que són els que han seguit, guiat, orientat i ensenyat als joves les destreses, habilitats i competències necessàries per treballar. Entre les competències i destreses que els joves han après es posa especial èmfasi en què desenvolupin una cultura de seguretat en el treball mitjançant accions
específiques de seguretat laboral.
I han adquirit hàbits laborals i
una cultura de seguretat en el treball
Els joves participants a l’Escola-Taller de Can
Jaumandreu s’han caracteritzat en el seu conjunt per ser menors de 25 anys, estar a l’atur, partir de baixos nivells de qualificació, així com per la diversitat de procedències, amb la participació de diversos joves procedents del Magrib, Sud Amèrica, Àfrica
Subsahariana o Àsia.
La recuperació de l’edifici ha suposat una despesa de 2,7 milions d’euros i ha comptat també amb recursos del FEDER i el cofinançament municipal.
3 2 Can Jaumandreu
Barcelona Activa, l’agència de desenvolupament local de l’Ajuntament de Barcelona, té com a missió afavorir la creació d’ocupació i empreses de qualitat i amb sentit de futur. L’activitat de l’Agència posa un especial èmfasi en l’atenció als col·lectius amb més dificultats d’inserció professional. Un d’aquests col·lectius és el de joves amb dèficits formatius i en atur. A aquests joves va destinat el programa d’Escoles-Taller que els permet aprendre un ofici, treballant en un projecte d’interès col·lectiu i adquirint experiència laboral en un entorn de treball real durant un període de dos anys.
Escoles-Taller de Barcelona Activa:
Preparem bons professionals, en
ocupacions d’alta demanda, amb una
inserció del 80%
Així, el Programa d’Escoles-Taller comporta una gran professionalització de les persones que hi participen perquè combina l’adquisició de coneixements amb l’adquisició d’experiència laboral i d’hàbits laborals. Aquests aspectes fan que els alumnes-treballadors que hi participen siguin molt apreciats per les empreses en el mercat de treball. Cal destacar, també, que els oficis que aprenen són ocupacions amb una alta demanda en el mercat laboral. Com a conseqüència, s’aconsegueix un nivell d’inserció dels alumnes-treballadors molt alt, a l’entorn del 80%.
Barcelona Activa ha fet una aposta decidida per aquest tipus de programes que incorporen formació
Escoles-Taller,
Can Jaumandreu 35 3 4 Can Jaumandreu
Aprendre un ofici
recuperant Can Jaumandreu
La rehabilitació de Can Jaumandreu ha estat una obra complexa que ha implicat moltes activitats diverses. Les Escoles-Taller comporten el desenvolupament en paral·lel del projecte constructiu i del projecte
pedagògic, fent que es relacionin directament les activitats que es realitzen amb aprenentatges concrets.
Així, per exemple, a l’inici de l’obra va caldre enderrocar els elements obsolets amb les mesures de seguretat adequades i això va permetre que els alumnes-treballadors aprenguessin a picar murs amb maceta, escarpa i màquines, fent una correcta
utilització dels EPI’s (Elements de Protecció Individuals) i els mitjans de protecció col·lectius.
50 joves s’han professionalitzat
en l’ofici de paleta
Després, i per aixecar les parets dels nous espais, van aprendre a construir paraments de fàbrica ordinària amb maons, blocs de ciment i mamposteria. També van haver de construir les xarxes de canalització d’aigües, aprenent a construir bases de formigó a les rases per assentar canonades, a col·locar tubs o a construir arquetes.
També van aprendre els tipus d’aïllaments, així com la seva col·locació per a la coberta, a posar teules i canals. Per enrajolar les parets dels serveis i vestidors, els alumnes treballadors han hagut d’aprendre les tècniques d’arrebossat de paraments, tall i col·locació d’enrajolats en parets, sostres, arcs i elements singulars, etc.
37 joves han aconseguit
professionalitzar-se en l’ofici d’instal·lador
Per instal·lar la xarxa de desguassos, els alumnes-treballadors han hagut d’aprendre a col·locar baixants de PVC per recollir aigües pluvials i residuals. Han après a col·locar canonades, a muntar els sanitaris, a col·locar els elements i accessoris.
La instal·lació de la xarxa elèctrica, als alumnes-treballadors els ha reportat aprendre a instal·lar línies de baixa tensió i quadres elèctrics. Per muntar el sistema de climatització, els alumnes-treballadors han hagut d’aprendre a folrar conductes i collar-los entre ells i als aparells de climatització.
20 joves s’han professionalitzat
en l’ofici de fuster
Per fabricar i col·locar les 88 finestres abatibles i les 22 mansardes de les golfes, els alumnes treballadors han hagut d'aprendre a efectuar operacions de tall i mecanitzat en perfils, per tal d’obtenir despeçaments de tancaments
vidriats.
I per fabricar i col·locar el mur cortina a la façana principal, han après a muntar elements estructurals i de tancament del parament vidriat i accessoris de
mampares i tanques de galeries d’alumini.
L’edifici compta amb 2.400 m2de parquet que els
alumnes-treballadors que han participat a l’Escola-Taller
han après a tallar a peces amb una caladora, a col·locar-les i a encolar les juntes.
Han après també a fabricar i muntar les 28 portes de l’edifici, tots els plafons de les divisions de les aules i el moble de la recepció.
30 joves s’han professionalitzat
en l’ofici de pintor
Les columnes existents a l’interior de l’edifici han hagut de ser ignifugades, el que ha significat aprendre a sanejar estructures, respatllar-les i aplicar el revestiment de pintura adequat.
També han pintat els 4.000 m2de sostre i els 3.000
m2de parets existents en l’edifici, aprenent a barrejar
colors, preparar parets o arestar cantonades i pintar paraments verticals i horitzontals.
21 joves s’han professionalitzat
en l’ofici de serraller
Per fabricar i muntar les mampares de la primera planta, els alumnes treballadors han hagut d’aprendre a armar i unir, mitjançant soldadura, encastrat i
encargolat, elements d’acer al carboni.
La nova escala principal, l’escala d’emergència i les baranes els han permès aprendre a realitzar soldadures en xapes i perfils d’acer suau amb elèctrodes revestits rutil. També han incorporat com s’han de construir estructures i marcs de portes amb eines de tall i equips
de soldadura i muntatge de ferratges per fer les portes dels tallers.
Un equipament de Barcelona Activa
per a la millora de l’ocupació
5 8 Can Jaumandreu Can Jaumandreu 5 9 Amb la recuperació de Can Jaumandreu, la ciutat
disposa d’un nou espai per a la millora de l’ocupació. Un
espai que ofereix activitats de formació i experiència
dirigides a persones que busquen activament una
ocupació o volen millorar-la. Un nou espai que ha estat
rehabilitat per altres persones que, estant a l’atur, han
tingut l’oportunitat d’aprendre un ofici i qualificar-se
professionalment per al seu exercici.
Can Jaumandreu disposa d’un programa d’activitats
flexible i adaptat a les diferents necessitats
professionals tant de les persones aturades com de les
empreses que necessiten professionals preparats. Als
espais destinats a la formació de Can Jaumandreu s’hi
realitzen accions de formació ocupacional, accions de
formació per a l’adquisició de certificats de
professionalitat, accions de formació multimèdia i
aprenentatge informàtic.
Als tallers de Can Jaumandreu les persones en atur hi
poden aprendre oficis com el de serraller, fuster,
instal·lador, etc., en un entorn de qualitat i eminentment
pràctic. Aquests tallers ofereixen els materials i les
infrastructures per a altres Escoles-Taller i Cases d’Ofici
de Barcelona Activa.
Des dels dos punts d’informació i orientació per a
l’ocupació de Can Jaumandreu, els i les tècniques per a
l’ocupació de Barcelona Activa acompanyen les
persones aturades en el seu itinerari personal cap a
l’ocupació. A Can Jaumandreu s’ofereix informació
sobre el mercat de treball i sobre les millors estratègies
a seguir en funció de cada persona per trobar feina.
A l’espai per a la recerca de feina de Can Jaumandreu,
Barcelona Activa posa a l’abast de les persones en atur
recursos en règim d’autoús per buscar feina, preparar
el “currículum vitae” a través d’exemples i l’ordinador,
accedir a les ofertes de feina que hi ha a la premsa i a
Internet, i utilitzar els diferents recursos que a l’espai de
recerca de feina existeixen per preparar la millor
estratègia per trobar feina.
Can Jaumandreu és un exemple de què la Barcelona del
coneixement es construeix des d’una sòlida base de
lideratge industrial, amb una aposta per la formació de
les persones i una ferma vocació de cohesió social.
Can Jaumandreu avui:
un equipament de Barcelona Activa
per a la millora de l’ocupació
Can Jaumandreu ofereix:
Tallers per a l’aprenentatge d’oficis
Espai d’autoús de recerca de feina
Formació
Iniciació i perfeccionament en
tecnologies de la informació
Can Jaumandreu 9 1 Cristian Ezequiel Celestino, Ivan Cerro Molina, Raúl
Chaves Martínez, David Cirre López, Ricardo
Consuegra Penón, Mario Contreras Rojo, Israel Cortés
Álvarez, Fernando Cortés Flores, Alberto Costa Vaquier,
Daniel Criado Toledano, Gabriel Cuesta Tejedor, Bola
Damis, Manuel de la Rosa Benzal, Alex De Melero
Martín, Miguel Dominguez Vilchez, Mohamed Doutroi,
Alberto Duque Zalamea, Abdellah Echolly, Hicham El
Bakali Kasmi, Nour Eddine, El Filali Zizaoui, Said El
Gharbaoui, Mohamed El Kebdani, Moustapha El
Mourabit, Daniel Espejo Garizuain, Javier Espinola
Hinojosa, Javier Expósito Anglora, José Fajardo
Fajardo, Jéssica Farré Camacho, Garikoitz Fernández
González, Jordi Ignasi Funes Costa, Juan Antonio
Gabarre Muñoz, José Gámez Calvo, Jénnifer García
Aguilar, Virananda García Castellanos, Raúl García
Pascual, Jesús García Pérez, Hugo García Requena,
Jaime García Seguer, Nemo Gabriel Garrone Polanco,
Lucas Adrián Giménez Achimon, Sergio Giménez Núñez,
Bruno Giordano Oliveros, Javier Gómez Arriaza,
Joaquim Gómez Martínez, Francisco Agustín Gomez
Velasco, Jordi Gómez Vigo, Cristina Gonell Pardillo,
Cristian González Núñez, Miguel González Pisa, Brian
González Redondo, Carles González Rives, Yolanda
González Rodríguez, Óscar Gracía González, Marc
Granell Barranca, Rafael Gutiérrez Cabeza, Abel
Gutierrez Morales, Ahmed Hamdaoui, MD Harun,
Alejandro Herrera Hernández, Rajaul Hoque, Mustapha
Hrika, Felipe Hurtado Britto, Jakir Hussain, Mubashar
Hussain, Jordi Iglesias Bayes, Muhammad Ilyas,
Jonathan Juarez Utrilla, Brahim Kais Abalach, Ihsan
Khan, Youssef Mohamed Laantit Tamlakotani,
Boughaleb Laghzaoui, Kamal Lakti, Iván Lara Lara,
Mohammad Larbi el Haskouri, Alejandro Larripa
Rocamora, Ricardo Leal García, Alejandro Liendro
Cardalda, Javier Lloret Hurtado, Alex López García,
Jonatan López Gil, Abel López Mata, Maite López
Navarro, Alberto Lopo Guareño, Mohamed Louzari
Soufane, Senen Mampel Sánchez, Francisco Mangano
Jiménez, Mónica Manzano Durán, Isaac Marín Páramo,
Ángel Miguel Marta Damea, José Antonio Martín
Márquez, Jonatan Martín Márquez, Cristina Martín
Martín, Patricia Martín Martín, Juan Carlos Martín Reche,
Emilio Martínez Cazalis, Elliott Martínez Comín, Daniel
Martínez Domenech, Alexandre Martínez Gómez, Miguel
A. Martínez Vendrell, Cristian Melero Collado, Diego
Mellado Higueras, Luis Mestres Hornero, Salim Miah
Munsi, Sergey Minasyan, Jordi Molina Moncholi, Pablo
Molinero Trigares, Yehison Montero Pérez, Jordi
Montserrat Alcaraz, Abel Mora Campos, Anna Morales
9 0 Can Jaumandreu
Equip tècnic
Juan Manuel Aguilar Trufero, Pere Alvarado Crosas,
Mercedes Álvarez Sanz, Francesc Barril Estaran,
Encarna Bechini González, Remigio Benet Suarez,
Josep Camacho Garcia, José Cañada Belastegui, Ángel
Cardoso Enriquez, Carles Duran Dann, Manuel Egeda
Palmero, M Alejandro Ezquerra Escudero, Maria Isabel
Fafian GarcÍa, Claudi Fernández Royo, Francisco
Gallego Navarro, Pedro Gallego Serrano, Montse GarcÍa
Lorente, Salvador Giménez Fernández, Mercè Gómez
Bertolín, Jose Manuel Gómez Molina, Damian Herrándiz
González, Manuel Jurado García, Manuel Lata Cruz,
Adolfo López Alarcon, Pedro López Fernández,
Margarida Maestro Ortin, Marcos Mardones Espinoza,
Maria Martí Vilavella, Gerardo Mariano Martín
Buenaposada, Germán Martínez Antón, Loles Martínez
Caparrós, Juan Pedro Martínez Soriano, Ramon Melich
Vives, Sonia Moragrega Pallarols, Carlos Moralejo
Rodríguez, Ma del Mar Moreno López, Fernando Moya
Ruano, Pedro Navarro Rueda, Josep Oller Lacambra,
Joaquín Palos Ginés, Luis Querol Fernández, Yolanda
Ródenas Miró, Fernando Oscar Romagosa Reviriego,
Montserrat Sandalinas Rigual, Joan Lluis Sayago
Rodriguez, Antonio Serrano Calahorra, Juan Ramón
Teijeiro Fernández, Miquel Viñals Lozano, Pere Vives
Santa Eulàlia
Alumnes-treballadors
Yasir Abbas, Joynal Abiden Bhouyen, Janina Aguila
López, Bilal Ahsan, Jamal Ait Alali, Mohamed Ait
Chekkar, Juan Alemán Aaron, Daniel Alemany Vilaplana,
Hector Aliart Fernández, Youssef Alouate, Óscar
Alvárez Font, Elisabeth Alvarez García, Francisco José
Alvarez Ruiz, Manuel Amaya Vargas, Sergio Amo Prieto,
Karim Arbiine, Sergio Arenas García, Octavi Argenti
Morali, Mohammad Asif, Carmen Atienza del Castillo,
Ibrahim Bakhalakh, Alejandro Ballarin Martínez, Jaime
Ballesta Ondo, Ivan Barbero Cuadrado, Sergio Barbosa
Peñaranda, Carlos Aitor Barriga Segura, Shahzad
Basharat, Achraf Ben Abdelkrim Kalaa, Farid Ben
Moussa Abdel.lah, Manuel Benítez Delgado, Juan Benito
Lorenzo, Carlos Bernardo Jiménez, David Bilong Soler,
Judith Blasco Rodríguez, Soulaimaine Bouchaab, Jordi
Brixedo Gordillo, Joan Bueno Malla, Antonio Buzón
Gutiérrez, Jonatan Caldeira Gonçalves, Santiago Calvo
Martín, Jordi Cantera Alarcón, Daniel Caparrós Fresno,
9 2 Can Jaumandreu
Merino, Víctor Morales Ramos, Cristian Morano
Bonachera, Fco. José Morera Romero, Guillem Moure
Puchol, Víctor Movellán Mons, José Mula Caparros, Iván
Muñoz Melo, Mercè Mur Gambau, Cristian Mur Sánchez
Mariano Murillo Montilla, Syed Muzakkir Ali, Mariano
Navarro Alegre, Natalia Navarro Aragón, Raúl Navarro
Lacorte, Alejandro Navarro Val, Víctor Noguera Viruete,
Md Noor A. Alam, Abdellah Nourreddine, Daniel Obrador
Díaz, Emeka Odumade Nwaehi, Moses Okorotete,
Daniel Oliveras Muela, Daniel Orge Rodríguez,
Francisco Ortiz Martín, Alberto Pacheco Torres, Raúl
Paniagua Castillo, Jaume Pastor Capdevila, Cristina
Pastor Rodríguez, Carlos Pereda Frias, Alex Pérez
Codina, Roberto Pérez Ibañez, Jaume Pérez Romero,
German Porta Sánchez, Alberto Prado López, Miguel
Ángel Prado Nebra, José Puchol Caballero, Josep
Queral Mayol, Aziz Rachid, Jonatan Rambla Osuna,
Dennis Jonathan Ramírez Lizarbe, Daniel Ramoneda
Díaz, Marcos Relancio Bardaji, Eliseo Reyes Izaguirre,
Enrique Manuel Reyes Izaguirre, Jorge Ribares
Bautista, Abdelaziz Rifi, Ismael Rivero Fàbregas, José
Robles Martínez, David Roca Tobosso, Raúl Roche
Duran, Julián Rodríguez Cobo, Daniel Rodríguez
Hernández, Francisco Javier Rodriguez Moreno, Víctor
Rodríguez Trillo, Ramón Rojo Puerto, Alberto Romero
Arbues, Carlos Rubio García, Fernando Ruiz Cortés,
David Ruiz Moreno, Ihab Said Kamel Aldaya, Unai
Salaberria Orrico, Israel Sanchez Durán, Esteban
Sánchez Escude, Cristian Sánchez Ferriz, Javier
Sánchez Freile, Jonatan Sánchez Sánchez, Sergio
Santander Morcillo, Juan José Santiago Benzal, Jorge
Fabian Sarmiento Ordóñez, Ramón Sedó Arroyo, Marc
Sedó Arroyo, Francisco Segovia Sánchez, Javier Seguí
Merino, Patricio Sevilla Jurado, Said Siffer, Víctor
Silvestre Sánchez, Harwinder Singh Arnau Sistero
Martín, Artur Sola Aranda, David Soler Utrilla, Iván
Solsona Jofre, Ridouan Soufani, Xavier Suñol Ribas,
Hassan Tahiri, Cora Torres Ripoll, Ángel Trasobares
Carbonell, Elisa Valderas Rodríguez, Antonio Valero
Espejo, Francisco Vega Maza, Ignacio Vicente Serna,
Óscar Vicente Serna, Mario Victorio Soto, Xavier Vidal
Sirvent, Iván Vivar Walther, Rafael Vives Viejo, Jihad
Wahib El Mir, Mohamed Yassin Zghino, Javier Yuste
Argudo, Óscar Zabal Caston, Cristian Zamora
Carretero, Mohamed Zarouri, Erick Alberto Zavaleta
Las personas protagonistas del cambio
De fábrica textil a nuevo espacio para la mejora del empleo
Can Jaum
a
ndreu
106
108
110
112
114
116
117
119
121
INDICE
Saludo del Alcalde.
Una fábrica de futuro
Joan Clos
Alcalde de Barcelona
Transformando la ciudad desde
las personas y con las personas
Maravillas Rojo
Presidenta de Barcelona Activa
El Vapor de la Llana,
fábrica pionera en Poblenou
Siempre obreros
Josep M. Huertas
Periodista
Concepto del proyecto:
Ladrillo y Luz
Núria Monfort
Arquitecta
De fábrica industrial a
equipamiento 7@
Rehabilitando Can Jaumandreu
Escuelas-Taller,
Aprender trabajando y trabajar
aprendiendo
Aprender un oficio recuperando
Can Jaumandreu
Can Jaumandreu hoy
Un equipamiento de Barcelona Activa
para la mejora del empleo
Can Jaumandreu 107
Nada tan sugerente como el armazón de una antigua fábrica, esos edificios tan bellos y enigmáticos. Al echar un vistazo nos dice cuando fue construido pero no nos permite adivinar qué se hacía, detrás de los muros y las escuetas ventanas. Y, si nos situamos hoy en el Poblenou, tampoco podemos adivinar qué se hace en las antiguas fábricas. Barcelona se está deshaciendo del pasado manufacturero para avanzar hacia la sociedad del conocimiento, el único horizonte posible para una ciudad que aspira a mantener su competitividad, su capacidad de innovación. La ciudad viva es siempre la ciudad mutante, la ciudad que conserva y a la vez transforma.
La ciudad viva es siempre la ciudad
mutante, la ciudad que conserva y a la
vez transforma
El viejo Poblenou cambia de piel. Está el corazón histórico tan potente, el nuevo barrio nacido al abrigo de los Juegos Olímpicos del 92 y ahora el distrito tecnológico del 22@, donde la ciudad-mezcla lo agrupa todo: la actividad productiva —industria limpia—, la zona residencial y el comercio. Estas tres texturas
conforman el Poblenou del siglo XXI. Las chimeneas de las antiguas fábricas marcan las etapas como si fuesen chinchetas en un mapa. Y aquí tenemos Can
Jaumandreu, una pieza de la potencia textil catalana
1 0 6 Can Jaumandreu
del XIX y parte del XX transformada en una pieza de la sociedad del conocimiento del siglo XXI. ¿Tecnología? No: formación. La sociedad del conocimiento no es sólo tecnología punta. Es mucho más un entramado complejo en el cual pesan por igual la tecnología, la cultura, los servicios modernos y la excelencia en los oficios. Y aquí, en este último apartado, Barcelona y Can Jaumandreu tienen mucho que decir.
La sociedad del conocimiento es más que
tecnología: es también la cultura, los
servicios modernos y la excelencia en
los oficios
La sociedad del conocimiento es inclusiva. Todo el mundo tiene que encajar, en la medida de su ambición y capacidad, porque no podríamos ser una sociedad avanzada sin ser a la vez una sociedad generosa. Esta sociedad no podría funcionar si sólo una parte de nosotros fuésemos útiles. Los chicos que han trabajado en Can Jaumandreu, los chicos de la escuela-taller —de todas las escuelas-taller— no habían congeniado con la enseñanza convencional, no estaban hechos para ella, pero han encontrado su lugar en la enseñanza
alternativa, práctica, abocada al trabajo. No hay seguridad personal más sólida que la de saber hacer aquello que hacemos; que la de hacer aquello que sabemos hacer. Y Barcelona, que tiene una
importantísima tradición en los oficios —el modernismo, al fin y al cabo, es eso— les ha dado este camino. Hoy en día, las necesidades constructivas son otras, y ya no son necesarios expertos en forja sino profesionales hábiles en la instalación de las placas solares. Can Jaumandreu les ha dado un oficio, como los oficios de antes, pero puesto al día. Pura tradición barcelonesa. Ya veis como los tiempos cambian sin mudar del todo.
Can Jaumandreu, el pasado pletórico
de futuro
La formación es pues la columna vertebral de la sociedad de hoy y del mañana. Estos jóvenes han recibido a la vez una formación y una oportunidad de integración. La ciudad tiene la obligación de dar respuesta a los problemas de todo el mundo. Y estoy encantado de que esta experiencia de formación y de acceso al trabajo —en definitiva, de entrar en buenas condiciones a la sociedad adulta— la hayan compartido jóvenes de todo el mundo, barceloneses nuevos y barceloneses de siempre a los que la ciudad ha dado la oportunidad de crecer en todos los sentidos. Can Jaumandreu es así un símbolo. Es el pasado pletórico de futuro, la esencia misma de la Barcelona del mañana.
Saludo del Alcalde
Una fábrica de futuro
Joan Clos
Can Jaumandreu 109
Barcelona ha avanzado en empleo. Cada vez trabajan más personas. La tasa de ocupación —de hombres y mujeres— es equiparable a la europea y nuestros jóvenes están mejor preparados que nunca, a pesar de que aún tenemos que seguir avanzando en este camino.
Jóvenes que aprenden un oficio en un
entorno de trabajo real y contribuyen a
mejorar la ciudad
Pero esta situación no la comparte todo el mundo. Cerca de un veinte por ciento de los chicos y chicas de Barcelona tienen problemas de fracaso escolar.
Escolarizaciones inacabadas, repeticiones de cursos y desmotivación, ponen a estos jóvenes, justo al inicio de su vida adulta, en una posición muy débil de cara al trabajo. Para los jóvenes sin ninguna titulación ni ninguna experiencia laboral, el paso al mercado de trabajo puede resultar muy difícil y eso comporta una creciente inseguridad, frustración y el inicio de un proceso de exclusión social que, cuanto más avanza, más difícil es revertir.
Por otra parte, las empresas quieren personas con oficio, con experiencia en el trabajo, con hábitos laborales plenamente integrados, como la puntualidad, la seguridad o el trabajo en equipo. Hay muchos sectores que buscan personas con oficio, y no las encuentran fácilmente.
Las empresas buscan personas con oficio
y experiencia laboral
El programa de Escuelas-Taller nació hace ahora cerca de veinte años para contribuir a que personas jóvenes paradas con formación incompleta aprendiesen un oficio en un entorno de trabajo real, y lo hiciesen realizando un proyecto de interés colectivo. Los jóvenes combinan formación y experiencia, se les contrata y mantienen una relación laboral. Aprenden trabajando y trabajan aprendiendo. Su entorno pedagógico es el mismo que un entorno productivo normal de su oficio. Y eso facilita mucho su inserción, porque los empresarios pueden ver su manera de trabajar y sus resultados.
Otro elemento importante de las Escuelas-Taller es su contribución a la autoestima de los alumnos que participan, cuando ven el resultado de su trabajo. Han sido ellos y ellas quienes han transformado un edificio en ruinas en un equipamiento recuperado, con unas instalaciones totalmente nuevas. Han sido ellos quienes han hecho que una necesidad ciudadana se haya convertido en una realidad.
Cuando damos por concluidas las Escuelas-Taller, organizamos un acto al que invitamos a los alumnos y a sus padres para que conozcan el resultado de su trabajo. Hace ilusión ver la satisfacción de padres e hijos cuando lo ven. Muchos chicos y chicas vienen a
1 0 8 Can Jaumandreu
explicarnos dónde han encontrado trabajo y cuánto les ha servido esta experiencia. Algunos padres se nos acercan —más discretamente— para agradecernos que su hijo o hija haya empezado un nuevo camino. Tengo que reconocer que es uno de los momentos en que mi responsabilidad en el gobierno de la ciudad me crea una mayor satisfacción personal.
Can Jaumandreu ha sido uno de los ejemplos más paradigmáticos de este tipo de proyectos. Y lo es por diferentes motivos. En primer lugar, porque es un edificio emblemático de la tradición industrial de Barcelona. Un edificio que nos transporta a una época donde lo que hoy conocemos como Poblenou era un territorio recién ganado a las marismas, un terreno frontera donde tomaba cuerpo un nuevo paradigma económico: la fábrica industrial. Es un edificio que da fe del esfuerzo y la iniciativa de personas emprendedoras como Antoni Escubós o Claudi Arañó, que apostaron por nuevas técnicas entonces revolucionarias y nuevos productos. Y también nos recuerda otras realidades de aquella época como la lucha obrera por los derechos sociales, el trabajo infantil o unas condiciones poco salubres. Un conjunto de realidades, de iniciativas, de transformaciones, de luchas que han conformado la Barcelona que hoy conocemos.
Can Jaumandreu, un equipamiento donde
jóvenes y mayores, personas con o sin
trabajo pueden mejorar su carrera
profesional
Este edificio, que nos transporta al pasado, también nos permite construir el futuro. Porque hemos
convertido Can Jaumandreu en un nuevo equipamiento de Barcelona Activa para la mejora del empleo. Un equipamiento donde jóvenes y mayores, personas con o sin trabajo pueden encontrar orientación profesional, aprender un oficio, adquirir experiencia profesional, obtener formación tecnológica, etc.
La manzana de Can Jaumandreu acogerá también otras actividades con sentido de futuro como la
Universitat Oberta de Catalunya y un nuevo centro de empresas, conformando así un nuevo ejemplo del concepto de manzana 7@ que integra formación, tecnología y empresa y que ha de suponer un elemento de impulso en la transformación de Poblenou como nuevo distrito productivo avanzado.
3.000 chicos y chicas han aprendido un
oficio en una escuela-taller o casa de
oficios de Barcelona Activa
Pasado, presente y futuro se dan cita en Can Jaumandreu. Una realidad que ha sido posible mediante la contribución de muchas personas: arquitectos, monitores, personal de Barcelona Activa, servicios del Distrito de Sant Martí y otros servicios municipales. Pero muy especialmente es el resultado del trabajo, el aprendizaje y la ilusión de los 126 chicos y chicas que participaron en la Escuela-Taller de Can Jaumandreu entre los años 2001 y 2002. Este libro es un testimonio y un reconocimiento a su tarea.
Pero querría ir más allá y extender este
reconocimiento a los más de 3.000 chicos y chicas que han aprendido un oficio en una de las 30 Escuelas-Taller y Casas de Oficios de Barcelona Activa en los últimos diez años y que hoy son buenos albañiles, pintores, escayolistas, encofradores, carpinteros, instaladores, jardineros, diseñadores de páginas web, administrativos digitales, animadores socio-culturales, y así hasta más de treinta oficios y nuevas
ocupaciones.
Como dice el monolito de la entrada, Can
Jaumandreu es un ejemplo de cómo la transformación de la ciudad se hace desde las personas y con las personas.Espero que podamos seguir abriendo camino a otros muchos jóvenes.
Transformando la ciudad
desde las personas y con las personas
Maravillas Rojo
