• No se han encontrado resultados

Espai europeu d educació superior: la nova estructura de l educació superior. Els nous graus i postgraus

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Espai europeu d educació superior: la nova estructura de l educació superior. Els nous graus i postgraus"

Copied!
15
0
0

Texto completo

(1)

Cursos de formació per a la

promoció horitzontal interna

Espai europeu d’educació superior:

la nova estructura de l’educació superior.

Els nous graus i postgraus

Grup A: tema 26

Grup B: tema 22

__________________________________________________

Oficina de Convergència i Harmonització Europea

© Juan José Montaño Moreno i Maria Palou Oliver

(2)

I. Introducció: l’espai europeu d’educació superior

Des de 1998, amb la Declaració de la Sorbona, a Europa s'ha iniciat un procés per promoure la convergència entre els sistemes nacionals d'educació superior. La creació de l’espai europeu d’educació superior (EEES) es descriu com un procés orientat a harmonitzar els programes de les distintes universitats amb la finalitat d’aconseguir una plena compatibilitat i comparabilitat dels sistemes de l’educació superior.

La Declaració de Bolonya (1999), subscrita pels ministres d’educació de 29 països europeus, marca l’inici oficial del procés de convergència vers un espai europeu d’educació superior, en el qual participen tots els Estats membres de la Unió Europea i altres països europeus de propera adhesió, i que marca l’any 2010 com a data de finalització. La construcció de l’EEES consta de tres eixos principals: l’eix del reconeixement, l’eix de la qualitat i l’eix de l’estructura de les titulacions:

Eix del reconeixement: té com a fi la creació i la implementació d’una sèrie d’eines com ara el crèdit europeu, també anomenat ECTS (European Credit Transfer and Accummulation System), el suplement europeu al títol, l’ús dels resultats d’aprenentatge com a descriptors de les titulacions, i d’altres que volen engegar i potenciar la mobilitat dels estudiants, professors i personal administratiu del món de l’educació superior a Europa.

Eix de la qualitat: vol aconseguir un nivell d’excel·lència que faciliti el reconeixement de les qualificacions i els títols arreu d’Europa. D’altra banda, aquest eix engega els processos d’avaluació i acreditació dels nous estudis, per aconseguir la millora contínua del sistema educatiu.

Eix de l’estructura de les titulacions: el nou sistema de titulacions ha de basar-se en dos nivells nítidament diferenciats, denominats, respectivament, grau i postgrau, que, en conjunt, s’estructuren a la vegada en tres cicles.

(3)

Els eixos de l’EEES

Reconeixement

Estructura

EEES

Qualitat

A Espanya s’inicia la transformació dels ensenyaments universitaris oficials, d’acord amb les línies generals emanades de l’EEES, mitjançant la promulgació dels reials decrets següents:

Reial decret 55/2005, de 21 de gener, pel qual s’estableix l’estructura dels ensenyaments universitaris i es regulen els estudis universitaris oficials de grau.

Reial decret 56/2005, de 21 de gener, pel qual es regulen els estudis universitaris oficials de postgrau.

Reial decret 1509/2005, de 16 de desembre, pel qual es modifiquen el Reial decret 55/2005, de 21 de gener, pel qual s’estableix l’estructura dels ensenyaments universitaris i es regulen els estudis universitaris oficials de grau, i el Reial decret 56/2005, de 21 de gener, pel qual es regulen els estudis universitaris oficials de postgrau.

II. Estructura actual de les titulacions

El sistema universitari espanyol inclou, en l’actualitat, tres tipus de titulacions: Titulacions de primer cicle

Titulacions de segon cicle

Titulacions de primer i segon cicle sense títol intermedi (denominades de cicle llarg) Des de les titulacions de primer cicle, una vegada obtingut el corresponent títol oficial, es pot accedir a determinats estudis de segon cicle, tant corresponents a titulacions de cicle llarg com a carreres de sols segon cicle.

(4)

Quan ja es té un títol de segon cicle, es pot accedir als estudis de tercer cicle, que permeten obtenir el grau de doctor. El tercer cicle es compon de dues fases, una fase docent que conclou amb l'obtenció del Diploma d'Estudis Avançats (DEA), i una fase de realització de la tesi doctoral, que, una vegada llegida, dóna lloc a l'obtenció del títol de doctor.

Estructura actual de les titulacions

III. Nova estructura de les titulacions

L’estructura d’estudis universitaris proposada per la Declaració de Bolonya es fonamenta sobretot en tres principis: a) establiment de dos nivells diferenciats, b) seqüenciació d’estudis més flexible, i c) reducció del temps de formació de l’estudiant per obtenir el primer títol. Per tal d’aconseguir aquests objectius, es proposa un itinerari d’estudis basat en dos nivells, grau o postgrau, estructurats en tres cicles:

1. El primer nivell, de grau (primer cicle) (entre 180 crèdits: tres anys, i 240 crèdits: quatre

(5)

junt amb altres d’orientats a la preparació per a l’exercici d’activitats de caràcter professional. La superació del cicle donarà dret a l’obtenció del títol corresponent.

2. El segon nivell, de postgrau (segon i tercer cicle), per accedir al qual serà necessari haver superat el primer, donarà lloc a l’obtenció dels títols de màster i doctor. El segon

cicle (entre 60 crèdits: un any, i 120 crèdits: 2 anys) dels estudis universitaris estarà

dedicat a la formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinari, dirigida a una especialització acadèmica o professional o bé a promoure la iniciació en tasques investigadores. La superació del cicle donarà dret a l’obtenció del títol de màster. El

tercer cicle dels estudis universitaris tindrà com a finalitat la formació avançada de

l’estudiant en les tècniques d’investigació, podrà incloure cursos, seminaris i altres activitats dirigides a la formació investigadora, i inclourà l’elaboració i la presentació de la tesi doctoral corresponent, consistent en un treball original d’investigació. La superació del cicle donarà dret a l’obtenció del títol de doctor.

Nova estructura de les titulacions

L’estructura d’estudis que preconitza el model europeu és més oberta que la que té el sistema espanyol actual. Partint de la nova concepció de l’educació com un procés que no s’acaba amb l’obtenció d’un primer o d’un segon títol, sinó que s’esdevé per acumulació al llarg de la vida

(6)

(lifelong), el model europeu d’estructuració de títols concep un estudiant que entra i surt del sistema universitari diverses vegades al llarg de la seva existència, i això ho ha de poder fer en diversos àmbits territorials i en diversos estudis sense veure penalitzades les seves decisions de canvi. Aquesta nova estructuració, doncs, és una qüestió que afecta l’arrel del sistema de titulacions.

El primer nivell: el grau

El primer cicle dels estudis universitaris comprèn ensenyament bàsic i de formació general, i està orientat a la preparació per a l’exercici professional. És a dir, els objectius formatius dels ensenyaments oficials de grau tenen una orientació professional, han de proporcionar una formació universitària en la qual s’integrin harmònicament les competències genèriques bàsiques, les competències transversals relacionades amb la formació integral de les persones i les competències més específiques que possibilitin una orientació professional que permeti als titulats una integració en el mercat de treball.

Aquestes titulacions es dissenyen en funció d’uns perfils professionals i d’un objectius que han de fer menció expressa de les competències (coneixements, capacitats i habilitats) que es volen assolir.

Els títols de grau tindran un caràcter terminal (com el que actualment tenen les titulacions de primer cicle), però a diferència del model actual, seran menys especialitzats. Hauran de procurar l’accés a múltiples títols de postgrau, defugint el caràcter estanc actual dels primers cicles i els segons cicles d’estudis diversos, tot i ser molt similars d’origen.

El Reial decret 55/2005, de 21 de gener, estableix l’estructura dels estudis universitaris i regula els estudis universitaris oficials de grau. A continuació, es descriuen els aspectes fonamentals del capítol III d’aquest Reial decret que fan referència als títols oficials de grau:

Article 9. Establiment dels títols universitaris oficials de grau

1. Els títols universitaris de grau que tinguin caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional, així com les directrius generals pròpies dels plans d’estudis que s’hagin de cursar per obtenir-los, s’han d’establir per mitjà d’un reial decret del Consell de Ministres, bé per iniciativa pròpia, amb l’informe previ del Consell de Coordinació Universitària, o bé a proposta d’aquest Consell,

(7)

segons el que disposa l’article 34 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats. [...]

3. Per establir un títol oficial de grau, l’informe del Consell de Coordinació Universitària ha de contenir una referència expressa, almenys, als aspectes següents:

a) Denominació específica del títol, nombre total de crèdits, continguts formatius comuns i nombre mínim de crèdits assignats a cadascun d’aquests.

b) Especificació dels objectius del títol, així com dels coneixements, les aptituds i les destreses que s’han d’adquirir per obtenir-lo amb referència a la concreció d’aquests en els continguts formatius comuns.

c) El perfil professional associat al títol.

d) Rellevància del títol per al desenvolupament del coneixement i per al mercat laboral espanyol i europeu.

e) Justificació de la seva incorporació al Catàleg de títols universitaris oficials en la qual s’ha de considerar particularment la seva adequació amb les línies generals que emanen de l’Espai Europeu d’Educació Superior. [...]

5. El reial decret pel qual s'estableix un títol universitari oficial de grau s'ha d’adoptar de conformitat amb les directrius generals comunes que preveu aquest Reial decret i ha d’incloure les corresponents directrius generals pròpies. [...]

Article 10. Directrius generals comunes

1. El nombre total de crèdits dels ensenyaments i activitats acadèmiques conduents a l'obtenció dels títols oficials de grau està comprès entre 180 i 240.

2. Es poden excloure d'aquest còmput els crèdits corresponents a la realització del projecte de fi de carrera i les pràctiques tutelades quan aquests derivin de normes, decisions o pràctiques comunes establertes a la Unió Europea [...]. Les directrius generals pròpies de cada títol han d’establir les condicions per a la realització d'aquests treballs. [...]

4. Tots els plans d'estudis conduents a l'obtenció d'una mateixa titulació oficial han de tenir el mateix nombre de crèdits.

5. Les directrius generals pròpies d'aquests títols no poden incorporar el reconeixement oficial d'especialitats i s'orientaran a l'adquisició d'una qualificació professional amb significació en l'àmbit laboral.

(8)

Article 11. Directrius generals pròpies

1. Les directrius generals pròpies corresponents a cada títol específic de grau han de determinar el nombre de crèdits dels plans d’estudis que han de ser superats per obtenir el títol oficial corresponent.

2. Les directrius generals pròpies de cada títol de grau han d’especificar els continguts formatius comuns, una breu descripció de les seves matèries i el nombre de crèdits que se’ls ha d’assignar en els seus respectius plans d’estudis.

3. El nombre de crèdits fixat per les directrius generals pròpies per al conjunt dels continguts formatius comuns dels plans d’estudis conduents a l’obtenció d’un títol de grau ha de ser d’un mínim del 50 per cent i un màxim del 75 per cent del nombre total de crèdits corresponents a aquesta titulació.

4. Les directrius generals pròpies han d’especificar els efectes acadèmics i, si s’escau, i d’acord amb la normativa vigent, les competències professionals inherents a l’obtenció del títol, [...]

Article 12. Elaboració i aprovació dels plans d’estudis

1. Els plans d’estudis conduents a l’obtenció dels títols universitaris oficials de grau els han d’elaborar i aprovar les universitats, en la forma que determinin els seus estatuts o normes d’organització i funcionament, amb l’autorització prèvia de la seva implantació per l’òrgan competent de la comunitat autònoma respectiva. S’han d’ajustar a les directrius generals comunes que preveu aquest Reial decret i a les directrius generals pròpies que el Govern estableixi per a cada títol, i han de ser sotmesos al procés d’homologació, d’acord amb la normativa vigent. [...]

Article 13. Contingut dels plans d’estudis conduents a l’obtenció de títols universitaris oficials de grau

1. Els continguts dels plans d’estudis conduents a l’obtenció de títols universitaris oficials de grau s’han d’ordenar distingint entre:

a) Continguts formatius comuns establerts a les directrius generals pròpies de cada títol. b) Continguts formatius específics determinats discrecionalment per la universitat.

2. Respecte de cadascuna de les matèries que componen els plans d’estudis, les universitats n’han de concretar els objectius, els coneixements, les aptituds i les destreses que s’han d’adquirir, la descripció de continguts i el nombre de crèdits assignats a cadascuna.

3. Les universitats poden valorar en crèdits la realització de pràctiques en empreses o institucions, de treballs professionals acadèmicament dirigits i integrats en el pla d’estudis, com

(9)

també el reconeixement dels estudis o activitats formatives realitzats en el marc de programes universitaris o interuniversitaris, nacionals o internacionals.

4. Així mateix, els plans d’estudis han d’especificar l’estructura acadèmica dels seus ensenyaments i la seva ordenació temporal, amb especial atenció a l’objectiu de facilitar la mobilitat dels estudiants.

Article 15. Plans d’estudis conjunts

1. Les universitats espanyoles, mitjançant un conveni, poden organitzar plans d’estudis conjunts conduents a l’obtenció d’un únic títol oficial de grau i els ensenyaments dels quals siguin impartits en dues o més universitats. Amb aquesta finalitat, s’ha de presentar davant el Consell de Coordinació Universitària una sol·licitud conjunta d’homologació del pla d’estudis, acompanyada del conveni corresponent en el qual s’ha d’especificar quina universitat és responsable de la tramitació dels expedients dels estudiants, així com les particularitats referides a l’expedició i el registre del títol. [...]

El segon nivell: el postgrau

D’acord amb el que estableix la Declaració de Bolonya, el segon nivell dels ensenyaments universitaris, per accedir al qual s’haurà d’haver superat el primer, és el postgrau. Els estudis de postgrau es diferencien dels de grau (primer nivell) per l’especialització i l’aprofundiment que impliquen en una determinada àrea del coneixement.

Els programes han de tenir una estructura flexible i un sistema de reconeixement i conversió que permeti l’accés des de distintes formacions prèvies. Els continguts d’aquestes titulacions hauran de definir-se en funció de les competències científiques i professionals que han d’adquirir-se.

El Reial decret 56/2005, de 21 de gener, regula els estudis universitaris oficials de postgrau. A continuació, es descriuen els aspectes fonamentals del capítol I del Reial decret que fa referència a les disposicions generals del postgrau:

(10)

Postgrau

Article 2. Programes oficials de postgrau

Els estudis oficials de postgrau tenen com a finalitat l’especialització de l’estudiant en la seva formació acadèmica, professional o investigadora i s’articulen en programes integrats pels ensenyaments conduents a l’obtenció dels títols de màster o doctor.

Article 3. Accés als estudis oficials de postgrau

1. [...] per a l’accés als estudis oficials de postgrau cal estar en possessió del títol de grau o un altre expressament declarat equivalent. Excepcionalment, i amb la sol·licitud prèvia individual i raonada de l’interessat, les universitats, mitjançant una resolució rectora, amb l’informe previ vinculant del Consell de Direcció, poden admetre els estudiants que, sense estar en possessió del títol corresponent, acreditin haver superat almenys 180 crèdits corresponents als ensenyaments de primer cicle, sempre que entre aquests estigui compresa la totalitat dels continguts formatius comuns d’un títol de grau.

2. Els estudiants que estiguin en possessió d’un títol d’educació superior estranger i pretenguin cursar a Espanya estudis de postgrau poden accedir-hi amb l’homologació prèvia d’aquell al títol espanyol que habiliti per a l’esmentat accés, de conformitat amb el procediment que preveu la normativa vigent.

No obstant això, les universitats poden admetre titulats d’acord amb sistemes educatius estrangers sense necessitat de l’homologació dels seus títols, amb la comprovació prèvia que aquells acrediten un nivell de formació equivalent als corresponents títols espanyols de grau i que faculten el país expeditor del títol per a l’accés a estudis de postgrau. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l’homologació del títol estranger que estigui en possessió l’interessat, ni el seu reconeixement a altres efectes que el de cursar els estudis de postgrau. Una vegada superats els ensenyaments de postgrau corresponents, els títols de màster o de doctor obtinguts tenen plena validesa oficial.

3. Els estudiants poden accedir a qualsevol programa oficial de postgrau relacionat o no científicament amb el seu currículum universitari, i en qualsevol universitat, amb l’admissió prèvia efectuada per l’òrgan responsable de l’indicat programa, d’acord amb els requisits d’admissió específics i criteris de valoració de mèrits que, si s’escau, estableixi la universitat.

(11)

Article 4. Elaboració de programes de postgrau

1. Els programes de postgrau s’elaboren i organizen en la forma que estableixi cada universitat, d’acord amb els criteris i requisits acadèmics que conté aquest Reial decret.

2. Amb aquesta finalitat, els esmentats programes són proposats, a iniciativa de l’òrgan responsable del seu desenvolupament, per una comisió d’estudis de postgrau designada per la universitat. Aquests programes han de ser aprovats pel Consell de Govern de la universitat. [...]

Article 5. Aprovació de programes de postgrau

1. La implantació dels programes oficials de postgrau requereix els informes previs favorables de la comunitat autònoma corresponent i del Consell de Coordinació Universitària.

[Les universitats poden subscriure convenis amb universitats estrangeres per al desenvolupament de programes oficials de postgrau conjunts.]

Article 6. Avaluació dels programes de postgrau

1. Una vegada implantats, els programes oficials de postgrau conduents a l’obtenció dels títols de màster o doctor els ha d’avaluar l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació, en col·laboració amb les comunitats autònomes i les mateixes universitats. [...]

El títol oficial de màster

Article 8. Estructura

1. Els estudis universitaris de segon cicle conduents a l’obtenció del títol oficial de màster han de tenir una extensió mínima de 60 crèdits i màxima de 120 [un o dos anys acadèmics], i han d’estar dedicats a la formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinari, adreçada a una especialització acadèmica o professional o bé a promoure la iniciació en tasques investigadores. [Els estudis oficials de màster poden tenir matèries obligatòries, matèries optatives i matèries pròpies d'especialitat organitzades entorn d'una estructura modular, a més del pràcticum o projecte de fi de màster. Els continguts hauran de definir-se en funció de les competències que hagin d’adquir-se.

El títols oficials de màster que donin accés al doctorat han d'oferir, almenys, un itinerari específic d'iniciació a la investigació.]

2. Els estudis oficials de màster poden incorporar especialitats en la programació dels seus ensenyaments que es corresponguin amb el seu àmbit científic, humanístic, tecnològic o

(12)

professional.

Article 9. Organització

1. La universitat, a proposta de l’òrgan responsable del desenvolupament de cada programa, ha d’assignar un nombre determinat de crèdits a cada una de les matèries i activitats formatives del programa.

2. L’òrgan responsable del desenvolupament del programa ha de fixar el nombre mínim de crèdits, així com les materies del programa que ha de cursar cada estudiant, en funció de la formació previa acreditada per aquest. En tot cas, per a l’obtenció del títol de màster cal cursar, dins del programa, un mínim de 60 crèdits. [...]

El títol de doctor

Article 10. Organització i admissió

1. El tercer cicle dels estudis universitaris té com a finalitat la formació avançada del doctorand en les tècniques d’investigació. Aquesta formació es pot articular mitjançant l’organització de cursos, seminaris o altres activitats adreçades a la formació investigadora i inclou l’elaboració i la presentació de la tesi doctoral corresponent, consistent en un treball original d’investigació. La superació del cicle dóna dret a l’obtenció del títol de doctor, que representa el nivell més elevat en l’educació superior, [...] i faculta per a la docència i la investigació, [...].

2. Les universitats, en els seus programes oficials de postgrau, han d’establir les línies d’investigació de cadascun d’aquests, la relació de professors i investigadors encarregats de la direcció de tesis doctorals, el nombre màxim d’estudiants, els criteris d’admissió i selecció i, si s’escau, la programació i els requisits de formació metodològica o científica.

3. L’estudiant, una vegada obtingut un mínim de 60 crèdits en programes oficials de postgrau o quan estigui en possessió del títol oficial de màster, pot sol·licitar la seva admissió en el doctorat, sempre que hagi completat un mínim de 300 crèdits en el conjunt dels seus estudis universitaris de grau i postgrau.

4. L’admissió dels estudiants en el doctorat s’ha de dur a terme d’acord amb el procediment i els criteris de selecció que estableix la universitat.

[El departament o institut universitari d’investigació responsable del doctorat establirà els requisits d’admissió i la formació prèvia requerida.]

(13)

Glossari de termes

Aprenentatge al llarg de la vida (life long learning): Sistema de formació no concentrat en una

etapa vital de les persones, sinó que es porta a terme durant tota la vida, cosa que permet una adaptació i modernització periòdica dels coneixements.

Competències: Combinació de sabers tècnics, metodològics, socials i participatius que

s’actualitzen en una situació i un moment particulars. Entenem com a competències tant les relacionades amb el camp acadèmic del programa d’estudis com les anomenades transversals, que poden ser aplicades a diversos camps del coneixement.

Continguts formatius comuns, CFC: Conjunt de coneixements, actituds i destreses necessaris

per assolir els objectius formatius del títol. S’estableixen en les directrius generals pròpies i són d’inclusió obligada en tots els plans d’estudis que porten a l’obtenció d’un mateix títol universitari oficial.

Continguts formatius específics, CFE: Conjunt de coneixements, habilitats i actituds inclosos

lliurement per cada universitat en un pla d’estudis amb l’objectiu de dotar la titulació d’un caràcter propi.

Crèdit: Unitat de mesura de l'haver acadèmic regulada al Reial decret 1125/2003, de 5 de

setembre, que comprèn els ensenyaments teòrics i les pràctiques, amb inclusió d'altres activitats acadèmiques dirigides, com també les hores d'estudi i de treball que l'estudiant hagi de dedicar per aconseguir els objectius formatius propis de cadascuna de les matèries del pla d'estudis corresponent.

Directrius generales comunes: Les establertes pel Govern que són aplicables a tots els plans

d’estudis conduents a l’obtenció de títols de caràcter oficial, amb validesa acadèmica i professional en tot el territori nacional.

Directrius generals pròpies: Les establertes pel Govern per a cada títol universitari oficial a les

quals han d’ajustar-se les universitats en l’elaboració dels plans d’estudis respectius, perquè puguin ser homologats.

(14)

Ocupabilitat: S’ha d’entendre com la rellevància d’uns estudis respecte del món del treball, la

qual s’assenta en l’adquisició d’unes determinades competències que ha de proporcionar un programa d’estudis i que van més enllà dels coneixements específics que s’hi associen.

Pla d’estudis: Disseny curricular concret respecte d’uns determinats ensenyaments realitzat per

una universitat, amb subjecció a les directrius generales comunes i a les corresponents directrius generals pròpies, la superació del qual dóna dret a l’obtenció d’un títol universitari de grau de caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional.

Títol oficial: L’expedit per les universitats acreditatiu de la superació completa d’un pla

d’estudis de caràcter oficial amb validesa acadèmica i professional en tot el territori nacional.

Títol propi: L’expedit per les universitats acreditatiu de la superació d’altres ensenyaments

impartits en ús de la seva autonomia, i que no té els efectes que les disposicions legals atorguen als títols oficials.

(15)

Normativa de referència

Reial decret 55/2005, de 21 de gener, pel qual s'estableix l'estructura dels ensenyaments

universitaris i es regulen els estudis universitaris oficials de grau.

Reial decret 56/2005, de 21 de gener, pel qual es regulen els estudis universitaris oficials de

postgrau.

Reial decret 1509/2005, de 16 de desembre, pel qual es modifiquen el Reial decret 55/2005, de

21 de gener, pel qual s'estableix l'estructura dels ensenyaments universitaris i es regulen els estudis universitaris oficials de grau, i el Reial decret 56/2005, de 21 de gener, pel qual es regulen els estudis universitaris oficials de postgrau.

Referencias

Documento similar

El cicle dóna accés directe a graus universitaris de la UVic i amb reconeixement de crèdits sobre el total de 240 crèdits ECTS com:.. • Multimèdia, Aplicacions i Videojocs 60

El cicle dóna accés directe a graus universitaris de la UVic i amb reconeixement de crèdits sobre el total de 240 crèdits ECTS com:.. • Multimèdia, Aplicacions i Videojocs 66

Through a non-probability sampling of master’s degrees at the ANECA website and subsequent content analy- sis, we have examined the extent of new master’s degrees in public

L’estudiant ha d’abonar l’import fixat en concepte de gestió ad- ministrativa i no hi ha retorn econòmic de la diferència de crèdits.. Assignatures amb un

l’estudiant, al procés per tramitar adaptacions al grau, a les convalidacions de crèdits derivats dels cicles formatius de grau superior i al reconeixement acadèmic de

D'acord amb aquests canvis, els nous graus de ciències biològiques i ambientals han incorporat en els seus plans d'estudi assignatures d'anàlisi cartogràfica, que han

● MÒDUL VEHICULAT EN ANGLÉS, al qual se li han de sumar les 2h reservades en el currículum: depenent de les hores del mòdul també podria superar el 25% i hauria de

Els criteris d’acceptació d’originals es fonamentaran en l’exigència de qualitat i en l’adequació dels continguts dels articles als objectius de la recerca que defineixen