Noves tecnologies dins de la Cartografia Geològica

(1)

la Cartografia Geològica

Curs SPCN: Introducció a la Cartografia Geològica

a partir de la Geologia de Catalunya

Ponent: Miquel Vilà (ICGC)

Lloc: ICE-UAB, Casa de Convalescència, Barcelona

Data: 03/11/2017

(2)

2

ÍNDEX

1) Introducció: Cartografia geològica convencional, mapa geològic

2) Nous models: Cartografia de planes deltaiques

3) Nous productes: Mapa geològic de zones urbanes

4) Nous serveis: Capes d’informació geològica

(3)

1/6) Introducció: Cartografia geològica convencional, mapa geològic

?

Curs SPCN: Cartografia geològica Barcelona (03/11/2017)

(4)

4

Introducció a la Cartografia Geològica a partir de la Geologia de Catalunya:

Noves tecnologies dins de la Cartografia Geològica

Analògic

Digital

?

(5)

Cartografia geològica convencional: Mapa Geològic 1:50.000

(6)

6

Cartografia geològica convencional: Mapa Geològic 1:25.000

(7)

IGME (1979) ICC-IGC-IGME (2006)

Diferents interpretacions de la geologia de l’estret d’Amposta

(8)

Farran et al. (1990) Juanes et al. (2017)

Perea et al. (2012)

Maestro et al. (2002)

IGME-LNEG (2015) ICGC (2014)

Diferents interpretacions de l’estructura del delta de l’Ebre

8 1/5) Introducció: Cartografia geològica convencional, mapa geològic

(9)

Dades

Model

Representació

Components principals d’un mapa geològic, esquema conceptual...

Mapa

geològic

(10)

10

El mapa geològic

1) Document INTERPRETATIU que mostra la distribució regional (2D) dels materials geològics (unitats de

roques i sediments) que conformen el terreny.

2) L’anàlisi de la geometria de les diferents unitats en el mapa, conjuntament amb els elements que

l’acompanyen (talls, columens,llegendes) també dóna informació sobre l’estructura del substrat en

profunditat (3D) i la seva història geològica (4D).

3) Independentment de la seva utilitat, és una forma molt efectiva de representar el coneixement geològic

d’una àrea geogràfica determinada.

4) Representa la base de referència pel desenvolupament d’un gran nombre de treballs:

-Exploració de recursos (minerals, hidrocarburs, aigua)

-Construcció d’obres (carreteres, túnels, edificis)

-Gestió del medi ambient (contaminació, abocadors)

-Prevenció de riscos (esllavissades, terratrèmols, subsidència)

5) Llavors, els resultats dels projectes que es relacionen amb l’estructura geològica del sòl i el subsòl, en

gran mesura, queden condicionats per la qualitat del mapa geològic de referència.

(11)

Statistic (79 M points)

_{Elevation (m)}

1%-tile -0.33 5%-tile -0.01 10%-tile 0.09 25%-tile 0.26 50%-tile 0.6 75%-tile 1.14 90%-tile 1.95 95%-tile 2.46 99%-tile 3.37 Minimum -3.44 Maximum 7.9 Mean 0.81 Std Dev 0.79

2/6) Nous models: Cartografia geològica de planes deltaiques

(12)

Ambients sedimentaris de la plana deltaica de l’Ebre

12 2/5) Nous models: Cartografia geològica de planes deltaiques

(13)

1945

₂₀₀₄

₂₀₁₄

Before storm (January 2017)

After storm (January 2017)

(14)

Característiques dels sòls superficials

*Calicates de la base de dades de sòls de Catalunya ICGC

(15)

Informació de sondatges (testificacions, mostres, assajos)

(16)

Informació geofísica (perfils sísmic, elèctrics, estacions, diagrafies…)

(17)

Model digital del terreny del NE de la Placa Ibèrica

(18)

Model digital d’elevació de la plana deltaica de l’Ebre i els seus entorns

(19)

Evolució del nivell del mar i

la línia de costa des de ~120,000 anys

Siddal et al. (2003) Miall et al. (2013)

(20)

20

Evolució del nivell del mar i la línia de costa des del darrer període interglacial ~120,000 anys

(21)

Columna sintètica dels dipòsits deltaics moderns (~20.000 anys fins a l’actualitat)

(22)

22

Columna estratigràfica sintètica dels dipòsits deltaics moderns

(des de ~20.000 anys BP fins a l’actualitat)

(23)

Esquema cartogràfic de la geologia superficial de la plataforma continental de l’Ebre

(24)

Unitats deposicionals del delta de l’Ebre

(25)

Model conceptual de l’estructura superficial (el prisma holocè)

(26)

26

Model conceptual de l’estructura del marge de l’Ebre

(27)

Reconstrucció preliminar del prisma holocè: Base de la unitat QPt (~20.000 anys)

(28)

28

(29)

La configuració del terreny de les zones urbanes canvia permanentment a conseqüència de l’activitat antròpica

Malgrat que les zones urbanes cobreixen menys del 1% de la superfície de la Terra, aquest ambients acullen més del 50% de la població i representen els llocs on hi ha una major activitat econòmica.

Els perills naturals (pe esllavissades) i les característiques del terreny (pe per la construcció d’infraestructures subterrànies) són tòpics fonamentals que condicionen el desenvolupament de les zones urbanes.

En conseqüència, una bona caracterització geològica facilita el desenvolupament i la gestió de les zones urbanes.

AGU - Heiken et al., 2003 Delta del Besòs el 1957 Delta del Besòs el 2016

MODIS. Schneider et al. 2010

Vessants inestables (Montjuïc-BCN) Obres ferroviàries (Gran Via-BCN) Part del nucli urbà de Barcelona

Ground characterisation of the urban environment

EOS V.95: 2014

Curs SPCN: Cartografia geològica Barcelona (03/11/2017)

(30)

30

Alguns fenòmens geològics particulars que han condicionat i condicionen el

desenvolupament de l’Àrea Metropolitanan de Barcelona

(31)

Àmbits administratius i geològics a l’Àrea Metropolitana de Barcelona

(32)

32

Síntesi dels fenòmens geològics rellevants i el seu context geològic

(33)

MAPA GEOLÒGIC DE LES ZONES URBANES DE CATALUNYA 1:5000 (MGZUC5M)

Objectiu: Caracterització geològica detallada (escala 1:5000), sistemàtica i sintètica de les principals zones urbanes de Catalunya.

Àmbit d’estudi: 131 municipis (capitals de comarca i municipis >10.000 hab) Superfície d’estudi: ~3.000 km2_{(Catalunya 32.106 km}2₎

Superfície cartografiada: ~2.000 km2_{(AMB 638 km}2₎

Escala de publicació: 1:5.000

Unitat de treball: Fulls que cobreixen àrees de ~ 8 km2_(6-10)

Tall de referència: Cartogràfic ICGC 1:5.000 o particular en zones urbanes aïllades.

Número de fulls: 260

Indicador d’avenç: Número de fulls publicats.

Entès com: Document de partida per professionals que treballen en el camp dels riscos, l’enginyeria del terreny i altres aspectes geològics que condicionen el desenvolupament d’aquestes zones urbanes.

(34)

34

MAPA GEOLÒGIC DE LES ZONES URBANES DE GIRONA:

Exemple representatiu del desenvolupament del MGZUC5M

(35)

Algunes característiques geològiques que condicionen el desenvolupament i la sostenibilitat de l’àrea urbana de Girona

Aigua subterrània associada a nivells de graves quaternàries molt permeables al

Pla de Salt

Caigudes de blocs (materials paleozoics fortament deformats i fracturats) en talussos de

la variant de Sant Daniel L’alteració de les margues eocenes

comporten la construcció d’estructures de retenció robustes per prevenir

esllavissades Dominis amb una variabilitat litològica important

que requereixen estudis geològics i geotècnics de detall

Zones intensament modificades a conseqüència de l’activitat extractiva de les

calcàries eocenes del sector oriental

El sistema fluvial que travessa l’àrea urbana, fortament modificat per l’activitat antròpica,

sovint causa inundacions importants

Graves neògenes

Basanites i roques piroclàstiques quaternàries

(36)

36

RECOPILACIÓ DE

DADES EXISTENTS

ADQUISICIÓ

DE NOVES DADES

ANÀLISI

INTEGRACIÓ

COMPOSICIÓ MGZUC5M (SÍNTESI)

METODOLOGIA

L’àrea urbana de Girona s’ha sectoritzat en 6 fulls 2 km

(37)

Mapes geològics i documents de l’ICGC

(Panell estratigràfics del Paleogen de Samsó, 2000)

Estudis geocientífics

(Sanz-López et al., 1998)

Estudis i documents tècnics de ‘geologia aplicada’

(Dades d’un sondatge associat a la l’AVE)

Documentació cartogràfica històrica i actual

(Anon, 1809) (Vissir, 2012)

RECOPILACIÓ DE DADES EXISTENTS:

(38)

38

Caracterització de mostres

Estudis geotècnics complementaris

Caracterització d’afloraments

Estudis geofísics complementaris

ADQUISICIÓ DE NOVES DADES:

(39)

Modelització 3d Descripció curta Litotips Textura/fàbrica Fòssils Característiques geomorfològiques Distribució dins l’àrea d’estudi

Relacions amb altres unitats Geometria i estructura Meteorització Característiques geotècniques Us com a recurs Equivalències Fàcies-Petrogènesis Edat Cartografia geològica Definició del sistema d’unitats

geològiques operatives Homogeneïtzació dades d’afloraments, sondatges i mostres Dipòsits quaternaris Basament prequaternari Dipòsits antròpics Afloraments Sondatges Base de dades