Projecte SGHGEMS “Emissions de sulfhídric i gasos
d’efecte hivernacle en col·lectors mediterranis,
Sulfide and GreenHouse Gas Emisions
from Mediterranean Sewers“
2011-2015
Importància sistemes clavegueram - col·lectors
Nivell estat espanyol: 17 comunitats autònomes – 8.110 municipis
Aigües residuals col·lectives: 3.100 Hm
3/any 190 l/hab dia
Depuració: 1.520 Hm
3/any 1.720 EDARS 86% cobertura
Xarxes de col·lectors: 89.900 Km
98% cobertura
88% sistemes unitaris
12% xarxa separativa
15.000 sobreeixidors
700 tancs de tempesta
Gestió i sanejament (% població)
72% Publica 15% Mixta
13% Privada
Jornada, La corrosión en el ciclo del agua: problemas y soluciones, 25/2/2012, Barcelona AquaEspaña, Asociación Española de Empresas de Tratamiento y Control de Aguas ; AEAS, Asociación Española de Abastecimientos de Agua y Saneamiento
No només
Reactors químics i biològics a tenir en compte com una part
essencial del sistemes d’aigües urbans
Gestió eficient dels sistemes d'aigües residuals
Sistemes de recol·lecció i transport de l’aigua residual
Formació i acumulació de Sulfhídric
Olors, molèsties
Riscos de Salut
Corrosió de canonades
SO
42-H
2S
O
2SRB
SO4 H2S
H2S (g)
EMISSIONS NOCIVES: GENERACIÓ DE SULFHÍDRIC
Estació bombeig Col. Impulsió Col. gravetat Trencament càrrega
Fracció molt important deguda la oxidació del H2S produït en col·lectors
H2S+2O2 H2SO4 Corrosió
Efectes (i costos!!!) del Sulfhídric en Corrosió
Jornada, La corrosión en el ciclo del agua: problemas y soluciones, 25/2/2012, Barcelona AquaEspaña, Asociación Española de Empresas de Tratamiento y Control de Aguas ; AEAS, Asociación Española de Abastecimientos de Agua y Saneamiento
CEOCOR - Comité Europeo de estudio de la corrosión y protección de Canalizaciones.
Cost Corrosió en Sistemes d’aigues residuals a l’Estat espanyol: 1000M €/any
Corrosió accelerada col·lector per gravetat: 2.9 m ample, 2 m alçada, 10 km longitud.
Gas d’efecte hivernacle.
23 vegades més potent que CO2
Risc per la salut-laboral
explosiu a concentracions >5% Consum of font de Carboni
necessària a EDARS Matèria
Orgànica CH4
O2 MA Formació i acumulació de Metà en col·lectors
Methanogenic bacteria
Ready Fermentable COD
Acetate Propionate Hydrogen
Fermentative bacteria
Sulfate reducing bacteria
Methane Sulfate
Sulfide
Col·lectors són ambients anaeròbics
Existeixen molt pocs estudis de producció de CH4 en col·lectors
• Liquid phase treatment: tractament en fase líquida
• Gas phase treatment: tractaments en fase gas
METODES DE CONTROL D’EMISSIONS NOCIVES
Estudiar i controlar la producció i emissions de Sulfhídric i GEH
dels col·lectors exposats a condicions de clima mediterrani. Dur a terme la primera quantificació simultània de Sulfhídric i Metà en sistemes col·lectors típicament mediterranis
OBJECTIUS SGHGEMS
El projecte SGHGEMS es divideix en 3 sub-objectius:
• Determinar-Quantificar les emissions de H2S i CH4 de sistemes col·lectors característics de la Mediterrània.
• Dissenyar i aplicar les millors estratègies de control per als casos estudiats.
• Integrar el coneixement en les eines per a la gestió dels sistemes urbans d'aigua.
Treball de camp: l’Escala UWS ( 10.000 hab to >50.000 hab) 1.1 1.2 2 3 Sistema l’Escala-Albons
CAMPANYES DE MOSTREIG + MODELITZACIÓ MATEMÀTICA Campanyes de mostreig intensives Modelització avançada
H2S online fase líquida-gas UQ Sewer model
CH4 offline fase líquida Prediccions i selecció de les Altres compostos importants millors estratègies de gestió
METODOLOGIA
CAMPANYES DE MOSTREIG
Caracteritzar el funcionament del sistema
METODOLOGIA: Campanyes de mostreig
Paràmetres off-line:
H2S, CH4, SO4, Matèria Orgànica (VFA, DQOs, DQOt), NH4, TKN, Alcalinitat, Temperatura, pH, Conductivitat
METODOLOGIA: Campanyes de mostreig
Paràmetres on-line: Sensors avançats
Lectures (i a vegades, control) en temps real del que succeeix al sistema Fase líquida: H2S, NO3-, Temp. Sondes espectromètriques s::can
Fase gas: H2S, Temperatura. sensors Odalog Paràmetres on-line: Sensors avançats
METODOLOGIA: Modelització avançada
UQ SEWER Model, simulació de processos biològics en col·lectors més avançat a nivell mundial. Model dinàmic en MATLAB+Simulink
Predicció, optimització de costos reducció
Transformacions biològiques Carboni en condicions aeròbiques, anòxiques i anaeròbiques. Inclou metabolisme detallat de generació de CH4, fermentació, consum heteròtrofs, consum SRB Transformacions biològiques Sofre: reducció de SO4, oxidació microbiològica del H2S amb O2-NO3--NO
2-, alliberament de S de
compostos orgànics
Oxidació química de H2S+O2, precipitació química H2S + Sals de Fe Variació de pH deguda a reaccions bioquímiques
0 5 10 15 20 25 30 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24
Concentració H2S EBAR Radin ( ) – EDAR Pretract ( ). Maig 2012
Temps (h)
mg
/L
S
RESULTATS
Seguiment online H2S pretractament
Concentració H2S diaria EDAR Pretract: 22.0 mg S-H2S/L Concentració H2S diaria EBAR Radin : 16.9 mg S-H2S/L
0 2 4 6 8 10 12 14 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 Time (h) M et ha ne c on c (m gC -C H 4 /l)
Concentració CH4 EBAR Radin( ) – EDAR Pretract ( ). Maig 2012
RESULTATS
Concentració CH4 EDAR Pretract: 6.2 mg DQO- CH4 /L Concentració CH4 EBAR Radin : 2.1 mg DQO- CH4 /L
0 5 10 15 20 25 30 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 Time (h) S ul fid e co nc ( m gS -H 2 S /l)
Concentració H2S Pretractament: mesurada vs model, Maig 2012
RESULTATS
Concentració H2S diaria mesurada Pretractament: 22.0 mg S-H2S/L Concentració H2S diaria model Pretractament: 21.7 mg S-H2S/L
Concentració Metà Radin-Pretractament, mesurada vs Model, Maig 2012
RESULTATS
0 2 4 6 8 10 12 14 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 Time (h) M et ha ne c on c (m gC -C H 4 /l)Concentració CH4 diària model Pretractament: 8.6 mg DQO-CH4/L Concentració CH4 diaria mesurada Pretractament: 6.2 mg DQO-CH4/L Concentració CH4 diaria mesurada Radin: 2.1 mg DQO-CH4/L
S’han instal·lat els aparells de mesura, 2 campanyes de mostreig i provat la metodologia de treball
S’han pogut mesurar les concentracions de H2S and CH4 pel sistema de col·lectors provinent de l’Escala.
S’ha posat a punt el model: calibració pel sistema l’Escala
El model UQ sewer model s’utilitzarà per establir la millor estratègia de control, inclòs la tria del millor producte, dosi a utilitzar i lloc de la dosificació.
S’aplicarà la metodologia a diferents sistemes de col·lectors
CONCLUSIONS 1er ANY PROJECTE
AREA III. TECNOLOGIES I AVALUACIÓ
Producció de gasos d’efecte hivernacle i compostos
nocius en col·lectors i EDARS
Avaluació de les emissions de CH4 and H2S en sistemes de col·lectors Estratègies de control-mitigació Modelització emissions GHG
Avaluació de la producció de N2O en el procés d’eliminació biològica de nitrogen (nitrificació/desnitrificació)
ÀREA III. TECNOLOGIES I AVALUACIÓ
MARIE CURIE IRG Project, 7th EU framework program:
“Sulfide and Greenhouse Gas emissions from Mediterranean sewers”
2011-2005
GEISTTAR. Spanish Ministry of Science and Innovation,
“Understanding Fugitive Greenhouse Gas Emissions from Wastewater Transport and Treatment Systems”.
27