• No se han encontrado resultados

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / I-34 /

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / I-34 /"

Copied!
56
0
0

Texto completo

(1)

NÚM. REF.: I. AP/E / I-34 / 301 (en realitat, és un element ARUr/UM)*

NÚM. REF. PLÀNOL: 241

DENOMINACIÓ: Casa Rosich

Altres denominacions:

SITUACIÓ: C. de Miguel de Cervantes, 5

DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1932

AUTORS: Manuel Puig i Janer, arqte.

PROMOTOR: Antoni Rosich i Castells

TIPOLOGIA: Arquitectura residencial urbana entre mitgeres

CONTEXT: Situat a prop de la rambla principal entre el carrer Sant Gervasi i

Rambla carrer de la malla ortogonal del Eixample Gumà

RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001

Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat)

Qualificació: Clau 3a (Zona Area Central)

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de

Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa inventari I-34.

RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat: Privada

Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

Vista aèria enquadrament de l’edifici

(2)

DESCRIPCIÓ:

Descripció

Habitatge en planta baixa, d’ampla façana, que segurament correspon a l’edificació d’un antic pati de l’edifici de la rambla, ja que la seva façana no s’ajusta a la amplada del pati o parcel·la de Vilanova, de 5 o 10 m. La façana és simètrica en la seva composició i a la vegada amb un equilibri de proporcions. Sobre un sòcol alt, de pedra, es distribueixen els buits i els plens, separats per pilastres. Obertures de diversos tipus: balcó francès amb arc carpanell als extrems, i arc de mig punt en les centrals (porta i finestra). Coronament amb fris amb obertures de ventilació ovals, i entaulament amb cornisa sobre dentellons. Terrat pla amb balustrada central i frontons curvilinis als extrems, foradats amb òculs.

Façanes

Estucs, pedra natural i ornaments de pedra artificial Instal·lacions

Electricitat, aigua, gas i telefonia Cobertes

Coberta plana, amb cambra d’aire entre fals sostres i coberta

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge unifamiliar

Actual: Habitatge unifamiliar

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Es una de les cases unifamiliars d’una sola alçada que resten a la

ciutat, quan l’evolució urbanística de la pròpia rambla prodigava aquesta tipologia, ara desapareguda. Aquest aspecte, juntament amb l’estil arquitectònic eclèctic de principis del segle XX, un noucentisme classicista amb pinzellades neoplateresques, fan que la casa tingui interès tant des del punt de vista tipològic com estilístic.

PROPOSTES: BPU Nivell 2

Plànol de façana C. Manuel de Cervantes

(3)

DADES HISTÒRIQUES: Antoni Rosich i Castells (1887-1962) va ser el metge titular dels treballadors dels tallers de la companyia de ferrocarril Madrid-Zaragoza-Alicante a Vilanova. El 26 de febrer de 1932, Anton Rosich va sol·licitar llicència d'obres a l’Ajuntament, on manifestava que ... en el carrer de Cervantes nº 5, posseeix una finca coberta en planta baixa, la que desitja modificar construint-hi una estada, també de planta baixa en la forma que se indica els plans... Els plànols i projecte van ser signats per l'arquitecte Manuel Puig.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de

Vilanova i la Geltrú.

Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor

Escrita:

ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (0041/1932)

PUIG I ROVIRA, Francesc Xavier. 2003. Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.

Oral:

NOTA * Per error, s’ha inclòs aquest element com a AP/ E (Arquitectura

Pública / Equipaments), quan és un element privat i d’ARUr/UM (Arquitectura residencial urbana / Urbana entre Mitgeres)

Detall finestra Detall coronament

(4)
(5)

NÚM. REF.: I. CU / 302

NÚM. REF. PLÀNOL: 396

DENOMINACIÓ: Conjunt urbà del carrer de Miquel Guansé

Altres denominacions:

SITUACIÓ: Carrer de Miquel Guansé, 2, 4, 6, 10, 24

DATA DE CONSTRUCCIÓ: s. XVIII

AUTORS:

PROMOTOR:

TIPOLOGIA:

TIPOLOGIA: Conjunt Urbà d'interès (CU)

CONTEXT: Eixample Cap de Creu / Nucli Antic de Vilanova

RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001

Classificació: SUC (Sòl urbà consolidat)

Qualificació: Clau 3a

Protecció existent: Cap

RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat: Privada

Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

(6)

DESCRIPCIÓ:

El sector de Cap de Creu ha estat molt intervingut en els últims anys, perdent la seva tipològica anterior. El conjunt de quatre habitatges del carrer de Miquel Guansé pretén preservar la tipologia constructiva original de cases per a obrers, promogudes per Miquel Guansé i Puig.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ:

VALORACIÓ: El conjunts urbans estan valorats pel seu entorn immediat, per la

seva tipologia edificatòria, per l’ample de les parcel·les, per les unitats entre elles, per la seva història comuna i pel seu desenvolupament urbà.

PROPOSTES: BCIL Nivell 2 Nivell 4

DADES HISTÒRIQUES: El carrer formava part del raval de Sant Antoni i es va anar

conformant seguint el camí que hi anava al Piulart. En el Plano de Villanueba y la Geltrú con sus immediatos terrenos de 1751, es pot apreciar que el carrer ja és edificat, i que al costat d'aquest carrer, sobre els terrenys de Joan Lanusa, era l'emplaçament inicial triat per edificar les Casernes. A l’extrem nord del carrer, durant la primera guerra carlina es va bastir un portal conegut per d’en Guansé, traslladat l’any 1857 més al nord del carrer.

L’any 1856 es va concedir l’autorització per a la construcció de cases per a obrers, promogudes per Miquel Guansé i Puig (1839-1903), republicà vilanoví, propietari d’una bòvila propera a aquest carrer, i preocupat per les condicions de vida dels obrers vilanovins. Guansé va ser nomenat alcalde de la ciutat, durant el període progressista, l’any 1869. Al recinte neutre del cementiri es troba el sepulcre de Guansé amb la inscripció: Miguel Guansè. Tributo del Pueblo.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor.

Escrita: CASTELL I URGELLÈS, Alfred; SABATER I NAVARRO, Josep; VIRELLA I

BLODA, Joan. 1988. De l’edat mitjana a les guerres carlines. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 2), p. 38-39

PUIG I ROVIRA, Francesc Xavier. 2003. Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa

(7)
(8)
(9)

NÚM. REF.: I. ARUr/UM / A-58 / 303

NÚM. REF. PLÀNOL: 162

DENOMINACIÓ: Casa Benach

Altres denominacions: Sebastià Puig i Miró

SITUACIÓ: Plaça de Miró de Montgròs, 1; c. de Santa Eulàlia, 10; c. de la Unió,

46 (Eixample Gumà)

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Època contemporània. 1883.

AUTORS: Projecte 1882: Juli Marial i Tey, m. d'o. Arquitectura del

neoclassicisme romàntic.

1953: reforma segona planta, amb llicència de Josep M. Miró i Guibernau, arqte. municipal; 1961: reforma planta baixa, amb llicència de Josep M. Miró i Guibernau.

PROMOTOR: Josep Anton Benach

TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Urbana / Entre Mitgeres (ARUr/UM)

CONTEXT: Parcel·la de grans dimensions del nucli central de Vilanova, sobre

l’eix del c. del Correu i conformant la plaça de Miró de Montgròs. RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001

Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat)

Qualificació: Clau 3a (Zona de conservació. Àrea Central)

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa A-58. Declarat BCIL

RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat: Privada

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

Imatge aèria de la Casa Benach i el seu entorn. 2009

(10)

DESCRIPCIÓ: Edifici entre mitgeres fent cantonada amb un gran pati-jardí posterior ocupant tot un extrem de mansana.

Edifici de tres crugies perpendiculars a façana, compost de planta baixa i dues plantes pis. Vestíbul amb voltes rebaixades i llunetes separades per torals. Escala principal amb claraboia a la crugia central. Escala secundària d’accés a la segona planta. Cos complementari en el pati amb escala exterior. Coberta plana al tram de la façana principal. Cobertes inclinades de teula a la resta. Sistema constructiu

Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Voltes rebaixades amb llunetes al vestíbul. Forjats de bigues de fusta i revoltó.

Façanes

Façana principal de composició simètrica organitzada segons tres eixos verticals. Planta baixa amb tres portals iguals d’arc rebaixat. Planta primera amb tres balcons allindats amb trencaaigües. Planta segona amb dos balcons laterals allindats de menor dimensió i tres finestres centrals, tots amb trencaaigües. Coronament amb cornisa i barana de terrat. Façana lateral esglaonada marcant tres cossos de composició diferent. Pèrgola a la planta segona.

Interiors

Planta baixa amb vestíbul, magatzems, garatge i un habitatge. Planta principal organitzada al voltant de la caixa d’escala, conservant la distribució original i destacant les peces que donen a façana amb motllurats i sostres de guixeria policromada. Planta segona distribuïda en dos habitatges.

Elements Singulars

Vestíbul de la planta baixa. Planta principal, especialment les cinc peces que donen a façana, destacant els sostres. Reixes de les finestres de planta baixa, que van ser recuperades de l’edifici de la Caixa d’Estalvis de Vilanova per Josep F. Ràfols i Fontanals, l’any 1919.

Material

Pedra als portals, cantoneres i lloses de balcó. Ferro colat a les baranes. Mosaics hidràulics. Pedra artificial a escala i baranes de terrat.

Instal·lacions

Electricitat, aigua (pública i pou privat) i gas. Serveis Urbans

Tots els existents a la ciutat. Espai lliure

Pati-jardí amb arbres i jardineria. Cos complementari. EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge unifamiliar

Actual: Habitatge plurifamiliar

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular

VALORACIÓ: Participa dels edificis emblemàtics edificats a la segona meitat del

segle XIX.

PROPOSTES: BCIL. Nivell de protecció 2. Manteniment o conservació.

Rehabilitació o millora de les cobertes. No es permet la modificació.

(11)

DADES HISTÒRIQUES: La casa Benach, ubicada la façana principal a la plaça Miró de Montgròs, es perllonga al llarg del carrer de Santa Eulàlia fins al carrer de la Unió, per una paret porticada que encabeix un gran pati, ocupant així una àmplia parcel·la. L’edifici va rebre l’actual fisonomia quan es va ampliar una casa ja existent, l’any 1883, data inscrita en la façana del carrer de Santa Eulàlia.

Josep Anton Benach i Barceló va sol·licitar les obres l’any 1882, segons projecte de Juli Marial i Tey, mestre d’obres, i l’arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó, director d’obres, dins un estil eclèctic. Josep Anton Benach era advocat, fill del metge Joan Benach i Serra qui havia adquirit el corral del Plana, l’any 1843, des de aleshores anomenat masia Benach. Josep Anton Benach va ser membre del partit liberal monàrquic i alcalde de la ciutat, amic personal de Víctor Balaguer i el primer president de la comissió organitzadora de l’Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú de 1882.

A inicis de segle XX, la casa Benach va ser adquirida per Pedro Ruíz de Castañeda. Als anys quaranta de segle XX va ser ocupada per la Clínica Ribot i Echevarria i posteriorment va ser seu del sindicat vertical, fins l’adquisició a inicis dels anys cinquanta per Sebastià Puig i Miró, qui va sol·licitar reformes a la segona planta, l’any 1953, amb llicència de Josep M. Miró i Guibernau, arquitecte municipal.

Sebastià Puig i Miró va sol·licitar reformes, l’any 1961, a la façana de la plaça Miró de Montgròs consistents en convertir la porta en finestra i obertures a la façana del carrer de Santa Eulàlia. L’any 1995, Francesc Xavier Puig i Rovira va sol·licitar convertir el portal dret de la façana principal en finestra amb conformitat de l’arquitecte tècnic de l’Ajuntament, Josep Orriols i Mas; a les dues finestres d’aquesta façana es van col·locar les reixes que havien estat recuperades de l’edifici de la Caixa d'Estalvis de Vilanova, al carrer Caputxins, número 7, dissenyades per l’arquitecte Josep F. Ràfols i Fontanals, l’any 1919. A les sales nobles del primer pis de la casa Benach es conserven en molt bon estat sostres amb guixeries i policromies.

Plànol de la façana lateral al carrer de Santa Eulàlia. 1882

(12)

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de

Vilanova i la Geltrú.

Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor

Escrita: ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere. 1985. Pla

Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’any 1987, fitxa A58

PUIG I ROVIRA, Francesc Xavier. 2003. Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.

Oral:: Sr. Francesc Xavier Puig i Rovira (1934 - ).

Plànol de la reforma de 1961.

(13)

Vista de la façana de la plaça de Miró de Montgròs. 2009

(14)

Detall de la façana lateral del carrer de Santa Eulàlia.

El jardí sobresurt per la paret del carrer de la Unió.

(15)

Vista del pati-jardí interior.

Vista de la façana interior.

(16)

Vestíbul i escala principal. Escala d’accés als pisos superiors.

Vista del saló principal.

Detall del sostre del saló principal.

(17)

Detall de les guixeries del sostre.

Vista de la peça emprada com a estudi.

Detall d’un altre dels sostres.

(18)

Vista del passadís.

(19)

Vista del jardí des del balcó interior.

DESCRIPCIÓ DEL JARDÍ: Al jardí, que es veu des del carrer de la Unió, hi ha una casuarina

(Casuarina cunninghamiana), tres pins blancs (Pinus halepensis), una palmera (Phoenix dactylifera), una prunera japonesa (Prunus cerasifera pisardii), un nesprer (Eriobotria japonica), una araucària (Araucaria excelsa), una alzina (Quercus ilex), alguns baladres (Nerium oleander), atzavares (Agave sp.), una petita olivera (Olea europaea), un petit llimoner (Citrus limonum), una gran buguenvíl·lia (Bougainvillea sp.), entre d’altres.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Fotos de Jaume Marsé Ferrer i de Josep Maria Pujol Torres.

(20)
(21)

NÚM. REF.: I. CU / E-10 / 304

NÚM. REF. PLÀNOL: 31

DENOMINACIÓ: Conjunt urbà de la plaça d'en Miró de Montgròs

Altres denominacions: Plaça Miró

SITUACIÓ: Pl. de Miró de Montgròs, 1, 2, 3, 4, 6, 7, 10, 11

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Final s. XVII

AUTORS: 1861: font - monument commemoratiu a Josep A. Vidal i Pascual,

Francesc de Paula del Villar i Lozano, arqte.

2008: nova pavimentació i urbanització Jordi Miralles i Tintoré, arqte.

PROMOTOR:

TIPOLOGIA: Conjunts Urbans d'interès (CU)

CONTEXT: La plaça es troba pròxima a la plaça de la Vila, dins d’un eix

secundari i paral·lel a la zona més comercial de la ciutat. RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001

Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat)

Qualificació: Àrea Central (Clau 3A)

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de

Vilanova i la Geltrú,1987. Declarat BCIL. Fitxa E-10 RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat: Pública

Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1500

Fotografia aèria de la plaça de Miró de Montgròs i el seu entorn. Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya

(22)

DESCRIPCIÓ: Tipologia

Es tracta d’una plaça triangular, en forma de cartabó, de dimensions aproximades 46 metres el seu costat més llarg per 36 metres d’amplada màxima, i uns 485 m2. La plaça exerceix de nexe d’unió entre el carrer de Pàdua i el carrer del Correu. També s’hi aboca el carrer de la Fruita.

Edificis i elements singulars que composen la plaça

Núm. 1: Casa Benach / Casa Sebastià Puig, Fitxa PEC 87 A-58, cantonada carrer de Santa Eulàlia, 10 i carrer de la Unió, 46 Núm. 2: vivenda unifamiliar amb local comercial

Núm. 3: vivenda unifamiliar amb local comercial Núm. 4: edifici de vivendes

Núm. 6: edifici comercial, cantonada c. del Correu, 2

Núm. 7: vivenda unifamiliar amb local comercial, cantonada c. de Sant Felip Neri, 1

Núm. 10: vivenda unifamiliar amb local comercial

Núm. 11: vivenda unifamiliar amb local comercial, cantonada c. de Santa Eulàlia, 8 (1699)

Font Monumental a Josep A. Vidal i Pascual / Font de la Plaça Miró (1861)

Façanes

Els edificis que conformen la plaça són de planta baixa i dues plantes pis. Als baixos cohabiten portalades d’arcs de mig punt i arcs rebaixats dels períodes del final s. XVII i s. XVIII. Cal destacar la casa Benach al número 1 de la plaça, amb un casa construïda el 1882, composada en tres eixos amb una portalada central i dues laterals, convertides actualment en finestrals.

Paviment

Pedra artificial i empedrat petit de color rosat-gris. Al lateral de la plaça, per al pas dels vehicles rodats, amb empedrat petit es dissenyen unes franges d’asfalt per les roderes a l’inici del carrer del Correu.

Mobiliari

El mobiliari de la plaça es conforma de 4 elements de pedra artificial a manera de banc. Quadrat casa Escofet

Vegetació

És digne d’esment el monumental plàtan (Platanus × hispanica) al mig de la plaça, que ha assolit una gran alçada.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Font Monumental a Josep A. Vidal i Pascual

Actual: Font Monumental a Josep A. Vidal i Pascual

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: És un conjunt que manté el caràcter del desenvolupament

urbanístic previ a l’eixample Gumà i està potenciat amb el monument-font que acompanya el plàtan gairebé centenari

PROPOSTES: BCIL. Nivells de protecció 2 i 4. Manteniment o conservació. No es

permet la modificació. Carta de colors, conservació de les

(23)

DADES HISTÒRIQUES:

Aquesta reduïda plaça triangular, probablement perllongament del carrer Pàdua, es pot apreciar ja conformada en el plànol de la ciutat de l’any 1751 que es troba a l’Arxiu de Simancas. La plaça de Miró de Montgròs va adquirir l’actual fisonomia amb la font monumental a Josep Anton i Pascual, erigida segons projecte de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Lozano, l’any 1861, la monumentalitat de la qual contrasta amb el reduït espai de la plaça.

La plaça de Miró de Montgròs va ser remodelada amb nova pavimentació l’any 2008, segons projecte de Jordi Miralles i Tintoré, arquitecte municipal.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor

Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer Fons documental SCCM-SPAL. Diputació de Barcelona

Escrita: ORRIOLS I VIDAL, Maria Lluïsa. 2007. Moviment urbanístic a la Vila nova a les darreries del segle XVI. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Font monumental de Vidal. Fons documental Diputació de Barcelona.

Imatge de la plaça de Miró de Montgròs, cap al carrer de Pàdua. S.XIX. Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer

(24)

Vista del núm. 2 Vista del núm. 3

Vista del núm. 4 Vista del núm. 6

Vista del núm. 7 Vista del núm. 10

(25)

Plànol de la façana principal de la Casa Benach segons projecte de Juli Marial i Tey. 1882

Infografia virtual del resultat del projecte de Jordi Miralles i Tintoré.

(26)
(27)

NÚM. REF.: I. S / M-3 / 305

NÚM. REF. PLÀNOL: 34

DENOMINACIÓ: Font monumental a Josep A. Vidal i Pascual

Altres denominacions: Font de la Plaça Miró

SITUACIÓ: Pl. de Miró de Montgròs

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Època contemporània. 1861. Arquitectura neoclàssica amb referències historicistes

AUTORS: Francesc de Paula del Villar i Lozano, arqte.

PROMOTOR: Samà, Raventós y Cia

TIPOLOGIA: Elements Singulars (S)

CONTEXT: Situada a la petita plaça triangular anomenada d’en Miró,

tangencial al carrer de Pàdua, al mateix centre de la ciutat. Un únic plàtan li fa ombra.

RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001

Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat)

Qualificació: Sistema Generals Viari (Clau A)

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de

Vilanova i la Geltrú,1987. Declarat BCIL. Fitxa M-3 RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

Vista aèria de la font i el seu entorn.

(28)

DESCRIPCIÓ: La font, originalment, descansava sobre una plataforma octogonal que amb el paviment actual s’ha suprimit.

El monument té la característica d’un prisma octogonal amb tres sectors esglaonats diferenciats: En primer lloc, una base amb el sistema geomètric de la distribució de les piques recolzades en les quatre cares del prisma, i les altres cares, amb una geometria triangular, servien de recolzament de càntirs i cubells. Un segon cos o tram, amb els frontis decorats amb motius geomètrics en rombe i on s’ubiquen les dates d’edificació, amb les aixetes de llautó i els caps humans somrients, per la boca dels quals sortien antigament les aixetes. Un tercer tram, de secció més petita que els anteriors, on s’ubiquen les plaques commemoratives (relleu de Josep Vidal Pascual i làpida amb inscripció de la donació), i, per últim, la coronació amb cornisa, dentellons, corona i cúpula, amb un cim de pinyata.

Material:

La font està construïda amb carreus de pedra del Garraf. Aplacats de marbre blanc en làpides i relleus.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Proveïment d’aigua potable d’ús públic

Actual: Proveïment d’aigua potable d’ús públic i monumental

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: És una font amb una geometria inspirada en l’arquitectura clàssica,

però amb referències historicistes..

PROPOSTES: BCIL. Nivell de protecció 1. Manteniment o conservació. No es

permet la modificació.

DADES HISTÒRIQUES: La font monumental va ser erigida a la plaça de Miró de Montgròs

en memòria de Josep Antoni Vidal i Pascual, que en donació testamentària va consignar la cantidad de 40.000 pesos, para que se inviertan en la construcción del acueducto, en la villa de mi nacimiento, el 12 de gener de 1843, tal com consta en la placa commemorativa de la font.

Els promotors de la font van ser Samà, Raventós y Cia, empresa fundada per portar aigua potable a la vila i que havien promogut, també, la font monumental a l'arquebisbe Francesc Armanyà a la plaça del Pou. La font monumental de Vidal es va erigir l’any 1861, projectada per l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Lozano, dins el corrent del medievalisme romàntic.

La font va ser restaurada els anys 1962 i 1983. L’any 2001 va ser restaurada en el marc del projecte de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Restauració del Patrimoni I.

(29)

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor

Fons documental Biblioteca-Museu Víctor Balaguer Fotos Fons Documentals SPAL. Diputació de Barcelona

Escrita: ALSO, Josep Maria; ORRIOLS, Xavier; PARÉS, Àngels; PARRILLAS,

Carme. 1999. Expressions artístiques. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú; El Cep i la Nansa. (El llibre del mestre; 8), p. 93

“Americanos” “Indianos”: arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià) segle XVIII-XX. Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu Balaguer, 1990

ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere. 1985. Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’any 1987. Fitxa M3

TUBAU I GARCÍA, Albert. 2002. Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’”Aigua vella” (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). Vilanova i la Geltrú: Servei Municipal d’Abastament d’Aigua i Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Oral:

Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Núm. entrada: CLFA1 19_2

(30)

Detall dels dentellons i corona amb pinyata

Placa amb la data de construcció

(31)
(32)
(33)

NÚM. REF.: I. S / M-4 / 306

NÚM. REF. PLÀNOL: 44

DENOMINACIÓ: Font a Elies Miró i Soler

Altres denominacions: Font de ferro

SITUACIÓ: Pl. de Miró i Soler

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Època contemporània. 1895. Element neoclàssic de ferro colat.

AUTORS: Projectada per Josep Font i Gumà, arqte. Francesc d'Assís

Mestres, dissenyador i fonedor

PROMOTOR: Elies Miró i Soler

TIPOLOGIA: Element singular (S)

CONTEXT: A la confluència del carrer Major amb el del Fossar Vell. Davant de

l’Hospital Vell i conformant una petita plaça. Els elements pròxims degraden l’entorn.

RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001

Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat)

Qualificació: Àrea Central (Clau 3A)

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de

Vilanova i la Geltrú, 1987. Declarat BCIL. Fitxa M-4 RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

Imatge aèria de la Font de Ferro. 2009

(34)

DESCRIPCIÓ: Font – fanal central de ferro colat que descansa sobre una base circular de pedra formant un esglaó. Reixa circular de lames que suporta tres piques de peu exemptes. Peu central compost de la copa amb tres aixetes que surten de tres carasses.

Materials

Base circular de pedra. Ferro colat. Peu central d’una sola peça unit per cargols.

Escuts

Escut de Vilanova i la Geltrú Inscripcions

“Recuerdo legado por D. Elias Miró y Soler A Villanueva y Geltrú por su patria 1895”

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Font – fanal

Actual: Font – fanal

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Important font monumental dins del patrimoni de la ciutat, en bon

estat de conservació.

PROPOSTES: BCIL. Nivell de protecció 1. Manteniment o conservació. No es

permet la modificació.

DADES HISTÒRIQUES: La font a Elies Miró i Soler és coneguda popularment per la font de

ferro i, per extensió, la plaça on s'ubica. Elies Miró i Soler (1826-1891) va néixer a la Geltrú, fill d'un pilot de navili vilanoví i comerciant notable. Es va traslladar a l’Havana l’any 1857, on va fundar la firma Miró y Otero Almacén de Víveres, dedicada a la importació i venda de queviures. També, fou tresorer de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya. En morir va llegar cabals al municipi perquè es construís una font davant la casa on havia viscut, carrer del Fossar Vell, 25, on actualment hi ha una nova edificació. La font-fanal va ser feta a la foneria vilanovina El Genio Catalán, que dirigia Francesc d'Assís Mestres, projectada per Josep Font i Gumà i executada per Francesc Mestres i Serra. Es va inaugurar el 17 de gener de 1895.

L’any 2001, va ser restaurada en el marc del projecte de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Restauració del Patrimoni I. BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografics realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor

(35)

Imatge de la Font de Ferro. Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

Escrita: CASTELL I URGELLÈS, Alfred; SABATER I NAVARRO, Josep; VIRELLA I

BLODA, Joan. 1988. De l’edat mitjana a les guerres carlines. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 2), p. 40

PUIG I ROVIRA, Francesc Xavier. 2003. Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.

TUBAU I GARCÍA, Albert. 2002. Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’”Aigua vella” (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). Vilanova i la Geltrú: Servei Municipal d’Abastament d’Aigua i Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

(36)
(37)

NÚM. REF.: I. ARRu / AI / AEA / 307

NÚM. REF. PLÀNOL: 356

DENOMINACIÓ: Molí d’en Llançà

Altres denominacions: Molí de Vent de la Collada

SITUACIÓ: C. de Molí de Vent, 8-10

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Documentat des de 1636

AUTORS: PROMOTOR:

TIPOLOGIA: Arquitectura residencial rural; Arquitectura Industrial; Àrea

d'Expectativa Arqueològica

CONTEXT: Es troba dins del nucli consolidat del barri que porta el seu nom,

Molí de Vent RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001

Classificació: Pla parcial Molí de Vent; Sòl Urbà

Qualificació: Clau 13

Protecció existent: Cap

RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat: Privada

Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

Vista aèria del entorn ; requadre del Molí d’en LLançà

(38)

DESCRIPCIÓ:

La casa amb l’antic molí és envoltada per un gran jardí amb palmeres. La casa és una construcció rectangular amb coberta a dues aigües, de teula àrab i ràfec sobre motllures en dent de serra. El molí és un cilindre acabat amb un cos per a les aspes a la coberta. Obra de mamposteria amb paraments enlluïts.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Masia i Molí de farina

Actual: Habitatge ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: La protecció del seu entorn no ha estat respectada per la

urbanització del Molí de Vent. Recentment, s’hi ha dut a terme una restauració arquitectònica.

PROPOSTES: BPU Nivell 2 Nivell 6

DADES HISTÒRIQUES:

El sòl del terme municipal de Vilanova és d’origen càrstic, que impedeix cursos regulars d’aigua; per aquesta raó els molins per moldre el gra a la nostra localitat van utilitzar la força del vent. Al terme en tenim les restes de quatre a la part de ponent i referència escrita d’un altre, a la Geltrú, el molí del Padró, que encara funcionava al primer quart del segle XVII. El molí de vent de l’Escardó, en el sector de Darró, va ser construït l’any 1616, el del Padró l’any 1620 i el d’en Llançà, ja hi era el 1636. Suposem que els altres dos, elspopularment coneguts per Dos Molins, el de Dalt i el de Baix, van ser construïts al primer quart del segle XVII, amb la mateixa intenció dels anteriors, el d’escurçar el camí al molí hidràulic de la riera de Cubelles.

La denominació d’en Llançà, de l’actual molí de Vent de la Collada, encara era emprada a finals del segle XIX. Aquesta vella construcció d’indústria agrària es troba situada al peu de l’antiga carrerada que menava de mar fins a la Talaia, a la cruïlla amb l’antic camí dels Molins, o de l’Aragai, que procedia de la vila, a prop de la masia d’en Seró i que hi ha documentació que ja existia l'any 1636.

L’any 1837, els carlins van incendiar el molí i la casa del moliner. El molí va deixar de moldre, tot i que va persistir la seva estructura de pedra i es va reedificar la casa del moliner. Hi ha constància que al 1860 restava inutilitzat, però que era habilitat per a viure-hi. Actualment, forma part d’una casa residencial.

El molí d’en Llançà o de Vent de la Collada ha donat nom a una de les noves barriades vilanovines, la del Molí de Vent.

Molí d’en Llançà

(39)

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de

Vilanova i la Geltrú

ARXIU FOTOGRÀFIC VICENÇ CARBONELL

Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Òscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor.

Escrita:

ALSO, Josep Maria. 2000. Paisatge urbà i espais significatius. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i El Cep i la Nansa Edicions, p.17

CARBONELL I VIRELLA, Vicenç. 2001. Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Institut d’Estudis Penedesencs, p.144

ROIG I ESTRADÉ, Pau. 2008. Masies del Garraf 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa Edicions, p. 32

Foto dels anys 1960; Arxiu Comarcal del Garraf

(40)
(41)

NÚM. REF.: I. ARRu / IP / A-122 / 308

NÚM. REF. PLÀNOL: 189

DENOMINACIÓ: Masia Samà

Altres denominacions: Corral d'en Martí

SITUACIÓ: Camí Molinant

UTM: x=393404 y=4566996 DATA DE CONSTRUCCIÓ:

AUTORS: 1910 (ampliació): Josep Font i Gumà, arqte.

PROMOTOR:

TIPOLOGIA: Arquitectura residencial rural (ARRu) / Interès Paisatgístic (IP)

CONTEXT: Situada a prop de l'avinguda del Coll d'en Ferran, del camí Molinant

i del camí del Corral de Carro RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001

Classificació: Sòl no urbanitzable

Qualificació: Zona de protecció Arquitectònico - Paisatgística (Clau 22)

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de

Vilanova i la Geltrú,1987. Declarat BCIL. Fitxa A-122 RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat: Pere Rossell

Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

(42)

DESCRIPCIÓ: La masia està formada per una sèrie de cossos juxtaposats de diferents èpoques. L’edifici primitiu és de planta rectangular, compost de planta baixa i un pis. La coberta és a dues vessants, amb carener paral·lel a façana principal. Pati tancat per un baluard flanquejat per dos porxos, un d’entrada a la masia i amb terrat superior i l’altre adossat al magatzem. Cos de magatzem de vi format per una nau de planta rectangular amb dos nivells interiors que s’acusen en el volum exterior i amb cobertes a dues vessants. Petit magatzem aïllat de coberta a dues vessants. Cos aïllat destinat a porxos i galliners.

Sistema constructiu

Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Cos d’entrada amb forjat de biga i llata de fusta i rajola. Encavallades de ferro, corretges de fusta, rajola i teula a la coberta del magatzem de vi. Bigues i llates de fusta al galliner. Arcuació de mig punt de totxo. Façanes

Edifici d’habitatge amb portal d’ansa-paner i tres balcons allindats amb llosa de pedra, un dels quals dóna al terrat del cos d’entrada. Magatzem de vi amb portals d’arc rebaixat de totxo, petits ulls de bou, finestral simulat amb arquets de totxo al capcer i ràfecs de totxo i teula. Cos d’entrada amb arcs d’ansa-paner, capelleta de ceràmica i xemeneia troncocònica de trencadís. Baluard amb merlets. Paraments arrebossats i pintats de blanc.

Interiors

Magatzem de vi amb l’estructura vista, amb tines i premses. Materials

Utilització de totxo vist, ceràmica vidriada en aplacats i trencadís en paraments i paviment del pati.. Ferro forjat. Columnes de pedra. Pèrgola metàl·lica.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Masia Actual: Masia ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Aquest element està inclòs en el Pla de Catàleg de 1987, per tant,

està protegit per la Llei del Patrimoni Cultural Català segons la qual els béns immobles inclosos en catàlegs amb anterioritat a la seva aprovació, passen a tenir la consideració de béns culturals d'interès local (BCIL).

PROPOSTES: BCIL Nivell 2 Nivell 4

DADES HISTÒRIQUES: Situada a prop de l'avinguda del Coll d'en Ferran, prop del camí

Molinant i del camí del Corral de Carro. La masia Samà era antigament coneguda amb el nom de corral d'en Martí, família que posseïa el desaparegut mas Borràs, documentat l’any 1484, situat una mica més amunt, on es va traslladar el 1976 la centenària indústria de filats i teixits de cotó de cal Marquès, i avui de la Venca.

Antoni Samà i Milà, mort l’any 1802, es va casar en segones noces amb Josefa Domènech, vídua de Jaume Martí del mas Borras. Al

(43)

mateix dia, el fill Antoni Samà Parés es va casar amb Bonaventura Martí Domènech, filla de la madrastra. Antoni Samà Parès va morir l’any 1814 i va heretar Antoni Samà i Martí (1788-1848). A l’any 1844, la masia se l'anomena Samà. Entre el 1910 i el 1913, l’arquitecte Josep Font i Gumà va ampliar l’antiga masia i va construir un seguit de dependències complementàries dedicades a l’activitat agrícola. En la realització del conjunt, principalment en els cossos complementaris i en elements aïllats, Font i Gumà va utilitzar recursos modernistes, com la ceràmica vidriada i el maó vist. El conjunt de les edificacions, algunes formant un baluard al voltant de la masia i d’altres lleugerament separades, és una referència visual, en estar privilegiadament aixecat respecte al pla de Vilanova. L’actual propietari és Pere Rossell.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor

Fons documental del Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). Atles Nacional de Catalunya

Escrita: CARBONELL I VIRELLA, Vicenç. 2001. Noms de lloc de Vilanova i la

Geltrú. Barcelona: Institut d’Estudis Penedesencs. p. 210

ROSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere. 1985. Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’any 1987, fitxa A122

ROIG ESTRADÉ, PAU; Masies del Garraf 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 1998. ISBN: 84-85960-24-6, p. 42

(44)
(45)

Fragment del vas sepulcral de la Sra. Magdalena Martí y Alegret

(46)

(47)

Els garrofers són un element important del paisatge

La zona és de gran valor paisatgístic DESCRPCIÓ DE L’ENTORN: El valor paisatgístic que li confereix l'ús agrari dels entorns de la

Masia fa que la conservació de la vegetació pròpia del Mas tingui una gran importància. De fet, la pineda que hi ha al seu entorn immediat constitueix la continuïtat d’un hàbitat natural d’interès comunitari (HIC) que trobem una mica més amunt, a la Masia de Carro, a la Masia Alonso i a la Torre del Veguer. En aquest indret, les pinedes mediterrànies (HIC núm. 9540) estan constituïdes principalment per pi blanc (Pinus halepensis), carrasca (Quercus rotundifolia), coscó (Quercus coccifera), fals aladern (Phillyrea latifolia), mata (Pistacia lentiscus) i llistó (Brachypodium retusum). És important destacar també la presència de molts garrofers (Ceratonia siliqua) i algun xiprer (Cupressus sempervirens). A més, la seva situació prop del Camí Ral, li dóna més valor natural i paisatgístic. Aquest espai constitueix la part oriental d’un eix paisatgístic que, marcat pel Camí Ral, va de la Platja Llarga a la Torre del Veguer.

PROTECCIÓ: El Pla General d’Ordenació Urbana qualifica a la Masia Samà i el

seu entorn amb la Clau 22 de protecció arquitectònica i paisatgística.

PROPOSTA: Caldria recuperar el camí del Mas de les Catalunyes, tallat a

l’alçada del Venca, tot i regulant el trànsit motoritzat.

Escrita: Font: Cartografia del web del Departament de Medi Ambient i

Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DO L 206 de 22.7.1992, p. 7).

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer

(48)
(49)

NÚM. REF.: I. ARRu / IP / 309

NÚM. REF. PLÀNOL: 105

DENOMINACIÓ: Els Corrals

Altres denominacions: Els Corrals de la Masia Parellada

SITUACIÓ: Camí Molinant o Moliner s/n (Torrent de les Oliveres)

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Època moderna. Segle XVIII.

AUTORS: PROMOTOR:

TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Rural (ARRu) / Interès Paisatgístic (IP)

CONTEXT: Corral separat de la Masia d’en Cabanyes pel camí Ral, i a tocar

del torrent de les Oliveres. RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001

Classificació: SNU (Sòl No Urbanitzable)

Qualificació: Clau 18. (Zona de sòl de valor agrícola)

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg de masies i cases rurals en SNU de

Vilanova i la Geltrú. Fitxa núm. 38.

RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat: Privada

Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1500

Imatge aèria dels Corrals i el seu entorn. 2009

(50)

DESCRIPCIÓ: Edificació rural aïllada de planta baixa, amb pati interior i dos cossos auxiliars.

Edifici de planta baixa en forma d’ela. Al costat més ample coberta a dues aigües i la part més estreta a una sola vessant.

Sistema constructiu

Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Forjats de biga de fusta. Coberta de teula àrab. Cos auxiliar amb paredat comú.

Façanes

Façana exterior sense una composició determinada amb obertures allindades. Portal d’entrada amb brancals i llinda de totxo massís vist. Finestres protegides per portelles de fusta. Façana interior composada de quatre arcs rebaixats.

Interiors

Dependències de dia a l’oest, obertes a l’exterior i dormitoris a la part est. Recentment reformats, sense interès especial.

Materials

Portelles de fusta. Arrebossats. Paviments de rajola ceràmica. Instal·lacions

Electricitat i aigua. Serveis Urbans

Tots els existents a la ciutat. EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Corrals

Actual: Habitatge unifamiliar

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Són el primers corrals de una antiga masia abans que s’edifiqués la

masia d’en Cabanyes. La seva importància és històrica, i també les parts que s’han conservat dels vells corrals. actualment està reformada com a habitatge.

PROPOSTES: BPU. Nivells de protecció 2 i 4. Manteniment o conservació. Es

permet la modificació.

DADES HISTÒRIQUES: La casa rural dels Corrals és al costat del torrent de les Oliveres,

separada de la veïna masia d’en Cabanyes pel camí Ral de Cubelles a Ribes, també conegut per camí Molinant o Moliner. La casa té els seus orígens en els corrals de l’antiga masia d’en Parellada, masia que va ser comprada per Llorenç de Cabanyes i de Fuster, qui la va fer enderrocar per construir l'actual masia d’en Cabanyes, l’any 1798. De la masia d’en Parellada van restar el trull d’oli i els seus corrals. L’any 1975, els germans Marta, Joaquim i M. Neus de Cabanyes i Ricart, cedeixen la masia d’en Cabanyes a favor de l’Ajuntament amb el compromís que es conservés la masia i s’adeqüés com a centre cultural; els pertanyia per l'herència del seu pare, el pintor Alexandre de Cabanyes i Marquès (1877-1972).

Façana nord.

(51)

Els corrals de la masia van continuar sent propietat de la família Cabanyes. Tot i que en una de les portes d’entrada hi ha inscrit l’any 1959, les reformes per acondiciar els corrals, el paller i la casa del pastor com a casa rural van ser realitzades a la dècada de 1980. Amb les reformes es van respectar les antigues construccions i el pou de sínia. L’actual propietària dels Corrals, Maria Pilar d’Ochoa i de Cabanyes, manté al voltant de la casa el conreu de la vinya.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor

Escrita: CARBONELL I VIRELLA, Vicenç. 2001. Noms de lloc de Vilanova i la

Geltrú. Barcelona: Institut d’Estudis Penedesencs., p. 166

Oral: ALBERT ALENTORN (1954)

Vista del cos auxiliar.

(52)

Xarel·lo de la vinya del costat del corral Proliferació invasiva de l'Ailant DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN: La vegetació existent a l’entorn dels Corrals és de gran importància

per la seva situació ja que forma part del corredor biològic constituït pel Torrent d'en Parellada.

PROTECCIÓ: El Pla General d’Ordenació Urbana qualifica el Corral de la Masia

Parellada i el seu entorn amb la Clau 18 de sòl de valor agrícola.

PROPOSTA: Manteniment de la vegetació i dels usos agrícoles de l’entorn.

Aturar la proliferació invasiva de l’ailant o arbre del cel (Ailanthus altissima) existent a prop dels Corrals.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer

(53)

NÚM. REF.: I. ARUr/UM / C-2 / 310 NÚM. REF. PLÀNOL: 323

DENOMINACIÓ: Casa de Joan Samà i Martí

Altres denominacions:

SITUACIÓ: C. del Montserrat , 2; C. dels Mercaders , 1

DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1855. Arquitectura neoclàssica

AUTORS: Fèlix Ribas , m. d'o.

PROMOTOR: Joan Samà i Martí

TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Urbana entre Mitgeres (ARUr/UM)

CONTEXT: Nucli antic de Vilanova

RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001

Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat)

Qualificació: Clau 1 (Zona de Casc Antic)

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de

Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa C-2

RÈGIM JURÍDIC: Titularitat:

Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

(54)

DESCRIPCIÓ: Edifici de planta rectangular entremitgeres i cantoner, de planta baixa amb portal i entrada a façana principal, més quatre plates pis amb balcons de barana de barrots de ferro. Al segon pis, la balconada és cantonera. Coberta amb terrat protegit amb acroteri massís.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatges

Actual: Habitatges i comerços

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo, encara que els comerços desvirtuen la composició de l’edifici.

VALORACIÓ: Es tracta d’un dels edificis significatius que limiten i configuren la

imatge urbana de la plaça de les Cols.

PROPOSTES: BPU Nivell 2

DADES HISTÒRIQUES: La casa de Joan Samà i Martí és ubicada a la cantonada dels

carrers de Montserrat i dels Mercaders. En la sol·licitud de llicència d'obres, Joan Samà ... espone que conveniendole edificar la casa que posee en la calle de S. Gregorio numº 111 lindante con de Sta. Madrona, con sujeción a los planos ... D'aquests plànols, només es conserva un d'ells, la façana principal, que correspon al carrer de Montserrat, signat per Fèlix Ribas, que suposem mestre d'obres. Entre els anys de 1735 a 1860, l'actual carrer dels Mercaders rebia el nom de Sant Gregori, i el carrer de Montserrat, el de Santa Madrona.

La sol·licitud de llicència d'obres i el plànol són datats a 21 d'abril de 1855. En la mateixa sol·licitud es precisa ... que debe tener a una y otra calle cuyas puertas principales han de ser colocadas en forma moderna ó sea para abrirlas y cerrarlas por la parte interior... Joan Samà i Martí (1804-1864) era un indiano que s'havia establert comercialment a l’Havana, i retornat a la vila va arribar a ser un dels principals exportadors de vins vilanoví. Una altra de les seves activitats econòmiques a la vila va ser adquirir patis per urbanitzar, com l’hort dels carmelites descalços, i també cases que rehabilitava, com la pròpia familiar, la casa Samà, al carrer Major. Va invertir en la línia fèrria Barcelona a Tarragona, va ser soci de l’empresa Samá, Raventós y Cía, que distribuïa aigües a la vila, i va crear amb altres dos socis les anomenades Herrerías de Vilarodona, on es fabricaven els cèrcols de les bótes que s’utilitzaven posteriorment en el comerç. Sobre una sèrie d'edificis de la seva propietat es va construir, l’any 1853, la seu del Círculo Vilanovés, l’actual Foment Vilanoví, i a l'altra cantonada, l’any 1855, la casa de pisos Joan Samà i Martí.

(55)

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor

SPAL. Diputació de Barcelona. 2009.

Escrita: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de

Vilanova i la Geltrú. [0038/1855]

PUIG I ROVIRA, Francesc Xavier. 2003. Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.

(56)

Referencias

Documento similar

Entre los miriápodos cab^e citar, más como curiosidad que como plagas potenciales, diversas especies de «milpiés» que a veces causan daños en patatares y huertos de plantas hortico-

Los aspirantes dispondrán de un plazo de 7 días naturales a partir de la publicación de la citada lista, para presentar alegaciones. Resueltas las alegaciones o, en su caso,

4th International Conference of Intelligent Data Engineering and Automated Learning (IDEAL 2003) In "Intelligent Data Engineering and Automated Learning" Lecture Notes

La organización debe establecer las acciones necesarias para aprovisionarse de los recursos necesarios previstos de acuerdo al resultado de la evaluación de riesgos y el

• Participar en intercanvis socials breus i bàsics (salutacions i comiats, agraïments i disculpes, invitacions i respostes); interessar-se per l’estat dels altres i reaccionar

Resolución del Director General del Consorcio Público Instituto de Astrofísica de Canarias de 30 de Septiembre de 2020 por la que se convoca proceso selectivo para la contratación

Como ya se ha mencionado al citar las características principales de esta línea, el Tramo Reembolsable va a corresponder a un préstamo preferencial con un tipo de interés

Mentres que l'últim procés és específic de cada organització, i en ell es descriuen les activitats i recursos requerits per a la realització d'un determinat producte o, en el