LA GESTIÓ DE BIOSÒLIDS A L AGÈNCIA CATALANA DE L AIGUA

21  Descargar (0)

Texto completo

(1)

LA GESTIÓ DE BIOSÒLIDS A

L’AGÈNCIA CATALANA DE

L’AIGUA

LA GESTIÓ DE BIOSÒLIDS A

LA GESTIÓ DE BIOSÒLIDS A

L’AGÈNCIA CATALANA DE

L’AGÈNCIA CATALANA DE

L’AIGUA

L’AIGUA

Àrea d’Inspecció i Control

(2)

Índex de la presentació

1. Objectiu

2. Producció de Biosòlids a les EDAR’S del Pla de Sanejament de

Catalunya

3. Grans instal·lacions: BESÒS

4. Tractament de Biosòlids

5. Destinació dels Biosòlids

6. Evolució de la destinació dels Biosòlids

7. Anàlisis dels fangs de les EDAR’s del Pla de Sanejament de

Catalunya

8. Flux en la gestió de fangs

9. Programa de tractament dels fangs de les depuradores

d’aigües residuals urbanes

(3)

Control i gestió del fang de la Unitat de Biosòlids i la

redacció del Programa de tractament de fangs

té com aspectes claus:

1. La gestió de biosòlids a l’Agència Catalana

de l’Aigua

1- Una correcta disposició del biosòlid des del punt de vista, legal,

tècnic i mediambiental : El Decret 34/1996: Catàleg de residus de

Catalunya, estableix la classificació com Residu No Especial.

2- La reducció de les quantitats de biosòlids produïdes.

3- Valorització dels biosòlids produïts. Les vies de valorització són :

Utilització en la construcció, Utilització en profit de la agricultura,

Compostatge, Valorització energètica.

4- Optimització del cost econòmic de la destinació de biosòlids

5- Acceptació social de les solucions.

(4)

2. Producció de Biosòlids a les EDAR’S del

pla de Sanejament de Catalunya

Fang generat de 290 depuradores biològiques.

La depuradora físico-química del Besòs està tractada en un capítol

apart donada la nova disposició del biosòlid

TIPUS

t MF

t MS

% MS

t MF

t MS

% MS

t MF

t MS

% MS

t MF

t MS % MS

FANG BIOLÒGIC

404.982

78.420

19,4 424.999

82.429

19,4 423.406

79.422

18,8

424.404 85.134 20,1

FANG FÍSICO-QUÍMIC

20.254

5.576

27,5

12.216

3.209

26,3

7.553

2.002

26,5

0

0

0,0

TOTAL

425.236 83.996

19,8 437.215 85.638

19,6 430.959 81.424

18,9 424.404 85.134 20,1

ANY 2002

(5)

3. Grans instal·lacions: BESÒS

Producció any 2002 Besòs/Montcada: 42.402 tones de matèria seca

Compostatge Abocador Deshidratat Assecat 20.345 8.829 5.793 0 5000 10000 15000 20000 25000 t MS

DESTÍ DEL FANG TRACTAT (MS)

TRACTAMENT DE FANG

44%

56%

DESHIDRATACIÓ

ASSECATGE

TÈRMIC

(6)

4. Tractament de Biosòlids

• Tractaments de biosòlids a càrrec de l'ACA. Any 2002

TRACTAMENTS

t de fang

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

G F MÇ AB MG J N J L AG S OC N D

t ms

TRACTAMENTS

71,0%

17,7%

11,3%

COMP OSTATGES ACA ASSECATGES TÈRMICS(*) DIGESTIONS (**)

Augment de l’assecatge tèrmic resepcte 2001, atès l’entrada en

funcionament de noves intal·lacions (sense EDAR Besòs)

(7)

5. Destinació dels Biosòlids

• Evolució de la destinació de la matèria seca. Any 2002

Destinació majoritària agricultura. Puntes durant les èpoques de fertilització dels

conreus cerealístics. 85.134 tones en matèria seca (sense EDAR Besòs)

DESTINACIONS PRINCIPALS

t de matèria seca

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

G

MG

JL

S

N

t MS

DISTRIBUCIÓ DESTINACIONS PRINCIPALS

43,3%

0,6%

56,1%

AGRICULTURA I

JARDINERIA

RESTAURACIONS

ABOCADORS

(8)

6. Evolució de la destinació dels Biosòlids

• Evolució de la destinació de la matèria seca. Anys 1998 -2002

0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 80.000 90.000

t MS

AGR IC . I J AR D. R ES T. AB OC . ALTR ES TOTAL

DESTINACIONS

EVOLUCIÓ DESTINACIONS

t matèria seca

1998

1999

2000

2001

2002

(9)

7. Caracterització agronòmica

Analítiques complertes realitzades a l’any 2002

(depuradores+posttractaments): 625

Paràmetres agronòmics mitjans:

% Matèria Orgànica: 62,4 %P2O5: 4,9

% N total : 5,3 %K2O: 0,5

% N amoniacal: 1,1 pH: 7,3

% N orgànic: 4,1

Dels resultats analítics es deriva que els Biosòlids poden ser

idonis com adobs per agricultura i la restauració d’espais

degradats (pedreres, talussos d’obra pública i terrenys

marginals.

(10)

Presència de metalls

Segons RD 1310 els metalls pesats a analitzar són

Zn, Cu, Ni, Pb, Cr, Cd, Hg

R. D. 1310/1990

Metalls

Pesants pH sòl < 7 pH sòl > 7

Cd 20 40

Cr 1.000 1.500

Cu 1.000 1.750

Hg 16 25

Ni 300 400

Pb 750 1.200

Zn 2.500 4.000

(11)

7. Evolució temporal 1999-2002

Zn 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 1.999 2.000 2.001 2.002 Any mg Zn / k g ms Compleix No compleix RD1310 pH >7 RD1310 pH <7

(12)

Cu 0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.600 1.800 2.000 1.999 2.000 2.001 2.002 Any m g C u / kg m s Ni 0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 1.999 2.000 2.001 2.002 Any m g N i / kg m s

(13)

Pb 0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400 1.999 2.000 2.001 2.002 Any mg P b / k g ms Compleix No compleix RD1310 pH >7 RD1310 pH <7 Cr 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 m g C r / kg m s

(14)

Hg 0 5 10 15 20 25 30 1.999 2.000 2.001 2.002 m g H g / k g m s Cd 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 1.999 2.000 2.001 2.002 Any mg C d / k g ms Compleix No compleix RD1310 pH >7 RD1310 pH <7

(15)

7. Fangs amb incompliment del RD1310

Límits Cla s s e Cr n f

Infe rio r S upe rio r

0 1000 12 0,39 1000 1500 3 0,10 1500 2000 4 0,13 2000 12 0,39 31 1 Límits Cla s s e Cd n f

Infe rio r S upe rio r

0 5 23 0,77 5 10 5 0,17 10 20 1 0,03 20 1 0,03 30 1 Límits Cla s s e Hg n f

Infe rio r S upe rio r

0 5 28 0,93 5 10 1 0,03 10 16 1 0,03 16 0 0,00 30 1 Límits Cla s s e Zn n f Infe rio r S upe rio r

0 2500 17 0,55 2500 4000 2 0,06 4000 5000 8 0,26 5000 4 0,13 31 1 Límits Cla s s e Cu n f Infe rio r S upe rio r

0 1000 24 0,80 1000 1750 3 0,10 1750 2200 1 0,03 2200 2 0,07 30 1 Límits Cla s s e Ni n f Infe rio r S upe rio r

0 300 28 0,90 300 400 0 0,00 400 500 0 0,00 500 3 0,10 31 1 Límits Cla s s e Pb n f Infe rio r S upe rio r

0 750 28 0,93

750 1200 0 0,00

1200 1300 2 0,07

(16)

7. Fangs amb compliment del RD1310

n f

Infe rio r S up e rio r

0 150 415 0,90 150 300 23 0,05 300 600 13 0,03 600 11 0,02 462 1 n f

Infe rio r S up e rio r

0 5 440 0,95 5 10 19 0,04 10 20 3 0,01 20 0 0,00 462 1 n f

Infe rio r S up e rio r

0 5 442 0,96 5 10 14 0,03 10 16 6 0,01 16 0 0,00 462 1 Límits Cla s s e Cr Límits Cla s s e Cd Límits Cla s s e Hg n f

Infe rio r S up e rio r

0 500 180 0,39 500 1000 211 0,46 1000 1500 38 0,08 1500 33 0,07 462 1 n f

Infe rio r S up e rio r

0 600 432 0,94 600 1200 28 0,06 1200 1800 1 0,00 1800 0 0,00 461 1 n f

Infe rio r S up e rio r

0 100 434 0,94 100 150 14 0,03 150 200 6 0,01 200 8 0,02 462 1 n f

Infe rio r S up e rio r

0 150 436 0,95 150 300 20 0,04 300 600 2 0,00 600 1 0,00 459 1 Lím its Cla s s e Zn Lím its Cla s s e Cu Lím its Cla s s e N i Lím its Cla s s e P b

(17)

7. Abast de les directrius del Document de

Treball sobre fangs de depuració

(Tercer esborrany)

S’han efectuat vàries campanyes per a analitzar la idoneïtat

dels fangs generats i tractats a Catalunya des de la

perspectiva del ENV.E.3/LM. Los paràmetres analitzats:

– Microcontaminants orgànics: AOX, LAS, DEHP, NPE, PAH,

PCB, PCDD/F

– Caracterizació microbiològica: Salmonella spp, Escherichia

coli.

(18)

7. Abast de les directrius del Document

de Treball sobre fangs de depuració

Viabilitat de la utilizació de fangs de depuradores urbanes a

l’agricultura productiva:

– Les característiques agronòmiques no suposen un

inconvenient per a l’ús dels fangs a l’agricultura productiva

– Els metalls pesats poden ser limitants a llarg plaç. (Zn, Cu

principalment).

– Los microcontaminants orgànics necessiten un estudi més

ampli, però exceptuant els NPE, no hauríen de ser

restrictius, la prevenció en origen és indispensable.

– La microbiologia pondera la importància del tractament del

fang a través de una digestió, compostatge, assecat

(19)

TRACTAMENTS

FANGS

VALORITZACIÓ/DISPOSICIÓ

8. Fluxe en la gestió de fangs

EDAR’S

F. ESPESSIT NO DIGERIT DIGERIT COMPOSTATGE VALORITZACIÓ AGRONÒMICA APLICACIÓ DIRECTA Compliment RD 1310 No compliment RD 1310 EDAR EXTERNA DESHIDRATACIÓ EDAR ABOCADOR ASSECATGE TÈRMIC FERTILITZANT RECUPERACIÓ PEDRERES GASIFICACIÓ VITRIFICACIÓ

PRODUCTOR-POSSEIDOR

GESTOR (ACA o PRIVAT)

ABOCADOR VALORIITZACIÓ

ENERGÈTICA

No compliment RD 1310

(20)

9. Programa de tractament dels fangs de les

depuradores d’aigües residuals urbanes

Finalitats i Objectius

1.

1.

- Establir un nou Model de Gestió dels fangs

-2.

2.

- Resoldre la Deshidratació dels fangs generats a les

-EDAR

3.

3.

- Resoldre la Digestió de fangs a les EDAR

-4.

4.

- Dotar de capacitat per al Posttractament del fang

-generat

5.

(21)

-9. Programa de tractament dels fangs de les

depuradores d’aigües residuals urbanes

Tecnologies Proposades

1.

1.

- Criteris:

-1. Eficiència

2. Robustesa

3. Simplicitat

4. Economia

2.

2.

- Deshidratació: diferents tecnologies per a la deshidratació de fangs

-3.

3.

- Digestions anaeròbies amb cogeneració d’energia a partir de biogàs

-4.

4.

- Posttractaments:

-1. Compostatges en túnels i en canals

2. Assecatges tèrmics amb o sense cogeneració

d’energia

elèctrica

Figure

Actualización...

Referencias

Related subjects :