• No se han encontrado resultados

Programa. El concepte i els límits del terme postguerra. La política de substitució lingüística i cultural.

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Programa. El concepte i els límits del terme postguerra. La política de substitució lingüística i cultural."

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

LITERATURA CATALANA DEL SEGLE XX (II) (0971)

Curs 2003-2004.

Troncal. Segon Cicle. 4,5 crèdits teòrics; 1,5 crèdits pràctics. Professor: Damià Pons i Pons

Despatx 321 A Telèfon 971 17 20 54 e-mail:

Classes: Dimarts, de les 9 h. a les 10 h; dimecres, de les 11 h. a les 12 h. Tutoria: dilluns (12-14 h.), dimarts (11-12 h.) i dimecres (10-11 h., i 12-14 h.).

Programa

Temari

1. Literatura i societat durant la postguerra 1. 1. Introducció

El concepte i els límits del terme postguerra. La política de substitució lingüística i cultural.

Etapes i trets més característics de la cultura (i la literatura) catalana de la postguerra.

La literatura de l'exili. L'exili interior i la resistència. La represa.

2. La poesia de postguerra

2. 1. La poesia, el gènere de la represa.

La represa a catalunya, al País Valencià i a les Balears. Períodes de la poesia catalana després de la guerra civil. La continuïtat de la poesia postsimbolista.

(2)

Els poetes de la Generació de la República. 2. 2. Salvador Espriu.

Visió del món i de l'home. El "mite de Sinera": realitat i ficció. L'obra poètica. L'obra narrativa. L'obra teatral.

2. 3. Joan Oliver "Pere Quart".

Avantguardisme i realisme: humor i sàtira. L'obra poètica.

3. La poesia dels anys 50 i 60 3. 1. El "realisme històric".

3. 2. La represa de les avantguardes. 3. 3. Els autors:

Josep Palau i Fabre, Jordi-Pere Cerdà, Marià Villangómez, Llorenç Moyà, Jaume Vidal Alcover, Gabriel Ferrater, Joan Brossa, Josep Maria Llompart, Blai Bonet, Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, Jordi Sarsanedas, Màrius Sempere...

4. La narrativa de postguerra 4. 1. La represa de la narrativa.

Problemàtica del gènere.

Principals tendències i corrents de la novel⋅la i el conte. 4. 2. Els grups generacionals i els autors.

(3)

Sarsanedas, Xavier Benguerel, Pere Calders, Lluís Ferran de Pol, Maurici Serrahima, Ramon Folch i Camarasa, Rafael Tasis, Josep M. Espinàs, Jaume Vidal Alcover, Maria Aurèlia Capmany, Blai Bonet...

4. 3. Llorenç Villalonga.

Visió del món i ideologia. El "mite de Bearn". L'obra narrativa. 4. 4. Mercè Rodoreda.

Simbolisme i llenguatge en la seva obra. L'obra narrativa.

4. 5. Pere Calders. L'obra narrativa.

4. 6. Els nous narradors dels anys 50 i 60. Joan Perucho.

Manuel de Pedrolo.

Baltasar Porcel. El "mite d'Andratx". L'obra periodística. 5. El teatre a la postguerra i a l'actualitat 5. 1. Situació del teatre català durant el franquisme.

El teatre català de 1939 a 1946. La censura. Les primeres representacions autoritzades.

La realitat teatral a Catalunya, al País Valencià i a les Balears. 5. 2. Les manifestacions teatrals.

(4)

La pervivència del teatre "costumista" i "regional". El teatre de vodevil. El drama realista.

El teatre d'intenció política. El teatre d'avantguarda.

5. 3. Panorama del teatre català dels anys 60 i 70.

Els autors: Baltasar Porcel, Jordi Teixidor, Josep Benet i Jornet, Alexandre Ballester, Rodolf Sirera...

5. 4. Panorama del teatre català dels anys 80 i 90

Els autors: Sergi Belbel, Jordi Galceran, Carles Alberola, Lluïsa Cunillé, Josep-Pere Peyró...

Els grups teatrals: Els Joglars, Comediants, Dagoll-Dagom, La Fura de baus, El Tricicle, Iguana Teatre, Moma Teatre...

La realitat teatral a Catalunya, al País valencià i a les Balears en l'actualitat. 6. La narrativa de les tres darreres dècades

6. 1. Intent de classificació

Tendències, tècniques i estructures narratives dominants. Temàtiques més constants.

6. 2. La generació dels 70.

De l'experimentalisme a la literatura de gènere. 6. 3. Els autors

Terenci Moix, Montserrat Roig, Miquel Angel Riera, Jaume Fuster, Gabriel Janer Manila, Antoni Serra, Robert Saladrigas, Oriol Pi de Cabanyes, Maria Antònia Oliver, Biel Mesquida, Guillem Frontera, Antònia Vicens, Llorenç Capellà, Joan Francesc Mira, Maria Barbal, Jesús Moncada, Pau Faner, Jaume Cabré, Isabel Clara Simó, Jordi Coca, Vicenç Villatoro, Josep Piera, Quim Monzó, Ferran Torrent, Sergi

(5)

Pàmies, Antoni Marí...

6. 4. Els nous narradors dels 90

7. La poesia dels anys 70 a l'actualitat 7. 1. Intent de classificació.

Tendències i trets més característics.

Revistes, publicacions i col⋅leccions de poesia. 7. 2. Els autors.

Bartomeu Fiol, Miquel Bauçà, Miquel Angel Riera, Francesc Parcerisas, Pere Gimferrer, Narcís Comadira, Feliu Formosa, Joan Margarit, Francesc Vallverdú, Salvador Oliva, Damià Huguet, Josep Albertí, Josep Piera, Gaspar Jaén, Jaume Pomar, Ponç Pons, Jaume Pérez-Montaner, Andreu Vidal, Antoni Vidal Ferrando, Maria Mercè Marçal, Josep Ballester, Enric Sòria, Vicenç Llorca, Antoni Marí...

7. 3. Els nous poetes dels 90.

8. El periodisme i l'assaig 8. 1. El periodisme i l'assaig a la postguerra.

8. 2. Panorama actual del periodisme català. 8. 3. L'assaig.

L'assaig filosòfic, històric, sociològic... Els autors: Jaume Vicens Vives, Josep Ferrater Mora, Miquel Batllori, Josep Melià, Josep Massot i Muntaner, Joan Francesc Mira...

L'assaig i la investigació literària. Els autors: Jordi Rubió i Balaguer, Pere Bohigas, Martí de Riquer, Josep Romeu i Figueras, J. M. Casacuberta, Joaquim Molas, Antoni Comas, Joan Triadú, Xavier Fàbregas, Josep Maria Llompart, Josep Maria Castellet, Joan Lluís Marfany, Jordi Castellanos, Joan Mas i Vives, Pere Rosselló Bover...

(6)

8. 4. Els dietaris i els llibres de memòries. 8. 5. Joan Fuster.

Estudis històrics, literaris i culturals. Escrits de reflexió històrica i política. Els dietaris.

Metodologia

Els alumnes hauran d'adquirir una informació suficient sobre la literatura catalana, des de la Guerra Civil fins a l'actualitat, mitjançant la lectura d'un manual que els ofereixi una visió global i mitjanament detallada dels períodes, els autors i les obres.

Les classes se centraran en el comentari de textos breus literàriament importants o significatius i d'unes obres determinades, amb l'objectiu d'aprofundir tant en les seves característiques estètiques, temàtiques i tècniques, com en la seva representativitat de gènere, de període o de corrent.

Objectius

1. La coneixença dels grans corrents, característiques i fets més importants de la literatura de cada moment, així com dels fets socials i culturals que els han determinat.

2. L'adquisició d'un coneixement directe de les obres més importants de la literatura catalana des de la Guerra Civil fins a l'actualitat.

Avaluació

Els alumnes llegiran obligatòriament la bibliografia específica que durant el curs els serà assenyalada, tant la d'abast general com la d'abast més parcial. Per a comprovar que n'han assimilat els continguts, conceptuals i informatius, hauran de respondre un qüestionari amb una llarga sèrie de preguntes, les quals faran referència als diferents temes del programa.

(7)

haver-los aprovat tots dos. Cada examen constarà de tres parts: a) una pregunta general sobre algun aspecte del temari (2'50 punts); b) un qüestionari amb 25 preguntes sobre els temes que són objecte d'examen (2'50 punts); i c) dos comentaris de text que hauran estat prèviament comentats a classe.

A més de fer els exàmens, l'alumne haurà de presentar un comentari de quatre lectures, que corresponguin a temes diferents. Es tracta d'un comentari personal, amb una valoració raonada, d'una extensió màxima de tres pàgines.

Així mateix, haurà d'elaborar un treball monogràfic, d'entre deu i quinze fulls, sobre un tema específic, a triar d'entre tot un conjunt que seran proposats pel professor a l'inici del curs.

Els alumnes que no hagin lliurat tots els comentaris no es podran presentar a l'examen final. S'aconsella que els alumnes vagin lliurant els comentaris al professor a mesura que s'avança el programa. És convenient que abans de cada parcial s'hagin lliurat els comentaris corresponents als temes i autors que hi entrin.

Es recomana que aquells alumnes que no puguin assistir a classe ho comuniquin a la professora a començament de curs i ho facin constar, també, a la fitxa personal.

Es valorarà l'assistència i la participació en les tasques proposades a classe (comentaris de text).

La nota final del curs s'obtindrà fent la mitjana de les notes dels diferents treballs (quatre comentaris i un treball monogràfic) i dels dos exàmens parcials o del final, tots puntuats sobre 10.

Lectures

2. La poesia de postguerra

Salvador Espriu: Cementiri de Sinera.

Joan Oliver "Pere Quart": Terra de naufragis. 3. La poesia dels anys 50 i 60 Josep Palau i fabre: Poemes de l'Alquimista Marià Villangómez: Antologia poètica.

(8)

Gabriel Ferrater: Les dones i els dies. Joan Brossa: Poesia rasa.

4. La narrativa de postguerra Joan Salas: Incerta glòria.

Llorenç Villalonga: L'àngel rebel (Flo la Vigne). Joan Perucho: Les històries naturals.

Baltasar Porcel: Les primaveres i les tardors.

6. La narrativa de les tres darreres dècades Gabriel Janer Manila: Els alicorns.

Jaume Fuster: L'illa de les tres taronges Jesús Moncada: Estremida memòria. Joan Francesc Mira: Els treballs perduts.

7. La poesia dels anys 70 a l'actualitat

Bartomeu Fiol: Tot jo és una exageració. Quaranta-nou textos orals perifèrics.

Pere Gimferrer: L'espai desert. Damià Huguet: Ofici de sords. Ponç Pons: El salobre.

Francesc Parcerisas: L'edat d'or. Sebastià Alzamora: Mula morta.

8. El periodisme i l'assaig Joan Fuster: Diccionari per a ociosos.

Referencias

Documento similar

[r]

4th International Conference of Intelligent Data Engineering and Automated Learning (IDEAL 2003) In "Intelligent Data Engineering and Automated Learning" Lecture Notes

Finalment, el Consell Permanent de la Mancomunitat el 17 de març de 1920 acordà, per una banda, confiar a Jordi Rubió i Balaguer, director de la Biblioteca de Catalunya, la

i s' ha autors J cantants i empresaris cas- acordat ~onstituir Ulla rgrupació tellonencs J les òbres que tenen d'autors valencians la tasca dels apunt d'estrenar, els desitjos de

Considerem Casp i Valls com a precedents d'una etapa literària en la poesia valenciana: foren els dos primers autors de postguerra que publicaren poemaris en català al nostre

Cada una d’aquestes zones es va emplaçar al lloc més convenient i per una adequada comunicació entre zones, independent i segura, coincidint amb un pronunciat desnivell a la zona

Des del premi Joan Fuster (1972) i el Joan Estelrich (1973) fins al premi Xarxa (1978), entre els convocats en català, i el premi Anagrama (1973), entre els convocats en castellà,

de les arts decoratives, la iconologia, la història cultural i social, l’estil i el problema del canvi estilístic, els cànons i els valors en la història i en l’art,