SINTAXI
CATALANA
in
a
1
NIVELL BÀSIC NIVELL MITJÀ NIVELL AVANÇAT NIVELL SUPERIOR
L’oració simple: Subjecte i Predicat Sintagmes: SN: Det+ N + CN SAdj (i CAdj) SV: V+ CV SAdv (i CAdv) Sprep
Els complements verbals:
CD CI Catrib CPred CRV CAgent CC: o Lloc o Temps o Manera o Quantitat o Companyia o Instrument o Afirmació o Negació o Dubte L’oració coordinada: Copulativa Disjuntiva Adversativa Distributiva Explicativa Il.lativa Continuativa L’oració juxtaposada L’oració subordinada: Substantiva: o Completiva o De relatiu o Int. indirecta o Infinitiu Adjectiva: o Explicativa o Especificativa Adverbial: o Temporal o Locativa o Modal o Comparativa o Condicional o Causal o Consecutiva o Final o Concessiva Anàlisi sintàctica Aplicació al text INFORMACIÓ TEÒRICA http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/sintaxi/index.htm (+ exercicis) http://usuaris.tinet.org/aragones/gramaticat/sintaxi.htm (+exercicis) http://www.iesolorda.org/departaments/cat/apunts_sintaxi_4eso.pdf https://llenguacat.wikispaces.com/APUNTS+GRAM%C3%80TICA+I+SINTAXI https://www.youtube.com/watch?v=MHDcGm06OjQ http://usuaris.tinet.org/aragones/gramaticat/sintaxi.htm http://www.castellnouedival.com/appfiles/unitat_mostra/03_ges_valencia.pdf http://blocs.xtec.cat/torrefortacatala/files/2008/05/Oracions-substantives.pdf http://blocs.xtec.cat/torrefortacatala/files/2008/05/Oracions-substantives-exemples.pdf http://blocs.xtec.cat/torrefortacatala/files/2009/06/oracio-adjectiva.pdf http://blocs.xtec.cat/torrefortacatala/files/2009/02/subordinades-adverbials-amb-formes-no-verbals.pdf
EXERCICIS AMB SOLUCIONARI O INTERACTIUS de tot el tema en general
http://marta-aprovam.blogspot.com.es/2011/12/exercicis-de-sintaxi.html (sense solucionari) http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/#ancora2
Pàg
in
a
2
http://aplicacions.universitats.gencat.cat/posat/AppJava/frontoffice/pregunta/idePregunta/ 3331?2 (Posa’t a prova de les PAU)
http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl2/scl2.htm http://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl2/icl2.htm http://clic.xtec.cat/gali/gali/galiPage.jsp?page=5&level=1
Sobre les funcions sintàctiques
http://clic.xtec.cat/quaderns/mibanez1/funcions/html/index.htm?&appl=http://clic.xtec.cat/ qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic. xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=null&skin=default&user=mibanez1&assessment =funcions&&skin=default
sobre oracions compostes
http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/classicanalisisintacticacoorduesopcions.htm http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/classicanalisisintacticasuborduesopcions.htm http://clic.xtec.cat/quaderns/mibanez1/oracions_compostes/html/index.htm?&appl=http:// clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js =http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=null&skin=default&user=mibanez1& assessment=oracions_compostes&&skin=default http://www.search-document.com/pdf/1/SOLUCIONS-EXERCICIS-ORACIONS-COMPOSTES.html http://elquadernblau.blogspot.com.es/2012/11/loracio-subordinada-adverbial.html http://blocs.xtec.cat/torrefortacatala/files/2008/05/Textos-subordinades.pdf http://blocs.xtec.cat/torrefortacatala/files/2008/05/Textos-subordinades-solucions.pdf anàlisi d’oracions http://xerramcatala.wikispaces.com/exercicis+sintaxi ...
in
a
3
SINTAXI- NIVELL BÀSIC-
L’ORACIÓ SIMPLE- SUBJECTE I
PREDICAT
DEFINICIÓ D’ORACIÓ SIMPLE
Enunciat no oracional: té sentit però no verb, depèn d'altres per entendre's: Oi tant!, Ai, carai!
Oració: una paraula o grup de paraules amb sentit complet i un verb conjugat, situada entre dues pauses i sintàcticament independent. Ex: "Vine!". Menjava macarrons els diumenges.
Oracions agramaticals:*Menjar els diumenges a la tarda *ells canta una cançó
o L’oració és una unitat prosòdica (delimitada per pauses assenyalades pels signes de puntuació) o L’oració és unaunitat fonètica o fònica, marcada pel to, intensitat, silencis, entonació. La distribució
de pauses canvia significats: Han arribat segons- diuen. Han arribat- segons diuen.
El grup fònic mitjà en català té de 5 a 7 síl.labes. El castellà té 8 síl.labes. Els grups fònics poden ser bimembres simètrics (tenen dues parts: color verd, esperança d’ase) o trimembres asimètrics (Per Nadal, qui res no estrena, res no val) o complexos (Per llestos, els d’Anglés, que als quinze dies de néixer, diuen que tenen mig mes)
o L’oració és una unitat sintàctica: SN+SV (constituents bàsics de l’oració, tot i que es poden elidir: En Ferran vol un cafè, i en Carles, un suc de taronja (elisió del verb perquè se sobreentén). Tants verbs conjugats tinguem, tantes oracions hi ha. Les frases del tipus Què? Tal dit, tal fet, i ara! (preguntes, dites, frases fetes, exclamacions), no es consideren oracions des del punt de vista sintàctic.
o L’oració és una unitat semàntica de significat ple (principal) o depèn d’altres per tenir significat ple (subordinada), i en aquest cas tenen una marca de subordinació o nexe.
o L’oració és una unitat lògica o judici : de pertinença (A és B), de no pertinença (A no és B), etc. o L’oració és una manifestació d’un pensament complet: el subjecte psicològic és el TEMA i el predicat
psicològic és el REMA. La tematització consisteix a donar importància a un dels elements, i no ha de coincidir necessàriament amb el subjecte. L’aconsegueixen una entonació concreta, un canvi d’ordre (Avui, no ha vingut l’Albert a casa; A casa, no ha vingut avui l’Albert), les repeticions o pleonasmes (A mi, això no m’ha agradat), estructures especials (Oi que estudia, avui, el Pere? En Pere sí que estudia, És en Pere qui estudia )
MODALITATS DE L’ORACIÓ, SEGONS L’ACTITUD DE L’EMISSOR (CRITERI SUBJECTIU)
ENUNCIATIVA, declarativa o asseverativa (informa o opina, afirmativa o negativa i en mode indicatiu: El periodista ha entrevistat el president.
EXCLAMATIVA (expressa un sentiment), duu el signe ! i mots intensius (Qua, quan, quin) Quina llàstima! Per a alguns gramàtics, les interjeccions equivalen a oracions exclamatives: ep! Estigues alerta! (hurra, bravo, visca, oidà, tira peixet!, eia, amunt, vinga, som-hi, da-li, fort, endavant, ànsia, puè, ara t’escolto, d’acord, bé, ca, malviatge, vaja, ai las, mi-te’l, ara pla, vaja, idò, alto, adéu, adéu-siau, avant, Déu-vos-guard, bona hora…)
INTERROGATIVA (fa una pregunta): pot ser total (amb resposta tancada Sí-No: Vindràs avui?) o
parcial (amb qualsevol possibilitat de resposta Què prefereixes?) i pot ser Directa (acaba amb ?) o
Indirecta (subordinada a un verb de dicció o pensament i sense signe ?: pregunta-li com és que arriba tard). Les directes duen marques d’interrogació (què, quant, quin?). De vegades duu un QUE emfàtic, no interrogatiu (Que ja han dinat?) o matisos de dubte (Has dinat, oi?). Les partícules interrogatives són determinants (quin noi…?) pronoms interrogatius ( qui, què, com amb preposició al davant o no ) i adverbis interrogatius (substitueixen CC: on, per què, quan, com, quant). Hi ha també interrogacions retòriques o ecos, no demanen resposta: Demà me’n vaig a Eivissa… Demà? A Eivissa? Te’n vas?
EXHORTATIVA o Imperativa (expressa una ordre o prec), pot ser afirmativa (en Imperatiu) o Negativa (en Subjuntiu): Vine de seguida. Podem ordenar amb infinitius (Tothom a dormir!), futurs
(faràs tot el que et diré) verbs de voluntat o necessitat + que+ subj (no cal que hi vagis), elidir el verb principal (que no ho facis mai més!) i fins i tot preguntant (Vols callar d’una vegada?)
DESIDERATIVA o Optativa (expressa un desig) Duu el verb en subjuntiu , i connectors com QUE, AIXÍ, TANT DE BO QUE. També pot ser exclamativa. Tant de bo que faci menys calor!
DUBITATIVA (expressa un dubte) Potser ens augmentaran el sou aquest estiu
Les quatre primeres són modalitats obligatòries i no poden aparèixer alhora en la mateixa frase (o és enunciativa, o interrogativa o exclamativa o exhortativa), i a més tenen corba melòdica pròpia
Pàg
in
a
4
MODALITATS DE L’ORACIÓ SEGONS EL PREDICAT (CRITERI OBJECTIU)
COPULATIVA (amb els verbs SER, ESTAR, SEMBLAR, per tant, amb Predicat Nominal: sembla mec) o
PREDICATIVA (amb qualsevol verb no copulatiu, per tant, amb predicat verbal: opina que no): Si és predicativa, pot ser de diversos tipus:
o TRANSITIVA (el verb exigeix CD) sent pessigolles
o INTRANSITIVA (el verb no pot dur CD): verbs d’estat (viure, dormir, jugar), de règim preposicional (parlar de, pensar en) , reflexius, recíprocs i pronominals. Parla de tu
ACTIVA (el subjecte fa l’acció), o PASSIVA (el subjecte rep l’acció del verb i el subjecte actiu passa a ser el Complement agent: els exàmens han estat corregits per la professora. La Passiva reflexa es fa amb el pronom ES, el verb actiu en 3ª . sing. o plural: Es menja bé, aquí.
IMPERSONAL (no té subjecte i són verbs que només es conjuguen en 3ª p. singular):ploure, nevar, haver-hi, dir-se, comentar-se, fer fred, fer calor…
ELS CONSTITUENTS BÀSICS DE L’ORACIÓ: SUBJECTE I PREDICAT
Tota oració es compon d’un SV que té , de forma present o elidida, un SN en funció de subjecte: O=SN+SV
L'espectacle del circ mundial // començarà de seguida, a la plaça major
subjecte predicat
El SUBJECTE és allò de qui s'afirma o nega alguna cosa. Té un nucli, que normalment és un nom o element substantivat, i pot anar amb o sense determinants o complements del Nom.
El PREDICAT és allò que s’afirma o nega i també té un nucli, que és un Verb, amb o sense complements verbals.
Normalment el subjecte va davant del predicat, però no sempre. Exemples:
"Començarà de seguida, a la plaça major, l'espectacle del Circ Mundial" "A la plaça major, començarà l'espectacle del Circ Mundial , de seguida". LA CONCORDANÇA DE SUBJECTE I VERB
Els subjectes són els agents de l'acció, és a dir, aquells que fan una acció o mostren un estat, siguin persones, animals, coses o idees abstractes, per tant, el subjecte i el predicat han concordar en persona (1ª, 2ª o 3ª) i nombre (sing. o plural) . Exemples: "L'espectacle començarà" ,"Els espectacles
començaran","Li agraden els espectacles" ESTRUCTURA DEL SUBJECTE
Dins del subjecte ens podem trobar aquesta estructura: (Det)+ N + (CN)
Sempre hi haurà UN NUCLI DE SUBJECTE que pot ser un Nom o SN, pronom (nosaltres estudiarem, n’hi ha vint), un SN coordinat ( aquelles sabates i la faldilla fan conjunt)element substantivat (V.Adj.Adv. conjunció, interjecció… l’ai del malalt esglaià les infermeres) un S.Preposicional amb ENTRE (Entre tu i jo pintarem l’escala) o bé una oració subordinada substantiva (Cantar bé no és fàcil; que sigui lent no vol dir que sigui ruc).
Aquest nucli pot dur un o més DETERMINANTS o Det. (article, demostratiu, possessiu, quantitatiu, numeral, indefinit o interrogatiu) i també pot dur un o més COMPLEMENTS DEL NOM o CN (adjectiu, S. Adj., S. Nominal en aposició, S. preposicional o Oració subordinada adjectiva).
EXEMPLES:
Un SN (Det+N): L’Albert començarà la seva actuació
Un SN (Det+Det…+ N): Els meus germans, els meus tres germans, aquell meu amic, aquelles tres meves primeres amigues, un bon grapat d’avellanes.
Un SN (Det+ Nom+CN) El meu veí de l’escala rega cada dia a les vuit
Un SN (Det+ Nom+CN+ CN…) Una conversa interessant sobre la llei ha tingut lloc, aquell home vell, cansat, abatut
Det+ CN+ N : La mala terra
Det+ CN+ prep. + Det. + N: La llesta de la Teresa
SN+ SN Un noi i una noia prenen un cafè
Un pronom (N): Ell començarà la seva actuació
Un element substantivat (Infinitiu amb valor de nom): Actuar és un ofici meravellós
in
a
5
ELS ELEMENTS QUE ES PODEN SUBSTANTIVAR I SER SUBJECTES
Els elements substantivats són paraules que no són NOMS, i que estan a l'oració funcionant com un NOM. Per exemple:
Un Adjectiu : El llest ja tenia preparada la resposta.
Un Adverbi: Aviat és millor que "tard"
Un verb: Menjar sa és millor per la salut
Una conjunció: "O" és una conjunció disjuntiva
Les oracions subordinades substantives són frases que representen una idea que actua com a subjecte de l'oració principal. Normalment es poden substituir per la paraula AIXÒ o ALLÒ:
El fet de tenir "padrins"li va proporcionar una feina segura (això li va proporcionar una feina segura) TIPUS DE SUBJECTES
A banda dels subjectes presents en l’oració, també ens podem trobar amb:
SUBJECTE EL.LÍPTIC: no apareix a l’oració però gràcies al verb o al context de la frase,podem imaginar-nos quin és (també té relació de concordança amb el verb): començarà de seguida (ell, ella, l’espectacle,
el problema, l'Albert) ORACIONS IMPERSONALS: no tenen subjecte, ni real ni irreal, ni tan sols el.lidit.
EXEMPLES D’ORACIONS SENSE SUBJECTE O IMPERSONALS
-Verbs metereològics plou i neva
-Verb SER en frases de temps és tard/d'hora/ de nit
-verb HAVER-HI en frases d'existència hi ha molts entrebancs
-verb FER en frases de temps o metereològiques fa fred/ fa sol /fa temps
-altres verbs quan representen a "la gent", "tothom", o expressions semblants : a l'institut, diuen que els profes faran vaga
REMARQUES
• Recordem que hi ha verbs, com AGRADAR, DESAGRADAR, etc. que solen tenir un subjecte posposat i sol ser una cosa, tot i que no sempre, i que el JO sol ser el CI: M’agrada la xocolata,m’agrada sortir a ballar, m’agrades tu (a mi= CI)
• Si hi ha més d’un subjecte, en verb va en plural: L’Anna, el Xavier i el Tomàs van felicitar l’àrbitre. Tu i jo anirem d’excursió.
• Si el Sintagma determinatiu i el nucli no concorden en nombre, el verb pot anar en singular o en plural:una colla de brètols va agredir/van agredir…
• Si el nucli del subjecte és un nom col.lectiu en singular, el verb pot anar en sing. o plural:La gent recorda/recorden l’incendi.
• Entre subjecte i verb MAI es posa una coma, si no és emfàtica i amb canvi d’ordre sintàctic:va deixar-nos ben sorpresos, aquell individu.
ESTRUCTURA DEL PREDICAT
El nucli del predicat sempre és un verb o conjunt de verbs (perífrasis verbals): plou - acaba de ploure - ha de ploure- deu ploure- estava plovent
El verb determina el subjecte i els complements que pot dur o no. És a dir, projecta una estructura de l'oració concreta (amb asterisc, us posem les oracions agramaticals)
és d'hora, és alta, és de Chicago, *és pomes...
pinta d'hora, pinta pomes , *pinta alta, *pinta de Chicago...
compra d'hora, compra pomes, *compra alta, *compra de Chicago,... TIPUS DE PREDICATS
EL PREDICAT NOMINAL :Està compost per un verb copulatiu -SER, SEMBLAR O ESTAR- i un complement Atributiu, que concorda en gènere, nombre i persona amb el subjecte i el verb .Exemples: els tigres semblaven tristos- l'Albert era valent- la Fina estava malalta
EL PREDICAT VERBAL:Està compost per un verb predicatiu -no copulatiu- i pot dur un o més complements, o bé cap. Exemples: l'Aina compra verdura- el domador crida molt fort- el públic surt
Pàg
in
a
6
SINTAXI - NIVELL BÀSIC-
ELS SINTAGMES I COMPLEMENTS DEL
NOM, DE L’ADJECTIU I DE L’ADVERBI
DEFINICIÓ DE SINTAGMA ELS SINTAGMES
Un sintagma és una paraula o grup de paraules que funcionen com una unitat de significat i una funció sintàctica dins la frase.
El NUCLI DEL SINTAGMA és la seva paraula més important (o bàsica per a saber de què parlem, per tant, que no es pot eliminar, perquè si no, no entendríem res). En algunes gramàtiques, els elements que acompanyen el nucli per l’esquerra s’anomenen ESPECIFICADORS o determinants i els que l’acompanyen per la dreta s’anomenen COMPLEMENTS.
Els constituents són totes les paraules del sintagma. Exemple: "L'espectacle de circ"
Un sintagma pot ser tan llarg com es vulgui, afegint complements al nucli: El fitxatge estrella de la nova temporada del club de futbol Barcelona, Leo Messi, ja ha passat la revisió. 1 2 3 4 5 6
TIPUS DE SINTAGMES
Les categories gramaticals amb ple significat són nucli de sintagma i li donen nom, escepte en el cas del S. Preposicional que ve introduït per una preposició però conté un SN, per tant, la preposició no és nucli:
SINTAGMA NOMINAL: té com a nucli un Nom (N). Exemple: "L'espectacle del Circ Mundial" SINTAGMA VERBAL: té com a nucli un Verb (V). Exemple: "començarà de seguida, a la plaça major" SINTAGMA ADJECTIVAL: té com a nucli un adjecti (Adj). Exemple: "Mundial" SINTAGMA ADVERBIAL: té com a nucli un adverbi(Adv) . Exemple: "de seguida" SINTAGMA PREPOSICIONAL: comença per una preposició(Prep). Exemple: "del Circ"
L'ESPECTACLE DEL CIRC MUNDIAL COMENÇARÀ DE SEGUIDA, A LA PLAÇA MAJOR
SN SPrep SAdj SV SAdv S Prep
ELS COMPLEMENTS DELS SINTAGMES
Quan tenim un SN, un SAdj o un SAdv, és molt probable que a dins trobem complements del seu nucli, és a dir, paraules que acompanyen el Nom, l'Adjectiu o l'Adverbi i en donen més informació o modifiquen d'alguna manera el significat. Són els seus complements respectius. El CN sol ser un SPrep o un adjectiu; el CAdj sol ser un adverbi i el CAdv sol ser un altre adverbi:
LA FALDILLA DE L'ÀVIA - ÉS BASTANT ELEGANT - VIU MOLT LLUNY
N CN CAdj Adj CAdv Adv
EL SINTAGMA NOMINAL I ELS COMPLEMENTS DEL NOM EL NUCLI DEL SINTAGMA NOMINAL
Ja hem dit que la paraula més important d’un SN és el Nom o element que s’ha substantivat. I recordem que els SN poden ser subjecte o no, i estar formant part d’un altre tipus de funció (complement del nom, complement verbal, etc.):
Nom: Les maletes s’han extraviat; pronom: Hem de recuperar-les, Infinitiu: és important vigilar més, Oració sub. substantiva: M’agrada que siguis sincer (=La teva sinceritat) element substantivat: el sopar, aquella treballadora, el sí i el no…
ELS COMPLEMENTS DEL NOM
Els nuclis del SN poden dur diversos CN acompanyant-los, que són altres sintagmes que donen més informació sobre aquests nuclis. Poden ser: SAdjectivals: alta ; SN: una noia; SPreposicionals: de Pekín
L'ALTA ACRÒBATA , UNA NOIA DE PEKÍN, VA SORTIR A L'ESCENARI
SAdj N SN S prep
CN CN CN
O també oracions subordinades adjectives: L’ACRÒBATA QUE SALTA ARA ÉS ALTA, VOLDRIA UNA CAMISA COM LA DE L’APARADOR i SN en aposició: París, la ciutat de la llum (aposició explicativa) o L’escola taller (especificativa). Aquestes darreres fan el plural amb el primer element, no el segon
(escoles taller, camions cisterna, ciutats dormitori, vagons llit, tauletes de nit)
Normalment són complements opcionals: si els treiem de la frase, no canvia la informació bàsica, exceptuant els lexicalitzats, comtauleta de nit, màquina d’escriure…
in
a
7
noia a qui has telefonat… Una noia bonica i de bona família
Si complementen noms diferents alhora:
• masc. i fem. >CN en masculí:una cadira i un teclat nous.
• fem i fem.>CN en femení:unes cadires i unes taules noves (ENCARA que produeix ambigüitat, perquè no se sap si són noves les taules soles o taules i cadires juntes)
FUNCIONS DEL SINTAGMA NOMINAL //S. PREP (QUE DUU DINS UN S.N:)
SUBJECTE:El teu germà és hiperactiu
COMPLEMENT VERBAL: CD;CI;CC; ATRIBUT, PREDICATIU, CRV, AGENT etc. : compra peres, dóna-ho al Lluís, dur la motxilla a l’esquena, aquesta classe sembla un galliner, El van elegir president, penso en les vacances, Van ser avaluades per un expert
C DEL NOMcasa de fusta Roma, la ciutat eterna, serà la seu (aposició) C. DE L’ADJ. xop de suor, estem satisfets de la teva feina
C. DE L’ADV. lluny de casa, han anat prop de la ciutat
VOCATIU:Jordi, vols venir?
Com que l’Infinitiu equival a un nom, pot fer moltes de les seves mateixes funcions: SUBJECTE:fumar no és bo
CV:la meta és arribar-hi (Atribut), hi vull participar (CD), pensa a tornar, (CRV) menja sense mastegar…(CCM)
CN:l’hàbit de fumar
CDE L’ADJ:apte per a llegir
EL SINTAGMA VERBAL ESTRUCTURA DEL SV
Igual que els nuclis del SN, SADj i SADv estableixen relacions amb els seus complements, el nucli del Predicat, que és el Verb conjugat, també pot dur Complements Verbals de tota mena. Aquestes relacions o complements són jeràrquics, unes són més importants que d'altres:
L' ACRÒBATA ES PREPARA
ÀGIL XINESA PER A LES OLIMPÍADES
CN CN CV DE BARCELONA
CN
EL NUCLI DEL SV
El VERB CONJUGAT pot ser personal o impersonal, atributiu (copulatiu) o predicatiu, i dins dels predicatius, pot ser transitiu, intransitiu, de règim preposicional, pronominal, reflexiu o recíproc. Fins i tot, en el cas de les oracions subordinades, el nucli pot ser una forma impersonal (infinitiu, gerundi o participi), és a dir, no conjugada.
ELS COMPLEMENTS VERBALS
La tipologia del verb marca quins complements verbals pot dur. Per exemple:
Un Verb de règim preposicional duu un CRV, i un verb copulatiu duu un Atribut. Un verb predicatiu no pot dur un atribut i un verb intrasitiu no pot dur un CD Un verb pronominal durà CD si és reflexiu o recíproc.
Hi ha verbs que poden tenir més d’un valor. Per exemple: el verb ser pot ser copulatiu o intransitiu si duu CClloc (és alt, és a casa). I el verb pensar pot ser:
-intransitiu si significa reflexionar.Estic pensant...
-transitiu si significa decidir.Ja he pensat què cal fer
-pronominal si significa creure.Em penso que és boig
Pàg
in
a
8
EL SINTAGMA ADJECTIVAL I ELS COMPLEMENTS DE L’ADJECTIU
UN SINTAGMA ADJECTIVAL (SAdj.) és un conjunt d’un o més paraules que té com a nucli un adjectiu o és una oració subordinada adjectiva (que fa la funció d’adjectiu): El Pol és hiperactiu, el Pol és molt hiperactiu, les persones que tenen hiperactivitat solen treure males notes.
FORMES DEL SINTAGMA ADJECTIVAL
Adj. o participi És un home digne, hem trobat els documents perduts
S. Adj. Molt llarg, ben cru, massa dolça, molt sec, tot fosc
Adj + Prep + SN És un home digne d’elogi, curt de gambals, malalt d’amor, morta de fàstic, cafè amb llet, bossa de plàstic, remei contra la febre, cafè sense sucre
Adj. + Prep + Inf. Un ganivet bo per a llençar
Adj. + prep + det + det+ N Injust envers el seu germà
Adv. + Adv + Adj+ QUE+ N Una torre molt més alta que aquella
Adv + Adj + QUE+ Det + N+ Det: Un carrer més ample que el carrer aquell
De vegades el S. Adj. prep+ Adj equival a un adjectiu:(cafè de Colòmbia (colombià) i altres no (un llibre d’història no és el mateix que un llibre històric.
ELS COMPLEMENTS DE L’ADJECTIU
Un nucli adjectiu pot dur complements, normalment adverbials o SPrep: xop de suor, molt xop, és una eina útil per a persones discapacitades.
FUNCIONS DEL SADJ
CN:el noi simpàtic ha vingut;
CATRIB: La Xènia està cansada;
CPRED: Porta la roba neta.
EL SINTAGMA ADVERBIAL I ELS COMPLEMENTS D EL’ADVERBI
UN SINTAGMA ADVERBIAL (SAdv.) és un conjunt d’un o més paraules que té com a nucli un adverbi o una oració subordinada adverbial (que fa la funció d’adverbi). Pot aparèixer en qualsevol posició de la frase, abans o després del subjecte i dins del Predicat: Marxaré després; Molt aviat, l’Anna es llevarà. ELS COMPLEMENTS DE L’ADVERBI
Un nucli adverbial pot dur complements, normalment adverbials o SPrep:molt lluny, lluny de casa FUNCIONS DEL SADV
Sempre fa de CCircumstancial, perquè descriu les circumstàncies de temps, lloc, manera, etc. en què es desenvolupa el verb: Vindrà a casa d’hora i amb tren.
EL SINTAGMA PREPOSICIONAL
UN SINTAGMA PREPOSICIONAL sol ser un SN introduït per una preposició: el president de l’associació. La preposició serveix per relacionar el SN “l’associació” amb el SN nucli “El president”.
FUNCIONS DEL SPrep
CN:El gol de l’any
CD (en determinats casos només, perquè el CD no ha de dur preposicions): Abraça a tothom
CI:Truca al Jaume
CRV:Pensa en la derrota
CC:Viu sol a la masia
in
a
9
SINTAXI - NIVELL BÀSIC-
ELS COMPLEMENTS VERBALS
DEFINICIÓ
Els COMPLEMENTS VERBALS acompanyen el nucli del SV o Predicat , per donar molta més informació sobre el que fa o és el subjecte. Poden ser de tres tipus:
Complements que prediquen: ATRIBUT I PREDICATIU
Complements exigits pels verbs predicatius: DIRECTE, INDIRECTE I RÈGIM VERBAL.
Complements no obligatoris ni demanats pel verb: ELS CIRCUMSTANCIALS I EL C.AGENT
Hi ha verbs que necessiten d’unes coses o altres: alguns, no res (Trona), altres, subjecte (algú camina), altres CD (algú atura alguna cosa), altres CD i CI (algú condemna algú a alguna cosa…)
EL COMPLEMENT DIRECTE (CD) DEFINICIÓ
Designa l’ement (persona, animal o cosa) sobre el qual recau directament l’acció del verb: Fem un salt
Els verbs transitius el necessiten, tot i que pot estar present a la frase o no (compra peres, vaig a comprar), però els intransitius (viure, parlar, néixer, morir, dormir, agradar) no l’admeten, excepte en algun cas (algú xiula una cançó)
Hi ha verbs que són reflexius o no, però tenen CD en ambdós casos: pentinar la nena (CD no reflexiu),
pentinar-se ell mateix (CD reflexiu)
Veure, sentir, palpar són transitius excepte si van amb el pronom hi (veure-hi, sentir-hi, palpar-hi) El pronom EN admet usos partitius i si apareix un quantitatiu, no el pot substituir: Han dut les revistes i n’han regalat unes quantes, En van portar cinc (d’exemplars del diccionari), en van portar cinc exemplars
(del diccionari)
NO DUU MAI PREPOSICIÓ, encara que sigui una persona: acompanya les seves filles, he vist la Victòria, excepte en aquestes casos:
-pronoms personals: t’he vist a tu
-les paraules TOT/A/S/ES, TOTHOM, NINGÚ: No he vist a ningú , abraça a tothom
-Les ambigüitats: L’Àngels cerca la Maria/ L’Àngels cerca a la Maria (qui cerca a qui?),
l’empaitava com el gat la rata /a la rata (per saber qui empaita a qui) -En oracions recíproques: Es volien l’un a l’altre
-és opcional amb els pronoms de relatiu o interrogatius: Demà et presentaré la Maria, a la qual he saludat avui
FORMES DEL CD -SN: Abraça la Maria
-prep.+pronom fort: M’abraça a mi (aquest pleonasme s’admet) o bé pronom feble: l’abraça -Pronom això/allò: porta’m això
-oració subordinada substantiva: abraça (a) qui tinguis més a la vora. Volia venir amb nosaltres. L’Arnau no sap // que ha d’estudia//com estudiar// si ha d’estudiar// estudiar (quan el CD és un infinitiu sol presentar-se depenent de verbs de voluntat: voler, desitjar, manar; o de percepció: veure, sentir, mirar; o de pensament: aconsellar, pensar, proposar)
FORMES DE DETECCIÓ DEL CD
-Per trobar un CD és fàcil: només has de passar l'oració a passiva, perquè llavors el CD es torna subjecte:
Nosaltres fem una descripció: Una descripció és feta per nosaltres- La seva filla és acompanyada per ell/a-La Victòria ha estat vista per mi- Un cotxe nou ha estat comprat per la Carlota... No tots els verbs ni CD admeten la passiva, només amb article: el militar obeeix ordres *Ordres són obeïdes pel militar.
-Substituir-lo per un pronom feble (EL,LA,L?, ELS,LES, EN, HO, EM , ET, ES, ENS, US): Agafa el Ramon (NO: *Li agafa, SÍ: L’agafa), m’agafa (a mi), t’agafa (a tu), s’agafa (a si mateix), ens agafa (a nosaltres), us agafa (a vosaltres), ho agafa (allò), n’agafa (del que sigui…)
Hi ha verbs que duen CD o no, en funció del que vulguem expressar: la Maria corre la marató (CD), La Maria corre molt (instransitiu)
LA CONCORDANÇA DEL PARTICIPI
Normalment, amb participis i CD (en forma de pronom feble EL,LA,L’,ELS,LES,EN, però no amb el pronom HO) hi ha concordança de gènere i nombre, especialment per evitar pleonasmes: les cançons que em comentaves ahir, encara no les he sentides. Les noies, les he vistes ballar. No les he pogudes comprar, les
Pàg
in
a
10
EL COMPLEMENT INDIRECTE (CI) DEFINICIÓ
Designa el receptor o destinatari de l’acció del subjecte, és a dir, del verb, i de vegades, també és el destinatari del CD: Nosaltres escrivim una carta a la Maria.
Sempre va introduït per la preposició A , o PER A, per tant, la forma que adopta és la de SPrep. No duu la preposició PER, que està reservada a CCLloc, CCI, Causes, finalitats... (hi va per carretera, ho envia per fax, ho oblida per la seva mala memòria, ho enviarà per correu per tal d’anar de pressa) Hi ha el CI “de solidaritat” que manifesta interès personals en el CD: Agafen el pobre home i me’l pugen dalt del tren...
Si hi ha ambigüitat entre un CI d’interès i un CI posseïdor, cal canviar la preposició A a PER A: El Joan va comprar el cotxe a la Núria (per a la Núria? el cotxe de la Núria?).
El verb TELEFONAR o ESCRIURE és intransitiu, per tant duu CI i s’ha de substituir per LI-ELS, no per EL,LA, ELS, LES: Li telefona, no *la telefona
Atenció a les substitucions del CI per un pronom: LIS no existeix, i la forma ELS HI sovint és incorrecta, perquè hauríem de posar ELS EL, ELS LA, ELS ELS, ELS LES, ELS HO. Només ho és quan tenim un CD plural i un CI singular , o un CD plural i un CCLloc, o bé un CI plural i un CCLloc: dono els llibres a ell, porta els plats a l’aigüera, enviava la correspondència a ella a la platja. La forma ELS N’HI és correcta quan substitueix tres complements (Els posaré cava a la copa –Els n’hi posaré. Però no amb dos: Doneu caramels als nens-Els* n’hi doneu, cal dir Els en doneu.
FORMES DEL CI
-prep.+SN: Dóna-ho al Lluís -Pronom fort: T’ho dedico a tu -pronom feble: Dóna-li-ho
-oració subordinada substantiva: Dóna-ho a qui vulguis FORMES DE DETECCIÓ DEL CI
Cal preguntar al subjecte PER A QUI fa allò, o bé substituir-lo pels pronoms febles LI-ELS, EM,ET,ES,ENS, US (tant pel masculí com per al femení): La Maria compra flors per a ell o ella (LI), per a ells o elles (ELS), per a si mateixa (ES), per a mi (EM compra flors), per a tu (Et compra), per a nos. vos. (Ens, us compra)
EL COMPLEMENT ATRIBUT (CAtrib) DEFINICIÓ
Designa una qualitat, característica o estat del subjecte dins d’una oració copulativa (amb predicat nominal: verbs SER, ESTAR, SEMBLAR). Aquests verbs copulatius tenen un significat buit: només serveixen de còpula entre Subjecte i Atribut.
L’Atribut concorda amb el subjecte en gènere i nombre: la Laia està trista, el Watson està trist, els detectius estan tristos, les cosines estan tristes. Tot i que no sempre: les marees són un fenomen estrany
De vegades es fan construccion emfàtiques amb el pronom EN : Així m’agrada, que en siguis, de valent!, Sí que n’era, de bo, aquell menjar!
Altres vegades, el verb copulatiu deixa de ser-ho i agafa CC de Lloc, Temps, Causa etc: És a Portbou, M’hi estaré dos mesos, És pel seu bé (causa) en Pere n’està molt , de les seves filles; això va ser aquell any que va nevar; es va estar amb els seus pares, m’estaré d’intervenir, està per pintar
Si el CAtrib. va posposat al verb, si és adjectiu és atribut, però si és una oració subordinada, és el subjecte (és mentida el que ha dit el ministre)
No hi ha atribut en les tautologies, perquè tenen un subjecte repetit: el negoci és el negoci
La frase pot dur CC i CI: aquest és el llibre per al teu germà; les aigües sulfuroses són bones per al ronyó.
Cal vigilar de no confondre’l amb una frase passiva: el manifestant és apallisat per la policia. FORMES DEL CAtrib.
Adj o SAdj o Parrticipi: El Sherlock està cofoi, les jugadores estaven cansades
SN: El Sherlock és un detectiu privat
Sprep: El Sherlock és de Gran Bretanya
SAdv: La festa és avui, estàc om un llum, ell és així, això em sembla bé
Oració subordinada substantiva/adjectiva : Aquest noi és aquell que et vaig comentar, el seu amic va ser qui el va advertir, la feina serà evitar-ho.
FORMES DE DETECCIÓ DEL CAtrib.
-Substituir-lo pels pronoms febles EL,LA,L’,ELS,LES, HO : Ho és (llest), l’és (el metge), la sembla (la seva xicota), els són (els metges), les són (les cupletistes)
in
a
11
EL COMPLEMENT PREDICATIU (CPred) DEFINICIÓ
Designa una qualitat , característica o estat del subjecte o del CD en oracions amb verb predicatiu, però que també informa i matisa el verb alhora: El pare de la Laia viu sol (‘sol’ concorda amb el Subjecte i també ens diu com ‘viu’), La Laia sempre portava la roba neta (‘neta’ ens diu com estava la roba i també com la portava la Laia). Vaig fer l’escudella salada, la Rosa es va tornar pàl.lida. La consideren una bona amiga, El vestit, el vol de seda, Ja se n’ha fet, de sòcia del club? Me’n dic, de Joan, Me’n sento molt, de contenta
Poden donar-li també un matís intensiu o partitiu: En Jan sempre en va, de ben vestit; me’n sento molt, d’afalagat
Hem de vigilar de no confondre el CPred de CD amb un CN de CD normal i corrent: Rosegava un crostó sec (sec és CN de crostó, perquè no hi ha cap manera “seca” de rosegar). A més, el CN no es pot substituir per un pronom feble: En rosegava un .I el CPred sí :Ha deixat els camins intransitables (Els hi ha deixats)
Els verbs que solen dur un CPred són :
Els que tenen un CPred que concorda amb el Subjecte: caure, caminar, conservar-se, dur, esdevenir, fer-se , mantenir-se, morir, mostrar-se, néixer, posar-se, quedar, restar, tornar-se, trobar-se, viure (van caure drets)
Els que tenen un CPred que concorda amb el CD: agafar, atrapar, beure, comprar, considerar, coure, delcarar, deixar, designar, elegir, estimar-se, fer, jutjar, nomenar, prefrir, proclamar, sembrar, servir, tenir, trobar, vendre, vestir (van atrapar el lladre viu, van nomenar el seu oncle soci honorari)
Alguns duen preposició: considerar com a, passar per, tenir per, tractar de (Consideraven la noia com a filla seva, han de tractar els entrevistats de vostè)
FORMES DEL CPred.
Adj,. o S. Adj. o Participi Dorm molt tranquil.la, el vi es va tornar agre, es manté apartat
SN: L’han nomenada presidenta del club
Participi: Té la rosa premsada, es van mantenir allunyats
SPrep. Treballa de bomber, el van prendre per un lladre, el van tractar de mentider/com a mentider , Li han fet la foto de perfil
Prep. + Oració subordinada Treballa d’allò que et vaig dir FORMES DE DETECCIÓ DEL CPred.
-Substituir-lo pel pronom feble HI o EN (aquest darrer, en cas que comenci per la preposició ‘de’):
La Laia sempre hi portava la roba (neta), El pare de la Laia hi viu (sol)
ATENCIÓ!: No preguntem al verb COM? perquè ens respondrà el CPred. i no és un CC de Manera. Per diferenciar uns i altres, recordem que el CCManera sol ser adverbi i el CPred. sol ser Adjectiu: treballa descansat(CPred), treballa relaxadament (CCM)
EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL O COMPLEMENT PREPOSICIONAL (CRV o CPrep) DEFINICIÓ
És un complement exigit per certs verbs que regeixen una preposició. En general, però no sempre, és incompatible amb el complement directe. A banda de l’estructura típica també regeixen preposició algunes construccions: tenir aspiracions a, treure profit de, tenir interès en, estar d’acord amb…
El CRV rep altres noms com complement preposicional, complement preposicional d’objecte, etc Més exemples: La seva dona es dedica a la construcció.. La Cristina no es fa molt amb les cunyades. Tu sempre t’has interessat per ells.Hi ha verbs que canvien de significat quan apareix la preposició (fer-se amb algú (avenir-se), entendre en informàtica (ser especialista)
FORMES DEL CRV O CPrep.
S prep.: Penseu en l’estoig
Pronom feble: Penseu-hi
Preposició + Infinitiu: Penseu a dur l’estoig
QUE + oració subordinada substantiva: penseu que heu de dur l’estoig CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS DAVANT UN CRV
Generalment, el CRV és un SN precedit de preposició, però també pot ser una oració (que serà subordinada). En aquests casos:
Pàg
in
a
12
—Les preposicions EN/AMB són substituïdes per A/DE, segons el cas, quan el CRV és una oració d’infinitiu: No he pensat a (de) donar-li el paquet. [però: No he pensat en tu]
Estic d’acord a (de) participar-hi. *però: Estic d’acord amb la nostra participació+
—Totes les preposicions desapareixen quan el CRV és una oració subordinada introduïda per la conjunció QUE: S’acostumaren que una màquina ho feia tot. *però: S’acostumaren a la màquina+
Els treballadors s’adonaran que no tot són avantatges. *però: S’adona de tot+ Per evitar una construcció dura es pot intrcalar EL FET QUE: S’ha acostumat que /al fet que…
FORMES DE DETECCIÓ D’UN CRV
Els verbs que duen un CRV no tenen sentit si no està present a la frase Sempre *s’avé (?)
Si eliminem la preposició, la frase queda incorrecta: Confio en la victòria Confio *la victòria
Substituir-lo per un pronom feble HI o EN (aquest darrer, en cas que comenci per la preposició ‘de’):
m’he oblidat que tornaves- Me n’he oblidat (se sobrentén la preo¡p. ‘de’ que ha caigut davant el ‘que’) opta per sortir d’hora (hi opta)
Cal vigilar que alguns verbs poden dur complements diferents: parlo anglès (CD), parlo de tu (CRV) VERBS MÉS FREQÜENTS QUE EXIGEIXEN CRV, CLASSIFICATS A PARTIR DE LA PREPOSICIÓ:
Prep. a Prep. en Prep. de Prep. amb Prep. per
Accedir a Acostumar-se a Al.ludir a Animar-se a Aprendre a Arriscar-se a Aspirar a Atenir-se a Avenir-se a Contribuir a Decidir-se a Dedicar-se a Disposar-se a Excitar a Exposar-se a Habituar-se a Incitar a Optar a Procedir a Recórrer a Referir-se a Renunciar a Tendir a Afanyar-se en Complaure’s en Confiar en Consistir en Convertir en Entendre en Entossudir-se en Exercitar-se en Fixar-se en Interessar-se en Insistir en Participar en Pensar en Tardar en Tenir interès en Vacil.lar en Abstenir-se de Adonar-se de Alegrar-se de Avergonyir-se de Burlar-se de Cansar-se de descuidar-se de Desdir-se de Desistir de Dubtar de Enorgullir-se de Estar content de Eximir de Fer-se càrrec de Gaudir de Gloriejar-se de Oblidar-se de Ocupar-se de Parlar de penedir-se de Preocupar-se de Prescindir de Queixar-se de Recordar-se de Refiar-se de Riure's de Saber de Tenir cura de Tractar de Adir-se amb Amenaçar amb Avenir-se amb Comptar amb Estar d'acord amb Fer-se amb
Haver-n’hi prou amb Lligar amb Relacionar-se amb Amoïnar-se per Atabalar-se per Interessar-se per Optar per Preguntar per Preocupar-se per EL COMPLEMENT AGENT DEFINICIÓ
El complement agent és el subjecte actiu que ha passat a frase passiva i sol anar darrera la preposició PER i les seves contraccions (PEL, PELS, PER LES): El rei contempla el regne- el regne és contemplat pel rei. El Complement Agent no pot ser substituït per cap pronom feble.
FORMES DEL CAg.
-Cprep.: És contemplat per aquella noia
-pronom tònic: Està fet per tu
-Prep+ Oració subordinada substantiva: És contemplat per qui ostenta el poder FORMES DE DETECCIÓ D’UN CAg.
Passar l’oració a activa i veure si el CAg. passa a ser el subjecte: el país serà governat pel més votat. El més votat governarà el país.
in
a
13
EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DEFINICIÓ
Els complement circumstancial designa les circumstàncies en què té lloc l’acció del verb, que poden ser diverses: lloc, temps, manera, quantiat, companyis, instrument, afirmació, negació, dubte... Alguns gramàtics parlen també de ‘causa’, ‘conseqüència’, ‘finalitat’, etc. o diuen que els CC d’afirmació , negació o dubte són modalitzadors (indiquen la modalitat de l’oració, no una circumstància)
Els CC poden ser-ho de tota l’oració (Demà el Pere us portarà els llibres, Llegia una novel.la amb molta atenció, etc.) i d’altres només ho és del verb, si la seva absència deixaria la frase coixa (El Joan entrava a casa, En Pere col.locava els llibres al prestatge) . Alguns gramàtics encara parlen d’adverbis que
modifiquen el predicat sencer, no sols el verb, però no el subjecte (Vaig anar a Barcelona a poc a poc)
FORMES QUE ADOPTA UN CC
• SN: aquest matí, ha cantat el rossinyol, va desaparèixer el 22 d’octubre
• Sprep: ho clavarem amb el martell, es van barallar per un noi
• Adv. o Sadv o locució adverbial: Avui sortiràs d’hora?,La Laia menja molt bé, camina a les palpentes
• Pronom fort o feble: Hi aniràs? Estudiava amb ell.
• Adverbi/conjunció/preposició + Oració subordinada adverbial: Quan vinguis, estarem junts, en arribar-hi, ell ja no hi era.
MANERES DE DETECTAR UN CC
És movible dins la frase: Ahir va venir el metge; el metge va venir ahir; el metge, ahir, va venir... (si estan al principi o al mig solen anar separats per comes)
Admeten preguntes al verb: ON? QUAN? COM? QUANT? AMB QUI? AMB QUÈ?
Substituir-lo per un pronom feble HI o EN (aquest darrer, en cas que comenci per la preposició ‘de’):
Ve de casa (en ve), va a casa (hi va)
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE LLOC O LOCATIU (CCLl)
Indica el lloc on passa l’acció del verb: S’estarà a un hotel de cinc estrelles COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE TEMPS O TEMPORAL (CCT)
Indica el moment en què passa l’acció del verb: cada dia, ben d’hora, surt a córrer COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE MANERA O MODAL (CCM)
Indica la manera com es realitza l’acció del verb: S’ho pren filosòficament i amb alegria COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE QUANTITAT (CCQ)
Indica quina quantitat d’acció de verb es fa: estudia molt, poc, bastant... COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE COMPANYIA (CCC)
Indica la persona que acompanya el subjecte a fer aquella acció o verb: Vaig a nedar amb la Lluïsa COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL D’INSTRUMENT (CCI)
Indica l’eina, transport, etc. que es fan servir per fer el verb: escriu amb ploma, a llapis, amb ordinador COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL D’DAFIRMACIÓ (CCA)
Indica que l’acció del verb es fa realment: També vindré. COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE NEGACIÓ (CCN)
Nega que es faci l’acció del verb: Tampoc vindré. COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE DUBTE (CCD)
Dubta que es faci l’acció del verb: Potser vindré. ...
Pàg
in
a
14
SINTAXI- NIVELL MITJÀ-
LES ORACIONS COMPOSTES- LES
ORACIONS COORDINADES
DEFINICIÓ D’ORACIÓ COMPOSTA I ORACIÓ COORDINADA ORACIÓ COMPOSTA:
Una oració composta és aquella que té dos o més verbs, per tant, està formada per dues o més oracions unides per nexes o signes de puntuació:
o Les oracions coordinades estan unides per conjuncions i són dels mateix nivell d’importància: Li ho dius tu o li ho dic jo
o Les oracions juxtaposades estan unides per sines de puntuació i poden tenir un signfiicar coordinat o subordinat subjacent: Menja, resa, estima. Li ho dius ? Li ho dic?
o Les oracions subordinades estan unides per tota mena de nexes (conjuncions, pronoms, adverbis, etc.) i n’hi ha una de principal (sense nexe davant) i l’altre de subordinada (amb nexe davant). La subordinada no podria funcionar independentment, i sol ser intercanviable per un nom, adjectiu o adverbi. L’oració subordinada també es diu PROPOSICIÓ : Encara que no ho vulguis, li ho diré.
ORACIONS COORDINADES
Són dues oracions al mateix nivell ,que podrien funcionar independentment l’una de l’altra. La partícula coordinant o nexe determina la relació entre les dues, per tant, en trobarem de diferents tipus:
NOM DEFINICIÓ NEXES EXEMPLES
Copulativa Suma els significats de les dues oracions= A+B
i, no..ni No canta ni balla.
Disjuntiva Planteja una tria entre dues possibilitats= A o B
o, o bé, sinó Cantes o balles?
Adversativa Planteja una oposició entre les dues oracions = A però B
però, sinó, amb tot, encara que, més aviat, així i tot, malgrat això
No canta, però sap ballar Encara que no canta, sap ballar No canta, sinó que balla
Explicativa Fa alguna aclariment sobre la primera oració o un dels seus mots= A, és a dir, B
és a dir o sigui o sia això és
Canta, és a dir, emet sons eufònics
Distributiva Manifesten una distribució de les accions de les dues oracions, no simultània, sinó ara una, ara altra
=Ara A ara B ara…ara l’un..l’altre o…o ni…ni tan aviat… tan aviat
Tan aviat canta, com balla ara canta, ara balla o canta o balla ni canta ni balla l’un canta, l’altre balla
Consecutiva o Il.lativa
La segona oració és
conseqüència de la primera =A així que B
doncs, per tant, així que, de manera que, en conseqüència
Canta, per tant, tapa’t les orelles.
Continuativa La segona oració continua en el temps, o se suma, a la primera= A, i encara més, B
Doncs, a més, d’altra banda, i encara, i fins i tot, encara més, així mateix, ni tan sols, ni solament
Canta i fins i tot balla Canta ,i encara més, balla
...
SINTAXI- NIVELL MITJÀ-
LES ORACIONS JUXTAPOSADES
DEFINICIÓ
Les oracions juxtaposades estan unides per petites pauses (que no siguin punts), però mantenen entre elles una relació de significat. No és juxtaposada: Sortiré pel matí. No em trobo gaire bé. Sí que és juxtaposada: Sortiré pel matí: em posaré el despertador a les 8.
Els sines de puntuació emprats són les comes, dos punts, punts i coma, etc. Més exemples:
No és que sigui esquerp, és la seva naturalesa. No pot portar cotxe, té quinze anys.
La relació entre les frases es pot sobreentendre de coordinació (mira, somriu –i-) o de subordinació (Ha agafat el paraigües. Està plovent)
in
a
15
SINTAXI- NIVELL AVANÇAT-
LES ORACIONS SUBORDINADES
DEFINICIÓ
Les oracions subordinades se supediten a una oració principal i no poden independitzar-se’n. N’hi ha de tres tipus:
SUBORDINADES SUBSTANTIVES: equivalen a un nom ( que les pot substituir i tornar l’oració composta en una oració simple) i fan les seves mateixes funcions sintàctiques:
La professora vol QUE LI DIGUIS LA VERITAT (la professora vol la veritat); S'adonà QUE S'HAVIA EQUIVOCAT ( s’adonà del seu error); És aconsellable INCREMENTAR PROGRESSIVAMENT LES TASQUES ESCOLARS (és aconsellable l'increment progressiu de les tasques escolars)
SUBORDINADES ADJECTIVES: equivalen a un adjectiu (que també les pot substituir, etc.) i en fan les seves mateixes funcions sintàctiques:
El cotxe QUE HA GUANYAT és un model revolucionari (el cotxe guanyador) ;El llibre QUE LLEGEIXO és molt interessant (el llibre llegit); El noi QUE MÉS M'AGRADA m'ha demanat per sortir (el noi preferit)
SUBORDINADES ADVERBIALS: equivalen a un adverbi (que també les pot substituir, tot i que no es pot fer en totes els casos) i en fan les seves mateixos funcions sintàctiques:
EN SORTIR DE CASA vaig caure (llavors, va caure); No em sembla bé TAL I COM HO HAS PLANTEJAT (No em sembla bé així); D'AQUÍ ESTANT es veu casa meva (des d'aquí es veu casa meva)
ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES
Equivalen a un nom o SN.
FORMES DE LA SUB. SUBSTANTIVA
QUE+ ORACIÓ (subst. COMPLETIVA) Espero QUE BALLI AMB MI
(PREPOSICIÓ) + ORACIÓ D'INFINITIU (Subst d'INFINITIU) Parlàvem D'ANAR A VENÈCIA AVIAT
ORACIÓ INTERROGATIVA INDIRECTA: QUÈ (PRONOM INTERROGATIU) + ORACIÓ (No sé QUÈ PASSA); SI + ORACIÓ (Demana-li SI HI ANIRÀ) COM + ORACIÓ (Pregunta-li COM HI ANIRÀ)
PRONOMRELATIU + ORACIÓ (Subst. RELATIVA) EL QUE DIUS és cert
(Les subordinades substantives de relatiu són subordinades adjectives de relatiu que han perdut el seu antecedent, que ja no està a la frase)
FUNCIONS SINTÀCTIQUES DE LES SUBORDINADES SUBSTANTIVES EN RELACIÓ A L’ORACIÓ PRINCIPAL
o SUBJECTE:M'agrada SORTIR DE NIT, em molesta QUE NO TRUQUIS; ens preocupa QUE ARRIBI TARD ,
em perjudicarà molt QUE ELLA HAGI MARXAT (sol aparèixer amb verbs com interessar, molestar, preocupar, agradar, retreure...) És divertit QUE ENS REUNIM TOTS / És fàcil TROBAR LA SOLUCIÓ (sol aparèixer amb verbs copulatius seguits d’atribut i després d’infinitiu o completiva) EL FET QUE SIGUIS ALT no et farà córrer més, TREBALLAR A LES FOSQUES no em sembla possible; EL FET D’HAVER-HI ARRIBAT TAN TARD no em sembla possible, la idea de treballar a les fosques no em sembla possible, quant al ft de venir d’hora, ho trobo molt discutible, qui oli remena, els dits s’unta
(amb EL FET QUE –o semblants- i/o Infinitiu)
o CN : Té la seguretat QUE TOT ANIRÀ BÉ, no tinc por QUE MARXI, tinc la impressió QUE TOT ANIRÀ BÉ, ara ja tenim la seguretat DE NO SER MAL COMPRESOS; La por DEL QUE DIRAN et mortifica massa; tinc la sospita QUE AIXÒ NO ÉS CERT, Un dels meus veïns, EL QUE TREBALLA AL BANC, es ven el pis.
(sol anar en frases d’estats psicològics i noms com impressió, sensació, dubte, por,confiança, temor…)
o CADJ.: Estem segurs QUE TOT ANIRÀ BÉ, no està acostumat QUE LES COSIS LI SURTIN BÉ, És incapaç DE FER LES COSES BEN FETES, estava convençut QUE SE’N SORTIRIA/DE SORTIR-SE’N/DE TOT EL QUE HAN DIT (sol anar ambadjectius d’estat d’ànim com content, segur, encantat, convençut…) o CADV: Estaven lluny DE TROBAR LA VERITAT
o CD: Em pregunto SI N'ESTÀ AL CORRENT, li va dir SI VOLIA SORTIR AMB ELL, va afirmar QUE HAVIA TRENCAT EL PACTE,demana-li COM HO HA FET, pregunteu-li SI VINDRÀ AVIAT , nosaltres no direm que has treballat molt(sol anar amb verbs de dicció: dir, respondre, exposar, manifestar, afirmar, suggerir, creure, assegurar…), també admeten infinitius, completives, interrogatives, etc. (volem pujar-hi, volen que hi pugem, podem anar-hi, asseguren que hi aniran, buscaré allò que em vas deixar abans d’ahir.
o CI: Van donar les claus A QUI VAN VOLER,
Pàg
in
a
16
SURTI BÉ, Ells acostumen a ESCRIURE A POC A POC, Penseu QUE LI HEU DE DIR LA NOTÍCIA /A DIR-LI LA NOTÍCIA, es burlava DELS QUE QUEIEN EN EL PARANY
o COMPLEMENT ATRIBUT: El seu desig és APROVAR L'EXAMEN, la decisió va ser QUE PAGUÉS, la veritat és QUE NO HO HE FET, aquest diari és EL QUE VULL, Fou ell QUE EM DONÀ LA BONA NOTÍCIA
o COMPLEMENT PREDICATIU (no admet la subs.d’Infinitiu ni la interrogativa indirecta): Es va quedar QUE SEMBLAVA MUT, el prenen PER AQUELL QUE SURT A LA TELEVISIÓ.
o CC: Es va comprar la casa AMB EL QUE VA GUANYAR
o CAGENT (només les de relatiu): la cerimònia va ser seguida PER TOTS ELS QUI HI EREN
IMPORTANT!
LA PREPOSICIÓ EN/AMB CANVIA A A/ DE DAVANT D'INFINITIU : o Pensa en els llibres que...
o Pensa a/de tornar-me els llibres que...
LA CONJUNCIÓ QUE SENSE ACCENT NO POT DUR UNA PREPOSICIÓ AL DAVANT: o No t'oblidis de comprar la novel.la
o No t'oblidis que has de comprar la novel.la
LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTATIVES D'INFINITIU, tot i no tenir un verb conjugat, poden contenir complements verbals d'aquest infinitiu i el seu propi subjecte:
o Odio menjar fetge (‘fetge’ és CV de ‘menjar’, no d’odio’) o EN LES ORACIONS INTERROGATIVES, si el nexe és un pronom interrogatiu fa dues funcions (nexe i
funció sintàctica, dins la seva proposició: No sap què vol- QUÈ és la cosa, per tant CD de ‘vol’; Li va preguntar qui vindria a la festa: QUI és la persona, per tant, Subjecte de ‘vindria’), si el nexe és conjunció, només fa de nexe (volia saber si l’ajudaria). En les oracions amb determinant
interrogatiu, aquest determinant fa dues funcions: nexe i det.: Digues-li quants convidats has fet venir
ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES
Equivalen a un ADJECTIU O SAdj. Per això van col.locades darrere d'un nom , que es diu ANTECEDENT , i van encapçalades per un PRONOM RELATIU que subordina l'oració adjectiva a la principal.
Les oracions subordinades adjectives poden ser especificatives (van sense comes) o explicatives (van amb comes) igual que ho poden ser els adjectius:
Els barcelonins que no estiguin empadronats no podran votar a les eleccions (només els no empadronats) Els barcelonins, que no estaven gaire entusiasmats, van votar a les eleccions (tot ells)
FORMES DE LA SUB. ADJECTIVA
o QUE + ORACIÓ No t'oblidis del treball QUE HAS DE PRESENTAR
o PREPOSICIÓ + QUÈ + ORACIÓ Han trobat l'arma AMB QUÈ COMETÉ EL CRIM
o (PREPOSICIÓ)+QUI + ORACIÓ Ha telefonat la noia DE QUI PARLÀVEM AHIR
o ARTICLE+ QUAL Els llocs EN ELS QUALS ENS REUNIM estan tancats
o (PREPOSICIÓ) +ON + ORACIÓ Els locals ON ENS REUNIM estaran tancats
o LA QUAL COSA/COSA QUE+ ORACIÓ Em va confessar que m'estimava, LA QUAL COSA/COSA QUE EM VA FER SALTAR D'ALEGRIA (en aquest cas, l'antecedent és tota l'oració anterior, no un sol nom)
FUNCIONS SINTÀCTIQUES DE LES SUBORDINADES ADJECTIVES EN RELACIÓ A L’ORACIÓ PRINCIPAL
Només pot fer una oració sintàctica:
CN del seu antecedent Enganxa-ho amb la cola QUE HE COMPRAT AVUI (CN de ‘cola’)
ELS PRONOMS RELATIUS
QUE: El pronom relatiu més utilitzat és QUE, sense accent ni preposició al davant. Es pot confondre amb la conjunció QUE de les subordinades substantives. Per diferenciar-los, recordeu que el QUE relatiu va darrere del nom antecedent, i el QUE conjunció sol anar darrer d'un verb conjugat. El QUE relatiu no pot dur MAI preposició al davant. Sol fer de subjecte, CD o CCTemps (el participant que pinti…, dóna’m la tovallola que tens… va passar el dia que l’home començava…)
in
a
17
escriure, allò de què te’n vas riure, allò per què lluitaves) pot fer de CRV (el llibre de què t’hem parlat) de CC (les eines amb què treballa estan…)
EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS, és intercanviable amb QUE, QUI, QUÈ i ON: Han trobat el ganivet amb el qual el van matar ,Han trobat el ganivet amb què el van matar ,Ha telefonat la noia de la qual parlàvem ahir ,Ha telefonat la noia de qui parlàvem ahir. Pot fer de Subj. CD i CCTemps si duu només article, però si també duu preposició al davant pot fer de CI ( Els finalistes als quals el jurat dóna l’nehorabona…), CRV (L’actriu en la qual confiaves no recita…), CC (Les eines, amb les quals treballa, estan…), CN Els indis, l’audàcia dels quals és evident, pertanyen a un grup extingit)
QUI, amb preposició pot fer de CI (els finalistes a qui el jurat dóna l’enhorabona…), de CRV (L’actriu en qui confiaves no recita…) CC (El noi amb qui anaves és…)
ON, amb preposició o sense, sempre és CCLloc : L’habitació on havíem dormit no tenia finestres
LA QUAL COSA, COSA QUE, FET QUE, (NOM)+QUE substantivitzen un antecedent global, per tant fan qualsevol funció d’un Nom: Van cantar la cançó sencera (cosa que, la qual cosa, cançó que) va agradar a tothom (aquí seria subjecte)
EL QUE, LA QUE, EL QUI, LA QUI, etc. només són correctes si es poden intercanviar per ALLÒ QUE, AQUELL QUE, AQUELL QUI, AQUELLA QUE/QUI, etc. Són incorrectes si equivalen a EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS.
El que dius no és veritat (correcta)
Aquesta carpeta i la que m'has deixat són de color blau (C) Els qui arribin tard seran penalitzats (C)
Les noies de l'altre dia i les que vindran demà són del mateix grup. (C) L'ordinador amb el que escric (incorrecta)
L'escola a la que assisteixo (incorrecta)
FUNCIONS SINTÀCTIQUES DELS PRONOMS RELATIUS DINS DE LA SUBORDINADA ADJECTIVA
Com que el nexe d'unió amb l’oració principal, les subordinades adjectives tenen un PRONOM RELATIU, i ja sabem que els pronoms substitueixen noms (justament, substitueixen l'ANTECEDENT del pronom), així doncs, fan funció sintàctica DINS DE L'ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA:
o SUBJECTE:El noi que és m’agrada és alt i ric (el noi m’agrada)
o CD.Torna-li els diners que li deus (li deus els diners)
o CI:El senyor a qui vas telefonar és bomber (vas telefonar al senyor)
o CRV:És el company amb el qual s’avé més (s’avé amb el company)
o CCLloc :Aniré a la botiga on vaig veure aquell vestit (vaig veure aquell vestit a la botiga)
o CCCo,. CCI:La senyora amb la qual vaig parlar és grega (vaig parlar amb la senyora) ORACIONS SUBSTANTIVES DE RELATIU
Recordem que LES ORACIONS SUBSTANTIVES DE RELATIU són ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES que han perdut el seu antecedent:
SUBJECTES:El llibre QUE LLEGEIXO és molt interessant - EL QUE LLEGEIXO és molt interessant, els qui no vulguin pols, que no vagin a l’era; aquells que no diran la veritat, seran impugnats; tothom qui diu que no hi ha anat, menteix; tot aquell que sàpiga això, que ho digui; allò que aquell escriptor afirma en els seus escrits és fals; el que dius és molt assenyat; de tot allò que ell afirma, no me’n crec ni la meitat; amb el que dius no n’hi ha prou;
CD: Va comprar tot allò que va veure
CI: doneu els discos al qui arribi primer, donaven globus a tothom qui en volia CRV: Parla malament de qui li desagrada
IMPORTANT!
LO QUE/ LO QUAL són formes castellanes, incorrectes en català. S'han de substityuir per LA QUAL COSA o COSA QUE: vaig aprovar l'ESO, la qual cosa m'omplí de satisfacció.
NO ES POT REPETIR LA MATEIXA COSA DOS COPS: UNA AMB PRONOM FEBLE I LA MATEIXA AMB PRONOM RELATIU. És incorrecta la frase: la noia a qui li vaig telefonar l'altre dia, PERQUÈ 'A QUI' I 'LI' són la mateixa noia. S'ha de dir: la noia A QUI vaig telefonar l'altre dia...
Pàg
in
a
18
Equivalen a un ADVERBI O SAdv. Per això funcionen com a Complements Circumstancials de temps, lloc i manera de l'oració principal o també expressen relacions lògiques de causa, conseqüència, finalitat, etc,. entre l'oració principal i la subordinada adverbial.
Alguns gramàtics estableixen tres nivells de subordinació adverbial: 1. la que afecta a tota l’oració principal (Quan vinguis, ja hauré dinat), la que afecta només al SV de l’oració principal (L’Elena pensa en tu quan és a casa) i la que afecta només al Verb del SV principal (somriu com si fos una estrella, la Maria)
FORMES DE LA SUB. ADVERBIAL
CONJUNCIÓ + ORACIÓ QUAN ARRIBIS A CASA, telefona al Joan
(PREPOSICIÓ) + ORACIÓ D'INFINITIU Estudia automoció PER PODER FER DE MECÀNIC
ORACIÓ DE GERUNDI BAIXANT PER L'ESCALA, es va trencar el peu
ORACIÓ DE PARTICIPI ACABADA LA REUNIÓ, els assistents van sortir
FUNCIONS SINTÀCTIQUES DE LES SUBORDINADES ADVERBIALS EN RELACIÓ A L’ORACIÓ PRINCIPAL
CC DE TEMPS Li truco SEMPRE QUE EL NECESSITO
CC DE LLOC Ei, noi, fixa't PER ALLÀ ON PASSES
CC DE MANERA O MODE No em sembla bé TAL COM HO HAS PLANTEJAT
COMPARATIVA Ho fa TAN BÉ COM SAP
CAUSAL No sortirem PERQUÈ ESTEM CANSATS
CONSECUTIVA Hi hagué un accident DE MANERA QUE VAIG CRIDAR
CONDICIONAL SI GUANYEN, ho celebrarem
FINAL T'ho diu PER FER-TE EMPIPAR
CONCESSIVA ENCARA QUE VOLGUÉS, no ho podria explicar
ADVERBIALS TEMPORALS
Aquestes oracions expressen el moment temporal en què té lloc l'acció del verb de l'oració principal. Poden ser d'anterioritat (abans que), simultaneïtat (mentre que, quan), posterioritat (fins que, des que) i reiteració (cada vegada que)
CONNECTORS
Els seus connectors són: QUAN, ABANS QUE, SEMPRE QUE, DES QUE, DESPRÉS QUE, MENTRE QUE, FINS QUE, D'ENÇÀ QUE, CADA VEGADA QUE, ARA QUE, MENTRESTANT, CADA COP QUE.. També hi ha la construcció EN + INFINITIU: En travessar el carrer, li sobrevingué el dolor
El gerundi pot ser una adverbial temporal simultània o anterior al verb principal: sortint de casa, va trobar en Pere, Té un mal costum: llegeix conduint. Però no és mai acció posterior: va caure de la cadira, trencant-se un braç
L’oració adverbial de participi sorgeix d’una passiva on hem elidit el verb ser: Ateses les actuals circumstàncies, podem dir que…
REMARQUES
les oracions temporals d'infinitiu s'han d'escriure amb la preposició 'en', tot i que quan parlem fem servir 'al' :en sortir de casa, vaig caure - al sortir de casa, vaig caure
la preposició cau davant el 'que': des de que (incorrecte)- des que... després de que (incorrecte)- després que...
recordem que el 'quan' pot ser d'una oració interrogativa indirecta i, per tant, tindrem una subordinada substantiva, no una subordinada temporal: quan se'n vagi, recordeu-li que s'endugui allò (temporal); no sé quan vindran (sub. substantiva= interrogativa indirecta)
LES ORACIONS DE GERUNDI PODEN SER SIMULTÀNIES O ANTERIORS A L'ORACIÓ PRINCIPAL, PERÒ MAI PODEN SER POSTERIORS: Passejant per la Rambla es va trobar en Josep
(simultània),Va sortir de casa, trobant-se després amb la noia que l'esperava (incorrecta)
ADVERBIALS MODALS
Aquestes oracions expressen la manera com es realitza l'acció del verb de l'oració principal
CONNECTORS
Els seus connectors són: COM, COM SI, TAL COM, SEGONS, IGUAL QUE. També hi ha modals de gerundi:
Hem vingut SALTANT PELS MARGES, ho deia RIENT i de participi: feia la feina, CONCENTRADA L’ATENCIÓ EN ELS JOCS
in
a
19
REMARQUES
les oracions modals amb "a l'igual que" són incorrectes, s'ha de fer servir igual que/igual com'
les meves vambes, a l'igual que les teves, són de marca (incorrecta),les meves vambes, igual que les teves, són de marca
recordem que el 'com' pot ser d'una oració interrogativa indirecta i, per tant, tindrem una subordinada substantiva, no una subordinada modal: endevina com ho ha fet (sub. substantiva=interrogativa indirecta)
ADVERBIALS LOCATIVES
Aquestes oracions expressen el lloc on es fa l'acció del verb de l'oració principal
CONNECTORS
Els seus connectors són: (preposició) + ON, ARREU ON, ALLÀ ON, ONSEVULLA QUE
REMARQUES
recordem que el 'on' pot ser d'una oració interrogativa indirecta i, per tant, tindrem una
subordinada substantiva, no una subordinada locativa. i a més, també pot ser d'una subordinada de relatiu, i funcionar com un pronom relatiu: Van anar on tu els vas recomanar ( sub. adverbial locativa) ,Ja m'imagino on va (sub. substantiva= interrogativa indirecta) ,La sala on projecten el film és la número 3 (subordinada de relatiu)
ADVERBIALS COMPARATIVES
Aquestes oracions expressen la comparació entre dos elements, sigui d'igualtat, de superioritat o d'inferioritat. També pot ser una comparativa de proporcionalitat: COM MÉS... MÉS/MENYS ; QUANT MÉS /MENYS....MÉS/MENYS, etc.
CONNECTORS
Els seus connectors són: TAN...COM (amb adjectius) , TANT....COM, (amb verbs) MÉS...QUE,
MENYS....QUE, IGUAL DE...QUE, EXACTE A, IDÈNTIC A, EQUIPARABLE A, MILLOR ....QUE, PITJOR QUE,
REMARQUES
la conjunció 'tan' compara adjectius i la conjunció 'tant' compara verbs: el seu germà és tan simpàtic com ell ,ha rigut tant com tu
la conjunció 'tan' és diferent segons si duu 'que' o duu 'com': en el primer cas dóna una oració consecutiva i en el segon, dóna una comparativa: és tan alt com tu (comparativa) ,és tan alt que pica de cap cada dos per tres (consecutiva)
en les oracions comparatives es poden sobreentendre molts elements, començant pel verb o el mateix adjectiu:Menja més que tu (menges), En Pau estava més disgustat que enutjat (en Pau estava), La taula és més alta que la cadira (és alta)
ADVERBIALS CONDICIONALS
Aquestes oracions expressen la condició necessària per a l’acompliment del verb de l'oració principal
CONNECTORS
Els seus connectors són: SI, EN (EL) CAS QUE, LLEVAT QUE, POSAT QUE, FORA QUE, TRET QUE, SOLS QUE, AMB QUE, NOMÉS QUE, A CONDICIÓ QUE, SI ÉS CAS QUE, GERUNDI, PARTICIPI,etc. Portant ulleres de sol, no hauries quedat enlluernat. Cercant-lo de debò, el trobaràs.
REMARQUES
les oracions condicionals tenen el verb en condicional compost, i no el poden dur en
plsuquamperfet de subjuntiu: si haguessis estudiat més, hauries obtingut millors notes (bé); si haguessis estudiat més, haguessis obtingut millors notes (malament)
no es pot confondre la condicional negativa amb 'si no' amb la coordinada adversativa amb 'sinó': si no tornes, ho entendré (condicional negativa) ,no vindré avui, sinó demà (coordinada adversativa)
les expressions 'de+ infinitiu' ' cas de+ infinitiu' ' cas que + infintiu' són castellanes. cal substituir-les per 'si', 'en cas de', en cas que': Cas de continuar aquesta situació (incorrecta)-En cas de ....; De continuar aquesta situació (incorrecta)-Si continua...;Cas que continuï aquesta situació
(incorrecta)-En cas que...
Correlacions verbals: si els avises, vindran; si els avisaves, vindrien/venien; si els vas avisar vénen/van venir; si els has avisat vénen/vindran/han vingut/hauran vingut; si els havies avisat, venien /vindrien/havien vingut/haurien vingut; si els avisessis, vindrien; si els haguessis avisat,
