TAU L A D E C O N T I N G U T
Debat del programa i votació d’investidura del diputat Jordi Turull i Negre, candidat proposat a la presidència de la Generalitat
201-00003/12 4
DIARI DE SESSIONS
DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
XII legislatura · primer període · sèrie P · número 3
Ple del Parlament
Sessió 3, primera reunió, dijous 22 de març de 2018
Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.
El Diari de Sessions del Parlament de Catalunya (DSPC) reprodueix només les intervencions orals fetes durant la sessió. La resta de documentació que acompanya la intervenció es pot consultar a l’expedient del ple.
Transcripció i correcció: Serikat Imprès al Parlament
ISSN: 0213-7976 (general) 0213-7984 (sèrie P) DL: B-27.966-1980
DSPC-P
22 de març de 2018
Sessió 3.1
La sessió s’obre a les cinc de la tarda i un minut. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida pel secretari general i la lletrada Mercè Arderiu i Usart.
ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA
Punt únic: Debat del programa i votació d’investidura del diputat Jordi Turull i Negre, candidat proposat a la presidència de la Generalitat (tram. 201-00003/12).
El president
Bé, bona tarda. Abans d’iniciar l’ordre del dia i la sessió, permetin-me saludar, en nom de la cambra, els expresidents del Parlament i de la Generalitat, els exdipu-tats i autoriexdipu-tats i inviexdipu-tats que avui ens acompanyen, molt bona tarda. Molt bona tarda a tothom.
Com saben... Sí, senyor Carrizosa, per què em demana la paraula? (Remor de veus.)
Carlos Carrizosa Torres
Por una cuestión de orden, señor presidente.
El president
Digui.
Carlos Carrizosa Torres
Señor presidente, el Pleno en el que estamos hoy se convocó ayer por la noche, después de unas apresuradas llamadas para convocarnos hoy a la investidura de una persona que parece marcada por el calendario judicial, y que además está investiga-da por delitos de importancia. Primero, que no entendemos por qué hemos de obe-decer, en esta cámara, a los calendarios judiciales de algunas de las personas que son diputadas en este hemiciclo, pero es que además no se nos ha permitido hacer estas alegaciones en la Junta de Portavoces, que para nosotros es el órgano donde los diversos grupos –no solo el peticionario, que es el grupo más numeroso de esta cá-mara– podían expresar al presidente su inquietud por esta forma de ejercer la políti-ca en Cataluña, que se viene convirtiendo en una costumbre.
Por eso, señor Torrent, nos parece que las últimas noticias de que la abstención de cuatro diputados, además, podría suponer que ni siquiera se celebre hoy esa in-vestidura..., a nosotros, nos reafirma en que estamos usando el Parlament de Cata-lunya como el teatro en el que se está representando una farsa para engañar conti-nuamente, para mentir a todos los catalanes.
El president
Senyor Carrizosa, vagi acabant. Sí.
Carlos Carrizosa Torres
No he podido decir esto en Junta de Portavoces, por eso se lo quería decir hoy en el hemiciclo, gracias.
El president
Molt bé, doncs ja ho ha dit. Molt bé.
En tot cas, precisar que, com vostès saben, la convocatòria s’ha fet plenament reglamentària; és una convocatòria plenament reglamentària i, per tant, factible. El candidat que se sotmet avui a aquest debat té totes les potestats i tots els drets po-lítics per sotmetre’s a aquesta investidura. I, pel que fa a la Junta de Portaveus i a la Mesa, com vostès també saben, no és preceptiu fer aquesta Junta de Portaveus i aquesta Mesa, atès que el debat d’investidura no està plantejat a la Junta de Porta-veus. La seqüència d’aquest debat no es planteja en una junta de portaveus ni en una mesa i, per tant, com bé saben perquè se’ls ha fet avinent un informe dels mateixos
DSPC-P
22 de març de 2018 lletrats, no tenen... o no hi ha l’obligatorietat ni l’automatisme de celebrar aquesta Junta de Portaveus i aquesta Mesa que, per altra banda, com vostès saben, estan con-vocades per demà mateix.
Per tant, si no hi ha res més, continuem amb aquest únic punt de l’ordre del dia.
Debat del programa i votació d’investidura del diputat Jordi Turull i Negre, candidat proposat a la presidència de la Generalitat 201-00003/12
D’acord amb l’article 149.1 del Reglament del Parlament de Catalunya, el debat d’investidura comença amb la lectura de la resolució del president del Parlament en què es proposa el candidat a la Presidència de la Generalitat.
Prego al secretari primer, en aquest cas, que doni lectura a aquesta resolució. Se-cretari...
El secretari primer
Senyor president...
«Proposta de candidat a la Presidència de la Generalitat. D’acord amb l’arti-cle 4 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, i atès que el diputat que vaig proposar el 5 de març com a candidat a la Presidència de la Generalitat hi ha renunciat, aquella proposta queda sense efecte. I havent consultat novament els representants dels grups i subgrups parlamentaris, proposo com a nou candidat el diputat Jordi Turull i Negre. Signat: el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent i Ramió. Palau del Parlament, el 21 de març de 2018.»
El president
Gràcies, secretari primer. En tot cas ara, doncs, és el torn per al candidat propo-sat, el senyor Jordi Turull i Negre.
Li recordo, en tot cas, candidat, que no té límit de temps.
Jordi Turull i Negre
Moltes gràcies, president. Senyores i senyors diputats, president Mas, president Rigol, president Benach, senyores i senyors, en aquesta hora greu, solemne, però també esperançadora de la història de Catalunya, m’adreço a tots vostès, represen-tants electes i legítims del poble de Catalunya. I també m’adreço a tots aquells que avui no poden estar amb nosaltres, privats de llibertat o fora del país. A tots ells: president Puigdemont, Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Lluís Puig, Meritxell Serret, Toni Comín, Clara Ponsatí i Anna Gabriel, l’abraçada més sentida des d’aquest Parlament, que expressa la voluntat dels catalans.
No soc jo qui avui hauria de ser aquí, ho sé i ho saben vostès perfectament. A dos diputats d’aquesta cambra –al molt honorable president Carles Puigdemont i a l’il·lustríssim, amic i company, Jordi Sànchez– se’ls ha privat del dret que tenien a ser escollits quan, per voluntat d’aquesta cambra, podien haver estat escollits com a president de la Generalitat de Catalunya, votats pels representants que varen sortir de les urnes de les eleccions del 21 de desembre.
El president Puigdemont, enmig del bloqueig d’aquesta cambra i per factors ex-terns –o sobretot pels factors exex-terns–, va renunciar provisionalment a la investidu-ra, igual que Jordi Sànchez. Van avantposar el país a tot, per donar pas a la recerca de solucions que permetin desbloquejar aquesta greu anomalia i situació per poder efectiu el resultat electoral del 21 de desembre.
Permetin-me que els digui que em sento part d’aquesta baula de la cadena que relliga els dies passats amb els dies que vindran i que aspiro a poder-ne ser digne. Podria no haver acceptat aquesta responsabilitat. De fet, han estat moltes les veus que, vist com estan les coses, vist com les gasten, em deien que pensés només en mi
DSPC-P
22 de març de 2018 i en la meva família i que mirés d’assumir un suposat risc zero. I m’ho ha dit molta gent que em coneix i que m’estima, que sap que sempre m’ha mogut més el fer que no pas el ser. Però els que em coneixen bé també saben que soc dels que, als llocs i a les responsabilitats, penso que s’hi ha de ser a les verdes i a les madures. Saben que l’única cosa que per mi és irrenunciable són les meves conviccions i la meva escala de valors.
Fa molts anys que estic compromès políticament. En la política, com en tants d’altres àmbits, hi soc per vocació. Per vocació de servei; per ajudar, per fer, per rei-vindicar. És cert que hi ha una dèria en el meu compromís polític que és el servei a Catalunya. M’estimo molt –alguns diuen que potser massa– aquest país que m’emo-ciona, la seva gent –tota la seva gent–, la seva empenta, la seva solidaritat, el seu ta-rannà, la seva diversitat. Soc un enamorat d’aquesta terra. I és que, la seva gent, els seus paisatges, són per enamorar-se’n. I en el meu cas, com suposo que en el cas de tots vostès, per enamorar-se’n i comprometre-s’hi. Comprometre-s’hi en el seu pre-sent, en el seu futur, en les seves ambicions, en les seves il·lusions, en els seus reptes. Segur que també com tots vostès.
A la vida, l’únic patrimoni que m’he proposat tenir i preservar és aquell que m’han deixat els meus avis i els meus pares: l’honestedat amb un mateix, anar a dormir cada dia amb la consciència tranquil·la, esforçar-me des que surt el sol fins que se’n va i que tot allò que faci, sempre, sempre, pugui mirar als ulls de les meves filles, i a la meva dona i a tota aquella gent que ha dipositat la confiança en mi. Per què dic això? No pas per parlar-los de mi, sinó en el sentit que si davant la cruïlla en què ens trobem, si davant aquesta hora greu jo hagués buscat aquests dies la confortabilitat i un suposat risc zero, potser tindria menys maldecaps, però em conec, i seria una ànima en pena i em costaria mirar als ulls de les meves filles.
I, per tant, prefereixo assumir el risc de ser víctima d’injustícies, que ajupir el cap i no fer cap pas quan te’l proposen, per poder posar el teu gra de sorra en una situa-ció com l’actual. Ho repeteixo, prefereixo el risc de ser víctima d’injustícies que de desentendre’m d’un moment com l’actual. I per això soc aquí. Molt serè, convençut i alhora emocionat i il·lusionat. Molt convençut perquè, vagi com vagi, amb el temps i a la pregunta: «I quan passava això a Catalunya, tu què vas fer?», pugui dir: «Hi vaig ser, hi vaig posar el bo i millor del que estava a les meves mans.» I per això també vull fer un agraïment infinit al grup parlamentari que m’ha proposat.
La política la fem les persones i, com els he dit, «les persones» vol dir senti-ments, vol dir conviccions, vol dir valors. Però parlar de persones també vol dir as-sumir encerts, errors, sorpreses i decepcions. I també els dic que em presento davant de vostès, segurament, amb la meva llarga trajectòria política, amb alguns encerts i segurament amb errors o amb molts errors, no els ho negaré. L’important és apren-dre’n, dels errors; acceptar-los i corregir-los. Qui no renta plats no en trenca mai cap. N’he rentat molts durant molt de temps i segurament n’he trencat uns quants.
Dic això perquè també soc conscient del que puc fer i del que no puc fer. M’agra-da treballar en equip, donar protagonisme a l’equip, treballar amb confiança i treba-llar des de la confiança. Hi ha gent que prefereix ser una flor en un femer per desta-car i n’hi ha d’altres que ens agrada més ser una flor en un camp de roselles perquè el pugui «disfrutar» tothom. Per tot això soc aquí, no per cap provocació de res ni a ningú, no per una ambició de ser, sinó pel meu compromís de poder fer. I assumeixo l’encàrrec amb totes les conseqüències.
I, per això, amb tota l’emoció i transcendència del moment, vull enviar-los en pri-mer lloc un missatge de pau, de diàleg, de fraternitat i també de confiança, respon-sabilitat i esperança, perquè els greus esdeveniments viscuts al nostre país aquests darrers mesos no han fet més que refermar allò que ja sabíem del nostre poble, la dignitat d’una ciutadania que ha actuat responsablement i esperançadament en una cruïlla històrica excepcional del nostre país. No podia ser de cap altra manera: els
DSPC-P
22 de març de 2018 catalans actuem d’acord amb els valors que ens han configurat com a poble, que ens defineixen com a nació. I avui, el dia en què els demano la confiança per continuar construint un país més just, més solidari, més lliure, avui, vull començar per demanar-los, per demanar-nos que preservem el tresor més preuat del nostre poble: els nostres valors, aquells que ens fan ser qui som, visquem on visquem, votem el que votem.
En primer lloc, i el més important de tots, un profund i arrelat esperit de pau i treva, que té l’origen ja al segle x, i que ha guiat sempre els nostres passos fins a aquests últims dies viscuts tan intensament als carrers i les places dels nostres po-bles i ciutats. Només així es pot entendre, després de la jornada de l’1 d’octubre, aquell clam que se sentia per damunt de qualsevol altre, de resposta a la violència, a la força emprada contra ciutadans indefensos, que tan sols volien votar, un clam que deia: «Pau, som gent de pau.» Sí, els catalans som gent de pau i com a candidat en aquesta investidura, em sento orgullós d’un poble que fa de la pau la seva bandera, perquè un poble que fa de la pau la seva bandera, és un poble que mai ningú no el podrà vèncer.
Però els catalans no es poden entendre tampoc si no es té en compte que per nos-altres la llibertat i la dignitat de l’home són el centre i la mesura del món; que esti-mem apassionadament la cultura, les arts i la literatura; que cap lluita que menem no té sentit si no va acompanyada de la lluita pels drets socials més avançats i el treball de les persones per damunt de tot; que ens inspiren els valors de les declaracions dels drets dels homes i dels pobles de les Nacions Unides, i que no ajupirem el cap davant la injustícia, la por i les amenaces.
Ens uneix un esperit de ciutadania que ve de lluny. Pedagogs i mestres, ja des de començaments del segle xx, han format i ensenyat als joves, des de les diferents generacions d’aquest país, els nostres valors cívics, de pau, de justícia, de democrà-cia. Han format ciutadans crítics i lliures i per això les escoles catalanes han estat sempre escoles obertes a la innovació i a la modernitat. Aquests som nosaltres, com tants d’altres pobles del món, ni millors ni pitjors que altres, però gelosos de la nos-tra llibertat i còmplices de la democràcia. I també som el país del seny i de la rauxa i de la feina ben feta. Som originals perquè ens agrada tornar a l’origen. I pugem a les nostres muntanyes per mirar al cel i naveguem pels nostres mars per veure els estels. I aixequem castells, i guanyem estrelles Michelin a la cuina, i els nostres mi-llors científics i investigadors treballen per fer avançar la humanitat. I som una so-cietat que pateix pels que pateixen. Pateix i actua. Un país que regalima solidaritat pels quatre costats.
Aquests són els nostres principis i els nostres valors, aquesta és la nostra gent, així ens presentem a la comunitat internacional. És per ells que avui som aquí, per aquests valors, amb la recepta que l’enyorada escriptora i periodista Patrícia Ga-bancho ens va llegar perquè tiréssim endavant, i ens va recomanar talent, projecte, lideratge, unitat.
I, per acabar, permeteu-me que assenyali un dels darrers valors que ens fan po-ble: el pacte, el diàleg, l’entesa. Som gent d’entesa i que vol arribar a acords. El pacte i la paraula donada ho són tot, en aquest país que respecta les veus diverses i el ma-tís, però que sempre busca ansiosament els grans consensos. Ho hem fet sempre i ho volem continuar fent, perquè si deixéssim de fer-ho no seríem nosaltres.
Aquests són els valors d’aquest país; són els valors, tots ells, que han d’inspirar el Govern d’aquest país. I és el que em proposo.
I avui, solemnement, després de la victòria incontestable de les forces indepen-dentistes en les passades eleccions, tornem a oferir asseure’ns per dialogar al Govern espanyol. Algú dirà –i en té tots els motius– que és picar en ferro fred, però que tot-hom ho vegi, que el món vegi que, per nosaltres, no quedarà. Demanem seure en una mateixa taula per resoldre políticament els problemes polítics que ens tenallen. De
DSPC-P
22 de març de 2018 govern a govern. Escoltar-nos i donar sortida a aquest clam persistent i que el veiem permanent, que es viu a la societat catalana. O no va negociar el president Macià amb el Govern de la República espanyo-la? O no va negociar el president Tarradellas amb el Govern del president Adolfo Suárez? Per què ara no es vol parlar? Per què no ha de ser possible el diàleg i la ne-gociació del president de Catalunya que resulti investit d’aquesta cambra amb el del Govern espanyol, el senyor Mariano Rajoy? La veu i els representants de més de 2 milions de catalans que votació rere votació han defensat i votat en diverses oca-sions a favor d’una Catalunya independent no mereixen ni ser escoltats? Com més voten, més eleccions, més es reafirma aquest resultat, més han de passar de l’amena-ça a la repressió com està passant? Aquest és el seu sentit democràtic i la seva pro-posta per Catalunya?
Per nosaltres, i ho diem i ho repetim, diàleg, diàleg, diàleg; diàleg a dins i diàleg a fora. Diàleg no vol dir feblesa, diàleg no vol dir renúncia, per part de ningú: dià-leg, negociació i acord és la millor manera per poder avançar. Però per dialogar pri-mer cal escoltar, i fins ara no se’ns ha volgut ni escoltar, quan la remor que se sent és cada cop més i més forta. Oferim solemnement aquesta voluntat de diàleg a l’Estat perquè ha de ser, com ha estat en la majoria de països europeus de democràcies con-solidades, com s’han arreglat els problemes i les ambicions de pobles i de nacions.
En aguest contèxte, me voi referir tanben ara Val d’Aran. Coma Catalonha, des de tempsi immemoriaus, Aran lute per subervíuer coma país. Es aranesi survelhen cada dia era defensa dera sua lengua, dera sua cultura e es sues institucions. Eth compromís deth Govèrn de Catalonha serà tanben compromís tamb era Val d’Aran, tamb era preservacion dera sua identitat coma pòble, tamb er apregondiment deth son autogovèrn e tamb era defensa, ena escola e en carrèr, dera sua lengua, qu’ei len-gua oficiau en Catalonha. «Qui ten era lenlen-gua, ten era clau.» Ac didie eth Nobel oc-citan, Frederic Mistral. Ac defenerè tamb conviccion e trabalharè tostemps des deth respècte fraternau ath cant deth Conselh Generau d’Aran.
Senyores i senyors diputats, no en tingueu cap dubte, el nostre país serà el país dels ciutadans lliures, confiats, sincers, responsables, solidaris, on llueix la llum de la cultura i la llibertat. Això és, un poble conscient del seus drets i dels seus deures i capaç de defensar-los. Sabem molt bé que només s’avança mirant endavant, i ens hem preparat amb tot el rigor, prudència i serenitat necessaris. Estem a punt per al diàleg, i des de l’acceptació del mandat democràtic sorgit de les eleccions del 21 de desembre.
Com no ha de vincular-nos la veu del poble i la democràcia? Què hauria de vin-cular un parlament, sinó això? No hi ha alternativa democràtica a la democràcia ma-teixa; l’alternativa a la democràcia és la tirania.
Permeteu-me que ara m’adreci als ciutadans d’Espanya i a tots aquells ciutadans que tenen Espanya en el seu cor, que ho faci en la llengua que compartim i estimem, la llengua de Cervantes, de Machado i tants i tants, que sentim nostra i que protegi-rem i vetllaprotegi-rem.
Aquellos que aspiramos a comenzar una nueva página en la historia de Cataluña lo hacemos sin el más leve atisbo de ir contra nadie ni contra nada; sencillamente aspiramos al ejercicio de nuestra plena libertad y nos mueve una sed insaciable de justicia y de paz.
Hemos compartido muchas cosas juntos, nuestras vidas están entrelazadas, sa-bemos distinguir muy bien el pueblo español de sus actuales gobernantes. Sasa-bemos que muchos de vosotros habéis entendido que Cataluña sencillamente está ejercien-do la democracia y que aspiramos el reconocimiento total de nuestra personalidad para poderla poner al servicio de un mundo mejor.
Habéis visto un pueblo pacífico que ha luchado con las urnas como únicas ar-mas. Jamás podíamos habernos imaginado tanta represión como respuesta a las ur-nas, cómo se atacó a ciudadanos indefensos el 1 de octubre. Sabemos que el pueblo
DSPC-P
22 de març de 2018 español, que sus gentes, no son para nada responsables. No guardamos ningún ren-cor, solo sentimos una tristeza infinita. El futuro es nuestro, de los catalanes y de los españoles. Sabremos superar los obstáculos que puedan aparecer, estoy convencido, porque nos une el mismo deseo: el de vivir libres y en paz. Queridas amigas y amigos de fuera de Cataluña que nos estéis escuchando, recibid en mi nombre el abrazo más sincero de miles y miles de catalanes que tengo el honor de representar.
No podia començar sense aquesta referència solemne també al diàleg per poder fer efectiu els resultats de les eleccions del 21 de desembre. Hi ha coses, però, que tampoc poden esperar i a les quals des del minut zero s’hi han d’invertir esforços in-gents. És hora d’abordar, potser a traç gruixut, per limitació de temps –no de temps del faristol, com ha dit el president, sinó de temps perquè d’aquí unes quantes hores alguns hem de fer molts quilòmetres perquè demà al dematí tenim una cita que ja saben on és i no cal que els hi recordi–, un pla de govern que està pensat i dirigit a servir millor i ajudar a totes les catalanes i a tots els catalans. Ho repeteixo: el Go-vern que presideixo si aquesta cambra em fa confiança actuarà per servir, per actuar en favor de tots els catalans, de tots sense excepció. Si culminés aquesta investidura positivament i puc formar govern, faré arribar a aquesta mateixa cambra el pla de govern per a aquesta dotzena legislatura, que ara els hi desgranaré. Voldria, però, avançar-los algunes coses que per mi són les més importants.
Estem preparats per construir un país millor, de futur, i pensat per als seus ciuta-dans, per als 7 milions i mig de ciutaciuta-dans, per a un sol país, que només avançarà si ho fa unit. Sabem quina Catalunya volem, perquè al darrere hi ha un projecte, tenim clars els valors que volem que l’impregnin i som conscients que les eines que neces-sitem per construir-lo..., quines han de ser: la capacitat de decisió, poder polític i le-gislar sense cotilles, i els recursos econòmics que ja generem com a país.
El pla d’aquest nou govern que s’haurà de constituir es configurarà al voltant de grans eixos interconnectats. En primer lloc, la democràcia, que és el principi que ho impregna tot; democràcia entesa com a valor màxim que ha de regir l’esdevenir del país i l’actuació de les institucions; democràcia entesa com l’evidència de que els que decideixen són els ciutadans. En aquest sentit, el primer de tot serà la restauració de-mocràtica de les institucions i acabar amb el 155.
En segon lloc, la cohesió i el progrés social. Hem de ser un sol poble, on tothom ha de tenir les mateixes oportunitats, on hem de prendre decisions en termes d’equi-tat, on aquells que els costi més seguir són els que han de rebre més suport, on la in-versió social tingui i signifiqui una inin-versió de futur.
En tercer lloc, la prosperitat econòmica. Sense creació de riquesa un país està abocat a l’empobriment. Tenim i volem seguir cultivant una economia pròspera, no basada en els privilegis i l’especulació, sinó en l’esforç, l’emprenedoria, la innovació, la capacitat de treball i el talent, que és el que fan les empreses d’aquest país i el que volem fer amb més instruments, perquè si col·lectivament cultivem aquest creixe-ment, el nostre potencial econòmic, podrem invertir encara més en l’estat del benes-tar, és a dir, en cohesió i progrés social.
En quart lloc, Catalunya al món. Som un país que sempre ha mirat cap enfora, amb una mentalitat oberta, i que ho vol continuar fent. Volem ser presents arreu en favor de la nostra economia, de la nostra cultura, i, en definitiva, al servei del con-junt dels ciutadans. Així mateix, ens sentim part activa d’Europa, i des d’aquest eu-ropeisme històric, profund, volem transformar-la, també.
Finalment, en cinquè lloc, una governança compartida, que vol dir més i millor sobirania i una actuació conjunta amb la societat civil, institucions i agents econò-mics i socials per definir quin ha de ser el país que volem per al nostre futur; una governança compartida que inspirarà tot el programa de govern, igual que la defensa de la democràcia.
DSPC-P
22 de març de 2018 tuós amb les generacions futures, i capaç d’adaptar-se als reptes que es van generant. Volem construir, en definitiva, un país amb qualitat humana, sostenible i respec-Com deia, abans que res ens proposem restaurar democràticament les institucions catalanes. És urgent que l’Estat accepti el mandat del 21 de desembre; és a dir, recti-ficar, reparar, restituir tot allò que han destituït sense el permís dels catalans després d’uns mesos on hem assistit estupefactes, com a ciutadans europeus que som, a la re-pressió i retallada dels drets fonamentals de manera generalitzada contra tota mena de persones i col·lectius: mestres, regidors, alcaldes, informàtics, activistes, periodis-tes, estudiants i, fins i tot, còmics i humoristes.
I tota aquesta amarga realitat ha vingut acompanyada d’una tendència recentra-litzadora, de la intervenció de les finances de la Generalitat i dels municipis, i d’una indissimulada voluntat d’ofec de l’economia catalana que va des d’un drenatge fiscal insuportable fins a una gestió ineficient de les infraestructures, un sistema energètic perjudicial per a la competitivitat i la rigidesa irracional i la burocràcia contra les petites i mitjanes empreses.
Restaurarem la legitimitat de les institucions i repararem els danys causats a la ciutadania en terrenys tan sensibles com l’ensenyament, les entitats socials i els mit-jans públics de comunicació, que han estat objecte d’especial fixació en la seva afec-tació per part dels del 155.
Passo a descriure algunes de les polítiques i mesures que, com els deia, incorpo-rarem en aquest pla de govern. El primer és l’eix de la cohesió social. El principal actiu de Catalunya són les persones: 7 milions i mig de ciutadans de procedència di-versa i units per la voluntat de construir un país cada dia millor. Per fer-ho possible cal posar en valor el talent de cadascú. Aquí rau la importància de l’educació.
Defensarem l’enfortiment del model d’escola catalana com a pal de paller de la cohesió social i eix vertebrador d’un sistema educatiu de caràcter plurilingüe. De-fensem, per tant, el plurilingüisme al sistema educatiu, entès com un tractament in-tegral de les llengües a partir de la centralitat del català i la garantia de la immersió lingüística, amb l’objectiu de potenciar les competències lingüístiques, una de les claus de l’eix educatiu que contribueix a la comunicació entre persones en un món globalitzat i que afavoreix la gestió integradora de la diversitat cultural a les aules. La llengua catalana és i ha de continuar sent la primera llengua de l’escola, la base de la cultura escolar i el vehicle en la docència i en l’educació.
Hem de treballar per assegurar l’èxit educatiu de tot l’alumnat, de tot. I en aquest sentit, per exemple, desplegarem el decret d’educació inclusiva o aplicarem el pro-grama Stemcat, d’impuls de les vocacions científiques, tecnològiques, enginyeria i matemàtiques, per promoure un augment en l’interès per aquests estudis entre els alumnes a partir de l’educació infantil.
Volem centres educatius equitatius i de qualitat, i per això progressarem en l’au-tonomia dels centres i en la qualitat dels projectes educatius, o bé augmentarem la dotació de professorat en els centres de servei d’educació especial de Catalunya, en funció de les necessitats educatives que sorgeixin en cada context socioeconòmic i cultural.
Volem també un sistema educatiu que respongui als reptes emergents, i per això cal incrementar el finançament públic del sistema educatiu i promoure una formació inicial del professorat més vinculada a la pràctica professional.
Finalment, cal potenciar la formació professional connectant estretament els ci-cles formatius amb el teixit productiu i social i amb la universitat, actualitzant el catàleg de qualificacions professionals i establint un sistema coordinat entre l’FP re-glada i la formació ocupacional i continuada per potenciar l’aprenentatge al llarg de la vida de tots els ciutadans. En aquest sentit, crearem l’agència pública de formació i qualificació professionals de Catalunya com a òrgan de direcció i coordinació dels serveis bàsics del sistema, tal com estableix la Llei 10/2015, de formació i qualifica-ció professionals, que va aprovar aquest Parlament.
DSPC-P
22 de març de 2018 en la persona, en els seus drets i la seva dignitat. El sistema de salut català s’ha po-Tenim un model sanitari d’èxit, de qualitat, públic, universal i equitatiu, centrat gut mantenir en els moments de dificultats gràcies a l’esforç del col·lectiu de profes-sionals, valor fonamental del sistema. Per això hem de millorar les seves condicions laborals, recuperar els salaris i poder retenir el talent. I necessitem també fer inver-sions en tecnologia sanitària i en infraestructures, en serveis d’urgències, ambulato-ris, hospitals, etcètera.
Procurarem una nova llei de salut, amb el màxim de consens polític, social i eco-nòmic, que garanteixi la sostenibilitat i la millora del sistema sanitari català, amb cobertura pública universal per a tothom, que asseguri el finançament i millori les condicions de treball dels professionals del sistema.
També donarem impuls al Pla integral per a la millora de les llistes d’espera sa-nitàries per reduir el temps d’espera per al diagnòstic i el tractament a Catalunya, amb més implicació dels professionals sanitaris en la seva gestió. La reducció dels temps d’espera s’ha de fer prioritàriament respecte als procediments i tècniques amb temps de referència i garantia, amb equitat territorial i essent sensibles a les condi-cions socioeconòmiques dels pacients.
Els serveis socials han de donar pas a un nou sistema social, fonamentat en la dignitat universal de les persones i en la superació d’una política de subsidis més pròpia d’un altre temps i massa propera a la idea de beneficència per deixar pas a una política d’inversió social, partint de la idea que els drets socials estan al mateix nivell que els altres drets universals, com ara l’educació, la sanitat i el treball. Una de les prioritats serà la renda garantida de ciutadania, una de les prioritats fites socials de la darrera legislatura. Resoldrem les dificultats derivades de la intervenció del 155, farem el desplegament reglamentari immediat i definirem una cartera de ser-veis en polítiques d’integració i inclusió.
Posarem especial accent en les polítiques de gènere i de diversitat d’orientació sexual i d’identitat de gènere, així com en la lluita contra la violència masclista, ja que són els fonaments de la construcció d’un país més just i igualitari per a tothom. Volem un nou model d’intervenció en l’àmbit de la violència sexual i uns nous ser-veis necessaris i recursos específics per abordar la prevenció, les situacions de risc, l’atenció d’urgència i l’acompanyament en un nou projecte de vida de les dones i els seus fills víctimes de la violència de gènere.
Per altra part, tramitarem amb caràcter immediat el reglament sobre el règim sancionador de la Llei 11/2014 per garantir els drets dels LGTBI i incrementar l’im-port de les sancions que s’hi preveuen.
Així mateix, ens hem de conjurar col·lectivament per assolir la necessària igual-tat entre homes i dones en el món del treball i acabar amb unes diferències salarials, d’oportunitats i de promoció injustes i injustificables.
Tanmateix, la garantia d’igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania implica també l’assumpció de la gestió de les polítiques migratòries. Per a construir una so-cietat oberta necessitem unes polítiques d’estrangeria que siguin justes i inclusives i respectin els drets i deures fonamentals de les persones, elaborades des de la pers-pectiva de la integració i la cohesió social. Volem impulsar un país d’acollida però alhora d’inclusió i interacció intercultural per aprofundir en la construcció d’un sol poble cohesionat i divers, que, aprofitant la transformació demogràfica que ha viscut en les darreres dècades, aposta per una convivència real, per una sola societat que permeti a tothom la seva inclusió amb garanties, un país que projecta aquests valors per la seva convivència, però també en la cooperació amb la resta del món.
El dret a l’habitatge i la funció social de l’habitatge són la premissa bàsica per articular les polítiques d’habitatge del país. Hem de recuperar de manera efectiva les mesures previstes en la legislació en matèria d’habitatge aprovada al Parlament de Catalunya i que han estat objecte de recurs per part del Govern espanyol. Ja els avanço que realitzarem un pla de xoc per incrementar el parc públic d’habitatges,
DSPC-P
22 de març de 2018 que inclourà l’adquisició d’habitatges mitjançant el tanteig i retracte, el finançament d’adquisicions, el manteniment d’acords amb entitats financeres i l’impuls d’obra nova, tot establint la referència de preu del lloguer més el cost dels subministraments al 30 per cent del salari mitjà, en el mateix sentit que la Llei 24/2015. Elaborarem un pla nacional per a l’habitatge 2016-2025 amb la participació d’altres administra-cions, col·legis professionals i altres agents econòmics i socials per establir les direc-trius i objectius de les polítiques d’habitatge per al nostre país.
Finalment, destinarem també part de l’impost turístic a pal·liar els efectes dels allotjaments turístics a la gentrificació dels barris o dels municipis a través de polí-tiques d’habitatge.
La cultura és motor de llibertat perquè permet construir una ciutadania dotada d’esperit crític, oberta, creativa i solidària; en definitiva, lliure. En aquest sentit, val la pena posar èmfasi que la cultura és un veritable pilar de l’estat del benestar i que, per tant, l’accés a la cultura és imprescindible per assolir la necessària cohesió social. En aquest sentit, ens comprometem a equiparar el pressupost de cultura durant la legislatura al que disposen els països més desenvolupats del nostre entorn. Treballar per un accés igualitari i equitatiu a la cultura, desplegar el Pla nacional del llibre i la lectura, el projecte de carnet únic de biblioteques o la reactivació del cànon digital audiovisual seran algunes de les mesures que implementarem. D’altra banda, davant del maltractament històric que ha patit la cultura, impulsarem i defensarem l’establi-ment d’un IVA cultural superreduït, tal com preveu el text actual de la llei.
Pel que fa a l’esport, el model que ens marquem és fruit del consens sorgit d’un procés participatiu i democràtic dels agents del sector plasmat en el Pacte nacional de l’activitat física i l’esport de Catalunya, que vaig tenir l’honor de signar aquest ju-liol de l’any 2017. Aprovar una nova llei de l’activitat física i l’esport; un pla de pro-moció de l’activitat física i l’esport, amb la creació de la recepta esportiva; l’assoli-ment de noves fonts de finançal’assoli-ment i un finançal’assoli-ment estable per al sector esportiu; la potenciació de l’esport femení i el disseny de programes per a col·lectius vulnera-bles, i la promoció de diplomàcia esportiva seran algunes de les accions que durem a terme.
Les treballadores i els treballadors d’aquest país representen un dels pilars fona-mentals de la nostra societat. La gran prioritat ha de ser la generació d’ocupació de qualitat de forma contínua i estable. Necessitem un pacte nacional amb els agents socials i econòmics que ens permeti evolucionar cap a un nou model productiu i de relacions laborals de més valor afegit i més adaptat a la globalitat dels mercats, amb condicions de treball equiparades als països europeus, per garantir als treballadors els drets que protegeixen la qualitat i l’estabilitat dels llocs de treball.
En aquest sentit, treballarem amb els agents socials i econòmics per adoptar un salari mínim, d’acord amb els estàndards de la Carta social europea, per arri-bar als 1.100 euros bruts mensuals, avançant, per tant, cap a un nou estatut del tre-ball. Fixarem com a prioritat les polítiques actives d’ocupació en el marc del sistema d’ocupació i del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, l’orientació personalitzada i individualitzada, la territorialització de les polítiques per mitjà d’un sistema de concertació i contractes programes, la segmentació de polítiques i programes mix-tos, en el marc d’un sistema que permeti la traçabilitat i avaluació de les polítiques desenvolupades.
Enfortirem el dret i el deure a la formació dels treballadors al llarg de la seva vida laboral, en especial davant dels reptes de transformació del mercat de treball i la digitalització. Així mateix, culminarem el desplegament de la renda garantida de ciutadania, configurada com una veritable política activa d’ocupació, amb l’objectiu que els seus beneficiaris puguin superar les condicions que els han dut a necessitar la prestació.
Com els deia, el segon gran eix és el de la prosperitat econòmica. Pel que fa a la política fiscal i financera, cal recordar el dèficit fiscal, l’espoli que pateix
Catalu-DSPC-P
22 de març de 2018 nya, que és de 16.570 milions d’euros; una xifra que esdevé catastròfica a l’hora de millorar els serveis públics fonamentals dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. No afrontar aquest greu problema significa que tota la resta de compromisos que es puguin adoptar esdevinguin paper mullat. La sobirania fiscal és clau, doncs, per ga-rantir un futur als nostres fills, però no podem simplement replicar el model existent de l’Administració tributària de l’Estat. En necessitem un de nou que superi les cla-moroses deficiències de l’actual marc de l’Estat espanyol. Volem una administració tributària més propera, que reconegui al contribuent com el seu client, una adminis-tració més justa que lluiti eficientment contra el frau i l’elusió fiscal amb un pla es-pecífic, una administració més eficient capaç de generar prou recursos per promoure totes les polítiques que aquí ens plantegem.
De manera immediata hem de recuperar el ple funcionament de la hisenda de la qual disposàvem abans de l’aplicació del 155, completant el desplegament de l’Agèn-cia Tributària de Catalunya arreu del territori.
Respecte a les polítiques de suport a la indústria i a l’empresa, facilitarem algun entorn competitiu que impulsi el creixement de l’activitat empresarial. Aquest en-torn permetrà l’increment de l’ocupació de qualitat i el sosteniment i l’ampliació de l’estat del benestar. Aquest objectiu es desenvolupa avui sobre les bases d’una eco-nomia catalana sòlida, on les dades desmenteixen les manipulacions interessades durant aquests mesos, que s’han fet.
El desplegament del Pacte nacional per a la indústria és la principal aposta de creixement econòmic d’aquesta legislatura. Derivat de la Resolució 251/XI de 2016, i presentat pel Govern el proppassat juliol de 2017, és l’acord programàtic més im-portant fet en els darrers anys per impulsar el teixit industrial de Catalunya i apropar el pes de la nostra indústria al 25 per cent del PIB en els propers cinc anys.
Posarem l’èmfasi en la transformació del model empresarial i industrial de Cata-lunya per tal que pugui liderar, des del sud d’Europa, la quarta revolució industrial. Aquesta revolució té diferents components que hem de saber combinar encertada-ment; el més conegut és el de la digitalització, que no és merament incorporar les tecnologies digitals a la indústria, sinó repensar la producció industrial a la llum de les potencialitats d’aquestes tecnologies.
Ara bé, hi ha altres tecnologies avançades, com la biotecnologia i les nanotecno-logies, que també són ingredients que obren gran oportunitats i que no deixarem de banda.
D’una altra banda, també parlem de l’economia circular, la que busca la màxi-ma eficiència màxi-material, i que no té residus perquè no els coneix com a tals, perquè els veu i els tracta com a recursos aprofitables. Indústria 4.0 i economia circular han d’anar de bracet, han de convergir fins a considerar-les una mateixa cosa, un mateix repte, una mateixa revolució: són els eixos vertebradors del futur industrial de Cata-lunya.
I, en paral·lel, com no podia ser d’una altra manera, continuarem sent referent en el foment de l’emprenedoria i les empreses emergents, start-ups, en especial les de base tecnològica, per facilitar l’evolució del teixit productiu cap a activitats d’alt valor afegit. Hi apostarem a través d’instruments de foment de l’emprenedoria i del rol generador del sistema universitari d’empreses derivades de les seves activitats d’avantguarda.
Ara bé, la revolució industrial també és per al teixit productiu que tenim, per a les empreses grans, per a les petites i mitjanes i per a les microempreses. La seva modernització és igualment clau, i aquí la transferència efectiva de coneixement i innovació in situ són aspectes que necessiten un reforç intens.
La quarta revolució industrial ens ha de servir per a tenir una economia més sos-tenible, més eficient en l’ús dels recursos i l’energia més innovadora, més creativa, més competitiva i alhora, gràcies a això, més global. El nostre mercat és el món, i hem d’ajudar les nostres empreses a explorar-lo, a fer-hi negoci, a diversificar-se
ter-DSPC-P
22 de març de 2018 ritorialment, a evitar de ser captius de cap mercat extern que, pel seu pes, condicioni la nostra economia amb les seves decisions. Pel que fa a l’energia, cal promoure un canvi en el marc regulador per garantir el control democràtic de l’energia i definir l’accés a aquesta com un dret fonamental mitjançant el desenvolupament del Pacte nacional per a la transició energètica, se-gons l’Acord de govern del 15 d’abril del 2014.
Sense negar la prosperitat que ens han portat els combustibles fòssils, hem d’as-sumir que no podem sostenir aquest model energètic en el futur sense posar serio-sament en risc aquesta mateixa prosperitat. Consumim tanta energia que els efec-tes nocius d’aquests combustibles es multipliquen fins a tal punt que esdevenen una amenaça per al nostre futur. El canvi climàtic és el més inquietant, però no podem ignorar ni la degradació de la qualitat atmosfèrica ni la majoria de grans urbs ni el risc elevat de contaminació de mars, rius i aqüífers que comporta la seva extracció, el seu emmagatzematge i la seva distribució.
Necessitem una transició energètica cap a les energies renovables, que no és ràpi-da ni lliure de dificultats, però que s’ha d’entendre ja amb la implicació clara i deci-dida de les administracions públiques. En les dues últimes legislatures s’hi ha treba-llat, en aquesta estratègia de transició energètica, i en la pròxima ens hem de posar a materialitzar-la, amb la voluntat que l’any 2050 tota l’electricitat generada a Catalu-nya provingui de fonts renovables.
El model energètic actual comporta en el cas de Catalunya dues dificultats afegi-des: en primer lloc, com se sap, no tenim jaciments de petroli ni de gas natural, més enllà de l’anècdota. Això ens genera una gran dependència energètica exterior, sus-ceptible de patir per crisis geopolítiques i per decisions de mercat dels països expor-tadors. No podem construir el nostre futur sobre aquesta inestabilitat.
La segona dificultat, molt vinculada a aquesta última, és que el mercat energètic té massa pocs actors i els preus no són gens competitius, de manera que les nostres empreses es troben amb un hàndicap addicional a l’hora de guanyar mercats exte-riors. I, sense pensar només en l’economia, aquesta situació també fa que el pes de la factura energètica sigui excessiu –i molt excessiu– per a moltes famílies vulnerables.
No hi ha país pròsper sense energia accessible i assequible. En el marc dels reptes de sostenibilitat, només les energies renovables ens ho poden garantir. Cal, doncs, una transició cap a elles, una transició progressiva, pautada, consensuada, però deci-dida, iniciada d’immediat, perquè trigarem decennis a fer-ho realitat.
És evident, doncs, que la política energètica i la política climàtica s’han de fon-dre en una filosofia política, un disseny econòmic i una governança que els siguin comuns. Aquesta exigència global de lluita contra el canvi climàtic i per la protecció del medi ambient ens obliga a la defensa i implantació de la Llei del canvi climàtic aprovada per aquest Parlament, i exemple pioner d’un govern del sud d’Europa, l’ela-boració del Pacte nacional de l’aigua que defineixi una nova planificació i gestió hí-drica, i l’elaboració d’un pacte nacional per a la transició energètica.
El model turístic de Catalunya ha de comptar amb una política d’objectius com-partits per un ampli consens social i empresarial, que projectin el país no només com a referent europeu, sinó mundial, prioritzant la qualitat, la innovació i l’excel-lència com a pilars bàsics del sector.
El sector turístic s’ha de desenvolupar des d’una perspectiva integral, amb visió de sostenibilitat ambiental, econòmica, social i cultural. En aquest sentit, ens propo-sem consolidar el model turístic de Catalunya com un referent de destinació turística de qualitat i sostenible.
El comerç és un dels motors de la nostra economia, també, que ocupa més de mig milió de persones i es basa en un model de teixit comercial de proximitat, mo-dern, competitiu, diferencial i adaptat als nous reptes. En aquest sentit, seguirem defensant amb fermesa el nostre model. Apostem per un model dinàmic, davant els canvis de consum de la ciutadania, on l’ús d’internet o del telèfon mòbil fan de la
DSPC-P
22 de març de 2018 transformació digital una cita ineludible per al comerç. Un model català que aposta per la proximitat, per la riquesa comercial, a partir de la singularitat que defensa un mosaic comercial d’alt interès, superant el repte de l’excessiva concentració comer-cial, la desertització territorial; un model que ha de ser sostenible i que, per tant, ha de minimitzar les externalitats ambientals i de mobilitat.
El sistema universitari de recerca de Catalunya ha assolit en els darrers anys uns nivells d’excel·lència reconeguts internacionalment, que configuren Catalunya com un pols clau de coneixement i ensenyament superior del sud d’Europa.
Ara és necessari consensuar el futur de la universitat catalana mitjançant el Pac-te nacional per a la universitat i la legislació que se’n derivi, per tal de garantir la transformació cap a un model encara més eficient, basat en la modernització de les estructures, la viabilitat tècnica i econòmica, la internacionalització i la transferèn-cia de coneixement. Cal avançar en un sistema de preus de matrícula ordinària amb deduccions per renda familiar, rendiment acadèmic i lloc de residència, així com la millora de la cobertura i quantia de les beques per mitjà d’un sistema progressiu.
D’altra banda, fomentarem les polítiques de promoció i consolidació del personal docent i d’investigació. Les universitats, els centres d’R+D+I i altres entitats públi-ques i privades són les principals fonts del nou coneixement que cal impulsar per di-versificar i enfortir l’economia del país.
Aquestes entitats han de continuar actuant de manera sinèrgica, impulsant la col-laboració amb el teixit productiu i fer que el país tingui una posició de lideratge a l’Europa del coneixement. En aquest sentit, hem d’assolir, en la mesura de les cir-cumstàncies que ho permetin, un finançament adient a la consideració estratègica de l’R+D+I per a Catalunya, i en la línia dels països més avançats. Així mateix, ela-borarem una llei sobre el sistema de recerca i innovació, amb una visió integral i de país que introdueixi millores que garanteixin la sostenibilitat del sistema, eliminin obstacles burocràtics i afavoreixin la incorporació de nous recursos.
El sector primari –l’agricultura, la ramaderia i la pesca– forma part del model productiu català propi, i cal protegir-lo i promoure el seu desenvolupament. Necessi-tem centrar els nostres esforços en la millora de la competitivitat de les explotacions agràries, ramaderes i pesqueres i forestals, així com de les empreses alimentàries, inspirant-nos en els models d’altres països del centre i nord d’Europa amb dimen-sions i característiques similars.
Potenciant el consum dels productes locals i de quilòmetre zero, veritables actors del manteniment i la sostenibilitat del territori, impulsarem el pacte per la bioecono-mia, que promogui un ús eficient de tots els recursos naturals, tot aplicant la innova-ció i la tecnologia per fomentar una gestió integral i la millora del desenvolupament territorial, així com també una llei d’espais agraris que fomenti el sector primari per preservar els espais d’alt valor agrari, evitar l’abandonament i la pèrdua de terra fèr-til, i afavorir les explotacions professionals i la incorporació de joves al sector.
Repensarem les ciutats en clau de cohesió social, intel·ligència i sostenibilitat, seguint les orientacions de les Nacions Unides. El Govern català va decidir impul-sar l’agència urbana de Catalunya, que ha de veure la llum en aquesta pròxima le-gislatura. No pretenem fer un document retòric, sinó abordar una qüestió transcen-dental, que podríem significar en el fet que l’estil de vida urbà s’hagi generalitzat. Encara que tot el nostre territori no és ciutat, les expectatives de benestar, de serveis i d’oportunitats de gairebé tothom s’assimilen a les pròpies del món urbà, i a escala mundial les grans conurbacions esdevenen les àrees més dinàmiques, tant des del punt de vista econòmic com social, i els grans laboratoris de la transformació plane-tària en aspectes tan crucials com la cohesió social, la creativitat cultural, l’empre-nedoria econòmica, la transició, la sostenibilitat i les polítiques d’igualtat i innovació política, entre d’altres.
Hem d’atorgar, doncs, una atenció renovada al fenomen urbà i, col·laborant estre-tament amb els ajunestre-taments, i de manera especial amb els de l’àrea metropolitana de
DSPC-P
22 de març de 2018 Barcelona, hem de posar en valor el nostre potencial en aquest sentit, ja que des de fa anys les ciutats catalanes han fet una aposta per les ciutats intel·ligents i per les ciutats sostenibles, que han de ser dues cares d’una mateixa moneda. Recollirem les iniciatives locals i les complementarem amb el marc més general que dona l’estratè-gia SmartCAT i les polítiques de sostenibilitat del Govern, per tal d’insuflar a l’agen-da urbana de Catalunya idees renovadores, i, alhora, amb mesures eficaces que ens permetin aprofitar totes les oportunitats que ens dona i ens donarà el món de les grans ciutats cap al qual avancem. I vetllarem perquè aquestes oportunitats estiguin ben repartides, tant per accedir-hi com per beneficiar-se’n.
La Catalunya del segle xxi ha de continuar integrant els principis de sostenibi-litat en la planificació i gestió de la mobisostenibi-litat, fet que implica una aposta decidida pel transport públic i pels mitjans de transport menys contaminants, i contribuir a la competitivitat i a la vertebració del territori. Per tal de cohesionar socialment i terri-torialment Catalunya, s’impulsarà la implantació de la T-Mobilitat, que permeti vi-atjar per tot Catalunya amb un únic títol, independentment del mitjà de transport o de qui el gestioni. Així mateix, implementarem un nou model de finançament de les vies d’alta velocitat que permeti aixecar barreres de peatge, finançar la millora de les infraestructures existents i invertir en la millora de transport públic. Necessitem la gestió directa de ports, aeroports i xarxes ferroviàries, abandonar el model cen-tralitzat i obsolet de l’Administració espanyola i apostar per un sistema modern de gestió individualitzada que connecti Catalunya amb Europa i el món. Recuperarem i impulsarem l’Agenda catalana del corredor mediterrani, un document consensuat entre els agents polítics, econòmics i socials de Catalunya, millorarem la xarxa de rodalies i equipararem els ports i aeroports d’accessos i recursos. D’altra banda, re-cuperarem Aigües Ter Llobregat per a la gestió de forma pública, transparent, parti-cipativa i democràtica.
El tercer eix, com deia, és la democràcia. El principi general que ha d’imple-mentar tota acció del Govern és la democràcia. I en aquest sentit vull començar amb un dels projectes emblemàtics i més innovadors d’aquest nou Govern: volem fer la Catalunya digital del segle xxi, que defugi l’Estat analògic i burocràtic del se-gle passat. En aquest sentit, impulsarem una ciutadania digital catalana apoderada digitalment, a través d’una identitat digital autogestionada que connecti Govern i ciutadans, abandonant el vell concepte de «l’Estat soc jo» per passar a «l’Estat som nosaltres, els ciutadans». A la Catalunya digital del segle xxi l’Administració ha de gestionar i liderar la transició tecnològica de les administracions públiques, en el marc del Pacte nacional per a la societat digital. És per això que creiem que ha arri-bat el moment que el Govern de Catalunya es doti d’una sòlida governança en matè-ria de política digital.
En l’àmbit de l’Administració pública, en primer lloc, vull fer un agraïment molt sincer a l’esforç immens que han dut a terme tots els treballadors públics de la Gene-ralitat durant aquests mesos d’aplicació de l’article 155, un període que no ha estat, sens dubte, gens fàcil per a tots els servidors públics; si els danys no han estat majors ha estat gràcies al seu esforç.
Volem desenvolupar una administració pública que sigui més eficient, senzilla, àgil i útil, al servei de les persones, les entitats i les empreses, que sigui innovadora i adaptada als canvis de la societat i a les demandes dels ciutadans. Treballarem per la simplificació i la millora de l’accessibilitat de la relació dels ciutadans, les entitats i les empreses amb l’Administració.
També impulsarem les oficines territorials d’atenció al ciutadà de la Generalitat a les diferents demarcacions catalanes, com ja tenen a Girona i a les Terres de l’Ebre. Aprovarem una oferta d’ocupació pública que permeti superar l’envelliment natural de la nostra Administració i assegurar el relleu generacional i la captació de talent. I crearem la nova escola nacional de govern i administracions públiques de Catalu-nya, que ha d’esdevenir l’escola de totes les institucions i administracions públiques
DSPC-P
22 de març de 2018 catalanes i del sector públic pel que fa a la formació, la captació de talent i la gene-ració de coneixement. Així mateix, hem d’avançar cap a un sistema de govern obert que integri les polí-tiques de transparència, dades obertes i participació ciutadana. Volem una forma de fer política en la qual la transparència, el fet de retre comptes i l’apoderament de la ciutadania o el govern obert siguin premisses irrenunciables.
Volem una ciutadania corresponsable, amb drets i deures, que esdevingui actora en comptes d’espectadora. En aquest sentit, caldrà garantir el desenvolupament del reglament de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, cal recordar-ho, una de les lleis més avançades en aquesta matèria.
Tenim la voluntat d’augmentar el control en la contractació pública i d’impulsar les bústies ètiques i establir els mecanismes de protecció dels alertadors. Alhora, ens sembla fonamental eliminar els indults i fomentar que s’eliminin els indults en els casos de corrupció.
Així mateix, convocarem el Mecanisme Català de Lluita contra la Corrupció i el Frau i el dotarem de regulació, d’estructura i periodicitat. També dotarem de més recursos materials, operatius i tècnics l’Administració de la justícia i les unitats es-pecífiques dels Mossos d’Esquadra.
Els mitjans de comunicació catalans conformen un espai comunicatiu que ar-ticula la societat i garanteix el rigor i la pluralitat i neutralitat del mapa mediàtic català. Per aquest motiu és essencial la seva defensa i la protecció. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals té un pes específic molt important en l’oferta dels mitjans de comunicació, i és també un motor fonamental de les indústries audiovi-suals catalanes. Els mitjans públics de comunicació han de complir sempre amb la seva vocació de servei públic, plantejant una oferta plural, de qualitat, en català, que tingui com a eixos principals la informació, la cultura, l’entreteniment i l’educació. A més de la vocació de servei públic de qualitat, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha de vetllar per la promoció del coneixement i la difusió de la llengua i la cultura catalanes, així com ser el motor de la indústria audiovisual del nostre país, un teixit productiu consolidat, competitiu i diversificat. La Corporació Catala-na de Mitjans Audiovisuals ha de continuar garantint aquest model de servei públic de qualitat i respondre a les noves tendències del sector audiovisual creant contin-guts de primer nivell, desenvolupats a partir de la producció pròpia o en col·labora-ció amb altres sectors de la indústria audiovisual.
És evident que existeix una estratègia per debilitar irremeiablement la Corpo-ració Catalana de Mitjans Audiovisuals fins a deixar-la en una situació marginal. Aquesta estratègia té dues potes: d’una banda, el seu desprestigi, i de l’altra, el seu ofec econòmic. En aquest sentit, vull manifestar que col·lectivament no ho perme-trem, i de manera concreta ja els avanço que proposarem la dotació pressupostà-ria adequada per garantir un servei de qualitat i vocació de lideratge i que pugui fer front a les dificultats imposades, com és la reclamació milionària retroactiva de l’IVA per part del Ministeri d’Hisenda espanyol, mesures defensades i garantides des d’avui i més que mai. I per això nosaltres defensem també el Pacte nacional per l’audiovisual. En definitiva, volem garantir els mitjans necessaris perquè la Corpora-ció Catalana de Mitjans Audiovisuals pugui dur a terme la missió que té encarrega-da per llei, perquè els mitjans públics catalans puguin seguir sent mitjans de quali-tat, líders i referents per a la gent d’aquest país.
El dret, la justícia i els tribunals ha de ser la garantia de protecció de drets fona-mentals com la llibertat d’expressió, de manifestació i de seguretat en les comunica-cions, però també de la seguretat jurídica en l’àmbit de les relacions empresarials i comercials. Catalunya ha de treballar per una escrupolosa separació de poders, per la democràcia i el respecte als drets i llibertats fonamentals, amb un sistema de l’Ad-ministració de justícia independent, àgil, veraç i de confiança, com correspon a una societat del segle xxi. Desenvoluparem el funcionament electrònic global de
l’Ad-DSPC-P
22 de març de 2018 ministració de justícia per tal d’aconseguir una justícia ràpida, eficaç i que optimitzi els recursos humans i materials. I farem un acord de país per la normalització del català a la justícia i en tots els àmbits jurídics.
Els reptes que encara Catalunya en el context profund de canvis socials, polítics i econòmics, tant en el seu present immediat com en el seu futur, demanen una ac-tualització del sistema de seguretat pública, que prioritzi la regulació dels cossos de seguretat que coexisteixen a Catalunya i la millor connectivitat amb les forces i cos-sos d’emergències.
Un dels efectes més clars que ha tingut l’aplicació del 155 ha estat en l’àmbit de la seguretat i, en concret, en el Cos dels Mossos d’Esquadra. En aquest sentit, és imprescindible revertir aquest dany de manera immediata i retornar a la normalitat l’exercici de les responsabilitats del Cos dels Mossos d’Esquadra i defensar l’hono-rabilitat de tots els seus membres i comandaments. Farem que el Cos dels Mossos d’Esquadra exerceixi com a policia integral de Catalunya i amb el ple exercici de les seves competències en l’àmbit de la seguretat de Catalunya.
Així mateix, davant d’uns reptes de seguretat que requereixen màxima col·labo-ració, coordinació i coopecol·labo-ració, el Cos dels Mossos d’Esquadra cal que tingui pre-sència permanent en aquells organismes de coordinació policial internacional, una necessitat que fa anys ja s’hauria d’haver produït i que l’Estat espanyol ha anat im-pedint de manera sistemàtica. De la mateixa manera, volem invertir per dotar el Cos dels Mossos d’Esquadra dels recursos humans, formatius i tecnològics necessaris per afrontar amb garanties els reptes de seguretat de Catalunya, també els que plan-tegen les noves formes de criminalitat.
Així mateix, hem de mantenir i aprofundir en la lluita contra el terrorisme, en el marc d’una estratègia transversal i integral de la seguretat, que no només impliqui l’àmbit policial del fet terrorista, sinó que també abordi la prevenció dels processos de radicalització, com un fenomen complex que cal tractar des de diferents esfe-res de la societat.
Finalment, promourem un nou model de bombers que renovi profundament l’ac-tual, amb l’objectiu d’adequar-lo a les necessitats i a les realitats del segle xxi, ga-rantint una eficient cobertura territorial, impulsant la necessària incorporació d’efec-tius humans i materials, revisant com i quin suport es presta als municipis en les emergències i incorporant la tecnologia actual per millorar la resposta i guanyar eficiència.
Catalunya al món, el quart eix d’actuació. En matèria econòmica, i pel que fa a la internacionalització, ajudarem les empreses que inicien l’exportació amb programes de suport des d’Acció i Prodeca quan es dirigeixin a nous mercats o per divulgar ca-sos d’èxit. Intensificarem i reforçarem els equips de prospecció i recerca proactiva d’oportunitats de les oficines a l’exterior i des les d’Acció, com les de l’agència ca-talana d’internacionalització. Crearem el registre d’inversió estrangera a Catalunya i el registre d’inversió catalana a l’estranger, per disposar d’informació estadística i econòmica que permeti potenciar les activitats de promoció i seguiment de la inter-nacionalització de l’economia. Habilitarem un programa de residència digital per a les empreses, creant el certificat d’e-residència. Potenciarem Acció en el seu rol de gestió, identificació i proposta de superació de barreres administratives o institu-cions a la inversió, per tal de reduir els terminis en la formalització d’una inversió. O bé continuarem participant activament en el desplegament de l’estratègia Europa 2020 i el RIS3CAT, donant suport al desenvolupament de projectes empresarials de base tecnològica que facilitin l’evolució i la transformació del sector industrial de Catalunya. Així mateix, impulsarem un pla d’internacionalització del sector agroali-mentari a través de Prodeca.
A nivell cultural, consolidarem l’Institut Ramon Llull com l’instrument fona-mental de projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes, a partir de la imple-mentació de la Declaració de Palma de 2017, per la qual l’institut ha de projectar la
DSPC-P
22 de març de 2018 cultura catalana feta arreu de l’àmbit lingüístic català. Ampliarem els seus objectius i camps d’actuació en la promoció exterior de la llengua, la literatura i el pensament en llengua catalana, per consolidar-la com a novena llengua d’Europa. I impulsarem els intercanvis culturals amb l’exterior per projectar la nostra cultura al món, am-pliant la presència de la cultura catalana a les diferents fires i esdeveniments inter-nacionals.
I per acabar aquest apartat, l’últim eix, però que l’he anant informant arreu de tota l’explicació del programa de govern, hi ha aquest cinquè eix, com deia, el de la governança compartida, que incidirà en tota l’acció política i la presa de decisions que dugui a terme aquest Govern.
I acabo. Aquesta legislatura neix amb el deure fet d’haver frustrat la por i les gra-víssimes amenaces que fins ara ens han llançat. Hem vençut a les urnes –a les ur-nes–, com sempre, a les urnes. I ara les hem de correspondre i ser-ne dignes, fer-ho bé, no fer-ho per quedar bé. Sabrem fer-nos dignes de la llibertat que ens hem gua-nyat i somrient. Somrient, perquè tenim un futur clar al davant nostre, perquè la lli-bertat, com deia Albert Camus, «no és res més que una oportunitat per ser millors».
Aquests últims mesos i setmanes hem vist posats a prova els drets humans més elementals, imposar multes exorbitants, represaliats, detinguts, ciutadans inno-cents..., atacs a les escoles, que sempre són temples de ciutadania, de pau i de ci-vilitat. Però hem vist també com allò que ens deia la benvolguda Muriel Casals, que avui, en un dia com avui, jo vull citar i recordar..., «la rialla és la més eficaç de les nostres respostes a tots els atacs, provocacions i menyspreus rebuts». (Aplaudi-ments.)
Vull acabar... (persisteixen els aplaudiments), vull acabar com ho deia al comen-çament, i enviar un missatge de tranquil·litat, de confiança, de seguretat a tot el país. Amb les victòries venen els reptes, i el nostre, ho sabeu, és enorme. Ens hem prepa-rat per a aquest moment. Responsabilitat i confiança. Necessitem a tothom. Ens ne-cessitem a tots per fer un país millor per a tots. Cal seguir junts esforçant-nos encara més a partir d’avui.
Tal com començava el meu discurs, feia una crida i un compromís de mà estesa. Per nosaltres, no quedarà que hi hagi mà estesa –no quedarà que hi hagi mà estesa– si hi ha la més mínima resposta i esperança de rebre la mà estesa del cap de l’Estat o del Govern d’Espanya. Està en joc l’essència de la democràcia i del respecte a la voluntat dels catalans expressada a les urnes.
Benvolgudes diputades, benvolguts diputats, tothom té el deure de treballar pel país. Aquest és el compromís de l’hora que a nosaltres ens ha tocat viure; una hora greu, però una hora esperançadora. Us demano que el complim, que siguem dignes del moment present, que ens exigim a nosaltres mateixos allò que de nosaltres no-més depèn. Sabeu que tot allò que estem fent, que tot allò que ens pertocarà fer d’ara endavant no ho fem..., no hem d’esperar-ho de la concessió de ningú que no sigui de nosaltres mateixos. Siguem tots lleials al que Catalunya ens demana, i aleshores tin-gueu la certesa que superarem totes les dificultats, per grans que siguin.
Us demano la vostra confiança, diputades i diputats. Avui ens podem desfer, d’en-trada, de les grapes de l’article 155 i obrir el nostre futur, un futur net, clar i brillant. Si aquesta cambra em fa confiança treballaré sense descans per tal que els 7 milions i mig de catalans, junts, ho fem bé i, per tant, segur, que ho puguem fer possible.
Moltes gràcies, president, senyores i senyors diputats.
(Aplaudiments perllongats.)
El president
Gràcies. Gràcies, senyor Turull. Un cop acabada la intervenció del candidat, sus-penem aquest Ple per espai de mitja hora, de trenta minuts, per tant, fins a dos quarts i cinc de set.
DSPC-P
22 de març de 2018
La sessió se suspèn a les sis de la tarda i tres minuts i es reprèn a dos quarts de set del vespre i nou minuts.
El president
Diputats, diputades... (Remor de veus.) Si us plau. Es reprèn la sessió.
D’acord amb l’article 149 del Reglament, després de la intervenció del candidat, intervé un representant, saben vostès, de cada grup parlamentari durant trenta mi-nuts, per a cadascun dels grups. En el cas del Grup Mixt, com també saben, es divi-deix el temps en quinze minuts per a cada subgrup.
El candidat pot fer ús de la paraula tantes vegades com ho demani, sense limi-tació de temps. I quan el candidat respongui individualment a un dels diputats que hagin intervingut, aquest tindrà dret a una rèplica d’un temps igual a l’emprat pel candidat. I en el cas que hi hagués resposta a les rèpliques, que també, ho repeteixo, serà sense limitació de temps per part del candidat, el grup pot tenir una contrarèpli-ca de cinc minuts.
Posteriorment a això, hi haurà la votació, la votació per a la investidura del presi-dent de la Generalitat de Catalunya. Serà pública, per crida, d’acord amb l’article 100 del Reglament del Parlament de Catalunya.
Per tant, en primer lloc, és el torn per a la senyora Inés Arrimadas, presidenta del Grup Parlamentari de Ciutadans. Senyora Arrimadas.
Inés Arrimadas García
Gracias, señor presidente. Señores diputados, señoras diputadas, hoy no estamos ante un pleno de investidura, y no porque vaya a resultar probablemente una investi-dura fallida, porque el señor Turull, el señor candidato, no ha tenido el apoyo mayo-ritario de la cámara, sino porque no veníamos aquí a hacer un debate de investidura. Hoy no estamos aquí para debatir sobre la propuesta de un posible presidente a la Generalitat de Catalunya.
Hoy estamos aquí con una convocatoria de urgencia, con un candidato con una grave situación judicial, simplemente para tener un capítulo más de esta novela que es el procés, que llevan ustedes tantos años escribiendo. Y lo digo claramente, por-que si el señor Turull no tuviera la situación judicial complicada por-que tiene no sería candidato, y si el señor Turull no tuviera una cita importante con la justicia mañana, hoy no estaríamos aquí.
Ustedes están adaptando su política a la situación judicial que ustedes mismos han creado –que ustedes mismos han creado– y provocado. Y yo creo que, señor Turull, usted sabe mejor que nadie que usted no está aquí para ser presidente, que no le han propuesto para ser presidente, que nadie en su grupo pretende que usted sea presidente. Hoy estamos en un capítulo más..., igual que lo del señor Sànchez, que duró unos cuantos días, no sé si el suyo va a durar aún menos que el capítulo del se-ñor Sànchez, puede ser que el capítulo Turull de esta novela de ficción larguísima, pues, sea corto; pero desde luego hoy no estamos aquí para que usted sea presidente. Y no es un problema, como puede pasar en otros casos, en otras cámaras, en el que el candidato se presenta y no tiene la confianza de la cámara, no: es que usted no está aquí para ser presidente. Y usted lo sabe. Y creo que solo hay que escuchar aun-que sea una parte breve de su discurso para saber aun-que usted no estaba aquí hoy para ser presidente de la Generalitat.
De hecho, quiero hacer referencia a alguna de las partes de su discurso, porque usted ha dado a entender –ha dado a entender– que usted está en una grave situa-ción judicial por lo que piensa, por sus ideas, por defender lo que defiende. No, señor Turull: usted lleva décadas viviendo de la política y siendo independentista y no se ha metido en un problema hasta que declararon la independencia e hicieron un re-feréndum ilegal con dinero público. No son sus ideas, las que les han llevado a esta situación. De hecho, hay muchos políticos que están en su misma línea ideológica, pero no están en su situación judicial. No son sus ideas, las que le han llevado a esta
