IES PUIG DE SA FONT
PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA
ÍNDEX DE LA PROGRAMACIÓ
1. APROVACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ. 2. PROFESSORS I ASSIGNATURES.
3. LLIBRES DE TEXT ORDENATS PER CURSOS.
I. PROGRAMACIÓ DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA.
1. OBJECTIUS
1.1ESPECÍFICS 1r i 3r ESO (LOMCE)
1.2 OBJECTIUS GENERALS D'ÀREA 2N ESO I 4T ESO (LOE) 2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES D’ETAPA.
3. SEQÜENCIACIÓ ELEMENTS CURRICULARS PER CURSOS. 3.1 PRIMER D’ESO.
3.1.1 CONTINGUTS DE PRIMER CURS. 3.1.2 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS.
3.1.3 TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE PRIMER.
3.1.4 CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS AVALUABLES DE 1R CURS 3.1.5 COMPETÈNCIES BÀSIQUES PRIMER CURS
3.2 SEGON D’ESO.
3.2.1 OBJECTIUS DEL SEGON CURS. 3.2.2 CONTINGUTS DEL SEGON CURS.
3.2.3 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS DE SEGON CURS. 3.2.4 TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE SEGON CURS. 3.2.5 CRITERIS D’AVALUACIÓ DE SEGON CURS.
3.2.6 COMPETÈNCIES BÀSIQUES SEGON CURS. 3.3 TERCER D’ESO.
3.3.1 CONTINGUTS DEL TERCER CURS.
3.3.2 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS DE TERCER CURS. 3.3.3 TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE TERCER CURS.
3.3.4 CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTANDARDS AVALUABLES DE TERCER CURS. 3.3.5 COMPETÈNCIES BÀSIQUES TERCER CURS.
3.4 QUART D’ESO.
3.4.1 OBJECTIUS DEL QUART CURS. 3.4.2 CONTINGUTS DEL QUART CURS.
3.4.3 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS DE QUART. 3.4.4 TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE QUART. 3.5.5 CRITERIS D’AVALUACIÓ DE QUART CURS.
3.4.6 COMPETÈNCIES BÀSIQUES QUART CURS. 4. L’AVALUACIÓ.
5. METODOLOGIA.
6. MATERIALS I RECURSOS
7. ÚS ADEQUAT DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ (TIC) 8. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.
9. TEMES TRANSVERSALS. 10. FOMENT DE LA LECTURA.
II. PROGRAMACIÓ DE LES MATERIES DE BATXILLERAT IMPARTIDES PEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA.
1. BATXILLERAT
1.1. PRIMER CURS: HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI (LOMCE) 1.1.1. OBJECTIUS ESPECÍFICS
1.1.2. OBJECTIUS DIDÀCTICS
1.1.3 CONTINGUTS I LA SEVA TEMPORALITZACIÓ
1.1.4 CRITERIS D'AVALUACIÓ I ESTÀNDARS AVALUABLES 1.1.5 PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ
1.1.6 PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ 1.1.7 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
1.1.8 CONTRIBUCIÓ DE L'ASSIGNATURA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
1.1.9 METODOLOGIA
1.1.10 MATERIAL I RECURSOS DIDÀCTICS 1.1.11 ACTIVITATS EXTRAESCOLARS 1.2. SEGON CURS. (LOE)
1.2.1. GEOGRAFIA D’ESPANYA. . Objectius generals.
. Objectius didàctics . Continguts.
. Temporalització dels continguts. . Avaluació.
. Criteris d’avaluació.
. Criteris de qualificació, superació i recuperació de la matèria. . Metodologia: orientacions, recursos i material didàctic.
. Activitats extraescolars. 1.2.2. HISTÒRIA D’ESPANYA . Objectius generals.
. Continguts.
. Temporalització dels continguts. . Avaluació.
. Criteris d’avaluació.
. Procediments d’avaluació.
. Criteris de qualificació, superació i recuperació de la matèria. . Metodologia.
. Material i recursos didàctics. . Activitats extraescolars. 1.2.3. HISTÒRIA DE L’ART . Objectius generals. . Continguts . Criteris d’avaluació. . Criteris de qualificació . Material i recursos didàctics . Activitats extraescolars
. Recuperació de pendents de Batxillerat.
2. CORRECCIÓ GRAMATICAL I ORTOGRÀFICA A BATXILLERAT III. ALTRES CONSIDERACIONS
1. APROVACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ
Diligència
Per la qual es fa constar que el dia 3 de novembre de 2015 els membres del departament de Geografia i Història han aprovat aquestes modificacions a la programació general del
departament.
Son Servera, 3 de novembre de 2015
La cap del departament Catalina Bernat Joy
Santiago Barrado Navareño (Antònia Llinàs Suau)
Magdalena Esteva Lliteras
Francesca Sánchez Font
Jaume Sureda Massanet
María del Rosario León Labrada
2.- PROFESSORS I ASSIGNATURES
Santiago Barrado Navareño Ciències Socials 1r ESO D i E (Antònia Llinàs Suau) Ciències Socials 2n ESO D, E, F i G
Majors de 55 anys
Comissió de Medi ambiental
Catalina Maria Bernat Joy Ciències Socials 3r A, B, C i D Tutoria 3r C
Cap de Departament Coordinació de convivència
Maria Magdalena Esteva Lliteras Història d’Espanya 2n Batxillerat A i B Cap d'Estudis de Segon Cicle d'ESO
Francesca Sánchez Font Ciències Socials 2n ESO C Tutoria 2n ESO C
Ciències Socials 4t ESO A, B, C i D Història de l'Art 2n Batxillerat B
Jaume Sureda Massanet Ciències Socials 1r ESO A, B i C Tutoria de 1r ESO B
Ciències Socials 2n ESO A i B Coordinació Medi ambiental Majors de 55 anys
María del Rosario León Labrada Ciències Socials 1r ESO F i G Tutoria de 1r ESO G
Ciències Socials 3r ESO E
Història del Món Contemporani 1r Batx B
3. LLIBRES DE TEXT ORDENATS PER CURSOS
CURS ASSIGNATURA TÍTOL ISBN EDITORIAL
1R ESO CIÈNCIES SOCIALS GH Geografia i Història 978- 84- 682- 3036-B VICENS VIVES 2N
ESO CIÈNCIES SOCIALS
NOU CIVES 2 978- 84- 682- 0923-4 VICENS VIVES 3R
ESO CIÈNCIES SOCIALS No hi ha llibre(material professor) 4T
ESO CIÈNCIES SOCIALS
NOU CIVES 4 978- 84- 682- 0807-7 VICENS VIVES 1R BATXILLERAT HISTÓRIA MÓN CONTEMPORANI HC Història del Món Contemporani 978- 84-68231 19-8 VICENS VIVES 2N
BATXILLERAT D’ESPANYAHISTÒRIA HISTÒRIA D’ESPANYA 978 84- 316- 9261-2 VICENS VIVES 2N
BATXILLERAT HISTÒRIA DE L’ART HISTÒRIA DE L’ART 978 84 218 40 19 CASALS 2N
BATXILLERAT GEOGRAFIA D’ESPANYA
GEOGRAFIA 978- 84- 667- 8381-1 ANAYA
I. PROGRAMACIÓ DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
1. OBJECTIUS
1.1 ESPECÍFICS 1r i 3r ESO (LOMCE)
L’ensenyament de l’assignatura de geografia i història té els objectius següents, a fi de contribuir al desenvolupament integral dels alumnes en l’etapa de l’educació secundària obligatòria:
1. Identificar els processos i els mecanismes dels fets polítics, econòmics i culturals i les relacions que s’estableixen entre aquests. Emprar aquest coneixement per comprendre
les causes que expliquen l’evolució de les societats i els seus problemes més rellevants. 2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics del medi físic i
les interaccions entre aquests elements i els grups humans a l’hora d’emprar l’espai i els recursos. Valorar les conseqüències de tipus econòmic, social, cultural, polític i mediambiental d’aquestes interaccions. Conèixer la problemàtica específica de l’ús dels recursos a les Illes Balears.
3. Comprendre el territori com el resultat de la interacció de les societats amb el medi que organitzen i en el qual es desenvolupen.
4. Conèixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques, així com els trets físics i humans del món, d’Europa, d’Espanya i de les Illes Balears.
5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i els esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d’Europa, d’Espanya i de les Illes Balears a fi d’adquirir una perspectiva global de l’evolució de la humanitat amb un marc cronològic precís. 6. Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic del món,
d’Europa, d’Espanya i, especialment, de les Illes Balears.
7. Comprendre els elements tècnics bàsics que caracteritzen la realitat social, cultural i històrica de les manifestacions artístiques, amb la finalitat de valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic i assumir actituds positives cap a la defensa i la conservació d’aquest patrimoni, especialment el de les Illes Balears.
8. Adquirir i emprar el vocabulari específic de geografia i història i incorporar-lo al vocabulari habitual, a fi d’augmentar la precisió en l’ús del llenguatge i millorar la comunicació.
9. Cercar, seleccionar, comprendre i relacionar, amb els mètodes i les tècniques propis de la geografia i la història, informació de tipus verbal, gràfic, icònic, estadístic i cartogràfic procedent de fonts diverses, incloent-hi l’entorn físic i social, les biblioteques, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació; tractar aquesta informació d’acord amb la finalitat que es persegueix i comunicar-la als altres de forma organitzada i intel·ligible.
10. Dur a terme tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via necessària per solucionar els problemes humans i socials.
11. Conèixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciar-ne els valors i les bases fonamentals, valorar els drets i les llibertats com un assoliment irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciar actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrar-se solidaris amb els pobles, els grups socials i les persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.
12. Valorar i respectar la diversitat cultural i ser respectuós i tolerant amb cultures i opinions que no coincideixen amb les pròpies, sense renunciar, però, a emetre judicis de valor.
1.2 OBJECTIUS GENERALS D’ÀREA 2n i 4t ESO (LOE)
Les ciències socials, la geografia i la història de l’educació secundària obligatòria tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:
1. Comprendre el territori com a resultat de la interacció de les societats sobre el medi en el qual es desenvolupen i organitzen.
2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics que caracteritzen el medi físic, les interaccions que es donen entre aquests i les que els grups humans estableixen en la utilització de l'espai i dels seus recursos, valorant les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i mediambiental.
3. Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets socials i les interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals i utilitzar aquest coneixement per comprendre la pluralitat de causes que expliquen l'evolució de les societats actuals, el paper que homes i dones hi
acompleixen i els seus problemes més rellevants.
4. Conèixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques, així com els trets físics i humans del món, d'Europa, de l’Estat espanyol i de les Illes Balears .
5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments històrics
rellevants de la història del món, d'Europa, de l’Estat espanyol i de les Illes Balears per adquirir una perspectiva global de l’evolució de la humanitat amb un marc cronològic precís que faciliti la comprensió de la diversitat de comunitats socials a les quals es pertany.
6. Conèixer, assumir i valorar les característiques específiques del territori i de la identitat històrica i cultural de la Unió Europea tenint en compte les especificitats regionals que la configuren amb una atenció especial a les regions de la Mediterrània.
7. Conèixer i valorar les característiques específiques del territori i de la identitat lingüística i cultural de les Illes Balears, com també de la seva evolució històrica, tenint en compte les especificitats insulars i les seves relacions amb els territoris de parla catalana i amb la resta de les comunitats de l’Estat espanyol.
8. Valorar i respectar el patrimoni cultural, lingüístic, històric, artístic i mediambiental,
assumint les responsabilitats que implica la seva conservació. Conscienciar-se de la significació especial que té aquest patrimoni com a manifestació de la memòria col·lectiva i expressió de la identitat pròpia de les Illes Balears.
9. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerància envers altres cultures i opinions que no coincideixen amb les pròpies, sense renunciar per això a fer-ne un judici.
10. Adquirir i emprar el vocabulari específic que aporten les ciències socials amb precisió i rigor perquè la seva incorporació al vocabulari habitual augmenti la precisió en l'ús del llenguatge i millori la comunicació.
11. Seleccionar informació amb els mètodes i les tècniques propis de la geografia i de la història, per explicar les causes i conseqüències dels problemes i per comprendre el passat històric i l’espai geogràfic.
12. Cercar i seleccionar, comprendre i relacionar, tractar i comunicar de manera organitzada i intel·ligible informació verbal, escrita, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fonts diverses, especialment la que proporciona l'entorn físic i social, els mitjans de
13. Utilitzar les imatges i les representacions cartogràfiques per identificar, localitzar i explicar objectes i fets geogràfics, i la seva distribució a diferents escales, amb especial atenció al territori espanyol i molt concretament a les Illes Balears.
14. Comprendre els elements tècnics bàsics que caracteritzen les manifestacions artístiques en la seva realitat social i cultural per valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, assumint la responsabilitat que suposa la seva conservació i apreciar-lo com a recurs per a l’enriquiment individual i col·lectiu.
15. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via necessària per a la solució dels problemes humans i socials.
16. Conèixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciant els seus valors i bases fonamentals, així com els drets i llibertats com un èxit irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciant actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrant-se solidari amb els pobles, grups socials i persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.
2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES D’ETAPA
Les competències bàsiques són els aprenentatges conceptuals i procedimentals que ha d’haver desenvolupat l’alumne quan acaba l’ensenyament obligatori per assolir la seva realització personal, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.
El currículum, a proposta i seguint les recomanacions de la Unió Europea, estableix vuit competències bàsiques:
1. Competència en comunicació lingüística 2. Competència matemàtica
3. Competència en el coneixement i interacció amb el món físic 4. Tractament de la informació i competència digital
5. Competència social i ciutadana 6. Competència cultural i artística
7. Competència per aprendre a aprendre 8. Autonomia i iniciativa personal
Cada una d’aquestes competències bàsiques haurà de ser treballada des de l’àrea de Ciències Socials i en la present programació farem constar com i de quina manera la nostra àrea contribueix, en cada un dels cursos de l’Educació Secundària Obligatòria, a l’adquisició de les mateixes per part del nostre alumnat.
3. SEQÜENCIACIÓ ELEMENTS CURRICULARS PER CURSOS 3.1 PRIMER CURS
3.1.1 CONTINGUTS DE PRIMER CURS Bloc 1. El medi físic:
– La Terra.
– La representació de la Terra. Latitud i longitud. – Components bàsics i formes de relleu.
Medi físic de les Illes Balears, Espanya, Europa i el món: relleu; hidrografia; clima: elements i diversitat de paisatges; zones bioclimàtiques; medi natural: àrees i problemes mediambientals.
Bloc 3. La història: – La prehistòria.
– L’evolució de les espècies i l’hominització. – La periodització de la prehistòria.
– Paleolític: etapes; característiques de les formes de vida: els caçadors recol·lectors. – Neolític: la revolució agrària i l’expansió de les societats humanes; sedentarisme;
artesania i comerç; organització social; aparició dels ritus: restes materials i artístiques, pintura i escultura. La cultura talaiòtica a les Illes Balears.
– La història antiga: les primeres civilitzacions. Cultures urbanes. Mesopotàmia i Egipte. Societat, economia i cultura.
– El món clàssic, Grècia: les polis gregues, expansió comercial i política. L’imperi d’Alexandre el Gran i els seus successors: l’hel·lenisme. L’art, la ciència, el teatre i la filosofia.
– El món clàssic, Roma: origen i etapes de la història de Roma; la república i l’imperi: organització política i expansió colonial per la Mediterrània; el cristianisme.
– La península Ibèrica: els pobles preromans i la Hispània romana. El procés de romanització. La integració de les Illes Balears al món romà. La ciutat i el camp. L’art: arquitectura, escultura i pintura.
3.1.2 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS
Aquest curs 2015-16 s’ha acordat entre tots els professors que donaran 1rs d'ESO que iniciarem el curs pels continguts del bloc I referits als aspectes relacionats amb la geografia física, de tal manera que l’ordre en que seran impartits els diferents temes del llibre de text serà el següent:
TEMA 1. ELPLANETA TERRA
TEMA 2. ELRELLEUDELA TERRA
TEMA 3. LAHIDROSFERA: AIGUADOLÇAIAIGUASALADA
TEMA 4. ELTEMPS ATMOSFÈRIC
TEMA 5. ELSCLIMES DELA TERRA
TEMA 6. ELSPAISATGESDECLIMESTEMPERATS
TEMA 7. ELSPAISATGESDECLIMESEXTREMS
TEMA 8. ELSPROBLEMES MEDIAMBIENTALS
TEMA 9. LAPREHISTÒRIA
TEMA 10. LESPRIMERESCIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIAI EGIPTE
TEMA 11. GRÈCIA, DEPOLISAIMPERI
TEMA 13. ROMA, DELA REPÚBLICAAL'IMPERI
TEMA 14. ELLLEGATDEL'ANTIGUITAT
TEMA 15. LA HISPÀNIAROMANA
LA TEMÀTICA DEL RELLEU, L'AIGUA, EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE LES ILLES BALEARS ES VEURÀ COM A APARTAT DINS ELS TEMES CORRESPONENTS AL RELLEU, HIDROGRAFIA, CLIMA I VEGETACIÓ.
3.1.3 TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE PRIMER.
La programació haurà de ser un poc flexible en aquest punt, en funció de les característiques específiques del curs escolar. Procurarem seqüenciar els continguts al llarg del curs adaptant-los a cada una de les avaluacions trimestrals que es faran durant el curs escolar. Tendrem en compte que durant aquest disposarem únicament de tres sessions per setmana i que sol ser freqüent que no s’arribin a impartir totes degut a alguns imprevistos que sorgeixen
habitualment al llarg del curs (malalties professorat, sortides extraescolars, festes del centre, etc.) Bàsicament s'intentarà ajustar-se a la següent temporalització:
Primer Trimestre: Amb una reunió prèvia amb el departament de Biologia i Geologia i Física i Química s’ha acordat que durant el present curs el departament de Geografia i història
assumirà tota la part referent a la geografia de l'espai. Durant el curs actual els continguts de geografia es condensaran en quatre grans blocs que es veuran durant el primer trimestre: geografia de l'espai, geografia física de Balears, Espanya i Europa, els climes i medi ambient (ecosistemes).
Segon Trimestre: Encetarem el segon trimestre amb la part d'Història. Es treballarà una introducció a la cronologia per continuar amb la Prehistòria i les primeres civilitzacions. Així com es veuran les cultures pretalaiòtiques i talaiòtic a les Illes Balears.
Tercer Trimestre: Per acabar aquest trimestre és treballaran les unitats dedicades a Grècia i Roma. A final de curs es farà una aproximació a les Illes Balears a l'Edat Antiga.
3.1.4 CRITERIS D'AVALUACÓ I ESTÀNDARDS AVALUABLES DE PRIMER CURS Bloc 1. El medi físic:
1. Analitzar i identificar les formes de representació del nostre planeta: el mapa. Localitzar espais geogràfics i llocs en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques.
1.1. Classifica i distingeix tipus de mapes i diferents projeccions.
1.2. Analitza un mapa de fusos horaris i diferencia zones del planeta amb horari semblant. 1.3. Localitza un punt geogràfic en un planisferi i distingeix els hemisferis de la Terra i les principals característiques que presenten.
1.4. Localitza espais geogràfics i llocs en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques.
2. Tenir una visió global dels medis físics balear, espanyol, europeu i mundial i de les característiques generals que presenten.
2.1. Situa en un mapa físic les principals unitats del relleu balear, espanyol, europeu i mundial.
3. Descriure les peculiaritats del medi físic espanyol.
3.1. Enumera i descriu les peculiaritats del medi físic espanyol.
4. Situar al mapa d’Espanya els principals elements i unitats del relleu peninsular i insular, així com els grans conjunts o espais bioclimàtics.
4.1. Descriu les diferents unitats de relleu amb l’ajuda del mapa físic d’Espanya.
5. Conèixer i descriure els grans conjunts bioclimàtics que conformen l’espai geogràfic espanyol.
5.1. Localitza en un mapa els grans conjunts o espais bioclimàtics d’Espanya.
5.2. Analitza i compara les zones bioclimàtiques espanyoles utilitzant gràfics i imatges.
6. Ser capaç de descriure les peculiaritats del medi físic europeu.
6.1. Explica les característiques del relleu europeu.
7. Situar al mapa d’Europa els principals elements i unitats del relleu continental, així
com els grans conjunts o espais bioclimàtics.
7.1. Localitza en un mapa els principals elements i unitats del relleu europeu.
8. Conèixer, comparar i descriure els grans conjunts bioclimàtics que conformen l’espai geogràfic europeu.
8.1. Classifica i localitza en un mapa els diferents tipus de clima d’Europa.
9. Conèixer els principals espais naturals del nostre continent.
9.1. Distingeix i localitza en un mapa les zones bioclimàtiques del nostre continent.
10. Identificar i distingir les diferents representacions cartogràfiques i escales.
10.1. Compara una projecció de Mercator amb una de Peters.
11. Localitzar al mapamundi físic les principals unitats del relleu mundial i els grans rius.Localitzar al globus terraqüi les grans zones climàtiques i identificar-ne les característiques.
11.1. Localitza en un mapa físic mundial els principals elements i referències físiques: mars i oceans, continents, i illes i arxipèlags més importants, a més dels principals rius i cadenes muntanyoses.
11.2. Elabora climogrames i mapes per situar els climes del món i els elements més importants d’aquests climes.
12. Conèixer, descriure i valorar l’acció de l’home sobre el medi ambient i les conseqüències d’aquesta acció.
12.1. Cerca informació a mitjans impresos i digitals referent a problemes mediambientals actuals i localitza pàgines i recursos web directament relacionats amb aquests problemes.
Bloc 3. La història:
1. Entendre el procés d’hominització.
1.1. Reconeix els canvis evolutius fins a arribar a l’espècie humana.
2. Identificar, anomenar i classificar fonts històriques.
2.1. Anomena i identifica quatre classes de fonts històriques.
2.2. Comprèn que la història no es pot escriure sense fonts, ja siguin restes materials o fonts textuals.
3. Explicar les característiques de cada temps històric i certs esdeveniments que han determinat canvis fonamentals en el rumb de la història i distingir períodes que en faciliten l’estudi i la interpretació.
3.1. Ordena temporalment alguns fets històrics i altres fets rellevants utilitzant les nocions bàsiques de successió, durada i simultaneïtat.
4. Distingir la diferent escala temporal d’etapes com la prehistòria i la història antiga.
5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i els esdeveniments històrics més rellevants de la prehistòria i l’edat antiga per adquirir una perspectiva global de l’evolució d’aquests períodes.
5.1. Analitza la transcendència de la revolució neolítica i el paper que hi té la dona.
6. Datar la prehistòria i conèixer les característiques de la vida humana corresponents als dos períodes en què es divideix: paleolític i neolític.
6.1. Explica la diferència dels dos períodes en què es divideix la prehistòria i descriu les característiques bàsiques de la vida en cada un dels períodes.
7. Identificar els primers ritus religiosos.
7.1. Reconeix les funcions dels primers ritus religiosos, com els de la deessa mare.
8. Datar l’edat antiga i conèixer algunes característiques de la vida humana en aquest període.
8.1. Distingeix etapes dins la història antiga.
9. Conèixer l’establiment i la difusió de diferents cultures urbanes després del neolític.
9.1. Descriu formes d’organització socioeconòmica i política noves, com els diversos imperis de Mesopotàmia i d’Egipte.
10. Entendre que els esdeveniments i els processos tenen lloc al llarg del temps i en un mateix moment (diacronia i sincronia).
10.1. Entén que diverses cultures existien alhora a diferents punts geogràfics.
11. Reconèixer la importància del descobriment de l’escriptura.
11.1. Diferencia les fonts prehistòriques (restes materials, àgrafes) de les fonts històriques (textos).
12. Explicar les etapes en què es divideix la història d’Egipte.
12.1. Interpreta un mapa cronològic i geogràfic de l’expansió egípcia.
12.2. Descriu les principals característiques de les etapes en què es divideix la història d’Egipte: reines i faraons.
13. Identificar les principals característiques de la religió egípcia.
13.1. Explica com materialitzaven els egipcis la seva creença en la vida del més enllà. 13.2. Elabora un mapa conceptual amb els principals déus del panteó egipci.
14. Descriure alguns exemples arquitectònics d’Egipte i de Mesopotàmia.
14.1. Localitza en un mapa els principals exemples de l’arquitectura egípcia i de la mesopotàmica.
15. Conèixer els trets principals de les polis gregues.
15.1. Identifica diferents trets de l’organització sociopolítica i econòmica de les polis gregues a partir de diversos tipus de fonts històriques.
16. Entendre la transcendència dels conceptes de democràcia i colonització.
16.1. Descriu algunes de les diferències entre la democràcia grega i les democràcies actuals. 16.2. Localitza en un mapa històric les colònies gregues de la Mediterrània.
17. Distingir el sistema polític grec de l’hel·lenístic.
17.1. Contrasta les accions polítiques de l’Atenes de Pèricles amb l’imperi d’Alexandre el Gran. 17.2. Elabora un mapa de l’imperi d’Alexandre el Gran.
18. Identificar i explicar diferències entre interpretacions de fonts diverses.
18.1. Compara dos relats a diferents escales temporals sobre les conquestes d’Alexandre el Gran.
19. Entendre l’abast del concepte de clàssic en l’art occidental.
19.1. Explica les característiques essencials de l’art grec i com evoluciona en el temps.
19.2. Dóna exemples representatius de les diferents àrees del saber grec i argumenta per què es considera que la cultura europea parteix de la Grècia clàssica.
20. Caracteritzar els trets principals de la societat, l’economia i la cultura romanes.
20.1. Confecciona un mapa amb les diferents etapes de l’expansió de Roma.
20.2. Identifica diferències i semblances entre les formes de vida republicanes i les de l’Imperi a la Roma antiga.
21. Identificar i descriure els trets característics d’obres de l’art grec i romà i diferenciar els que en són específics.
21.1. Compara obres arquitectòniques i escultòriques de l’època grega i de la romana.
22. Establir connexions entre el passat de la Hispània romana i el present.
22.1. Elabora un mapa de la península Ibèrica en què es reflecteixen els canvis administratius a l’època romana.
22.2. Analitza diversos exemples del llegat romà que sobreviuen actualment.
23. Reconèixer els conceptes de canvi i continuïtat en la història de la Roma antiga.
23.1. Entén què va significar la romanització en diferents àmbits socials i geogràfics.
24. Descriure la nova situació econòmica, social i política dels regnes germànics.
24.1. Compara les formes de vida de l’Imperi romà amb les dels regnes germànics en diversos aspectes.
3.1.5 COMPETÈNCIES BÀSIQUES PRIMER CURS
Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències:
Comunicació lingüística
— Adquisició del lèxic adequat mitjançant la pràctica de l’oralitat i l’escriptura a l’aula.
— Resolució de problemes que inclouen aplicar destreses comunicatives a l’hora de llegir, escriure, parlar, escoltar i conversar.
— Adquisició d’habilitats vinculades al tractament de la informació a través de la producció de textos electrònics.
— Utilització del diàleg, mitjançant debats, com a eina per a la convivència, la resolució de conflictes i el desenvolupament de les capacitats afectives.
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
— Utilització d’eines matemàtiques (magnituds, percentatges, taxes, escales) per analitzar i descriure gràfics, fer càlculs i elaborar i interpretar mapes.
— Aplicació del mètode científic en tasques en les quals es duen a terme observacions, s’estableixen hipòtesis i s’extreuen conclusions, amb l’objectiu de prendre decisions i adquirir disciplina, rigor, paciència, risc i responsabilitat.
— Coneixement de la història de la Terra i dels processos que han originat la configuració que té actualment.
— Relació dels sabers geològics amb la producció agrícola, ramadera, marítima, minera i industrial.
— Associació de l’aparició de noves tecnologies i avenços científics a la millora de les condicions de vida al llarg de la història.
— Implicació en l’ús raonable dels recursos naturals, així com en la conservació del medi ambient.
— Valoració crítica de l’impacte de les activitats humanes sobre el medi físic.
— Coneixement i ús de diferents motors de cerca i bases de dades a fi de triar el més adequat a les pròpies necessitats.
— Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar, obtenir i processar informació de manera crítica; és a dir, per comparar-la, avaluar-ne la fiabilitat i l’adequació i transformar-la en coneixement.
— Creació de continguts digitals en diversos formats (text, àudio, vídeo, imatges) utilitzant els programes o les aplicacions que s’adapten millor a les tasques.
— Respecte dels principis ètics en l’ús de les fonts informàtiques i reconeixement dels riscs associats a l’ús de recursos en línia i l’addicció a determinats aspectes de la tecnologia digital. — Demostració d’una actitud activa, crítica i realista cap a les tecnologies i valoració de les fortaleses i les debilitats que presenten.
— Motivació per aprendre a emprar les tecnologies i per millorar-ne l’ús.
Aprendre a aprendre
— Coneixement dels processos per al propi aprenentatge partint del que sap, del que desconeix, del que és capaç d’aprendre i del que li interessa.
— Obtenció d’estratègies de planificació per resoldre una tasca (pensar abans d’actuar), supervisar el propi treball (analitzar el curs i ajustar el procés) i avaluar els resultats obtinguts (consolidar l’aplicació del pla si ha donat bons resultats o modificar-lo si els resultats no han estat bons).
— Ús de la motivació i la confiança per aconseguir sentir-se protagonista del procés i el resultat de l’aprenentatge a partir de metes realistes.
— Ús i aplicació de nous coneixements gràcies a la curiositat per aprendre a partir d’experiències vitals prèvies.
Competències socials i cíviques
— Comprensió i anàlisi crítica dels diferents codis de conducta de les societats a través de l’estudi de la història i la geografia humana.
— Identificació de conceptes ètics relatius a la igualtat, la no-discriminació, la democràcia i els drets humans en l’organització social, política i econòmica d’Espanya, d’Europa i del món.
— Comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori en un món globalitzat. — Organització de debats en els quals es respectin les diferències i se superin els prejudicis, a fi de manifestar solidaritat i participar en la presa de decisions de forma democràtica.
Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor
— Elaboració de projectes mostrant creativitat i imaginació a l’hora de planificar-los, analitzar-los, organitzar-los i gestionar-analitzar-los, tant de forma individual com col·lectiva dins un equip.
— Utilització de debats sobre temes de geografia i història per saber comunicar-se, presentar idees i negociar de manera argumentada.
— Adquisició de pensament crític i de sentit de responsabilitat.
Consciència i expressions culturals
— Coneixement, comprensió i valoració de les diferents manifestacions culturals i artístiques com a font d’enriquiment i gaudi personal i consideració d’aquestes manifestacions com a part de la riquesa i el patrimoni dels pobles.
— Aplicació de diferents habilitats perceptives i comunicatives i de pensament, sensibilitat i sentit estètic per comprendre i valorar les obres artístiques i les manifestacions culturals i gaudir-ne.
— Identificació de la relació entre manifestacions artístiques i culturals i societat, la qual cosa implica prendre consciència de l’evolució del pensament, dels corrents estètics, de les modes i dels gusts.
— Respecte per la diversitat cultural i el diàleg entre cultures i societats.
— Gaudi, valoració crítica i promoció de la conservació del patrimoni cultural i artístic com a resultat de l’evolució de les diferents cultures i demostració d’interès, estimació i respecte per aquest patrimoni.
— Potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació mitjançant la realització de tasques que suposin recreació, innovació i transformació.
— Promoció de la participació en activitats culturals de l’entorn immediat, la qual cosa implica comportaments favorables a la convivència.
3.2 SEGON D’ESO
3.2.1 OBJECTIUS DEL SEGON CURS
1 Reconèixer els mecanismes essencials que regeixen el funcionament dels fets socials i econòmics dins l’estructura de la nostra societat i, d’aquesta manera, comprendre i saber analitzar els problemes més urgents de les societats contemporànies. (3)
2 Adquirir i utilitzar el vocabulari específic de l’àrea amb precisió i amb rigor. (10, 11)
3 Estudiar, comparar i contrastar la informació obtenguda a través de diferents fonts d’informació directa (enquestes, treballs de camp, etc.) i indirecta (vídeos, imatges, obres d’art, etc.). (11, 12, 13, 14)
4 Manejar i interpretar correctament diferents instruments de treball geogràfic i històric com els gràfics, els mapes, les sèries estadístiques, etc.; saber interpretar l’escala gràfica i els signes convencionals que es fan servir en els diversos tipus de mapes (físics, polítics, històrics, etc.). (1, 2, 11, 12, 13)
5 Elaborar croquis, gràfics senzills, organigrames i mapes conceptuals per representar els fenòmens històrics i geogràfics treballats. (12, 13, 14)
6 Dur a terme petites investigacions de caràcter descriptiu, organitzant les dades i les idees, i resoldre diversos problemes mitjançant l’aplicació de tècniques i procediments senzills de cerca i tractament de la informació propis de la geografia i de la història. (12).
7 Reconèixer les peculiaritats del coneixement científic sobre els afers socials, i valorar el rigor i l’objectivitat en la cerca de dades i la investigació de tota classe d’informacions sobre el medi natural i social. (3, 11)
8 Comparar les característiques de les societats i les ciutats rurals, industrials i postindustrials. (1, 2, 3, 4, 6)
9 Classificar els diferents tipus de ciutats existents segons els sistemes de producció i les activitats econòmiques que s’hi practiquen. (1, 2, 3, 4, 6).
10 Descriure els índexs de benestar d’Europa, d’Espanya i de les illes Balears i Pitiüses. (2, 3, 4, 6, 7)
11 Identificar el sistema urbà de les ciutats del món, d’Espanya i de les illes Balears i Pitiüses. (1, 3, 4, 6, 7).
12 Identificar la distribució de la població al planeta, a Espanya i a les illes Balears i Pitiüses, entendre el concepte de densitat de població i especificar els factors que en condicionen la distribució (factors físics, històrics i econòmics). (1, 2, 3, 4, 6, 7)
13 Diferenciar entre població rural i població urbana al món i a Espanya. (1, 2, 3, 4, 6).
14 Explicar les conseqüències de l’envelliment progressiu de la població mundial i valorar les possibles conseqüències dels desequilibris actuals i futurs. (3, 4, 6).
15 Conèixer les diverses fases de l’evolució de la població mundial, comparant els règims demogràfics dels països desenvolupats i dels països subdesenvolupats. (3, 4, 6)
16 Explicar el model de transició demogràfica i les conseqüències de l’envelliment actual de la població als països desenvolupats, fent una atenció especial a les sèries estadístiques de les illes Balears i Pitiüses i d’Espanya. (3, 7).
17 Analitzar les característiques de la població de les illes Balears i Pitiüses i d’Espanya: índexs de natalitat i de fecunditat, taxa de mortalitat, creixement vegetatiu, esperança de vida, piràmides d’edat, distribució al territori, etc. (3, 4, 6, 7)
18 Descriure el model demogràfic dels països rics i pobres, i explicar les causes i les conseqüències de les seves dinàmiques. (3, 5, 6)
població, fer càlculs de densitats de població, interpretar sèries estadístiques, etc. (3, 12, 13, 14)
20 Entendre els conceptes de taxa de natalitat, taxa de fecunditat, taxa de mortalitat i taxa de creixement natural; saber-los calcular correctament i valorar la informació que ens aporten. (3, 14)
21 Comprendre les causes dels moviments migratoris i classificar els diferents tipus de migracions segons les causes que les motiven, la destinació a la qual es dirigeixen, la seva forma i la seva durada. (3)
22 Identificar els fluxos migratoris a l’actualitat i analitzar l’evolució dels moviments migratoris a Espanya i a les illes Balears i Pitiüses. (2, 3, 4, 6, 7)
23 Reflexionar sobre les conseqüències que generen els moviments migratoris als territoris emissors i receptors d’immigrants, i valorar la necessitat d’adoptar polítiques migratòries que afavoresquin la integració i evitin els conflictes entre la societat emissora i la receptora. (1, 3, 4, 6)
24 Definir la població activa i establir-ne la distribució per sectors econòmics al planeta i a Espanya. (3, 4, 6)
25 Valorar la incorporació de la dona al món laboral. (3,16)
26 Comprendre els diversos indicadors del desenvolupament econòmic i social, i establir les diferències principals entre les grans àrees desenvolupades de la Terra i els països del Tercer Món. (2, 3, 4, 6, 14)
27 Saber en què consisteix l’actual globalització dels mercats i dels processos productius, i descriure la nova divisió internacional del treball. (1, 2, 3, 4, 6)
28 Reconèixer la importància de l’evolució dels mitjans de transport i les noves tecnologies de la informació i la comunicació en la mundialització de l’economia. (2, 3, 4, 6)
29 Ordenar els fets històrics en eixos cronològics i localitzar-los a l’espai per tal d’adquirir una perspectiva global de l’evolució històrica de la Humanitat que tengui en compte els processos de canvi i de permanència. (3, 5, 11)
30 Conèixer els orígens de l’Islam, identificar-ne els preceptes bàsics i analitzar les diferents fases de la seva expansió després de la mort de Mahoma. (3, 5)
31 Saber com es va produir la conquista àrab de la Península Ibèrica, i indicar les batalles, les dates i els personatges més representatius d’aquest període històric. (5)
32 Localitzar en un eix cronològic les diferents etapes de la història d’Al-Andalus i comparar el sistema polític i l’organització estatal d’Al-Andalus des de l’època de l’Emirat dependent fins als Regnes Taifes. (5, 7, 11)
33 Conèixer l’evolució política, econòmica i cultural del Regne Nazarí de Granada. (3, 5)
34 Reconèixer els diferents grups que formaven la societat d’Al-Andalus i comprendre les causes de les conversions religioses. (3, 5)
35 Analitzar les causes i l’evolució de la Reconquista, com també el procés de repoblament dels territoris ocupats, i localitzar al mapa les etapes mes importants. (3, 5, 7).
36 Conèixer l’art i la cultura de les diferents comunitats que varen conviure a la Península: jueus, mossàrabs, mudèjars, etc. (3, 7)
37 Conèixer la base econòmica d’Al-Andalus i identificar els cultius i les innovacions tècniques que varen introduir els àrabs a la Península. (1, 5)
38 Reconèixer els edificis i els monuments més emblemàtics d’Al-Andalus. (5)
39 Enumerar les grans aportacions de la cultura musulmana al món occidental, com també els seus científics i filòsofs principals. (3, 8)
40 Analitzar els elements que, després de la mort de Carlemany, varen propiciar el naixement del feudalisme. (3, 5)
manera de vida, nivell de riquesa, activitats econòmiques, etc. (3)
42 Entendre els pactes de fidelitat i vassallatge que establien els diferents grups socials que integraven el sistema feudal. (3, 5)
43 Descriure diferents edificis característics del món rural de l’Edat Mitjana: el castell, el monestir, els habitatges dels pagesos, etc. (1, 2)
44 Saber com estava organitzada l’Església a l’Edat Mitjana i quins eren els ordres religiosos principals, i valorar la importància d’aquesta institució a l’Europa cristiana. (3, 5)
45 Explicar els trets distintius de l’art romànic a Europa i a Espanya en les seves diverses manifestacions: arquitectura, escultura i pintura. (3)
46 Conèixer els orígens de la ciutat medieval, identificar-ne els edificis principals i reconèixer les activitats econòmiques que s’hi desenvolupaven, i dedicar una atenció especial al funcionament dels gremis. (2, 3, 5)
47 Identificar i localitzar al mapa les rutes comercials i els centres mercantils principals de l’Edat Mitjana. (1, 2, 3, 5, 11)
48 Conèixer la composició i les formes de vida dels diferents grups socials que vivien a la ciutat medieval, fent una atenció especial a la nova classe social: la burgesia. (3, 5)
49 Analitzar les causes del renaixement cultural de les ciutats al segle XIII i valorar la funció cultural i ideològica de les universitats a partir d’aquell moment. (3, 8)
50 Comprendre les noves necessitats religioses de la vida urbana a l’Edad Mitjana i valorar la funció dels ordres mendicants en aquell període històric. (2, 3, 5)
51 Explicar els trets distintius de l’art gòtic a Europa, a Espanya i a les Illes Balears en les seves diverses manifestacions: arquitectura, escultura i pintura. (3, 7, 8)
52 Conèixer les causes de la crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV). (3, 5, 7)
53 Identificar les característiques i l’evolució dels regnes cristians des del segle XII fins a finals de l’Edat Mitjana. (3, 5, 7)
54 Descriure la forma de govern i les institucions dels estats cristians de la Península a partir del segle XII. (5)
55 Conèixer els orígens i l’evolució de la Corona de Castella i de la Corona d’Aragó, i fixar-se especialment en l’expansió política i econòmica de la Corona d’Aragó a la Mediterrània occidental. (2, 3, 5, 7, 8)
56 Conèixer l’evolució històrica del Regne de Mallorca. (2, 3, 5, 7, 8)
57 Comprendre els principis de l’Humanisme i el Renaixement, tant a Europa com a Espanya, i explicar la renovació espiritual que varen representar la Reforma luterana i la Contrareforma catòlica. (3, 5)
58 Establir les característiques estètiques del Renaixement, i observar i analitzar obres característiques d’aquest estil artístic en les seves diferents vessants europees, fent una atenció especial a les obres que trobam a Espanya. (8)
59 Reconèixer les bases ideològiques i l’estructuració social de la monarquia absoluta tant a Europa com a Espanya a través de l’exposició de l’articulació de la monarquia dels Reis Catòlics a Espanya. (3, 5)
60 Desenvolupar la política interior i exterior de la monarquia dels Àustria, fent una atenció especial al descobriment del Nou Món i a la història de les illes Balears i Pitiüses durant aquests anys. (3, 5, 7)
61 Analitzar les característiques i l’estètica del Barroc, fent atenció especialment a les obres espanyoles. (3)
62 Entendre la relació entre els esdeveniments més significatius de la història de les illes Balears i Pitiüses, la història d’Espanya i la història universal, respectant els aspectes comuns i els de caràcter divers, per tal de valorar la pertinença a diferents identitats col·lectives. (3, 5, 7)
63 Valorar la diversitat lingüística i cultural al món i al territori espanyol, i ser respectuosos i tolerants amb les actituds, les creences i les formes de vida de persones o grups que pertanyen a societats i a cultures diferents de la pròpia. (7, 9)
64 Reconèixer les actituds i les situacions discriminatòries que han tengut lloc al llarg de la història per raó de raça, sexe, religió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, i mostrar una actitud solidària amb els individus i les col·lectivitats que han estat objecte d’aquesta discriminació. (16)
65 Mostrar-se solidari davant els grans desequilibris demogràfics i econòmics dels països subdesenvolupats. (4, 16)
66 Apreciar els drets i les llibertats de les persones com un assoliment irrenunciable de la humanitat, denunciar les actituds discriminatòries i injustes, i mostrar-se solidari amb els que estiguin privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris. (15, 16)
Els nombres entre parèntesis (1, 2,...) indiquen l’objectiu general de l’àrea de Ciències Socials, Geografia i Història al qual fa referència cadascun dels objectius del Segon Curs
3.2.2 CONTINGUTS DEL SEGON CURS Continguts comuns.
- Lectura i interpretació de dades i gràfics demogràfics. Transformació de la informació estadística en informació gràfica.
- Localització en el temps i en l'espai de períodes i esdeveniments històrics. Identificació de nocions de simultaneïtat i evolució. Representació gràfica de seqüències temporals.
- Estudi de causes i conseqüències en els fets i processos històrics distingint-ne la naturalesa. Identificació de la multiplicitat causal en els fets socials. Anàlisi del paper social dels homes i de les dones en la història.
- Adquisició i aplicació del vocabulari bàsic sobre població, societat i economia en la realització d exposicions orals i escrites. ‟
- Recerca, obtenció i selecció d’informació de l’entorn, de fonts escrites, iconogràfiques, gràfiques, audiovisuals i proporcionades per les tecnologies de la informació.
- Reconeixement d'elements bàsics que caracteritzen els estils artístics i lectura i/o
interpretació d'obres significatives considerant-ne el context. Valoració de l'herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que s'ha de preservar i col·laborar en la seva conservació. - Recerca i anàlisi de la relació entre aspectes de l'època medieval o moderna i el temps actual.
Bloc 1. Població i societat
- La població: distribució, variables i comportaments demogràfics. Aplicació dels conceptes bàsics de demografia a la comprensió dels comportaments demogràfics actuals, anàlisi i valoració de les seves conseqüències en el món, Europa i a l’Estat espanyol. Lectura i interpretació bàsica de dades i gràfics demogràfics.
- Moviments migratoris. Les estructures demogràfiques. Diferències segons nivells i models de desenvolupament.
- Les societats actuals.
- Estructura i diversitat. Desigualtats, processos de canvi i conflictes. Caracterització de la societat europea, espanyola i de la comunitat balear. Immigració i integració. La diversitat
cultural dels grups humans.
- El poblament. Poblament rural i poblament urbà. L'espai urbà. Urbanització del territori en el món actual. Funcions, estructura i jerarquia urbana. Models d estructura urbana. Forma de‟ vida i problemes urbans.
- La població espanyola: evolució, creixement demogràfic, distribució i contrasts regionals. Projecció de futur. L especificitat demogràfica de les Illes Balears: caracterització de la societat‟ balear.
- Les ciutats espanyoles: evolució i transformacions espacials. El sistema urbà i les transformacions territorials a les Illes Balears.
Bloc 2. Les societats preindustrials
1. Edat mitjana
- Les invasions i la fi del món antic: Bizanci. L'Islam i la seva expansió. L'Imperi carolingi. - La societat, l'economia i el poder a l'Europa feudal: senyors, clergues i pagesos. El ressorgir de la ciutat i de l'intercanvi comercial. Burgesia i organització gremial. La cultura i l'art
medieval : romànic i gòtic. El paper de l'Església.
- La península Ibèrica a l'edat mitjana. Al-Andalus i els regnes cristians. Organització dels territoris musulmans, trets més importants i evolució. Cultura i art. La configuració dels regnes cristians peninsulars: panoràmica general i evolució territorial. La forma de vida a les ciutats cristianes i musulmanes. Cultura i art a la península Ibèrica. Convivència de les tres cultures: cristians, musulmans i jueus.
- L’expansió mediterrània de la Corona d’Aragó. El Regne de Mallorca: conquesta i repoblació. Les institucions i l’economia. El Regne privatiu de Mallorca. Els estaments. Art gòtic mallorquí. Arquitectura religiosa i civil.
2. Edat moderna
- La crisi del món medieval i els orígens del món modern. Configuració de l'estat modern a Europa. L'enfortiment del poder reial. Humanisme i Renaixement. Renovació ideològica , crisi religiosa i Reforma. Cultura i art del Renaixement.
- Evolució política i econòmica a la Península Ibèrica a l’época moderna. La monarquia autoritària dels Reis Catòlics. El descobriment i colonització d'Amèrica i el seu impacte econòmic. La monarquia hispànica dels segles XVI i XVII.
- La Mediterrània de l’època. Les Illes Balears a l’època moderna. Conflictes interns i tensió social: les Germanies.
- La lluita per l'hegemonia i el relleu del poder polític: L'Europa del Barroc. Transformacions polítiques i econòmiques. Art i cultura.
3.2.3 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS DE SEGON CURS TEMA 1. L'ISLAM I AL-ANDALUS
TEMA 2. L'EUROPA FEUDAL
TEMA 4. FORMACIÓ IEXPANSIÓ DELSREGNESPENINSULARS
TEMA 5. ELSGRANSREGNESPENINSULARS
TEMA 6. ELREGNEDE MALLORCAAL'EDATMITJANA
TEMA 7. ELNAIXEMENT DELMÓNMODERN
TEMA 8. LAMONARQUIAAUTORITÀRIA: ELS REIS CATÒLICS
TEMA 9. ELSGRANSDESCOBRIMENTSGEOGRÀFICS: L'IMPERIAMERICÀ
TEMA 10. L'IMPERI DELS ÀUSTRIES
TEMA 11. L'EUROPADEL BARROC
TEMA 12. LES BALEARS AL’EDAT MODERNA
TEMA 13. LAPOBLACIÓMUNDIAL
TEMA 14. LAPOBLACIÓD'ESPANYAIDE LES ILLES BALEARS
TEMA 15. LACIUTATIELMÓNURBÀ
TEMA 16. LESSOCIETATSHUMANES
3.2.4 TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE SEGON CURS
La programació igual que a primer haurà de ser un poc flexible en aquest punt, en funció de les característiques i circumstàncies específiques del grup. També procurarem seqüenciar els continguts al llarg del curs adaptant-los a cada una de les avaluacions trimestrals que es faran durant el curs escolar i a les tres sessions setmanals que s’impartiran al llarg del curs. En principi la temporalització que proposam serà la següent:
Primer Trimestre: Per començar el curs es treballaran les unitats 1, 2, 3, 4, 5 i 6 que corresponen a la crisi de l'imperi romà, l'Islam, l'Europa feudal, ciutat medieval, els regnes peninsulars i el Regne de Mallorca a l'Edat Mitjana.
Segon Trimestre: Es treballarà l'Edat Moderna: el naixement del món modern, els Reis Catòlics, els descobriments geogràfics, els Àustries, el barroc i les Balears a l'Edat Moderna.
Tercer Trimestre: Veurem tots els conceptes de geografia: la població mundial, d'Espanya i les Illes Balears, la ciutat i el món urbà i les societats humanes.
3.2.5 CRITERIS D’AVALUACIÓ DE SEGON CURS
1. Descriure els factors que condicionen l'evolució d'una població identificant les variables i les tendències demogràfiques predominants al món, i aplicant aquest coneixement a l'anàlisi de la població de les Illes Balears dins el context de l’Estat espanyol: desequilibris i conseqüències. (Tractament de la informació i competència digital, competència en comunicació lingüística)
2. Conèixer la distribució de la població al món, diferenciant regions i estats per la densitat de població, la seva dinàmica i la seva estructura. Aplicar els conceptes de superpoblació, migració i envelliment a diferents escales. Interpretar mapes temàtics sobre població. Elaborar gràfics referents a fets demogràfics. (Competència matemàtica, tractament de la informació i competència digital)
3. Explicar l’estructura de la ciutat. Saber com articulen el territori les ciutats. Valorar els avantatges i els problemes de la vida urbana, fent referència a exemples propers a l’alumnat. (Competència social i ciutadana, coneixement i interacció en el món físic)
4. Analitzar les formes de creixement de les àrees urbanes, la diferenciació funcional dels espais urbans i els problemes que s’hi plantegen, aplicant aquest coneixement a exemples representatius de ciutats espanyoles i a la caracterització de l’espai de les Illes Balears. (Competència social i ciutadana, coneixement i interacció en el món físic)
5. Destacar la transcendència de la ruptura de la unitat del món mediterrani i la configuració de tres models diferents de civilització: Bizanci, Islam i la cristiandat occidental. (Competència en comunicació lingüística, competència per aprendre a aprendre)
6. Identificar i descriure els aspectes socioeconòmics, polítics i ideològics de l'Europa feudal amb especial esment al feudalisme de conquesta de les Illes Balears i la seva evolució fins a l'aparició de l'estat modern. (Competència en comunicació lingüística, autonomia i iniciativa personal)
7. Distingir i situar en el temps i en l'espai les diverses unitats polítiques que es van succeir o van coexistir a la Península Ibèrica durant l'edat mitjana, molt especialment l’antic Regne de Mallorca analitzant-ne els aspectes comuns i les peculiaritats. (Competència en comunicació lingüística, competència social i ciutadana)
8. Comprendre la transcendència dels aspectes culturals de l'edat mitjana i analitzar els estils artístics i la seva contribució a la riquesa del patrimoni historicoartístic. (Competència cultural i artística, tractament de la informació i competència digital)
9. Explicar la transcendència política, econòmica, cultural, religiosa i lingüística que va tenir la incorporació de les Balears al món occidental. (Competència en comunicació lingüística, competència social i ciutadana)
10. Interpretar els canvis de mentalitat que caracteritzen la modernitat i, en concret, descriure els trets bàsics del Renaixement i de la Reforma. (Competència en comunicació lingüística, autonomia i iniciativa personal)
11. Distingir els principals moments en la formació i evolució de l'Estat modern i destacar els fets més rellevants de la monarquia hispànica. (Competència social i ciutadana, autonomia i iniciativa personal)
12. Valorar la importància de l'ampliació del món conegut i analitzar el paper que hi tingueren els pobles ibèrics. (Competència en comunicació lingüística, autonomia i iniciativa personal) 13. Conèixer les característiques generals de la monarquia espanyola dels segles XVI i XVII i
incidir en l'organització territorial hispànica i de l'Imperi. (Competència en comunicació lingüística, tractament de la informació i competència digital)
14. Analitzar l'art del Renaixement i del barroc i aplicar aquest coneixement a l'anàlisi d'algunes obres i autors representatius. (Competència cultural i artística, competència per aprendre a aprendre)
15. Conèixer les principals manifestacions artístiques i culturals per valorar-ne la significació com a patrimoni històric. (Competència cultural i artística, autonomia i iniciativa personal) 16. Valorar el patrimoni documental d'Espanya. Localitzar els principals arxius, destacant-ne la
projecció en la vida cultural espanyola i internacional. (Competència cultural i artística, autonomia i iniciativa personal)
17. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de l'àrea, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada. (Competència per aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal)
18. Interpretar i elaborar diferents tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, utilitzant-los com a font d'informació i mitjans d'anàlisi i síntesi.(Tractament de la informació i competència digital, competència per aprendre a aprendre)
3.2.6 COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE SEGON CURS 1. Competència social i ciutadana
− Comprendre el concepte de temps històric.
− Identificar la relació multi causal d’un fet històric i les seves conseqüències.
− Conèixer les grans etapes i els principals esdeveniments de l’Edat Mitjana i la Història Moderna.
− Comprendre el funcionament de les societats, el seu passat històric, la seva evolució i les transformacions.
− Desenvolupar l’empatia mitjançant la comprensió de les accions humanes del passat.
− Expressar-se de manera assertiva i mostrar una actitud favorable al diàleg i al treball cooperatiu.
2. Coneixement i la interacció amb el món físic
− Identificar i localitzar els àmbits geopolítics, econòmics i culturals en què s’emmarquen els esdeveniments de l’Edat Mitjana i la Història Moderna.
− Conèixer els diferents usos de l’espai i dels recursos que han fet les societats al llarg dels períodes històrics estudiats.
3. Competència cultural i artística
− Comprendre la funció que les arts han tengut i tenen en la vida dels éssers humans.
− Reconèixer els diferents estils de l’art medieval i modern i els valors estètics que expressen.
− Analitzar obres d’art de manera tècnica i identificar el context històric que n’explica l’aparició.
− Desenvolupar una actitud activa en relació amb la conservació i la protecció del patrimoni històric.
4. Tractament de la informació i competència digital
− Relacionar i comparar la informació procedent de diverses fonts: escrites, gràfiques, audiovisuals, etc.
− Contrastar la informació obtinguda i desenvolupar un pensament crític i creatiu.
− Elaborar la informació transformant les dades recollides i traduint-les a un altre format o llenguatge.
− Emprar les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació en la cerca i el processament de la informació.
5. Competència en comunicació lingüística
− Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per construir un discurs precís.
− Desenvolupar l’empatia i interessar-se per conèixer i escoltar opinions diferents de la pròpia.
− Utilitzar diferents variants del discurs, en especial la descripció i l’argumentació.
− Llegir i interpretar texts de tipologia diversa, llenguatges icònics, simbòlics i de representació.
− Escoltar, analitzar i tenir en compte opinions diferents de la pròpia amb sensibilitat i esperit crític.
6. Competència matemàtica
− Analitzar i comprendre les dades quantitatives recollides en taules, gràfics i diagrames.
− Fer càlculs matemàtics de nombres enters i percentatges per arribar a conclusions quantitatives.
7. Competència per aprendre a aprendre
− Desenvolupar una visió estratègica dels problemes, anticipar possibles escenaris i conseqüències futures de les accions individuals i/o socials.
− Cercar explicacions multicausals per comprendre els fenòmens socials i avaluar-ne les conseqüències.
− Utilitzar diferents estratègies per organitzar, memoritzar i recuperar la informació: esquemes, resums, etc.
− Participar en debats i contrastar les opinions personals amb les de la resta de companys.
− Desenvolupar el gust per l’aprenentatge continu i l’actualització permanent.
8. Autonomia i iniciativa personal
− Assumir responsabilitats i prendre decisions respecte a la planificació del procés de resolució de les activitats proposades.
− Interpretar adequadament les particularitats de cada situació i de cada problema estudiat.
− Saber argumentar de manera lògica i coherent les explicacions dels conceptes i els fenòmens estudiats.
− Auto regular l’aprenentatge propi: prendre consciència d’allò que se sap i del que falta per aprendre; i realitzar autoavaluacions de la feina pròpia.
3.3 TERCER D’ESO
3.3.1 CONTINGUTS DEL TERCER CURS
Les Illes Balears, Espanya, Europa i el món: la població; l’organització territorial; models demogràfics; moviments migratoris; la ciutat i el procés d’urbanització.
Activitats humanes: àrees productores del món.
Sistemes i sectors econòmics. Espais geogràfics segons l’activitat econòmica. Els tres sectors. Aprofitament i futur dels recursos naturals. Desenvolupament sostenible.
Impacte mediambiental i aprofitament de recursos.
3.3.2 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS DE TERCER CURS
En el curs 2015/2016 el Departament de Geografia i història prescindeix del llibre de text. La professora que imparteix l'assignatura elabora un material que es pot estructurar en aquests blocs:
1. Introducció a la geografia 2. La població
3. La ciutat
4. Els sectors econòmics
5. Conflictes internacionals i món globalitzat 6. El medi ambient
Durant el curs es veuran els mapes físics i polítics de les Illes Balears, Espanya, Europa, Amèrica, Àfrica, Àsia i Oceania.
Primer Trimestre: es començarà amb una unitat dedicada a la introducció de la geografia. Tot seguit es veuran les unitats didàctiques de la població i la ciutat.
Mentre s'imparteixin aquests continguts repassarem els mapes físics i polítics de les Illes Balears, Espanya, Europa i Amèrica
Segon Trimestre: s'estudiaran els sectors econòmics i es repassaran els mapes físics i polítics d'Àfrica i Àsia. En el cas que no es poguessin veure els mapes físics i polítics d'Amèrica es faria durant aquest segon trimestre.
Tercer Trimestre: finalment es veurà la temàtica relacionada amb els conflictes internacionals i el món globalitzat i el medi ambient. En aquestes unitats didàctiques repassarem els mapes físic i polític d'Oceania.
3.3.4 CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS AVALUABLES DE TERCER CURS
2. Conèixer l’organització territorial d’Espanya.
2.1. Distingeix en un mapa polític la distribució territorial d’Espanya: comunitats autònomes, capitals, províncies, illes.
3. Conèixer i analitzar els problemes i els reptes mediambientals als quals han de fer front les Illes
Balears i Espanya, l’origen que tenen i les possibles vies per superar-los.
3.1. Compara paisatges humanitzats espanyols segons l’activitat econòmica que s’hi duu a terme.
4. Conèixer els principals espais naturals protegits peninsulars i insulars.
4.1. Situa els parcs naturals espanyols en un mapa i explica la situació actual d’alguns d’ells.
5. Identificar els principals paisatges humanitzats espanyols i classificar-los per comunitats
autònomes.
5.1. Classifica els principals paisatges humanitzats espanyols a través d’imatges.
6. Reconèixer les característiques de les ciutats espanyoles i les diferents formes d’ocupació de
l’espai urbà.
6.1. Interpreta textos que expliquen les característiques de les ciutats d’Espanya amb l’ajuda d’Internet o de mitjans de comunicació escrits.
7. Analitzar la població europea pel que fa a la distribució, l’evolució, la dinàmica, les migracions i
les polítiques de població.
7.1. Explica les característiques de la població europea.
7.2. Compara la població europea de diferents països tenint en compte la distribució, l’evolució i la dinàmica.
8. Reconèixer les activitats econòmiques dels tres sectors que es duen a terme a Europa, a Espanya i
a les Illes Balears i identificar diferents polítiques econòmiques.
8.1. Diferencia els diversos sectors econòmics europeus.
9. Comprendre el procés d’urbanització a Europa, a Espanya i a les Illes Balears i els pros i els
contres que suposa.
9.1. Distingeix els diversos tipus de ciutats existents al nostre continent. 9.2. Resumeix elements que diferencien el món urbà i el rural a Europa.
10. Comentar la informació sobre la densitat de població i les migracions en mapes del món.
10.1. Localitza al mapa mundial els continents i les àrees més densament poblats.explica la posició econòmica que ocupen.
10.3. Explica l’impacte de les onades migratòries als països d’origen i als d’acollida.
11. Conèixer les característiques de diversos tipus de sistemes econòmics.
11.1. Diferencia aspectes concrets dins un sistema econòmic i analitza com es relacionen.
12. Entendre la idea de desenvolupament sostenible i les implicacions que té.
12.1. Defineix el concepte de desenvolupament sostenible i descriu conceptes clau que hi estan relacionats.
13. Localitzar els recursos agraris i naturals al mapa mundial.
13.1. Situa al mapa mundial les principals zones cerealícoles i les masses boscoses més importants del món.
13.2. Localitza i identifica en un mapa les principals zones productores de minerals al món. 13.3. Localitza i identifica en un mapa les principals zones productores i consumidores d’energia al món.
13.4. Identifica i anomena algunes energies alternatives.
14. Explicar la distribució desigual de les regions industrialitzades al món.
14.1. Localitza en un mapa, mitjançant els símbols i la llegenda adequats, els països més industrialitzats del món.
14.2. Localitza i identifica en un mapa les principals zones productores i consumidores d’energia al món.
15. Analitzar l’impacte dels mitjans de transport a l’entorn immediat.
15.1. Traça sobre un mapamundi l’itinerari que segueix un producte agrari i un altre de ramader des que el recol·lecten o el produeixen fins que el consumeixen en zones llunyanes, i n’extreu conclusions.
16. Comparar les dades del pes del sector terciari d’un país amb les del pes del sector primari i del secundari i extreure’n conclusions.
16.1. Compara la població activa de cada sector a diversos països i analitza el grau de desenvolupament que mostren aquestes dades.
17. Assenyalar en un mapamundi les grans àrees urbanes i analitzar-les.
17.1. Elabora gràfics de diferent tipus (gràfics lineals, gràfics de barres i diagrama de sectors) en suports virtuals o analògics que reflecteixen informació econòmica i demogràfica de països o àrees geogràfiques a partir de les dades seleccionades.
18. Identificar el paper de grans ciutats mundials com a dinamitzadores de l’economia de les regions en què es troben.
18.1. Descriu adequadament el funcionament dels intercanvis internacionals utilitzant mapes temàtics i gràfics en els quals es reflecteixen les línies d’intercanvi.
18.2. Elabora un gràfic amb dades de l’evolució del creixement de la població urbana al món.
19. Analitzar textos que reflecteixin un nivell de consum contrastat a diferents països i extreure’n conclusions.
19.1. Compara les característiques del consum interior de països com el Brasil i França.
20. Analitzar gràfics de barres per països en què es representi el comerç desigual i el deute extern entre països en desenvolupament i països desenvolupats.
20.1. Elabora mapes conceptuals, emprant recursos impresos i digitals, per explicar el funcionament del comerç i indica els organismes que agrupen les zones comercials.
21. Relacionar àrees de conflicte bèl·lic al món amb factors econòmics i polítics.
21.1. Elabora un informe sobre les mesures per intentar superar les situacions de pobresa. 21.2. Assenyala àrees de conflicte bèl·lic al mapamundi i les relaciona amb factors econòmics i polítics.