Tradició manuscrita i procés editorial del Liber de potentia, obiecto et actu de Ramon Llull

22 

Loading....

Loading....

Loading....

Loading....

Loading....

Texto completo

(1)

SL 50 (20 10), 51-72

N. Gómez L1auger

Tradició manuscrita i procés editorial del

Liber de potentia, obiecto et actu de Ramon Llull

Núria Gómez Llauger

Univer

s

itat Autònoma de Barcelon

a

nuria.gomez@uab.cat

En

aquest article e

ns proposem donar

compte,

d

e

man

e

ra

acurada,

del proc

és

editoria

l

d

e

l

Lib

e

r d

e

potentia,

obiecto et

a

c

tu

de Ramon L1ull;

1

un proc

és

essencial

per

a

l

'es

tabliment

crític

d

'a

que

s

t lext i,

per tant

,

per a

l

'

objectiu

pri-mer d

e

la meva te

s

i doctoral

,

pre

se

ntada

el 27

d

e

novembr

e

de

2009 a

la

Univer-s

itat Autònoma d

e

R

a

r

e

l

o

na

amb el

títol:

Ram

o

n Llull

,

Liber de potentia,

obiecto et actuo

Edició c

rítica,

estudi

introdu

cto

ri i tradu

cció.

1. Relació de manuscrits i d'edicions

2

B

=

Karl

s

ruh

e,

BL

,

Sl. Peter perg

.

92

(

1321-1336

),

r.

15v-19r,

23

r

I

p

a

r

c

i

a

ll

Edit

a

t per Charles Lohr

al

primer volum d

e

l

supplementa

d

e

le

s

ROL

/

i

e

n

reproducció fotogràtïca

en

tres altres consignade

s

a

l

a

Llull

DB

:

1

Lohr

,

a

s,

hi

e

dita els textos del

Liber de potentia

tant de

B com

d

'E

.

Rebut el 2 de març de 20 I O. Acceptat el 3 de juny de 20 I O.

I A partir d'ara, Liber de pOlellfia.

, A la Llull OB es pot consultar tant la descripció (succinta) com la informació bibliogr.Hïca comple

-ta relativa a tots els manu crits i les edicions que en tenim a l'abast.

, Thomas Le Myésier. BrelliclIllIlIl. Charles Lohr (ed.); Thcodor Pindl-Büchd; Walburga Büchel. ROL Supplel1lentul11 Lullianul11. Tomus I. (Turnhout: Brepols 1990).

(2)

52

NÚRIA GÓMEZ LLAUGER

E =

París

,

BN

,

lal. 15450 (1325 ca.),

f.

99v-1

I I

r [parcial]

Aquest manuscrit es

troba

àmp

li

ament descrit a ROL V,

a

les edicions

angle-ses

i catalanes

de Hillgarth,

'

i a

la de la Llull DB. Volem posar en

relleu,

tanma-teix

,

el

paper introductori preeminent que hi

ocupa el

Libe,. de potentia.

K

=

Bernkastel-Kues, Hosp

.,

83 (XV),

f.

98v-99v [parcial]

El manuscrit Bernkastel Kue

',

SL

Nikolaus Hospital, Codex Cusanus

83 es

troba descrit,

entre

d'altres,

a

ROL I

,

p.

26-29. Ha estat editat per Eusebi

Colo-mer (1961

Y'

i, més recentment

,

per Ulli Roth

(1999).

7

R

=

Roma

,

BN

,

Fondi Minori 1832 (XVI inici).

f.

519r-609v [complet]

Aquest manuscrit

fou

descrit per primera

vegada

per Carmelo Ouaviano

,

quan e

l

descobrí

a

la Biblioteca Nazionale de Roma. També

el

de

sc

riu Jo

se

p

P

e

rarnau.

K

En el

procés

editorial

que de

sc

rivim tot

seguit, aquest

manuscrit té un paper

fonamental, atès

que és

l'únic de tots quatre que copia sencera

l

'ob

ra de LlulL

')

2. Història

i

significació del manuscrit

R

[Roma, BN, Fondi Minori 1832]

El

manu

sc

rit

R

que acabem de descriure des del punt de

vista formal, és

l

'

ú-nic que

recull

e

l

Liber

de

pot

entia,

obiecto

e

t

actu

complel.

Aquesta circum

tàn-cia, com

també

e

l r

e

t que

la tradició de l

'o

bra

sigui escassa (la trobem

nomé

s

de

~ J. N. Hillgarth. Rall/oli Llul/ alld Lul/islI/ ili Fourteelllh-Celllllry Fmllce, «Oxford-Warburg SlU -dies» (Oxford: CIarendon Press, 1971); Ral/lOl1 Llul/ i ellI[lixell/elll delluUislI/e. Albell Soler (ed.) (Bar-celona: Curial Edicions Catalanes - Publ icacions de l'Abadia de Montserrat. 1998).

{. Eusebi Colomer, Nikolaus VOli Kues ulld Raill/ulld Llul/. S/udiell aus Halldschr(/iell der Kueser

BibliOlhek, «Quellen und Studien zur Geschichte del' Philosophie» li (Berlín: Walter de Gruyter, 1961), pp. 164-172.

1 Cusallus-Tex/e. III. Margillaliell - 4. Raill/ulldu.\' Lul/us Die Er::.elp/ellsall/lI/lill1g Aus Schr(/iell Des Raill/ulldus Lul/us III/ Codex Cusallus 83, Ulli Roth (ed.). (Heidelberg: Universitiilsverglag C. Winter. 1999), pp. 63-69.

• Carmelo Ollaviano, «li perduto Liba de po/elllia. obiecto e/ ac/u di Lullo in un manoscrillO roma-no», Es/udis Frallcis('[/lIs (1934). pp. 257-268. Josep Perarnau també el descriu a la seva edició de l'obra Lo sisè selly. lo qual apeUall/ aJfa/us, ATOl (1983), pp. 23-103 .

. , Editat a la nostra Tesi doctoral (com a base de l'edició crítica del text que hi oferim). En Ull futur pròxim aquesta edició s'ha de publicar en un volum de les ROL.

(3)

TRADICIÓ MANUSCRITA I PROCÉS EDITORIAL DEL LlBER DE POTENT/A...

53

m

a

n

e

ra

fragmentària

e

n

e

l

s

altres

tr

es cò

d

exs,

per bé que a

E

i

B

l

es

dues

prime-r

es

distin

c

ti

ones

hi

apareguin gairebé

co

mpl

e

t

es), e

n

s ob

li

ga a co

n

sidera

r

moll

atentament el

manu

sc

rit del

s

Fondi

Minori d

e

l

a

Bibli

o

t

eca

N

az

i

o

n

a

l

e

de

R

o

m

a,

un

s

f

o

n

s

qu

e e

n

altre

temp

s

h

av

i

e

n

pertangut

a

la Bibli

o

t

eca

de San Francesco di

P

ao

l

a

ai

Monti,

de

l

a

m

a

t

e

ixa

ca

pit

a

l it

a

lian

a.

lo

Aque

sta

bibli

oteca

estava

ubi

ca

d

a a

l

Col·legi de Sant Francesc de Pàola

d

e

l

rione

Monti

,

a

Roma

,

u

s

ualm

e

nt

conegut amb

e

l nom d

e

San

Francesco

di

Paola

a

i M

o

nti

,

situat vora

l

a

més

coneg

ud

a esg

l

és

i

a

de

S

an

Pietro

a

d Vin

c

ul

a.

Aquest

convent-casa

d

'es

tudi

s

fou

fundat

e

l

seg

l

e

XVII.

E

l

capítol

ge

n

era

l d

e

l'

Ord

e

dels

Mínim

s

de 1623

e

n

va declarar

fundador

Giovanni Pizzullo, de

R

eg

in

a,

prevere

d

e

la diòc

es

i de Bi

s

ignano;

vint

a

ny

s

m

é

t

a

rd

, e

l

capítol

ge

n

e

r

a

l

de

164

3

va

a

t

orga

r privil

eg

i

s

de fundadors

a

P

ao

l

o

B

o

r

g

h

ese

i

a

l

a seva

mull

e

r Olimpi

a

Aldobrandini

(

prince

sa

d

e

R

ossa

n

o).

El Col·legi

f

o

u

destinat als

es

tudi

a

nt

s

fr

a

n-c

i

sca

n

s (

hi

es

tudiav

e

n

tilosol

-

ja

i t

eo

l

og

i

a)

d

e

la

Calàbria Cill'a o citerior.

Actual-m

e

nt

és

l

a se

u d

e

la

cúria

ge

n

e

ralí

cia

de

l'

Ord

e

dels

Mínim

s."

De

fe

t

,

le

s

úniqu

es

dad

es

que coneixem amb

ce

rt

esa so

br

e

aquest còdex

s'as-soc

ien

,

precisament, a

aq

ue

sta

bibli

o

t

eca: sabe

m

que

hi

va pertànyer

(

t

o

t i

que

d

esco

n

e

ix

e

m

e

l m

o

ment

e

n

què va arribar-hi)

i

que

,

a

l

seg

l

e

XIX

(ca

. 1870

),

va

passar

a

la Bibli

o

t

eca

N

az

ion

a

le

,

molt

probablement

e

n

e

l

g

r

a

n

g

rup

de

f

o

n

s

IU «Appartt:neva alia biblioteca del collegio per studenti, provenienti dalla Calabria Citra. dell'Ordine

dei Minimi, anne 'so alia omonima chiesa dd rione Monti_ Questa biblioteca con un patriJ1lonio librario abbastanza cospicuo era tata arricchita anche da raccolte di privati comme quella giuridica di CarIo SeI

-vago, lenore in Legge delI' Università romana, e quella di caractere scientitïco del medico Piero Morelli: ma tra i manoscl;lli pervenuti alia Nazionale non vi è alcun indizio che lasci ipotizzare la precedente

appanenenza di qualcuno di essi a queste due Iibrerie.

»11 piccolo fondo con ta di 31 manoscrilli (gli ultimi due erano "manoscrilli da studiare") tUlli cal1a

-cei. dei secoli XVI (uno solo), XVII e XVIII. Non vi sono ex libris: sui dorsi delle Iegature originali, a volte s'incontrano tracce di numeri e IeUere indicanti le anticht: segnature»; AIda Spolli. «Guida storica ai l'ondi manoscrilli delia Biblioteca Nazionale Centrale Villorio Emanuele 11 di Roma». Pluleus, 4-5

(1986-1987), pp. 359-386. També dins I/Olldi, le pro('edure, le slorie. Rae('()lta di sludi delIa biblimeca

(Roma: Biblioteca Nazionalc Centrale Roma. 1993).

" Voldríem agrair molt especialmenl aquesta informació al Pare Josep Maria Prunés, de l'Orde dels Mínims de Barcelona. També segons ell mateix. «a l'Orde dels Mínims no van faltar frares interessats en la doctrina i l'obra de Ramon Llull. Fra Bernat Boyl, iniciador del Mínims a Espanya a finals del segle XV, sembla que va estudiar la doctrina hll·liana sota el mestratge de Pere Daguí. També a inicis del segle XVI. sabeJ1l que un 1110lt poc conegut fra Dominicus Senensi va col·laborar aJ1lb Alonso de Proaza en la

traducció d'obres lul·lianes al llatí (hi ha una petita cal1a de Proaza al frare J1línim publicada en l'edició

valenciana de 1515 de rArs illuellliua lIeritalis). A Barcelona J1lateix, a la biblioteca dd convent de Sani

Francesc de Pàola. s'hi trobaven. segons un senzill inventari de finals dd st:glc XVI, a més ci' obres impre

(4)

5

4

NÚRIA GÓMEZ LLAUGER

pro

ce

d

e

nt

s

d

e

l

a s

u

p

r

ess

i

ó

d

e

l

s

c

o

nv

e

nt

s.

12

Ar

a

b

é,

m

a

l

g

r

a

t l

es

no

s

tre

s

inv

es

ti

ga

-c

i

o

n

s,

p

e

r ar

a

no

e

n

s

h

a es

t

a

t p

oss

ibl

e

d

'

e

s

brin

a

r-n

e

l

'o

ri

ge

n

e

x

ac

t

e,

ni

co

m i

qu

a

n v

a a

rrib

a

r

e

l m

a

nu

s

crit

a

l

a

bibliot

eca co

nv

e

ntu

a

l

, o

qui

e

n f

o

u l'

a

m

a

nu

e

n-se

. Tanm

a

t

e

i

x, co

n

s

ider

e

m

o

portú d

'

of

e

rir

, s

i m

és

no

,

le

s

r

ef

l

e

xi

o

n

s

qu

e a

qu

es

t

a

r

ece

rc

a e

n

s

ha

s

u

s

cit

a

t i l

es co

nj

ec

tur

es

que p

o

drí

e

m

a

v

e

ntur

a

r.

At

ès

qu

e e

l

d

ex

R

h

a

d

e se

r d

a

t

a

t d

e

prin

c

ipi

s

d

e

l

seg

l

e

XVI,

se

mbl

a e

vid

e

nt

qu

e

n

o

f

o

u

co

pi

a

t

a

l m

a

t

e

ix C

o

l·l

eg

i d

e

S

a

n Fr

a

nc

esco

di P

ao

l

a (

r

eco

rdem qu

e

a

qu

es

t

fo

u fund

a

t

a

l

seg

l

e

XVII).

A p

a

rtir d

'a

quí

,

se

'n

s o

br

e

l

'

int

e

rro

ga

nt

so

br

e

l

'

indr

e

t

o

n f

o

r

e

n

co

pi

a

t

s

t

o

t

s e

l

s

t

e

xt

os

qu

e e

l

co

mp

o

n

e

n

lJ

i

, s

i

a

n

éss

im

e

n

ca

r

a

m

és e

nr

e

r

e,

d

e

quin

s

m

a

nu

sc

rit

s

h

a

uri

e

n p

og

ut h

ave

r

es

t

a

t

co

piat

s

. Aqu

es

t

a

d

a

rr

e

r

a

es

ti

ó,

m

a

l

a

ur

a

d

a

m

e

nt

,

qu

e

d

a e

n

ca

r

a

p

e

r r

eso

ldr

e; e

n

ca

nvi

,

so

br

e

l

a

prim

e

r

a,

t

a

l v

ega

d

a

p

o

d

e

m d

o

n

a

r un

es

indi

cac

i

o

n

s

qu

e, s

i m

és

n

o,

p

e

rm

e

tin

ini-c

i

a

r un

a

líni

a

d

'

in

ves

ti

gac

i

ó

qu

e e

n un fu

t

u

r, a

mb n

o

v

es

d

a

d

es so

br

e

l

a

t

a

ul

a,

asso

l

eix

i r

e

ul

ta

t

s

m

és

d

ef

initiu.

3. Algunes dades sobre el recorregut del Liber de potentia

3. I.

A

Barcelo

na

P

e

r

co

m

e

n

ça

r

,

i

a

n

a

lit

ze

m

e

l

co

ntin

g

ut d

e

t

o

t

s

e

l

s ca

t

à

l

egs

qu

e

r

ec

ull

e

n

e

l

Liber d

e

po

tentia

,

c

n

s a

d

o

nar

e

m qu

e

n

'

hi h

a

d

os,

pr

oce

d

e

n

t

d

e

l

'Esco

l

a

lul·li

a

-n

a

d

e

B

a

r

ce

l

o

n

a

(

d

e

l 1

4

31 i

e

l 1

488

r

espec

ti

va

m

e

n

t), q

u

e

in

ve

nt

a

ri

e

n

e

n un

m

a

t

e

i

x g

rup d

'o

br

es

tr

e

t

ze

d

e

l

s ca

t

o

r

ze

tít

o

l

q

u

e co

n

fo

rm

e

n

e

l

d

ex de

R

o

m

a;

e

l

cato

r

zè (

I r-199v

Ars mystica

theologiae et philosophiae)

t

a

mb

é s'

hi r

ec

ull

,

p

e

r b

é

qu

e

n

o s'

in

se

r

e

ix

e

n

e

l m

a

t

e

i

x g

rup d

e

l

s a

ltr

es.

T

ot seg

uit

o

f

e

rim

a

qu

es

t

a

inf

o

rm

ac

i

ó o

r

ga

nit

za

d

a e

n du

es

t

a

ul

es

:

'4

(

I

)

l

a

prim

e

r

a co

nf

ro

nt

a

l

a

in

fo

rm

ac

i

ó

d

'a

mbd

ós ca

t

à

l

egs

i

e

vid

e

n

c

i

a, sego

n

s e

l n

os

tr

e

p

a

r

e

r

,

qu

e a

mbd

ós

r

eg

i

s

tr

es

d

oc

um

e

nt

e

n

e

l m

a

t

e

i

x cò

d

e

x

-o, s

i m

és

n

o

,

du

es cò

pi

es

i

g

u

a

l

s,

t

o

t i qu

e a

qu

esta

o

p

c

i

ó e

n

s se

mbla m

o

lt p

oc

prob

a

bl

e-; (2)

l

a sego

n

a co

n

f

ront

a

l

a

lli

s

t

a

d

e

l

d

ex

R

a

mb l

a

r

e

l

ac

i

ó -co

njunt

a-

d

e

l

s

d

os ca

t

à

l

egs

d

e

B

a

r

ce

l

o

n

a

.

" Atès que aquest còdex no duu cap número d'inventari. hem de suposar que va córrer la mateixa

sol1 que molts dels mss. que provenen de les institucions religioses suprimides poc després de la creació de la Biblioteca Nazionale (1873). Malgrat tot, no podem apol1ar cap evidència d'aquest fet i, malau

rada-mcnt. encara haurem d'esperar un temp fins que s'acompleixi el procé de catalogació de la biblioteca

de San Francesco di Paola que, per \es notícies que en tenim. contenia un rons molt ric i exclusiu. " Les catorze obres que conformen aquest còdex són les que consignem a la columna esquerra de la Taula 2, més avall.

(5)

TRADICIÓ MANUSCRITA I PROCÉS EDITORIAL DEL LIBEl? DL' POTENT/A...

55

Catàlegs

. Taula 1

INVENTARI: SED - SEDA CER, ANTONI - 1431 INVENTARI: BA2 - BARCELONA 2° -1488

[Memorial dels llibres cedits per Antoni Sedacer a «[ ... ] inventari rebut dels mobles que·s trobal'l!n en Margarida Safont; es tracta d 'un autògraf del la Scola del Reverend mestre Ramon Lull lo jorn

mateix Sedacer.] que mossen Joan Comte entra en dita scola 1' ... 1 E

encara aparà lo nombre e denominació dels llibres El 16 de maig de 1431 Antoni Sedaeer, regent de al dit Mossen Comta liurats per lo magnitïch l'escola lul·liana de Barcelona entre almenys 1424 micer Lull. e dels que en dita seola dins lo studi se

i 1444, va cedir una notable col·lecció de 77 lIi- trobaren lo jorn de le dita possesio, que fou a XII bres a Margarida Safont; el 4 d' agost d' aq uell de juny any MCCCC LXXX huyt.»

mateix any, aquesta dama feia testament, pel qual

aquests llibres havien de retornar a l'escola amb

l'excepció de les obres en vulgar, que havien de

ser lliurades a sor Brígida, reclusa de Santa Mar

-garida. perquè els utilitzés mentre visqués i de

-prés retornessin a l'escola (Bofarull. Testamento,

1896: 457-58).

17/ I) Liber de ascensu et descensu intellectus 90a) Libre de ascensu et descensu intellectus

17/2) Liber de ente reali et rationis 90b) Liber de ente reali et rationis

17/6) Peticio pro conversione intïdelium 901) Primo pro conversione tïdei

O)

lPodria ser (PetBonit) també 111.21 (PctBonif).J

17FJ) Libre de potentia, objecto et actu 90c) Liber de potentia. objecto et aCili

17/4) Libre de ente quod simpliciter est per se 90d) Liber de ente quod simpliciter est per se ex i s-telis el agens

17/5) Libre de sexto sensu 90e) Liber de sexto censu

17/7) Liber intellectus 90g) Liber intellectus

17/8) Liber de voluntate 90h) Liber de voluntate

17/9) Libel' de voluntate

17/10) Liberde memoria 90j) Liber de memori a

17/11) Liber de quaestione valde alta et profunda 901\) Liber de quaestione valde alta et profunda 17/12) Liber de divina unitate et pluralitate 901) Liber de divina unitate et pluralitate

17/13) Liber l'acilis sciencie cum suis questionibus 90m) Liber l'acilis seiencie cum suis questionibus 17/14) Liberde Deo ignotoet mundo ignoto 90n) Liber de Deo ignoto et mundo ignot o

17/15) Liberde forma Dei 900) Liber de forma Dei

17/16) Libel' de I/IOdo l/all/rafi illfelligel/di [Acla- 90p) Liber de modo naturali intelligendi

l'eix que no és complet] [Les indicacions que segueixen al títol: «tots aquests en hun volum de pregamí», informen que

(ote les obres de l'ítem 90 forlllaven pan d'un sol

volum·l

24/ I) Ars lIIysli('(/ lhe%giae el phi/osophiae 67) Ars I/lÍxliva The%giae lA continuació del

títol e llegeix: «ab molts altres libres en hun

volulll de pregamí». Hillgarth corregeix el núm.

de l'ítem pel 65 i suggereix que podria er el

(6)

56

NÚRIA GÓMEZ LLAUGER

C

a

t

à

l

egs.

T

a

ul

a 2

CòdexR INVENTARI: SED - SEDACER, ANTONI -1431 INVENTARI: BA2 - BARCELONA 2" -1488

[Aquestes sis obres (que escrivim en cursiva) /7//) Liba de aSCel/.\ïl el descel/sll ill/e/iecllIs no són al còdex R] /7/2) Liba de el/le reali el raliol/is

/7/6) Pelido pro cOl/versiol/e iJ!fidelillll/

90a) Libre de ascel/SII el descel/sll iII/eI/ec/li.\' 90b) Liba de el/le reali el rafiol/is

90.1) Prill/o pro col/versiol/e .fidei (?) [Podria ser

també li 1.2 I (PetBonit).]

I) I r-199v. Ars mystica theologiae et philosophiae 24//) Ars II/ysfica Ilte%giae el pltilosopltiae

67) Ars II/ixfiva Tlte%giae [No formarien pan del conjunt]

2) 2001' -237v. Liber cie modo né1turali intelligencli 17/16) Libel' cie moclo naturali intelligendi 90p) Liber de moclo nalUrali intelligendi

3) 238-264v. Liber l'acilis scientiae 17/13) Libel' l'acilis sciencie cum suis questionibus 4) Quaestiones super librum l'acilis scientiae 90m) Liber facilis sciencie cum suis quest ioni bus

5) 275-304v. Liber de quaestione ualde alta et pro- 17/ 11) Liber de quaestione valde alta et profunda funda 90k) Libel' cie quaestione valde alta et profuncla 6) 305-330v. Libel' cie Deo ignoto et de mundo 17/14) Libel' de Deo ignoto et mundo ignoto

ignoto 90n) Liber cie Deo ignoto et mundo ignoto

7) 331-368v, Liber cie diuina unitate et pluralitate 17/12) Liber de divina unitate et pluralitate

901) Liber de divina unitate et pluralitate 8) 369-443v. Liber de rorma Dei 17/15) Libel' ue 17/15) Liber dc rorma Dei

forma Dei 900) Libel' de forma Dei

9) 444-518, Liber de en te quocl simpliciler est per 17/4) Libre de ente quod simpliciter est per se se et propter se exislens et agens 90d) Liber de ente quod simpliciter est per se exi

s-tens et agens

10) 519-609v, Líber de potentia, obiecto et actu 17/3) Líbre de potentia, objecto et actu 90c) Liber de potentia, objecto et actu 1 I) 610-665, Libel' de inlellect u 1717) Liber inlellectu

90g) Libel' intellectus

12) 666-717v. Liberde uoluntate 17/8-9) Libel' de voluntate 90h) Libel' de voluntate

13) 717-779v. Liber cie memoria 17/1 O) Liber cie memoria 90j) Libel' cie memoria

14) 780-799. Libel' de sexto sensu. qui uocatur 17/5) Libre cie sexto sensu

Arratu 90e) Libel' de sexto censu

T

e

nint

e

n

co

mpt

e a

qu

es

t

es

d

a

d

es,

p

o

d

e

m

s

up

os

ar qu

e a

l

seg

l

e x

v hi h

a

vi

a a

B

a

r

ce

l

o

n

a

un

d

e

x qu

e,

prob

a

bl

e

m

e

nt

,

es

t

à

r

e

l

ac

i

o

n

a

t

a

mb

e

l

d

ex

R.

N

o

t

e

nim m

és

d

a

d

es so

br

e e

l r

eco

rr

eg

ut qu

e

p

og

u

é seg

uir

a

qu

e

t llibr

e

. T

a

nm

a

t

e

i

x,

p

o

d

e

m

a

tïrm

a

r qu

e,

un

seg

l

e

m

és

t

a

rd

,

a

fin

a

l

s

d

e

l

seg

l

e

XVI,

un

a cò

pi

a

d

e

l Lib

e

r

de po

t

e

nti

a

e

r

a a

M

a

ll

o

r

ca

. V

ege

m-n

e,

t

o

t

seg

uit

,

inf

o

rm

ac

i

o

n

s

m

é

pr

ec

i

ses

.

(7)

TRADICiÓ MANUSCRITA I PROCÉS EDITORIAL DEL L1BER DE POTENTIA...

57

3.2

. MaLL

orca-

R

oma

Les

d

ades

hi

s

t

ò

riqu

es

que

si

tu

en e

l

Liber

de

poren/ia

a

Mallorca

a

lin

a

l

del

seg

l

e

XVI15

s'

in

sc

riu

e

n

en

e

l

co

nt

ext

de

l

a con

tr

ovè

r

sia a

l

'e

nt

o

rn

de

1

obra

lul

·

li

a

na i

e

l

s se

u

s

defensors que

tin

g

u

é

ll

oc

durant

l

e

darreres dècades del

seg

l

e

XVI

a

R

o

m

a,

in

s

tigad

a

pel

Dir

ectorÍLlm

l6

de

l

'

inqui

s

id

o

r

Nicolau

E

im

er

i

c.

Poc

abans

d

e

l

'a

ny 1590

es

n

ome

n

a

per

ordre

del papa

un

a

Comissió de

c

in

c

carde-n

a

l

s

que

h

av

i

a

d

'es

tudi

ar a

fons

l

'assumpte

de

l

a

doctrina lul·liana

i

donar

un

a

so

lu

ció.

Es volia

co

nd

e

mn

a

r

e

l lul

·

li

s

m

e,

però d

'a

ltr

a

banda

es

temia

ofendre

l

a

Corona d'Espanya. Assabentat Felip 11 que

aques

t

a Comissió

tr

eba

ll

ava e

n

e

l

s

assumptes

lul·li

ans, escri

u

a

l

se

u

amba

ix

ador a

R

o

ma

e

l

26

de

mai

g

de

1

590

que

n

o

permeti que

«por si

ni

est

r

as

r

e

l

ac

i

one

'

no padezca

s

u

op

ini

ón»

(la de Llull

,

s'e

nt

é

n

).I?

En

e

l

marc d'«aquesta

inv

es

ti

gac

i

ó

per part dels

c

inc

cardena

l

s

s'en-ce

t

a

un

a

disputa

sobre

l

'ex

istència d'una butlla de Gregori XI que

t

eòrica

m

en

t

condemnava

l

a

doctrina

lul

·

li

a

n

a

però que ningú no

sabia on es

trobava.

F

inal

-ment,

com

que

es

va

ar

rib

ar a

la

concl

u

s

i

ó

que les

ac

u

sac

i

ons

d

'E

im

eric

prove-ni

en

d

e

l

es o

br

es

m

a

t

e

i

xes

de

Ram

o

n Llull

, es

va decidir d

'exa

min

ar-ne a

l

gunes

de primera mà:

«f

ruit

d'aquesta resolució,

e

l 15

9

1

va

n

e

nvi

ar-se

des de Mallorca

div

e

r

ses o

bre

s

del

me

stre».

Un document recollit

e

n una

miscel·lània de

mallllS-crits

lul·li

a

n

s

que

es co

n

serva a

l

'Arxi

u

Diocesà

de Mallorca

(Fons

:

Ca

u

sa

Pia

Lul·liana) duu

un

a

lli

sta

d

e

l

s

còdexs que

s'e

nvi

are

n

a

Roma.

lx

El desè

llibr

e

que

hi

apare

i

x és

precisament

e

l

Lib

e

r de potentia,

obiecto

e

/

aClu, citat

sota la

m

a

t

eixa

variant del títol que recull

e

l

ca

t

à

l

eg

d'Arce de Herrera

l

')

que, d'altra

banda, fou

un

dels protagonistes

a

favor de

l

a causa

lul

·l

ian

a en

l

a con

tr

ovèrsia

que explicàvem

m

és a

munt.

Llorenç Pérez Martínez

atïrma

que ja no

se'

n

sap

res més. Nosa

ltr

es

pod

e

m

afegir-hi que,

s

i mé

s

n

o

dins

c

i

conjunt del

còdex

R

,

que

semb

l

a

que fou

cop

i

a

t

a

principis del

segle

XVI,

e

l

Liber de potentia

es

trobava

a

Roma

a

principis d

e

l

I~

cr.

Llorenç Pérez Mal1ínez, Lo.\' j(Jlldo.\' IlItial/o.\' exi.I'lel/le.\' el/ la.\' BibliOleca.\' de ROll/a (Roma: Iglesia Nacional Española, 1961). pp, I 1-17.

11, «En 1587, monseñor Peña publicaba la tercera eclición del Direcwrit/ll/. Ati Iclada, con comentarios originales y aprobaciones, entre elias una cid papa Gregorio XIII canonizando la obra. esta nueva edición puede pasar por la pril/cep.\' del célcbre inquisidor. Como ya había sucedido ante. con la segunda, ahora

se renovaron con nUlS fuerza los odios que existían en Roma contra d lulisl1lo. El suceso de Oimús de Miguel [havia acudit a Roma per a defensar la doctrina lul·liana, però morí el1lpresonat ca. 15881 vino a coronar aquel estado de cosas», ibid., p, 15.

17 Ibid., p. 16.

" Ibid.o p. 17. Cr. també BSAL :. (1889). p. 102.

(8)

58

NÚRIA GÓMEZ LLAUGER

seg

l

e

XVII,

a

San

Francesco

di Paol

a

ai

Monti

.

Ara b

é,

mal

g

rat que l

es

date

s

coincideixen

,

de

cap

man

e

ra no podem

afirmar

que

el còdex

R

s

igui

el

que

s'en-vià

d

es

de

Mallor

ca,

ni t

a

n

sols

un

a

còpia d'aquell.

Aban

s,

t

a

l

volta,

hauríem

d

'a

clarir

s

i l

'

obra

hi

fou

e

nvi

a

d

a

com

a

part d

'

un

conjunt

(e

n un

còdex

a

mb

a

ltr

es obres) o com

a

libellus

ind

ependent.

En tot

cas, aq

u

estes só

n n

otícies

que

ens aj

ud

en a

traçar un recorregut mínim

i

ple de

ll

ac

un

es

que

,

potser

,

a

l

g

un di

a

podrem

acaba

r

de resseguir.

3.3

. A

Itàlia.

A

R

oma

Com a

co

l

ofó

d

e

l

seg

uim

e

nt d

e

l r

ecor

re

g

ut

de

l'

o

br

a,

voldríem

afeg

ir l

es

valoracions

del

P.

Miqu

e

l Batllori

entorn

d

e

la important tr

a

dició lul·li

a

na

a

Ità-li

a,

àmpliament

a

nalit

za

d

a

en el

se

u

article

«

El lul

·

li

s

me

a

Itàlia. Esbós de

nte-s

i

»

.

Diu Miquel B

at

llori:

20

R

es

ult

a,

donc

s,

qu

e

d

e

l

s

quatr

e

gra

n

s

fon

s

lul

·

li

ans

d

'

Itàlia

-

V

e

n

èc

ia

,

Innich

e

n

o

San Candido

,

Milà

i R

oma-

,

nom

és e

l

s

do

s

prim

e

r

s só

n

d

'a

ut

è

ntic

a

tradició

it

a

li

ana.

Els

a

ltr

es

do

s

-e

l

de l'Ambrosiana

i l

es

bibliot

e

qu

es

eclesiàs

tiqu

es

d

e

R

oma- són

d

'

importació tardana.

l

adverteixo exp

r

essa

m

e

nt bibliot

e

qu

es

«e

cl

es

s

tiqu

es

p

e

rqu

è

e

l p

e

tit

fon

s

d

e

la Bibliot

eca

N

ac

ional Vittorio

Eman

u

e

l

e se

mbla qu

e s

i

g

ui

d

e

pro

-cedència

dif

e

rent

i

qu

e

pertany donc

s,

s

i

m

és

n

o

e

n part

,

a

l

s

a

ut

è

nti

came

nt it

a

-Iians

».

?I

A

continuació,

l

'

autor

d

e

l

'es

tudi

e

l

a

bor

a

un

a

lli

s

t

a

de vint-i-cinc

o

br

es,

recollides

e

n

aq

u

ests cò

d

e

xs

a

b

a

n

s c

itat

s

,

que foren

esc

rit

es

e

n

c

iut

ats

it

a

li

a

n

es;

a

l núm

e

ro

n

o

u

d

'a

que

s

t

a

lIi

s

t

a

22

trob

e

m

e

l

Liber d

e

pOfenfia.

l

tot

seg

uit

af

irm

a

:

Ara bé

,

a

l

gunes

d

'a

qu

es

t

es

o

br

e -

f

ó

ra una nicie

sa

dir t

o

t

es-

prov

e

n

e

n b

e

n pr

o

-b

a

bl

e

m

e

nt

,

d

e

l

s

mat

e

ix

os

arquetips

lul

·

li

ans:

ja

sa

b

e

m quin int

e

r

ès

t

e

ni

a

R

a

mon Llull

a

divul

ga

r

l

es seveS

obres a

m

e

ura qu

e

l

a

seva

ploma

fec

undí

ss

im

a

l

es a

n

ava co

nf

e-g

int

;

i l

a

co

n

s

i

s

t

è

n

c

i

a

d

'a

qu

es

ta

co

nj

ec

tur

a

e

nc

ara

augm

e

nt

a

r

es

p

ec

te

a

aqu

e

ll

s

'fI

Miquel Batllori, «Ellul·lisme a Itàlia. Esbós de síntesi», dins RCIII/OII LlI/li i elll/Uis/IIe, Obra COII/-pLera vol. 2 (València: Biblioteca d'estudis i invc tigacions 3 i 4. 1993). pp. 221-335. Tot i que aquí n'

o-ferim la versió catalana, cal dir que l'article fou publicat per primera vegada en castellà rany 1944.

" Ibid .. p. 251.

" Aquí el Liber prol/erbiortllll apareix al nÚllIero 10. després de la nostra obra. També el situa just

després del Liber de potellfia Fernando Domínguez, concretamt.:nt al núm. 69 del seu catàleg (cf. Rai -IIII/lldl/s LI/ILI/S. All !lIlrodl/etioll .... p. 171). Tanmateix, nosaltres som del parer que el Liber de pOlelllia és posterior al Liber prol/erbiont/ll (coincidim amb el catàleg d'A. Bonner. a la Llull DB). atès que aquest

(9)

TRADICIÓ MANUSCRITA I PROCÉS EDITORIAL DEL LIBEl? DE POTENT/A...

59

còdexs

qu

e

contenen obres

esc

rit

es

per Ram

on

Llull

a

mb

ben

poca

di

rerència de

te

mp

s

les

unes

de

les

altres,

i quas

i

totes

a

la

mate

ixa

ciutat

o e

n

c

iuta

ts

properes;

[

....

] ~.l

Tot

seg

uit,

elabora

nov

a

m

e

nt una lli

s

ta

de

m

a

nu

sc

rit

s

que compleixen

a

qu

es

t

s

r

e

qui

s

it

s;

al

tinal d

'aq

u

es

ta lli

s

ta trob

e

m

c

it

a

t

«

R

o

m

a,

B

.

N

az

i

o

n

a

l

e

Vit

-torio

Emanuele,

m

s

. Fondi min

o

ri 1832

(s

.

XVI)>>

que,

co

m h

e

m p

og

ut 11

g

ir m

és

amunt, copia

nou

obres escrites a

Parí

s e

ntr

e e

l

s

anys

1309 i 131 I

,

tr

es o

bre

s

esc

rit

es a

M

o

ntp

e

ll

e

r

el

1304 i

,

tin

a

lment

,

tres

obres esc

rit

es

a

It

à

li

a (

N

àpo

l

s

Rom

a

i Me

ss

ina

)

entre els anys

1294 i 1304

.

La r

e

fl

ex

i

ó

d

e

l P

.

B

a

tll

o

ri

,

d

o

nc

s,

tot i n

o acla

rir detïnitiv

a

m

e

nt l

'o

ri

ge

n d

e

l

fons al

qual pertany

e

l

còdex

R

, a

port

a

alguns

e

l

e

m

e

nt

s

qu

e e

n

s

permeten

conti-nu

a

r m

a

nt

e

nint viv

es

le

s

du

es

possibilitats considerades

fin

ara

:

que el còdex

h

ag

i

estat copiat a

Itàlia

o

que

s

igui una

eòpia

d

'

un

d

ex

mallorquí

(s

i n

o és

que fou

e

nvi

a

t dir

ecta

ment d

es

de

l

'

illa

)

. Si

g

ui

co

m

s

i

g

ui

, se

mbl

a c

l

a

r

que

e

l

manu

sc

rit d

e

Roma qu

e

r

ec

ull

e

l

Liber d

e

potenfia

és

un manu

sc

rit

de

tr

ad

i

c

i

ó

lul·li

a

n

a

força

seg

ur

a

i

,

en

a

qu

es

t

se

ntit

,

h

e

m d

e

pensar que

l

a seva

qualitat

n

o

h

a

d

e se

r m

e

ny

s

tinguda

a

l

'

hora

d'elaborar

l

'e

dici

ó

crítica

d

e

l te

x

t. Així h

o a

firm

a

t

a

mb

é

B

a

tll

o

ri:

Així doncs

,

ca

ldrà co

ns

ulta

r

especialme

nt

aq

uests còdexs

le

ntre e

ls

qual

c

ita

el

còdex

R

(Fondi min

ori 1832)], pe

àdhuc

tots e

ls autè

nti

ca

ment ità

li

cs

que

co

ntene

n

obres escrites

pel

mestre

a

Ità

lia,

quan

'

hag

i

de preparar

l'

ed

ic

ió crítica

de

les obres

llatines,

tasca

tan

important per

als

es

tudi

s

doctrinals

med

ieva

lístics co

m ho

ha es

tat

per

a

ls

literari

s

la public

ació

dels

textos catalans.

2 •

4. El

Liber de potentia

dins

E, B

i

K:

possibles relacions mútues

Atè

s

llur

ca

r

àc

ter

particular,

seg

uidam

e

nt

o

f

e

rim una taul

a e

n

què volem

fer

evidents

l

es

r

e

laci

o

n

s

que

s es

t

a

bl

e

i

xe

n

e

ntr

e e

l

contingut

r

eco

llit

a cadasc

un

d

e

l

s

m

a

nuscrit

s

que copia

e

l

Lib

e

r

de

p

o

t

e

nfia

.

P

e

r t

a

nt pr

e

entem

e

n tr

es

columnes

paral

·

lel

es,

començant pel

manu

sc

rit

R

,

e

l tít

o

l

s

i

s

ubtít

o

l

s

d

e ca

d

a

di

s

tinció i

capítol

que

conf

-

ï

g

ur

e

n l

'o

br

a:

R

o

f

ere

ix l

'

ob

r

a co

mpl

e

t

a

,

E

i

B

e

n

cop

i

e

n

bona part

d

e

la

primera

i d

e

l

a sego

na di

s

tin

c

i

ó,

i K n

o

m

és e

n r

ec

ull

alguns

exce

lpta, p

assa

tg

es

m

o

lt

més

breu

s

que

e

l

s

que

cop

ia

EB.

" Batllori. «Elllll·lisll1e a Itàlia». p. 259.

(10)

60

NÚRIA GÓMEZ LLAUGER

Considerem que

la t

a

ul

a és

prou

e

l

oq

ü

e

nt p

e

r

1

m

a

t

e

i

xa,

però voldríem

des-t

acar

-n

e

l

a

r

e

ll

evànc

i

a,

principalment,

a

l

'

h

o

r

a

d

e

fer paleses

le

s

dif

e

r

è

n

c

i

es e

n

l

'o

rdr

e

d

'apa

rici

ó

d

e

l

s s

i

s se

ntit particul

a

r

s e

n

EB

r

espec

t

e

a

R:

e

l tít

o

l de

cada

capíto

l din

s

d

'a

questa

po/en/ia sensitiua,

l

'

h

e

m

o

rd

e

n

a

t

paral·lelament

a

l

'o

rdr

e

q

u

e seg

uei

x

R

però

,

s

i

e

n

s

fi

xe

m

e

n l

a

num

e

r

ació

dels folis

a

EB

i

de

cada

fi

g

ur

a

a

B

,

e

n

s a

d

o

n

are

m

que

aq

u

est

ordre

o

ri

gi

n

a

l

queda pervertit.

Aqu

es

t

a,

però,

n

o

és

un

a

parti

c

ul

a

rit

a

t d

e

l

a

no

s

tra

obra,

s

in

ó

qu

e se

mbl

a

que

L

e

My

és

i

e

r j

a

ho

h

av

ia

fet

e

n

altres

ocas

i

o

n

s.

Taula-sumari dels

m

a

nu

sc

rit

s

que

tr

a

n

s

m

e

t

e

n l

'obra

LIB~:R DE POTENTIA, OBIECTU ET ACTV

Ruma. BN ¡':ondi minm; 1832 (XVI inicio) 519'·609' IRI París. DN. lat 15450 (1325 ca.) '19 ·111 IEI

Karlsruhc. BL. SI. l'cIcr pcg. 92 (1321·1336). 15'·19',23' (18' ·22.26) 181 ID" p .. "I"l'''l

I >e diui,i"nc huius lihri

I. Dl' prima dislil1l:lillne

I. Et 1'1i1l1" d" l'''tcnlia 1. l>e uhicclU

.'. l>e aClU

11. Di.! ~l'lInd:t di~lilH.:iol1e

I. El l'llimo UC pOlclllia cknh.:nlaliuiI CI suu nhkt.:lt) el ¡u.:tu 2. I k pUIi.!l1lia lh..'gl'Wliuit ci suo ohkl..:lO 1..:1 iU.:tlI

3. 1>C flOll'lltiil ~el1Sililla i.!1 MIO ohict.:to ci at.:tu

.t I.

ne

p«lIentia uisiua êl ~U() ohict.:to el ac.:lll

.'.2. I k pOlcllIia auditiua Ci .'uu ohkl'lO ci at:tu

3 . .1. I k (llllelllia ouolïtliua ci suo ohil'l'll' (,( ¡!l'IU

JA. I k plllCllIiil gU:--liltiua ct suo ohÍl..!l:tn ct ,,¡,:tu Jj. I k pOlclllia I¡u.:liua ct suo ohict.:to el m:tu

:\.ú. 1>C pOh.:nlia arr¡lIiua el suo ohkl:IO Ci at..:lu

4. I k pOlclltia ill1uginaliua \!I suo nhÍl..!t.:to el al:1U

5. 1>C pot\!lltia ratinl:Ïnatiua el ~uo ohieclO ci m.:lu 5.1. Ik potel1lia intclkl:liua ct suo ohÏl't.:tn el aClu 5.2. Dc [lotemia memoratiua l!1 MIO ohil..'l:1U Cl actu

5.3. Ix..' pOlenlia lIolitiua l!l MIO ohi\!CIO et acili III. Dc 1\!l1ia dislincliol1\!. quac C:--I qUilcstionihus

I. I~I prinHI uc qua\!:--li(lnihus primal: dbtinCli(lnb

1.1.

n

c

quaestiollihus plll\!ntiac primilc t.JiMilll:lioni:--1.2. I k qual.'stionibus obiecti primal.' t.Jblinclionis

1.3. Ik qu:tc:--lionihus al:IUs primal.' ublim.:tionis 2. I)c tjuilcSti(lI1ihu:-- M:cundac dislinl:liuni!\

2.1. Et prinw dI.! cJ.:mcl1Iitliua

2.2. I)c qllilCSlitlnihu:-- P(HC111iac ucgc(jjtiuilC

2.3. I k qUilCMitlllihus potcnliac M:1l:--iliuac

519' 519' 519" 519' 522' 528' 52St

1:lcmclltatiu<tc pUlèl1liac cogniti()

5~01 Vcgetaliuac pl!lClltial! t.:l1gnilio 532" Cnmmunis S~'N'S ~(Il'nitin

53St Visiua~ pnt\!nti

a l:ognitio

538' Auditiuae plltcntia ""l'nilin

)40' ()unr;lliuac l'otcntia w~niti"

542' (iustatiuac potcntia t.:ognilio

545\ Tal:liuac pUlcntia t.:l)gnitio 548' Allatiuac potcntia wgnitin

550' Imaginaliu

553t Rationatiuilè putèl1lial! cognitiu 555' Intdlcctiuac potcntiac cognitiu

558' Mcn)()r.ltiu;,~ p"t""tiac wgllitiu

562t

Volitiuac pOlcntiac t.:ognitill

565' 565" 566" 568' 571' 572' 572' 575' Et primu U"

"'"'

U

cUl11l11uni 579'

2.3.1. Ilc quac'liunihu, l'utcntiac ui,iua" 58:\' 1.3.2. l>e 4Ua""iunihu.< putcntiac auditiu;,,' 585'

2 .. 1 . .1. Ilc qu;,"sliunihus l'ulcntiac uduratiua" 587"

2.JA. Dc qua"stiunihus l'utclllia" gusl;lliuac 589"

2 .. L'i. Ilc quacsliunihlls l'utclltia" tactiuac 591 ' 2 .. Hl. Ilc qllacsliullihlls potcntiac a('('atiuac 594'

2A. I k qUilc:--lillllihus Pl!lentiac il1lílginilliuac 597\' 2.5. nc qU¡lc!\lionihus animal.' raliol1alb 599"

25.1. l>e quacstiullihu, potcnti;,c illtcllcctiuac 60 l ,.

25.2. Ik qUHcstionihu:--pOlcnliae Il1cmoratiuac 604' 25.1. Ilc quac,tiul1ihu, puwntiac uulitiuac 606'

I:pilugll' 609' E 9'/11123' I Figllrtl 291 E \II)''¡1I2.'' 1Fi.~lIm 291 E 99'11123' IFi.~lIm 291 E '.11)"11123' 1Fi.~lIra 291 E IO'ú1I15' I Figllra 71 E 1113'11115" I FigllraSI E 104'mló' I Figlll'll91 E 11I6''¡1317' 11'i¡¡1I/'{/131 E III7'm 17" IFi.~lIm 1-11

E 1116'11117' IFi.~lIra 121 E 1115"11316" 1Fi.~lIra III E 1115'111 16" 1Fi.~lIra 101 E 1117"11117' IFi.~II/'II151

E IIIX'IIIIX' Il'ïgll/'lll61 E 11I'!'/IlIH" IF/gllm 171 E 1111'11119' Il'igll/'lll91 E I 111'111 IX' IFi.~lIm ISI E I I 1'11119' IFi.~lIrtl201 BcmkaSlcl·Kucs. Hosp. 83 (XV). 98"·99' IKJ K98' K99' K99' K99' K99' K99" K99' K99'

(11)

TRADICiÓ MANUSCRITA I PROCÉS EDITORIAL DEL L113ER DE POTENT/A...

6

1

Més enllà de l'exposició objectiva del material

amb el

qual

tr

eba

ll

em duran

t

e

l

procés

d

'e

dici

ó

crítica d'un

t

ex

t

, ca

l

fer-ne

un

a a

n

à

li

s

i minu

c

i

osa

per

t

a

l

de

det

e

rmin

a

r

quin paper

h

a

d

e jugar

ca

d

asc

un d

e

l

s

manuscrits

e

n l

'es

t

a

blim

e

nt

detïnitiu i rig

o

s d'aquest text. Així

,

un

a de

l

es

qüe

ti

ons

que

h

em vo

l

gu

t

pre-se

ntar

e

n

aquest

a

rticl

e és,

d

e

m

a

ner

a s

u

cc

int

a, e

l m

ètode

de

tr

eba

ll

que

h

em

seg

uit p

e

r

arribar a establir

la

relació

qu

e ex

i

s

t

e

ix

25

e

ntr

e e

l

s

quatre

t

es

tim

o

ni

s

que transmeten

e

l

Lib

er de potentia

(

R

E

BK)

i

que

acabe

m

de descriur

e

e

n l

'a-partat precedent.

L

a

informa

c

i

ó

qu

e

t

e

nim

a priori

i

que prenem

co

m

a premissa a partir de

l

a

qual

co

ntinu

em

l

a

no

st

r

a

t

asca és

l

a següe

nt

:

a)

R

és

un m

a

nu

sc

rit r

e

l

a

ti

va

m

e

nt t

a

rd

à (p

rin

c

ipi

s

d

e

l

s.

XVI)

que

,

m

a

l

grat

ésse

r

co

n

s

iderat d

e

tr

ad

i

c

i

ó

lul·li

a

n

a a

ut

è

nti

ca,

2!.

conté

div

ersos c

r

rors

(seg

ur

ame

nt

perquè

e

l

cop

i

s

ta

e

r

a cata

l

à o

m

a

ll

o

rquí i

sovi

nt n

o en

t

é

n

e

l

t

ex

t

).

b)

EB

i K

n m

a

nu

scr

it

s a

nt

e

ri

o

r

s, c

r

o

n

o

l

ògica

m

e

nt m

és

propers

a

l

'

origi-n

a

l

,

i h

a

n

estat cop

i

ats

per dos

bon

s co

n

e

i

xedo

r

s de

l

a doctrina

lul

·

li

a

n

a:

Tomas

l

e

My

és

i

e

r i Nic

o

l

a

u

de

Cu

sa.

P

asse

m

,

don

cs,

a

es

tudiar,

partint

d'

exe

mpl

es

d

e

l

Liber

de potentia

que

e

n

s

h

a

n

se

mblat

s

i

g

nific

at

iu

s,

l

a

r

e

l

ació e

ntr

e aq

u

es

t

s quatre testimonis.

D

e

fet

,

l'es-tr

et

lli

ga

m

e

ntr

e

E

i B

ja e

l

co

n

e

ixíem d

'a

ntu

vi,

i

és

per

a

i

que

h

e

m

decidit

ag

rup

a

r-los

co

m

s

i

es

tr

actés

d

'

un

so

l m

ode

l

: e

f

ec

tivam

e

nt

,

B

(

Br

e

lli

e

ulllm

=

E

l

eetor

ium

paruum)

és

un r

es

um

d

'

E

(E

l

ee

t

oriul11

magnum)

i

,

per tant

,

I

cs

diferències

mínime

s

qu

e

hi trob

e

m n

o só

n

rellevants per

a determinar

llur r

e

l

a-c

i

ó a

mb

R

i

K.

Re

s

t

a,

d

o

n

cs,

per

inve

st

i

gar s

i

EB,

R

i

K

copien d

'

un m

ode

l

co

,

o bé

s

i

a

l

g

un d

'e

ll

s cop

i

a

d

'

un

altre

(K

d

'E,

per exemp

l

e)

,

o bé

i

no

man-tenen cap

relació.

Segons alguns autors

/

7

Nic

o

l

a

u de

Cusa

,

durant

l

a seva (poss

ibl

e) es

t

ada a

Parí

,

va

tenir accés

tant

a

l m

s.

E

(q

u

e era a

l

a Sorbona)

com a

un

a

ltr

e

manus-c

rit m

o

lt

més proper

a

l

'o

ri

g

in

a

l

que

es

trobava

a

l

a

Cartoixa de

V

a

uv

e

rt

(a

a

l

no

s

tr

e stemma):

se

mbla

que

h

a

uri

a e

mpr

a

t

a

mbdu

es

f

o

nt

s

per

a l'elaboració dels

se

u

s

exee

l1Jta.

Qu

a

nt

al

Liber d

e

potentia

,

t

a

l

com

mir

arem

d

'a

n

ar

demostrant

tot

a

l ll

a

r

g

de

l

'aparta

t

següe

nt

,

e

l n

ost

r

e

parer

és

que

e

l

Cusanu

s

cop

i

à

única-m

e

nt

d'aquest

t

es

tim

o

ni d

e

Vauv

e

rt.

LI Hem procural, si més no. d'investigar-la I¡ns allí on el malerial de què disposem (que I.!S poc) ens

ha permès.

!I. Cr. Batllori, «Ellul·lisme a hàlia».

11 Cr. principalment Fernando DomÍnguez Reboiras, «Nicolas de Cusa y las colcccioncs lulianas de

Figure

Actualización...

Referencias

  1. orbita.bib
Related subjects :