Fruiters d alta muntanya a la Ribagorça Romànica

Texto completo

(1)

Fruiters d’alta muntanya a la Ribagorça

Romànica

* S’estudiarà l’adaptació de varietats de poma i pera i es crearà un observatori de varietats autòctones.

Conèixer el potencial de zones d’alta muntanya per produir pomes i peres de qualitat

El projecte que es va signar el passat 8 de maig entre el DAR (a través de l’IRTA) i l’ADRR (“Asociación para el Desarrollo de la Ribagorza Románica”), representa la posada en marxa i la recollida de dades d’una parcel·la experimental per l’avaluació de diferents varietats comercials de pomera en una finca ubicada a Llesp, i caracteritzar i preservar la variabilitat existent de varietats autòctones de pomera i perera. La finalitat és conèixer el potencial d’aquest conreu en una zona de muntanya, plantejant el seu possible desenvolupament posterior a escala comercial com a activitat agrícola complementària.

El projecte s’inicia per un període de 4 anys (2009-2012) amb una

superfície total de plantació al voltant dels 6.048 m2 (4.320 m2 de

varietats comercials de pomera i perera i 1.728 m2 de varietats

autòctones).

Un conreu força antic

El conreu de la pomera en zones de muntanya és una activitat tan antiga com l’ocupació per l’home en aquests indrets ja que en el passat es tractava de la única possibilitat de disposar de fruita fresca al llarg de l’any. El cultiu d’aquesta espècie estava basat majoritàriament en varietats autòctones, ben adaptades al seu

(2)

Albert Gurri. Cap de Comunicació IRTA.

arbres, disseminats pel territori, s’ubicaven generalment als marges de les parcel·les de cultiu, (en el passat dedicades a pastures i cereals i en l’actualitat exclusivament al farratge pel bestiar).

La millora de les comunicacions ha permès que el transport alimentari, i en particular el de fruita, hagi millorat significativament, i que la població tingui accés a tot tipus de fruites al llarg de tot l’any. Això ha fet que l’interès per cultivar-les hagi perdut importància al llarg dels darrers 30 anys. A més a més, la disponibilitat de mà d’obra a les famílies és cada cop més limitada, fet que dificulta l’ocupació en activitats complementaries. El cultiu de la pomera a escala comercial, amb parcel·les dedicades exclusivament a aquest cultiu, va tenir una importància destacable a l’Alt Urgell fins a principis de la dècada dels 60, quan degut al canvi de vocació productiva cap a la ramaderia (vaqui de llet) va abandonar-se en la majoria d’explotacions.

(3)

La pomera presenta, en general, una mala adaptació a climes secs i càlids, que es tradueix en una manca de fermesa i de color per les condicions d’estres en què es troba la planta. La producció de fruita a escala comercial en zones de muntanya (600-1.100 m.) o de mitja muntanya (400-700 m.) es va desenvolupar a diferents països de la Unió Europea ara fa més de 60 anys, com és el cas a França (Limousin) o més de 150 anys al Sudtyrol (Val Venosta, Itàlia) quan la poma s’exportava a Rússia.

Actualment, tan a Itàlia com a França, (dos dels països més importants en la producció de poma de la Unió Europea) mes del 60% de la poma ‘Golden’ es produeix en aquestes zones, on s’obté uns elevats nivells de qualitat que no es poden assolir en zones de la plana. Aquesta qualitat implica un valor afegit als preus obtinguts pels productors graciés a una excel·lent organització comercial i de marketing. És en aquestes àrees on la poma adquireix una qualitat diferenciada, especialment pel que fa referència a la fermesa i a la coloració dels fruits, dos atributs molt valorats pels consumidors. En aquestes zones fresques la planta no pateix l’estrès degut a temperatures elevades i pot dirigir part dels fotoassimilats cap a rutes metabòliques secundàries, com són les que donen lloc als compostos aromàtics. Com a limitació en aquestes zones cal assenyalar una estació vegetativa més curta i un major risc de gelades primaverals, cosa que disminueix el potencial productiu respecte a zones de la plana, però, a canvi, incrementa la qualitat. Altres cultius fruiters han estat també tradicionals a les zones de muntanya, destacant la perera. Igual que en el cas de la pomera es tracta de varietats autòctones ben adaptades a les condicions geogràfiques d’aquestes zones. Amb un interès molt més reduït, i de forma ocasional, s’han recol·lectat també diferents petits fruits, principalment gerds i groselles. En un altra vessant, el conreu de plantes aromàtiques i medicinals ha estat realitzat a petita escala en diferents indrets i, juntament amb els fruiters, poden tenir interès com a cultius complementaris de la activitat agrària, i més

(4)

Albert Gurri. Cap de Comunicació IRTA.

En l’àmbit de la producció agrària, la producció de fruita podria ser una alternativa de cara al futur, però requereix una contrastació prèvia des del punt de vista de comportament agronòmic i de qualitat dels fruits. D’aquí la raó d’aquest projecte.

(5)

Conreus de pomers i perers

L’espècie majoritària a avaluar serà la pomera i, per això, la ubicació prevista és en l’Alta Ribagorça, donat que l’efecte altitud és el que confereix unes característiques qualitatives diferencials respecte a altres zones de mitja muntanya o de plana.

En la pomera es contemplen dos actuacions:

• Avaluació de varietats comercials de poma ja conreades en

zones de muntanya d’altres països i que es considerin de més interès.

• Recopilació i avaluació de varietats autòctones actualment

existents a la zona on es desenvolupa el projecte pilot.

En perera, com a espècie secundaria, es contemplen també dos actuacions:

• Avaluació de 2 varietats comercials de pera amb interès

potencial per la qualitat del fruit i acceptació pel consumidor.

• Recopilació i avaluació de varietats autòctones actualment

existents a la zona on es desenvolupa el projecte pilot.

El cirerer per la seva floració precoç i per l’alt risc de cracking degut a pluges primaverals es considera que és una espècie que no té interès com a alternativa productiva.

Dins de la mateixa parcel·la experimental també es preveu introduir i avaluar diferents plantes aromàtiques i ornamentals sota la direcció tècnica del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya, així com petits fruits (gerds, groselles, etc.).

L’IRTA té una llarga experiència en l’avaluació de noves varietats de pomera i perera, donat que al 1994 va implementar a Catalunya un programa d’introducció i avaluació de material vegetal (portaempelts i varietats) que s’ha desenvolupat ininterrumpidament fins l’actualitat

(6)

Albert Gurri. Cap de Comunicació IRTA.

productores de poma de Catalunya (Lleida i Girona) caracteritzades per estar situades en zones de plana i caloroses. Per tant, es disposa d’informació contrastada (característiques agronòmiques i de qualitat dels fruits) de més de 250 noves varietats de pomera i més de 80 de perera, moltes de les quals es cultiven a escala comercial. Tot i això no es disposa de cap referència del comportament agronòmic i qualitatiu de varietats de poma en zones de muntanya de Catalunya i l’extrapolació de resultats no és possible donada la gran diferència tan de clima (més frescos en àrees de muntanya) com de sòl (pH neutre i majors continguts de matèria orgànica en zones de muntanya).

L’ADRR

El juliol de 2007 es va constituir la “Associación para el Desarrollo de la Ribagorza Románica” (ADRR) formada per 14 ajuntaments de la Ribagorça catalana i aragonesa amb la voluntat de gestionar un Projecte pilot de desenvolupament rural dotat econòmicament pel MARM en els pressupostos de l’Estat per al 2008. La quantitat de finançament disponible és de 25 milions d’euros a aplicar de forma anual des de 2008 fins 2012 (ambdós inclusius), el que suposa un disponibilitat anual de 5 milions, dels quals al voltant del 30% es destinaran a activitats relacionades amb la agricultura. Dins d’aquesta quantitat es preveu que una part es destini a l’estudi d’activitats productives complementàries a la ramaderia.

L’ADRR vol contribuir al desenvolupament rural sostenible de la zona afectada, mitjançant l’aplicació de mesures i actuacions que contribueixin a frenar el procés de despoblació i mantenir l’activitat econòmica, per augmentar el grau de benestar de la població. Per tal d’aconseguir aquest objectiu es contempla estudiar la viabilitat que poden tenir produccions agrícoles complementaries a les actualment realitzades. Un cop comprovada la seva viabilitat podran realitzar-se actuacions encaminades a la seva aplicació i desenvolupament a escala comercial.

(7)

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :