• No se han encontrado resultados

Unitat Didactica - Els Animals CORREGIDA

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Unitat Didactica - Els Animals CORREGIDA"

Copied!
41
0
0

Texto completo

(1)

0 0

UNIT T DIDÀCTIC

UNIT T DIDÀCTIC

Els animals

Els animals

Taller Multidisciplinari: Coneixement de si mateix i autonomia personal

Taller Multidisciplinari: Coneixement de si mateix i autonomia personal

3er T

3er T

Andrea García López

Andrea García López

Verónica Martínez Lajara

Verónica Martínez Lajara

Marta Molina Guijarro

Marta Molina Guijarro

María Mondéjar Cabrera

María Mondéjar Cabrera

Sara Tomás Mínguez

Sara Tomás Mínguez

(2)

1

1

ÍNDEX

ÍNDEX

1. JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA 1. JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA 2. CARACTERÍSTIQUES DEL CURS

2. CARACTERÍSTIQUES DEL CURS 3. OBJECTIUS

3. OBJECTIUS

3.1. Objectius de cicle 3.1. Objectius de cicle 3.2. Objectius específics

3.2. Objectius específics d’àread’àrea 4. CONTINGUTS EDUCATIUS 4. CONTINGUTS EDUCATIUS 4.1. Conceptuals 4.1. Conceptuals 4.2. Procedimentals 4.2. Procedimentals 4.3. Actitudinals 4.3. Actitudinals 5. METODOLOGIA 5. METODOLOGIA 6. COMPETÈNCIES BÀSIQUES 6. COMPETÈNCIES BÀSIQUES 7. TEMPORALITZACIÓ 7. TEMPORALITZACIÓ 8. TEMES TRANSVERSALS 8. TEMES TRANSVERSALS 9. ACTIVIDADES 9. ACTIVIDADES 9.1. RUTINES 9.1. RUTINES

99.2. ACTIVITATS D’INTRODUCCIÓ –.2. ACTIVITATS D’INTRODUCCIÓ – MOTIVACIÓ I DE MOTIVACIÓ I DE CONEIXEMENTS PREVIS.

CONEIXEMENTS PREVIS. 9.3. ACTIVITATS DE

9.3. ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMENTDESENVOLUPAMENT 9.4. ACTIVITATS DE REFORÇ 9.4. ACTIVITATS DE REFORÇ 10. ADAPTACIÓ NEE 10. ADAPTACIÓ NEE 11. AVALUACIÓ 11. AVALUACIÓ 12. ANNEXES 12. ANNEXES 13.

(3)

2

2

JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

Per començar, dir que hem elegit enfocar

Per començar, dir que hem elegit enfocar aquesta unitat didàctica a nensaquesta unitat didàctica a nens de dos anys d’

de dos anys d’edat perquè ens pareix molt interessant la forma de treballar ambedat perquè ens pareix molt interessant la forma de treballar amb els xiquets del primer cicle d'educació infantil. A vegades no donem importància els xiquets del primer cicle d'educació infantil. A vegades no donem importància a aquesta etapa educativa i considerem que no tindríem possibilitats de treball a aquesta etapa educativa i considerem que no tindríem possibilitats de treball amb ells, però amb aquesta unitat didàctica volem demostrar que es poden amb ells, però amb aquesta unitat didàctica volem demostrar que es poden tindre gran quantitat d'activitats interessants per a treballar amb ells i que tindre gran quantitat d'activitats interessants per a treballar amb ells i que realment es tracta d'una etapa molt

realment es tracta d'una etapa molt bonica i amb moltes possibilitats.bonica i amb moltes possibilitats.

Com que ens trobem a l'aula de 2 a 3 anys de l'escola, els nostres Com que ens trobem a l'aula de 2 a 3 anys de l'escola, els nostres xiquets tenen una capacitat d'atenció reduïda que posteriorment aniran xiquets tenen una capacitat d'atenció reduïda que posteriorment aniran ampliant, però en aquest moment necessiten activitats que suposen una ampliant, però en aquest moment necessiten activitats que suposen una dificultat que siga adequada per a ells. Per tant, hem elegit aquest tema perquè dificultat que siga adequada per a ells. Per tant, hem elegit aquest tema perquè suposa aspectes senz

suposa aspectes senzills per a ells ills per a ells i adaptats a la seua edat.i adaptats a la seua edat.  A

 A més més inclou inclou aspectes amb aspectes amb els els quals quals els els xiquets xiquets es es trobaran trobaran al al llarg llarg dede tota la seua etapa d'infantil, aspectes que tractaran a l'aula i que despertaran el tota la seua etapa d'infantil, aspectes que tractaran a l'aula i que despertaran el interès dels menuts. D'altra banda aquest tema ens dóna la possibilitat interès dels menuts. D'altra banda aquest tema ens dóna la possibilitat d'augmentar els coneixements amb recursos que suposen la eixida fora de d'augmentar els coneixements amb recursos que suposen la eixida fora de l'aula perquè al viure en un poble menut la majoria es troben en contacte l'aula perquè al viure en un poble menut la majoria es troben en contacte quotidià amb els animals domèstics.

quotidià amb els animals domèstics.

Per tant, esperem que aquesta unitat didàctica siga una eina de treball Per tant, esperem que aquesta unitat didàctica siga una eina de treball molt útil per als

molt útil per als menuts i que els ajude a millorar menuts i que els ajude a millorar la seua capacitat d'atenció i dela seua capacitat d'atenció i de coneixement de si mateix, sense oblidar la millora de la seua autonomia coneixement de si mateix, sense oblidar la millora de la seua autonomia personal.

(4)

3

3

CARACTERÍSTIQUES DEL CURS

CARACTERÍSTIQUES DEL CURS

La nostra unitat didàctica es realitza en el CEIP Sant Francesc de Borja La nostra unitat didàctica es realitza en el CEIP Sant Francesc de Borja de Llombai. Aquest comprè

de Llombai. Aquest comprèn 2 classes de primer cicle d’educació infantil:n 2 classes de primer cicle d’educació infantil: alumnes de 1-2 anys i

alumnes de 1-2 anys i alumnes de 2-3 anys. Nosaltres alumnes de 2-3 anys. Nosaltres centrem aquesta unitat acentrem aquesta unitat a l’aula de 2

l’aula de 2-3 anys.-3 anys.

La classe està composta per 11 alumnes, 6 xiquetes i 5 xiqu

La classe està composta per 11 alumnes, 6 xiquetes i 5 xiqu ets un d’ellsets un d’ells amb un retràs maduratiu que afecta al to muscular de les cames. El xiquet pot amb un retràs maduratiu que afecta al to muscular de les cames. El xiquet pot

menejar-menejar-se per l’espai però no potse per l’espai però no pot caminar sense ajuda.caminar sense ajuda.

Per explicar les característiques generals dels xiquets i

Per explicar les característiques generals dels xiquets i xiquetes de dos axiquetes de dos a tres anys, ho hem dividit en cinc blocs:

tres anys, ho hem dividit en cinc blocs: 1) Postures

1) Postures

No té dificultat per a mantindre

No té dificultat per a mantindre’’s tombat, assentat, a gates, en gatzonetas tombat, assentat, a gates, en gatzoneta i de peu. El més característic és la possibilitat de mantenir-se bé de gatzoneta; i de peu. El més característic és la possibilitat de mantenir-se bé de gatzoneta; acatxant-se i alçant-se sense cap dificultat. En aquest període

acatxant-se i alçant-se sense cap dificultat. En aquest període d’d’edat començaedat comença als bots amb dos peus i cap als tres anys amb un soles, demostrant un bon als bots amb dos peus i cap als tres anys amb un soles, demostrant un bon equilibri. Puja i baixa escales alternant els dos peus. Al voltant dels dos anys i equilibri. Puja i baixa escales alternant els dos peus. Al voltant dels dos anys i mig pot caminar de puntelles.

mig pot caminar de puntelles. 2) Mans

2) Mans

Utilitza les tisores, sap enfilar boles en una corda. Utilitza millor la punta Utilitza les tisores, sap enfilar boles en una corda. Utilitza millor la punta dels dits. El desenvolupament motor li permet diferenciar entre les principals dels dits. El desenvolupament motor li permet diferenciar entre les principals parts del cos, iniciant la diferenciació entre ell i el món exterior. A aquesta edat parts del cos, iniciant la diferenciació entre ell i el món exterior. A aquesta edat queda establerta la dominació lateral.

queda establerta la dominació lateral. 3) Llenguatge

3) Llenguatge

El més característic del llenguatge és la ràpida adquisició de vocabulari, El més característic del llenguatge és la ràpida adquisició de vocabulari,  ja

 ja que que durant durant els els dos dos i i tres tres anys el anys el xiquet/a xiquet/a pot pot arribar arribar a a manejar manejar entre entre 1000 1000 ii 2000 paraules, tenint gran importància el mitjà i l’estimulació rebuda. Als dos 2000 paraules, tenint gran importància el mitjà i l’estimulació rebuda. Als dos

(5)

4

4

anys els xiquet/a utilitza noms, verbs en infinitiu, alguns adjectius i alguns anys els xiquet/a utilitza noms, verbs en infinitiu, alguns adjectius i alguns pronoms “jo, tu i meu”

pronoms “jo, tu i meu” 4) Socialització

4) Socialització

L’alumne de dos anys s’està independitzant, però necessita encara prou L’alumne de dos anys s’està independitzant, però necessita encara prou vigilància i ajuda mentre que a partir dels tres anys es pot observar una major vigilància i ajuda mentre que a partir dels tres anys es pot observar una major independència, no té tant d’a

independència, no té tant d’afecció al pare i la mare. Durant aquest any es potfecció al pare i la mare. Durant aquest any es pot observar com s’estableixen relacions més socials amb els de la seua mateixa observar com s’estableixen relacions més socials amb els de la seua mateixa edat, aprendrà a jugar esperant al seu torn; açò vol dir que els jocs col·lectius li edat, aprendrà a jugar esperant al seu torn; açò vol dir que els jocs col·lectius li comencen a

comencen a agradar, i encara que no li agrade es capaç d’esperar el seu tornagradar, i encara que no li agrade es capaç d’esperar el seu torn per un joguet que ell vol utilitzar. Al

per un joguet que ell vol utilitzar. Al començament d’aquestacomençament d’aquesta any li agrada fer any li agrada fer coses sol, sense ajuda i més avant pot acceptar certa ajuda dels demés. coses sol, sense ajuda i més avant pot acceptar certa ajuda dels demés. Durant aquest any anirà comprenent el sentit del que es pot i no es pot fer.

Durant aquest any anirà comprenent el sentit del que es pot i no es pot fer. 5) Cognició

5) Cognició

 Als

 Als dos dos anys anys començacomença les preguntes de tipus “Què és açò?”les preguntes de tipus “Què és açò?” . A nivell. A nivell intel·lectual ens mostra la curiositat de conèixer el seu entorn. Als tres anys intel·lectual ens mostra la curiositat de conèixer el seu entorn. Als tres anys mostrarà una necessitat de saber per a què serveixen les coses. Li agrada molt mostrarà una necessitat de saber per a què serveixen les coses. Li agrada molt imitar el que fan els adults, els observa i finalment repeteix el que estan fent. imitar el que fan els adults, els observa i finalment repeteix el que estan fent.

(6)

5 5

OBJECTIUS

OBJECTIUS

Objectius de cicle Objectius de cicle

Basant-nos amb els objectius generals de cicle del Decret 37/2008, de Basant-nos amb els objectius generals de cicle del Decret 37/2008, de 28 de Març, per el qual

28 de Març, per el qual s’estableixens’estableixen els continguts educatius del primer cicle els continguts educatius del primer cicle d’Educació Infantil de la Comunitat Valenciana

d’Educació Infantil de la Comunitat Valenciana, hem escollit els següents, hem escollit els següents objectius generals perquè es centren en els aspectes que volem treballar dels objectius generals perquè es centren en els aspectes que volem treballar dels xiquets en aquesta unitat.

xiquets en aquesta unitat. -

- Conèixer el seu cConèixer el seu cos segmentàriament os segmentàriament i globalment, les si globalment, les seueseues possibilitats i limitacions motrius.

possibilitats i limitacions motrius. -

- Conèixer Conèixer les carales característiques cterístiques externes del externes del propi cos propi cos i descobrir i descobrir lesles possibilitats d’acció.

possibilitats d’acció. -

- Desenrotllar, a Desenrotllar, a través detravés dels distints ls distints tipus dtipus de joc, e joc, els asels aspectes cpectes cognitiu,ognitiu, sensoriomotriu, lingüístic i afectiu.

sensoriomotriu, lingüístic i afectiu. Objectius específics

Objectius específicsd’àread’àrea

 Aquestos

 Aquestos objectius objectius els els hem hem elaborat elaborat partint partint del del que que volem volem treballar treballar enen aquesta unitat. Hem tingut en compte les necessitats i possibilitats de cada aquesta unitat. Hem tingut en compte les necessitats i possibilitats de cada xiquet i xiqueta en quant a

xiquet i xiqueta en quant a l’l’acció, moviment, manipulació, hàbits, etc.acció, moviment, manipulació, hàbits, etc. -

- Ser caSer capaç paç de realitzde realitzar el ar el moviment moviment invers invers de rotacde rotació amb ió amb les les mans mans per aper a fer boles.

fer boles. -

- Reconèixer Reconèixer els els principals principals animals animals de de la gla granja ranja i i de de la sla selva.elva. -- Ser capaç d’esclafar material mal·leable.Ser capaç d’esclafar material mal·leable.

- Identificar

- Identificar les diferents emocions d’ules diferents emocions d’u mateix i dels demés mateix i dels demés -

- Identificar Identificar i i reconèixer reconèixer les les principals principals parts parts de de la la cara cara i i del del coscos -

- Imitar Imitar postures.postures. -

- Ser Ser capaç capaç de de realitzar realitzar moviments moviments segmentaris segmentaris de de cames cames i i braços.braços. --  Aplicar hàbits d’higiene en les  Aplicar hàbits d’higiene en les mans i cara.mans i cara.

-

- Treballar Treballar el el traç traç lineallineal

(7)

6

6

CONTINGUTS EDUCATIUS

CONTINGUTS EDUCATIUS

En aquest punt de la unitat didàctica proposem els continguts que En aquest punt de la unitat didàctica proposem els continguts que corresponen a

corresponen a d’aquesta, sempre tenint en compte l’d’aquesta, sempre tenint en compte l’edat dels xiquets i lesedat dels xiquets i les capacitats que aquestos tenen. Com que està dirigida a xiquets d

capacitats que aquestos tenen. Com que està dirigida a xiquets d ’’edatsedats compreses entre 2 i 3

compreses entre 2 i 3 anys proposem aquells que siguen factibles i adequats.anys proposem aquells que siguen factibles i adequats.  Aquestos

 Aquestos continguts continguts es es troben troben exposats exposats amb amb una una classificació classificació ii subdivisió ordenada per tal que siga mes fàcil la comprensió i ordenació dels subdivisió ordenada per tal que siga mes fàcil la comprensió i ordenació dels mateixos. En un primer moment ens trobem la classificació per tipus, següent mateixos. En un primer moment ens trobem la classificació per tipus, següent conceptuals, procedimentals i per últim actitudinals. Com a subdivisió els conceptuals, procedimentals i per últim actitudinals. Com a subdivisió els trobem situats als distints blocs que pertanyen. Com que en el primer cicle trobem situats als distints blocs que pertanyen. Com que en el primer cicle d’educació infantil l'àrea de identitat i autonomia perso

d’educació infantil l'àrea de identitat i autonomia perso nal té una grannal té una gran importància, a la unitat podrem trobar una gran quantitat de continguts que importància, a la unitat podrem trobar una gran quantitat de continguts que pertanyen a d'aquesta. Tot i que s'inclouen una gran quantitat, molts d'aquests pertanyen a d'aquesta. Tot i que s'inclouen una gran quantitat, molts d'aquests els xiquets ja els tenen assolits i com que cada xiquet té un desenvolupament els xiquets ja els tenen assolits i com que cada xiquet té un desenvolupament distint hem de tindre en compte que no tots poden aconseguir assimilar tots els distint hem de tindre en compte que no tots poden aconseguir assimilar tots els continguts. Per últim, incloure que molts dels continguts que presentem es continguts. Per últim, incloure que molts dels continguts que presentem es poden incloure en el desenvolupament del xiquets mitjançant activitats poden incloure en el desenvolupament del xiquets mitjançant activitats quotidianes o rutines diàries.

quotidianes o rutines diàries.

Conceptuals

Conceptuals

Bloc 1: El cos i la pròpia imatge Bloc 1: El cos i la pròpia imatge

-

- Coneixement Coneixement global global del del propi propi cos cos i i la la seua seua imatge.imatge. -

- Necessitats Necessitats bàsiques bàsiques del del cos cos (fam, (fam, fatiga, fatiga, picor, picor, dolor, dolor, etc..).etc..). -

- Els Els propis propis sentiments sentiments i i emocions: emocions: trist, trist, alegre, alegre, enfadat enfadat i i content.content. Bloc 2: Joc i moviment

Bloc 2: Joc i moviment -

- Postures Postures del del cos cos i i moviments moviments en en el el espai espai el el temps.temps. -

(8)

7

7

Bloc 3: L'activitat i la vida quotidiana Bloc 3: L'activitat i la vida quotidiana

-

- Les distintes Les distintes activitats de activitats de la vida qla vida quotidiana, de uotidiana, de joc, domèstiques,joc, domèstiques, compliment de rutines, resolució de

compliment de rutines, resolució de tasques i els seus requeriments.tasques i els seus requeriments. -

- Normes eNormes elements lements de rde relació i elació i de convde convivència: ivència: sonar-se el sonar-se el nas, nas, tapar-se latapar-se la boca per a tossir, etc..

boca per a tossir, etc..

Bloc 4: L’atenció personal i la salut Bloc 4: L’atenció personal i la salut

-

- Alimentació Alimentació i i hàbits hàbits d'alimentació.d'alimentació. -

- Higiene Higiene i i neteja neteja personalpersonal Procedimentals

Procedimentals

Bloc 1: El cos i la pr

Bloc 1: El cos i la pròpia imatgeòpia imatge -

- Exploració Exploració i identificaci identificació de ió de les cles característiques aracterístiques del prodel propi cospi cos, tant , tant globalglobal com segmentari i dels altres.

com segmentari i dels altres. -

- Manifestació Manifestació i i regulació regulació de de les les necessitats necessitats bàsiques bàsiques en en situacions situacions habitualshabituals i quotidianes.

i quotidianes. -

- Utilització dUtilització de les e les possibilitats expossibilitats expressives del pressives del propi cos propi cos en les en les activitatsactivitats espontànies (gest, moviment, postures corpo

espontànies (gest, moviment, postures corporals, etc...) i en el rals, etc...) i en el joc simbòlic.joc simbòlic. -

- Manifestació Manifestació e inice inici de i de la regla regulació ulació de sende sentiments, emoctiments, emocions, ions, vivències,vivències, preferències i interessos.

preferències i interessos. Bloc 2: Joc i moviment

Bloc 2: Joc i moviment -

- Exploració de Exploració de les possibilitats i les possibilitats i limitacions motrius limitacions motrius del propi del propi cos encos en situacions lúdiques i de la vida

situacions lúdiques i de la vida quotidiana.quotidiana. -

- Adaptació dels Adaptació dels ritmes biològics ritmes biològics propis a les propis a les seqüències de seqüències de la vidala vida quotidiana.

quotidiana. -

- Coordinació Coordinació i ci control control corporal eorporal en les n les activitats activitats que que impliquen impliquen el el movimentsmoviments global i la adquisició progressiva de les habilitats motrius noves, en les global i la adquisició progressiva de les habilitats motrius noves, en les accions de la vida quotidiana.

(9)

8

8

-

- Utilització Utilització correcta correcta dels dels utensilis utensilis d'escriure.d'escriure. Bloc 3: L'activitat i la

Bloc 3: L'activitat i la vida quotidianavida quotidiana -

- Inici de Inici de regulació del regulació del propi comportapropi comportament en ment en situacions dsituacions de joc, e joc, rutinesrutines diàries, tasques

diàries, tasques -

- Planificació Planificació de la de la acció, aacció, amb ajuda mb ajuda d'un add'un adult, per ult, per a resoldre a resoldre una tascuna tascaa senzilla i la constatació dels seus efectes

senzilla i la constatació dels seus efectes -

- Inici Inici de de col·col·laboració laboració i ai ajuda juda ambamb els iguals i l’adult, demanant ambels iguals i l’adult, demanant amb confiança la ajuda que necessiten.

confiança la ajuda que necessiten. -

- Imitació Imitació dels dels models models coneguts coneguts quan quan aquest aquest es es troben troben presents.presents. -

- Iniciació a Iniciació a la regula regulació plació progressiva rogressiva del propi del propi comportament comportament en la en la expressióexpressió i manifestació de sentiments, emocions, preferències i interessos: i manifestació de sentiments, emocions, preferències i interessos: demanant, donant. preguntat, explicant...

demanant, donant. preguntat, explicant... Bloc 4: L’atenció personal i la salut

Bloc 4: L’atenció personal i la salut -

- Cura i Cura i neteja de neteja de les disles distintes parts tintes parts del codel cos amb s amb ajuda ajuda del addel adult i ult i realitzaciórealització progressivament autònoma d'alguns hàbits elementals de higiene corporal. progressivament autònoma d'alguns hàbits elementals de higiene corporal. -

- Col·laboCol·laboració i ració i contribució contribució al manteal manteniment dniment de la e la neteja dneteja del entorns el entorns en qen queue es desenvolupament les activitats quotidianes.

es desenvolupament les activitats quotidianes. -

- Col·laboCol·laboració acració activa en tiva en les acles accions relaccions relacionades ionades amb eamb els hàbits ls hàbits d'higiened'higiene de mans i cara.

de mans i cara. Actitudinals

Actitudinals

Bloc 1: El cos i la pròpia imatge Bloc 1: El cos i la pròpia imatge

-

- Acceptació i Acceptació i valoració positiva valoració positiva de la pròpia de la pròpia identitat, de leidentitat, de les seuess seues possibilitats i limitacions.

possibilitats i limitacions. -

- Confiança Confiança en les en les seues seues possibilitats i possibilitats i en la en la seua caseua capacitat per pacitat per a realitzaa realitzarr tasques i conductes que es troben al

(10)

9

9

-

- Acceptació Acceptació de de les les diferencies, diferencies, de la de la identitat identitat i ci característiques aracterístiques dels dels demes,demes, evitant les discriminacions.

evitant les discriminacions. Bloc 2: Joc i moviment

Bloc 2: Joc i moviment

-- Gust per l’exercici físic i el risc controlat.Gust per l’exercici físic i el risc controlat.

-- Valoració de les possibilitats que s’adquiriValoració de les possibilitats que s’adquirisquen amb la millora en lasquen amb la millora en la precisió dels moviments.

precisió dels moviments. -

- Acceptació Acceptació de les de les regles qregles que regeue regeixen els ixen els jocs físics jocs físics i ajust i ajust a cea certes normertes normess bàsiques.

bàsiques. -

- Actitud Actitud de de ajuda ajuda i i col·lcol·laboració aboració amb amb els els companys.companys. Bloc 3: L'activitat i la vida quotidiana

Bloc 3: L'activitat i la vida quotidiana -

- Iniciativa Iniciativa i autonomia i autonomia progressiva progressiva en les en les tasques diàriestasques diàries, en , en els jocs els jocs i en i en lala resolució de xiquets problemes de la vida

resolució de xiquets problemes de la vida quotidiana.quotidiana. -

- Acceptació Acceptació de les de les possibilitats possibilitats i limitacions i limitacions pròpies en pròpies en la vla valoració de aloració de lesles tasques.

tasques.

Bloc 4: l’atenció personal i la salut Bloc 4: l’atenció personal i la salut

-

- Gust per eGust per estar net i star net i per desenvper desenvolupar les olupar les activitats en activitats en entorns nets entorns nets ii ordenats.

ordenats. -

- Acceptació d'algAcceptació d'algunes normes unes normes de compde comportament establertes ortament establertes durant eldurant el moment de menjar, descans i la higiene.

moment de menjar, descans i la higiene. -

- Interès per Interès per buscar ajbuscar ajuda i prouda i protecció de tecció de familiars i adfamiliars i adults propers ults propers enen situacions d'higiene i infermetat i

(11)

10

10

METODOLOGIA

METODOLOGIA

 A l’hora de

 A l’hora de dur dur a terme la nostra pràctica docent com a mestres d’infantila terme la nostra pràctica docent com a mestres d’infantil ens basem en els següents principis metodològics. Els aprenentatges, per a ens basem en els següents principis metodològics. Els aprenentatges, per a que impliquen un vertader desenvolupament, han de construir-se com a que impliquen un vertader desenvolupament, han de construir-se com a aprenentatges significatius. Per a això, sempre:

aprenentatges significatius. Per a això, sempre:

o

o Partim de Partim de les necles necessitats, interesessitats, interessos i sos i característiques característiques dels alumnedels alumnes pers per

a assegurar la motivació i implicació en el seu aprenentatge i tindrem en a assegurar la motivació i implicació en el seu aprenentatge i tindrem en compte els seus coneixements previs.

compte els seus coneixements previs.

o

o Creem situacions on donem possibilitats d’experimentar amb novesCreem situacions on donem possibilitats d’experimentar amb noves

vivències i reorganitzar el seus esquemes cognitius i plantegem vivències i reorganitzar el seus esquemes cognitius i plantegem activitats.

activitats.

o

o Considerem l’error dins del procés de cerca de solucions, mai com unConsiderem l’error dins del procés de cerca de solucions, mai com un

fracàs personal. fracàs personal.

En tota situació d’aprenentatge tenim en comp

En tota situació d’aprenentatge tenim en comp te la resposta i implicacióte la resposta i implicació de l’alumne i de l’alumna

de l’alumne i de l’alumna en tota la seua persona: conceptual, procedimental ien tota la seua persona: conceptual, procedimental i actitudinal.

actitudinal.

Entenem que proposar una visió globalitzadora no suposa utilitzar Entenem que proposar una visió globalitzadora no suposa utilitzar sempre una metodologia única, sinó

sempre una metodologia única, sinó que totes (unitats didàctiques, projectes deque totes (unitats didàctiques, projectes de treball, tallers...) són

treball, tallers...) són valides segons les circumstancies, motivació, etc.valides segons les circumstancies, motivació, etc.

No hem de centrar l’aprenentatge dels xiquets sols en un aspecte, sinó No hem de centrar l’aprenentatge dels xiquets sols en un aspecte, sinó hem de

centrar-hem de centrar-lo en tots els aspectes; emocionals, en l’autonomia delslo en tots els aspectes; emocionals, en l’autonomia dels xiquets, en l’expressió d’emocions, e

xiquets, en l’expressió d’emocions, en el desenvolupament cognitiu i motor. An el desenvolupament cognitiu i motor. A través del joc, l’acció i l’experimentació

través del joc, l’acció i l’experimentació es descobreixen propietats, relacions i,es descobreixen propietats, relacions i, finalment, poden construir nous coneixements. En la nostra

finalment, poden construir nous coneixements. En la nostra aula estan presentsaula estan presents  jocs de moviment, tranquils i indiv

 jocs de moviment, tranquils i individuals o col·iduals o col·lectius.lectius.

Volem crear un ambient càlid, acollidor i segur que puga transmetre als Volem crear un ambient càlid, acollidor i segur que puga transmetre als nens i les nenes, a més de amb paraules, que és considerat com important, nens i les nenes, a més de amb paraules, que és considerat com important, vàlid, capaç d’enfrontar 

(12)

11

11

estratègies pròpies i proporcionades per l’escola. A més a més, cal que estratègies pròpies i proporcionades per l’escola. A més a més, cal que ensens encarreguem d’organitzar un ambient de confiança i seguretat, on els xiquets encarreguem d’organitzar un ambient de confiança i seguretat, on els xiquets tinguen la possibilitat de treballar i aprendre gaudint amb el que fan.

tinguen la possibilitat de treballar i aprendre gaudint amb el que fan.

Per tant, hem plantejat aquesta unitat des d’un punt de vista Per tant, hem plantejat aquesta unitat des d’un punt de vista constructivista, que pretenent aconsegui

constructivista, que pretenent aconseguir el principi d’activitat de l’alumne, és ar el principi d’activitat de l’alumne, és a dir, aprenent per mitjà de l’acció i amb un aprenentatge significatiu i partint dir, aprenent per mitjà de l’acció i amb un aprenentatge significatiu i partint sempre de la pròpia experiència, tenint en compte els seus coneixements sempre de la pròpia experiència, tenint en compte els seus coneixements previs. Adaptarem també l’espai i els materials perquè els n

previs. Adaptarem també l’espai i els materials perquè els n ens puguen jugarens puguen jugar sense complicacions, ja siga de manera dirigida o

sense complicacions, ja siga de manera dirigida o vivencial.vivencial.  A

 A més més a a més, més, tindrem tindrem en en compte compte que que la la programació programació sempre sempre seràserà flexible i que en moments crítics el contingut d’aquesta cal que

flexible i que en moments crítics el contingut d’aquesta cal que s’adapte a less’adapte a les circumstàncies.

(13)

12

12

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Podem dir que en la nostra unitat didàctica veiem clarament quatre de Podem dir que en la nostra unitat didàctica veiem clarament quatre de les huit competències bàsiques que es

les huit competències bàsiques que es presenten en educació infantil, les presenten en educació infantil, les qualsquals presentem a continuació.

presentem a continuació.

1.- Autonomia i iniciati

1.- Autonomia i iniciativa personalva personal

Es basa en el coneixement de si mateix que va construint el xiquet/a a Es basa en el coneixement de si mateix que va construint el xiquet/a a través de la seua interacció amb el medi, amb els seus iguals i amb els adults i través de la seua interacció amb el medi, amb els seus iguals i amb els adults i en la seua capacitat per a actuar per iniciativa pròpia.

en la seua capacitat per a actuar per iniciativa pròpia. 2.- Competència social i ciutadana.

2.- Competència social i ciutadana.

S'entén que la persona adquireix aquesta competència per mitjà del S'entén que la persona adquireix aquesta competència per mitjà del desenrotllament progressiu de les habilitats socials necessàries per a desenrotllament progressiu de les habilitats socials necessàries per a relacionar-se amb els altres, d'una forma equilibrada i satisfactòria, i

relacionar-se amb els altres, d'una forma equilibrada i satisfactòria, i nterioritzantnterioritzant les pautes de comportament social que regeixen la convivència i ajustant la les pautes de comportament social que regeixen la convivència i ajustant la seua conducta a elles.

seua conducta a elles.

3.- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

3.- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

Pretén que els alumnes amplien el seu coneixement sobre les persones, Pretén que els alumnes amplien el seu coneixement sobre les persones, els objectes i altres elements que conformen el món que els rodeja, els objectes i altres elements que conformen el món que els rodeja, desenrotllant les habilitats i destreses necess

desenrotllant les habilitats i destreses necessàries per a interpretar la realitat.àries per a interpretar la realitat. 4.- Competència per a aprendre a aprendre.

4.- Competència per a aprendre a aprendre.

L'adquisició d'esta, suposa una millora en la capacitat d'aprendre de L'adquisició d'esta, suposa una millora en la capacitat d'aprendre de forma autònoma ja que permet recolzar-se en aprenentatges i experiències forma autònoma ja que permet recolzar-se en aprenentatges i experiències anteriors a fi d'utilitzar i aplicar els nous coneixements i capacitats en diferents anteriors a fi d'utilitzar i aplicar els nous coneixements i capacitats en diferents contextos.

(14)

13

13

TEMPORALITZACIÓ

TEMPORALITZACIÓ

El temps que dedicarem a la unitat didàctica serà de dues setmanes, El temps que dedicarem a la unitat didàctica serà de dues setmanes, com que els xiquets encara són menuts utilitzarem la primera hora del matí per com que els xiquets encara són menuts utilitzarem la primera hora del matí per tal que les activitats es realitzen amb la major atenció per part dels menuts. tal que les activitats es realitzen amb la major atenció per part dels menuts. L’horari de l’aula de 2 a 3 anys es compon d’unes hores dedicades per a la L’horari de l’aula de 2 a 3 anys es compon d’unes hores dedicades per a la consolidació de les rutines i l

consolidació de les rutines i l’’afavoriment del seu propi afavoriment del seu propi desenvolupamendesenvolupament. Eixest. Eixes hores só

hores són per exemple, l’hora del pati, on aprofiten per a anar al bany den per exemple, l’hora del pati, on aprofiten per a anar al bany de manera autònoma, esmorzar i també jugar amb els seus companys. D’altra manera autònoma, esmorzar i també jugar amb els seus companys. D’altra banda trobem

banda trobem l’hora del dinar i després d’aquesl’hora del dinar i després d’aquesta de 13:00 a 15:00 el mometa de 13:00 a 15:00 el momentnt de dormir. Com que són encara molt xicotets es cansen després de tot el matí de dormir. Com que són encara molt xicotets es cansen després de tot el matí de treball i per això necessiten d’aquest espai de temps per descansa de treball i per això necessiten d’aquest espai de temps per descansa r r ii recuperar forces.

recuperar forces.

DILLUNS

DILLUNS DIMARTS DIMARTS DIMECRES DIMECRES DIJOUS DIJOUS DIVENDRESDIVENDRES 9:00

9:00 – – 10:00 10:00  Activitat UD  Activitat UD Activitat UD Activitat UD Activitat UD Activitat UD Activitat UD Activitat UD Activitat UDActivitat UD 10:00

10:00 – – 11:00 11:00 Pati Pati Pati Pati Pati Pati Pati Pati PatiPati 11:30

11:30 – – 12:00 12:00 personalpersonalNetejaNeteja personalpersonalNetejaNeteja personalpersonalNetejaNeteja personalpersonalNetejaNeteja personalpersonalNetejaNeteja 12:00

12:00 – – 13:00 13:00 Dinar Dinar Dinar Dinar Dinar Dinar Dinar Dinar DinarDinar 13:00

13:00 – – 15:00 15:00 Dormir Dormir Dormir Dormir Dormir Dormir Dormir Dormir DormirDormir 15.00

15.00 – – 16:00 16:00 RepassarRepassaractivitatactivitat RepassarRepassaractivitatactivitat RepassarRepassaractivitatactivitat RepassarRepassaractivitatactivitat RepassarRepassaractivitatactivitat 16:00

16:00 – – 17:00 17:00 Berenar iBerenar inetejaneteja personal personal Berenar i Berenar i neteja neteja personal personal Berenar i Berenar i neteja neteja personal personal Berenar i Berenar i neteja neteja personal personal Berenar i Berenar i neteja neteja personal personal

(15)

14

14

TEMES TRANSVERSALS

TEMES TRANSVERSALS

En aquesta unitat didàctica que tracta sobre els animals, també es En aquesta unitat didàctica que tracta sobre els animals, també es treballen els anomenats temes transversals. Estos comprenen continguts de treballen els anomenats temes transversals. Estos comprenen continguts de varies disciplines i es tracten de manera complementaria. Dins de la nostra varies disciplines i es tracten de manera complementaria. Dins de la nostra unitat didàctica treballarem tres dels

unitat didàctica treballarem tres dels nous temes transversals: l’educació vial,nous temes transversals: l’educació vial, l’educació ambiental, moral i cívica.

l’educació ambiental, moral i cívica.

Considerem que l’educació vial és un aprenentatge bàsic i necessari per Considerem que l’educació vial és un aprenentatge bàsic i necessari per a tots els xiquets i xiquetes. Des de ben menuts els alumnes tenen un contacte a tots els xiquets i xiquetes. Des de ben menuts els alumnes tenen un contacte diari amb els cotxes, els encreuaments, els semàfors... Tot allò forma part de la diari amb els cotxes, els encreuaments, els semàfors... Tot allò forma part de la seua vida quotidiana i es torna una necessitat conèixer el perills i les seua vida quotidiana i es torna una necessitat conèixer el perills i les responsabilitats, per tant és paper de la família i l’escola formar bons vianants. responsabilitats, per tant és paper de la família i l’escola formar bons vianants. Per la qual cosa este tema transversal es tractarà de manera senzilla amb una Per la qual cosa este tema transversal es tractarà de manera senzilla amb una eixida a la granja. Durant esta eixida en l’autobús que ens portarà a la granja, eixida a la granja. Durant esta eixida en l’autobús que ens portarà a la granja, se’ls anirà explicant als xiquets i xiquetes quan haurà d’eixir l’autobús si en verd se’ls anirà explicant als xiquets i xiquetes quan haurà d’eixir l’autobús si en verd o en roig, si n’hi ha que posar 

o en roig, si n’hi ha que posar -se els cinturons...-se els cinturons... L’

L’educació ambiental també es tracta en aquesta eixida a la granja, i aixíeducació ambiental també es tracta en aquesta eixida a la granja, i així els alumnes podran veure la necessitat de cuidar el medi ambient on viuen els els alumnes podran veure la necessitat de cuidar el medi ambient on viuen els animals i les plantes. A més a més es faran activitats a classe com el conte animals i les plantes. A més a més es faran activitats a classe com el conte anomenat

anomenat “Marieta grangera”“Marieta grangera”,, en el que es fomenta l’atencióen el que es fomenta l’atenció als animals i alals animals i al medi ambient.

medi ambient.

L’últim tema transversal que tractarem en aquesta unitat didàctica és el L’últim tema transversal que tractarem en aquesta unitat didàctica és el referent a la moral i al civisme. Es treballarà amb una activitat en la que hauran referent a la moral i al civisme. Es treballarà amb una activitat en la que hauran de demanar perdó a aquell xiquet o xiqueta que estiga molest amb ells per de demanar perdó a aquell xiquet o xiqueta que estiga molest amb ells per alguna cosa. Este exercici és molt útil en aquesta edat ja que tenen conflictes a alguna cosa. Este exercici és molt útil en aquesta edat ja que tenen conflictes a l’hora de jugar i compartir i gràcies a l’activitat, són capaços de ser conscients l’hora de jugar i compartir i gràcies a l’activitat, són capaços de ser conscients dels seus actes i deixar a

(16)

15 15

ACTIVITATS

ACTIVITATS

Rutines Rutines  A

 A l'aula l'aula de de 2 2 a a 3 3 anys anys tots tots els els dies dies es es treballen treballen una una sèrie sèrie de de rutines rutines ii altres aspectes que ajuden a millorar l'autonomia dels xiquets i ajudar perquè altres aspectes que ajuden a millorar l'autonomia dels xiquets i ajudar perquè es coneguen a ells mateix. Mitjançant

es coneguen a ells mateix. Mitjançant aquestes també els ajudarem a aquestes també els ajudarem a descobrirdescobrir aquelles cosses que són capaços de realitzar i ajudar a millorar aquells aquelles cosses que són capaços de realitzar i ajudar a millorar aquells aspectes

aspectes que se’ls faça difícil desenvolupar.que se’ls faça difícil desenvolupar.

Per començar els xiquets quan arriben a l'escola deuen dir bon dia a la Per començar els xiquets quan arriben a l'escola deuen dir bon dia a la mestra i deixar l'abric als penjadors que es troben situats al corredor fora de mestra i deixar l'abric als penjadors que es troben situats al corredor fora de l'aula. Tots els dies abans de començar l'activitat ens preguntarem com ens l'aula. Tots els dies abans de començar l'activitat ens preguntarem com ens trobem avui, què hem realitzat el dia anterior a casa o contarem alguna trobem avui, què hem realitzat el dia anterior a casa o contarem alguna anècdota que ens agrade.

anècdota que ens agrade.

D'altra banda els xiquets després de

menjar-D'altra banda els xiquets després de menjar-se l’esmorzar hauran dese l’esmorzar hauran de rentar-se les mans i així podran eixir al pati a jugar i quan anem al menjador rentar-se les mans i així podran eixir al pati a jugar i quan anem al menjador també hauran de rentar-se.

també hauran de rentar-se.

Posteriorment a l'hora de la siesta els xiquets tenen que adormir-se Posteriorment a l'hora de la siesta els xiquets tenen que adormir-se d'una forma autònoma i aprendre a no molestar als companys que volen d'una forma autònoma i aprendre a no molestar als companys que volen dormir. Aquest moment ens ajuda a les mestres a què els xiquets superen els dormir. Aquest moment ens ajuda a les mestres a què els xiquets superen els terrors nocturns que puguen tindre els xiquets i que poden afectar al seu dia a terrors nocturns que puguen tindre els xiquets i que poden afectar al seu dia a dia.

dia.

 Altre

 Altre punt punt important important és és la la neteja, neteja, els els moments moments en en els els quals quals els els xiquetsxiquets van sols al bany per a fer les seues necessitats. Aquests són després de dinar i van sols al bany per a fer les seues necessitats. Aquests són després de dinar i abans d’

abans d’anar-se'n a casa, no obstant els xiquets poden anar-hi al bany sempreanar-se'n a casa, no obstant els xiquets poden anar-hi al bany sempre que tinguen necessitat, però en aquests moments ajudem a què realitzen que tinguen necessitat, però en aquests moments ajudem a què realitzen aquesta activitat de manera autònoma. Amb la neteja ens assegurarem que aquesta activitat de manera autònoma. Amb la neteja ens assegurarem que desenvolupen el sentiment de cura i que es preocupen per la seua imatge i la desenvolupen el sentiment de cura i que es preocupen per la seua imatge i la neteja personal.

(17)

16

16

Activitats

Activitats d’introducció, motivació id’introducció, motivació i coneixements previsconeixements previs

Per a començar la unitat i determinar els coneixements previs dels Per a començar la unitat i determinar els coneixements previs dels xiquets sobre aquest tema realitzarem una activitat introductòria en la que xiquets sobre aquest tema realitzarem una activitat introductòria en la que crearem un ambient de motivació respecte a

crearem un ambient de motivació respecte a aquesta.aquesta.

En paper continu dividit en dos parts, farem un gran mural sobre el món En paper continu dividit en dos parts, farem un gran mural sobre el món animal. En un costat, pegarem fotos d’animals que vi

animal. En un costat, pegarem fotos d’animals que vi uen a la granja, i enuen a la granja, i en l’l’altrealtre animals que viuen a la selva o als boscos. Les fotos d’animals podem buscar  animals que viuen a la selva o als boscos. Les fotos d’animals podem buscar --les en revistes, demanar la col·laboració dels pares o dibuixar-los sobre el les en revistes, demanar la col·laboració dels pares o dibuixar-los sobre el paper. Quan aquest estiga acabat, comentarem el mural nomenant tots els paper. Quan aquest estiga acabat, comentarem el mural nomenant tots els animals. animals. Activitats de desenvolupament Activitats de desenvolupament Activitat 1 Activitat 1 Nom

Nom Fem arbres de plastilina!Fem arbres de plastilina! Material

Material Plastilina verda i plantilla d’un arbre (A4)Plastilina verda i plantilla d’un arbre (A4) Espai

Espai La classeLa classe

Desenvolupament de Desenvolupament de l’activitat

l’activitat

Fer boletes de plastilina amb les mans. Una vegada estiguin Fer boletes de plastilina amb les mans. Una vegada estiguin fetes, posar-les damunt del arbre i aixafar-les amb força fins fetes, posar-les damunt del arbre i aixafar-les amb força fins que es queden fixades al paper.

que es queden fixades al paper.

Objectius didàctics Objectius didàctics

-

- Ser Ser capaç capaç de de realitzar realitzar el mel moviment oviment invers invers de de rotació rotació ambamb les mans per a fer boles.

les mans per a fer boles.

-- Ser capaç d’esclafar material mal·leable.Ser capaç d’esclafar material mal·leable.

Continguts Continguts

-

- Les disLes distintes activtintes activitats de itats de la vida la vida quotidiana, quotidiana, de jocde joc,, domèstiques, compliment de rutines, resolució de tasques domèstiques, compliment de rutines, resolució de tasques i els seus

i els seus requeriments.requeriments. -

- Coordinació i Coordinació i control corpcontrol corporal en leoral en les activs activitats queitats que impliquen el moviments global i la adquisició progressiva impliquen el moviments global i la adquisició progressiva de les habilitats motrius noves, en les accions de la vida de les habilitats motrius noves, en les accions de la vida quotidiana.

(18)

17

17

-- Valoració de les possibilitats que s’adquiriValoració de les possibilitats que s’adquiri squen amb lasquen amb la millora en la precisió dels moviments.

millora en la precisió dels moviments.

Activitat 2

Activitat 2

Nom

Nom Els animals també tenen emocionsEls animals també tenen emocions Material

Material Expressió oralExpressió oral Espai

Espai La classeLa classe

Desenvolupament de Desenvolupament de l’activitat

l’activitat

Parlarem de les diferents emocions (trist, alegre, enfadat, Parlarem de les diferents emocions (trist, alegre, enfadat, content), i buscarem entre tots animals que expressen eixes content), i buscarem entre tots animals que expressen eixes emocions. Per exemple; el lleó sempre està enfadat

emocions. Per exemple; el lleó sempre està enfadat  – – el ase el ase esta trist

esta trist – – el mico esta molt alegre el mico esta molt alegre – – el cavall està content el cavall està content

Objectius didàctics Objectius didàctics

-

- Desenrotllar, a Desenrotllar, a través dels través dels distints tipus distints tipus de joc, de joc, elsels aspectes cognitiu, sensoriomotriu, lingüístic i afectiu.

aspectes cognitiu, sensoriomotriu, lingüístic i afectiu.

-- Identificar les diferents emocions d’u mateix i Identificar les diferents emocions d’u mateix i dels demésdels demés.. -

- Reconèixer Reconèixer els principals els principals animals danimals de la e la granja granja i de i de lala selva.

selva.

Continguts Continguts

-

- Els Els propis propis sentiments sentiments i i emocions: emocions: trist, aletrist, alegre, gre, enfadat enfadat ii content.

content. -

- Manifestació e Manifestació e inici de la inici de la regulació dregulació de sentiments,e sentiments, emocions, vivències, preferències i interessos.

(19)

18

18

Activitat 3

Activitat 3

Nom

Nom Marieta se’n va a l’AmazonaMarieta se’n va a l’Amazona

Material Material

Bosses de deixalles, disfresses: exploradora, careta d’elefant, Bosses de deixalles, disfresses: exploradora, careta d’elefant, indígena, troncs de fusta, paper d'arròs, ventilador, narració de indígena, troncs de fusta, paper d'arròs, ventilador, narració de la historia i ordinador.

la historia i ordinador.  A més necessitarem alg

 A més necessitarem algunes mestres auxiliars que ens unes mestres auxiliars que ens ajuden.ajuden. Espai

Espai La classeLa classe

Desenvolupament Desenvolupament de

de l’activitatl’activitat

Per a començar decorarem la classe amb la foguera i taparem Per a començar decorarem la classe amb la foguera i taparem les finestres per tal de tindre obscuritat. Cobrirem la taula amb les finestres per tal de tindre obscuritat. Cobrirem la taula amb les bosses de deixalles i deixarem allí l'ordinador. Situarem als les bosses de deixalles i deixarem allí l'ordinador. Situarem als xiquets a la porta de la classe i els direm que anem a realitzar xiquets a la porta de la classe i els direm que anem a realitzar un viatge molt llarg fins la selva amazònica. Seurem als xiquets un viatge molt llarg fins la selva amazònica. Seurem als xiquets al voltant de la nostra foguera i començarem a contar el conte al voltant de la nostra foguera i començarem a contar el conte de marieta a l'Amazona. Mentre contem el conte les nostres de marieta a l'Amazona. Mentre contem el conte les nostres auxiliars es trobaran a l'aula esperant que es nombre l'animal o auxiliars es trobaran a l'aula esperant que es nombre l'animal o l’indígena per aparèixer i mostrar 

l’indígena per aparèixer i mostrar -se als xiquets. També ens-se als xiquets. També ens ajudaran a mostrar als xiquets els distints animals que no ajudaran a mostrar als xiquets els distints animals que no necessiten disfressa.

necessiten disfressa.

Objectius didàctics Objectius didàctics

-

- Promoure Promoure el el coneixement coneixement de de altres altres cultures cultures i i formes formes de de vidavida -

- Millorar Millorar la la seua seua disposició disposició a a l'espail'espai -

- Millorar Millorar la la seua seua coordinaciócoordinació -

- Reconèixer Reconèixer els els principals principals animals animals de de la la granja granja i de i de la la selva.selva.

Continguts Continguts

-

- Els Els propis propis sentiments sentiments i i emocions: emocions: trist, trist, alegre, alegre, sorprès...sorprès... -

- Manifestació Manifestació e e inici inici de de la la regulació regulació de de sentimentssentiments -

(20)

19

19

Activitat 4

Activitat 4

Nom

Nom Marieta grangeraMarieta grangera Material

Material ConteConte “Marieta grangera”, edicions Tà“Marieta grangera”, edicions Tàndemndem Espai

Espai El pati, el gimnàs o la zona de l’assembleaEl pati, el gimnàs o la zona de l’assemblea

Desenvolupament de Desenvolupament de l’activitat

l’activitat

Seurem als xiquets en un cercle en terra i contarem el conte Seurem als xiquets en un cercle en terra i contarem el conte de Marieta la grangera, cada volta que ens trobem a una fulla de Marieta la grangera, cada volta que ens trobem a una fulla mostrarem la imatge del conte als xiquets i imitarem els mostrarem la imatge del conte als xiquets i imitarem els sorolls dels animals que trobem. A més realitzarem preguntes sorolls dels animals que trobem. A més realitzarem preguntes sobre els aspectes socials que creguem convenients. Per sobre els aspectes socials que creguem convenients. Per exemple: Nosaltres ens pentinem?, Qui ens pentina, la mare, exemple: Nosaltres ens pentinem?, Qui ens pentina, la mare, el pare o nosaltres?, Què mengem? i Què menja el el pare o nosaltres?, Què mengem? i Què menja el cavall?,etc.

cavall?,etc.

Objectius didàctics Objectius didàctics

-

- Millorar el Millorar el coneixement coneixement de la de la si mateix si mateix i de i de la pròpiala pròpia imatge

imatge -

- Millorar Millorar el el coneixement coneixement del del medi medi pròximpròxim -

- Millorar Millorar el el desenvolupament desenvolupament de de la la memòriamemòria -

- Reconèixer Reconèixer els principals els principals animals danimals de la e la granja granja i de i de lala selva.

selva.

Continguts

(21)

20

20

Activitat 5

Activitat 5

Nom

Nom Les siluetes dels animalsLes siluetes dels animals Material

Material Cartolines, retoladors i pintura de ditsCartolines, retoladors i pintura de dits Espai

Espai La classeLa classe

Desenvolupament de Desenvolupament de l’activitat

l’activitat

Prèviament a començar l’activitat, en cartolines on estan Prèviament a començar l’activitat, en cartolines on estan dibuixades grans siluetes d’animals treballats a classe, cada dibuixades grans siluetes d’animals treballats a classe, cada taula tindrà una cartolina amb una silueta i un xicotet bol amb taula tindrà una cartolina amb una silueta i un xicotet bol amb pintura de dits del color de l’animal. Per a introduir l’activitat pintura de dits del color de l’animal. Per a introduir l’activitat intentarem que els xiquets endevinen que animals són els intentarem que els xiquets endevinen que animals són els dibuixats i les explicarem que tenen que mullar el dit en la dibuixats i les explicarem que tenen que mullar el dit en la pintura i posar-ho en la cartolina sense eixir-se del contorn. El pintura i posar-ho en la cartolina sense eixir-se del contorn. El professor h

professor ha d’estar vigilant i aa d’estar vigilant i a judant a  judant a totes les totes les taules taules perquèperquè no pinten fora de la cartolina.

no pinten fora de la cartolina.

Objectius didàctics Objectius didàctics

-

- Conèixer Conèixer les caractles característiques erístiques externes externes del propi del propi cos icos i descobrir les possibilitats d’acció.

descobrir les possibilitats d’acció. -

- Ser Ser capaç capaç de de realitzar realitzar moviments moviments segmentaris segmentaris de de cames cames ii braços.

braços.

--  Aplicar hàbits d’higiene en les man Aplicar hàbits d’higiene en les mans i cara.s i cara. -

- Reconèixer Reconèixer els els principals principals animals animals de de la la granja granja i de i de la la selva.selva.

Continguts Continguts

-

- Coordinació i cCoordinació i control corporal ontrol corporal en les activen les activitats queitats que impliquen el moviments global i la adquisició progressiva impliquen el moviments global i la adquisició progressiva de les habilitats motrius noves, en les accions de la vida de les habilitats motrius noves, en les accions de la vida quotidiana.

quotidiana. -

- Inici Inici dede col·laboració i ajuda amb els iguals i l’adult,col·laboració i ajuda amb els iguals i l’adult, demanant amb confiança la ajuda que necessiten. demanant amb confiança la ajuda que necessiten.  Acceptació i

 Acceptació i valoració positiva de valoració positiva de la pròpia la pròpia identitat, de identitat, de lesles seues possibilitats i limitacions.

seues possibilitats i limitacions. -

- Iniciativa Iniciativa i i autonomia autonomia progressiva progressiva en en les les tasques tasques diàries,diàries, en els jocs i en la resolució de xiquets problemes de la vida en els jocs i en la resolució de xiquets problemes de la vida quotidiana.

(22)

21

21

Activitat 6

Activitat 6

Nom

Nom  A què fa gust la lluna? A què fa gust la lluna? Material

Material Conte “A que sap la lluna?”Conte “A que sap la lluna?” Espai

Espai La classeLa classe

Desenvolupament de Desenvolupament de l’activitat

l’activitat

Presentar el conte al xiquets anomenar el títol i

Presentar el conte al xiquets anomenar el títol i preguntar: “Dpreguntar: “Dee què

què pot tractar el conte?” i donar algunespot tractar el conte?” i donar algunes idees relacionades idees relacionades amb la història. Una vegada hem contat el conte mostrant les amb la història. Una vegada hem contat el conte mostrant les imatges farem unes preguntes relacionades amb els animals imatges farem unes preguntes relacionades amb els animals que hi apareixen en el conte: “Què

que hi apareixen en el conte: “Què  fan aquests personatges fan aquests personatges durant el conte...

durant el conte...””

Objectius didàctics Objectius didàctics

-

- Desenrotllar, a Desenrotllar, a través dels través dels distints tipus distints tipus de joc, de joc, elsels aspectes cognitiu, sensoriomotriu, lingüístic i afectiu.

aspectes cognitiu, sensoriomotriu, lingüístic i afectiu.

-- Identificar les diferents emocions d’un mateix i Identificar les diferents emocions d’un mateix i dels demésdels demés

Continguts Continguts

-

- Alimentació Alimentació i i hàbits hàbits d'alimentació.d'alimentació. -

- Manifestació e Manifestació e inici de la inici de la regulació dregulació de sentiments,e sentiments, emocions, vivències, preferències i interessos.

emocions, vivències, preferències i interessos.

- Acceptació de les diferencies, de la identitat i - Acceptació de les diferencies, de la identitat i

característiques dels demes, evitant les discriminacions. característiques dels demes, evitant les discriminacions.

(23)

22

22

Activitat 7

Activitat 7

Nom

Nom L’esquirolL’esquirol Material

Material Cançó de l’esquirol, ordinador o equip de Cançó de l’esquirol, ordinador o equip de música.música. Espai

Espai Sala amplia perquè el xiquets es Sala amplia perquè el xiquets es menegen tranquil·menegen tranquil·lament.lament.

Desenvolupament de Desenvolupament de l’activitat

l’activitat

Primerament els xiquets escoltaran la cançó de

Primerament els xiquets escoltaran la cançó de “L’esquirol”,“L’esquirol”, com que aquesta és una cançó curta, senzilla, i amb ritme els com que aquesta és una cançó curta, senzilla, i amb ritme els xiquets l’

xiquets l’aaprendran ràpidament. Després que d’haver prendran ràpidament. Després que d’haver -la après-la après començarem a dramatitzar-la, tal i com diu la lletra de la començarem a dramatitzar-la, tal i com diu la lletra de la cançó. La mestra el farà i els xiquets el repetiran.

cançó. La mestra el farà i els xiquets el repetiran.

Objectius didàctics Objectius didàctics

-

- Progressar en Progressar en el control del el control del cos desecos desenvolupant lanvolupant la percepció sensorial

percepció sensorial

-- L’equilibri i la coordinació del moviment a lesL’equilibri i la coordinació del moviment a les característiques del context

característiques del context

Continguts Continguts

-

- Postures Postures del del cos cos i i moviments moviments enen l’l’espai el temps.espai el temps. -

- Utilització Utilització de de les les possibilitats possibilitats expressives expressives del del propi propi cos cos enen les activitats espontànies (gest, moviment, postures les activitats espontànies (gest, moviment, postures corporals, etc...) i en el joc simbòlic.

corporals, etc...) i en el joc simbòlic.

-- Valoració de les possibilitats que s’adquiriValoració de les possibilitats que s’adquiri squen amb lasquen amb la millora en la precisió dels moviments.

(24)

23

23

Activitat 8

Activitat 8

Nom

Nom  Animalades Animalades Material

Material Fotocopia B/N en cartolina de la màscara del lleó, corda, cola,Fotocopia B/N en cartolina de la màscara del lleó, corda, cola,punxó.punxó. Espai

Espai La classeLa classe

Desenvolupament de Desenvolupament de l’activitat

l’activitat

La mestra repartirà la fitxa del lleó i els xiquets hauran de La mestra repartirà la fitxa del lleó i els xiquets hauran de pintar-la, ja que ha sigut la que els xiquets han votat, encara pintar-la, ja que ha sigut la que els xiquets han votat, encara que primer haurem de ensenyar-los un exemple perquè els que primer haurem de ensenyar-los un exemple perquè els xiquets vegin el que volem fer amb ells. Una volta han acabat xiquets vegin el que volem fer amb ells. Una volta han acabat de pintar-lo la mestra els arreplegarà, els farà el forat a les de pintar-lo la mestra els arreplegarà, els farà el forat a les màscares i els posarà la corda. I així ja tindrem la nostra màscares i els posarà la corda. I així ja tindrem la nostra màscara lleona.

màscara lleona.

Objectius didàctics

Objectius didàctics - - Estimular Estimular la la creativitat creativitat dels dels nens.nens. -

- Potenciar Potenciar la la motricitat motricitat finafina

Continguts Continguts

-

- Confiança Confiança en en les les seues seues possibilitats possibilitats i ei en la n la seua seua capacitatcapacitat per a realitzar tasques i conductes que es troben al seu per a realitzar tasques i conductes que es troben al seu abast.

abast. -

- Col·labCol·laboració oració i i contribució contribució al al manteniment manteniment de de la la neteja neteja deldel entorns en que es desenvolupament les activitats entorns en que es desenvolupament les activitats quotidianes.

quotidianes.

-- Planificació de l’aPlanificació de l’acció, amb ajuda d'un adult, per acció, amb ajuda d'un adult, per a resoldre una tasca senzilla i la constatació dels seus resoldre una tasca senzilla i la constatació dels seus efectes

efectes -

- Gust per Gust per estar estar net i net i per deper desenvolupar lesenvolupar les acs activitats entivitats en entorns nets i ordenats.

(25)

24

24

Activitat 9

Activitat 9

Nom

Nom I ara som...I ara som... Material

Material Expressió oralExpressió oral Espai

Espai  Al racó de l’assemblea Al racó de l’assemblea

Desenvolupament de Desenvolupament de l’activitat

l’activitat

Ens asseurem tots en l’assemblea i la mestra amb la Ens asseurem tots en l’assemblea i la mestra amb la col·laboració dels nens recordaran tots els animals que fins el col·laboració dels nens recordaran tots els animals que fins el moment han vist a través dels contes de Marieta. Al mateix moment han vist a través dels contes de Marieta. Al mateix temps que van

recordant-temps que van recordant-los han d’imitar el so dels animals.los han d’imitar el so dels animals.

Objectius didàctics Objectius didàctics

-

- Treballar la Treballar la memòria, memòria, recordant allò recordant allò que que han vhan vist enist en classe

classe -

- Discriminar Discriminar sonssons

-- Reconèixer els distints animals pels sons que emetenReconèixer els distints animals pels sons que emeten

Continguts Continguts

-

- Utilització Utilització de de les les possibilitats possibilitats expressives expressives del del propi propi cos cos enen les activitats espontànies (gest, moviment, postures les activitats espontànies (gest, moviment, postures corporals, etc...)

corporals, etc...)

(26)

25

25

Activitat 10

Activitat 10

Nom

Nom  Anem d’excursió a la granja esc Anem d’excursió a la granja escolaola Material

Material  Autorització per als pares Autorització per als pares Espai

Espai Granja escola Casablanca, Xàtiva.Granja escola Casablanca, Xàtiva.

Desenvolupament de Desenvolupament de l’activitat

l’activitat

 A

 A les les 09:00 09:00 entrarem entrarem en en classe classe de de manera manera normal normal i i allí allí dinsdins els explicarem als nens les normes de comportament que han els explicarem als nens les normes de comportament que han d’adoptar tant en l’autobús com al arribar a la granja escola. A d’adoptar tant en l’autobús com al arribar a la granja escola. A les 09:30 anirem a la porta secundaria del col·legi on es les 09:30 anirem a la porta secundaria del col·legi on es trobarà el autobús i pujarem per anar-nos-en. A les 10:00 trobarà el autobús i pujarem per anar-nos-en. A les 10:00 arribarem allí i veurem els animals que ens tenen preparats el arribarem allí i veurem els animals que ens tenen preparats el guia de la granja. A les 12:00 anirem a dinar i de 13:00 a guia de la granja. A les 12:00 anirem a dinar i de 13:00 a 14:00 els menuts dormiran. A les 14:30 i fins les 16:30 14:00 els menuts dormiran. A les 14:30 i fins les 16:30 acabarem el recorregut dels animals que es troben en la acabarem el recorregut dels animals que es troben en la granja i pujarem a l’autobús per a les 17:00 arribar a granja i pujarem a l’autobús per a les 17:00 arribar a l’escoleta.

l’escoleta.

Objectius didàctics Objectius didàctics

-

- Reconèixer Reconèixer els els animals animals que que allí allí hi hi viuenviuen -

- Conèixer Conèixer com com és és el el seu seu dia dia a a diadia

--  Aprendre  Aprendre a a anar anar en en grup, grup, seguint seguint unes unes pautes pautes dede comportament

comportament

Continguts Continguts

- Iniciació a la regulació progressiva del propi - Iniciació a la regulació progressiva del propi comportament en la expressió i manifestació de comportament en la expressió i manifestació de sentiments, emocions, preferències i interessos: sentiments, emocions, preferències i interessos: demanant, donant, preguntant i explicant.

demanant, donant, preguntant i explicant.

-- Col·laboració i contribució al manteniment de la netejaCol·laboració i contribució al manteniment de la neteja dels entorns en què

(27)

26 26 Activitats de reforç Activitats de reforç Activitat de reforç 1 Activitat de reforç 1 Nom

Nom Unir l’animal amb l’alimentUnir l’animal amb l’aliment Material

Material Fitxa A4Fitxa A4 Espai

Espai La classeLa classe

Desenvolupament de Desenvolupament de l’activitat

l’activitat

Hem de donar-li la fitxa al xiquet i

explicar-Hem de donar-li la fitxa al xiquet i explicar-li que ha d’unirli que ha d’unir l’animal amb l’aliment que li agrada, per exemple

l’animal amb l’aliment que li agrada, per exemple el conill amb el conill amb la carlota. Si té algun dubte li donarem pistes sobre quin és la carlota. Si té algun dubte li donarem pistes sobre quin és l’aliment que més li agrada a l’animal.

l’aliment que més li agrada a l’animal.

Objectius didàctics

Objectius didàctics - - Treballar Treballar el el traç traç lineallineal

-- Reconèixer l’aliment que ingereix cada Reconèixer l’aliment que ingereix cada animalanimal Continguts

Continguts - - Els Els animals animals i i la la seua seua alimentacióalimentació

Activitat de reforç 2

Activitat de reforç 2

Nom

Nom Com està l’animal?Com està l’animal? Material

Material Fitxa A4Fitxa A4 Espai

Espai La classeLa classe

Desenvolupament de Desenvolupament de l’activitat

l’activitat

En la fitxa es mostren diversos animals bruts i nets, per En la fitxa es mostren diversos animals bruts i nets, per exemple un porc brut, un gos sense taques... El xiquets exemple un porc brut, un gos sense taques... El xiquets tindran que rodejar l’animal que estiga net.

(28)

27

27

Objectius didàctics

Objectius didàctics - Aplicar hàbits d’higiene en les mans i - Aplicar hàbits d’higiene en les mans i cara.cara. Continguts

Continguts - - Higiene Higiene i i neteja neteja personalpersonal

Activitat de reforç 3

Activitat de reforç 3

Nom

Nom Què sent l’animal?Què sent l’animal? Material

Material Fitxa A4Fitxa A4 Espai

Espai La classeLa classe

Desenvolupament de Desenvolupament de l’activitat

l’activitat

E

En la fitxa n la fitxa s’observen els dibuixos de quatre animals: un gos,s’observen els dibuixos de quatre animals: un gos, un gat, un lleó i un ratolí. En els

un gat, un lleó i un ratolí. En els quatre presentaran emocionsquatre presentaran emocions diferents tristos o contents i el xiquet ha de identificar quina diferents tristos o contents i el xiquet ha de identificar quina emoció està

emoció està sentint l’animalsentint l’animal d’una manera oral.d’una manera oral. Objectius didàctics

Objectius didàctics - Identificar les diferents emocions d’u- Identificar les diferents emocions d’u mateix i dels demés mateix i dels demés

Continguts Continguts

-

- Manifestació e Manifestació e inici de la inici de la regulació dregulació de sentiments,e sentiments, emocions, vivències, preferències i

emocions, vivències, preferències i interessos.interessos. -

- Els Els propis propis sentiments sentiments i i emocions: emocions: trist, aletrist, alegre, gre, enfadat enfadat ii content.

Referencias

Documento similar

Doncs perquè són els exemples de triangles rectangles amb nombres més petits en què els tres costats són nombres naturals.. Pels matemàtics grecs els únics nombres eren els

b) S'escriu amb d, darrere vocal, en les paraules planes els femenins i derivats de les quals porten una d: àcid (amb d, per àcida), òxid (per òxida).. c) S'lescnu amb d, darrere

Vistos els tipus de prestatgeries de palets i combinant-ho amb els estudis d’Enginyeria Tècnica Electrònica, es veu molt interessant l’opció de realitzar un sistema de control i

No solo porque nosotros trabajamos en temas de gran escala como la variabilidad climática y el efecto que tiene sobre los árboles, sino porque no puedes pretender que una

No, perquè hi vaig anar amb gen:t com a molt nacionalista, i: per 7.. JECA: No, jo m’agrada molt viatjar, moltíssim, i: no fea comptes

necessitats, sinó molt centrada en tot el que eren les campanyes d’alfabetització, molt necessàries evidentment, molt necessàries especialment en els anys 70,80, però campanyes

Com saps, l’ecologia és una ciència que estudia, entre altres coses, la relació dels organismes amb el medi ambient (biòtic i abiòtic) i nosaltres recuperem aquesta

Ens hi vam abocar amb la confiança i la complicitat de l’Equip de Deganat encapçalat pel degà Eduard Ramírez, però també amb el llegat dels seus antecessors i amb els resultats