Col·legi Sant Josep ESO 2
Una ona és una forma de transport d’energia sense transport de matèria.
Ones longitudinals: les partícules del medi es mouen en la mateixa direcció de transmissió de l’ona. Ex. So, molla.
Ona transversal: les partícules del medi es mouen en direcció perpendicular a la
Existeix una relació entre la freqüència i el període.
Cresta: punt més alt on arriba una partícula.
Vall: punt més baix on arriba una partícula.
Amplitud (A): distància entre la cresta o la vall i la posició d’equilibri.
Longitud d’ona (ƛ): distància entre dues crestes o dues valls consecutives. Es mesura en metres.
Període (T): temps que tarda una partícula en fer una oscil·lació completa. Es mesura en segons.
Freqüència (f): nombre de vegades que oscil·la una partícula durant 1 segon. Es mesura en hertzs (Hz). Com més freqüència, més energia.
𝑓 =1
𝑇 𝑇 =1 𝑓
Mecàniques: es transmeten a través d’un medi material. Ex. So, ones d’un terratrèmol.
Ona electromagnètiques: es transmeten sense que calgui existència d’un medi, a
La llum és una ona transversal i electromagnètica, formada per moltes ones de diferent longitud d’ona i diferents amplituds.
A més amplitud, més energia.
Cada longitud d’ona correspon a un color diferent.
La llum es propaga en forma d’ones rectes. Cada ona s’anomena raig i el conjunt de raig s’anomena feix de llum.
La velocitat de propagació de les ones depèn del medi que travessen. La velocitat màxima és de 300.000 km/s en el buit i en l’aire.
Quan la llum passa a través d’un objecte, part d’aquesta llum s’absorbeix, mentre que una altra part es transmet.
Un objecte absorbeix tots els colors excepte el seu, que el transmet i arriba als nostres ulls.
Cos negre: absorbeix totes les ones, per això emet poca llum i s’escalfa més.
Cos blanc: transmet tota la llum, per això enlluerna i s’escalfa menys.
La reflexió de la llum
Raig incident: raig que arriba sobre la superfície.
Raig reflectit: raig que rebot i torna al medi d’origen.
Angle d’incidència (i): angle que forma el raig incident amb la normal.
Angle de reflexió (r): angle que forma el raig reflectit amb la normal. Té el mateix valor que l’angle d’incidència.
Canvi de direcció que experimenta un raig de llum quan incideix sobre una superfície sense travessar-la.
Reflexió especular: la superfície és totalment llisa, tant els raigs incidents com els reflectits són paral·lels.
Reflexió difusa: la superfície és irregular, els raigs incidents són paral·lels, però els reflectits, no.
La refracció de la llum
Raig incident: raig que arriba sobre la superfície.
Raig refractat: raig que travessa el nou medi.
Angle d’incidència (i): angle que forma el raig incident amb la normal.
Angle de refracció (θ): angle que forma el raig refractat amb la normal. És diferent de l’angle d’incidència.
Com més gran són els angles i/θ, més velocitat de l’ona.
Canvi de direcció que experimenta un raig de llum quan passa d’un
medi a un altre.
Mirall pla
Les imatges tenen les mateixes dimensions de l’objecte real.
Les imatges estan lateralment invertides (inversió especular).
Mirall còncau
(mirall a la part interna de la corba)Mirall convex
(mirall a la part externa de la corba)Superfícies transparents que refracten la llum dues vegades, una en entrar i, una altra, en sortir.
Lents convergents o convexes
Lent esfèrica, gruixuda al centre i prima als extrems.
Concentren la llum en un punt.
Lents divergents o còncaves
Lent esfèrica, prima al centre i gruixuda als extrems.
Coroide Capa de capil·lars que nodreix l’ull i regula la temperatura.
Anell muscular que es dilata o contreu per regular el pas de llum.
Orifici per on entra la llum.
Líquid que nodreix la còrnia i regula la pressió.
Lent biconvexa que enfoca les imatges sobre la retina.
Líquid gelatinós que protegeix d’impactes i nodreix.
Capa interna on hi ha els cons i els bastons.
Capa anterior de l’ull. És transparent i corbada i dirigeix la llum cap a la retina.
Capa externa, blanca i opaca que protegeix l’ull i li dóna rigidesa.
Envia els estímuls dels fotoreceptors a l’encèfal.
Cons: fotoreceptors sensibles al color.
Bastons: fotoreceptors sensibles a la intensitat de llum.
Còrnia Humor
aquós
Pupil·la
(Iris) Cristal·lí Humor
vitri Retina
(cons i bastons)
El canvi de curvatura del cristal·lí, per tal de veure la imatge de forma nítida, s’anomena acomodació.
La imatge que es forma sobre la retina està invertida.
La imatge s’envia al cervell a través del nervi òptic i el cervell la interpreta correctament.
El so és una ona mecànica i longitudinal, que es propaga en totes direccions.
La velocitat de propagació del so és més gran com més gran és la densitat del medi.
En l’aire, la velocitat és de 340 m/s.
Característiques del so
Intensitat: força del so. Quant més gran sigui l’amplitud, més intensitat tindrà el so.
To: indica si un so és greu o agut. Quanta més freqüència, més agut és un so.
Timbre: tret característic de cada objecte que permet distingir els sons d’igual to i intensitat, mesos per objectes diferents.
L’orella humana pot diferenciar dos sons si estan separats 0,1 segons, així sentirem l’eco si entre l’emissió del so i la reflexió han passat 0,1 a o més.
vso = 340 m/s.
En 0,1 segons: s = 340 m/s x 0,1 s = 34 m.
Per tal de sentir l’ECO, cal que el so recorri 34 m, això vol dir 34/2 = 17 metres des del focus fins a la paret.
La reflexió del so produeix l’ECO.
si la distància entre el focus i l’obstacle on es
La intensitat del so es mesura en decibels (dB) mitjançant el sonòmetre.
La contaminació acústica és l’excés de so que altera les condicions normals del medi ambient en una determinada zona.
0 dB 30 dB 60 dB 90 dB 110 dB 130 dB
Mínim
audible Agradable Molest Fatigant Perillós Dolorós
Normalment, els danys a l’orella són reversibles, però una exposició prolongada a sons intensos pot produir una sordesa irreversible.
Efectes: canvis en el son, fatiga, agressivitat...
Solucions: ús de taps i d’aïllants acústics (les seves partícules vibren poc, així condueixen poc el so).
3.3. L’orella
Pavelló auditiu: part de l’orella externa que recull les ones sonores.
Canals o Conductes semicirculars:
intervenen en l’equilibri.
Vestíbul: allotja els receptors de l’equilibri.
Cargol o còclea: en el seu interior hi ha l’òrgan de Corti, el qual conté els otòlits, cèl·lules ciliades que vibren amb el moviment de l’endolimfa .
