• No se han encontrado resultados

26688 ANATOMIA I FISIOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "26688 ANATOMIA I FISIOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS"

Copied!
7
0
0

Texto completo

(1)

PROGRAMA

D’assignatures 26688

ANATOMIA I FISIOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS

Curs Acadèmic 2008-2009

Núm. Crèdits Totals 5.5 Núm. Crèdits Teòrics 5.5 Núm. Crèdits Pràctics 0 Curs 2on Semestre 1r Tipus (T, O, Opt, L.E) T

Dra. Violeida Sánchez Socarrás Dra Elisabet Sarri Plans Licenciada en Medicina i Cirugía

Doctora en Histología. Llicenciada en Biologia.

Doctora en Bioquímica.

Departament de Biologia cel·lular i Anatomia Patològica.

Facultat de Medicina UB

(2)

Objectius Generals Objectius Específics Metodologia

Continguts Bibliografia Avaluació de l’assignatura

Objectius Generals

La disciplina d’anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós té com objecte l’estudi del sistema nerviós central, perifèric i autònom.

L’anatomia del sistema nerviós, pretén posar en mans dels estudiants les bases anatòmiques macroscòpiques que permeten conèixer l’estructura del sistema nerviós central, perifèric y autònom.

L’àrea de Fisiologia té com a objectiu l’estudi de les seves funcions. Pretén proporcionar a l’estudiant una visió global dels mecanismes que actuen en el sistema nerviós a tots nivells, des del subcel·lular fins al funcionament dels diferents sistemes. Aquest coneixement es necessari per estudiar i entendre moltes de les assignatures de la resta de la carrera de Fisioteràpia.

Per tant, els objectius generals que han d'assolir els estudiants poden definir-se de la següent manera:

a) Descriure els principals processos fisiològics existents en el sistema nerviós.

b) Explicar aquests processos en relació a l’entorn físic del ésser humà i a les variacions que aquest entorn pugui presentar.

c) Descriure les característiques macroscòpiques dels òrgans del SNC, SNP i SNA; relacionant-los amb les seves funcions i amb les variacions del entorn físic del ser viu i de aquet en relació amb el medi.

inici

Objectius Específics

ÀREA DE FISIOLOGIA

1- Definir el concepte i funcions dels components del sistema nerviós: neurones, neuroglies, meninges ventricles, plexes coroïdals i líquid cefaloraquidi.

2- Explicar el funcionament de les neurones partim de les propietats bàsiques de les membranes biològiques i fen èmfasi en la generació de potencials de acció, transmissió d’impuls i mecanismes implicats a la sinapsi.

3- En relació a l'activitat sensorial, els estudiants han de:

- Definir les etapes generals al procés de transducció general.

- Definir el procés de percepció, codificació i transmissió de la informació sensorial.

- Descriure la fisiologia de les terminacions propioceptives.

- Enumerar els diferents receptors existents a l’aparell locomotor.

- Descriure les funcions del fus neuromuscular i de l’òrgan miotendinós de Golgi.

- Exposar el funcionament dels receptors articulars relacionant-los amb el sentit de posició i moviment dels membres.

- Explicar-les generalitats del funcionament dels receptors sensorials especials.

4- Explicar el funcionament de les sistemes motors; el paper dels blocs que els formen (medul·la espinal, tronc del encèfal, ganglis basals, escorça i cerebel ) i descriure el processament de d’informació a nivell de les àrees motores i el seu paper al control del moviment.

Per arribar aquets objectius els estudiants han de:

- Explicar el sistema general dels sistemes motors i el paper de cadascun dels grans blocs que el constitueixen (medul·la espinal, tronc de l’encèfal, ganglis basals, escorça i cerebel).

- Descriure l’organització funcional de les fibres musculars.

- Descriure els tipus de motoneurones espinals i les seves propietats funcionals.

- Explicar el concepte d’unitat motora i enumerar els seus tipus.

- Esquematitzar les bases morfològiques de l’arc reflex simple monosinàptic.

- Explicar les característiques de la resposta a l’estirament dels receptors musculars i tendinosos.

- Descriure el reflex miotàtic: significat per a la regulació de la longitud i la tensió muscular.

- Definir el concepte de to muscular.

- Descriure les vies descendents pel control de la postura i del to.

- Explicar la generació i el control de la marxa.

- Descriure el processament de la informació a nivell de les àrees motores i el seu paper en el control del moviment.

- Explicar les connexions entre les vies descendents, sobre la bases dels conceptes funcionals que los defineixen.

5-Explicar l’organització funcional de les diferents porcions del cerebel a partir de les característiques

(3)

funcionals i connexions de les cèl·lules cerebel·loses.

6- Descriure les funcions i circuits dels ganglis basals.

7-Relacionar les característiques funcionals del cerebel i les ganglis basals amb la simptomatologia motora per lesió d’aquestes estructures.

8- Descriure l’organització funcional dels parells cranials.

9- Descriure l’organització funcional de la substància reticular.

10- Descriure la divisió simpàtica i parasimpàtica del sistema nerviós autònom explicant les diferències funcionals.

11- Descriure les funcions generals del simpàtic i parasimpàtic anomenant les seves possibilitats d’interacció.

12- Descriure l’organització funcional de les diferents parts que constitueixen el diencèfal.

13- Descriure l’organització funcional de l’escorça cerebral.

14- Conèixer les funcions nervioses superiors.

AREA D’ANATOMIA

1-Explicar els elements bàsics del desenvolupament del sistema nerviós.

2-Explicar els elements anatòmics que constitueixen el sistema nerviós central.

3-Descriure el elements anatòmics que constitueixen l’aparell digestiu i el sistema urogenital.

4-Relacionar les característiques anatòmiques del sistema nerviós, el sistema urogenital i el aparell digestiu amb les seves funcions en el organisme.

inici

Metodologia

Les classes teòriques seran de tipus teòric pràctic subministrant prèviament a l’alumne el material docent necessari per a poder seguir les explicacions del professor i resoldre les situacions clíniques que es plantejaran en relació amb els continguts teòrics.

S’utilitzarà com a material docent la pissarra, retroprojector i diversos medis audiovisuals (Vídeo, DVD, diapositives) i informàtics (programes informàtics de simulació, presentacions Power Point).

També materials docents prèviament elaborats, situacions clíniques relacionades amb els continguts i publicacions relacionades amb cada tema.

p

inici

Continguts

ÀREA DE FISIOLOGIA TEMA 0: INTRODUCCIÓ.

Objectius.

Contingut.

Avaluació.

Bibliografia.

TEMA 1: VISIÓ GLOBAL DELS SISTEMA NERVIÓS.

Organització anatòmica.

Organització funcional.

Circuits neuronals.

Mètodes d'estudi.

TEMA 2: EL TEIXIT NERVIÓS.

Histologia

Ventricles plexes coroides i líquid cefaloraquidi.

Barrera hematoencefàlica.

Tipus cel.lulars.

Plasticitat neuronal.

(4)

TEMA 3: LA TRANSMISSIÓ DE L'ESTÍMUL NERVIÓS.

Transmissió intracel.lular.

Propietats elèctriques de les neurones.

Potencial de membrana en repòs.

Potencial d'acció Transmissió sinàptica.

Terminal nerviós Neurotransmissors

Receptors de neurotransmissors Potencials postsinàptics

Unió neuromuscular TEMA 4: EL SISTEMA SENSORIAL Sistema sensorial somàtic Tacte

Propiocepció Percepció del dolor Sistema visual Sistema auditiu Sistema olfactiu Sistema vestibular

Paper del tàlem en el sistema sensorial L'escorça sensorial

TEMA 5: EL SISTEMA MOTOR.

Circuits motors Arcs reflexs.

To muscular.

Motricitat voluntària.

Sistema piramidal.

Sistema extrapiramidal

Control motor al tronc cerebral i a la medula espinal.

Modulació del moviment pel cerebel.

Modulació del moviment pels ganglis basals.

L'escorça motora.

TEMA 6: EL SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM Organització funcional.

Neurotransmissors i receptors.

Malalties associades.

ÀREA D’ANATOMIA TEMA 1: GENERALITATS.

- Cèl·lules nervioses.

- Divisions del sistema nerviós.

- Desenvolupament del sistema nerviós.

TEMA 2: TELENCÈFAL.

- Cisures i lòbuls cerebrals.

- Solcs i circumvolucions - Escorça cerebral.

- Nuclis de la base.

- Rinencèfal.

TEMA 3: DIENCÈFAL.

- Epitàlam - Tàlam dorsal - Subtàlam - Hipotàlam - Hipòfisi

- Quiasma òptic. Vies òptiques.

(5)

TEMA 4: MESENCÈFAL - Làmina quadrigèmina - Pedúnculs cerebrals TEMA 5: ROMBENCÈFAL - Bulb raquidià

- Protuberància - Cerebel

TEMA 6: NERVIS CRANIALS - Nervis cranials somatomotors - Nervi motor ocular comú - Nervi patètic

- Nervi motor ocular extern - Nervi hipoglos

- Nervis cranials viscerals - Nervi trigemin

- Nervi facial - Nervi glossofaringi - Nervi vagus - Nervi espinal

TEMA 7: MÈDUL·LA ESPINAL - Morfologia externa

- Organització interna - Nuclis

- Vies

TEMA 8: VIES NERVIOSES - Vies descendents

- Vies ascendents

TEMA 9: SISTEMA NEUROVEGETATIU - Sistema nerviós vegetatiu central - Sistema nerviós vegetatiu perifèric

TEMA 10: SISTEMA VENTRICULAR I MENINGES - Cavitats ventriculars

- Meninges

TEMA 11: VASCULARITZACIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL - Artèries caròtides

- Artèries vertebrals - Polígon de Willis - Sistema venós

ÀREA D’ESPLACNOLOGIA TEMA 12: APARELL DIGESTIU

- Boca - Faringe - Esòfag

- Cavitat abdominal i peritoneo - Estómac

- Budell prim: duodè, jejú i ileüm - Còlon, recte i anus

- Glàndules annexes

- Artèries, venes i limfàtics de l’aparell digestiu TEMA 13: SISTEMA UROGENITAL

- Ronyó. Pelvis renal. Urèter.

- Bufeta - Uretra

- Aparell genital femení - Aparell genital masculí

inici

(6)

Avaluació de l’assignatura

La qualificació final de l’assignatura es calcularà a partir de la mitja obtinguda, ponderada per la participació de cada una de les àrees de coneixement que integren l’assignatura.

La qualificació mínima de cada una de les àrees de coneixement ha de ser superior a 3; a partir de aquesta qualificació l’estudiant pot aspirar a la mitjana ponderada segon els crèdits corresponents.

La qualificació s’obtindrà a través d’un examen teòric .

• Per l'àrea d'Anatomia l’examen teòric consistirà en una prova d’elecció múltiple que contingui totes les lliçons corresponents a l’àrea d'Anatomia dins de l’assignatura.

• Per l'àrea de Fisiologia l'exàmen teòric consistirà en dues parts:

1. preguntes d'elecció múltiple (40 %) 2. preguntes de resposta curta (60 %)

inici

Bibliografia

Llibres de Text Bàsics:

Fisiologia humana. I Fox Mc Graw Hill. 2003

Tratado de fisiología médica. Guyton AC, Hall JE, 9a ed. Mc Graw Hill/Interamericana, 1997.

Purves, D.: Invitación a la Neurociencia. 1ª Ed. Médica Panamericana, Buenos Aires, 2001.

Neuroscience. Fundamentals for Rehabilitation Laurie Lundy-Ekman 2nd ed WB Saunders, 2002.

Vander et al's. Human Physiology: The Mechanisms of Body Function. Eric Widmaier, Hershel Raff, and Kevin Strang 9th Ed. Mc Graw Hill, 2003.

Neuroscience. Purves D et al. 3rd ed. Sinauer Associates Inc, 2004

Principles of Neural Science. Kandel ER, Schwartz JH and Jessell TM, 4th ed. McGraw-Hill, 2000

Vídeos:

El sistema nervioso. Serie Cuerpo Humano. Encyclopaedia británica educational. Ancora audiovisual S.A.

El encéfalo humano. Serie Cuerpo Humano. Encyclopaedia británica educational. Ancora audiovisual S.A.

La piel: su estructura y función. Serie Cuerpo Humano. Encyclopaedia británica educational. Ancora audiovisual S.A.

Los músculos: dinámica de la contracción; actividad eléctrica y contracción; química de la contracción.

Serie Cuerpo Humano. Encyclopaedia británica educational. Ancora audiovisual S.A.

Los músculos: estructura y función. Serie Cuerpo Humano. Encyclopaedia británica educational. Ancora audiovisual S.A.

Los oídos y la audición. Serie Cuerpo Humano. Encyclopaedia británica educational. Ancora audiovisual S.A.

Los ojos y la visión. Serie Cuerpo Humano. Encyclopaedia británica educational. Ancora audiovisual S.A.

Direccions d’internet:

-http://www.physiol.arizona.edu/CELL/Neuronsounds.html

Descarga de una neurona espinal. Se puede escuchar el sonido de la descarga de una neurona espinal con distintas inyecciones de corriente y se observa cómo se puede registrar de una rodaja de médula espinal.

-http://info.med.yale.edu/neurobio/mccormick/qt_movie.html

Descargas de neuronas talámicas y corticales. Observa en el osciloscopio y escucha la descarga de neuronas in vivo e in vitro en rodajas de cerebro.

-http://neuron.duke.edu/

Neuron. Simulación neuronal.

-http://human.physiol.arizona.edu/TEST/SIM/Nernst/info.htm

Una sencilla aplicación de la ecuación de Goldman para ver cómo afectan al potencial de membrana los cambios de concentraciones iónicas y de permeabilidad.

-http://muscle.ucsd.edu/musintro/

Página del Laboratorio de Fisiología muscular de la Universidad de California.

-http://www.nismat.org/physcor/muscle.html Excitación-contracción

-http://www.umds.ac.uk/physiology/mcal/funspin.html Husos musculares y reflejos de estiramiento

-http://www.neuroguide.com/nerveindex.html

Inervación sensorial cutánea. Elige el nervio y su territorio cutáneo se encenderá. Útil para estudiar la inervación de la piel.

(7)

-http://www.umds.ac.uk/physiology/jim/tasteolf.htm Sentidos del olfato y del gusto

-http://sulcus.berkeley.edu/FLM/MS/Physio.Percept.html Fisiología de la olfación.

-http://insight.med.utah.edu/Webvision/

La retina. Webvision, por H. Kolb, E. Fernández y R. Nelson. Texto, figuras, imagenes histológicas.

-http://www.bonus.com:8080/contour/visual/http@@/www.yorku.ca/eye/

Percepción visual. ”The joy of visual perception. A Web book”; por Peter K. Kaiser. Desde Ilusiones Visuales, hasta percepción de movimiento y distancia, pasando por la electrofisiología de los fotoreceptores.

-http://sunsite.unc.edu/Neuro/handbook/csr.html Reflejos espinales.

Revistes científiques:

Investigación y Ciencia.

Journal of Physiology.

Nature.

Nature Neuroscience.

Neuron.

Revista de Neurología.

Science.

- Delmas. Vias y centros nerviosos. (7ª ed.) Toray-Mason. Barcelona, 1976.

- Feneis K. Nomenclatura anatómica ilustrad. Salvat editores. Barcelona, 1978.

- Kahle W. Leonhardt H. & Platzer W. Atlas de Anatomía para estudiantes y médicos. Tomo II.

Organos internos. Ediciones Omega. Barcelona, 1988.

- Kahle W. Leonhardt H. & Platzer W. Atlas de Anatomía para estudiantes y médicos. Tomo III.

Sistema nervioso y órganos de los sentidos. Ediciones Omega. Barcelona, 1988.

- Putz R. & Pabst R. Sobotta. Atlas de Anatomía Humana. 20ª edición. Editorial Panamericana.

Madrid, 1994.

- Rouviere H. & Delmas A. Anatomía Humana: descriptiva, topográfica y funcional. 9ª edición. Ed Masson. Barcelona, 1988.

inici

Referencias

Documento similar

Orden EDU/2170/2008, de 15 de diciembre, por la que se regula el curso preparatorio para las pruebas de acceso a la formación profesional de grado superior en Castilla y León para

que sean competitivas internacionalmente en su área de conocimiento. La Misión incluye hacer inrestiga- ción y extensión relevantes para el desarrollo soste- nible del

(i) El Plan de Digitalización y Competencias Digitales del Sistema Educativo, que tiene como actuaciones clave la dotación de dispositivos portátiles para la reducción de la

El título IV de la Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo (LOGSE), se dedica a la Calidad de la Enseñanza. La mejora de la cali- dad

• Soporte el seno con la mano en forma de "C", colocando el pulgar por encima y los otros cuatro dedos por debajo del pezón detrás de la areola, pues si chocan los labios

a)¿En cuantas partes podemos dividir el esqueleto?Señala en la figura 1con difernetes colores cada parte. b)¿Cuántos tipos de huesos hay?Marca en la figura nº1 los distintos

armonización desde el curso 2000-2001 del calendario escolar para la enseñanza no universitaria; implantación de la enseñanza de la lengua gallega como asignatura optativa en

EGI misma intención es la q~~e alienta otros importantes proyectos concretados durante Ic)Xc). como el Sistema Educación Interacti\~a por SattZlite. Mediante el