• No se han encontrado resultados

LAS PROVINCIAS - Llorente2

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "LAS PROVINCIAS - Llorente2"

Copied!
62
0
0

Texto completo

(1)
(2)

06.06.2011

INFOMIGJORN - Centenari de TeodorLlorente 1

10.06.2011

LAS PROVINCIAS - Llorente 2

F.P.PUCHE

23.06.2011

LAS PROVINCIAS - LoRat Penat alaba la coherència de Teodor Llorente,

fundador deLas Provincias 3

BURGUERA

24.06.2011

LAS PROVINCIAS - La parla 4

F.P.PUCHE

25.06.2011

LAS PROVINCIAS SAFOR - Homenatge a Teodor Llorente 5

IGNASI MORA

04.07.2011

LEVANTE - Llorente 6

Salvador Vendrell

(3)

03.07.2011

LAS PROVINCIAS - Centenari de la mort de TeodorLlorente 7

Daniel Sala Giner;Enric Esteve i Mollà;Rafael Roca; Ascensió Figueres; Pedro J.de la

LEVANTE - T. Llorente en lamemòria 14

Josep Piera

13.11.2011

ELCAMPDETURIA.COM - L'AVL i elMUVIM estrenen una any d'homenatges al

periodista i poeta poblano TeodorLlorente 15

LEVANTE - SOBRE EL POETA LLORENTE 16

Josep Piera

12.11.2011

LAS PROVINCIAS - L'AVL homenatja en elMuVIM TeodorLlorente 17 LEVANTE - L'AVL inicia l'Any Teodor Llorenteamb una exposició en elMuvim 18

16.11.2011

LAS PROVINCIAS.ES - Josep Piera: "Els valencianshan oblidat la grandesa de

Llorente" 19

BEARODRIGO GANDÍA

17.11.2011

LEVANTE SAFOR - La Setmana Literària recorda Ausiàs March i Teodor

Llorente a Gandia 20

21.11.2011

LEVANTE SAFOR - Gandia obrila Setmana Literària amb l'Homenatge a la

Paraula dedicat a TeodorLlorente 21

J.C.

23.11.2011

ABCCOMUNIDAD VALENCIANA - L'AVL ret homenatge alpare de la

"Renaixença" valenciana 22

R.F. C.

EL PAÍS COMUNIDAD VALENCIANA - Llorentelliure de tòpics 23 LAS PROVINCIAS - L'AVL obri l'Any Teodor Llorente, fundador de Las

Provincias 24

BURGUERA

(4)

23.11.2011

LEVANTE - L'AVL trau TeodorLlorente de la caverna 26

AlfonsGarcía

LEVANTE - Llorente, de moda 27

Vicent Josep Escartí

25.11.2011

EL MUNDO VALENCIA - TeodorLlorente sense prejudicis 28

DANIEL BORRAS

28.11.2011

ABCCOMUNIDAD VALENCIANA - Cultes d'auricular 29

OBDULIO JOVANÍ

27.11.2011

LAS PROVINCIAS - L'escriptori de Teodor Llorente 30

BURGUERA

LAS PROVINCIAS - València i LoRat Penat 31

01.12.2011

AVUI.ELPUNT - TeodorLlorente suma homenatges 32

02.12.2011

SAÓ - TeodorLlorente i ladefensa de la unitat de la llengua 33

ANTONIFERRANDO

09.12.2011

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA - L'exposició de I'AVL dedicada a

TeodorLlorente en elMuVlrn ha rebut 1.500 visites en quinze dies 36

11.12.2011

LEVANTE - TeodoroLlorente Olivares 37

FranciscoGil Gandia

13.12.2011

L'INFORMATIU.COM - La renaixença de TeodorLlorente 38

CARLESFENOLLOSA

(5)

17.12.2011

LAS PROVINCIAS - Museros homenatja TeodorLlorente 41

12.01.2012

EL PAÍS COMUNIDAD VALENCIANA - Teodor Llorente, sense tòpics 42

IGNASI MORA

24.01.2012

LAS PROVINCIAS - La poesia de Teodor Llorente, en elMicalet 44

LEVANTE - La poesia deLlorente torna al Teatre Micalet 45

27.01.2012

LAS PROVINCIAS - La poesia de TeodorLlorente s'instal·la en el Teatre

Micalet 46

01.02.2012

LEVANTE - L'exposició de l'AVL sobreLlorenterep més de cinc mil visitants

alMuvim 47

07.02.2012

LEVANTE COSTERA, VALL D'ALBAIDA - Alfons Vilarecorda la visita de Teodor

Llorente a Canals fa més d'un segle 48

22.03.2012

LEVANTE - L'Institut d'Estudis Catalans homenatja hui Teodor Llorente 49

10.04.2012

LEVANTE - EU preguntarà pels actes del centenari de Guarner, Lozano i

Llorente 50

05.04.2012

EL PAÍS COMUNIDAD VALENCIANA - Josep Piera: "Els tòpics del que encara

és lavalencianitat elsfabricà TeodorLlorente" 51

JUANMANUEL JÁTIVA

(6)

11.04.2012

L'INFORMATIU.COM - Sense notícies del centenari de Sanchis Guarner,

Llorente i Lozano 52

19.04.2012

EL PAÍS COMUNIDAD VALENCIANA - De laliteratura com a projecte viu 54

Enric Sòria

23.04.2012

LAS PROVINCIAS - L'exposició sobre TeodorLlorente s'inaugura hui a la

Pobla de Vallbona 55

30.04.2012

LAS PROVINCIAS - Nombrosa participació en la setmana dedicada a Teodor

Llorente 56

(7)
(8)

El profesor RafaelRocalan-

zó a la audiencia el mis- mo reto,poético por así

decirlo, que en las aulas propone a sus alumnos:busquemos en la obra de Teodoro Llórente cual- quier asunto y todos encajarán en los tres grandes enunciados -Patria, Fe y Amor- que en su día fueron campo sensible de los Juegos Flo- rales de la Renaixenga.

Son, desde luego, 'Les tres cor- des de l'arpa', la primera de las poe-

sías que el profesor Roca ha inclui- do enuna antología muy especial -'Lofoc sagrat dela fe'- que el miér- coles fue presentadaen el Salón Bona Gent de los Dominicos.

¿Llórente

y la fe religiosa? Cu-

riosamente, cuando Agustí Colo- mer, secretario de la Academia Va- lenciana de la Lengua, comenzó a citar y contrastar poetas valencia- nos que han expresado en su obra un especial acento de reflexión re- ligiosa, mencionó, junto a nuestro

fundador, a Martí Domínguez y a Vicent Andrés Estellés. Tres figu- ras notorias de nuestra redacción.

Tres poetas para tres etapas de Va- lencia. Tres almas sensibles que, como dijo en su intervención mon- señor Salvador Giménez, obispo de

Menorca, responden aesa constan- te intelectual de la duda y la pre- gunta, de la exploración tras las huellas delsentido de la vida y la

muerte.

Pronto va a cumplirse un siglo de la muerte de Teodoro Llórente, fundadorde LASPROVINCIAS. El

periodista, también poeta, tuvo un alma sensible ala fe; queen su caso dibujó comoun cálido ramillete de afectos íntimos que ayudan a dar

ligazón ala familia. No hablamos de profundidad teológica, sino de sencilla devoción. No estamos ante la angustiaunamuniana, sino ante la doméstica evocación del libro de misa de la madre; que llega, como dijo Roca citando aJosep Piera,

«con

labelleza de la sencillez».

Así se ha iniciado el Centenario de Teodoro Llórente. Nuestrope- riódico, en las próximas semanas, se va a sumar a las entidadesque, desde otras ámbitos, van a revisar la vida y laobra del que fue dirigen-

te delpartido conservador, traduc-

tor, historiador, excursionista, di-

putado, crítico de arte y respetado

intelectual, además de dirigir el dia-

rio que el lector tiene en las manos

durante sus primeros 3 8 años de

publicación.

(9)

VALENCIA.Lo RatPenatcelebró ayer elactode clausura delcurso 2010-2011 de lainstitución valen-

cianista

con una

conferencia

a car- godel historiador,profesoryaca- démico

Daniel

Sala Giner, quesir- vióparapresentarsunuevolibro:

'TeodorLlórente.La coherencia duna vida'.Lapublicacióntrataso- brela

vida

yobra del

fundador

de LAS PROVINCIAS,

y

fuepremiado enlaCXXVIedición delos

Jocs

Flo-

ráisde la

Ciutat

iRegnedeValen- cia.

Elactoconvocóamásdeun cen-

tenarde personasenelaula decon-

ferencias

deLo RatPenat, que pre- sentabaunrebosanteaspectodes- de

media

horaantesdecomenzar elacto.Entre elpúblico secontaba elperiodistaFranciscoPérez Pu- che,asícomocuatro

bisnietos

(Ri- cardo,

Juan

Teodoro,Matilde yCar- men)del fundador de LAS PRO-

Daniel Saladestacó durantesu

intervenciónlas variadas dimen- sionesprofesionalesde Teodoro Llórente,suvertienteperiodísti- ca,política, poética, historiadora y

valendanista,

yseñaló quesuin- tenciónconlarealizacióndellibro es«trataralpersonaje bajotodas susfacetas.Llórenteera hijode la restauración ysuvocación erare- generacionista,undeseoparame- jorarla

sociedad

que difundeatra- vés de LASPROVINCIAS».

Humildad

El historiadorrecordó sureciente intervenciónenAula LAS PROVIN- CIAS ydestacóigualmentela labor de TeodoroLlórente ala hora de realizarunarecopilación histórica através delalmanaquedeeste pe-

riódico,

Salaquiso subrayar especialmen-

te«sufaceta familiar ysucalidad comopersona, puesapesar deser unhombrecongranpoderdecon- vocatoria,muyqueridoporlosva-

lencianos,

hacíagaladeunahumil- dad que incluso leimpidióguardar- se unlugardestacadoentrelospri- merosnúmeros de los socios fun- dadores de LoRat Penat,apesar de que las reunionesenla calle del Mar,donde estaba laredacciónde LASPROVINCIAS,fueronlarguí- simas ypropiciaron,finalmente la creacióndelainstitución». Salase-

ñaló quesubiografía «está hecha concariño yconlaintencióndeque se veaclaramente que loslíderes sociales actuales poco

tienen

que

verconaquellos».

«Los

valencianos

hemos dere- cuperareseespíritudeunidadque impulsóTeodoroLlórenteylosmás destacadosprohombresypadresde la

Renaixenca,

poniendolos

inte-

resesdelapatriavalencianaporen- cima delasideologíasy tendencias políticas alcrear unainstitución, Lo Rat Penat, queacogieraatodos pararecuperar lalengua,la cultu- ra,historia y tradiciones

valencia-

nas,yque hicieronde esta institu- ciónlacasade todos los valencia-

nos»,indicó ayer elpresidentede Lo RatPenat,EnricEsteve,duran- tesu intervención.

Esteveconsideró quelaobradel fundador de LAS PROVINCIASes

«unalecciónque nuestrospolíti- cosdeberían tenersiempre encuen-

tayaplicar en suquehacer

diario

endefensa de los

intereses

de los valencianos. TeodorLlórente me- rece.nuestro recuerdoyagradecí-

miento

permanentecomo unode losgrandes personajesquealo lar- godelossiglos forjaronlapatria va- lenciana».

Incoherenciadesnuda

Previamentealaintervención de Sala,participóenlaconferencia el decano delaRealAcademia deCul- tura

Valenciana,

Vicent Lluis Simó, quieninsistió enque lacoherencia que Salasubraya eneltitulo desu obra«desnuda amuchos historia- dores actuales ycontemporáneos deltiempodeLlórente,quenofue- ronigualdecoherentes queél».

«Llórente defendióla unidadde lalengua,sí,perocomolaperte- nencia,tantodelvalencianocomo delcatalán, al 'Uemosfcomofuen- tedeambas,loque lasconvertíaen

hermanas», indicó Vicent Lluis Simó.

Unavezfinalizó laconferencia deSala,serepartieronlosdiplomas

alos alumnos de loscursosdelen- gua y cultura valenciana,poesía, declamación ydanzaqueorganiza cadaañola institución cultural.

(10)

Pues, y qué

Señor,

prosodia.Qué en- qué

fonética

vidiableformade hablar valencianolade los

tres

intervinientesdela tardedel

miér-

coles, enel

salón

de

actos

de Lo Rat Penat. Se dieroncita parahablar sobre Teodoro

Llórente;

pero el tema, que elpatriarcame perdo- ne, podía habersidocualquier otro,

fútbol

incluso, porque

señalo

la musicalidaddelhabla. Giros, pro-

nunciación...

Eses y ees dignas de aplausoy vocales paragrabarlasy practicar.Porquesi hermosa es la pronunciación de Enric Esteve,

aún

era

más

admirable, para mi

gusto,

la calidadquenos llegaba desde las

montañas

de

Muría

con Daniel Sala, y laque se

derramó,

como pétalos del Corpus, con el hablaalcoyanade

Simó

Santonja.

Tenemos un poco olvidado a este procer, Tito parasus amigos, alque yo nombrodonVicentedes- demiprimera entrevista, no

sé

si sobre notariado latino, regadíos antiguos oreyes forales, que todos esospalos,y

más,

sonde subara- ja. Pero el caso es que don Vicen- te, con su dulce melodía, presen-

tó

una biografía que DanielSala ha escrito sobre

Llórente

Oliva-

res, para dar enpocosminutosuna

lección

magistral sobre el poeta, loque fue y lo queno fue, por

más

quemuchas vecesse lehayainter- pretadointeresadamente desde elcatalanismo.

Pocas veces, alhilo del poema 'Valenciay Barcelona',

había

escu- chadoa nadie poner las cosas en susitio con tanta facilidad. Para decir lo obvio que se oculta: que valenciano y

catalán

son

«filis

de lamateixa

mare»,

generadosde

«la

mateixa

soca»,

queno es

otra

sino un

latín

transmutadoenel tiem- po, que

Llórente

y los de su época llamaron

«el

vell

troncllemosí».

Trascenderla lengua,pasarde lalengua alpueblo,es cosa

fácil.

Y Teodoro

Llórente

lo hizo. Para im- plorar, en esepoema,que jamás disputaran las hermanaslacoro- na, porque

«les

dospodeu ser rei-

nes»:

Barcelona

«la condesa»

y Va- lencia «Ja

sultana».

Igualesdere- chos, diversos estilos.

Y es que, hay que verla gente sabia qué bien lo explica todo, y

cómo

fue este

Llórente,

que has-

ta nos dejó resueltos sus crucigra-

mas. La

lástima

es quenunca se le

grabó la voz y no podemos escu-

char su dulce valenciano.

(11)

HOMENAJE A TEODOR

LLÓRENTE

Con por critor. siento todoslos don Por como Teodor, supuesto respetos él, un es- me

que él fue poeta y yosoy narra- dor -!aquí sí existen las clases!-, y fundó y escribió durante déca-

das en este mismo diario, mien- tras queunservidor esuncola- borador. Pero compartimos la

escritura, ser miembrosde la li- teratura valenciana, con loque ello reporta de satisfacción per- sonal y también de dificultad social, yaque laspalabras no son notas musicales, sino armascar- gadas de sentido y

además

resul-

ta muy costoso vivir de ellas.La primeravez que fui a casa de Joan Fuster hace 40 años, me

preguntó

sarcásticamente:

"Tu qué vols ser, notari?" y yo le

contesté: "No, escriptor..."

Los valencianos tendemos a pegar tijeretazos a nuestra his- toria, sinimportarnos el

daño

que esta práctica nos inflige como grupohumano y comoin- dividuos. Por eso, durante la

transición política de la segunda mitad delos setenta del siglo XX, casi se arrancó de la historia literaria valenciana la página de Llórente, que tuvo la ocurrencia de entablaramistad conperso- najes comoelNobel Frederic Mistral o mossén Cinto Verda-

guer, e impulsó la Renaixenca valenciana. Impávida, la juven- tud del momento asistimos a la

mutilación de Llórente de nues-

tra primera fila literaria, como -todo hay que decirlo- asisti- mosal silenciamiento de ciertos escritores relevantes.

Se argumentabaen aquellos tiempos demenciales de la tran-

sición queunos eran de dere- chas y los otros deizquierdas. La solución era eliminarse los unos a los otros... !Qué cortedad de miras! Tanto donTeodor impul- sandola recuperación de nues- tros

clásicos

con la Reinaxenca,

como Joan Fuster y tantos otros

intentando reflotar la literatura valenciana, dieron un salto ver- tiginoso y de gran valentía.

Lograron superar el

vacío

de la decadencia y el deterioro de la lengua histórica yla tradición li- teraria nuestra. En definitiva, contribuyeron con una fidelidad hasta el último de sus días a crear un proyecto genuinamen-

te valenciano yabierto al mun- do, un brotede esperanzay vi- talidad enuna tierra pronta a claudicar.

¿No

seentiende eso,

tan simple?

¿Estamos

aún bajo los efectos letales del partidis- mo ajenoa nuestros intereses

como colectividad?

Elpasado a veces seolvida y a veces sirvepara revisary corre- gir errores.Por lo tanto, estoy convencido que los

más

de cua-

renta escritores Saforíssims sa-

bremos sumar y no restar, poner

a Llórente al lado de Fuster y

asistir al homenaje a don Teodor

el 2 de julio, día delcentenario

de su muerte. Procuremos estar

alaaltura delas circunstancias,

que la poesía noes sólo paralos

poetas, sino la carne viva deuna

lenguay de un pueblo.

(12)

Em compleixen deTeodorLlorenteconsiderat trobeambla

centnotícia

anys dela que es

mort

pare dela

Renaixença

valenciana No es conformen

a

donar la

notícia

i ferieslloan- ces

oportunes

encelebracionscomaques-

tes,sinó

que,

amés amés,

alguns promi-

nents

estudiosos delasevaobras'atrevei- xenafer-nos retrets a aquells queelconsi- deremun

poeta

insignificant,

folklòric,

ca- duc i precursord'unpaisatgisme sentimen- talque converteixunarealitatamargaen unade

bucòlica,

conreadora de

tots

els

tò-

pics d'un valencianismeregionalistaque noparad'ofrenarnoves glòries

a

Espanya.

Us sonala

cançó?

Ens acusend'una estratÃagia derebutjar un

passat

i uns homesqueenaltresindrets santifiquen.I dereivindicarelshomesdela

Renaixença

delnord i condemnarelsnos-

tres.

Estan equivocats. Elsprohoms de la

renaixença

delnorderen igual denefastos comels

nostres.

MireuquÃa pensava elma- teix

Milà

iFontanals que

tan

sacralitzat diuen que el

tenen:«Encertar

en los

rústi-

cosyaccidentales modismos de losdialec- tes locales, pensamientos

fÃRosófïcos,

cos- mopolitas, unfversales, nos parece exigir a una aldeanala expresión

pròpia

delas Me- ditacionesde Lamartine odelIdealde

Schifler».

Pensaven, comdon Teodoro, quela llenguaera

apta

per ala poesia i nopera lescoses que ellsconsideraven serioses.

Les

diferÃancies

entre la

Renaixença

d'ad i la

d'allà

calveure-laenla

consolidació,

o no, d'unmovimentnacionalista. A casa

nostra

no esvaarticular

entre

altrescosesper acti- tudscomlaque exemplifica

aquestaanÃac-

dotadedonTeodoro.El 14 denovembre de 1908secelebravaaAlacantel centenari dela

mort

delConde Lurniares i van convi- darla Diputació, l'Ajuntamentde

ValÃancia

i LoRat Penat A MadridAntonio Maura

te-

mia que a

ValÃancia

es

produirà

un movi-

ment

semblant aldeSolidaritatCatalana. I com que TeodorLlorentehaviaabandonat el partit conservador temia que

intentarà

ferlajugada Per

això

vamanaralgoverna- dor civil d'Alacant quevigilarà Llorente itot elseu

estat

major quevan sentir unaexage- rada presÃancia policial. En unconvit a Elx, donTeodor va ferundiscurs regionalista, però

tan

patriòtic enlaidea

unitària

d'Es- panyaque elgovernadorcivilesva sentir

ridícul

en les

tanextremes

mesuresde se-

guretat

quehaviapres.

(13)

UN HOMBRE COHERENTE

Con

muchas facetas queenri-todaseguridad,de las quecieronlapersonalidad de TeodoroLlórente y Oli- vares,convirtiéndole en unade laspersonalidades

másdestacadas de laValenciadéla Restau- ración,esladepolítico la queleresultó menosatractiva;yesoquellegóapresidir elpartidoconservadoren nuestrastierras, enlas que fuesulíder incontestable.Él mismo lo confiesa aldeciren1899,unmes

antesde renunciar porprimeravezala di- rección provincialdelpartido:«yonohe sidopolíticoactivomásque peraccidens».

Es muyposiblequesumodestia y falta de ambición,quele reconocierontantolos amigoscomolos adversarios,le llevarana rechazarcargos quepodía haberllegadoa ostentarmuchoantesdeentrarenpolíti- ca;decía SanmartínyAguirre:«Lapolítica, queennuestropaísllegaa serpara muchos unapasión,cuandonolatoman como un modus vivendi,esparaLlórenteunapesa- da carga,quesoporta,sinembargo,porra- zonesdepatriotismo,quesatisfacenasu honradaconciencia»

.

Y lo corroboraytes- timoniasugranamigoyunodesus prime- rosbiógrafos, elcanónigoJosé Sanchis Si- vera:«su intervención enpolítica, aunque ocupa casiquinceaños desuvida, fueen ellaunepisodiodemenorinterés, y elmás ajenoasucarácter, asusgustosyasusig-

nificaciónpropia».

Yasí fue,enefecto.Todossusbiógrafos coincidenenreconocerque T.Llórentefue poeta,periodista,escritor,historiador y político;yporesteordenen suescala de valores;sinembargo,surelevanciaenla sociedad valenciana,ejercidaatravés de

unatribunatanimportante como eralade superiódicoLasProvincias,lellevóade- sempeñar unprotagonismotalpor elque, loquesenospresentaenocasionescomo 'apoliticismo

llorentino',

nodejabadeser unaimportantefacetapolítica. Decía

J.

Sanchis Sivera:«siendo Llórente periodista y director ypropietariodeunperiódicotan acreditadocomoLas Provincias,nopodía dejardeserpolítico».

Suépoca fue ladelaRestauraciónde 1874yRenaixenca culturalvalenciana.La deunsistemapolítico,iniciado por elma-

lagueño A.CánovasdelCastillo,conlares-

tauracióneneltronodel reyAlfonso XII, enelqueuna Constitución,lade 1876, conel-tumopacífico depoderes garantizó- laestabilidad delpaísenellargoperiodo quetranscurrehasta elgolpedeestadodel generalPrimo deRivera,en1923. La Va- lencia de Teodoroesla delMarqués de Campo,ladelosnuevos'alfonsinos',como elabogadoCiriloAmorós,elMarqués de

Cáceres,el Conde deAlmodóvar, José Ruiz de Lihori..., lade losinfluyentesministros Mariano Roca deTogores,LuisMayans, Manuel Danvila,

Juan

Navarro Reverter- todos ellosunelenco conservador de fuer- tes raíces específicamente valencianas.

Pero,el sistemapolítico de laRestaura- ción, consu tumopacífico depoderes,su falseamiento electoral, elcaciquismo,no gustabaaT.Llórente;deahíel queseopu- siera abiertamente,junto conCiriloAmo- rós, Pérez PujolyNavarroReverter,alos planesdeCánovasysuministro de lago- bernación,Romero Robledo,anteelpro- blema de lasestructurasdelospartidos que, desdeMadrid,pretendían designar candidatosenlas distintasprovincias,los conocidoscomo'cuneros'.Por ello,trasla caída deCánovas, en1881, cuandoentró encrisis elpartidoconservador yapareció en escenaFrancisco Silvela,simpatizóde inmediatoconsusideasregeneracionistas, de luchacontraelfalseamiento electoral y, muyespecialmente,con susensibilidad hacia elregionalismoy lasaspiracionesde lasprovincias.Los conservadores valencia- noslepidieronquesehiciera cargo dela dirección departidoyaceptócomosegun- do,bajolapresidenciadelMarqués de Montortal;sóloaceptóladirección delpar-

tidocuando, vueltoslos conservadoresal poder,en1890,F. Silvelaselopidió:«Será

ustedelegidoojuzgaré fracasada toda mi obraenValencia.Recibiráustedelactade diputado:después, rásgelausted, siquie-

re».Suintensa actividadpolítica seprolon- garáhasta 1903enqueseretiraráa suvida privada.

Otra facetapolíticade T.Llórente la constituyen susdivergencias conlaRenai- xencacatalana y lapolémica surgidaentre

élyVíctor Balaguercomo líder delainte- lectualidad catalana; pues,mientras para éstos laRenaixencaconsistía ensostener los derechospolíticos delapatriacatalana y«reconstruir laPenínsula Ibérica, solu- ción histórica alaquedegemtotsaspirar», paraLlórentelasposiciones erandiame- tralmenteopuestas: «...la diferencia decri- terisentreels trovadorsvalencians, que al lloarlesgloriesdenostre anticReine,no aspirenarestablir-10,en danyde launitat espanyola,iels trovadorscatalans -molts d'ells, sinotots-que treballen per l'auto- nomia deCatalunya».Elrenacimiento aceptableparaLlórente eraelmeramente

literario,

elestudio, el cultivodellemosín

ensusdistintasramas como unmedio de conocer mejorelpasado,elapreciarloste- sorosdeunaliteratura yunahistoriaglo- riosa delasinstitucionespatrias,queno eransolamente las de Castilla,sino elcon-

juntode todoslosantiguosreinosespaño- les.

Ciertoesque el sentimientorenacen- tista,encualquieradesusaspectosyposi- cionamientosideológicos,eravistocon prevenciónydespertabalassuspicaciasde lospolíticos de Madrid,razónpor alcual Llórentenuncadejódejustificarse,dicien- doque elcultivo delalenguayliteratura autóctonasnocomportabanningúnpeli- groseparatista,loqueconstituyelabase del queha venidoenllamarse'apoliticis- mollorentino'y queseráunodelosrasgos diferenciadores de laRenaixeríca valencia- naque, alaparecercomofolklórica y sin ningúnpeligro,fue toleradapor lasocie- dadquenovioenellaningúnrasgodese- paratismoquepudieraponerenpeligrola unidaddeEspaña. Lanopolitizacióndelas reivindicacioneshistóricas yculturalesva- lencianas fuesu estrategiapara evitarque la hicieranabortardesdé Madrid,odesdela misma Valencialos quenovieronconbue- nosojosel movimiento.

Teodoro

Llórente

El político

(14)

i

TEODOR

LLÓRENTE

I LO RAT PENAT

L

'estima ique habitenell'apreciRegneperíes gentsde Va- lencia ilaconsiderado del llenguage poetic comel

mes

perfecteperamostrarelssen- timents delseupoblé, vapor- taraTeodorLlórente abuscarentreels

clássicsvalenciansais models delseuque- ferlliterari. Vaconéixer ivagojardel'obra d'Ausias March,de Role deCorella, de

Jordi

deSant Jordi...,perotambé deispoetes

mes

humus,deis

mes

desconegutsquealo liare deisseglesvan ser capadosdemantin- drevivala flama dunallenguaque conti- nuavasentelvehícul decomunicació de granpartdeishómens idones quepobla- venles comarques valencianes.

Vaconéixer eneixe caminar de retroba- mentdelser

valencia,

de lesseuessenyes d'identitat, de laseuahistoria,aunpoeta naixcutdel mateixpoblé, Constantí Llom- bart,ivavibrard'esperancesenell alco-

néixer els treballs derecuperadode rhistoria ide lallenguaqueenla Provenca francesarealisava FredericMistral. Untre- ball dereconstrucció históricaal quese su-

maven,enlultimteredelsegleXIX,no sois els intelectuals francesos delLlengua- doc sino,igualment,bonapartdeisllite- ratsiinvestigadorsdelesierrescatalanes.

També elspoetesvalencians tindrienun puntd'encontreenles arrels duna cultura netamentvalenciana que teniaalaseua

propiallenguacomacarácter definidor.

Un movimentsingularquetotsconeixe- riencomlaRenaixenca.

Necessitaven perajuntarenells ais in- telectuals, peraferpossibleeltreball deis poetesiels narradors, deis sempre pre- sentsautorsteatrals, els

mes

segurs defen- soradunatradiciómaiperduda, crearun

centrequeserviráde lloc d'estudi,de dis- cussió idivulgació,aquantsestiguerenin- teressats, enelcontextde lasocietatva-

lenciana,

peítreballmamprés. Uncentre quesensedistinciódesignepolític osocial feraviable laconsecució d'unobjectiu d'unitatenladefensa de lo valencia.

LoRatPenat,laidea naixcudadé l'ilu- sió deConstantíLlombart,vaprendreeos enlamentde TeodorLlórente. Undesta- catmernbre delaburgesiavalenciana que, per larellevantposició que ocupava enlaciutat,polític deprestigi enquadrat

enles files delpartitconservador,direc- tordeLasProvincias,el diaridegran tira- da hereudel'antigaOpiniónquevaser propietatde D. José Campo,

mes

tart mar- qués deCampo després deltriumfo de la Restaurado,podiacertamentconvertir-la enrealitat.

Tota la societat valenciana havia depar- ticipar enelproyecte.Ieneixecontext, l'uniódetotsels valencians, TeodorLló- rentevacridaraFeliu Pizcueta, ellíder del partitIliberal, l'home de laRevolució del 68,reconegutescritor, elqualatravés deis seusartículshavia demostratámpliament laseuaprofundavalencianitat.

DeI'acort subscritentreelstres sectors valencianistes,conservadors,líiberaís ire- publicans,Llórente,Pizcueta, Llombart, naixiaen1878 laSocietat d'Amadors de les GloriesValencíanes. Ienella, demanera

immediata,

naíxienels

Jocs

Floráisde la CiutatiRegnedeValencia,lajustapoética

deFe,Patria iAmor queacolliriaatotsels escritors de la

Renaixenca.

Ladestacadavisió política de Teodor Llórente,d'atra banda,liva permetre vore elsperillsque laderiva catalanista de laRe-

naixenca

podríadur alpoblé valencia,en

absolutprocliuales veleitatsnacionalis- tesiseparatistes.Elseu pensamentpolític eraben ciarrespecteadaixó.Mairenun- ciaríaaformarpartde lanacióespanyola de laqueesreconeixiaintegrant,commai renunciaría alseu amorperl'história va- lenciana, perlaseuanaturaleapropiaidi-

ferenciadacomacomunitathistóricaiper lanecessitat defendre-les frontatots aquellsquevolguerenignorar-lao assu- mir-lacompropia.

Naixiaaixina, desdelespaginesde Las Provincias que li servien deportaveuide comunicació enelsseusconciutadans, el fenomenpolíticque coneixemcomaRe- gionalisme,ique tindriacoma

mes

dírec- teshereusalaDretaRegionalValenciana lideradaper LuisLucia ialPartit del'Unió

RepublicanaAutonomista que fundaren els hereuspolítics de Vicent BlascoIbáñez.

Renaixenca cultural,defensa delallen- gua valenciana,defensa,enelmateixsen- tir, del'história valenciana,defensa de les riquíssimes aportacionsd'unpoblé que s'expressaa través detoteslesartsque l'humanitat coneix,lesartspíástiques, la lliteratura, elteatre,lamúsica,la¿ansa, el

cant,lagastronomía...,inosoisenl'ámbit del'expressióculta sinomoltespecial-

mentenl'expressiópopular,son ñtes de í'enormequeferdeTeodorLlórente enbe- neíici delseupoblé.

I,enelmateix nivell, elRegionalísme polític, laconquistade les Institucions

pu-

bliques,necessariperarefícac_defensa de totlo anterior, deles senyesd'identitat que definixenaunpoblé. Regionalísme i Renaixenca, conformen elpensamentiel treballpermanentd'un deis

mes

signifi-

catsprohomsque larica Historia valencia- nanoshadeixat.

L'any1978,enmotiu de celebrar-se el centenari de lafundacióde Lo RatPenat s'acunyáunamedalla commemorativa que teniaenelseu anvers íesefigiesde Teodor Llórente ideConstantí Llombart.Queda- vapendentdes de LoRat Penatl'edició d'unllibreenrecortihomenageaTeodor Llórente ihemvolgutqueesteanyenque

commemoremelcentenari delaseua mortixquera alaIlum elllibre TeodorLló- rente.Lacoherencia duna vidadelpro- fessor,historiador iacadémic Daniel Sala, undeisespecialistesque

mes

sap del per- sonage, del'época idelcontexthistorie quevaviure,untreball que fonpremiaten eixos

Jocs

Floráisqueentantdecarinyo instauraren elsnostresfundadorsen1879 i quecontinúen viusíque

son

untesordel nostrepatrimonicultural.

Els valencianshem de recuperar eixees- peritd'unitat queimpulsaaTeodorLloren- tei ais

mes

destacatsprohomsipatriéis de laRenaixenga,posanteis interessos del poblé valenciaperdamuntd'ideologiesi tendéncies polítiques, a crear unainstitu- ció, LoRatPenat,que acolliraatotsels que sentien elcrit dela Patriaperarecuperarla llengua,cultura, historiaitradicionsva- lencíanes,ique feren d'esta Societat ia casadetotsels valencians.

Unallicóque elsnostespolíticshaurien de tindre sempreenconté iaplicar enel seuqueferdiarienladefensadeisinte- ressosvalencians.

TeodorLlórente mereixelnostre recort iagra'imentpermanentcomaundeis grans personages quealo liare deissegles forjarenla Patria Valenciana.

(15)

Teodoro

Llórente

El poeta

LA POESÃ?A

DE LLÓRENTE CENTANYS

DESPRÉS

valencianes les que

mes

s'estimáilespri- merasqueesdecidí aagrupar ipublicar en

format llibre.

Llórente reunílaseuaprodúcelo lírica valencianaenunsol volum:el Llibret de versos.Unvolum que,tanmateix,entre 1885i1983 fou editatensis ocasions,les duesultimes transformatjaen «obres completes»; i que,amb elpas deisanys,es

convertíenelllibreenqué varen aprendre aUegiriescriureenlapropiallenguaun bon nombre de valenciansdelsegleXX.

Així, laprimera vegadaqueLlórente edita elLlibret deversosfouen1885,quan jaeraunpoetaadmirat iconsagrat.Hire- collí37 poemesiel dedica almallorquí Ma- ríaAguiló,elseu«volgut amic isavimes-

tre».EnaquellmomentLlórente tenia49 anysi,moltprobablement,lesraonsper lesqualstardatantdetempsaestampar-lo s'expliquenpeísdubtes queliplantejavala maneracomseriarebut,entreunasocietat

majoritáriamentreticentaUegiriescriure enlallenguaqueparlava,unllibre cuite queaspiravaadignificarun

idioma

co-

rromputpeípas deltemps,ladesidia ila faltadeprestigisocial.Itambé perhaver de combatre els detractorsi«adversaris de larenaixensa», elsquiafirmaven que«és trevallperdutesforsar-seenferreviure unallenguamorta»,oveienaspiracions

polítiques-separatistes-enelconreulite- rari.

A l'«Endreca» queencapgalael volum,i queés unabellamanifestado deprosava- lenciana,Llórentes'hi referia aisentre- banes anteriors iatribuíadosmérits alLli- bret deversos:undepatriótic,enafirmar queestractavaduna obrade valencianis- me;iunaltredelinguístic,enmostrar-se

encontrade lavulgaritzacióiafavor de la dignificadode lallengua:«Per aajudara

eixaobra de valencianisme,heescrit casi totslosversosd'aquestllibret,y peraixó mateix elsestampe»,hiassegurava.En eixe sentit,resulta interessantassenyalar que,encartaadrecadaaVíctor Balaguer en junyde 18 85ipublicada enel volum111 de l'EpistolariLlórente, el director de Las Pro- vincias asseguravaque«enel Llibret here- unido losversosvalencianos quemehan parecidomenosmalos», ique«unade las cosasquemáshequeridorealzaresla fra- ternidaddeValencia yCataluña».

Llórentepreveíaque elLlibret dever- sos,que fouimprés perplecs,estiguera acabat eldia 1demaig. Quatresetmanes

després, JosepMariaPuigiTorralvaenpu- blicaunaressenyaenqué explicavaque el poemarillorentí «noshaposatalaventay hosentperaquellsqueno siguensuscri- tors aLasProvincias,posestápublicat

apostaperarepartir-lo gratisentreelsseus

suscritors». Ihiafegia:«Lo renaiximent de lanostraUiteraturaestáde enhorabona.

L'aparisió delLlibret hasegut unavalenta y

manifesta

probade loque valella».

Ambposterioritat,elLlibret deversos conegué cincreedicions-ampliacions

mes.

Enlaprimera,de1902,eltítol sofrí una lleu modificado -Noullibret deversos-i elcontingutrecollí 23noves poesies.Com que fouimprés pera contribuir aisactes

d'homenatgequeel 1903 LoRat Penat de- dicaa Llórentearrande lafinalitzacióde l'obrahistórica Valencia. Susmonumentos yartes.Sunaturalezaehistoria,alespagi-

nespreliminarsSerrano Morales destacava que,ambaquellareedició -que foureparti- dagratu'ítament entreels socisratpenatis-

tes-,la

Junta

directiva del'entitatdesitja-

va «fer asonPresident honorarijusthome- najeypública demostrado delgoigque li produixelacabament de laesmentada obra».

LasegÃRentedició delNoullibret dever- sos,de1909,es féu coincidir amb lacoro- naciódeLlórentecom aPoeta deValencia.

Amplia en22poemes¡'anterior,iincor- poraunllargpróleg-estudidel'eruditMar- celinoMenéndez yPelayo.Cinc anysdes- prés, en1914,el«llibret» passáaserLli- brets deversos,endos volums, recollits i editatspeí fíll,TeodorLlórente iFalcó -el seu successorenladirecdó deLas Provin- cias-,iamb 14poesiesnoves.En 1936 fou també elfílll'encarregatdepublicar,amb motiu delprimercentenari delnaixement delseupare,elvolumPoesies valencianes, que fixavala totalitat de l'obrapoética de Llórente en121composidons.Finalment,

en1983 iamb eltítol dePoesia valenciana completa,Lluís Guameramplia-amb l'ajudade FrancescPérez iMoragónide Juan TeodoroCorbín Llórente, besnét del poeta-en18 poemes

mes

lade 1936,finsa arribarales 139composicions.Millor dit:

138,perqué, recentment,hetingutocasió de comprovar queunade lespoesiesquehi

afegí Guamer, la titulada«GoigsaNostra SenyoradeisDesamparats», és,enrealitat,

unafalsaatribucióqueen1973 liadjudica larevista MaterDesertorum.

En lapoesiavalenciana deLlórente re- sultafácil distingirduesgransetapes:la inicial,enqué prevallapoética románticai amatoria;ilademaduresa,enqué £■

predominalalíricapairalistaide

Eb

(16)

O

certamen,ion trobem les peces

mes

qualitativesiemblemátiques,aque- Uesenqué l'autor sabecantaramb mestria elquel'escriptorJosepPiera denomina«la bellesahumil».Estractadecomposicions

com ara «Floreta sensnom»,que exalcales virtuts senzilles,sovintdesapercebudes, deiagentmodesta;«Canooneta amerosa»,

que celebra, demaneralúdicaisfoble, la joiade viure;«Arrós enfesols inaps»,en qué slii fal'elogideisplaers

mes

corrents dela vida;«Voraelbarranc deisAlgaciins», dotada dunaextraordinaria bellesa d'imat- ges; ilacelebrada«Labarraca»,vistacom

un«casal dtiumils virtutsihonrats

amors».

Llórente arribaacrear,amb laseuapoe- sia,unamitología valencianainspiradaen lariquesadelatérra ienlavisiód'unpai- satgeenqué totresultavabelliplaent,sa- tisfactoriiharmónic.Fouel fundador de l'estilpoétic queen1930Enríe Durani Tortajadadenomina«Paisatge Sentimen- tal»,iqueposteriorment

Joan

Fusterteo-

ritzácomacorrent líric: «L'horta iles altres terresvalencianes hanestatvistes,no

exactamentcomunpaisatge,sinocomun patrimoni,ipertant,ambunentendri- mentalborapossessoriireverenda!Per aixó elpaisatgismepoétic havia deser sen-

timental,

entreelsvalencians». Així,po- dem afirmar queLlórentefou elprimerre-

presentantdelpaisatgismesentimental, i el darrerdelpatriarcalismesocial ipoétic,

jaque amb laseuapoesia

exalta

imitifica l'espiritualismecristiá,les austeritats de la vida ielqueferdiari;impulsal'elevació

.

moraldela vida ordenadaifamiliar i¡'exal- tadod'elements de lanatura com arala llar, elriuilamuntanya.

Iés que lavisió queLlórente oferí del paisatgevalenciano estava, óbviament, exemptadecárrega ideológica.Il'exemple

mes

diáfann'és, precisament,lacornposi-

ció «La barraca», considerada perLluís Guamercomel«punt culminant de lalíri-

callorentina». Comque,a

mes

duna vi- venda de l'Horta,«La barraca» simbolitza laresignació, l'esperancailalaboriositat ambqué elsseushabitants afrontenla vida, el poemaesconvertí, des d'unprimer

moment,ensímbol evocadori reverencial dunaorganitzaciósocialpatriarcal,icom a tal hasigutlloat iatacata!llargdeltemps.

Ambtot,enspodemferunaidea de la

projecció que lapoesiadeLlórente tingué

enlaliteratura valenciana de laprimera meitat delsegleXXatravés deisjudicis queenvarenemetreescriptors com ara DanielMartínez Ferrando, queen1909 afirma queLlórentehaviatingut«laquali-

tatespedaldenofer-se vellenlesseues poesies»; XavierCasp,queen193 5 apel-lavaal«Llibret deversosque solbro- tares/entérra secadepatriamor»;Caries Salvador, queen1946 considerava Lloren- tecom«la figuraprimordialde lapoesia

moderna'valenriana»; JoanFuster,queen 1952 lidedicaunpoema titulat«Homenat- geaTeodorLlórente»; MartíDomínguez, successordeLlórente Falcó enladirecció de LasProvincias,queen1955encapgalá el seu festejatpoema«Arbres» ambun agraiment«ala bonamemoria de Teodor Llórente,poetadeValencia»;iVicent An- drés Estellés, queen1959redactaunmag- nífic remakelíricdelacomposició «Vorael barrancdeisAlgadins», talvegadaelpoe- mallorenti

mes

melódic icadencies,tal comconfirma el fet queen1990fóra musi- catpeícantautorPacoMuñoz.

Si,enelmomentenqué s'acompleixel centenaride ladefunriódelseuautor,la poesiadeLlórente ofereixuna novalectu- ra ono-és adir,aconsegueixsuperar elpas deltempsicontinuartransmetentidees i emocions-,és cosaqueenstocarespondre ais valenciansenprimerlloc.

ASI SURGIÓ Y SE HIZO EL MONUMENTO A

DON TEODORO LLÓRENTE

Bajo

formadapor las abun-unadensacúpula danteshojasde loscua- trograndesmagnolios queflanquean sus es- quinasaparece,casi ocultoporestos,elmonumentoa donTeodoroLlórente,instaladoen' plenaGranVíaMarquesdelTuria,en laconfluenciaconlas calles Pizarroy

Taquígrafo Martí.Muchasvecesme hepreguntadosiplantareneste tra- moesosárbolesfueunaideaacerta- da.Quizáshabríasidomejorrepetir aquílamismaornamentación que tieneeldelmarqués deCampo,mu- chomásvisiblehoydíaque elde nuestroinsignepoeta.Peroentrara filosofar sobreestacuestión noes ahoraelobjetivodeestas líneas,sino narrarlatrayectoriadesde elmismo instanteenelquesegestólaidea, el año1911,hastala solemneinaugura-

ción, en

Julio

de 1924.

Como todas lascosas,laideapartió deunasolapersona,en estecasodel conocidoperiodistade laépoca don Francisco PerisMencheta, fundador de laquesería coneltiempolaagen- cia decanade noticias,AgenciaMen- cheta(1882),ydiscípulode DonTeo- doroconquiencolaboró enLas Pro- vincias(1874).Riguroso profesional, inquieto,voluntarioso, considerado elprimerreporterodesuépoca, acompañó comoinformadoren sus

viajes alos reyesD.Alfonso XIIy D.AÃ?fonso XIII,quienesledistinguie- ron consuamistad

La iniciativa fue inmediatamente acogidaporLo Rat Penat,celebrándo-

seunareuniónquecontóconlaasis- tenciadeunaamplísima representa- ción delaintelectualidadvaléndana ydeotrosinfluyentessectoressoda- íesdelaépoca, acordándosepor acla- maciónque Valencia,pararendirle justotributo, leerigieraunmonu-

mentocosteadoporsuscripciónpo- pular.Seconstituyepara ellounCo- mité alfrentedelcualestabadonVi- centeDualdeFurió, enesemomento Presidente deLoRat Penat,elegido el 11de Diciembre de1910, cargoque ostentóhastasudimisión, acontedda el 18 de Didembre de1912,sucedién- dole el 1deEnero de1913,Don José

MaRuiz deLihoryy

Pardines,

Barón deAlcalalíySanJuan deMosquera.A él correspondióorganizarlaexposi-

dón debocetos,pero sobre todoim- pulsarlalabor delcomité, cuya lenti- tuderanotoria sitenemosencuenta quecorríaen esemomentoelaño 1914 yno sehabía abordadohastaen-

tonces estacuestión.

Seconvocópues elcorrespondien-

teconcurso,peroal finalningunode lostrabajospresentadosconvendó, si biencuatrode ellos recibieronpre- mios y menciones.Asílascosas se optópordesignaralarquitectoDon JoaquínDicenta y el escultor valen- ciano, Don Gabriel BorrasyAbella, restaurador del Museode ArteMo- derno deMadrid

-

habíanpresentado

sendosbocetos- laconstruccióndel mismo,siguiendolaspautasdeun

nuevoproyecto,resultado de la fu- siónde lospresentadospor ambos.

Nuevosproblemasobligan auna nuevadetención deestainiciativa.

Deunlado,motivospolíticosy socia- les deíndole

nacional,

ydeotraelfa- llecimiento delBaróndeAlcalalí ydel propioPeris Mencheta.Lacausalan-

guidece.Elentusiasmosedesinfla. Y enmedio deeseambientenegativo provocadoporlalentitudconlaque discurrían lascosas

-

habían transcu- rridoya5años yaún no se había , puestolaprimerapiedra— se encar- ga desacaradelante laconstrucciónel CanónigodonJosé Sanchis Sivera, movidopor laadmiraciónhada don Teodoro, yalquesiguióDonFederi- coDoménech, entre otrosentusiasta delacausa.Apartirdeese momento lamarcha yanose detendría hasta

quedartotalmente concluido.

ElmesdeEnero de1923comenza- baasacarsedepuntos enBarcelona los gruposescultóricos. Ypor fina

primerosdelmesdeJuÃRoquedó com- pletamenteacabado, 12años después

desde quesurgieralaidea.

Lafigurade DonTeodoro

-

única

enbronce-aparece sobreunestrado conlaactitud natural quelecaracte- rizaba,mientras desdeunlugarmás elevado,unalabradora sostiene laco- ronadepoeta.Es lafigurade Visante- tasimbolizandoaValencia, de la quiencantó susvirtudes,alegríasy tristezas. Observa elgestouna mujer querepresentaalapoesía.No falta tampocolapresenciadenuestra mú- sicapopular plasmada, enunaequi- na,por el dulzaineroyeltabalet, que discurrenjuntoaunaparra evocadora de lariquezade lahuerta, yjuntoa ellos,enlaotra, FaustoyMargarita, que recuerdansufaceta de traductor depoetasextranjeros.Hayincluso unatiernapinceladamaterializada por lafiguradeuna niña, conuntarro dedulce que ofrecealpoeta,porunos

versosqueél lededicó enuna oca- sióny que ellasolía repetirdememo- ria

Con todasolemnidad, eldía 31de

Julio

de1924, alas siete dela tarde tuvolugarlainauguración. Unactoal que asistieron lascorporacionesmu- nicipalesyprovinciales;el Goberna- dor Civilenrepresentación delgo- bierno;elAlcalde,Don

Juan

Aviles, quienostentaba lade S. M.ElRey;y el Presidente de laDiputación,Sr.Ca- rrau,así comola familia de DonTeo- doro. Alevento, concurridísimo de público,se sumarongrannúmero de entidades culturales de Valencia,en- treellas -comono-LoRat Penat, encabezado porsuVicepresidente, DonFacundo BurrielyGarcíaPola- vieja,ya que el Presidente, D.Fran- riscoAlmarche,seencontraba enfer- mo.

Elmonumentollevaeneselugar 87años, pero Don Teodoroseausentó deélala fuerza durantetres,cuando afinales de

Julio

de 1936 fue derriba- do,enunalarde de"libertad deex- presión"y"exquisitasensibilidad cultural",porlosbárbarosqueseha- bían adueñado denuestrascalles, quienesarrancaronyderribaron laes-

tatua,siendojustamenterepuestael año 1940. «

Lasuscripción popularnofuesufí- dentepara cubrirloscostes,siendo el Ayuntamiento quien sehizo cargo el de ello.Sin dudaalgunalaprolonga-

cióneneltiempode laconstmedón enfriólas voluntades, peroloimpor-

tanteesque Valenda,alfin, lereco-

nocía eseamorporsutierra,alaque quisoconverdaderapasión yalaque tantasvecescantó.

Referencias

Documento similar

Para ello, trabajaremos con una colección de cartas redactadas desde allí, impresa en Évora en 1598 y otros documentos jesuitas: el Sumario de las cosas de Japón (1583),

La organización debe establecer las acciones necesarias para aprovisionarse de los recursos necesarios previstos de acuerdo al resultado de la evaluación de riesgos y el

Amb caràcter general, sens perjudici de les mesures de protecció i seguretat establertes en aquesta Resolució i en els plans sectorials a què fa referència l'apartat 1.2, les

Como norma general, todo el personal auxiliar que participe en el evento: azafatas, fotógrafos, intérpretes, etc, tendrán que poner en práctica las medidas de distanciamiento

Ciaurriz quien, durante su primer arlo de estancia en Loyola 40 , catalogó sus fondos siguiendo la división previa a la que nos hemos referido; y si esta labor fue de

Uns anys més tard, uns altres investigadors portaran a terme un nou estudi de provinença utilitzant també l’AN sobre la sigillata oriental A amb un doble objectiu (Elam et al.

Totes elles tenen una idea en comú: la relació d’ajuda encaminada a l’acarament de certes situacions i al creixement personal (desenvolupament de potencialitats),

Consecuentemente, en el siglo xviii hay un cambio en la cosmovi- sión, con un alcance o efecto reducido en los pueblos (periferia), concretados en vecinos de determinados pueblos