06.06.2011
INFOMIGJORN - Centenari de TeodorLlorente 1
10.06.2011
LAS PROVINCIAS - Llorente 2
F.P.PUCHE
23.06.2011
LAS PROVINCIAS - LoRat Penat alaba la coherència de Teodor Llorente,
fundador deLas Provincias 3
BURGUERA
24.06.2011
LAS PROVINCIAS - La parla 4
F.P.PUCHE
25.06.2011
LAS PROVINCIAS SAFOR - Homenatge a Teodor Llorente 5
IGNASI MORA
04.07.2011
LEVANTE - Llorente 6
Salvador Vendrell
03.07.2011
LAS PROVINCIAS - Centenari de la mort de TeodorLlorente 7
Daniel Sala Giner;Enric Esteve i Mollà;Rafael Roca; Ascensió Figueres; Pedro J.de la
LEVANTE - T. Llorente en lamemòria 14
Josep Piera
13.11.2011
ELCAMPDETURIA.COM - L'AVL i elMUVIM estrenen una any d'homenatges al
periodista i poeta poblano TeodorLlorente 15
LEVANTE - SOBRE EL POETA LLORENTE 16
Josep Piera
12.11.2011
LAS PROVINCIAS - L'AVL homenatja en elMuVIM TeodorLlorente 17 LEVANTE - L'AVL inicia l'Any Teodor Llorenteamb una exposició en elMuvim 18
16.11.2011
LAS PROVINCIAS.ES - Josep Piera: "Els valencianshan oblidat la grandesa de
Llorente" 19
BEARODRIGO GANDÍA
17.11.2011
LEVANTE SAFOR - La Setmana Literària recorda Ausiàs March i Teodor
Llorente a Gandia 20
21.11.2011
LEVANTE SAFOR - Gandia obrila Setmana Literària amb l'Homenatge a la
Paraula dedicat a TeodorLlorente 21
J.C.
23.11.2011
ABCCOMUNIDAD VALENCIANA - L'AVL ret homenatge alpare de la
"Renaixença" valenciana 22
R.F. C.
EL PAÍS COMUNIDAD VALENCIANA - Llorentelliure de tòpics 23 LAS PROVINCIAS - L'AVL obri l'Any Teodor Llorente, fundador de Las
Provincias 24
BURGUERA
23.11.2011
LEVANTE - L'AVL trau TeodorLlorente de la caverna 26
AlfonsGarcía
LEVANTE - Llorente, de moda 27
Vicent Josep Escartí
25.11.2011
EL MUNDO VALENCIA - TeodorLlorente sense prejudicis 28
DANIEL BORRAS
28.11.2011
ABCCOMUNIDAD VALENCIANA - Cultes d'auricular 29
OBDULIO JOVANÍ
27.11.2011
LAS PROVINCIAS - L'escriptori de Teodor Llorente 30
BURGUERA
LAS PROVINCIAS - València i LoRat Penat 31
01.12.2011
AVUI.ELPUNT - TeodorLlorente suma homenatges 32
02.12.2011
SAÓ - TeodorLlorente i ladefensa de la unitat de la llengua 33
ANTONIFERRANDO
09.12.2011
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA - L'exposició de I'AVL dedicada a
TeodorLlorente en elMuVlrn ha rebut 1.500 visites en quinze dies 36
11.12.2011
LEVANTE - TeodoroLlorente Olivares 37
FranciscoGil Gandia
13.12.2011
L'INFORMATIU.COM - La renaixença de TeodorLlorente 38
CARLESFENOLLOSA
17.12.2011
LAS PROVINCIAS - Museros homenatja TeodorLlorente 41
12.01.2012
EL PAÍS COMUNIDAD VALENCIANA - Teodor Llorente, sense tòpics 42
IGNASI MORA
24.01.2012
LAS PROVINCIAS - La poesia de Teodor Llorente, en elMicalet 44
LEVANTE - La poesia deLlorente torna al Teatre Micalet 45
27.01.2012
LAS PROVINCIAS - La poesia de TeodorLlorente s'instal·la en el Teatre
Micalet 46
01.02.2012
LEVANTE - L'exposició de l'AVL sobreLlorenterep més de cinc mil visitants
alMuvim 47
07.02.2012
LEVANTE COSTERA, VALL D'ALBAIDA - Alfons Vilarecorda la visita de Teodor
Llorente a Canals fa més d'un segle 48
22.03.2012
LEVANTE - L'Institut d'Estudis Catalans homenatja hui Teodor Llorente 49
10.04.2012
LEVANTE - EU preguntarà pels actes del centenari de Guarner, Lozano i
Llorente 50
05.04.2012
EL PAÍS COMUNIDAD VALENCIANA - Josep Piera: "Els tòpics del que encara
és lavalencianitat elsfabricà TeodorLlorente" 51
JUANMANUEL JÁTIVA
11.04.2012
L'INFORMATIU.COM - Sense notícies del centenari de Sanchis Guarner,
Llorente i Lozano 52
19.04.2012
EL PAÍS COMUNIDAD VALENCIANA - De laliteratura com a projecte viu 54
Enric Sòria
23.04.2012
LAS PROVINCIAS - L'exposició sobre TeodorLlorente s'inaugura hui a la
Pobla de Vallbona 55
30.04.2012
LAS PROVINCIAS - Nombrosa participació en la setmana dedicada a Teodor
Llorente 56
El profesor RafaelRocalan-
zó a la audiencia el mis- mo reto,poético por asÃ
decirlo, que en las aulas propone a sus alumnos:busquemos en la obra de Teodoro Llórente cual- quier asunto y todos encajarán en los tres grandes enunciados -Patria, Fe y Amor- que en su dÃa fueron campo sensible de los Juegos Flo- rales de la Renaixenga.
Son, desde luego, 'Les tres cor- des de l'arpa', la primera de las poe-
sÃas que el profesor Roca ha inclui- do enuna antologÃa muy especial -'Lofoc sagrat dela fe'- que el miér- coles fue presentadaen el Salón Bona Gent de los Dominicos.
¿Llórente
y la fe religiosa? Cu-
riosamente, cuando Agustà Colo- mer, secretario de la Academia Va- lenciana de la Lengua, comenzó a citar y contrastar poetas valencia- nos que han expresado en su obra un especial acento de reflexión re- ligiosa, mencionó, junto a nuestro
fundador, a Martà DomÃnguez y a Vicent Andrés Estellés. Tres figu- ras notorias de nuestra redacción.
Tres poetas para tres etapas de Va- lencia. Tres almas sensibles que, como dijo en su intervención mon- señor Salvador Giménez, obispo de
Menorca, responden aesa constan- te intelectual de la duda y la pre- gunta, de la exploración tras las huellas delsentido de la vida y la
muerte.
Pronto va a cumplirse un siglo de la muerte de Teodoro Llórente, fundadorde LASPROVINCIAS. El
periodista, también poeta, tuvo un alma sensible ala fe; queen su caso dibujó comoun cálido ramillete de afectos Ãntimos que ayudan a dar
ligazón ala familia. No hablamos de profundidad teológica, sino de sencilla devoción. No estamos ante la angustiaunamuniana, sino ante la doméstica evocación del libro de misa de la madre; que llega, como dijo Roca citando aJosep Piera,
«conlabelleza de la sencillez».
Asà se ha iniciado el Centenario de Teodoro Llórente. Nuestrope- riódico, en las próximas semanas, se va a sumar a las entidadesque, desde otras ámbitos, van a revisar la vida y laobra del que fue dirigen-
te delpartido conservador, traduc-
tor, historiador, excursionista, di-
putado, crÃtico de arte y respetado
intelectual, además de dirigir el dia-
rio que el lector tiene en las manos
durante sus primeros 3 8 años de
publicación.
VALENCIA.Lo RatPenatcelebró ayer elactode clausura delcurso 2010-2011 de lainstitución valen-
cianista
con unaconferencia
a car- godel historiador,profesoryaca- démicoDaniel
Sala Giner, quesir- vióparapresentarsunuevolibro:'TeodorLlórente.La coherencia duna vida'.Lapublicacióntrataso- brela
vida
yobra delfundador
de LAS PROVINCIAS,y
fuepremiado enlaCXXVIedición delosJocs
Flo-ráisde la
Ciutat
iRegnedeValen- cia.Elactoconvocóamásdeun cen-
tenarde personasenelaula decon-
ferencias
deLo RatPenat, que pre- sentabaunrebosanteaspectodes- demedia
horaantesdecomenzar elacto.Entre elpúblico secontaba elperiodistaFranciscoPérez Pu- che,asÃcomocuatrobisnietos
(Ri- cardo,Juan
Teodoro,Matilde yCar- men)del fundador de LAS PRO-Daniel Saladestacó durantesu
intervenciónlas variadas dimen- sionesprofesionalesde Teodoro Llórente,suvertienteperiodÃsti- ca,polÃtica, poética, historiadora y
valendanista,
yseñaló quesuin- tenciónconlarealizacióndellibro es«trataralpersonaje bajotodas susfacetas.Llórenteera hijode la restauración ysuvocación erare- generacionista,undeseoparame- jorarlasociedad
que difundeatra- vés de LASPROVINCIAS».Humildad
El historiadorrecordó sureciente intervenciónenAula LAS PROVIN- CIAS ydestacóigualmentela labor de TeodoroLlórente ala hora de realizarunarecopilación histórica através delalmanaquedeeste pe-
riódico,
Salaquiso subrayar especialmen-
te«sufaceta familiar ysucalidad comopersona, puesapesar deser unhombrecongranpoderdecon- vocatoria,muyqueridoporlosva-
lencianos,
hacÃagaladeunahumil- dad que incluso leimpidióguardar- se unlugardestacadoentrelospri- merosnúmeros de los socios fun- dadores de LoRat Penat,apesar de que las reunionesenla calle del Mar,donde estaba laredacciónde LASPROVINCIAS,fueronlarguÃ- simas ypropiciaron,finalmente la creacióndelainstitución». Salase-ñaló quesubiografÃa «está hecha concariño yconlaintencióndeque se veaclaramente que loslÃderes sociales actuales poco
tienen
queverconaquellos».
«Los
valencianos
hemos dere- cuperareseespÃritudeunidadque impulsóTeodoroLlórenteylosmás destacadosprohombresypadresde laRenaixenca,
poniendolosinte-
resesdelapatriavalencianaporen- cima delasideologÃasy tendencias polÃticas alcrear unainstitución, Lo Rat Penat, queacogieraatodos pararecuperar lalengua,la cultu- ra,historia y tradicionesvalencia-
nas,yque hicieronde esta institu- ciónlacasade todos los valencia-nos»,indicó ayer elpresidentede Lo RatPenat,EnricEsteve,duran- tesu intervención.
Esteveconsideró quelaobradel fundador de LAS PROVINCIASes
«unalecciónque nuestrospolÃti- cosdeberÃan tenersiempre encuen-
tayaplicar en suquehacer
diario
endefensa de losintereses
de los valencianos. TeodorLlórente me- rece.nuestro recuerdoyagradecÃ-miento
permanentecomo unode losgrandes personajesquealo lar- godelossiglos forjaronlapatria va- lenciana».Incoherenciadesnuda
Previamentealaintervención de Sala,participóenlaconferencia el decano delaRealAcademia deCul- turaValenciana,
Vicent Lluis Simó, quieninsistió enque lacoherencia que Salasubraya eneltitulo desu obra«desnuda amuchos historia- dores actuales ycontemporáneos deltiempodeLlórente,quenofue- ronigualdecoherentes queél».«Llórente defendióla unidadde lalengua,sÃ,perocomolaperte- nencia,tantodelvalencianocomo delcatalán, al 'Uemosfcomofuen- tedeambas,loque lasconvertÃaen
hermanas», indicó Vicent Lluis Simó.
Unavezfinalizó laconferencia deSala,serepartieronlosdiplomas
alos alumnos de loscursosdelen- gua y cultura valenciana,poesÃa, declamación ydanzaqueorganiza cadaañola institución cultural.
Pues, y qué
Señor,prosodia.Qué en- qué
fonéticavidiableformade hablar valencianolade los
tresintervinientesdela tardedel
miér-coles, enel
salónde
actosde Lo Rat Penat. Se dieroncita parahablar sobre Teodoro
Llórente;pero el tema, que elpatriarcame perdo- ne, podÃa habersidocualquier otro,
fútbol
incluso, porque
señalola musicalidaddelhabla. Giros, pro-
nunciación...
Eses y ees dignas de aplausoy vocales paragrabarlasy practicar.Porquesi hermosa es la pronunciación de Enric Esteve,
aúnera
másadmirable, para mi
gusto,
la calidadquenos llegaba desde las
montañasde
MurÃacon Daniel Sala, y laque se
derramó,como pétalos del Corpus, con el hablaalcoyanade
SimóSantonja.
Tenemos un poco olvidado a este procer, Tito parasus amigos, alque yo nombrodonVicentedes- demiprimera entrevista, no
sési sobre notariado latino, regadÃos antiguos oreyes forales, que todos esospalos,y
más,sonde subara- ja. Pero el caso es que don Vicen- te, con su dulce melodÃa, presen-
tó
una biografÃa que DanielSala ha escrito sobre
LlórenteOliva-
res, para dar enpocosminutosuna
lección
magistral sobre el poeta, loque fue y lo queno fue, por
másquemuchas vecesse lehayainter- pretadointeresadamente desde elcatalanismo.
Pocas veces, alhilo del poema 'Valenciay Barcelona',
habÃaescu- chadoa nadie poner las cosas en susitio con tanta facilidad. Para decir lo obvio que se oculta: que valenciano y
catalánson
«filisde lamateixa
mare»,generadosde
«lamateixa
soca»,queno es
otrasino un
latÃntransmutadoenel tiem- po, que
Llórentey los de su época llamaron
«elvell
troncllemosû.Trascenderla lengua,pasarde lalengua alpueblo,es cosa
fácil.Y Teodoro
Llórentelo hizo. Para im- plorar, en esepoema,que jamás disputaran las hermanaslacoro- na, porque
«lesdospodeu ser rei-
nes»:
Barcelona
«la condesa»y Va- lencia «Ja
sultana».Igualesdere- chos, diversos estilos.
Y es que, hay que verla gente sabia qué bien lo explica todo, y
cómo
fue este
Llórente,que has-
ta nos dejó resueltos sus crucigra-
mas. La
lástimaes quenunca se le
grabó la voz y no podemos escu-
char su dulce valenciano.
HOMENAJE A TEODOR
LLÓRENTE
Con por critor. siento todoslos don Por como Teodor, supuesto respetos él, un es- me
que él fue poeta y yosoy narra- dor -!aquà sà existen las clases!-, y fundó y escribió durante déca-
das en este mismo diario, mien- tras queunservidor esuncola- borador. Pero compartimos la
escritura, ser miembrosde la li- teratura valenciana, con loque ello reporta de satisfacción per- sonal y también de dificultad social, yaque laspalabras no son notas musicales, sino armascar- gadas de sentido y
ademásresul-
ta muy costoso vivir de ellas.La primeravez que fui a casa de Joan Fuster hace 40 años, me
preguntó
sarcásticamente:"Tu qué vols ser, notari?" y yo le
contesté: "No, escriptor..."
Los valencianos tendemos a pegar tijeretazos a nuestra his- toria, sinimportarnos el
dañoque esta práctica nos inflige como grupohumano y comoin- dividuos. Por eso, durante la
transición polÃtica de la segunda mitad delos setenta del siglo XX, casi se arrancó de la historia literaria valenciana la página de Llórente, que tuvo la ocurrencia de entablaramistad conperso- najes comoelNobel Frederic Mistral o mossén Cinto Verda-
guer, e impulsó la Renaixenca valenciana. Impávida, la juven- tud del momento asistimos a la
mutilación de Llórente de nues-
tra primera fila literaria, como -todo hay que decirlo- asisti- mosal silenciamiento de ciertos escritores relevantes.
Se argumentabaen aquellos tiempos demenciales de la tran-
sición queunos eran de dere- chas y los otros deizquierdas. La solución era eliminarse los unos a los otros... !Qué cortedad de miras! Tanto donTeodor impul- sandola recuperación de nues- tros
clásicoscon la Reinaxenca,
como Joan Fuster y tantos otros
intentando reflotar la literatura valenciana, dieron un salto ver- tiginoso y de gran valentÃa.
Lograron superar el
vacÃode la decadencia y el deterioro de la lengua histórica yla tradición li- teraria nuestra. En definitiva, contribuyeron con una fidelidad hasta el último de sus dÃas a crear un proyecto genuinamen-
te valenciano yabierto al mun- do, un brotede esperanzay vi- talidad enuna tierra pronta a claudicar.
¿Noseentiende eso,
tan simple?
¿Estamosaún bajo los efectos letales del partidis- mo ajenoa nuestros intereses
como colectividad?
Elpasado a veces seolvida y a veces sirvepara revisary corre- gir errores.Por lo tanto, estoy convencido que los
másde cua-
renta escritores SaforÃssims sa-
bremos sumar y no restar, poner
a Llórente al lado de Fuster y
asistir al homenaje a don Teodor
el 2 de julio, dÃa delcentenario
de su muerte. Procuremos estar
alaaltura delas circunstancias,
que la poesÃa noes sólo paralos
poetas, sino la carne viva deuna
lenguay de un pueblo.
Em compleixen deTeodorLlorenteconsiderat trobeambla
centnotÃciaanys dela que es
mortpare dela
Renaixençavalenciana No es conformen
adonar la
notÃciai ferieslloan- ces
oportunesencelebracionscomaques-
tes,sinó
que,
amés amés,alguns promi-
nents
estudiosos delasevaobras'atrevei- xenafer-nos retrets a aquells queelconsi- deremun
poetainsignificant,
folklòric,ca- duc i precursord'unpaisatgisme sentimen- talque converteixunarealitatamargaen unade
bucòlica,conreadora de
totsels
tò-pics d'un valencianismeregionalistaque noparad'ofrenarnoves glòries
aEspanya.
Us sonala
cançó?Ens acusend'una estratÃagia derebutjar un
passati uns homesqueenaltresindrets santifiquen.I dereivindicarelshomesdela
Renaixença
delnord i condemnarelsnos-
tres.
Estan equivocats. Elsprohoms de la
renaixença
delnorderen igual denefastos comels
nostres.MireuquÃa pensava elma- teix
MilÃiFontanals que
tansacralitzat diuen que el
tenen:«Encertaren los
rústi-cosyaccidentales modismos de losdialec- tes locales, pensamientos
fÃRosófïcos,cos- mopolitas, unfversales, nos parece exigir a una aldeanala expresión
pròpiadelas Me- ditacionesde Lamartine odelIdealde
Schifler».
Pensaven, comdon Teodoro, quela llenguaera
aptaper ala poesia i nopera lescoses que ellsconsideraven serioses.
Les
diferÃanciesentre la
Renaixençad'ad i la
d'allÃ
calveure-laenla
consolidació,o no, d'unmovimentnacionalista. A casa
nostrano esvaarticular
entrealtrescosesper acti- tudscomlaque exemplifica
aquestaanÃac-dotadedonTeodoro.El 14 denovembre de 1908secelebravaaAlacantel centenari dela
mortdelConde Lurniares i van convi- darla Diputació, l'Ajuntamentde
ValÃanciai LoRat Penat A MadridAntonio Maura
te-mia que a
ValÃanciaes
produirÃun movi-
mentsemblant aldeSolidaritatCatalana. I com que TeodorLlorentehaviaabandonat el partit conservador temia que
intentarÃferlajugada Per
aixòvamanaralgoverna- dor civil d'Alacant quevigilarà Llorente itot elseu
estatmajor quevan sentir unaexage- rada presÃancia policial. En unconvit a Elx, donTeodor va ferundiscurs regionalista, però
tanpatriòtic enlaidea
unità riad'Es- panyaque elgovernadorcivilesva sentir
ridÃculen les
tanextremesmesuresde se-
guretat
quehaviapres.
UN HOMBRE COHERENTE
Con
muchas facetas queenri-todaseguridad,de las quecieronlapersonalidad de TeodoroLlórente y Oli- vares,convirtiéndole en unade laspersonalidadesmásdestacadas de laValenciadéla Restau- ración,esladepolÃtico la queleresultó menosatractiva;yesoquellegóapresidir elpartidoconservadoren nuestrastierras, enlas que fuesulÃder incontestable.Él mismo lo confiesa aldeciren1899,unmes
antesde renunciar porprimeravezala di- rección provincialdelpartido:«yonohe sidopolÃticoactivomásque peraccidens».
Es muyposiblequesumodestia y falta de ambición,quele reconocierontantolos amigoscomolos adversarios,le llevarana rechazarcargos quepodÃa haberllegadoa ostentarmuchoantesdeentrarenpolÃti- ca;decÃa SanmartÃnyAguirre:«LapolÃtica, queennuestropaÃsllegaa serpara muchos unapasión,cuandonolatoman como un modus vivendi,esparaLlórenteunapesa- da carga,quesoporta,sinembargo,porra- zonesdepatriotismo,quesatisfacenasu honradaconciencia»
.
Y lo corroboraytes- timoniasugranamigoyunodesus prime- rosbiógrafos, elcanónigoJosé Sanchis Si- vera:«su intervención enpolÃtica, aunque ocupa casiquinceaños desuvida, fueen ellaunepisodiodemenorinterés, y elmás ajenoasucarácter, asusgustosyasusig-nificaciónpropia».
Yasà fue,enefecto.Todossusbiógrafos coincidenenreconocerque T.Llórentefue poeta,periodista,escritor,historiador y polÃtico;yporesteordenen suescala de valores;sinembargo,surelevanciaenla sociedad valenciana,ejercidaatravés de
unatribunatanimportante como eralade superiódicoLasProvincias,lellevóade- sempeñar unprotagonismotalpor elque, loquesenospresentaenocasionescomo 'apoliticismo
llorentino',
nodejabadeser unaimportantefacetapolÃtica. DecÃaJ.
Sanchis Sivera:«siendo Llórente periodista y director ypropietariodeunperiódicotan acreditadocomoLas Provincias,nopodÃa dejardeserpolÃtico».
Suépoca fue ladelaRestauraciónde 1874yRenaixenca culturalvalenciana.La deunsistemapolÃtico,iniciado por elma-
lagueño A.CánovasdelCastillo,conlares-
tauracióneneltronodel reyAlfonso XII, enelqueuna Constitución,lade 1876, conel-tumopacÃfico depoderes garantizó- laestabilidad delpaÃsenellargoperiodo quetranscurrehasta elgolpedeestadodel generalPrimo deRivera,en1923. La Va- lencia de Teodoroesla delMarqués de Campo,ladelosnuevos'alfonsinos',como elabogadoCiriloAmorós,elMarqués de
Cáceres,el Conde deAlmodóvar, José Ruiz de Lihori..., lade losinfluyentesministros Mariano Roca deTogores,LuisMayans, Manuel Danvila,
Juan
Navarro Reverter- todos ellosunelenco conservador de fuer- tes raÃces especÃficamente valencianas.Pero,el sistemapolÃtico de laRestaura- ción, consu tumopacÃfico depoderes,su falseamiento electoral, elcaciquismo,no gustabaaT.Llórente;deahÃel queseopu- siera abiertamente,junto conCiriloAmo- rós, Pérez PujolyNavarroReverter,alos planesdeCánovasysuministro de lago- bernación,Romero Robledo,anteelpro- blema de lasestructurasdelospartidos que, desdeMadrid,pretendÃan designar candidatosenlas distintasprovincias,los conocidoscomo'cuneros'.Por ello,trasla caÃda deCánovas, en1881, cuandoentró encrisis elpartidoconservador yapareció en escenaFrancisco Silvela,simpatizóde inmediatoconsusideasregeneracionistas, de luchacontraelfalseamiento electoral y, muyespecialmente,con susensibilidad hacia elregionalismoy lasaspiracionesde lasprovincias.Los conservadores valencia- noslepidieronquesehiciera cargo dela dirección departidoyaceptócomosegun- do,bajolapresidenciadelMarqués de Montortal;sóloaceptóladirección delpar-
tidocuando, vueltoslos conservadoresal poder,en1890,F. Silvelaselopidió:«Será
ustedelegidoojuzgaré fracasada toda mi obraenValencia.Recibiráustedelactade diputado:después, rásgelausted, siquie-
re».Suintensa actividadpolÃtica seprolon- garáhasta 1903enqueseretiraráa suvida privada.
Otra facetapolÃticade T.Llórente la constituyen susdivergencias conlaRenai- xencacatalana y lapolémica surgidaentre
élyVÃctor Balaguercomo lÃder delainte- lectualidad catalana; pues,mientras para éstos laRenaixencaconsistÃa ensostener los derechospolÃticos delapatriacatalana y«reconstruir laPenÃnsula Ibérica, solu- ción histórica alaquedegemtotsaspirar», paraLlórentelasposiciones erandiame- tralmenteopuestas: «...la diferencia decri- terisentreels trovadorsvalencians, que al lloarlesgloriesdenostre anticReine,no aspirenarestablir-10,en danyde launitat espanyola,iels trovadorscatalans -molts d'ells, sinotots-que treballen per l'auto- nomia deCatalunya».Elrenacimiento aceptableparaLlórente eraelmeramente
literario,
elestudio, el cultivodellemosÃnensusdistintasramas como unmedio de conocer mejorelpasado,elapreciarloste- sorosdeunaliteratura yunahistoriaglo- riosa delasinstitucionespatrias,queno eransolamente las de Castilla,sino elcon-
juntode todoslosantiguosreinosespaño- les.
Ciertoesque el sentimientorenacen- tista,encualquieradesusaspectosyposi- cionamientosideológicos,eravistocon prevenciónydespertabalassuspicaciasde lospolÃticos de Madrid,razónpor alcual Llórentenuncadejódejustificarse,dicien- doque elcultivo delalenguayliteratura autóctonasnocomportabanningúnpeli- groseparatista,loqueconstituyelabase del queha venidoenllamarse'apoliticis- mollorentino'y queseráunodelosrasgos diferenciadores de laRenaixerÃca valencia- naque, alaparecercomofolklórica y sin ningúnpeligro,fue toleradapor lasocie- dadquenovioenellaningúnrasgodese- paratismoquepudieraponerenpeligrola unidaddeEspaña. Lanopolitizacióndelas reivindicacioneshistóricas yculturalesva- lencianas fuesu estrategiapara evitarque la hicieranabortardesdé Madrid,odesdela misma Valencialos quenovieronconbue- nosojosel movimiento.
Teodoro
LlórenteEl polÃtico
i
TEODOR
LLÓRENTE
I LO RAT PENAT
L
'estima ique habitenell'apreciRegneperÃes gentsde Va- lencia ilaconsiderado del llenguage poetic comelmes
perfecteperamostrarelssen- timents delseupoblé, vapor- taraTeodorLlórente abuscarentreels
clássicsvalenciansais models delseuque- ferlliterari. Vaconéixer ivagojardel'obra d'Ausias March,de Role deCorella, de
Jordi
deSant Jordi...,perotambé deispoetesmes
humus,deismes
desconegutsquealo liare deisseglesvan ser capadosdemantin- drevivala flama dunallenguaque conti- nuavasentelvehÃcul decomunicació de granpartdeishómens idones quepobla- venles comarques valencianes.Vaconéixer eneixe caminar de retroba- mentdelser
valencia,
de lesseuessenyes d'identitat, de laseuahistoria,aunpoeta naixcutdel mateixpoblé, Constantà Llom- bart,ivavibrard'esperancesenell alco-néixer els treballs derecuperadode rhistoria ide lallenguaqueenla Provenca francesarealisava FredericMistral. Untre- ball dereconstrucció históricaal quese su-
maven,enlultimteredelsegleXIX,no sois els intelectuals francesos delLlengua- doc sino,igualment,bonapartdeisllite- ratsiinvestigadorsdelesierrescatalanes.
També elspoetesvalencians tindrienun puntd'encontreenles arrels duna cultura netamentvalenciana que teniaalaseua
propiallenguacomacarácter definidor.
Un movimentsingularquetotsconeixe- riencomlaRenaixenca.
Necessitaven perajuntarenells ais in- telectuals, peraferpossibleeltreball deis poetesiels narradors, deis sempre pre- sentsautorsteatrals, els
mes
segurs defen- soradunatradiciómaiperduda, crearuncentrequeserviráde lloc d'estudi,de dis- cussió idivulgació,aquantsestiguerenin- teressats, enelcontextde lasocietatva-
lenciana,
peÃtreballmamprés. Uncentre quesensedistinciódesignepolÃtic osocial feraviable laconsecució d'unobjectiu d'unitatenladefensa de lo valencia.LoRatPenat,laidea naixcudadé l'ilu- sió deConstantÃLlombart,vaprendreeos enlamentde TeodorLlórente. Undesta- catmernbre delaburgesiavalenciana que, per larellevantposició que ocupava enlaciutat,polÃtic deprestigi enquadrat
enles files delpartitconservador,direc- tordeLasProvincias,el diaridegran tira- da hereudel'antigaOpiniónquevaser propietatde D. José Campo,
mes
tart mar- qués deCampo després deltriumfo de la Restaurado,podiacertamentconvertir-la enrealitat.Tota la societat valenciana havia depar- ticipar enelproyecte.Ieneixecontext, l'uniódetotsels valencians, TeodorLló- rentevacridaraFeliu Pizcueta, ellÃder del partitIliberal, l'home de laRevolució del 68,reconegutescritor, elqualatravés deis seusartÃculshavia demostratámpliament laseuaprofundavalencianitat.
DeI'acort subscritentreelstres sectors valencianistes,conservadors,lÃiberaÃs ire- publicans,Llórente,Pizcueta, Llombart, naixiaen1878 laSocietat d'Amadors de les GloriesValencÃanes. Ienella, demanera
immediata,
naÃxienelsJocs
Floráisde la CiutatiRegnedeValencia,lajustapoéticadeFe,Patria iAmor queacolliriaatotsels escritors de la
Renaixenca.
Ladestacadavisió polÃtica de Teodor Llórente,d'atra banda,liva permetre vore elsperillsque laderiva catalanista de laRe-
naixenca
podrÃadur alpoblé valencia,enabsolutprocliuales veleitatsnacionalis- tesiseparatistes.Elseu pensamentpolÃtic eraben ciarrespecteadaixó.Mairenun- ciarÃaaformarpartde lanacióespanyola de laqueesreconeixiaintegrant,commai renunciarÃa alseu amorperl'história va- lenciana, perlaseuanaturaleapropiaidi-
ferenciadacomacomunitathistóricaiper lanecessitat defendre-les frontatots aquellsquevolguerenignorar-lao assu- mir-lacompropia.
Naixiaaixina, desdelespaginesde Las Provincias que li servien deportaveuide comunicació enelsseusconciutadans, el fenomenpolÃticque coneixemcomaRe- gionalisme,ique tindriacoma
mes
dÃrec- teshereusalaDretaRegionalValenciana lideradaper LuisLucia ialPartit del'UnióRepublicanaAutonomista que fundaren els hereuspolÃtics de Vicent BlascoIbáñez.
Renaixenca cultural,defensa delallen- gua valenciana,defensa,enelmateixsen- tir, del'história valenciana,defensa de les riquÃssimes aportacionsd'unpoblé que s'expressaa través detoteslesartsque l'humanitat coneix,lesartspÃástiques, la lliteratura, elteatre,lamúsica,la¿ansa, el
cant,lagastronomÃa...,inosoisenl'ámbit del'expressióculta sinomoltespecial-
mentenl'expressiópopular,son ñtes de Ã'enormequeferdeTeodorLlórente enbe- neÃici delseupoblé.
I,enelmateix nivell, elRegionalÃsme polÃtic, laconquistade les Institucions
pu-
bliques,necessariperarefÃcac_defensa de totlo anterior, deles senyesd'identitat que definixenaunpoblé. RegionalÃsme i Renaixenca, conformen elpensamentiel treballpermanentd'un deismes
signifi-catsprohomsque larica Historia valencia- nanoshadeixat.
L'any1978,enmotiu de celebrar-se el centenari de lafundacióde Lo RatPenat s'acunyáunamedalla commemorativa que teniaenelseu anvers Ãesefigiesde Teodor Llórente ideConstantà Llombart.Queda- vapendentdes de LoRat Penatl'edició d'unllibreenrecortihomenageaTeodor Llórente ihemvolgutqueesteanyenque
commemoremelcentenari delaseua mortixquera alaIlum elllibre TeodorLló- rente.Lacoherencia duna vidadelpro- fessor,historiador iacadémic Daniel Sala, undeisespecialistesque
mes
sap del per- sonage, del'época idelcontexthistorie quevaviure,untreball que fonpremiaten eixosJocs
Floráisqueentantdecarinyo instauraren elsnostresfundadorsen1879 i quecontinúen viusÃqueson
untesordel nostrepatrimonicultural.Els valencianshem de recuperar eixees- peritd'unitat queimpulsaaTeodorLloren- tei ais
mes
destacatsprohomsipatriéis de laRenaixenga,posanteis interessos del poblé valenciaperdamuntd'ideologiesi tendéncies polÃtiques, a crear unainstitu- ció, LoRatPenat,que acolliraatotsels que sentien elcrit dela Patriaperarecuperarla llengua,cultura, historiaitradicionsva- lencÃanes,ique feren d'esta Societat ia casadetotsels valencians.Unallicóque elsnostespolÃticshaurien de tindre sempreenconté iaplicar enel seuqueferdiarienladefensadeisinte- ressosvalencians.
TeodorLlórente mereixelnostre recort iagra'imentpermanentcomaundeis grans personages quealo liare deissegles forjarenla Patria Valenciana.
Teodoro
LlórenteEl poeta
LA POESÃ?A
DE LLÓRENTE CENTANYS
DESPRÉS
valencianes les que
mes
s'estimáilespri- merasqueesdecidà aagrupar ipublicar enformat llibre.
Llórente reunÃlaseuaprodúcelo lÃrica valencianaenunsol volum:el Llibret de versos.Unvolum que,tanmateix,entre 1885i1983 fou editatensis ocasions,les duesultimes transformatjaen «obres completes»; i que,amb elpas deisanys,es
convertÃenelllibreenqué varen aprendre aUegiriescriureenlapropiallenguaun bon nombre de valenciansdelsegleXX.
AixÃ, laprimera vegadaqueLlórente edita elLlibret deversosfouen1885,quan jaeraunpoetaadmirat iconsagrat.Hire- collÃ37 poemesiel dedica almallorquà Ma- rÃaAguiló,elseu«volgut amic isavimes-
tre».EnaquellmomentLlórente tenia49 anysi,moltprobablement,lesraonsper lesqualstardatantdetempsaestampar-lo s'expliquenpeÃsdubtes queliplantejavala maneracomseriarebut,entreunasocietat
majoritáriamentreticentaUegiriescriure enlallenguaqueparlava,unllibre cuite queaspiravaadignificarun
idioma
co-rromputpeÃpas deltemps,ladesidia ila faltadeprestigisocial.Itambé perhaver de combatre els detractorsi«adversaris de larenaixensa», elsquiafirmaven que«és trevallperdutesforsar-seenferreviure unallenguamorta»,oveienaspiracions
polÃtiques-separatistes-enelconreulite- rari.
A l'«Endreca» queencapgalael volum,i queés unabellamanifestado deprosava- lenciana,Llórentes'hi referia aisentre- banes anteriors iatribuÃadosmérits alLli- bret deversos:undepatriótic,enafirmar queestractavaduna obrade valencianis- me;iunaltredelinguÃstic,enmostrar-se
encontrade lavulgaritzacióiafavor de la dignificadode lallengua:«Per aajudara
eixaobra de valencianisme,heescrit casi totslosversosd'aquestllibret,y peraixó mateix elsestampe»,hiassegurava.En eixe sentit,resulta interessantassenyalar que,encartaadrecadaaVÃctor Balaguer en junyde 18 85ipublicada enel volum111 de l'EpistolariLlórente, el director de Las Pro- vincias asseguravaque«enel Llibret here- unido losversosvalencianos quemehan parecidomenosmalos», ique«unade las cosasquemáshequeridorealzaresla fra- ternidaddeValencia yCataluña».
LlórentepreveÃaque elLlibret dever- sos,que fouimprés perplecs,estiguera acabat eldia 1demaig. Quatresetmanes
després, JosepMariaPuigiTorralvaenpu- blicaunaressenyaenqué explicavaque el poemarillorentà «noshaposatalaventay hosentperaquellsqueno siguensuscri- tors aLasProvincias,posestápublicat
apostaperarepartir-lo gratisentreelsseus
suscritors». Ihiafegia:«Lo renaiximent de lanostraUiteraturaestáde enhorabona.
L'aparisió delLlibret hasegut unavalenta y
manifesta
probade loque valella».Ambposterioritat,elLlibret deversos conegué cincreedicions-ampliacions
mes.
Enlaprimera,de1902,eltÃtol sofrà una lleu modificado -Noullibret deversos-i elcontingutrecollà 23noves poesies.Com que fouimprés pera contribuir aisactes
d'homenatgequeel 1903 LoRat Penat de- dicaa Llórentearrande lafinalitzacióde l'obrahistórica Valencia. Susmonumentos yartes.Sunaturalezaehistoria,alespagi-
nespreliminarsSerrano Morales destacava que,ambaquellareedició -que foureparti- dagratu'Ãtament entreels socisratpenatis-
tes-,la
Junta
directiva del'entitatdesitja-va «fer asonPresident honorarijusthome- najeypública demostrado delgoigque li produixelacabament de laesmentada obra».
LasegÃRentedició delNoullibret dever- sos,de1909,es féu coincidir amb lacoro- naciódeLlórentecom aPoeta deValencia.
Amplia en22poemes¡'anterior,iincor- poraunllargpróleg-estudidel'eruditMar- celinoMenéndez yPelayo.Cinc anysdes- prés, en1914,el«llibret» passáaserLli- brets deversos,endos volums, recollits i editatspeà fÃll,TeodorLlórente iFalcó -el seu successorenladirecdó deLas Provin- cias-,iamb 14poesiesnoves.En 1936 fou també elfÃlll'encarregatdepublicar,amb motiu delprimercentenari delnaixement delseupare,elvolumPoesies valencianes, que fixavala totalitat de l'obrapoética de Llórente en121composidons.Finalment,
en1983 iamb eltÃtol dePoesia valenciana completa,LluÃs Guameramplia-amb l'ajudade FrancescPérez iMoragónide Juan TeodoroCorbÃn Llórente, besnét del poeta-en18 poemes
mes
lade 1936,finsa arribarales 139composicions.Millor dit:138,perqué, recentment,hetingutocasió de comprovar queunade lespoesiesquehi
afegà Guamer, la titulada«GoigsaNostra SenyoradeisDesamparats», és,enrealitat,
unafalsaatribucióqueen1973 liadjudica larevista MaterDesertorum.
En lapoesiavalenciana deLlórente re- sultafácil distingirduesgransetapes:la inicial,enqué prevallapoética románticai amatoria;ilademaduresa,enqué £â–
predominalalÃricapairalistaide
Eb
O
certamen,ion trobem les pecesmes
qualitativesiemblemátiques,aque- Uesenqué l'autor sabecantaramb mestria elquel'escriptorJosepPiera denomina«la bellesahumil».Estractadecomposicions
com ara «Floreta sensnom»,que exalcales virtuts senzilles,sovintdesapercebudes, deiagentmodesta;«Canooneta amerosa»,
que celebra, demaneralúdicaisfoble, la joiade viure;«Arrós enfesols inaps»,en qué slii fal'elogideisplaers
mes
corrents dela vida;«Voraelbarranc deisAlgaciins», dotada dunaextraordinaria bellesa d'imat- ges; ilacelebrada«Labarraca»,vistacomun«casal dtiumils virtutsihonrats
amors».
Llórente arribaacrear,amb laseuapoe- sia,unamitologÃa valencianainspiradaen lariquesadelatérra ienlavisiód'unpai- satgeenqué totresultavabelliplaent,sa- tisfactoriiharmónic.Fouel fundador de l'estilpoétic queen1930EnrÃe Durani Tortajadadenomina«Paisatge Sentimen- tal»,iqueposteriorment
Joan
Fusterteo-ritzácomacorrent lÃric: «L'horta iles altres terresvalencianes hanestatvistes,no
exactamentcomunpaisatge,sinocomun patrimoni,ipertant,ambunentendri- mentalborapossessoriireverenda!Per aixó elpaisatgismepoétic havia deser sen-
timental,
entreelsvalencians». AixÃ,po- dem afirmar queLlórentefou elprimerre-presentantdelpaisatgismesentimental, i el darrerdelpatriarcalismesocial ipoétic,
jaque amb laseuapoesia
exalta
imitifica l'espiritualismecristiá,les austeritats de la vida ielqueferdiari;impulsal'elevació.
moraldela vida ordenadaifamiliar i¡'exal- tadod'elements de lanatura com arala llar, elriuilamuntanya.
Iés que lavisió queLlórente oferà del paisatgevalenciano estava, óbviament, exemptadecárrega ideológica.Il'exemple
mes
diáfann'és, precisament,lacornposi-ció «La barraca», considerada perLluÃs Guamercomel«punt culminant de lalÃri-
callorentina». Comque,a
mes
duna vi- venda de l'Horta,«La barraca» simbolitza laresignació, l'esperancailalaboriositat ambqué elsseushabitants afrontenla vida, el poemaesconvertÃ, des d'unprimermoment,ensÃmbol evocadori reverencial dunaorganitzaciósocialpatriarcal,icom a tal hasigutlloat iatacata!llargdeltemps.
Ambtot,enspodemferunaidea de la
projecció que lapoesiadeLlórente tingué
enlaliteratura valenciana de laprimera meitat delsegleXXatravés deisjudicis queenvarenemetreescriptors com ara DanielMartÃnez Ferrando, queen1909 afirma queLlórentehaviatingut«laquali-
tatespedaldenofer-se vellenlesseues poesies»; XavierCasp,queen193 5 apel-lavaal«Llibret deversosque solbro- tares/entérra secadepatriamor»;Caries Salvador, queen1946 considerava Lloren- tecom«la figuraprimordialde lapoesia
moderna'valenriana»; JoanFuster,queen 1952 lidedicaunpoema titulat«Homenat- geaTeodorLlórente»; MartÃDomÃnguez, successordeLlórente Falcó enladirecció de LasProvincias,queen1955encapgalá el seu festejatpoema«Arbres» ambun agraiment«ala bonamemoria de Teodor Llórente,poetadeValencia»;iVicent An- drés Estellés, queen1959redactaunmag- nÃfic remakelÃricdelacomposició «Vorael barrancdeisAlgadins», talvegadaelpoe- mallorenti
mes
melódic icadencies,tal comconfirma el fet queen1990fóra musi- catpeÃcantautorPacoMuñoz.Si,enelmomentenqué s'acompleixel centenaride ladefunriódelseuautor,la poesiadeLlórente ofereixuna novalectu- ra ono-és adir,aconsegueixsuperar elpas deltempsicontinuartransmetentidees i emocions-,és cosaqueenstocarespondre ais valenciansenprimerlloc.
ASI SURGIÓ Y SE HIZO EL MONUMENTO A
DON TEODORO LLÓRENTE
Bajo
formadapor las abun-unadensacúpula danteshojasde loscua- trograndesmagnolios queflanquean sus es- quinasaparece,casi ocultoporestos,elmonumentoa donTeodoroLlórente,instaladoen' plenaGranVÃaMarquesdelTuria,en laconfluenciaconlas calles PizarroyTaquÃgrafo MartÃ.Muchasvecesme hepreguntadosiplantareneste tra- moesosárbolesfueunaideaacerta- da.QuizáshabrÃasidomejorrepetir aquÃlamismaornamentación que tieneeldelmarqués deCampo,mu- chomásvisiblehoydÃaque elde nuestroinsignepoeta.Peroentrara filosofar sobreestacuestión noes ahoraelobjetivodeestas lÃneas,sino narrarlatrayectoriadesde elmismo instanteenelquesegestólaidea, el año1911,hastala solemneinaugura-
ción, en
Julio
de 1924.Como todas lascosas,laideapartió deunasolapersona,en estecasodel conocidoperiodistade laépoca don Francisco PerisMencheta, fundador de laqueserÃa coneltiempolaagen- cia decanade noticias,AgenciaMen- cheta(1882),ydiscÃpulode DonTeo- doroconquiencolaboró enLas Pro- vincias(1874).Riguroso profesional, inquieto,voluntarioso, considerado elprimerreporterodesuépoca, acompañó comoinformadoren sus
viajes alos reyesD.Alfonso XIIy D.AÃ?fonso XIII,quienesledistinguie- ron consuamistad
La iniciativa fue inmediatamente acogidaporLo Rat Penat,celebrándo-
seunareuniónquecontóconlaasis- tenciadeunaamplÃsima representa- ción delaintelectualidadvaléndana ydeotrosinfluyentessectoressoda- Ãesdelaépoca, acordándosepor acla- maciónque Valencia,pararendirle justotributo, leerigieraunmonu-
mentocosteadoporsuscripciónpo- pular.Seconstituyepara ellounCo- mité alfrentedelcualestabadonVi- centeDualdeFurió, enesemomento Presidente deLoRat Penat,elegido el 11de Diciembre de1910, cargoque ostentóhastasudimisión, acontedda el 18 de Didembre de1912,sucedién- dole el 1deEnero de1913,Don José
MaRuiz deLihoryy
Pardines,
Barón deAlcalalÃySanJuan deMosquera.A él correspondióorganizarlaexposi-dón debocetos,pero sobre todoim- pulsarlalabor delcomité, cuya lenti- tuderanotoria sitenemosencuenta quecorrÃaen esemomentoelaño 1914 yno sehabÃa abordadohastaen-
tonces estacuestión.
Seconvocópues elcorrespondien-
teconcurso,peroal finalningunode lostrabajospresentadosconvendó, si biencuatrode ellos recibieronpre- mios y menciones.AsÃlascosas se optópordesignaralarquitectoDon JoaquÃnDicenta y el escultor valen- ciano, Don Gabriel BorrasyAbella, restaurador del Museode ArteMo- derno deMadrid
-
habÃanpresentadosendosbocetos- laconstruccióndel mismo,siguiendolaspautasdeun
nuevoproyecto,resultado de la fu- siónde lospresentadospor ambos.
Nuevosproblemasobligan auna nuevadetención deestainiciativa.
Deunlado,motivospolÃticosy socia- les deÃndole
nacional,
ydeotraelfa- llecimiento delBaróndeAlcalalà ydel propioPeris Mencheta.Lacausalan-guidece.Elentusiasmosedesinfla. Y enmedio deeseambientenegativo provocadoporlalentitudconlaque discurrÃan lascosas
-
habÃan transcu- rridoya5años yaún no se habÃa , puestolaprimerapiedra— se encar- ga desacaradelante laconstrucciónel CanónigodonJosé Sanchis Sivera, movidopor laadmiraciónhada don Teodoro, yalquesiguióDonFederi- coDoménech, entre otrosentusiasta delacausa.Apartirdeese momento lamarcha yanose detendrÃa hasta
quedartotalmente concluido.
ElmesdeEnero de1923comenza- baasacarsedepuntos enBarcelona los gruposescultóricos. Ypor fina
primerosdelmesdeJuÃRoquedó com- pletamenteacabado, 12años después
desde quesurgieralaidea.
Lafigurade DonTeodoro
-
únicaenbronce-aparece sobreunestrado conlaactitud natural quelecaracte- rizaba,mientras desdeunlugarmás elevado,unalabradora sostiene laco- ronadepoeta.Es lafigurade Visante- tasimbolizandoaValencia, de la quiencantó susvirtudes,alegrÃasy tristezas. Observa elgestouna mujer querepresentaalapoesÃa.No falta tampocolapresenciadenuestra mú- sicapopular plasmada, enunaequi- na,por el dulzaineroyeltabalet, que discurrenjuntoaunaparra evocadora de lariquezade lahuerta, yjuntoa ellos,enlaotra, FaustoyMargarita, que recuerdansufaceta de traductor depoetasextranjeros.Hayincluso unatiernapinceladamaterializada por lafiguradeuna niña, conuntarro dedulce que ofrecealpoeta,porunos
versosqueél lededicó enuna oca- sióny que ellasolÃa repetirdememo- ria
Con todasolemnidad, eldÃa 31de
Julio
de1924, alas siete dela tarde tuvolugarlainauguración. Unactoal que asistieron lascorporacionesmu- nicipalesyprovinciales;el Goberna- dor Civilenrepresentación delgo- bierno;elAlcalde,DonJuan
Aviles, quienostentaba lade S. M.ElRey;y el Presidente de laDiputación,Sr.Ca- rrau,asà comola familia de DonTeo- doro. Alevento, concurridÃsimo de público,se sumarongrannúmero de entidades culturales de Valencia,en- treellas -comono-LoRat Penat, encabezado porsuVicepresidente, DonFacundo BurrielyGarcÃaPola- vieja,ya que el Presidente, D.Fran- riscoAlmarche,seencontraba enfer- mo.Elmonumentollevaeneselugar 87años, pero Don Teodoroseausentó deélala fuerza durantetres,cuando afinales de
Julio
de 1936 fue derriba- do,enunalarde de"libertad deex- presión"y"exquisitasensibilidad cultural",porlosbárbarosqueseha- bÃan adueñado denuestrascalles, quienesarrancaronyderribaron laes-tatua,siendojustamenterepuestael año 1940. «
Lasuscripción popularnofuesufÃ- dentepara cubrirloscostes,siendo el Ayuntamiento quien sehizo cargo el de ello.Sin dudaalgunalaprolonga-
cióneneltiempode laconstmedón enfriólas voluntades, peroloimpor-
tanteesque Valenda,alfin, lereco-
nocÃa eseamorporsutierra,alaque quisoconverdaderapasión yalaque tantasvecescantó.