ELS PREUS EN ORIGEN DELS PRODUCTES DE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA ECOLÒGICA
Hoberg K
Gabinet Tècnic, DG de Planificació i Relacions agràries, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Generalitat de Catalunya, Karen.Hoberg@gencat.cat
En el marc del Pla d’Acció del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, a principis de l’any 2009 es va promoure iniciar un projecte de recollida de preus dels aliments de la producció agrària ecològica. Com punt de partida i per establir un mètode de treball, en primer lloc es va analitzar el conjunt d’estadístiques ja existent per avaluar la seva utilitat a l’hora d’aprofitar metodologies i facilitar la comparativa entre productes ecològics i convencionals. Seguint la composició habitual de la cadena comercial es pot diferenciar entre preus en origen (preus percebuts, llotges en origen), preus majoristes i preus consumidor.
Atès que la producció ecològica encara és molt petita i atomitzada, pràcticament no existeixen mercats de referència en cap d’aquests nivells a Catalunya. Per avançar amb l’objectiu de disposar de preus de la producció ecològica, s’ha iniciat la recollida dels preus percebuts en origen que s’obtenen mitjançant la col·laboració d’una xarxa d’informadors.
Els primers resultats, corresponents a l’any 2009, mostren l’evolució dels preus dels principals cereals, la carn de vedella i seleccionades varietats de fruita i hortalisses; també es comparen amb els preus dels mateixos productes de l’agricultura convencional. L’oferta informativa s’anirà ampliant en el procés de posta en marxa de l'Observatori de l’Alimentació i Agricultura Ecològica.
Paraules clau: Comercialització, Preus percebuts, Catalunya
Introducció
Les superfícies d’agricultura ecològica van creixent ràpidament a tot el món (Fibl i IFOAM, 2010). La Comissió Europea acaba de publicar un informe destacant el ràpid creixement i el potencial del futur desenvolupament de l’agricultura ecològica (Direcció General d’agricultura i desenvolupament rural de la Comissió Europea, 2010). També a Catalunya la producció agrària ecològica és un sector creixent: des de fa diversos anys, el nombre de productors, la superfície inscrita, la cabana ramadera, així com els elaboradors i distribuïdors i el consum d’aquest tipus d’aliments han crescut de forma sostinguda. No obstant això, i d’acord amb el Llibre Blanc de la producció agroalimentària Ecològica (Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), 2006) i el Pla d’acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques 2008-2012 (DAR, 2009) que es va aprovar el 25 de novembre de 2008, hi ha una sèrie de mancances que dificulten el correcte desenvolupament del sector, com ho és la inexistència de dades sobre els preus de mercat dels aliments ecològics.
A principis de l’any 2009, es planteja des de la Unitat de Producció Agrària Ecològica de la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia i el Gabinet Tècnic l’elaboració d’una estadística de preus de la producció ecològica. El present treball exposa la metodologia i els resultats corresponents al primer any de funcionament del seguiment dels preus dels productes ecològics; pretén ser un primer pas d’un seguiment regular dels preus d’aquests productes i que formarà part de l'Observatori de l'Alimentació i l'Agricultura Ecològica de Catalunya.
Metodologia
Atès que la producció ecològica encara és limitada (taula 1 i 2) i molt atomitzada, no hi ha grans mercats de referència. En l’àmbit espanyol cotitzen alguns productes a la llotja de Talavera de la Reina (Toledo) i la llotja agropecuària de l'Ebre (Saragossa) que serveixen en certa mesura també de referència per a les transaccions en origen dels productes catalans. A Catalunya, fa anys que la Llotja de Bellpuig (Lleida) inclou la cotització d’alguna espècie animal però sense mostrar una activitat dinàmica. A l’entorn europeu tenen gran valor el portal Serviagrimed del Ministeri d’agricultura francès i també el portal alemany Markt und Preis. En els dos casos s’ofereix la informació de productes, principalment hortofructícoles, en origen i altres mercats de la cadena comercial. Aquest any 2010, des de la Societat Espanyola
d'Agricultura Ecològica (SEAE) s’ha iniciat el projecte “Agricultra Ecológica Fuente de Empleo rural” (AEFER) que compta amb un observatori de preus que recull i publica preus en origen de cinc comunitats autònomes amb periodicitat mensual.
Val a dir també que el sector ecològic no segueix uns paràmetres idèntics al de producció convencional. Es poden observar algunes diferències entre els productes ecològics i els convencionals en les estructures i el funcionament del mercat. En primer lloc, hi ha canals de comercialització més diversos (en relació amb el volum de vendes reduït). Són vendes per canals més curts que permeten complementar l’estructura de la cadena comercial especialitzada i cobrir també nínxols de mercat a petita escala. Destaquen lots de carn, caixes variades d’hortalisses i fruita segons temporada a un preu fix, etc. Cal remarcar també una estabilitat de preus més alta, especialment en els productes carnis i animals que s’ajustin més lentament que els convencionals als canvis del mercat.
Com a punt de partida i per establir un mètode de treball es va analitzar el conjunt d’estadístiques de preus existent per avaluar la seva utilitat a l’hora d’aprofitar metodologies. Seguint la composició habitual de la cadena comercial es pot diferenciar principalment entre:
• Preus en origen (preus percebuts pel pagès, llotges en origen) • Preus majoristes
• Preus consumidor
Pel que fa a la recollida i el seguiment dels preus dels productes ecològics, com a primera opció es planteja centrar l’atenció als preus que percep el productor. Compta amb l’avantatge que, seguint la mateixa metodologia que l’estadística oficial dels preus percebuts pel pagès, és possible comparar directament la diferència entre els productes ecològics i convencionals de la producció catalana.
Els preus s’obtenen mitjançant la col·laboració amb informadors sent actors propis del sector. Addicionalment, es contrasta la informació dels preus mitjançant consultes puntuals a altres professionals. En primer lloc, l'interès es centra en la producció catalana però també es recullen de manera separada preus de productes que entren de la resta de l’estat espanyol i del món.
Els tipus de productes que s’analitzen són ramaders (carn i ous) i també agrícoles, especialment cereals així com determinats tipus de fruites i hortalisses. La definició exacta dels productes amb la determinació de la fase d’intercanvi i les condicions de comercialització intenta acostar-se en tots els casos al màxim a les establertes en les estadístiques de preus percebuts pel pagès com ve definit pel Ministeri de medi ambient i de medi rural i marí (MARM, 2010). La taula 3 mostra les característiques dels productes analitzats.
Tenint en compte les característiques del sector, els resultats que es presenten són preus orientatius; fan referència a l’any 2009.
Resultats Cereals
Al llarg de l’any 2009 en els preus dels cereals ecològics, tot i que s’ha pogut observar una evolució similar entre els productes ecològics i convencionals, el sobrepreu que s’obté amb el producte ecològic s’ha reduït considerablement (gràfic 1 i 2). Aquesta reducció és més pronunciada en l’ordi que en el blat: en el primer cas es queda en un 10,9% a finals d’any, i en el segon, en un 30,7%.
Ramaders
La taula 4 exposa les mitjanes trimestrals del preu de la vedella, tant del producte ecològic com del convencional. Mentre que el producte convencional va baixant al llarg de l’any, l’ecològic es manté pràcticament estable, de manera que les variacions en el diferencial dels dos preus es deuen només a les oscil·lacions del convencional.
Els ous de categoria M / L, envasats en dotzenes i lliurades al magatzem del comprador, van començar el primer trimestre amb un preu de 2,85 € la dotzena, van baixar durant els mesos de primavera i estiu fins 2,61 €, i a finals d’any van tornar a pujar situant-se de nou en 2,85 € (taula 5).
Hortofructícoles
El conjunt de productes hortofructícoles és un grup important en la producció ecològica. No obstant això, integra molts productes diferents i la majoria amb una estacionalitat important. És per aquest motiu que tant en ecològic com convencional es troben mesos sense dades de referència i de moment es presenten només mitjanes trimestrals.
En el gràfic 3 es mostren els preus de tres productes d’horta -col cabdellada fulla arrissada, mongeta tendra i patata-, així com de la poma Golden. El producte amb un sobrepreu més alt, que ha variat en els diferents trimestres entre un 260% i 348%, són les patates. Cal tenir en compte que el preu del producte convencional es va situar aquesta campanya molt per sota del nivell habitual. En canvi, el producte amb el diferencial més petit és la mongeta tendra (entre un 24% i 68%). Pel que fa a l’evolució al llarg de l’any, no s’observen tendències dispars entre els productes ecològics i convencionals.
Conclusions
Aquests primers resultats es limiten a pocs productes, donat la dificultat de disposar d’informadors representatius i d’homogeneïtzar la informació rebuda a través de les diferents fonts d’informació. En algun cas, no ha estat possible obtenir uns preus que s’ajustin a les definicions dels productes convencionals i es pot obtenir el sobrepreu només mitjançant estimacions.
Les dades presentades constitueixen el punt de partida d’un seguiment sistemàtic dels preus en origen de la producció agrària ecològica. Per als preus en origen s’ha elaborat una base metodològica sòlida i que permet una comparativa dels preus que obtenen els agricultors i ramaders. No obstant això, tenint en compte les característiques del sector, l’obtenció de resultats és un procés lent. En el futur, amb el reforç de l'Observatori de l'Alimentació i l'Agricultura Ecològica es publicaran informes cada vegada més complets.
Referències
- Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca. 2006. Llibre blanc de la producció agroalimentaria ecològica a Catalunya. Generalitat de Catalunya.
- Direcció General d’Agricultura i Ramaderia, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. 2009. Pla d’Acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques. Generalitat de Catalunya.
- Dirección General de agricultura y desarrollo rural de la Comisión Europea. 2010. An analysis of the EU organic sector. Brussels.
- Fibl&IFOAM. 2010. The World of organic agriculture, statistics & emerging trends 2010. Bonn. IFOAM.
- Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. 2010. Metodología de Precios Percibidos por los Agricultores y Ganaderos (Base: 2005=100). Madrid. MARM.
Internet
- FranceAgriMer. Sevice des Nouvelles des Marché: http://www.snm.agriculture.gouv.fr/cgi-bin/cgiindex?/htm_htm/menuPrixBio.html:/cgi-bin/cgimar%7C3FM0275:les_prix_Bio
(01/06/2010) - Markt und Preis:
http://www.marktundpreis.de/oekolandbau/produktlinie/defaultW3D_ami_W261.asp - Observatorio de precios AEFER:
http://aefer.es/index.php?option=com_observ&view=observ&Itemid=97 (01/06/2010)
Taula 1. Comparativa superfícies 2008 (ha)
Cultiu Convencional Ecològic Proporció
ecològic (%)
Hortalisses 13.286 237 1,78
Fruiters (fruita fresca) 44.964 264 0,59
Oliveres 122.805 2.704 2,20
Vinya 60.636 2.241 3,70
Cereals (i lleguminoses per a gra1) 379.748 2.811 0,74
Font: Gabinet Tècnic (DAR) i CCPAE
Taula 2. Volum de producció i vendes 2007 (milió d’euros)2
Producte Valor producció macromagnituds3 Volum de facturació producció ecològica Fruita fresca 447,27 0,73 Hortalisses 191,93 1,12
Cereals (i lleguminoses per a gra) 287,30 0,71
Boví 333,24 2,86
Aus 399,01 0,60
Font: Gabinet Tècnic (DAR) i CCPAE Taula 3. Definició dels productes
Codi Producte Unitat Fase d’intercanvi Cond. de comercialització
001100 Blat tou o semidur 100 kg De productor a majorista A granel, sobre magatzem
productor
003300 Ordi per a pinso 100 kg De productor a majorista A granel, sobre magatzem
productor
004000 Civada 100 kg De productor a majorista A granel, sobre magatzem
productor
111100 Vedella 100 kg pes viu De ramader a majorista o
escorxador
Entrada escorxador 054032 Col cabdellada fulla
arrissada
100 kg De productor a majorista/
detallista
A granel sobre magatzem
comprador s/ embalar
021000 Patates 100 kg
054161 Mongeta tendre plana 100 kg De productor a majorista/
detallista
A granel sobre magatzem
comprador s/ embalar
052120 Poma Golden 100 kg De productor a majorista A granel sobre magatzem
comprador
Pollastre 100 kg canal De ramader a majorista Sortida escorxador sobre
magatzem comprador
Ous gallina cat. M/L 1 dotzena De productor a majorista Envasat i sobre magatzem
comprador. Nota: els productes amb codi corresponen exactament a les definicions del MARM.
Taula 4. Evolució preus vedella (2009).
Vedella pes viu (€/ 100 kg), entrada escorxador
Període ecològic convencional diferència
1T 2009 250,20 203,56 22,9%
2T 2009 249,30 193,38 28,9%
3T 2009 249,30 186,06 34,0%
4T 2009 249,30 188,74 32,1%
Font: Gabinet Tècnic (DAR)
Taula 5. Evolució preus ous (2009). Període Ous ecològics M/L (€/
dotzena)
1T 2009 2,85
2T 2009 2,71
3T 2009 2,61
4T 2009 2,85
Font: Gabinet Tècnic (DAR)
1 En les estadístiques de superfície inscrita en agricultura ecològica se sumen las lleguminoses per a gra als cereals.
2 No són dues magnituds directament comparables però com a úniques dades oficiales serveixen per aportar una
primera visió.
Gràfics
Gràfic 1. Evolució preus ordi (2009).
Font: Gabinet Tècnic (DAR)
Gràfic 2. Evolució preus blat tou (2009).
Font: Gabinet Tècnic (DAR)
