• No se han encontrado resultados

Estadístiques sobre el mercat d habitatges de lloguer a Catalunya

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Estadístiques sobre el mercat d habitatges de lloguer a Catalunya"

Copied!
6
0
0

Texto completo

(1)

Nombre de contractes Renda mitjana (PTA/mes) Var. % 2000 Var. % 1999 2000 00/99 1999 Total I II III IV 00/99 Badalona 894 918 2,7 58.493 62.535 56.197 62.977 61880 67.705 6,9 Girona 438 330 -24,7 55.589 51.837 48.350 49.084 54.251 54.471 -6,7 Hospitalet de Llobregat, l’ 1.607 1.563 -2,7 53.629 65.027 60.144 64.091 67.819 68.802 21,3 Lleida 512 482 -5,9 41.253 45.234 42.162 45.864 46.467 46.177 9,7 Manresa 706 762 9,9 37.051 40.332 49.618 35.183 40.880 43.916 8,9 Mataró 612 565 -7,7 60.727 62.127 59.256 61.423 61.314 65.280 2,3 Sabadell 698 717 2,7 67.582 73.227 71.354 63.725 81.743 77.346 8,4

Santa Coloma de Gramenet 382 405 6,0 51.764 52.503 54.047 49.841 48.496 55.984 1,4

Tarragona 601 644 7,2 47.865 54.912 50.533 52.483 55.319 61.777 14,7

Terrassa 1.031 1.064 3,2 64.440 64.348 57.990 63.898 64.820 71.377 -0,1

Total 10 municipis 7.481 7.450 -0,4 54.728 59.246 55.726 57.669 60.220 63.154 8,3

Àmbit metropolità 9.177 9.377 2,2 66.587 68.640 65.839 66.415 69.989 72.315 3,1

Catalunya sense AMB 5.275 5.368 1,8 42.651 44.500 41.728 43.924 45.391 46.764 4,3

Total Catalunya 14.452 14.745 2,0 57.851 59.851 57.060 58.664 60.844 62.719 3,5

* Les dades sobre el mercat de lloguer estan extretes de les fiances de lloguer de l’INCASOL.

Mercat de Lloguer *

1

1 1 Lloguer mitjà contractual a Catalunya

Catalunya

La Direcció General d’Arquitectura i Habitatge, amb l’edició del número 2 d’aquest butlletí, presenta la informació sobre l’evolució del mercat de lloguer a Catalunya i les característiques de la demanda d’aquest mercat durant l’any 2000. La publicació presenta dues parts clarament diferenciades en el seu contingut, encara que, ambdues estan referides al lloguer d’habitatges de primera residència. La informació sobre el mercat de lloguer es basa en l’explotació de la base de dades de l’INCASOL sobre les fiances constituïdes de lloguer. La informació extreta de l’explotació de les fiances ens permet saber els nombre de contractes constituïts i la renda mitjana pactada en el contracte. Aquestes dades, creuades amb la informació cadastral per la ciutat de Barcelona, ens permeten conèixer la superfície dels habitatges llogats, així com la renda mitjana contractual per m2. Aquesta informació sobre el mercat de lloguer a la

ciutat de Barcelona està disponible des de l’any 1984 en la publicació d’Agustí Jover “El Mercat de Lloguers a la Ciutat de Barcelona

1984-1995”, publicada conjuntament per la DGAH, la Dirección General del Catastro i la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona

i, a partir de l’any 1996 s’han realitzat actualitzacions trimestrals. La Direcció General d’Arquitectura i Habitatge, des de l’any 1998, presenta la mateixa informació per 10 municipis significatius de Catalunya, pel conjunt de l’Àmbit metropolità i pel conjunt de Catalunya. En l’apartat sobre les característiques de la demanda de lloguer es presenten els resultats d’una enquesta sobre les preferències de l’habitatge de lloguer. L’any 1999 es va posar en marxa aquesta enquesta, realitzada per l’empresa BCF-Consultors, amb l’objectiu d’analitzar les preferències dels sol.licitants de lloguer d’habitatges de primera residència a un conjunt de vuit àrees urbanes de Catalunya. La intenció del projecte és procedir no només a detectar el comportament de la demanda de lloguer en aquestes vuit zones de Catalunya, sinó també de fer-ne un seguiment en el temps (bianual per a cada zona). És per això que en aquesta segona consulta s’han seguit les mateixes pautes que la de l’any anterior. L’objectiu principal ha estat recollir les preferències expressades pels llogaters potencials a l’hora de cercar informació sobre les possibilitats ofertes pels principals agents intermediaris del mercat de lloguer (administradors de finques i agents de la propietat immobiliària).

Aquesta anàlisi -que es vol que tingui continuïtat i que s’estengui a altres àrees urbanes de Catalunya- s’ha dissenyat per tal de fer un seguiment de les següents característiques i comportaments de les persones que busquen un habitatge de lloguer: característiques del llogater potencial; motivacions de la demanda; característiques de l’habitatge sol.licitat; condicions econòmiques del lloguer i les perspectives del comportament futur dels sol.licitants. En aquesta edició l’àmbit territorial de l’estudi és de quatre àrees diferenciades dins la demarcació de Barcelona. La informació per a dur a terme l’anàlisi s’ha obtingut mitjançant un procediment d’enquesta directa als potencials llogaters de les zones esmentades.

Estadístiques sobre

el mercat d’habitatges

de lloguer

a Catalunya

Número 2001

2

Generalitat de Catalunya

Departament de Política Territorial

i Obres Públiques

(2)

2

Barcelona

2 1 Evolució del lloguer mitjà contractual a Barcelona

Nombre Renda mitjana Superfície

contractes * contractual Variació anual en % mitjana Lloguer/m2

Anys (PTA c/mes) (PTA c) (PTA k) (en m2) (PTA/m2/mes)

1985 9.438 22.168 13,5 4,1 79 291 1986 12.481 23.022 3,9 -4,5 76 315 1987 8.463 26.208 13,8 8,2 77 356 1988 8.102 34.856 33,0 26,9 75 468 1989 7.372 46.419 33,2 24,7 75 653 1990 7.750 56.268 21,2 13,6 72 822 1991 8.052 66.331 17,9 11,3 71 1.005 1992 9.553 77.007 16,1 9,6 74 1.109 1993 11.224 70.853 -8,0 -12,4 74 1.031 1994 11.643 62.494 -11,8 -15,8 71 954 1995 12.628 58.811 -5,9 -10,0 69 919 1996 12.823 59.496 1,2 -2,2 70 903 1997 12.406 59.633 0,2 -1,7 70 904 1998 14.873 58.354 -2,1 -3,9 71 876 1999 15.720 67.106 15,0 12,3 71 980 2000 14.983 74.630 11,2 7,6 71 1.103

* el nombre de contractes del total de Barcelona no coincideix amb la suma dels districtes ja que hi ha un cert nombre de contractes que ha estat impossible la identificació cadastral.

NOTA: l’any 1998 es va produir un canvi en el procés de captació i gravació de les dades relatives a fiances constituïdes de lloguer, per aquest motiu cal ser prudent a l’hora d’establir comparacions amb anys anteriors.

2 2 Lloguer mitjà contractual a Barcelona per districtes

Nombre de contractes Renda mitjana (PTA/mes)

Var. % 2000 Var. % 1999 2000 00/99 1999 Total I II III IV 00/99 1. Ciutat Vella 1.305 1.155 -11,5 54.266 59.835 50.783 53.131 61.129 69.420 10,3 2. Eixample 3.518 3.111 -11,6 73.140 81.054 80.271 75.975 84.022 83.199 10,8 3. Sants-Montjuïc 1.431 1.178 -17,7 57.994 62.670 56.255 61.990 67.490 63.936 8,1 4. Les Corts-Pedralbes 439 350 -20,3 90.243 112.554 92.195 90.163 145.849 113.420 24,7 5. Sarrià-Sant Gervasi 1.259 1.098 -12,8 97.391 112.912 108.399 122.883 109.210 112.765 15,9 6. Gràcia 1.399 1.180 -15,7 60.647 67.478 61.852 66.670 71.320 69.438 11,3 7. Horta-Guinardó 1.009 862 -14,6 55.668 61.882 57.768 59.291 64.688 65.256 11,2 8. Nou Barris 735 617 -16,1 57.663 66.278 63.765 66.491 67.982 67.180 14,9 9. Sant Andreu 656 629 -4,1 57.949 61.480 56.083 58.722 63.687 64.754 6,1 10. Sant Martí 1.270 973 -23,4 62.229 63.051 58.625 58.651 63.342 69.208 1,3 Barcelona 13.021 11.153 -14,3 67.106 74.630 69.864 71.535 77.888 77.856 11,2

2 3 Superfície mitjana i renda mitjana contractual a Barcelona per districtes

Superfície mitjana (m2) Renda mitjana/m2 (PTA/m2/mes)

Var. % 2000 Var. % 1999 2000 00/99 1999 Total I II III IV 00/99 1. Ciutat Vella 66 65 -1,5 897 1.016 918 951 1.083 1.087 13,3 2. Eixample 80 79 -1,3 947 1.036 973 997 1.098 1.082 9,4 3. Sants-Montjuïc 61 60 -1,6 955 1.095 1.024 1.119 1.121 1.122 14,7 4. Les Corts-Pedralbes 75 76 1,3 1.260 1.551 1.312 1.218 1.956 1.595 23,1 5. Sarrià-Sant Gervasi 84 88 4,8 1.219 1.361 1.325 1.303 1.440 1.350 11,6 6. Gràcia 65 64 -1,5 972 1.140 1.095 1.097 1.162 1.208 17,3 7. Horta-Guinardó 63 62 -1,6 917 1.060 1.013 1.017 1.074 1.148 15,6 8. Nou Barris 61 63 3,3 994 1.069 1.117 991 1.030 1.120 7,5 9. Sant Andreu 65 65 0,0 888 981 919 944 977 1.061 10,5 10. Sant Martí 66 63 -4,5 928 1.059 966 1.010 1.088 1.162 14,1 Barcelona 71 71 0,0 980 1.103 1.036 1.047 1.162 1.159 12,6

FONT: «El Mercat de Lloguers a la Ciutat de Barcelona 1984-1995». A. Jover, Barcelona 1996. Pels anys següents, les dades estan extretes de les fiances de contractes de lloguer de l’INCASOL.

(3)

Característiques de la demanda de lloguer

En aquest apartat presentem les característiques de la demanda d’habitatge de lloguer a partir d’una enquesta realitzada als demandants potencials d’un habitatge de lloguer de primera residència durant l’any 2000. La present edició d’aquest estudi es du a terme a quatre àrees diferenciades dins la demarcació de Barcelona, els municipis que integren aquestes àrees els detallem a l’última pàgina.

3

Característiques del demandant

3 1 Edat i sexe del sol·licitant (% verticals)

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total Edat menys de 25 anys 21,6 14,9 38,3 17,3 23,5 de 26 a 35 anys 44,6 49,6 38,3 49,4 45,3 de 36 a 45 anys 20,3 23,1 11,7 21,2 18,8 de 46 a 55 anys 10,1 7,4 6,5 5,8 7,4 de 56 a 65 anys 3,4 2,5 3,2 1,9 2,8 més de 65 anys 0,0 2,5 1,9 4,5 2,2 Total 100 100 100 100 100 Sexe Home 56,1 61,2 57,1 55,8 57,3 Dona 43,9 38,8 42,9 44,2 42,7 Total 100 100 100 100 100

3 2 Situació laboral del sol·licitant (% verticals)

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Empresari 4,7 7,4 1,9 3,8 4,3

Autònom 10,1 10,7 15,6 5,1 10,4

Treballador compte d’altri 70,9 65,3 61,0 77,6 68,9

Estudiant 9,5 8,3 13,6 7,7 9,8

Aturat 1,4 0,8 2,6 1,3 1,6

Jubilat 1,4 5,0 3,2 3,8 3,3

Altres 2,0 2,5 1,9 0,6 1,7

Total 100 100 100 100 100

3 3 Ingressos familiars mensuals (% verticals)

(en PTA) Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

sense ingressos 6,4 4,3 1,4 4,5 4,2 menys de 100.000 9,2 4,3 12,8 8,5 8,9 de 100.000 a 200.000 40,4 47,5 53,9 57,9 50,1 de 200.000 a 300.000 34,8 25,9 29,1 20,1 27,4 de 300.000 a 400.000 8,5 10,3 1,4 3,2 5,6 de 400.00 a 500.000 0,7 4,3 0,7 1,3 1,6 més de 500.000 0,0 3,4 0,7 4,5 2,2 Total 100 100 100 100 100

3 4 Persones que viuran a l’habitatge (% verticals) Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

1 persona 19,4 24,8 32,7 24,4 25,4 2 persones 36,8 37,2 37,9 48,1 40,2 3 persones 21,5 21,5 20,9 14,7 19,5 4 persones 20,1 14,0 7,2 9,0 12,4 5 persones o més 2,1 2,5 1,3 3,8 2,5 Total 100 100 100 100 100

3 5 Persones que aportaran ingressos (% verticals) Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

1 persona 43,2 61,4 49,3 58,8 52,8

2 persones 50,4 36,0 46,6 38,5 43,2

3 persones 4,3 2,6 3,4 2,0 3,1

4 persones 2,2 0,0 0,7 0,7 0,9

Total 100 100 100 100 100

Una de les característiques principals de la demanda de lloguer és que prové, fonamentalment, de la gent jove. Un 68,8% dels llogaters potencials en el conjunt de les zones no ultrapassa els 35 anys (i un 23,5% els 25 anys). Tanmateix, s’aprecien certes diferències entre les àrees. L’àrea 3 és on s’aprecia un contingent més alt de gent jove, el 76,6% del total tenen menys de 35 anys, mentre en cada una de les altres tres zones aquest col·lectiu representa menys del 67%.

Pel que fa al sexe dels sol·licitants d’habitatge de lloguer, a les quatre àrees la demanda prové majoritàriament d’homes, el 57,3% de les sol·licituds, molt similar al del conjunt de les quatre capitals provincials.

En totes les àrees el major percentatge correspon als treballadors per compte d’altres (68,9%). S’observen certes diferències entre zones, així a l’àrea 2 -on hi ha municipis que absorbeixen una part de demanda de nivell de renda mig-alt, en molts casos procedents de Barcelona- el percentatge d’empresaris entre els llogaters potencials és significativament més alt que a les altres zones. En canvi l’àrea 3 rep una demanda més alta procedent d’estudiants per la seva proximitat a la Universitat Autònoma.

Pel que fa als ingressos mensuals, la major part dels llogaters potencials de les quatre àrees considerades (77,6%) declaren ingressos cemnsuals compresos entre les 100.000 i les 300.000 pessetes. Ara bé, particularment a l’àrea 2, s’observa un segment de demanda important amb uns ingressos mensuals superiors a les 300 mPTA (18%), front el 9,2% de l’àrea 1, el 9% de l’àrea 4 i el 2,8% de l’àrea 3. Això evidencia que els municipis de l’àrea 2 acullen una bona part de la demanda de nivell econòmic alt.

En la major part dels casos (40,2%) en l’habitatge hi pensen viure una parella i en un 25,4% d’ocasions hi anirà a viure una persona sola. Segons les zones considerades, a les àrees 3 i 4 s’aprecien uns percentatges més alts de sol·licituds per habitatges on han d’anar a viure una o dues persones: 72,5% i 70,6% respectivament, mentre que a l’àrea 2 és d’un 62% i a l’àrea 1 d’un 56,2%.

Molt majoritàriament, en totes les àrees, el nombre de persones que aporten els seus ingressos per fer front al lloguer de l’habitatge sol·licitat és una sola persona, en el 52,8% dels casos, o dues en un 43,2% de casos.

(4)

4

Motivacions de la demanda

4 1 Urgència de la demanda (% verticals)

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Abans de 15 dies 17,5 19,0 31,8 42,8 28,4 de 15 dies a 1 mes 37,8 41,3 32,5 44,1 38,8 d’1 a 2 mesos 21,0 29,8 20,5 10,5 19,9 de 2 a 3 mesos 16,1 6,6 10,6 1,3 8,6 de 3 a 6 mesos 7,0 1,7 2,6 0,7 3,0 més de 6 mesos 0,7 1,7 2,0 0,7 1,2 Total 100 100 100 100 100

4 2 Motiu principal de la demanda (% verticals)

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Estudis 9,1 5,9 11,1 6,5 8,3

Laborals 18,2 31,4 22,2 37,4 27,2

No pot accedir a propietat 30,1 12,7 26,1 18,7 22,3 No vol accedir a propietat 0,7 0,0 0,0 1,3 0,5 Millora de l’actual 11,2 11,9 7,8 11,0 10,4 Primer habitatge propi 20,3 14,4 13,7 15,5 16,0

Altres raons 10,5 23,7 19,0 9,7 15,3

Total 100 100 100 100 100

5

Característiques de l’habitatge

5 1 Tipus d’habitatge (% verticals)

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Pis 74,1 76,7 77,7 77,4 76,5

Apartament/estudi (<50m2) 20,9 16,4 18,9 20,0 19,2

Unifamiliar arrenglerat 3,6 1,7 2,0 1,3 2,2

Unifamiliar aïllat 1,4 5,2 1,4 1,3 2,2

Total 100 100 100 100 100

5 2 Superfície útil de l’habitatge (% verticals)

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Fins a 50 m2 15,0 9,8 20,1 19,4 16,5 de 51 a 70 m2 50,7 41,1 34,9 41,3 41,9 de 71 a 90 m2 25,0 30,4 36,9 27,7 30,0 de 91 a 120 m2 5,0 8,9 8,1 7,7 7,4 de 121 a 140 m2 2,1 5,4 0,0 2,6 2,3 de 141 a 160 m2 2,1 0,9 0,0 1,3 1,1 de 161 a 200 m2 0,0 1,8 0,0 0,0 0,4 més de 200 m2 0,0 1,8 0,0 0,0 0,4 Total 100 100 100 100 100

5 3 Nombre d’habitacions sol·licitades (% verticals) Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

1 habitació 6,6 14,2 12,4 11,0 11,0 2 habitacions 19,9 33,3 35,2 27,9 29,0 3 habitacions 55,9 35,8 41,4 43,5 44,3 4 habitacions 14,7 15,0 11,0 15,6 14,1 5 habitacions 2,9 1,7 0,0 1,9 1,6 més de 5 habitacions 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Total 100 100 100 100 100

5 4 Nombre i tipus de bany sol·licitats (% verticals) Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

1 bany 68,7 59,3 59,7 76,6 66,5

1 bany i 1 lavabo 22,4 21,2 36,9 14,9 23,9

2 banys 8,8 15,3 3,4 8,4 8,6

més de 2 banys 0,0 4,2 0,0 0,0 0,9

Total 100 100 100 100 100

La major part de les demandes de lloguer són molt urgents. A les quatre zones estudiades, en el 67,2% dels casos, l’habitatge es necessita per abans d’un mes i en el 28,4% dels casos l’habitatge es necessita en menys de 15 dies. Tanmateix, aquesta urgència és relativament menor que en el conjunt de les zones estudiades l’any 1999 que era el 76,7%, si bé l’àrea 4 mostra un percentatge d’un 86,9%.

En els motius principals de la demanda d’un habitatge de lloguer s’observen algunes diferències entre les quatre zones conside-rades. Així, els motius laborals són la raó principal en el conjunt de les àrees amb un 27,2%, en les àrees 4 i 2 és signifcativa-ment més alt (37,4% i 31,4% respectivasignifcativa-ment). La segona raó en importància -no poder accedir a un habitatge de propietat per raons econòmiques- és més rellevant a l’àrea 1 amb un 30,1% dels sol·licitants i a l’àrea 4 amb un 26,1%. Destaca l’11,1% de sol·licitants de l’àrea 3 per motius d’estudis.

La modalitat pis és el tipus d’habitatge de lloguer majoritàriament escollit pels sol·licitants de les quatre zones. Més de les tres quartes parts dels llogaters potencials s’inclinen per la modalitat pis. A molta distància es troba el percentatge de la demanda que vol un apartament/estudi amb un 19,2% del total.

Una gran part de la demanda s’orienta cap a habitatges amb una superfície compresa entre els 51 i els 90 m2, (un 71,9% de

les sol·licituds) i, dins d’aquest tram, la demanda es dirigeix, majoritàriament, cap a habitatges de dimensions més petites -entre els 51 i els 70 m2-. Segons les àrees, cal destacar l’àrea

2 amb una demanda relativament més alta cap a habitatges de dimensions més grans.

En el nombre d’habitacions els sol·licitants, en totes les zones, majoritàriament, prefereixen un habitatge amb tres dormitoris (el 44,3% en el conjunt de les zones). A l’àrea 1 amb el 55,9%, és l’àrea on les preferències són d’un habitatge amb més habitacions a diferència de les altres àrees on la distribució està més repartida.

La sol.licitud que l’habitatge tingui un sol bany és clarament majoritària a totes les àrees considerades amb un 66,5% de sol·licitants. En la petició d’un bany i un lavabo el col·lectiu de sol·licitants és del 23,9%.

(5)

5 5 Prestacions sol·licitades

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Ascensor 51,1 33,6 41,1 32,6 40,0

Pàrquing 13,9 30,1 17,1 16,3 18,9

Calefacció 24,1 52,2 32,2 37,2 35,6

Aire condicionat 4,4 1,8 2,1 3,9 3,0

Habitatge assolellat 47,4 34,5 25,3 44,2 37,7 Cuina en bones condicions 86,9 54,9 71,2 59,7 69,0 Bany en bones condicions 81,0 52,2 72,6 56,6 66,5

Habitatge moblat 21,9 16,8 41,8 34,1 29,3

Àrea ajardinada 4,4 15,0 2,7 2,3 5,7

Altres prestacions 3,6 12,4 2,1 14,7 7,8

6

Condicions econòmiques del lloguer

6 1 Lloguer màxim que estan disposats a pagar (% vert.) (en PTA) Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Menys de 20.000 0,7 0,0 1,3 2,6 1,2 de 20.000 a 40.000 18,9 5,0 25,7 28,8 20,4 de 40.000 a 60.000 50,0 38,0 53,3 52,6 49,0 de 60.000 a 80.000 20,3 24,0 17,1 10,9 17,6 de 80.000 a 100.000 7,4 16,5 2,6 4,5 7,3 de 100.000 a 140.000 2,4 11,6 0,0 0,0 3,0 de 140.000 a 200.000 0,0 2,5 0,0 0,6 0,7 més de 200.000 0,0 2,5 1,3 2,6 1,2 Total 100 100 100 100 100

7

Previsions de comportament futur

7 1 Previsió d’estada a l’habitatge (% verticals)

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Menys d’1 any 2,8 0,0 7,4 6,5 4,4 1 any 8,3 16,9 23,6 34,0 21,1 2 anys 15,3 33,9 14,2 15,0 18,8 3 anys 11,8 17,8 6,1 6,5 10,1 4 anys 4,2 4,2 1,4 2,0 2,8 5 ó 6 anys 46,5 23,7 44,6 26,1 35,7 més de 6 anys 11,1 3,4 2,7 9,8 6,9 Total 100 100 100 100 100

7 2 Previsió de trasllat en un futur (% verticals)

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Sí 75,2 76,0 85,5 64,4 75,7

No 24,8 24,0 14,5 35,6 24,3

Total 100 100 100 100 100

7 3 Previsió de trasllat a compra o lloguer (% verticals) Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Lloguer 2,3 11,1 13,3 26,7 12,3

Compra 97,7 88,9 86,7 73,3 87,7

Total 100 100 100 100 100

7 4 Motius del possible trasllat (% verticals)

Àrea 1 Àrea 2 Àrea 3 Àrea 4 Total

Disposi de feina 1,1 0,0 10,9 4,7 4,6

Disposi de feina estable 10,0 21,1 10,9 14,1 13,5 Nivell d’ingressos estables 24,4 25,4 20,5 17,2 22,1 Nivell d’ingressos més alt 37,8 16,9 35,6 31,3 31,3 Constitueixi una família 11,1 9,9 6,9 9,4 9,2 Augmenti la unitat familiar 4,4 11,3 5,0 0,0 5,2

Altres 11,1 15,5 9,9 23,4 14,1

Total 100 100 100 100 100

En l’escala dels lloguers màxims que els sol·licitants estan disposats a pagar, hom pot observar una clara diferència entre l’àrea 2 i les altres tres àrees considerades. En aquesta àrees només el 5% han manifestat no poder pagar un lloguer de menys de 40.000 PTA, mentre que pel conjunt de les quatre àrees és un 21,7% de casos. Així mateix, en aquesta àrea 2, un 33,1% han declarat que podien pagar un lloguer sobre les 80.000 PTA (i un 16,6% més de 100.000 PTA); en canvi, en el conjunt de les quatre àrees aquest percentatge és només del 12,3%.

La previsió d’estada a l’habitatge sol·licitat presenta una clara distribució bi-modal de les respostes. Un 44,3% de llogaters potencials no esperen quedar-se en l’habitatge de lloguer més de dos anys (un 25,5% consideren que hi estaran menys d’un any). Tanmateix, un altre 42,6% dels sol·licitants diu que hi pensen viure més de quatre anys. En les quatre àrees les respostes donades per les persones consultades expressen aquest mateix comportament.

Quant a les prestacions sol·licitades, la disposició d’una cuina i d’un bany en bones condicions són, de molt i en totes les zones, els requisits principals que els llogaters potencials desitgen que compleixi l’habitatge sol.licitat. Tanmateix, aquesta exigència és relativament menor a les àrees 2 i 4 (on la reclamen menys del 60% dels llogaters potencials). Aquestes dues àrees també presenten una distribució molt més diversificada de les prestacions sol·licitades que les altres dues àrees.

Tres quartes parts dels sol·licitants d’habitatges de lloguer de-claren que, en un futur, pensen traslladar-se a un altre habitatge. Només a l’àrea 4 el percentatge d’intenció de canviar baixa per sota del 75%.

En un 87,7% de casos el trasllat es faria a un habitatge de propietat. Un cop més és l’àrea 4 on el percentatge dels que volen, en un futur, comprar un habitatge és significativament més baix que la mitjana.

El motiu principal pel qual el sol·licitant es pot plantejar un trasllat a un habitatge de propietat en un futur és, pel conjunt de les zones, el disposar d’un nivell d’ingressos més alt, amb l’excepció de l’àrea 2, on el motiu principal és el de disposar d’un nivell d’ingressos estable.

(6)

Localització de l’habitatge sol·licitat

Municipi on viu actualment el sol·licitant Localització de l’habitatge sol·licitat

Municipi on viu actualment el sol·licitant Localització de l’habitatge sol·licitat

Municipi on viu actualment el sol·licitant Localització de l’habitatge sol·licitat Municipi i zona on viu actualment el sol.licitant

8

Localització i mobilitat geogràfica del sol·licitant

Àrea 1

Municipis que integren l’àrea 1: Badalona, Cornellà del Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, el Prat de Llobregat, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans.

% vetical Conjunt de l’àrea 74.6 Resta de la província 20,3 Resta de Catalunya 1,4 Resta de l’Estat 2,9 Estranger 0,7 Total 100 % vetical Conjunt de l’àrea 50,6 Resta de la província 22,5 Resta de Catalunya 10,1 Resta de l’Estat 9,0 Estranger 7,9 Total 100 % vetical Conjunt de l’àrea 68,9 Resta de la província 16,3 Resta de Catalunya 8,1 Resta de l’Estat 4,5 Estranger 2,2 Total 100 % vetical Conjunt de l’àrea 58,5 Resta de la província 21,3 Resta de Catalunya 5,3 Resta de l’Estat 5,3 Estranger 9,3 Total 100

Àrea 2

Àrea 3

Àrea 4

Municipis que integren l’àrea 2: Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Rubí.

Municipis que integren l’àrea 3: Sabadell i Terrassa.

Municipis que integren l’àrea 4: Igualada, Manresa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. En el mateix municipi 84% En un altre municipi 9% En un altre municipi 1% En el mateix municipi 99% En el mateix municipi 89% En un altre municipi 11% En un altre municipi 8% En el mateix municipi 92%

Referencias

Documento similar

dente: algunas decían que doña Leonor, &#34;con muy grand rescelo e miedo que avía del rey don Pedro que nueva- mente regnaba, e de la reyna doña María, su madre del dicho rey,

Abstract: This paper reviews the dialogue and controversies between the paratexts of a corpus of collections of short novels –and romances– publi- shed from 1624 to 1637:

Entre nosotros anda un escritor de cosas de filología, paisano de Costa, que no deja de tener ingenio y garbo; pero cuyas obras tienen de todo menos de ciencia, y aun

por unidad de tiempo (throughput) en estado estacionario de las transiciones.. de una red de Petri

We have created this abstract to give non-members access to the country and city rankings — by number of meetings in 2014 and by estimated total number of participants in 2014 —

Habiendo organizado un movimiento revolucionario en Valencia a principios de 1929 y persistido en las reuniones conspirativo-constitucionalistas desde entonces —cierto que a aquellas

Por lo tanto, en base a su perfil de eficacia y seguridad, ofatumumab debe considerarse una alternativa de tratamiento para pacientes con EMRR o EMSP con enfermedad activa

The part I assessment is coordinated involving all MSCs and led by the RMS who prepares a draft assessment report, sends the request for information (RFI) with considerations,