Què no és la filosofia Filosofia 1r Batxillerat Curs

Download (0)

Full text

(1)

Què no és la filosofia

Filosofia 1r Batxillerat Curs 2017-2018

Filosofia, ciència i religió

El pensament filosòfic està a meitat de camí entre el pensament

religiós i el pensament científic. A diferència del teòleg, el filòsof

no es refugia en forces o éssers sobrenaturals ni tracta els seus

problemes de forma dogmàtica, sinó que examina les coses per sí

mateix, críticament; no fonamenta la veracitat de les seues

afirmacions acudint a l'autoritat d'una revelació, sinó apel·lant a

la racionalitat de les mateixes. Tanmateix, a diferència del

científic, el filòsof no s'ocupa de qüestions empíriques, sinó de

problemes especulatius; a més a més, no determina la correcció o

incorrecció de les seues respostes a aquests problemes realitzant

experiments.

(2)

18/9/2017 Pensament religiós RELIGIÓ, TEOLOGIA Pensament filosòfic FILOSOFIA Pensament científic CIÈNCIA

Quins tipus de pensament presenta el text?

Quines són les seues característiques diferenciadores?

Filosofia i religió

En el text, en parlar de les diferències entre la filosofia i la

religió (teologia), es diu que el pensament religiós és basa en

éssers sobrenaturals, que es justifica en l’autoritat d’una

revelació (llibres sagrats, profetes) i que, en conseqüència, és

dogmàtic. Per tal de completar aquesta distinció, anem afegir

dues característiques més:

El pensament filosòfic no cerca la salvació transcendent de

l’ànima, sinó la comprensió de la realitat.

(3)

Filosofia i ciència

La filosofía no es idéntica a la ciencia y una de las cosas que

las diferencian es en que la ciencia de hoy es de especialistas.

Es tan difícil hacer avanzar a la ciencia que si se quiere aportar

un granito de arena hay que asimilar primero todo lo hecho

hasta ahora. Y llegamos al especialista científico que sabe cada

vez más sobre cada vez menos y al final lo sabe casi todo

sobre casi nada. Esto hace que la ciencia nos dé una visión

fragmentada del mundo. La imagen científica del mundo es la

de un espejo roto. Y el filósofo es el que tiene la visión de

conjunto.

(4)

18/9/2017

Filosofia i coneixement ordinari

 Entenem per coneixement ordinari aquell coneixement que tenim de la

realitat a través de les dades que ens aporten els sentits i de les opinions

més comunes de la nostra societat i el nostre temps, allò que també

anomenem sentit comú o saber de la vida.

 Ara bé, aquest coneixement, tot i no ser sempre fals, es construeix sobre

un nombre limitat d’observacions i d’experiències, no sempre rigoroses, i

accepta idees sense haver-les qüestionat prèviament, sense validar-ne

l’origen ni discutir o conèixer el fonament. És, per tant, un coneixement

espontani, poc fonamentat i, fins a cert punt, ingenu. La característica

d’aquest tipus de coneixement és que, fins i tot quan és vertader, no se

sap per què ho és.

 La filosofia, per contra, és una activitat intel·lectual més rigorosa,

fonamentada i racional, i sovint els seus resultats entren en conflicte amb

la informació que percebem i amb les creences del sentit comú.

(5)

Filosofia i art

La filosofia i l’art es poden relacionar pel fet que les dues activitats

comuniquen idees mitjançant les quals és pot representar la realitat i

interpretar-la. Però es diferencien en els continguts que transmeten i en

la forma en què ho fan:

 La intenció última de la filosofia és conéixer la realitat: la seua

preocupació és cognoscitiva. En canvi, l’art té una finalitat lúdica

(entretindre), emocional i estètica (recerca de la bellesa).

 A més a més, l’art (pintura, literatura,...) fa servir recursos ben

diferents a la filosofia: mentre l’art es basa en símbols, imatges i

metàfores que busquen provocar emocions, la filosofia construeix

(6)

18/9/2017

La ciència no ha tornat supèrflua la filosofia

Considerada des d'un cert punt de vista, la filosofia és clarament parasitària. No estic usant la paraula "parasitària" en un sentit despectiu o abusiu. Vull dir simplement que la filosofia, tal com existeix de fet, pot ser considerada com quelcom que s'alimenta a expenses d'altra cosa. La filosofia de la ciència, per exemple, pressuposa el desenvolupament de la ciència, de la qual s'alimenta reflexionant sobre els pressupòsits i la seua metodologia o la seua lògica. De forma semblant, el filòsof moral assumeix la vida moral de l'home com un fenomen o conjunt de fenòmens, el converteix en un objecte intencional i examina, per exemple, conceptes bàsics tals com allò just, el bé i l'obligació, el paper dels principis morals i la naturalesa de

l'argument moral. Per la seua banda, el filòsof de la religió pressuposa l'existència històrica de la religió i reflexiona, per exemple, sobre les característiques del llenguatge religiós. Pel que fa al filòsof de l'art, és obvi que, en la mesura en què és filòsof, no pinta quadres ni composa simfonies. Ni tampoc, si és prudent, usurpa les funcions del crític d'art. El que fa és indagar, per exemple, la naturalesa del judici estètic. (...) La filosofia pressuposa i extrau el seu aliment de certs tipus d'experiències o activitats de primer ordre. I mentre persistisquen aquests diferents tipus d'activitat o experiència humana, continuaran existint les disciplines filosòfiques rellevants.

El desenvolupament de la ciència empírica ha exclòs, òbviament, l'intent de resoldre problemes científics amb mètodes no científics. Però és palesament fals que el

desenvolupament de la ciència haja tornat supèrflua la filosofia. Ha donat origen a la filosofia de la ciència. I mentre existisca la religió hi haurà lloc per a la filosofia de la religió.

F. C. Copleston, “La filosofia tal como yo la veo”, en La lechuza de Minerva: ¿Qué es la filosofía?. Madrid: Cátedra, 1979, pp.

(7)

Què vol dir Copleston amb l’expressió activitats de primer ordre?

Què vol dir que la filosofia és parasitària? Com ho argumenta

l’autor?

FILOSOFIA

Sobre la tasca de la filosofia

La principal ocupación de la filosofía es cuestionar y aclarar algunas

ideas muy comunes que todos nosotros usamos cada día sin pensar

sobre ellas. Un historiador puede preguntarse qué sucedió en tal

momento del pasado, pero un filósofo preguntará: ¿qué es el

tiempo? Un matemático puede investigar las relaciones entre los

números pero un filósofo preguntará: ¿qué es un número? Un físico

se preguntará de qué están hechos los átomos o qué explica la

gravedad, pero un filósofo preguntará: ¿cómo podemos saber que

hay algo fuera de nuestras mentes? Un psicólogo puede investigar

cómo los niños aprenden un lenguaje, pero un filósofo preguntará:

¿por qué una palabra significa algo? Cualquiera puede preguntarse

si está mal colarse en el cine sin pagar, pero un filósofo preguntará:

¿por qué una acción es buena o mala?

Figure

Updating...

References

Related subjects :