ÍNDEX
Introducció...1
1. Autisme...5
2. Història del reconeixement de l’autisme...6
3. Graus d’autisme...7
4. Trastorns...8
5. Símptomes com a capacitats desenvolupades...11
6. Senyals d’alerta i evolució en el temps…...13
7. Diagnòstic... 15
7.1. Comunicació del diagnòstic a les famílies...15
7.2. Sentiments de la familia al rebre el diagnòstic...16
8. Desenvolupament dels nens autistes a casa, a l’escola i al carrer... 17
9. Ensenyaments i ajudes per a nens amb TEA... 19
9.1. El paper de les educadores i educadors... 19
9.1.1. Conductes problemàtiques...20
9.1.2 Actituds que han de tenir els educadors i educadores davant d’una conducta problemàtica………... 21
9.1.3. Casos de conductes problemàtiques... 21
9.1.5. Comportament dels educadors i educadores dins de l’aula...22
10. Estructures d’ajuda...23
10.1. Tipus d’estructures d’ajuda...25
10.2. Estructures d’ajuda en la comunicació...25
10.3. Estructures d’ajuda en el comportament...26
11. Part pràctica...29
11.1. Per una bona intervenció...29
11.1.1. Intervenció en la comunicació...30
11.2. Activitats en el lleure...31
11.2.1. Tallers creatius...31
11.2.3. Taller de musicoteràpia...33
12. Els jocs dins de l’aula...37
12.1. Jocs essencials per a la seva adaptació...38
13. Intervenció individual...43
13.1. Objectius...43
13.2. L’associació Viu Autisme...43
13.3. Diari de camp...44
13.3.1. Primer contacte amb nens autistes...44
13.3.2. Unitat principal d’observació: En Jordi...46
13.3.3. Primer dia a la Milana...49
13.3.4. Segon dia a la Milana...53
13.3.5. Tercer dia a la Milana...57
13.3.6. Quart dia a la Milana...62
14. Enquesta…...63
14.1. Hipòtesi…...63
14.2. Anàlisi i interpretació dels resultats…...64
Conclusió de la part pràctica...66
Agraïments…...72
Bibliografia...73
Índex d’imatges...75
1 INTRODUCCIÓ
El títol el vaig tenir clar quan vaig fer una entrevista a una mare d'un nen autista. Podria titular aquest treball com, ''l'aprenentatge no formal dels nens autistes'', ja que el treball l'he portat a terme en l'aprenentatge en el lleure i aquest és el tema central. Però al llarg del meu treball m'he adonat que darrera un aprenentatge o una escolarització, hi ha tot un món molt diferent, una estima, unes preocupacions i unes rutines, que m'agradaria mostrar a tothom, perquè poguéssiu observar una part del dia a dia d'aquets nens.
Els nens amb aquest tipus de trastorn tenen característiques que els fan especials i ells han de conviure sabent que són autistes i que aquest fet és una particularitat més de la seva personalitat. Aquets nens tenen una percepció molt diferent de tot el que els rodeja i viuen la seva pròpia realitat, per això, tal i com em va dir una mare d'un nen autista: ‘’L'autisme és una finestra a una altra dimensió, per la qual has d’endinsar-t’hi per conèixer les inquietuds i les emocions de cada nen’’. D'aquesta petita definició vaig extreure el títol del meu treball:
UNA FINESTRA A UNA ALTRA DIMENSIÓ: L'AUTISME.
Per a mi és un títol que no defineix el tema central, però el que vull transmetre és la sensació que vaig tenir quan vaig haver d'afrontar una intervenció individual amb un nen autista. L'autisme és una dimensió diferent, perquè ningú pot sentir el que sent un nen autista i tot es basa en interpretar totes aquelles accions, per conèixer veritablement la seva persona i les seves intencions. En el meu cas vull apropar-vos a la seva finestra i que tothom pugui experimentar aquesta petita dimensió, ja que no hi ha millor informació que la vivencial. La raó per la qual he triat aquest treball, és perquè sempre he sentit curiositat per aquells trastorns, els quals ningú en sap la causa, i s’intenta aïllar-los de l'entorn social en comptes d'ajudar-los.
El meu impuls per a realitzar aquest treball va començar el dia que vaig observar, en una guarderia, una nena que era autista. Llavors em van impressionar molt els seus moviments i la forma amb què interactuava amb els altres. Em va sorprendre perquè era una nena que no sabia parlar, però per una altra banda tothom l'entenia i ella sabia com ho havia de fer perquè els altres l'entenguessin. Llavors em vaig posar amb contacte amb la mare d'aquesta nena i em va proposar compartir una experiència amb l'associació Viu Autisme, que és una associació formada per pares amb nens autistes que fan reunions per ajudar-se entre ells i disposen de professionals de l'educació. La meva primera experiència va ser molt bona, vaig veure diferents casos d'autisme, que explicaré en la meva part pràctica, i en aquell moment
2 em vaig plantejar que volia fer una intervenció amb un nen autista.
La investigació es desenvoluparà a partir dels següents objectius: Saber què és l'autisme.
Conèixer l'aprenentatge no formal dels nens autistes.
Observar quines són les millors metodologies per aconseguir una intervenció
psicoeducativa amb èxit.
Poder conèixer i identificar els diferents graus d'autisme.
Trobar les diferències entre l'aprenentatge d'un nen autista i un nen que no ho és. Observar com es desenvolupen en diverses activitats.
La part pràctica la realitzaré en el casal de la Milana, a Sant Feliu, on faré una intervenció individual amb un nen autista i una observació d'un nen autista i d'un nen que no ho és, per comparar la flexibilitat de cadascú. Aquesta part es realitzarà en una mateixa activitat, que pugui ser nova per tots dos i existeixi una igualtat de condicions. També voldria veure els mètodes o recursos que utilitzen per realitzar les tasques i quina és la seva capacitat d'adaptació. També observaré el seu desenvolupament en les diferents tasques, els símptomes com a capacitats que poden desenvolupar, el comportament de les educadores, els estigmes propis de l'autisme i el seu comportament davant les obligacions o activitats. Llavors faré una enquesta per veure com està reconegut l'autisme socialment i una entrevista a alguns pares amb nens autistes. Amb aquesta entrevista vull conèixer, com reben el diagnòstic, els sentiments transmesos, la vida del nen a casa i els canvis o mètodes que han de realitzar perquè el seu fill pugui obtenir un bon desenvolupament. En canvi en la part teòrica parlaré sobre, què és l'autisme, quins són els seus símptomes, les etapes, l'educació, les dificultats en l'aprenentatge, el diagnòstic, la història sobre el reconeixement social, els graus d'autisme i les seves característiques.
El treball s'estructura de la següent manera, primer trobem un marc teòric sobre el tema central, amb una introducció de l'autisme en general amb conceptes bàsics per entendre’l, una part de l’autisme a casa i un seguit de pautes per a un bon ensenyament. Després introduiré una part pràctica, que inclou pautes per una bona intervenció amb nens autistes, un diari de camp, l’enquesta i les conclusions.
3 Penso que el meu treball és interessant perquè puc aportar una nova visió de l'autisme per a totes aquelles persones que els interessa conèixer maneres de desenvolupar-se diferents i que volen saber com interactuar amb aquests nens. Els nens autistes i els que no ho són, comparteixen la fi d'arribar a un desenvolupament personal, però el camí és diferent i per això hem d'ajudar-los. L'autisme és un món molt amorós i peculiar, que només podràs arribar a entendre, apropant-hi.
4
PART TEÒRICA
L’autisme és invisible, només ho coneix la persona que ho té, els altres
només veiem el que aquest manifesta.
2013-2014
Núria Pujol/Judit Bonada
Marta Vadillo Martín
5 1. AUTISME
És molt difícil trobar un concepte o una definició per descriure la paraula ''autisme''. No hi ha una definició formal per presentar a totes les persones autistes en un mateix conjunt, ja que com totes les persones tenim característiques essencials que ens diferencien de la resta. Per trobar una definició podríem fixar-nos en la paraula autisme, que té el seu origen en el grec. L'arrel de la paraula grega ''autos'' significa ''un mateix'', per tant el significat de la paraula sencera significa ''tancar-se en un mateix, entotsolat''.
L'autisme és un desordre del desenvolupament funcional del cervell permanent i profund, el qual dificulta el treball dels neurotransmissors. És a dir, un desordre de la informació rebuda de l'exterior. Això dificulta la comunicació bàsica i aquest impediment és la raó principal per la qual els nens autistes tendeixen allunyar-se dels estímuls emocionals i de les relacions socials.
És el trastorn neurològic més comú en comparació amb tots els trastorns generalitzats del desenvolupament (TGD) i forma part d'un conjunt de trastorns coneguts com ‘’trastorns de l'espectre autista’’. Aquest trastorn es manifesta durant els tres primers anys de vida i és quatre vegades més freqüent en els nens que en les nenes.
Les causes de l’autisme es desconeixen, com gairebé totes les malalties neurològiques, però el més probable es que en el desenvolupament d'aquesta malaltia hi participi un factor genètic i ambiental.
6 2. HISTÒRIA DEL RECONEIXEMENT DE L'AUTISME
Anys enrere l'autisme no ha estat identificat com una síndrome diferenciada i a les persones autistes se'ls deia que tenien un trastorn emocional o una disminució psíquica, com per exemple, esquizofrènia, retràs mental, paranoia, entre altres. Fins que Leo Kanner en el 1943, denominat també el pare de l'autisme, va identificar per primera vegada l'autisme com una síndrome diferenciada i única.
El que va fer per demostrar que allò que deia era real, va ser estudiar a onze nens amb característiques peculiars, i els va definir com nens amb abstracció, soledat emocional i amb problemes socials en comportament i comunicació.
Per una altra part Hans Asperger, en el 1944, va realitzar un altre estudi però amb un grup de nens diferent. Aquests tenien característiques similars a les descrites per Kanner, però aquesta vegada amb una diferència fonamental, els nens podien parlar.
Aquesta síndrome es va denominar com la síndrome d'Asperger, que encara que molts la diferencien de l'autisme, la podem considerar com una branca de l'autisme o un grau d'aquest. Kanner semblava que havia fet un gran pas amb la descripció de l'autisme, encara que va cometre un gran error al formular la teoria de les ''mares nevera''. En la primera etapa de la síndrome (1943-1963), va descriure l'autisme com un trastorn emocional produït per una inadequada relació afectiva entre el nen i els seus pares. Explicava que la responsabilitat que el nen naixés autista era dels pares, ja que si la relació entre pares i fills era ''freda'', aquesta duria al nen a un trastorn, en aquest cas a l'autisme. Aquesta teoria la va formular a partir que tots els pacients que va estudiar, provenien de famílies amb pares i mares massa ocupats, és a dir, que passaven més temps realitzant tasques professionals, que mantenint una relació amb els seus fills.
En el 1954 Kanner, va veure que la seva teoria era errònia, ja que va veure que germans de nens autistes, criats per els mateixos pares, no tenien cap problema en la conducta o en la forma de relacionar-se amb els altres.
En la segona etapa de l'autisme (1963-1983), es va començar a associar l'autisme a trastorns neurobiològics, i avui en dia encara és vàlida aquesta idea.
7 3. ELS GRAUS D'AUTISME
Trobem tres graus de trastorns d'espectre autista (TEA), el de baix rendiment, alt rendiment o Asperger, i el RETT. Cada grau presenta manifestacions clíniques i causes orgàniques diverses, és a dir, dues persones amb un mateix diagnòstic poden comportar-se de manera diferent, per tant podem dir que els graus són unidimensionals. La diferència entre els diversos graus, és la intensitat en que estan desenvolupats els dèficits comunicatius, emocionals, cognitius, socials i sensorials. Els autistes de baix rendiment tendeixen a tenir una intensitat elevada d'aquets dèficits i per tant tenen més problemes per desenvolupar-se. En canvi, els d'alt rendiment o Asperger, tenen més facilitat per desenvolupar-se en el seu entorn i els dèficits són menys intensos.
Asperger: Trastorn lleu neuro-biològic, amb alt nivell cognitiu i amb lleus i cròniques incapacitats socials, conductuals i comunicacionals. En aquest cas existeixen desviacions o anomalies en els següents aspectes del desenvolupament:
Trets repetitius.
Inconsciència dels sentiments i de les intencions dels altres.
Grans dificultats per portar i mantenir el ritme normal d'una conversa. S'altera fàcilment per canvis en rutines i transicions.
Desenvolupament del llenguatge, però amb dificultats en la comprensió. Molt sensible a sons forts, colors, llums, olors o sabors.
Fixació en un tema o objecte del qual poden arribar a ser autèntics experts.
RETT: Trastorn del desenvolupament del cervell, on es troben alterades totes les seves funcions del desenvolupament cognitiu, sensorial, motor i emocional. També queda alterat el sistema nerviós autònom (simpàtic i parasimpàtic). D'aquesta forma els símptomes estan centrats en els següents àmbits:
L'aprenentatge (amb dificultats per recordar els fets, comprendre idees o resoldre problemes).
El llenguatge (retard en l'adquisició de la parla). Estat d'ànim (nens amb plor fàcil i irritable). Alteració en la conducció de l'impuls nerviós.
Moviments involuntaris de la llengua, restrenyiment, dolor abdominal i problemes alimentaris.
8 BAIX RENDIMENT:
La percepció de "baix rendiment" en general es refereix al quocient intel·lectual i en el cas més greu, podem trobar el retràs mental.
Manca de la parla (en alguns casos no parlen, encara que es poden comunicar per escrit amb un quocient intel·lectual alt).
Incapacitat per cuidar-se de si mateix. Manca d'interacció social (aïllament).
Poden desenvolupar alguna àrea i obtenir un alt funcionament en aquesta mateixa.
4. TRASTORNS
Trastorns essencials per conèixer l’autisme, que es poden desenvolupar segons el dèficits emocionals, comunicatius, cognitius, sensorials i socials:
Trastorns cognitius:
Poden desenvolupar canvis en l'estat d'ànim. Ansietat en alguns espais.
Mala percepció o retràs mental en el cas de baix rendiment. Trastorns emocionals:
Els costa mostrar els seus sentiments.
Manca d'empatia, dificultats per entendre els pensaments dels altres.
Transmeten les seves emocions amb rabietes, imitacions de plor, mossegades, picant o bé d'una forma característica en cada nen.
Trastorns en la interacció social: Passiu.
Actiu però estrany.
Respon a les interaccions, però no les inicia.
Inicia interaccions però de forma inapropiada o repetitiva. No solen tenir amistats, es mostren indiferents cap els altres. Dificultats per treballar cooperativament.
Dificultats per entendre normes socials. Desconeixement de la seva pròpia identitat.
9 Trastorns del llenguatge:
Absència del llenguatge.
Utilitzen compulsions, rutines i objectes per desenvolupar-se verbalment. Escassa comprensió comunicativa no-verbal.
Comunicació raonable però amb trams limitats de diversos temes.
Facilitat per desenvolupar el seu llenguatge, però és inadequat amb el context. Ecolàlia, llenguatge repetitiu.
Dificultats per processar i retenir informació verbal.
Comunicació facial pertorbada: somriure, mirada rígida i gestos repetitius. Mutisme.
Dificultats per iniciar una conversació. Trastorns en la imaginació:
Utilitza els objectes només per sensacions. Utilitza un objecte sense joc simbòlic.
Incapaç d'imitar i participar en el joc simbòlic. Mossega, colpeja, agita i llença els jocs o objectes. Alinea i agrupa les peces i els joguets.
Necessita ajuda d'un adult o company de joc en les activitats artístiques. Pensaments i interessos concrets, rígids i estereotipats.
Trastorns en el procediment sensorial: Plora molt, se'l considera irritable.
Lentitud i manca de respostes; sembla absent, li falta energia, és lent, es cansa fàcilment.
Respostes inusuals a sensacions tàctils; rebuig al contacte físic, evita tocar la sorra, camina de puntetes, selectivitat en el menjar i desafiament en tasques diàries com dutxar-se.
Desig incontrolable de llepar, mirar, olorar, tocar... Dificultats en la coordinació motriu.
Manca d'habilitats manipulables; retallar, escriure, cordar botons... Hipersensibilitat a algun soroll, tacte, gust, etc.
10 Trastorns motors:
Evita moviment.
Busca moure's constantment, li costa estar assegut a la cadira i busca girar sobre sí mateix.
Moviment de balanceig rítmic del cos. Carreres curtes.
Aleteig de braços o mans quan estan contents. Mirades a certes llums.
Observació precisa d'algun objecte. Tiba els músculs del cos.
Dificultats en el joc. No controla la força. Trastorns en el comportament:
Manca d'autonomia.
Dificultats per els canvis de rutines (horaris visuals, símbols...). Generalització de l’aprenentatge, dificultats per avançar a l'escola. Incapacitat d'auto-concentració.
Reaccions inusuals dels estímuls sensorials. Preocupacions i interessos selectius.
Ús repetitiu d'un objecte. Hiperactivitat.
Baixa tolerància a la frustració.
Agressivitat: desenvolupada en llocs tancats o amb molta gent, i quan senten que ningú els entén.
En aquests casos hem de:
Potenciar la interacció comunicativa espontània, no el llenguatge. Englobar l'aprenentatge a nivell expressiu i comprensiu.
Comprendre que molts dels trastorns de conducta, són conseqüència de les dificultats de comunicació.
Ajudar a comprendre la funció de la comunicació lligada a experiències pràctiques i útils.
11 5. SÍMPTOMES COM A CAPACITATS DESENVOLUPADES
Els nens autistes tenen sorprenents capacitats que no només estan intactes com en altres nens, sinó que solen funcionar millor.
S'ha comprovat que els nens autistes obtenen majors resultats en els tests d'habilitats manipulades i memòria automàtica i en canvi registren un rendiment inferior en les tasques de precisió seqüencial.
L'àrea en la part superior del cervell on es processa la informació visual està altament desenvolupada, i això fa que les zones que controlen el procés de prendre decisions i de planificació, siguin de baix rendiment. Aquest fet explica moltes de les capacitats pròpies dels nens autistes.
Tenen una gran habilitat per percebre les parts dels objectes, és a dir, els nens que no són autistes, es fixen més en la globalització d'una figura i un nen autista es fixa amb totes les parts d'una figura, i això explica la seva precisió per el dibuix i per la construcció d'objectes. Poden dibuixar de memòria imatges extremadament precises i solen tenir obsessió amb alguna tècnica, com per exemple la tecnologia, amb una gran facilitat per utilitzar programes d'ordinador o altres.
Els seus processos d'atenció són qualitativament diferents als altres nens. Un nen autista pot no respondre davant un soroll intens i respondre dramàticament a l'escoltar el soroll que es produeix al passar una pàgina d'una revista. De la mateixa manera, pot no prestar atenció a un objecte que té davant i és clarament visible i donar molta importància a un objecte que es troba a llarga distància i és diminut. Un altra sentit desenvolupat és el gust, ja que poden presentar criteris molt radicals en l'alimentació. En alguns casos segons quins aliments els poden provocar vòmits, ansietat o atacs. Per últim, el sentit del tacte és també molt radical per alguns nens autistes, per exemple, el tacte al tocar la sorra o algunes fruites.
La paciència i la creativitat, són capacitats massa desenvolupades i no solen ser pròpies per l'edat que tenen. També és molt important destacar la capacitat de memoritzar, ja que per mantenir una rutina han de tenir una memòria àmplia per poder adaptar-se cada dia una mica més. Tenen un nivell elevat per memoritzar matrícules de cotxes, per les matemàtiques, per les normes de tràfic, etc.
12 En un cas extrem d'alt rendiment, puc destacar un nen autista que era molt bo en matemàtiques i no veia els números com una forma, sinó que els veia com si cada número fos un objecte. Llavors al multiplicar, sumar, dividir o restar llargues xifres veia els números, mentalment, com si fossin objectes que s'unien per formar un de sol i aquest era la xifra resultant.
13 6. SENYALS D'ALERTA I EVOLUCIÓ EN EL TEMPS
Hi ha diverses senyals durant les etapes del nen, que ens ajuden a tenir una petita idea que el nen és autista:
No balbuceja als 12 mesos.
No senyala ni fa gestos similars als 12 mesos. No hi ha aparició de paraules simples als 16-18
mesos.
No hi ha aparició de frases espontànies de dues paraules (no repetició/ imitació) als 24 mesos.
Qualsevol pèrdua de llenguatge, balbuceig o habilitat social a qualsevol edat.
Cap nen autista és igual a un altre, per tant la seva evolució és totalment diferent. En molts casos des del moment del naixement ja es pot sospitar que alguna cosa en el nadó no va bé. Junt amb els problemes del desenvolupament del llenguatge i de la relació social i emocional, els nens autistes es troben en dos extrems molt diferents, podem trobar que són molt hiperactius o molt passius. Això es pot observar en el comportament del nen poc després de néixer, pot ser que el nen es passi el dia dormint i no plori ni per demanar que té gana, o bé, es passi el dia plorant sense saber el perquè.
En altres casos, quan neixen tot és normal, als 12 mesos d'edat comença a empitjorar i als 18 mesos la situació comença a ser preocupant, ja que comença a rebutjar a les persones que l'envolten i a actuar de forma estranya.
El primer any de vida, els símptomes són poc clars i és freqüent que els pares tinguin inseguretat o intranquil·litat i els hi costi tenir la iniciativa de demanar ajuda. En el nen, en les seves primeres interaccions amb els altres, el primer que es detecta és que no segueix a la mare en els seus intents comunicatius i pot entretenir-se amb objectes sense saber per a què serveixen. Altres símptomes que es desenvolupen en aquesta primera etapa és que el nen fa moviments estranys i repetitius amb les mans, els ulls i el cap, i tenen una por anormal a persones i a llocs que desconeixen. Per això tendeixen a no mirar a les persones i mostrar-se indiferents quan els abracen o els mostren estima.
En l'etapa preescolar, el nen comença a mostrar alguns trastorns del llenguatge, li costa identificar als altres i no estableix relacions socials. En aquesta etapa és indispensable que no hi hagin canvis en l'ambient i en les seves rutines habituals.
14 Entre els dos i cinc anys, la família busca ajuda professional, encara que abans s'ha de fer un diagnòstic per saber amb quin dels casos d'autisme s'ha de tractar. Després d'això hi ha d'haver unes sessions individuals de tractament, una escolarització adequada i una ajuda psicològica i mèdica, que ajudarà al nen a tenir una evolució positiva i molt variada en cada cas.
L'etapa més difícil per a un nen autista és entre els 18 mesos i 4 o 5 anys, ja que presenta dificultats per el desenvolupament del llenguatge, per la integració en la família i l'escola, no mostra els seus recursos afectius i emocionals i presenta dificultats per aprendre a través d'imitacions i de la observació de la conducta dels altres. Per altra banda, tenen un aspecte físicament normal i una expressió intel·ligent.
L'adolescència és una etapa molt difícil, tant per els nens autistes com per els que no ho són, i pot aparèixer l'excitació, l'ansietat i les alteracions de la conducta. Encara que en general hi ha una evolució favorable.
En l'edat adulta la majoria dels casos requereixen assistència i ajuda professional i sobretot suport del seu entorn. En general busquen ambients poc complexes, ordenats i fàcils de comprendre.
15 7. DIAGNÒSTIC
Els encarregats de desenvolupar el diagnòstic per a persones autistes són, un pediatra del desenvolupament, un neuròleg, un psicòleg o psiquiatra, un terapeuta ocupacional i un patòleg del llenguatge.
En el diagnòstic dels trastorns del desenvolupament hi ha dues etapes. La primera és l'observació del desenvolupament mitjançant exàmens físics infantils i la segona permet una avaluació per part d'un equip multidisciplinari.
El primer pas a seguir per a determinar un diagnòstic contribueix a la planificació terapèutica del nen i els punts bàsics per fer un seguiment, i el segon pas, permet facilitar una informació més concreta a la família sobre el tractament que haurà de seguir el nen.
7.1. COMUNICACIÓ DEL DIAGNÒSTIC A LES FAMÍLIES:
Informar als pares de la possibilitat d'un trastorn en el seu fill, genera en ells una significant commoció emocional, amb ansietat, angoixa, pors, sentiments de negació i sensació de dol. Seran sentiments molt variats depenent de la família i dels membres d'aquesta.
Els familiars detecten ràpidament la importància del trastorn, depenent de la forma en que els hi arriba el diagnòstic, i han de captar tot el procés informatiu i les formes per desenvolupar-lo. Per tant, una bona informació i unes bones recomanacions d'especialistes, faciliten la comprensió i l'assimilació de les famílies sobre quina és la realitat del seu fill. A partir d'aquesta comprensió les famílies hauran d'adaptar el seu entorn a les necessitats i possibilitats físiques, mentals i socials del nen.
És recomanable que el pare i la mare rebin la informació diagnòstica de forma simultània i conjunta. El professional o institució encarregada de donar la informació als pares ha de disposar d'un lloc reservat que possibiliti una necessària privacitat, on els pares puguin compartir els seus sentiments, preguntar tot allò que vulguin saber i on puguin tenir un suport emocional.
És important donar la informació tenint en compte l'evolució més probable, el pronòstic en un futur i les possibilitats terapèutiques que podrà tenir el nen, però també considerant el fet que cada família és diferent. S'hauran de considerar diversos aspectes, les situacions personals dels membres de la família, la seva xarxa de relacions, la situació econòmica, el nombre de fills, etc.
16 S'ha de considerar la informació diagnòstica com un procés que portarà als pares a unes millores en el futur, a una desorientació en el present o a sentiments de culpa per actuacions del passat. Serà necessari que els pares tinguin entrevistes amb professionals, que puguin interactuar amb pares que es trobin en la mateixa situació i que puguin exposar les seves pors i els seus dubtes.
Una vegada ja ha estat transmès el diagnòstic i la família està una mica més informada i es va fent a la ''idea'' del pronòstic de futur, s'ha de reorganitzar i prendre una sèrie de decisions, com per exemple, buscar altres alternatives de comunicació amb el nen o altres mètodes educatius.
7.2. SENTIMENTS DE LA FAMÍLIA AL REBRE EL DIAGNÒSTIC:
(Transcripció original d’un enregistrament oral de la presidenta de l’associació Viu Autisme, la qual explica les seves vivències amb el seu fill diagnosticat amb TEA.)
El primer que vaig observar és que el meu fill menjava i dormia molt malament i tenia mal estar. Manifestava neguit constantment per aquelles coses bàsiques com menjar, dormir, sortir, moure's, etc. Fins que va arribar un punt, que el meu fill va deixar de menjar i en les revisions de cada mes, la mida i el pes no variaven. Llavors vaig tenir un sentiment d'angoixa i vaig posar-me amb contacte amb el seu pediatra, que em va dir que tot estava correcte i que el nen estava bé. En realitat jo comparava el meu fill amb el primer fill que havia tingut i veia que no es comportaven igual i que alguna cosa no funcionava. El meu fill no tenia interès per moure's i per observar el seu entorn, era molt rialler i teníem contacte visual, però encara que semblava feliç no es comportava igual que un nadó. Llavors vaig portar-lo al metge perquè li fessin proves d'intolerància al menjar o a alguna cosa i les proves indicaven que tot estava normal. A partir d'aquí vaig anar a un pediatra privat i van veure que el meu fill tenia un retard en el creixement. Llavors em van dir que contactés amb el CDIAP per el tema motriu. Durant un any van estar observant al meu fill i van veure que tenia un comportament molt selectiu, com per exemple, seguia les línies rectes del carrer i quan no trobava cap línia recta s'aturava, tenia obsessió per objectes que els podia estar observant durant hores i molts detonants d'autisme. Al cap de dos anys vaig contactar amb una psicòloga d'allà i van diagnosticar al meu fill amb trastorn generalitzat del desenvolupament (TGD), que és una forma molt global d'anomenar el que realment tenia el meu fill. En realitat era TEA, autisme, i al arribar-me la noticia vaig sentir impotència. Pensava que no podia ser que allò m'estigués passant a mi i al meu fill i em preguntava què
17
havia fet i què no havia fet perquè això m’estigués passant. En realitat m'esperava que el meu fill tingués alguna cosa, però mai em podria arribar a esperar aquest tipus de diagnòstic. Al principi va ser molt dur, però aquest esforç emocional va ser l'impuls que em va ajudar a lluitar per la felicitat del meu fill i gràcies al suport del CDIAP vaig tirar endavant. El primer que vaig fer va ser observar les necessitats del meu fill i des d’un primer moment vaig ser conscient que el que ell necessitava en cada moment, era el que jo havia de fer. El que vaig fer i segueixo fent, és lluitar perquè el meu fill tingui les mateixes oportunitats dins la seva dificultat i per això vaig crear un vincle molt afectuós amb la seva psicòloga, que em va ajudar a crear un grup de suport per els pares amb nens amb TEA dins del CDIAP.
És molt important que totes les famílies es mantinguin en un bon estat emocional i es sentin segures per lluitar davant de l’impediment dels seus fills.
8. DESENVOLUPAMENT DELS NENS AUTISTES A CASA, A L'ESCOLA I AL CARRER
Realment és difícil saber què és l'autisme per a cada família, ja que cada família ho viu d’una manera diferent. Per això la millor manera de donar una visió de l'autisme en la vida quotidiana, és que els pares ens expliquin com es desenvolupa el seu fill a casa, a l'escola o al carrer.
Els pares expliquen que quan hi ha autisme a la família no ets com la majoria, ets diferent, i el que és diferent sempre desconcerta. Es fixaran més en el teu fill, perquè tindrà conductes extravagants, tindràs problemes alhora d'anar al parc perquè hi haurà altres nens, li costarà comprendre les coses, com per exemple, no picar i no molestar, tindràs dificultats per controlar-lo, hauràs d'estar a sobre d'ell i hauràs d'intentar que la gent no es pugui sentir malament amb algunes conductes problemàtiques del teu fill.
Has d'aprendre a viure amb això, però a la vegada has d'ajudar al teu fill perquè la societat l'accepti i perquè ell accepti a la societat. Com fas això? Qui t'ho explica? On t'ajuden? Aquestes són les primeres preguntes que es fan els pares.
Diuen que l'autisme és una cosa, que sense tu saber com ni per on, succeeix i res del que una persona pugui haver viscut anteriorment pot compensar-se amb això, ja que és una síndrome que té un principi desconegut i no té cap final.
18 Els pares no són eterns, el seu fill no estarà sempre amb ells, creixerà i cal que ells es donin pressa per ajudar-lo i preparar-lo perquè es pugui desenvolupar sense la seva ajuda en un futur.
Quan els pares expliquen als altres què és l'autisme, la resposta dels altres sol ser: “Bé però...el teu fill no es mut, parlarà, pot caminar, saltar, córrer, jugar” i els pares pensen que tenen raó, però la qüestió no és si ho pot fer, és si ho voldrà fer.
A l'escola haurà de tenir el suport d'una vetlladora i entre els pares i els educadors han de mantenir un treball coordinat. El nen podrà fer totes les matèries de l'escola però adaptades i haurà de seguir unes rutines. És indispensable que l'escola tingui un pla individualitzat per a cada nen amb trastorns i entre tots facin un seguiment constant del nen, tant a casa com a l'escola.
Els nens autistes són lluitadors, volen fer-ho però no saben com, volen estar amb els altres, fer les coses per ells mateixos i que els hi deixin fer, però hem d'ensenyar-los i això és una cosa que no poden fer les famílies soles, necessiten l'ajuda de tots, solidaritat i tolerància. Un nen autista sent emocions però no les transmet, vol jugar i divertir-se. El fet que no ho digui, com els altres, no significa que no vulgui.
A un nen autista li hem de permetre ser nen i alhora ajudar-lo, no podem tancar-lo en teràpies i llevar-li aquesta part de la seva vida, perquè el dany seria major. Un nen autista pot, només necessita més i diferent ajuda que els altres.
19 9. ENSENYAMENT I AJUDES PER A NENS AMB TEA
9.1. EL PAPER DE LES EDUCADORES I EDUCADORS:
Per conèixer com es desenvolupen els nens amb TEA o per entendre una mica més sobre el seu món, no ens podem quedar observant-los simplement des de fora, sinó que hem de interactuar d'alguna manera amb ells, i per fer-ho hi ha la pauta de les quatre i:
Incloure'ns: No hem d’extreure al nen del que està fent, sinó intentar incloure'ns en el seu joc.
Imitar: Realitzar les mateixes accions que fan els nens autistes. Si està jugant amb la sorra deixant-la caure entre els dits, podem col·locar-nos al seu costat i sense interrompre'l fer el mateix.
Interpretar: Si està jugant sol, quan realitzi alguna acció podem apropar-nos com si fos dirigida a nosaltres. Amb això li proporcionarem una forma de comunicar-se amb nosaltres de manera espontània, i si ell comprova que té un efecte, augmentarà la probabilitat que es torni a repetir i l’utilitzarà com a forma de comunicació.
Introduir: Hem d'introduir canvis a mesura que es va establint una confiança i una comunicació entre el nen i l'educadora.
És molt important no utilitzar llenguatge negatiu, com el NO, per dur al nen cap a un comportament positiu.
Podem utilitzar altres alternatives per no utilitzar aquest tipus de llenguatge, com per exemple, per dir:
NO cridar: Boca tancada, parlar fluix...
20 El que les educadores i educadors han de saber interpretar:
La forma en que els nens autistes es comuniquen i la seva funció:
FORMA FUNCIÓ
Rabietes Petició
Motores Rebutjar o negar
Objectes Cridar l'atenció
Imatges Comentar
Paraula impresa Donar informació Llenguatge escrit Expressar sentiments Llenguatge oral Rutines socials
9.1.1. CONDUCTES PROBLEMÀTIQUES:
Les conductes problemàtiques dels nens autistes solen desenvolupar-se amb molta intensitat, freqüència i duració. Per aquest motiu, representen una barrera per a integrar-se al seu entorn i interfereixen o limiten l'aprenentatge i la participació cooperativa dins d'una aula.
Les conductes problemàtiques es poden presentar de diferents formes, per exemple, amb accions repetitives, agressions, aïllament, ansietat, entre altres.
Els factors que causen aquestes conductes poden ser:
Factors biològics: Condicions de salut, mal, alteracions sensorials...
Factors psicològics: Pensen que ningú els entén per una mala comunicació, tolerància a la frustració, mala comprensió...
Factors contextuals: Demandes excessives, escassa estimulació, condicions de l'espai...
IL·LUSTRACIÓ IV:PIRÀMIDE DE LES CONDUCTES PROBLEMÀTIQUES I EL SEU SIGNIFICAT
21 9.1.2. ACTITUDS QUE HAN DE TENIR ELS EDUCADORS I EDUCADORES DAVANT D’UNA CONDUCTA PROBLEMÀTICA:
Modificar l'espai.
Ensenyar formes més adequades d'aconseguir els seus objectius. No forçar a que desenvolupin un llenguatge, sinó una comunicació. Adaptar-nos a la seva rutina i ampliar-la.
Fer que el seu entorn sigui tranquil. Emfatitzar amb el nen.
Entendre la conducta com una forma de comunicació. Parlar en positiu i de forma concreta.
No perdre la calma.
Controlar la situació amb la nostra pròpia conducta: ser ferms i consistents. 9.1.3. CASOS DE CONDUCTES PROBLEMÀTIQUES:
Primer cas: És molt habitual que davant una conducta problemàtica les educadores i els educadors perdin la paciència i comencin a cridar, pensant que així el nen rebrà la informació o la obligació i acabarà fent allò que li demanen. Aquesta actitud és totalment incorrecta, davant una conducta problemàtica d'un nen autista, és quan els educadors en general, han d'estar més tranquils. Pot ser que el nen comenci a cridar, a mossegar i que s'escapi, posarà a prova en tot moment a la persona que li està corregint aquesta conducta, per veure si perd la paciència. Els educadors han d'estar tranquils, pensar abans d'actuar i sobretot no cridar. Les obligacions li arribaran d'una manera més fàcil si li demanem allò que volem que faci, el separem del grup i mantenim una conversació a soles, amb paraules curtes, senzilles, fermes i amb un to de veu normal. El nen ha de notar que faci el que faci, els educadors estaran tranquils i no deixaran de repetir allò que volen aconseguir. Llavors el nen s'adonarà que no ha pogut amb la paciència dels altres i que ara el que mana i fica les normes és l'educador, no pas ell.
22 Segon cas: Si la causa de la rabieta no és deguda a que l'educadora o altres persones li han donat una obligació i el nen no l'ha volgut fer, parlem d'una rabieta o conducta problemàtica espontània. En aquest cas la persona que es troba amb el nen, no té cap informació sobre el que li passa i el primer que ha de pensar és que el nen té un problema, no que el nen és el problema. S'ha de tenir present que el nen no té aquestes conductes per fer-nos passar una mala estona, sinó perquè realment necessita ajuda. En aquell moment els educadors han de pensar què ha pogut passar perquè el nen tingui aquest comportament i què és el que poden fer per ajudar-lo. Primer s'ha d'observar el seu entorn, l'espai i el que estava fent en aquell moment, per saber què està intentant comunicar. Llavors quan la persona que es torba amb el nen, entengui perquè plora o crida, ha d’establir unes pautes dins de l'aula o fer canvis en l'entorn, perquè aquesta conducta no es torni a repetir.
9.1.5. COMPORTAMENT DELS EDUCADORS I EDUCADORES DINS DE L’AULA: Fer que el grup que l'envolta es mantingui tranquil, de manera que tots ajudin a que el
nen autista no s'esveri, i aixì poder mantenir entre tots una classe estable. Paraules senzilles, entenedores i concises.
El suport físic l'hem de proporcionar des de darrera de l'alumne, per retirar-lo quan sigui necessari.
En altres ocasions i activitats de grup ens asseiem al costat de l'alumne. Li recordem el que ha de fer amb l’ajuda d'estructures i verbalment.
Sancionem aquells comportaments que no volem que es repeteixin, sense cridar-lo, separant-lo del grup i amb paraules senzilles.
Fem que interactuï amb els altres; per exemple, compartint una joguina o un espai. Busquem una interacció; per exemple, preguntem què és allò que està fent i li
ensenyem als altres, perquè la resta opini i ell es senti inclòs en el grup. IL·LUSTRACIÓ V:PERSPECTIVA NEGATIVA DE
LA CONDUCTA
IL·LUSTRACIÓ VI:PERSPECTIVA POSITIVA DE LA CONDUCTA
23 Intentem evitar les distraccions motivant-lo amb allò que volem que faci.
Reforcem les conductes positives amb èmfasi, no les negatives.
Li expliquem perquè ha de compartir i fem que ell mateix creï aquesta interacció. No l'hem d'obligar a que faci una tasca, sinó que sempre hem d'adaptar allò que volem
que faci a les seves necessitats o allò que ell desitja realitzar. Per exemple, si volem que pinti un dibuix i el retalli, però ell no ho vol fer, podem fer que ell dibuixi el seu propi dibuix o podem buscar un dibuix que el motivi, per exemple, si li agraden els pirates podem imprimir una fotografia d'un pirata i que la pinti sense retallar-la. Sempre hi haurà una igualtat de condicions, el que canvia és el suport i l'ajuda. Evitem les rabietes o els estigmes.
Ordres clares i les repetim les vegades que faci falta.
El nen ens dona la pauta, uneix-te a ell i amplia el que està fent. 10. ESTRUCTURES D'AJUDA
Per a tot ensenyament es necessiten unes estructures, les quals hem de seguir per poder obtenir un avanç i una comoditat en l’alumne autista. Aquestes estructures poden ser físiques o visuals, i en molts casos les pots crear tu mateix i poden ser utilitzades per els familiars del nen autista a casa. Aquestes estructures s'han de crear segons les necessitats del nen autista i sempre han d'estar acompanyades d'un dibuix i d'una paraula que hi tingui relació. A l’hora de crear-les, s'ha de tenir en compte el que volem transmetre al nen i a partir d'aquí hem d'utilitzar uns colors, unes formes, unes imatges, uns números, unes lletres i unes paraules determinades.
El que volem aconseguir amb aquest ensenyament és que el nen autista arribi a ser una persona autònoma en un futur.
Aquestes estructures ens ajudaran a eliminar en el nen autista: El pensament rígid.
La desorganització.
Les dificultats de seqüenciació. Les distraccions fàcils.
24 Hi ha dos tipus d’estructures d’ajuda:
Estructura física:
Les estructures físiques, milloren la comprensió, redueixen l'ansietat i recondueixen el comportament.
Estructura visual:
Les estructures visuals serveixen per estructurar les activitats, col·locar els materials de forma ordenada i limitar l'espai de treball. Les funcions d'una estructura visual són, l'organització, l'adaptació i clarificació.
Com a estructura visual podem trobar els horaris visuals o agendes, que són una mena de pistes per informar al nen autista sobre els canvis que es donaran en aquell moment, utilitzant un ordre amb sentit per a la persona (esquerra-dreta, amunt-avall). Aquestes agendes estableixen rutines, redueixen les conductes negatives, autogestionen el temps i els alumnes saben què s'espera d'ells i quines expectatives tenim.
També podem trobar els sistemes de treball, que són eines visuals que proporcionen informació sobre quina tasca s'ha de portar a terme i amb quin ordre s'ha de realitzar, per tal d'aconseguir una activitat més afavorida que la primera.
Els sistemes de treball per a nens autistes responen a quatre preguntes, que hem de tenir presents a l’hora de crear-lo:
Quanta feina? Quina tasca? Quan s'ha d'acabar? Què faig a continuació? A cada activitat
realitzada se li col·loca una ics!
IL·LUSTRACIÓ VII:JOC PER APRENDRE ELS NOMS DE LES FRUITES
IL·LUSTRACIÓ VIII:HORARI O AGENDA
25 10.1. TIPUS D’ESTRUCTURES D’AJUDA:
A partir de les dues estructures d’ajuda anomenades anteriorment podem trobar les següents estructures:
10.1. ESTRUCTURES D’AJUDA EN LA COMUNICACIÓ:
Llenguatge de signes: Avantatges
Fàcil ús i modelable Visual
Portable
Redueix la demanda de memòria i comprensió abstracta.
Inconvenients
Component motor (planificació i execució del moviment que requereix el signe) Sistemes gràfics de comunicació: Símbols gràfics que es comercialitzen amb software. Obtenen bons resultats degut a que són símbols estàtics i amb suport visual. Aquests símbols s'utilitzen per la comprensió i expressió i es distribueixen en forma de quadricula.
PECS: És un sistema de comunicació mitjançant pictogrames que s'utilitza per a nens que tenen poc llenguatge, per nens que no parlen o per una simple planificació d'una rutina.
IL·LUSTRACIÓ X:LLENGUATGE DE SIGNES
IL·LUSTRACIÓ XI:SISTEMES GRÀFICS DE COMUNICACIÓ
26 Les fases de pecs:
1) Com comunicar-se 2) Distància i persistència 3) Discriminació
4) Estructura de la frase
5) Respondre a la pregunta, què vols?
6) Respostes i comentaris espontanis: En aquesta fase, també es treballen els conceptes;
espera, no n'hi ha, estic treballant per...
Dispositius generadors de veu: Són dispositius computeritzats portables que produeixen un output de parla digitalitzada o sintetitzada que activen símbols gràfics. Poden incloure pictogrames, fotografies, dibuixos i escriptura i segueixen la mateixa organització que els sistemes visuals.
Varien en funció de:
Output (parla sintetitzada o digitalitzada) Sistemes de símbols escrits
Dispositius
Capacitat de llenguatge
10.3. ESTRUCTURES D’AJUDA EN EL COMPORTAMENT: Economia de fitxes: És una tècnica per modificar la conducta negativa i fomentar conductes positives. Aquest sistema s'ha d'implantar de manera progressiva i s'ha d'incrementar el temps dedicat a la conducta objectiu.
Es tracta de fer saber a l'alumna que per dur a terme un objectiu concret o positiu, podrà guanyar fitxes d'allò que li agrada i això el motivarà per a realitzar allò que volem que faci, com per exemple, habilitats socials, acadèmiques i cura personal.
IL·LUSTRACIÓ XIII:PECS,FASE 6
IL·LUSTRACIÓ XIV:DISPOSITIU GENERADOR DE VEU
27 Històries socials: Són narracions curtes que descriuen una situació social, una habilitat social o un concepte de manera detallada i simple, emfatitzant informació rellevant i oferint exemples o estratègies de resposta apropiada.
Les històries socials serveixen per ensenyar:
Pautes de comportament positiu: Són normes de comportament contextual presentades de manera visual, en aquest cas, dins d'un context escolar o un casal. Aquestes pautes serveixen per indicar, pas per pas, com cal comportar-se en certes situacions, com per exemple, alhora de fer rotllana, d'entrar a l'aula, fer la fila o de treballar individualment.
1-Habilitats socials: 2-Normes socials:
IL·LUSTRACIÓ XVIII:PAUTES DE COMPORTAMENT POSITIU
IL·LUSTRACIÓ XVII:HISTÒRIES SOCIALS
28
PART PRÀCTICA
El nen autista ens dona les pautes: uneix-te a ell i amplia, desenvolupa el
que ell està fent.
2013-2014
Núria Pujol/Judit Bonada
Marta Vadillo Martín
29 11. PART PRÀCTICA
Abans de desenvolupar una intervenció amb un nen autista, sempre hem de tenir un primer contacte amb els pares, perquè ens puguin ajudar a saber què és allò que li fascina, que li costa, que li pertorba, que no suporta i aquestes característiques pròpies del nen, que si les aprens a priori t'ajudaran a tenir un bon primer contacte amb el nen i a saber-lo portar pel millor camí. També és important conèixer les característiques psicològiques i clíniques del subjecte amb el que et proposes desenvolupar una intervenció, i així poder proporcionar-li un ambient que faciliti un ús saludable, emprenedor i al mateix temps divertit. Dins l'aprenentatge no formal, han de ser les pròpies monitores les quals decideixin què és el millor per divertir-lo, educar-lo i trobar allò que l'inciti a jugar, a respectar, a fer les activitats que toquen, a compartir i a interactuar amb els altres.
11.1. PER UNA BONA INTERVENCIÓ:
La intervenció dins d'una aula ha de tenir com a punt de partida un ambient estructurat, previsible i amb un grau de coherència. És necessari que l'aula tingui un estil intrusiu que exciti al nen a diverses situacions d’interacció sense deixar d'afavorir les competències socials que ja té.
Els objectius que s'ha de proposar una educadora davant d'un cas d'autisme són:
o Ensenyar les regles bàsiques de conducta: no cridar, no mossegar, no picar, respectar als altres...
o Estratègies de cooperació social: fer jocs en els que el nen autista i els altres tinguin una interacció mútua.
o Ensenyar rutines socials, que encara que el nen les tingui apreses, són essencials per conèixer als altres i tenir un contacte visual i emocional: bon dia, hola, adéu, gràcies, si us plau, bon profit...
o Afavorir un clima grupal d’acceptació de les diferències: fer entendre al grup que hi ha un nen autista dins de l'aula, que han de participar i entre tots fer que el grup cooperi amb més facilitat.
30 11.1.1. INTERVENCIÓ EN LA COMUNICACIÓ:
Aquesta intervenció es dirigeix per afavorir les competències comunicatives i no les competències lingüístiques, en aquest context no importa que el nen no desenvolupi el llenguatge, el que importa és que es pugui fer entendre. No obstant, s'ha d'intentar promoure estratègies de comunicació expressiva, funcional i generalitzable, fent servir un suport adequat per al nivell del nen.
Hem d'establir una estreta relació amb la família del nen per treballar cooperativament amb ells i poder oferir al nen una resposta adequada i coherent davant les seves necessitats.
Per que hi hagi una comunicació primer s'ha de desenvolupar la iniciativa del nen, fent que ell faci una repetició del que nosaltres estem fent.
Li hem d'oferir autonomia emocional i deixar que ell expressi el seu vocabulari amagat, ja sigui amb paraules, pictogrames, dibuixos, gests, etc.
És important que per realitzar unes rutines i una comunicació hi hagi un horari visual, en el qual el nen pugui explicar el que vol fer en primer lloc i saber el que li toca fer després.
Els pictogrames poden ser dibuixos amb paraules senzilles enganxats amb velcro un darrera l'altra en una cartolina.
També ens podem ajudar amb una llibreta per comunicar-nos en el cas que presenti problemes de comunicació.
31 11.2. ACTIVITATS EN EL LLEURE:
Les activitats del casal han de ser, repetitives, predicibles i de fàcil comprensió. És essencial que a un nen autista no li proposem fer activitats amb molts imprevistos, com per exemple gimcanes, ja que a les persones autistes els hi agrada més lo que és conegut que no pas la novetat. Per tant el que hem de fer, perquè una activitat sigui coneguda i senzilla, és presentar-la al nen amb un ordre establert i determinat, de manera que el motivem a realitzar-la.
Tots els nens tenen una fixació per un color, un personatge o un objecte determinat, i nosaltres hem de jugar amb aquesta fixació i adaptar-la a l’hora de realitzar activitats. D’aquesta manera podrem atreure'l, divertir-lo i evitar una rabieta.
El que farem serà ensenyar la realització de les activitats en frases senzilles (si és necessari amb pictogrames o seqüències visuals. Prèviament haurem preparat un model de cada fase fins la fase final, perquè a mesura que expliquem el taller puguin veure els resultats i quan ells estiguin realitzant l'activitat, tinguin consciència de quin és l'objectiu i el resultat final. 11.2.1. TALLERS CREATIUS:
Són activitats amb una intenció lúdica, però que també es poden orientar cap a una sèrie d'objectius terapèutics per potenciar l'autoestima, el desenvolupament personal i les noves habilitats.
Afavorir la creativitat, suposa donar l'oportunitat d'expressar allò que la persona és i pensa: L'art i la creativitat permeten el trobament de dues àrees que es compensen en el propi
individu.
L'art i la creativitat permeten abordar a la persona amb una perspectiva global, individual i social, potenciant tots els aspectes de comunicació, autonomia i integració social.
32 Hi ha diferents factors que s'han de tenir en compte al realitzar tallers creatius:
És necessari tenir en compte les possibles limitacions físiques o psíquiques del nen autista:
o Físiques: Visuals, motores, auditives...
o Psíquiques: Capacitats manipulables, capacitat verbal, capacitat d'atenció... o De la personalitat: Autocontrol, tolerància a la frustració, relació amb els
altres...
Tenir en compte gustos i interessos del nen, ja que és important motivar-los a fer l'activitat i buscar alguna alternativa perquè els hi agradi.
Formar un ambient amistós i respectuós en el taller. 11.2.2 TALLER DE CUINA:
S'han de respectar les normes generals dels tallers creatius. Encara que, hem de tenir en compte que els nens amb TEA són molt sensibles a segons quins gustos i textures. El que hem de fer és informar-nos, a través dels familiars, sobre els seus gustos per poder dur a terme un taller motivador per el nen.
Com a totes les activitats i tallers realitzats al casal, hem de seguir amb les normes d'intervenció que s'han utilitzat fins ara:
No pot quedar-se mai sol.
Relacionar-se amb la resta de companys, encara que ell no busqui el contacte, no ha d'evitar que algú interactuï amb ell.
Motivar-lo per treure el seu vocabulari amagat. Oferir autonomia emocional.
33 11.2.3. TALLER DE MUSICOTERÀPIA:
Objectius generals:
Trobar la sensació de plaer a través de la música i divertir-se.
Despertar el procés de sociabilitat entre els nens autistes i el seu entorn.
Desenvolupar a través de les cançons; el sentit del ritme, la capacitat d'atenció i
concentració i els moviments coordinats.
Utilitzar el cos com element d'expressió corporal. Manipular instruments de percussió.
Objectius específics: Àrea de comunicació
Utilitzar la música com llenguatge alternatiu que permeti al nen expressar els sentiments, les emocions i els estats d'ànim.
Afavorir l'espai on cada nen pugui desenvolupar les seves produccions sonores i motores.
Crear situacions que fomentin la comunicació. Àrea personal
Prevenir estats d'aïllament on es puguin desenvolupar conductes estereotipades. Proporcionar situacions d'interès, que atreguin la seva atenció i afavoreixin la
participació i l'atenció conjunta, compartint una mateixa activitat.
Estimular el respecte als altres: s'ha d'escoltar als altres i esperar el teu torn. Àrea emocional
Oferir una estructura de seguretat i tranquil·litat (amb l’estructura de la sessió i la pròpia música), en la qual pugui desenvolupar les seves capacitats.
Proporcionar activitats d'experimentar sentiments de benestar, satisfacció, gratificació emocional i felicitat.
34 Espai: La mida de la classe on es desenvolupi el taller de musicoteràpia, no ha de ser ni molt gran ni molt petit. Hem de tenir en compte que no es creïn sensacions d'aclaparament i que el so no perdi qualitat dins de l’aula.
La sala ha de tenir una bona acústica, aïllada de sorolls exteriors i lliure d’ecos. També ha de ser acollidora, ha d'estar il·luminada i no ha de tenir objectes decoratius que despistin al nen. Temporització de la classe: Com totes les sessions amb nens autistes, hi ha d'haver una programació i uns passos a seguir, on el nen pugui saber exactament quina tasca toca fer en cada moment i tingui una rutina on es senti còmode.
Preferències en l'audició: És preferible que fem servir música de pocs compassos i silencis. El so ha de tenir seqüències breus i repetides amb variacions, ja que fa que el nen autista admeti les vibracions transmeses per les ones i que aquestes, a l’arribar a la seva oïda li produeixin una sensació acústica agradable.
El nen autista s'enlluerna amb els sons de guitarra, arpegis continuats, canvis de modes musicals i tornada a començar.
La música barroca connecta amb el nen autista, sobretot tot lo instrumental: suite, sonata i concerts. Aquesta música és sobrecarregada i té trossos llargs i repetitius, per això és tan estimulant per els nens autistes, ja que s'adapta a la seva manera de ser: repetitius, amb sentit de l'ordre, fixació de les coses i contraris a canvis.
Músiques aconsellables:
Concert grosso nº9 en Fa Major: de A. Corelli Suite nº3 en Re Major de Bach
5 min. Entrada i cançó de benvinguda.
5 min. Observar l'estat d'ànim del nen i emfatitzar amb ell.
25 min. Desenvolupament de la sessió: 15 min expressió corporal i 10 min. per tocar instruments.
35 Ritme amb objectes:
ANELLES: Delimita cos i espai. Per a nens autistes, és un objecte extremadament terapèutic.
Entrant i sortint de les anelles, assimila el seu propi JO i a la vegada entén la vivència de l’espai. Aquesta vivència li reforçarà molts aspectes psicomotrius i ‘’espacio-temporals’’ (dins, fora, lluny, a prop, a dalt, a baix...)
CORDES: Ajuda als nens autistes a controlar-se. Redueix els estats d'ansietat i la tendència a
la estereotípia del balanceig. A més, facilita la coordinació rítmica i predisposa a la relaxació en el moviment.
TACS DE FUSTA: Colpejar els tacs de fusta, suposa per el nen autista la consciència del seu
Jo-actor i la projecció d'aquest mateix JO a l'exterior. Llavors, quan el nen sigui conscient de que està colpejant els tacs de fusta, hem d’intentar el colpeig rítmic.
MOCADORS: Treballem ritme, joc i expressió. El mocador tapa, destapa, col·loca i
descol·loca, ensenya, descobreix, etc. Podem realitzar l'exercici d'agitar el mocador amb el vent, acompanyat d'obres melòdiques divertides.
Músiques aconsellables:
La simfonia de les joguines.
Instruments: La utilització dels instruments de percussió els hi serveix als nens com a teràpia per; descarregar l'agressivitat, donar un contacte amb la realitat, produir una pèrdua de les pors, donar una experimentació causa-efecte i progressar en l'auto definició conscient del subjecte actiu. Els instruments els podem presentar de manera màgica darrera d'una tela de color i els fem sonar, de manera que la reacció dels nens sigui d'entusiasme i prestin atenció per allò que se'ls hi està mostrant.
o Utilitzarem instruments de petita percussió: pandereta, tambor, triangle, maraques...
o Treballarem amb instruments que siguin fàcils de manipular i que coneguin. o Abans de començar l'activitat musical recordarem els noms de cada instrument i
com es toquen.
36 Tonalitat: La combinació de sons aguts i greus a intensitats suaus són les preferides dels nens autistes. El que hem de fer quan parlem amb un nen autista és apropar-nos a ell i sobretot no cridar-lo. La musicalitat de la nostra veu adoptarà una tonalitat mitja i el nen acceptarà la comunicació. També podem cantar cançons de bressol improvisades mentre mantenim contacte físic amb el nen i podrem comprovar que el nen es sent molt més segur i tranquil amb nosaltres.
Intensitat: La intensitat fa de moderadora en l’execució instrumental i en l'audició musical. És una pauta a seguir en els comportaments inhibitoris del nen autista. En general, els nens autistes no toleren els sons a intensitats fortes i agudes i el seu recurs en aquest cas és tapar-se les orelles i encongir les espatlles. Per això, sempre hem de tenir cura a l’hora d'escollir la música que posem dins d'un aula on hi ha un nen autista. Evitarem sempre la sobre carrega electrònica i els sons excessivament aguts.
Timbre: El timbre és el color de la música. Cada ésser humà està dotat d'una qualitat tímbrica diferent, per tant el primer que hem de fer és buscar l’ISO tímbric de cada nen autista per determinar quin tipus d'instrument escoltaran amb major receptivitat.
Músiques aconsellables:
El llac dels cignes, de Tchaikovsky.
Preferències per elements de la natura: Moltes vegades haurem vist que als nens autistes els hi agrada molt explorar, observar amb detall tot allò que veuen i sobretot senten una gran afició per l'aigua. Tot això té una explicació, el so de l'aigua, la sorra, el foc i l'aire, els relaxen i els mantenen en total tranquil·litat, mantenint-los en el seu espai vital.
Tècniques de relaxació mitjançant la música: Les tècniques de relaxació són molt importants, ja que portaran al nen cap a la relaxació global física i mental. Aquesta tècnica pot arribar a reduir l'ansietat, la tensió i augmentar la consciència del propi cos, buscant el benestar i l’harmonia entre el cos i la ment.
37 12. ELS JOCS DINS DE L’AULA
El joc no pot afectar la integració física, psíquica o afectiva del nen. Tenint en compte les característiques d'aquest trastorn i del nen, és important que es realitzin jocs en grup, però que el grup no tingui una càrrega grupal important, i que el nen autista pugui concentrar-se en ell mateix, ja que no estarà pendent dels seus companys. Per exemple, les bitlles o la petanca serien jocs de grup, però a la vegada són individuals.
És molt important en el joc, que el nen autista no es senti desplaçat o avorrit. Per exemple, si el joc es tracta de passar la pilota és important que li arribi la pilota dues vegades, abans de passar-la a un altre nen, ja que sinó desconnectarà del joc.
Els companys han d'ajudar als educadors a adaptar el joc de manera que el nen autista pugui interactuar amb els altres i no es desconcentri o s'atabali.
La persona que ''la para'' sempre ha d'anar visualitzat amb un mocador o algun objecte, de tal manera que faci més senzill el joc.
No hem d'intentar que jugui com nosaltres volem, sinó observar el que l'hi agrada i el que escull quan té llibertat per fer-ho, com per exemple, en els racons.
La planificació d'aquets jocs dirigits ha de tenir en compte els següents aspectes: El joc ha de ser voluntari.
Amb el joc no hem de buscar sempre un resultat final.
Hem de formular jocs amb diferents característiques per valorar actituds diverses.
El joc ha d'adaptar-se al marc on es desenvolupa.
38 12.1. JOCS ESSENCIALS PER A LA SEVA ADAPTACIÓ:
1) Jocs de presentació La pilota que crema: Aquest joc és pot treballar durant la primera
setmana de casal per que els nens és familiaritzin amb la resta de companys.
LA PILOTA QUE CREMA
Espais oberts o tancats. Fins a 7-8 jugadors. Duració: 15 minuts.
Habilitats prèvies necessàries:
Comunicació verbal i no verbal. Psicomotricitat fina.
Capacitat de concentració.
Àrea preferent: Aprendre els noms dels companys.
Àrees complementàries: Psicomotricitat general, comunicació i llenguatge. Objectius:
Passar la pilota uns als altres. Aprendre els noms.
Iniciar un petit coneixement del grup.
Desenvolupar la capacitat de mantenir centrada l'atenció. Desenvolupar la coordinació òcul-motriu.
Normes:
Passar la pilota.
Pronunciar el seu nom quan la música pari de sonar. Material:
Una pilota que cridi l'atenció (gran, colors vius, etc). Música.
Pictogrames per saber que han de fer en cada moment. Fotos dels participants.
Desenvolupament:
Els jugadors es col·loquen en un cercle, es passen la pilota un a l’altre mentre s'escolta la música. Quan aquesta es para, el jugador que té la pilota ha de dir el seu nom.
39 2) Jocs sensorials i motors Les anelles: Aquest joc ens ajudarà a treballar aspectes generals
de la psicomotricitat, així també com l'atenció, l'autodirecció i la discriminació visual. LES ANELLES
Espais oberts o tancats. Fins a 4-7 jugadors. Duració: 15 minuts. Habilitats socials prèvies:
Discriminació visual. Psicomotricitat general. Capacitat de concentració. Àrea preferent: Psicomotricitat general.
Àrees complementàries: Discriminació visual, atenció i autodirecció. Objectius:
Desenvolupar la capacitat psicomotriu general. Desenvolupar la motivació dels jugadors. Gaudir de la situació del joc.
Educar la capacitat de resiliència davant d’una frustració. Normes:
Caminar dins dels cercles mentre s’escolti la música. Agafar l'estímul únicament al parar la música. Material:
Cercles/Anelles. Música.
Caramels
Desenvolupament:
Es col·loquen les anelles per el terra, una darrera l'altra. Cada una tindrà a dins un o dos caramels.
Es posa música i els jugadors han de caminar per dins de les anelles com en un circuit. Al parar la música, cada nen s’haurà d’aturar a dins de l’anella on es trobi en aquell moment i si aquesta té un caramel, se'l pot menjar.
Arribarà un moment que no hi haurà caramels dins de totes les anelles, i llavors els nens hauran de resiliar-se a el sentiment de frustració de no tenir un caramel per ells. Haurà d'intervenir un monitor en el cas de crits, baralles, etc
