PLA DOCENT DE L ASSIGNATURA LOGÍSTICA INTERNACIONAL. 1. Dades descriptives de l assignatura

13  Descargar (0)

Texto completo

(1)

PLA DOCENT DE

L’ASSIGNATURA

LOGÍSTICA

INTERNACIONAL

1. Dades descriptives de l’assignatura Nom de l’assignatura: Logística internacional Curs acadèmic: 2016-2017

Curs: 3r Trimestre: 2n

Titulació / Estudis: Grau en Negocis i Màrqueting Internacionals Codi de l’assignatura: 44302

Nombre de crèdits: 4 ECTS

Nombre total d’hores de dedicació: 100 Llengua de docència: castellà

Professorat: José Miguel Aliaga Horari: Magistral Grup 1 Dilluns 8:00 - 10:15 h Grup 2 Dilluns 10:30 - 12:45 h Seminaris Grup 102 Dijous 08:00 - 08:55 h Grup 103 Dijous 09:00 - 09:55 h Grup 101 Dijous 10:00 - 10:55 h Grup 202 Dijous 11:15 - 12:10 h Grup 203 Dijous 12:15 - 13:10 h Grup 201 Dijous 13:15 - 14:10 h TUTORIES: Dimarts 11:00 - 12:00 h

(2)

2. Presentació de l’assignatura

Les funcions tradicionals de l’empresa, com la fabricació, la distribució, la planificació o la logística, han anat variant amb la globalització i els canvis en els cicles econòmics. La funció productiva s’ha adaptat a la globalització, creant el que es coneix com a xarxes virtuals de fabricació global, i ha incorporat noves eines de gestió com ara la Lean Manufacturing, Just in Time o Agile Manufacturing per aconseguir satisfer una demanda cada vegada més exigent i volàtil. La funció logística també ha variat de manera similar, incorporant a les seves funcions tradicionals (gestió de magatzems i transport de matèries primeres, producte semielaborat i mercaderies) tots els processos de la cadena de valor entre client i proveïdor, així com la gestió dels fluxos d’informació i de materials. Donant nom al que ara coneixem com Supply Chain Management o Global Supply Chain Management quan opera a nivell internacional.

En aquest context té lloc l’eclosió de la logística internacional (integrada dins del concepte Global Supply Chain Management) com a àrea funcional clau dins de les empreses per aconseguir garantir la satisfacció del client, elevar la competitivitat i contribuir al posicionament estratègic. La logística internacional, per complir amb els seus objectius, se serveix de decisions estratègiques i operatives sobre la gestió dels diferents modes de transport internacional i la seva combinació, sobre els inventaris i la seva ubicació al llarg de la cadena de subministrament internacional i en relació amb el nombre d’actius de la cadena de subministrament, la seva funcionalitat i ubicació física, com també sobre les interrelacions que entre aquests tres elements es produeixen i com impacten en el consumidor final.

D’altra banda, la logística internacional planteja reptes als governs, que han de treballar per millorar i actualitzar les infraestructures —carreteres, ferrocarrils, ports, aeroports— i aconseguir que la localització geogràfica de les empreses i, per tant, la seva connexió amb un entorn globalitzat no sigui una barrera sinó un avantatge competitiu.

Aquesta assignatura té vocació de ser un punt de referència per a tots aquells alumnes que vulguin desenvolupar la seva carrera professional en els àmbits de la gestió d’operacions globals, la logística internacional, el màrqueting i els negocis internacionals i, en general, en qualsevol aspecte relacionat amb el disseny i la gestió de la cadena de subministraments a nivell internacional.

Per aconseguir-ho, en aquesta assignatura s’estudiaran les teories, els conceptes i les eines principals que utilitzen les World Class Enterprises per gestionar la seva Global Supply Chain. I ho farem des d’una perspectiva tant acadèmica com pràctica.

OBJECTIUS

• Entendre la Global Supply Chain com un procés d’integració, coordinació i col·laboració entre diversos actors.

• Qüestionar els sistemes actuals d’organització i gestió de la cadena logística internacional.

• Analitzar estratègicament el disseny de la cadena logística internacional en sectors, empreses i contextos competitius diferents.

• Dissenyar sistemes i metodologies de treball nous per millorar la gestió de les relacions entre els proveïdors, les empreses, els operadors logístics i els clients finals.

• Prendre decisions i gestionar eficaçment i eficientment aspectes clau de la logística internacional, com el transport internacional, els inventaris i la localització dels actius.

(3)

3. Competències a treballar en l’assignatura Competències generals

Instrumentals

G.I.1. Capacitat de cerca, anàlisi, valoració i síntesi de la informació. G.I.4. Capacitat per afrontar i resoldre problemes.

Genèriques sistèmiques

G.S.3. Capacitat per pensar globalment. G.S.9. Disposició cap a la mobilitat geogràfica.

Per a l’aplicabilitat

G.A.1. Capacitat per operacionalitzar els coneixements i les habilitats adquirits. G.A.3. Capacitat per buscar i explotar nous recursos d’informació.

G.A.4. Capacitat per entendre i aplicar el concepte de network.

G.A.5. Capacitat per comprendre una organització econòmica amb una perspectiva global.

Competències específiques Professionals

I.P.7. Il·lustrar la realitat empresarial mitjançant activitats com visites i conferències de directius o elaboració de casos pràctics.

I.P.8. Ser capaç de prendre decisions funcionals en l’organització amb activitat internacional.

I.P.12. Capacitat crítica per aplicar a contextos locals informació, coneixement o principis de naturalesa més global.

Les competències indicades anteriorment s’interrelacionen amb les competències bàsiques recollides en el RD 1393/2007, a saber:

a. Competència per a la comprensió de coneixements, partint de la base de l’educació secundària general.

b. Competència per a l’aplicació de coneixements al treball diari en la gestió o el màrqueting internacionals, en particular, la competència d’elaboració i defensa d’arguments i de resolució de problemes.

c. Competència per reunir i interpretar dades rellevants, que permeti emetre judicis reflexius sobre la realitat econòmica i social.

d. Competència per comunicar-se i transmetre informació (idees, problemes, solucions) a públics especialitzats i no especialitzats

i. Competència per desenvolupar activitats d’aprenentatge de manera relativament autònoma.

Així, les competències desenvolupades en l’assignatura s’estructuren entre les que consideren un desenvolupament o concreció de les competències bàsiques i les que defineixen el perfil professional del graduat, tant pel que fa a competències generals com específiques, i les competències pròpies de l’assignatura.

Competència bàsica: aplicació de coneixements

I. Competències generals G.S.3

(4)

Competència bàsica: reunir i interpretar dades

I. Competències generals G.I.1, G.A.3

Competència bàsica: desenvolupar activitats d’aprenentatge

I. Competències generals G.I.4

II. Competències específiques I.P.12

Competències que defineixen el perfil professional no incloses en les bàsiques D’una manera general, aquestes competències tenen en comú els següents elements clau per aconseguir la professionalització de l’estudiant en l’àmbit dels negocis i el màrqueting internacionals:

- capacitar l’estudiant per a la seva adaptació a equips i entorns dinàmics;

- capacitar l’estudiant perquè creï la seva pròpia visió integral del funcionament d’un negoci o projecte de màrqueting internacional;

- capacitar l’estudiant per a la presa de decisions complexes i els processos de negociació.

I. Competències generals G.I.4, G.A.1, G.A.4, G.A.5

II. Competències específiques I.P.7, I.P.8

Resultats d’aprenentatge

Analitzar les conseqüències del procés d’integració de la cadena logística a nivell internacional i el desenvolupament logístic en diverses parts del món.

(5)

4. Continguts

Tema 1. Introducció a la Global Supply Chain Management (GSCM) i la logística internacional

La introducció a l’assignatura comença amb la identificació i l’explicació de definicions i conceptes que són rellevants per a la comprensió de la GSCM i la logística internacional. S’exposa una breu evolució històrica de la GSCM i de la logística internacional. Es presenten els fonaments teòrics de la GSCM i de la logística internacional. S’expliquen les principals decisions que es prenen des de la GSCM i la logística internacional, així com el seu impacte en termes de temps, cost i qualitat de servei. Finalitza amb una exposició sobre com la GSCM i la logística internacional contribueixen al posicionament estratègic de les empreses.

Tema 2. Disseny de l’estructura i anàlisi de la dinàmica de la Global Supply Chain (GSC) en diferents sectors, empreses i contextos competitius

Els continguts d’aquest tema descriuen i aprofundeixen en la vinculació de la cadena logística amb el client/mercat. El disseny de l’estructura de la GSC s’inicia a partir de l’anàlisi del mercat i la definició del nivell de servei a oferir als clients. Els passos següents són la identificació dels components clau que configuren el disseny d’una GSC (operacions globals, outsourcing, canals de distribució, customer service, xarxa d’actius). Determinació dels criteris que cal tenir en compte en el disseny de la GSC. Finalment, realització de diferents tests de validació del disseny. Una vegada definit el disseny de la GSC, passem a analitzar com afecta la variabilitat de la demanda a la dinàmica dels fluxos d’informació i materials fent ús del conegut Beer Game (The Bullwhip Effect).

Finalment, estudiem exemples de GSCs en diferents sectors, empreses i contextos competitius utilitzant els conceptes de posicionament estratègic/competitiu de l’empresa, procés productiu, estratègia d’operacions, cicle de vida del producte, estratègia logística, punt de previsió de vendes, punt de penetració de comanda, punt de màxima comunalitat, punt de desacoblament, punt d’inventari estratègic en la cadena de subministrament, punt de “customització” del producte (postponement

productiu i logístic), bottlenecks en la cadena de subministrament i punt de Core Business.

Tema 3. Planificació i control de les principals activitats de la logística internacional: transport, inventaris i localització d’actius

Comencem amb una breu introducció de l’evolució dels sistemes de planificació i control de les operacions (previsió de la demanda, Drum Buffer Rope, Bill of Materials, planificació dels materials, planificació i programació de la producció i de la distribució). Després tractarem les teories i eines utilitzades per les World Class Enterprises en els tres àmbits de decisió fonamentals de la logística internacional: 1) coordinació i jerarquia dels inventaris en la cadena de subministrament internacional, 2) gestió del transport internacional (en les seves modalitats i combinacions) i influència en el sistema d’inventaris, i 3) ubicació geogràfica i funcionalitat estratègica i operativa dels actius de la cadena de subministrament internacional. Per validar les decisions preses utilitzarem els criteris de reducció de

lead times, de costos i de la complexitat en la gestió de la GSC, així com indicadors de Service Level Agreement amb client final. També el grau de contribució al posicionament estratègic de l’empresa.

Tema 4. Integració, coordinació i col·laboració en la GSC i estratègies de logística internacional

Coneixerem els processos d’integració, coordinació i col·laboració entre els actors de la GSC a través de l’estudi de les estratègies logístiques que les World Class Enterprises estan implementant en els seus processos d’aprovisionament, producció i distribució internacional. Entre altres, es revisaran les següents: Efficient Consumer Response (ECR), Efficient Assortment (EA), Quick Response (QR),

(6)

Efficient Replenishment (ER), Continuous Replenishment (CR), Collaborative Planning, Forecasting and Replenishment (CPFR), Just in Time (JIT), Purchase Order (PO), Vendor Managed Inventory (VMI), Supplier Managed Inventory (SMI). Tema 5. L’outsourcing de serveis logístics d’àmbit internacional

Elaborarem una taxonomia dels múltiples proveïdors de serveis logístics a fi de descriure la seva funció i el paper que tenen en les operacions internacionals. Després descriurem els motius per a l’outsourcing logístic (pros i contres) i analitzarem detalladament el procés de selecció (abast, RFI, estructura comercial i operativa, RFQ i tender), l’avaluació del tender, la formalització contractual, la fase d’implementació i l’on-going management.

Finalitzarem amb l’anàlisi dels 3PL (Third Party Logistics), LLP (Lead Logistics Provider) i els 4PL (Fourth Party Logistics).

Tema 6. Tipus i funció dels magatzems duaners en la logística internacional

La globalització de l’economia, els sistemes productius i d’aprovisionament globals i l’augment de les operacions de comerç internacional entre empreses vinculades (conegut com a comerç internacional intragrup) i no vinculades fa necessària una profunda revisió dels avantatges que, en termes de reducció del lead time

d’operacions en frontera i de fiscalitat internacional, ofereixen els magatzems duaners, tant públics com privats, com també els dipòsits francs i les zones franques.

A aquestes alçades de l’assignatura ens aturarem a analitzar la importància dels nodes i les xarxes logístiques internacionals, parant una atenció especial als ports, a la seva estructura de gestió (pública, privada o mixta), a les operacions portuàries i a l’impacte econòmic vers el seu entorn.

Tema 7. Tendències i nous reptes en la logística internacional

Finalitzem l’assignatura amb una revisió dels reptes i de les tendències que els Managers de la Global Supply Chain i la logística internacional de les World Class Enterprises expressen en fòrums professionals i surveys realitzats per universitats i consultories especialitzades.

(7)

5. Avaluació

Criteris d’avaluació de la convocatòria

La qualificació de l’assignatura es fonamentarà en diverses activitats d’avaluació contínua i en un examen final que valorarà el grau d’assoliment de les competències treballades durant l’assignatura.

Elements

d’avaluació Període temporal d’avaluació Tipus Agent d’avaluació d’activitats Tipus Agrupament (%) Pes Obl Opt Docent Autoaval Coaval Indiv Grup

(#) Participació a

classe Durant el curs X X Aplicació i

Conceptual X 10 % Revisió de conceptes (Quizzes) Periòdicament: en finalitzar cada tema (7) i en finalitzar l’assignatura (1) X X Conceptual X 8 % Exercicis Periòdicament (4) X X Aplicació X 12 % Business Cases Periòdicament (5) X X Aplicació X 20 %

Examen final Setmana

d’exàmens X X Síntesi X 50 %

Es requereix una nota mínima global de 5 en l’avaluació contínua de l’assignatura (participació a classe, revisió de conceptes, exercicis i Business Cases).

Si no se superen els requisits establerts anteriorment l’assignatura quedarà suspesa. La nota assignada serà la mínima obtinguda en els epígrafs avaluats. La realització de l’examen final és condició necessària per poder superar l’assignatura. Es requereix una qualificació mínima de 4. Si la nota de l’examen final és inferior a 4, la nota de l’assignatura coincidirà amb la qualificació obtinguda a l’examen final. En cas de no assistir a l’examen final, l’alumne obtindrà la qualificació de “No presentat”.

Criteris d’avaluació en les activitats de recuperació

Es mantindran les qualificacions obtingudes en l’avaluació contínua.

Únicament es poden presentar a les activitats de recuperació de l’assignatura de Logística internacional aquells alumnes que hagin superat els requisits mínims associats a l’avaluació contínua.

L’activitat d’avaluació objecte de recuperació és:

• l’examen final: que continuarà tenint una ponderació del 50 %.

L’examen de recuperació es programarà en la data que fixi la direcció d’ESCI-UPF. En cas de no assistir a l’examen de recuperació, l’alumne mantindrà la qualificació obtinguda inicialment.

(8)

Treball de competències i avaluació de resultats d’aprenentatge: GI

1 GI4 GS3 GS9 GA1 GA3 GA4 GA5 EP7 EP8 EP12 d’aprenentatge Resultats Participació a classe X X x Test Moodle X X X X X X X X Resolució d’exercicis X X X X X X X X X X X X Business Cases X X X X X X X X X X X X Examen final X X X X X X X X X X X

La còpia i/o el plagi total o parcial en els treballs i/o exàmens implicarà suspendre l’assignatura amb una qualificació de zero sense dret de recuperació, sense perjudici de l’aplicació de les altres sancions previstes en el reglament de Règim disciplinari dels estudiants de la Universitat Pompeu Fabra en funció de la gravetat de la infracció.

(9)

6. Bibliografia i recursos didàctics Bibliografia bàsica

• Ronald H. Ballou. Business Logistics/Supply Chain Management. Pearson Prentice Hall, 2004.

• Coyle, J., Bardi, Edward & Langley, C. The Management of Business

Logistics. West Publishing Co. St. Paul Minnesota, 1988.

• Christopher, M. Logistics and Supply Chain Management: Strategies for

Reducing Cost and Improving Service. London: Financial Times Pitman, 1998.

• Hau L. Lee. The Triple-A Supply Chain. Harvard Business Review, 2004. Bibliografia complementària

• Christopher, M. & Peck, H. Marketing Logistics. Oxford: Butterworth-Heinemann, 2003.

• Gattorna, J. Strategic Supply Chain Alignment: Best Practice in Supply Chain

Management. Gower: Aldershot, 1998.

• Gourdin, K. Global Logistics Management: A Competitive Advantage for the

New Millennium. Oxford: Blackwell, 2001.

• Mandyam M. Srinivasan. Streamlined, 14 Principles for Building & Managing

the Lean Supply Chain. Thomson, 2004.

• Joan Jané & Alfonso de Ochoa. The Handbook of Logistics Contracts. Palgrave Macmillan, 2006.

• Yosef Sheffi. Logistics Clusters. Massachusetts Institute of Technology, 2012.

• Ramon Tremosa-i-Balcells. Catalonia, an Emerging Economy: The Most

Cost-Effective Ports in the Mediterranean Sea. Sussex Academic Press, 2010. Recursos didàctics

• Presentacions en format Power Point per a cada sessió presencial. • Conjunts d’exercicis.

• Business Cases.

(10)

7. Metodologia

Classes (presencials a l’aula): 10 sessions presencials en les quals el professor presentarà els conceptes, fonaments teòrics i exemples bàsics. Es fomentarà la participació a classe.

Seminaris (presencials a l’aula): 9 seminaris en els quals els alumnes, organitzats en grups, debatran sobre els exercicis pràctics i els Business Cases, guiats pel professor. La participació en els seminaris és obligatòria.

L’últim dels seminaris es dedicarà a la discussió d’un Business Case (que els alumnes tindran una setmana abans i hauran de portar llegit i analitzat al seminari) en el qual, mitjançant la interacció professor/alumnat, es reforçaran les bondats dels conceptes, les teories i les eines explicats en l’assignatura, tot i que també es posaran de manifest els seus límits i les seves conseqüències negatives si s’utilitzen de manera acrítica. Aquest Business Case no formarà part de la nota final de l’assignatura perquè es considera un element de preparació conjunta alumnat/professor de l’examen final.

Exercicis (dirigits fora de l’aula): 4 exercicis (o conjunts d’exercicis) a resoldre en grups abans dels seminaris amb l’objectiu d’aprendre i comprendre els conceptes pràctics exposats a les classes presencials. Aquests exercicis es lliuraran abans de l’inici del seminari. Cadascun dels exercicis (o cada conjunt d’exercicis) té un valor del 3 % de la nota final de l’assignatura.

Business Cases (dirigits fora de l’aula): 5 Business Cases per resoldre en grups i discutir en els seminaris amb l’objectiu d’aplicar els conceptes i fonaments teòrics presentats a les classes presencials a un problema real en l’àmbit de la logística internacional. Els Business Cases es lliuraran abans de l’inici del seminari. Cadascun dels 5 Business Cases té un valor del 4 % de la nota final de l’assignatura.

Revisió de conceptes –Quizzes– (autònoms fora de l’aula): 8 proves d’opció múltiple que hauran de respondre’s individualment i online amb l’objectiu d’avaluar l’aprenentatge dels principals conceptes de l’assignatura.

(11)

8. Programació d’activitats

Setmana Tipus de sessió i data Activitat prèvia a la

sessió Activitat en la sessió Activitat posterior a la sessió

Setmana 1

Magistral 1

(G1, G2 – Dilluns 9 de gener) Visualització Vídeo 1 Lectura 1 del Tema 1 Explicació del Tema 1. Supply Chain Management i la logística Introducció a la Global internacional

Anàlisi i estudi del material presentat

Dijous 12 de gener

No hi ha Seminari Respondre Quizz 1

Setmana 2

Magistral 2

(G1, G2 – Dilluns 16 de gener)

Lectura 1 del Tema 2

Lectura 2 del Tema 2 Explicació del Tema 2. anàlisi de la dinàmica de la Global Supply Disseny de l’estructura i Chain en diferents sectors, empreses i contextos competitius

Anàlisi i estudi del material presentat

Seminari 1

(1B, 1C, 1A, 2B, 2C, 2A – Dijous 19 de gener)

Resoldre i lliurar

Exercici 1 Resolució Exercici 1

Setmana 3

Magistral 3

(G1, G2 – Dilluns 23 de gener)

Lectura 3 del Tema 2

Lectura 4 del Tema 2 Explicació del Tema 2. anàlisi de la dinàmica de la Global Supply Disseny de l’estructura i Chain en diferents sectors, empreses i contextos competitius.

Anàlisi i estudi del material presentat

Seminari 2

(1B, 1C, 1A, 2B, 2C, 2A – Dijous 26 de gener)

Resoldre i lliurar

Business Case 1 Discussió Business Case 1 Respondre Quizz 2

Setmana 4

Magistral 4

(G1, G2 – Dilluns 30 de gener)

Explicació del Tema 3. Planificació i control de les principals activitats de la logística

internacional: transport, inventaris i

localització d’actius

Anàlisi i estudi del material presentat

Seminari 3

(1B, 1C, 1A, 2B, 2C, 2A – Dijous 2 de febrer)

Preparar i lliurar

(12)

Setmana 5

Magistral 5

(G1, G2 – Dilluns 6 de febrer) Lectura 1 del Tema 3 Lectura 2 del Tema 3 Explicació del Tema 3. les principals activitats de la logística Planificació i control de

internacional: transport, inventaris i

localització d’actius

Anàlisi i estudi del material presentat

Seminari 4

(1B, 1C, 1A, 2B, 2C, 2A – Dijous 9 de febrer)

Resoldre i lliurar

Exercici 2 Resolució Exercici 2 Respondre Quizz 3

Setmana 6

Magistral 6

(G1, G2 – Dilluns 13 de febrer)

Lectura 1 del Tema 4

Lectura 2 del Tema 4 Explicació del Tema 4. col·laboració en la GSC i estratègies de Integració, coordinació i logística internacional

Anàlisi i estudi del material presentat

Seminari 5

(1B, 1C, 1A, 2B, 2C, 2A – Dijous 16 de febrer)

Preparar i lliurar

Business Case 3 Discussió Business Case 3

Setmana 7

Magistral 7

(G1, G2 – 20 de febrer) Lectura 4 del Tema 4 Lectura 5 del Tema 4 Explicació del Tema 4. col·laboració en la GSC i estratègies de Integració, coordinació i logística internacional

Anàlisi i estudi del material presentat

Seminari 6

(1B, 1C, 1A, 2B, 2C, 2A – Dijous 23 de febrer)

Lectura 3 del Tema 4 Preparar i lliurar Business Case 4

Discussió Business Case 4 Respondre Quizz 4

Setmana 8

Magistral 8

(G1, G2 – Dilluns 27 de febrer)

Lectura 1 del Tema 5 Lectura 2 del Tema 5

Explicació del Tema 5. L’outsourcing de serveis logístics d’àmbit internacional

Anàlisi i estudi del material presentat

Seminari 7

(1B, 1C, 1A, 2B, 2C, 2A – Dijous 2 de març)

Resoldre i lliurar

Exercici 3 Resolució Exercici 3 Respondre Quizz 5

Setmana 9

Magistral 9

(G1, G2 – Dilluns 6 de març)

Explicació del Tema 6. Tipus i funció dels

magatzems duaners en la logística

internacional

Anàlisi i estudi del material presentat

Seminari 8

(1B, 1C, 1A, 2B, 2C, 2A – Dijous 9 de març)

Resoldre i lliurar

(13)

Setmana 10

Magistral 10

(G1, G2 – Dilluns 13 de març) Lectura 1 del Tema 7 Explicació del Tema 7. en la logística internacional Tendències i nous reptes Anàlisi material presentat i estudi del Seminari 9 (1B, 1C, 1A, 2B, 2C, 2A – Dijous 16 de març) Preparar Business Case 5 —no avaluable—

Resoldre conjuntament (estudiants/professor) Business Case 5 —no avaluable— Respondre Quizz 7 Respondre Quizz 8 (engloba tota l’assignatura)

Figure

Actualización...

Referencias

Related subjects :