Ajuntament de Barcelona Sector d Urbanisme

(1)

Ajuntament de Barcelona

Sector d’Urbanisme

Juliol 2010

PROPOSTA DE CRITERIS I MANUAL PER A LA TRAMITACIÓ DE LLICENCIES

D’OBRES EN LES INTERVENCIONS EN EDIFICI

S

EXISTENTS

(2)

ÍNDEX

:

CAPÍTOL 1.

ANTECEDENTS (DESCRIPCIÓ DE LA PROBLEMÀTICA DETECTADA)

CAPÍTOL 2.

INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS DE LA PROPOSTA

CAPÍTOL 3.

DEFINICIONS

CAPÍTOL 4.

DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA DE CRITERIS I MANUAL PER A LA

TRAMITACIÓ DE

LLICENCIES D’OBRES EN LES INTERVENCIONS EN

EDIFICIS EXISTENTS

CAPÍTOL 5.

TIPOLOGIES D’INTERVENCIÓ

CAPÍTOL 6.

FITXES DE DESENVOLUPAMENT DE LES TIPOLOGIES D’INTERVENCIÓ

(3)

CAPÍTOL 1.

ANTECEDENTS (DESCRIPCIÓ DE LA PROBLEMÀTICA DETECTADA)

El temps transcorregut des de l’aprovació del Pla General Metropolità de 1976, l’evolució dels processos de tramitació de les mateixes llicències d’obres, la diversificació de les intervencions en les edificacions existents i bàsicament la incorporació, des del 1976, de nombroses normatives sectorials, no sempre coincidents, inclusiu a vegades contradictòries, tant d’àmbit municipal com d’àmbit superior, ens aboquen a la necessitat de clarificar i unificar criteris per tal d’aconseguir un processos més simples en la tramitació de les Llicències d’Obres per les intervencions en els edificis que comporten més complexitat.

En compliment de l’acord pres a la Comissió d’Urbanisme Infraestructures i Habitatge de l’ajuntament de Barcelona, en sessió del dia 22 de gener de 2009, el Plenari del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona va acordar la constitució del “Grup de treball de Rehabilitació”, per tal de “proposar a la Comissió les modificacions d’ordenança i els protocols d’actuació necessaris que agilitzin i millorin els processos administratius per afavorir l’activitat de rehabilitació d’edificis”. Amb aquest objectiu, el passat 7 de Juliol de 2009 es constitueix el grup de treball, que, en aquesta primera sessió, acorda crear un document d’ajut que unifiqui criteris en funció de les diferents tipologies d’intervenció en edificis existents i que serveixi com a base per crear un protocol que faciliti en últim extrem la tramitació de llicències d’obres d’aquestes diferents intervencions.

En el Grup de treball de Rehabilitació participen els següents membres del Consell: - CONSORCI DE L’HABITATGE DE BARCELONA

- Direcció General de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat

- Regidoria d’Habitatge - BAGURSA.

- Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida.

- Departament d’Actuació Urbanística de l’Ajuntament de Barcelona. - Representants del Grups Municipals d’ERC, CIU i IC‐V.

- Col∙legi d’Arquitectes de Catalunya.

- Col∙legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. - APCE.

- RIME.

- Col∙legi d’Administradors de Finques de Barcelona. - Consell de UPC.

El treball d’aquest grup, que s’expressa en aquest document hauria de donar resposta als aspectes següents:

1. Reconeixent de les diferents tipologies d’intervenció en edificis existents.

2. Identificació de la normativa urbanística d’aplicació en funció de les característiques de l’edificació existent (ajustada a la normativa, disconforme segons descripció de l’art. 222 de les NN.UU.)

3. Normativa d’aplicació de caràcter específic en relació a la ACCESSIBILITAT, HABITABILITAT, CODI TÈCNIC I PREVENCIÓ CONTRA INCENDIS.

4. Tipus de llicència a tramitar segons l’Ordenança reguladora dels procediments d’intervenció municipal en les obres que s’està elaborant i que substituirà a curt termini a la Ordenança reguladora d’Obres Menors (OROM).

(4)

CAPÍTOL 2.

INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS DE LA PROPOSTA

Es a partir de la reunió al si del grup de treball del Consell de l’Habitatge Social, on a més dels representants municipals hi eren presents representants dels agents externs implicats directa o indirectament en els processos d’aquests tipus d’obres, que va sorgir l’idea d’impulsar mecanismes que ajudessin a clarificar els processos de tramitació de les llicències d’obres en les intervencions més complexes, alhora que garantissin als propietaris, promotors i constructors les condicions en la intervenció en un edifici existent.

La Regidoria d’Habitatge, junt amb el Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, vol volen impulsar diferents mesures per l’agilització dels processos de tramitació de Llicències d’Obres per les intervencions en les edificacions existents, que impliquin major complexitat. Una d’elles, és aquesta PROPOSTA DE CRITERIS I MANUAL PER LA TRAMITACIÓ DE LLICENCIES D’OBRES EN LES INTERVENCIONS EN EDIFICI EXISTENTS. L’objectiu doncs d’aquest document es la simplificació dels processos de la tramitació de llicències d’aquest tipus d’obres, la clarificació de les normatives a aplicar, tant per l’administració com pels administrats i reduir de manera considerable els terminis per la concessió de les mateixes.

Dins d’aquest marc, de manera paral∙lela s’està desenvolupant l’Ordenança reguladora dels procediments d’intervenció municipal en les obres (modificació de l’actual Ordenança Reguladora d’Obres Menors; OROM), i convenis de col∙laboració amb els diferents Col∙legis professionals.

(5)

CAPÍTOL 3.

DEFINICIONS

Es tracta de recollir les diferents definicions dels conceptes que sobre el tema fa la legislació urbanística vigent i que d’una forma o altra intervindran en el procés de les obres de referència.

Es fa una transcripció literal de l’articulat de cadascuna de les normatives.

DEFINICIONS GENERALS

1. Definició

d’Habitatge i/o tipus d’habitatge

(Article 3 de la Llei 18/2007 de 28 de desembre, del Dret

a l’habitatge)

a) Habitatge: tota edificació fixa destinada a residir-hi persones físiques o emprada amb aquest fi, inclosos els espais i els serveis comuns de l'immoble en què està situat i els annexos que hi són vinculats, si té acreditat el compliment de les condicions d'habitabilitat que fixa aquesta llei i la normativa que la desplegui i compleix la funció social d'aportar a les persones que hi resideixen l'espai, les instal·lacions i els mitjans materials necessaris per a satisfer llurs necessitats personals ordinàries d'habitació.

b) Habitatge principal: l'habitatge que consta com a domicili en el padró municipal.

c) Habitatge secundari o de segona residència: l'habitatge emprat de manera intermitent o en estades temporals.

d) Habitatge buit: l'habitatge que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de més de dos anys. A aquest efecte, són causes justificades el trasllat per raons laborals, el canvi de domicili per una situació de dependència, l'abandonament de l'habitatge en una zona rural en procés de pèrdua de població i el fet que la propietat de l'habitatge sigui objecte d'un litigi judicial pendent de resolució.

e) Habitatge sobreocupat: l'habitatge en què s'allotgen un nombre excessiu de persones, en consideració als serveis e l'habitatge i als estàndards de superfície per persona fixats a Catalunya com a condicions d'habitabilitat. Se n'exceptuen les unitats de convivència vinculades per llaços de parentiu, si l'excés d'ocupació no comporta incompliments manifestos de les condicions exigibles de salubritat i higiene ni genera problemes greus de convivència amb l'entorn.

f) Infrahabitatge: l'immoble que, tot i que no té cèdula d'habitabilitat ni compleix les condicions per a obtenir-la, es destina a habitatge.

g) Rehabilitació h) Gran rehabilitació

i) Habitatge d'inserció: l'habitatge gestionat per administracions públiques o per entitats sense afany de lucre que, en règim de lloguer o sota altres formes d'ocupació, es destina a atendre persones que requereixen una atenció especial.

j) Habitatge dotacional públic: l'habitatge destinat a satisfer les necessitats temporals de persones amb dificultats d'emancipació o que requereixen acolliment o assistència residencial, com ara els joves, la gent gran, les dones víctimes de la violència de gènere, els immigrants, les persones separades o divorciades que hagin perdut el dret a l'ús de l'habitatge compartit, les persones pendents de reallotjament per operacions públiques de substitució d'habitatges o per actuacions d'execució del planejament urbanístic o els sense llar. La superfície d'aquests habitatges és determinada per les necessitats que s'han de satisfer. Poden ésser considerats habitatges dotacionals públics els destinats a estades de curta durada de persones amb necessitat d'acompanyament per a assegurar-ne la inserció social, amb tipologies i dissenys que en permetin l'ús compartit per persones sense llaços familiars.

k) Masoveria urbana: el contracte en virtut del qual els propietaris d’un habitatge en cedeixen l’ús, pel termini que s’acordi, a canvi que els cessionaris n’assumeixin les obres de rehabilitació i manteniment.

l) Habitatge d'ús turístic: l'habitatge l'ús del qual els propietaris, amb l'autorització de l'administració competent, cedeixen a tercers en condicions d'immediata disponibilitat per a una

(6)

estada de temporada, en règim de lloguer o sota qualsevol altra forma que impliqui contraprestació econòmica. Els cessionaris no poden convertir l'habitatge en llur domicili principal ni secundari.

m) Sense llar n) Cohesió social o) Sostenibilitat

REHABILITACIÓ / GRAN REHABILITACIÓ

2. Definició de Rehabilitació

(Article 3 de la Llei 18/2007 de 28 de desembre, del Dret a

l’habitatge)

g) Rehabilitació: el conjunt d'obres de caràcter general que, sense modificar la configuració arquitectònica global d'un edifici d'habitatges o un habitatge, en milloren la qualitat pel que fa a les condicions de seguretat, funcionalitat, accessibilitat i eficiència energètica.

h) Gran rehabilitació: el conjunt d'obres que consisteixen en l'enderrocament d'un edifici salvant-ne únicament les façasalvant-nes o constitueixen una actuació global que afecta l'estructura o l'ús general de l'edifici o l'habitatge rehabilitat.

3. Definició de Rehabilitació

(Articles 4t. i 5è de l’Ordenança Metropolitana de rehabilitació (BOP

15-05-1985)

1. Segons el nivell d’habitabilitat aconseguit, les Actuacions de Rehabilitació es classifiquen en:

Operacions de Rehabilitació, actuacions destinades a aconseguir el nivell mínim d’habitabilitat o un altre superior, per a totes les condicions que el determinen. (el subjecte d’aplicació d’una operació de rehabilitació és només per aquell que no compleix el nivell mínim d’habitabilitat).

Obres de millora específica, actuacions destinades a aconseguir el nivell mínim d’habitabilitat o un altre superior, per alguna però no totes les condicions que el determinen. (el subjecte d’aplicació d’una Obra de Millora Específica és tant per aquell que inicialment no compleix el nivell mínim d’habitabilitat, com pel que ja el compleix). 2. Segons el tipus d’obres:

- Grau Alt, comporta obres en els fonaments, en els elements que fan una funció estructural, o en l’estructura de qualsevol altre element que formi part del cos de l’edificació. (cos de l’edificació: el buc que el defineix com a tal i està format pels fonaments, l’estructura i els tancaments).

- Grau Mitjà, comporta obres en els elements del cos de l’edificació que no són considerats estructurals, obres que afecten les instal·lacions i els equipaments comuns i la redistribució generalitzada d’espais.

- Grau Baix, comporta obres en les instal∙lacions particulars, l’equip fix (higiènic de cuina, rentada de roba), les relacionades amb els acabats i les obres interiors en habitatges i locals.

(7)

4. Definició de gran rehabilitació

(

Article 119.3 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, del

Reglament de la Llei d’urbanisme.)

a) El conjunt d’obres que constitueixin una actuació global en tot l’edifici i que comportin, a més, alguna de les actuacions següents:increment de volum o sostre edificable, increment del nombre de departaments o unitats funcionals anteriorment existents, redistribució general d’espais i canvi de l’ús principal de l’edifici.

b) La substitució de l’edifici, encara que es mantingui la façana o algun altre element estructural.

c) L’ L’execució simultània o successiva d’altres obres de reforma o rehabilitació que tinguin un cost igual o superior al 50 per cent del valor d’una construcció de nova planta de característiques similars i amb el mateix sostre que l’edificació existent.

5. Definició d’obres de rehabilitació (

Article 2 del Reial Decret 314/2006, de 17 de març, del

Codi Tècnic de l’Edificació.)

Artículo 2

2. El CTE se aplicarà a las obras de edificación de nueva construcción, excepto a aquellas construcciones de sencillez técnica y escasa entidad constructiva, que no tengan caràcter residencial o público, ya sea de forma eventual o permanente, que se desarrollen en una sola planta y no afecten a la segurudad de las personas.

3. Igualmente, el CTE se aplicarà a las obras de ampliación, modificación, reforma o rehabilitación que se realicen en edificios existentes, siempre y cuando dichas obras sean compatibles con la naturaleza de la intervención y, ensu caso, con el grado de protección que puedan tener los edificios afectados. La posible incompatibilidad de aplicación deberá justificarse en el proyecto y, en su caso, compensarse con medidas alternativas que sean técnica y económicamente viables.

4. A estos efectos, se entenderà por obras de rehabilitación aquéllas que tengan por objeto actuaciones tendentes a lograr alguno de los siguientes resultados:

a). La adecuación estructural, considerando como tal las obras que proporcionen al edificio condiciones de seguridad constructiva, de forma que quede garantizada su estabilidad y resistencia mecànica.

b). La adecuación funcional, entendiendo como tal la realización de las obras que proporcionen al edificio mejores condiciones respecto de los requisitos básicos a los que se refiere este CTE. Se consideran, en todo caso, obras para la adecuación funcional de los edificios, las actuaciones que tengan por finalidad la supresión de barreras y la promoción de la accesibilidad, de conformidad con la normativa vigente; o

c). La remodelación de un edificio con viviendas que tenga por objeto modificar la superficie destinada a vivienda o modificar el número de estas, o la remodelación de un edificio sin viviendas que tenga por finalidad crearlas.

5. Se entenderá que una obra es de rehabilitación integral cuando tenga por objeto actuaciones tendentes a todos los fines descritos en este apartado.

El proyectista deberá indicar en la memoria del proyecto en cuál o cuáles de los supuestos citados se pueden inscribir las obras proyectadas y si éstas incluyen o no actuaciones en la estructura preexistente; entendiéndose, en caso negativo, que las obras no implican el riesgo de daño citado en el artículo 17.1.a) de la LOE.

(8)

ACCESSIBILITAT

6 . Definicions d’Accessibilitat

(Article 5 del Decret 135/1995, de desplegament de la Llei

20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres

arquitectòniques )

a) Adaptat: una instal∙lació o servei es considera adaptat si s’ajusta als requeriments funcionals i dimensionals que garanteixen la seva utilització autònoma i amb comoditat de persones amb mobilitat reduïda o qualsevulla altra limitació.

b) Practicable: una instal·lació o un servei es considera practicable quan, sense ajustar-se atots els requeriments abans esmentats, això no n’impedeix la utilització de forma autònoma de persones amb mobilitat reduïda o qualsevulla altra limitació.

c) Convertible: una instal·lació o un servei és convertible quan, mitjançant modificacions d’escassa entitat i baix cost que no afectin la seva configuració essencial, pot transformar-se,almenys, en practicable.

APLICACIÓ DEL GRAU D’ACCESSIBILITAT

7. Articles 19, 27 i 28 del Decret 135/1995, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de

barreres arquitectòniques

i d'aprovació del Codi d'accessibilitat

Article 19

Edificis d’ús públic: La construcció, l’ampliació i la reforma dels espais, instal∙lacions o serveis propis de les edificacions de titularitat pública o privada destinades a un ús públic, s’efectuaran de manera que resultin adaptats per a les persones amb limitacions i s’ajustaran al contingut del Capítol 3 i de l’ANNEX 2 d’aquest Decret.

Article 27

Edificis d'ús privat: Els edificis d'ús privat de nova construcció en què sigui obligatòria la instal·lació d'ascensor hauran de reunir els requisits mínims d'accessibilitat següents:

a) Disposaran d'un itinerari practicable que uneixi les entitats o els habitatges amb l'exterior i amb les dependències d'ús comunitari que estiguin al seu servei.

b) Disposaran d'un itinerari practicable que uneixi l'edificació amb la via pública, amb edificacions o serveis annexos d'ús comunitari i amb edificis veïns.

Article 28

Els edificis de nova construcció que tinguin una alçada superior a planta baixa i pis, llevat dels habitatges unifamiliars, i no estiguin obligats a la instal·lació d'ascensor, disposaran de les especificacions tècniques i de disseny que facilitin la possible instal·lació d'un ascensor practicable; la resta dels elements comuns d'aquests edificis hauran de reunir els requisits de practicabilitat.

(9)

HABITABILITAT

8. Acompliment del Decret 55/2009 , sobre les condicions d'habitabilitat dels habitatges i la

cèdula d'habitabilitat.

Article 1

a) Habitatges de nova construcció: s'inclouen els d'obra nova i els resultants de la reconversió d'una edificació existent o d'obres de gran rehabilitació (segon definició de la Llei 18/2007). Aquests habitatges han de complir com a mínim les condicions d'habitabilitat previstes a l'annex 1.

b) Habitatges usats o preexistents: Aquests habitatges han de complir com a mínim les condicions d'habitabilitat que es determinen a l'annex 2.

DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera

Condicions d’habitabilitat en habitatges sorgits d'obres de gran rehabilitació:

1) Quan les obres de gran rehabilitació consisteixin en l'enderrocament de l’edifici salvant-ne únicament una o varies façanes, s'aplicarà l'annex 1 del Decret 55/2009, excepte l’acompliment de l'apartat 2.7 de l'annex 1 esmentat, referit a l'alçada lliure mínima entre forjats.

2) A la resta d’obres de gran rehabilitació o rehabilitació definides a l’article 3.h) de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, se’ls aplicarà l’annex 2.

Segona

Condicions d’habitabilitat en el cas d’obres de reconversió a ús d'habitatge:

1) Els edificis que reconverteixin el seu ús original al d'habitatges en més del cinquanta per cent de la seva superfície sobre rasant han de complir l'annex 1, excepte el seu apartat 2.7., referit a l'alçada lliure mínima entre forjats.

2) Els edificis que reconverteixin el seu ús original al d'habitatges en superfície sobre rasant igual o menor al cinquanta per cent han de complir els apartats 1 i 3 de l'annex 1.

Tercera

Habitatges sorgits per la divisió d'habitatges preexistents:

En cas de divisió d'un habitatge usat o preexistent, un dels habitatges resultants pot complir l'annex 2, però ha de tenir, en qualsevol cas, una superfície útil mínima de 40 m². La resta ha de complir els apartats 1 i 3 de l'annex 1.

EDIFICIS DISCONFORMES I/O FORA D’ORDENACIÓ

9. Edificis Disconformes i Fora d’Ordenació (DECRET LEGISLATIU 1/2005, de 26 de juliol, pel qual

s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme).

(10)

Edificis i usos fora d’ordenació o amb volum disconforme

1. Queden fora d’ordenació, amb les limitacions assenyalades pels apartats 2 i 3, les construccions, les instal∙lacions i els usos que, per raó de l’aprovació del planejament urbanístic, quedin subjectes a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta, enderrocament o cessament.

2. En les construccions i les instal∙lacions que estan fora d’ordenació no es poden autoritzar obres de consolidació ni d’augment de volum però sí les reparacions que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona conservació de les dites construccions i instal∙lacions. Les obres que s’hi autoritzin no comporten augment del valor d’expropiació. 3. Els canvis d’ús de les construccions i les instal∙lacions que estan fora d’ordenació es poden

autoritzar en els supòsits i les condicions regulats per l’article 53.5.

4. En les construccions i les instal∙lacions que tinguin un volum d’edificació disconforme amb els paràmetres imperatius d’un nou planejament urbanístic, però que no quedin fora d’ordenació, s’hi han d’autoritzar les obres de consolidació i rehabilitació i els canvis d’ús,sempre d’acord amb les condicions bàsiques del nou planejament.

5. Els usos preexistents a un nou planejament urbanístic es poden mantenir mentre no esdevinguin incompatibles amb aquest i sempre que s’adaptin als límits de molèstia, de nocivitat, d’insalubritat i de perill que estableixi per a cada zona la nova reglamentació.

6. Les figures del planejament urbanístic han de contenir les disposicions pertinents per a resoldre totes les qüestions que les noves determinacions urbanístiques plantegin amb relació a les preexistents.

7. Les construccions i les instal·lacions a les quals no es puguin aplicar les mesures de restauració regulades pel capítol II del títol setè i que no s’ajustin al planejament resten en situació de fora d’ordenació o de disconformitat,segons que correspongui en aplicació dels apartats de l’1 al 6. En tots els casos, queden fora d’ordenació les edificacions implantades il∙legalment en sòl no urbanitzable.

10. Edificis Disconformes i Fora d’Ordenació (DECRET 305/2006, de 18 de juliol, pel qual

s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme)

Article 119

Efectes del planejament urbanístic sobre les construccions i els usos preexistents

119.1 Les construccions i instal∙lacions que estan fora d’ordenació de conformitat amb el què estableix l’article 102.1 de la Llei d’urbanisme, se subjecten al següent règim:

a) Únicament es pot autoritzar l’execució d’obres de reparació en els termes que estableix l’article 102.2 de la Llei d’urbanisme.

b) L’autorització municipal d’aquestes obres ha de condicionar la seva eficàcia a la formalització de la renúncia a l’augment del valor d’expropiació derivat de llur execució, i a l’anotació d’aquesta condició en el Registre de la propietat. c) En aquestes construccions es poden mantenir els usos preexistents d’acord

amb el que estableix l’apartat 4 d’aquest article, i es pot

autoritzar la

implantació d’usos d’oficina i activitats comercials, a més dels usos que

(11)

preveu l’article 61.1 d’aquest Reglament, en les condicions regulades

per l’apartat 2 del mateix article.

d) Si la construcció està fora d’ordenació per raó de resultar afectada parcialment per una nova alineació de vial subjecte a cessió gratuïta, però no està inclosa en cap sector de planejament derivat ni en cap polígon d’actuació urbanística, se li aplica el règim que estableix l’apartat següent.

119.2 Les construccions que siguin disconformes amb els paràmetres del nou planejament,però que no quedin fora d’ordenació, se subjecten al règim següent: a) Es poden autoritzar obres de consolidació i obres de rehabilitació, sempre que

el planejament urbanístic no les limiti d’acord amb el què estableix la lletra c) d’aquest apartat.

b) Es poden autoritzar els usos i activitats que siguin conformes amb el nou planejament.

c) En tot cas, els plans urbanístics regulen en quins supòsits el grau de disconformitat amb els paràmetres d’ocupació i profunditat edificable,alçada màxima o edificabilitat màxima comporta vulneració de les condicions bàsiques de la nova ordenació, i poden limitar, en aquests supòsits,les obres de rehabilitació autoritzables. També poden subjectar l’autorització de les obres de gran rehabilitació a l’adequació de l’edifici a la totalitat o algunes de les determinacions del planejament.

d) Es poden autoritzar les operacions a què fa referència l’article 179.2.r) de la Llei d’urbanisme, sempre d’acord amb les determinacions del planejament urbanístic sobre densitat o nombre màxim d’habitatges o d’establiments. 119.3 Als efectes del què estableix l’apartat 2.c) d’aquest article, s’entén per gran

rehabilitació:

a) El conjunt d’obres que constitueixin una actuació global en tot l’edifici i que comportin, a més, alguna de les actuacions següents:increment de volum o sostre edificable, increment del nombre de departaments o unitats funcionals anteriorment existents, redistribució general d’espais i canvi de l’ús principal de l’edifici.

b) La substitució de l’edifici, encara que es mantingui la façana o algun altre element estructural.

c) L’execució simultània o successiva d’altres obres de reforma o rehabilitació que tinguin un cost igual o superior al 50 per cent del valor d’una construcció de nova planta de característiques similars i amb el mateix sostre que l’edificació existent.

119.4 Els usos preexistents a un nou planejament urbanístic que no siguin conformes amb el règim d’usos que aquest estableix, es consideren en situació de fora d’ordenació quan el nou planejament els declari incompatibles i els subjecti a cessament de forma expressa. Els usos en situació de fora d’ordenació no poden ser objecte de canvis de titularitat ni de renovació de les llicències d’ús o altres autoritzacions sotmeses a termini, havent-se d’acordar, en aquests supòsits,el seu cessament immediat. Quan l’autorització d’aquests usos no està sotmesa a termini, es pot procedir a la revocació de les autoritzacions corresponents, sens perjudici de les indemnitzacions que corresponguin d’acord amb la legislació aplicable.

En la resta de casos de disconformitat, els usos preexistents es poden mantenir i poden ser objecte de canvis de titularitat.

(12)

11. Edificis Disconformes i Fora d’Ordenació (NN.UU. del PGM de 1976)

Article 222.

1. Aquest títol conté la reglamentació detallada de l’ús i edificació en sòl urbà, segons el que disposa l’article 12.2.1f), de la Llei del sòl.

2. Les Normes d’aquest títol s’aplicaran al sòl urbanitzable, que s’incorpori al procés urbà, en allò que no sigui objecte d’una reglamentació diferent.

3. Per edificar als solars de sòl urbà no cal completar la reglamentació continguda en aquestes Normes mitjançant plans especials o estudis de detall, llevat d’aquells casos en què aquestes Normes disposin el contrari o resulti indispensable el desenvolupament del Pla General, per precisar les condicions de l’edificabilitat. 4. Quedaran qualificats en situació urbanística de fora d’ordenació els edificis i les

instal∙lacions construïdes abans de l’aprovació d’aquest Pla i que en virtut de les seves determinacions han de ser objecte d’expropiació, cessió obligatòria i gratuïta dels terrenys o bé enderroc o expropiació dels edificis.

5. Als edificis i a les instal∙lacions en situació de fora d’ordenació, tal com es defineixen a l’apartat anterior, els serà d’aplicació el que disposa l’article 60.2 i 3 de la Llei del sòl i 45.1 de la Llei 3/1984 de Mesures d’adequació de l’ordenament urbanístic de Catalunya i, en conseqüència, no podran ser objecte d’obres de consolidació, augment de volum, modernització o increment del seu valor d’expropiació, però sí les petites reparacions que exigeixin la higiene, l’ornamentació i la conservació de l’immoble. Això no obstant, en casos excepcionals podran autoritzar-se obres parcials i circumstancials de consolidació quan no estigués prevista l’expropiació o demolició de la finca en el termini de quinze anys.

6. Els edificis i instal∙lacions construïdes abans de l’aprovació d’aquest Pla que resultin disconformes amb les condicions d’edificació que determina, i no estiguin incloses als supòsits de l’apartat 4, podran ser objecte d’obres de: consolidació, reparació, modernització, millora de les seves condicions estètiques i higièniques, modificació d’ús, rehabilitació i, si fa al cas, augment de volum.

7. L’autorització o denegació dels augments de volum sobre els edificis disconformes, tal com es defineixen a l’apartat anterior, es regirà pels criteris següents:

Primer. No s’admetrà augment de volum sobre edificis disconformes en els casos següents: a. Edificis la disconformitat dels quals radiqui en el tipus d’ordenació, essent aquest

diferent de l’assenyalat per a la zona.

b. Edificis la superfície o el sostre edificat dels quals sigui igual o superior al permès per a la parcel·la.

c. Edificis que igualin o superin el coeficient d’ocupació màxim de parcel∙la assenyalat per a la zona.

Segon. En els casos no inclosos a l’apartat anterior, s’admetrà l’augment de volum sobre edificis disconformes essent-los d’aplicació les condicions següents segons el tipus d’ordenació aplicable a la zona.

Tercer. A les zones on el tipus d’ordenació és segons alineacions de vial, les edificacions anteriors a l’aprovació del Pla General metropolità, a l’empara de llicència, el volum de les quals sigui disconforme amb les condicions d’edificació aplicables però que no es trobin en els supòsits definits a la condició primera, podran sol·licitar ampliació sempre que:

(13)

b. L’ampliació sigui limitada estrictament per la diferència entre la superfície o sostre edificat de l’edifici o volum, si és el cas, i el màxim permès a la zona.

c. Sigui destinada a usos permesos a la zona.

Quart. A les zones on el tipus d’ordenació és el d’edificació aïllada, les edificacions anteriors a l’aprovació del Pla General metropolità, a l’empara de llicència, que resultin disconformes segons les condicions d’edificació de la zona, i no es trobin en els supòsits de la condició primera, podran sol∙licitar l’ampliació sempre que:

a. L’edificabilitat total resultant no superi el sostre edificable que correspon a la parcel∙la segons la intensitat neta d’edificació, i no se superi el coeficient d’ocupació màxima permès per a la zona;

b. L’ampliació es produeixi de conformitat amb les condicions d’edificació de la zona. c. Es respectin les limitacions d’ús establertes per a la zona.

8. Quan es procedeixi a l’enderroc de l’edificació, o aquesta reuneixi els pressupòsits per a la qualificació de finca inadequada, de conformitat amb l’article 154.3 de la Llei del sòl, l’aprofitament del sòl haurà de fer-se d’acord amb les condicions d’edificabilitat establertes en aquestes Normes.

12. Ordenança Metropolitana de Rehabilitació, aprovada definitivament pel Consell

Metropolità de la CMB el 18 d’abril de 1985.

Títol II. Capítol 2

De les situacions disconformes i fora d’ordenació

Article 10è. Els edificis i les instal∙lacions qualificades en situació de fora d’ordenació que per raó de planejament quedin sotmeses a expropiació, cessióobligatòria i gratuïta dels terrenys o bé a l’enderrocament de l’edifici, o estiguin dotades d’usos incompatibles, poden ésser objecte d’Obres de Millora Específica de les condicions que no compleixin el mínim d’habitabilitat que es determina en aquesta Ordenança i prèvia renúncia a la indemnització per l’increment de valor.

Article 11è. Els edificis i les instal∙lacions construïdes abans de l’aprovació del PGM que resultin disconformes amb les condicions d’edificació que determina, i no estiguin inclosos en el supòsit de l’article anterior, poden ésser objecte d’Operacions de Rehabilitació i Obres de Millora Específica.

Article 12è. Les Actuacions de Rehabilitació sobre els edificis disconformes definits en l’article anterior podran incloure augment de volum, increment del nombre d’habitatges o canvi d’ús, i es regiran:

a) Pel que fa a l’ampliació, per la reglamentació del PGM, de forma que l’augment de volum s’ajusti als paràmetres definits per a cada zona, sempre que el volum final resultant de l’ampliació no ultrapassi el que resultaria en el cas de nova edificació.

b) Pel que fa al nombre d’habitatges, es mantindran els existents i l’increment del seu nombre restarà limitat pel màxim d’habitatges per la parcel∙la definit per cada zona.

c) Pel que fa al canvi d’ús, s’estarà a les condicions de compatibilitat d’usos definides per a cada zona.

(14)

CAPÍTOL 4.

DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA DE CRITERIS I MANUAL PER A LA

TRAMITACIÓ DE LLICENCIES D’OBRES EN LES INTERVENCIONS EN

(15)

(1) HABI T A BI L IT A T NOT A

Aquests habitatges han de complir com a mínim les condicions d'habitabilitat que es determinen a l'annex 2.

C) Habitatges sorgits d'obres de gran rehabilitació: (Disposició addicional 1A del D. 55/2009)

A) Habitatges sorgits d'obres canvi a ús d'habitatge: (Disposició addicional 2A del D. 55/2009) D1) Els edificis que reconverteixin el seu ús original al d'habitatges en més del cinquanta per cent de la seva superfície sobre rasant han de complir l'annex 1, excepte el seu apartat 2.7., referit a l'alçada lliure mínima entre forjats. D2) Els edificis que reconverteixin el seu ús original al d'habitatges en superfície sobre rasant igual o menor al cinquanta per cent han de complir els apartats 1 i 3 de l'annex 1.

TELEC O M U N . INCE NDI S

A) El CTE serà d'aplició EN LA SEVA TOTALITAT a les obres noves,

grans rehabilitacions o canvis d'ús, en les obres d'edificació que

tinguin carácter residencial o públic, de forma eventual o

permanent, i que el seu ús pugui afectar a la seguretat de les

persones. ACCE S S IB IL IT AT

A) S'intentarà l'acompliment del RD.401/2003, en la mesura del possible, d'acord amb els article 6 de l'esmentat Decret. Es podrá proposar solucions alternatives per

l'acompliment, sempre i quan siguin viables tècnica i econòmicament.

A) D'aplicació als elements afectats per la reforma sempre que impliqui més adequació al DB SI. En qualsevol cas NO es reduiran les condicions preexistents si són menys estrictes que el DB SI. B) Te concepte de millora i NO es contempla dins l’àmbit general d’aplicació del CTE, excepte en l'àmbit propi dels elements afectats per la reforma.

E) Habitatges sorgits per la divisió d'habitatges preexistents: (Disposició addicional 3A del D. 55/2009) C1) Quan les obres de gran rehabilitació consisteixin en l'enderrocament de l’edifici salvant-ne únicament una o varies façanes, s'aplicarà l'annex 1 del Decret 55/2009, excepte l’acompliment de l'apartat 2.7 de l'annex 1 esmentat, referit a l'alçada lliure mínima entre forjats.

C2) A la resta d’obres de gran rehabilitació o rehabilitació definides a l’article 3.h) de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, se’ls aplicarà l’annex 2.

A) Edificis d’ús públic (Article 19 Decret 135/1995): La construcció, l’ampliació i la reforma dels espais, instal·lacions o serveis propis de les edificacions de titularitat pública o privada destinades a un ús públic, acompliran les exigències d’accessibilitat especificades en el quadre de l’apartat 2.1 de l’Annex 2, excepte pel que fa a les rampes, les condicions de les quals es regiran per les determinacions del CTE (veure DB-SU). Els elements existents en els edificis a ampliar o reformar en el que l'adaptació dels quals requereixi mitjans tècnics o econòmics desproporcionats seran, almenys, practicables.

B) Edificis d'ús privat (Article 27): Els edificis d'ús privat de nova construcció en què sigui obligatòria la instal·lació d'ascensor (punt 2.4 de l'apartat 2 del Decret 55/2009) hauran de reunir els requisits mínims d'accessibilitat següents: a) Disposar d'un itinerari practicable que uneixi les entitats o els habitatges amb l'exterior i amb les dependències d'ús comunitari que estiguin al seu servei en les condicions establertes a l’ apartat 2.3 de l’Annex2.

b) Disposar d'un itinerari practicable que uneixi l'edificació amb la via pública, amb edificacions o serveis annexos d'ús comunitari i amb edificis veïns en les condicions establertes a l’ apartat 2.3 de l’Annex2.

Els edificis de nova construcció que tinguin una alçada superior a planta baixa i pis, llevat dels habitatges unifamiliars, i no estiguin obligats a la instal·lació d'ascensor, disposaran de les especificacions tècniques i de disseny que facilitin la possible instal·lació d'un ascensor practicable; la resta dels elements comuns d'aquests edificis hauran de reunir els requisits de practicabilitat. C) La realització de qualsevol tipus d'obres NO REPRESENTARÀ mai una disminució de les condicions d'accessibilitat existents abans de començar les obres. primant l'acompliment del DECRET 135/1995 i el R.D. 173/2010,

D) Edificis d’ús públic (Article 19): La construcció, l’ampliació i la reforma dels espais, instal•lacions o serveis propis de les edificacions de titularitat pública o privada destinades a un ús públic, acompliran les exigències d’accessibilitat especificades en el quadre de l’apartat 2.1 de l’Annex 2, excepte pel que fa a les rampes, les condicions de les quals es regiran per les determinacions del CTE (veure DB-SUA). Els elements existents en els edificis a ampliar o reformar en el que l'adaptació dels quals requereixi mitjans tècnics o econòmics desproporcionats seran, almenys, practicables.. Edificis d’ús privat (Article 28.2): Quan les obres de remunta s’efectuïn sobre edificis que, com a mínim, disposin de planta baixa i pis i no disposin d’ascensor, els quals s’hagin construït abans de l’entrada en vigor de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, no es consideraran de nova construcció si no es produeix canvi d’ús en alguna entitat situada per sobre de la planta baixa, als efectes de disposar d’un itinerari practicable que uneixi l’edificació amb la via pública i amb les dependències d’ús comunitari.

Això no obstant, quan sigui factible, caldria introduir millores tendents a ajustar-se, tant com sigui possible, als requisits d’accessibilitat establerts a l’apartat 2.3 de l’Annex 2.

Acompliment del Decret 55/2009 sobre les condicions d'habitabilitat dels habitatges en els següents termes:

La nova edificació s’ajustarà en tots els seus paràmetres a la normativa urbanística corresponent a un edifici de nova planta , ajustant la façana al nombre màxim de plantes que preveu el planejament vigent, excepte si es tracta d’una façana o façanes incloses en el Catàleg de Patrimoni en que serien d’aplicació les condicions establertes en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Historicoartístic, corresponent.

CODI

T

È

CNI

C

B) El CTE serà d'aplicació en tot allò que tingui incidència en la

part objecte de la intervenció.( DB SE, DB SU, DB HR...).

Al tractar‐se d’una intervenció en un edifici existent, es

justificarà l’abast de les exigències i/o excepció tenint en compta

el tipus d’obres, l’àmbit d’aplicació de la normativa i la

compatibilitat amb la naturalesa de la intervenció. La possible

incompatibilitat d’aplicació s’haurà de justificar i, si s’escau,

compensar amb mesures alternatives que siguin tècnica i

econòmicament viables.

Tot i la possible exempció de les exigències, cal entendre que

qualsevol intervenció sempre es farà amb l’objectiu de produir

unes millores a l’edifici, amb el sobreentès de no reduir les

condicions de seguretat i funcionalitat preexistents. Així doncs,

serà tendent a una major adequació i millora de l’edificació i el

referent a assolir o aproximar‐se és el de la normativa vigent. A

més, fóra convenient que la definició de les solucions

constructives adoptades pels nous elements considerin els

conceptes de confort tècnic i acústic, que permetin el seu ús de

forma satisfactòria.

C) Si és de tot l'edifici s'ha d'adequar totalment al CTE.

D) Cal adequar al DB's i DB SU la part afectada per l’actuació,

sempre que millorin les condicions de seguretat existent.

E) Te concepte de millora i NO es contempla dins l’àmbit general

d’aplicació del CTE, excepte en l'àmbit propi dels elements

afectats per la reforma.

En cas de divisió d'un habitatge usat o preexistent, un dels habitatges resultants pot complir l'annex 2, però ha de tenir, en qualsevol cas, una superfície útil mínima de 40 m². La resta ha de complir els apartats 1 i 3 de l'annex 1. Si l’ increment es conseqüència d’un augment en el nombre de plantes o de l’annexió d’un nou volum , els nous habitatges hauran de complir els apartats 1 i 3 de l’annex 1. En qulsevol la realització d'obres no pot mimbar les condicions generals existents d'habilitat abans de l'intervenció.

Si l'intervenció en un edifici comporta varies de les opcions, definides com "Tipologies d'intervencions en edifici existent", li seran d'aplicació la suma de disposicions per l'ACCESSIBILITAT, HABITABILITAT, CODI TÈCNIC I PREVENCIÓ D'INCENDIS, de totes i cadascuna de les tipologies que englobi.

E) Quan es tracti d’un augment d’habitatges en un edifici d’ús privat, si no es modifiquen els espais comuns, no seria obligatori la seva adequació a la normativa vigent.

Els interiors dels habitatges nous seran practicables, segons les condicions fixades en el Decret 55/2009 d’habitabilitat.

A) Habitatges de nova construcció:

S'inclouen els d'obra nova i els resultants de la reconversió d'una edificació existent o d'obres de gran rehabilitació (segon definició de la Llei 18/2007). Aquests habitatges han de complir com a mínim les condicions d'habitabilitat previstes a l'annex 1.

(16)

CAPÍTOL 5.

TIPOLOGIES D’INTERVENCIÓ

1. Proposta d’edificació amb enderroc total de l'edifici existent.

2. Proposta d’edificació amb enderroc de l’edifici amb manteniment d’una façana.

3. Proposta d’edificació amb enderroc de l’edifici amb manteniment de més d’una

façana.

4. Reforma integral d'edifici amb manteniment total dels forjats però modificant o

substituint més d’una façana.

5. Reforma integral d'edifici amb manteniment total dels forjats però modificant o

substituint una façana.

6. Reforma integral d'edifici amb manteniment parcial dels forjats (≥ del 50%),

substituint una o més façanes.

7. Reforma integral d’edifici amb manteniment parcial dels forjats (≥ del 50%),

mantenint les façanes.

8. Reforma integral d'edifici amb manteniment total dels forjats i façanes.

9. Substitució de forjats sense canvi de situació. (≤ del 50% del nombre de forjats).

10. Substitució de màxim dos forjats amb canvi de situació.

11. Reforç estructural total.

12. Reforç estructural parcial (≤ 30% de la superfície total de l’edifici).

13. Canvi d'us total d'un edifici (sobre rasant o sota rasant).

14. Canvi d'us parcial d'un edifici (sobre rasant o sota rasant).

15. Remunta d'un edifici o augment de volum i/o nombre de plantes d'un edifici.

16. Augment del nombre d'habitatges.

17. Modificació de la configuració de més d'un habitatge sense modificació del

nombre total

d'habitatges.

18. Modificació de la configuració dels espais comuns (nuclis verticals, patis,

vestíbul, cossos de coberta, cossos sortints, etc)

19. Intervencions de caràcter general, mantenint l'ús el nombre d'habitatges i la

configuració de tots els elements comuns.

20. Arranjament puntual d’alguns dels espais comuns.

21. Millores en l'accessibilitat dels habitatges i/o instal·lació d'ascensor.

22. Millores en el vestíbul d'escala.

23. Sanejament de façanes i patis.

(17)

GRAFIC ASSOCIAT Nº TIPOLOGIA D’INTERVENCIONS EN EDIFICIS

EXISTENTS HABITABILITAT

CODI

TÈCNIC INCENDIS PLAQUES SOLARS TELECOMUNICACIONS

TIPUS DE LLICÈNCIA

Ordenança Metropolitana de Rehabilitació Modificació de la configuració dels espais comuns

(nuclis verticals, patis, vestíbul, cossos de coberta, cossos sortints, etc)

Decret 135/1995 R.D. 173/2010 (C) ‐ (E) (E)

18 A compliment del CTE DB‐SI +

OMCPI_2008 (A) ‐ ‐ R.D. 173/2010 R.D. 173/2010 R.D. 173/2010 R.D. 173/2010 ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

Ordenança Municipal sobre Captació solar Tèrmica / DB‐

HE 4 / Decret 21/2006 Ecoeficiencia

R.D.

173/2010

R.D.

173/2010

HE 4 / Decret 21/2006 Ecoeficiencia (A)

A compliment del CTE DB‐SI +

OMCPI_2008 ‐ R.D. 173/2010 R.D. 173/2010 R.D. 173/2010 R.D. 173/2010 ‐ R.D. 173/2010 R.D. 173/2010 (E) ‐

OMCPI_2008 (A) ‐ ‐ ‐ ‐ (E) ‐ ‐ ‐ ‐

HE 4 / Decret 21/2006 Ecoeficiencia ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

‐

HE 4 / Decret 21/2006 Ecoeficiencia ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ Llei 1/1998 + RD 401/2003 (A) Llei 1/1998 + RD 401/2003 (A) Llei 1/1998 + RD 401/2003 (A) Llei 1/1998 + RD 401/2003 (A) ‐ ‐ ‐

Canvi d'us parcial d'un edifici (sobre rasant o sota rasant) Llei 1/1998 + RD 401/2003 Llei 1/1998 + RD 401/2003 Llei 1/1998 + RD 401/2003 Llei 1/1998 + RD 401/2003 Llei 1/1998 + RD 401/2003 Llei 1/1998 + RD 401/2003 Llei 1/1998 + RD 401/2003 Llei 1/1998 + RD 401/2003 ‐ Decret 135/1995 (A) ó (B) C1 + D2 (B)

OMCPI_2008 (A) Art. 222 NN.UU. (Només d'aplicació en els disconformes)

Ordenança Metropolitana de Rehabilitació Art. 222 NN.UU. (Només d'aplicació en els disconformes)

Arts. 176, 178, 180 OME (Mod.) Reforç estructural parcial (≤30% de la superfície total de

l’edifici)

12

24 Millora de les condicions de protecció contra incendis

Ordenança Metropolitana de Rehabilitació Sanejament de façanes i patis

23 Art. 222 NN.UU. (Només d'aplicació en els disconformes) Ordenança Metropolitana de Rehabilitació Art. 222 NN.UU. (Només d'aplicació en els disconformes)

‐ (E)

Proposta d’edificació amb enderroc total de l'edifici existent

Reforç estructural total

Ordenança Metropolitana de Rehabilitació

Art. 222 NN.UU. (Només d'aplicació en els disconformes)

(B) Proposta d’edificació amb enderroc de l’edifici amb

manteniment de més d’una façana

Arts. 176, 178, 180 OME (Mod.)

(A) ó (B)

(A) ó (B) + (C) Decret

135/1995

Substitució de forjats sense canvi de situació. (≤del 50% del nombre de forjats)

Decret

135/1995

Decret

135/1995 Art. 222 NN.UU. (Només d'aplicació en els disconformes)

Arts. 176, 178, 180 OME (Mod.) Ordenança Metropolitana de Rehabilitació

(B) (B) R.D. 173/2010 1 Decret 135/1995 7

Reforma global d’edifici amb manteniment parcial dels forjats (≥del 50% de la seva superficie), mantenint les façanes

Decret

135/1995 Art. 222 NN.UU. (Només d'aplicació en els disconformes)

Arts. 176, 178, 180 OME (Mod.)

Decret

135/1995

Ordenança Metropolitana de Rehabilitació 6 Reforma global d'edifici amb manteniment parcial dels

forjats (≥ del 50%), substituint una o més façanes

(B) (B)

Decret

135/1995 Decret 55/2009 (C2)

HE 4 / Decret 21/2006 Ecoeficiencia Ordenança Metropolitana de Rehabilitació

Reforma global d'edifici amb manteniment total dels forjats però modificant o substituint una façana

Decret 55/2009 (C2)

(B)

OMCPI_2008 (A) Reforma global d'edifici amb manteniment total dels

forjats però modificant o substituint més d’una façana

OMCPI_2008 (A) Ordenança Metropolitana de Rehabilitació

11 2

5

2. Proposta d’edificació amb enderroc de l’edifici amb manteniment d’una façana

Decret

135/1995 Decret 55/2009 (C2)

(A) ó (B)

9

Reforma global d'edifici amb manteniment dels forjats i façanes

8

Substitució de màxim dos forjats amb canvi de situació 10

4

OMCPI_2008 (A)

OMCPI_2008 (A) A compliment del CTE DB‐SI +

OMCPI_2008

16 Augment del nombre d'habitatges

Decret

135/1995

Decret

135/1995 13

Remunta d'un edifici o augment de volum i/o nombre de plantes d'un edifici

14 Arts. 176, 178, 180 OME (Mod.)

17 Modificació de la configuració de més d'un habitatge sense modificació del nombre total d'habitatges

Decret

135/1995

Canvi d'us total d'un edifici (sobre rasant o sota rasant) (A)

(E) (D)

Decret 55/2009 (C2)

Intervencions de caràcter general, mantenint l'ús, el nombre d'habitatges i la configuració de tots els elements comuns. Decret 55/2009 (E) (B) C1 + D2 Decret 55/2009 (C2) (E) 19

Arranjament puntual d’alguns dels espais comuns 20

OMCPI_2008 (A)

Decret

135/1995

‐

Millores en l'accessibilitat dels edificis i/o instal∙lació d'ascensor

Art. 222 NN.UU. (Només d'aplicació en els disconformes) 21

Millores en el vestíbul d'escala 22

OMCPI_2008 (A) (E) Decret 55/2009 (C1) Decret 55/2009 (C2) Decret 55/2009 (C1) (A) ó (B) + (C) (A) ó (B) + (C) ‐ Decret 135/1995 Decret 55/2009 (C2) Decret 55/2009 (C2) Decret 55/2009 (C2)

OMCPI_2008

(B) + OMCPI_2008

(B) + OMCPI_2008 A compliment del CTE DB‐SI +

OMCPI_2008 (A)

OMCPI_2008 (A) A compliment del CTE DB‐SI +

OMCPI_2008 (A)

(E) A compliment del CTE DB‐SI + OMCPI_2008 (A) ‐ (A) (A) 3 Decret 55/2009 (A) (E)

‐ ‐ 15 (B) Decret 135/1995 (A) ó (B) + (C) (A) ó (B) + (C) (A) ó (B) + (C) (A) ó (B) + (C) Decret 135/1995 Decret 55/2009 (C2) R.D. 173/2010

(A) ó (B) + (C)

(E)

(C) Ordenança Metropolitana de Rehabilitació

Art. 222 NN.UU. (Només d'aplicació en els disconformes) Ordenança Metropolitana de Rehabilitació

Decret

135/1995 Ordenança Metropolitana de Rehabilitació

Ordenança Metropolitana de Rehabilitació Art. 180 OME (Mod.) Ordenança Metropolitana de Rehabilitació

Decret

135/1995

Art. 222 NN.UU. (Només d'aplicació en els disconformes) Art. 222 NN.UU. (Només d'aplicació en els disconformes)

R.D.

173/2010

ACCESSIBILITAT (C) (A) ó (B) (C) (C) (A) ó (B) + (C) Decret 135/1995 (D) Decret 135/1995 R.D. 173/2010

NORMATIVA URBANISTICA D'APLICACIÓ

Normativa vigent d'aplicació als edificis de nova planta

Normativa vigent d'aplicació als edificis de nova planta (1)

Arts. 176, 178, 180 OME (Mod.) Ordenança Metropolitana de Rehabilitació

Arts. 176, 178, 180 OME (Mod.) Arts. 176,178,180 OME (Mod.)

Arts.176, 178, 180 OME (Mod.)

Decret 55/2009 (D2) (D) A compliment del CTE DB‐SI + OMCPI_2008 (A) Art. 222 NN.UU. (Només d'aplicació en els disconformes)

Arts. 176, 178, 180 OME (Mod.)

(C) Ordenança Metropolitana de Rehabilitació

(18)

CAPÍTOL 6. FITXES DE DESENVOLUPAMENT DE LES TIPOLOGIES D’INTERVENCIÓ

NOTA: Si l’ intervenció en un edifici comporta varies de les opcions definides com "Tipologies

d'intervencions en edifici existent", li seran d'aplicació la suma de disposicions per l’

ACCESSIBILITAT, HABITABILITAT, CODI TÈCNIC, PREVENCIÓ D'INCENDIS, PLAQUES SOLARS I

TELECOMUNICACIONS, de totes i cadascuna de les tipologies que englobi.

(19)

1 PROPOSTA D’EDIFICACIÓ AMB ENDERROC TOTAL DE L'EDIFICI EXISTENT.

1.1 Definició:

La intervenció consisteix en la substitució de l’edificació existent, previ enderroc total de la mateixa. Es tracta a tots els efectes, d’una edificació de nova construcció.

1.2 Normativa Urbanística d'aplicació:

Li serà d’aplicació la normativa urbanística corresponen a un edifici de nova construcció. 1.3 Accessibilitat

Li serà d’aplicació la següent normativa:

- R.D.173/2010, de 19 de febrer, pel que es modifica el CTE, aprovat pel R.D. 314/2006, de 17 de març, en matèria d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat (DB-SUA 9 Accessibilitat).

- Decret 135/1995, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, anomenat CODI D’ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA, que preveu segons el tipus d’edifici:

Edificis d’ús públic (Article 19): La construcció, l’ampliació i la reforma dels espais, instal∙lacions o serveis propis de les edificacions de titularitat pública o privada destinades a un ús públic, acompliran les exigències d’accessibilitat especificades en el quadre de l’apartat 2.1 de l’Annex 2, excepte pel que fa a les rampes, les condicions de les quals es regiran per les determinacions del DB-SUA 9 del CTE.Els elements existents en els edificis a ampliar o reformar en el que l'adaptació dels quals requereixi mitjans tècnics o econòmics desproporcionats seran, almenys, practicables.

A) Edificis d'ús privat (Article 27): Els edificis d'ús privat de nova construcció en què sigui obligatòria la instal·lació d'ascensor (punt 2.4 de l'apartat 2 del Decret 55/2009) hauran de reunir els requisits mínims d'accessibilitat següents:

a) Disposaran d'un itinerari practicable que uneixi les entitats o els habitatges amb l'exterior i amb les dependències d'ús comunitari que estiguin al seu servei en les condicions establertes a l’ apartat 2.3 de l’Annex2.

b) Disposaran d'un itinerari practicable que uneixi l'edificació amb la via pública, amb edificacions o serveis annexos d'ús comunitari i amb edificis veïns en les condicions establertes a l’ apartat 2.3 de l’Annex2.

1.4 Habitabilitat:

Decret 55/2009 de 7 d’abril, sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges. Li serà d’aplicació l’ANNEX 1 Condicions d’habitabilitat dels habitatges de nova construcció.

1.5 Codi Tècnic:

El CTE serà d'aplicació en la seva totalitat. 1.6 Prevenció d’incendis:

(20)

- El DB-SI del CTE.

- L’Ordenança Municipal contra protecció d’incendis aprovada en acord del Consell Plenari el 29 de Febrer de 2008.

1.7 Plaques solars: Normativa d’aplicació:

- Ordenança Municipal sobre Captació solar Tèrmica. - El DB-HE 4 del CTE.

- El Decret 21/2006 d’Ecoeficiència. 1.8 Telecomunicacions:

Normativa d’aplicació:

- R.D. 401/2003 Reglament regulador de les infraestructures comuns de telecomunicacions per el accés als serveis de telecomunicació en el interior dels edificis i de l’activitat d’instal∙lació d’equip i sistemes de telecomunicacions.

- Llei 1/1998 Infraestructures comunes en els edificis per a l’accés als serveis de telecomunicacions.

(21)

2 PROPOSTA D’EDIFICACIÓ AMB ENDERROC DE L’EDIFICI AMB MANTENIMENT D’UNA

FAÇANA.

2.1 Definició:

La intervenció consisteix en la substitució de l’edificació existent, previ enderroc de la mateixa, a excepció d’una de les façanes. Es tracta a tots els efectes, d’una edificació de nova construcció. 2.2 Normativa Urbanística d'aplicació:

La nova edificació s’ajustarà en tots els seus paràmetres a la normativa urbanística corresponent a un edifici de nova planta, ajustant la façana al nombre màxim de plantes que preveu el planejament vigent, excepte si es tracta d’una façana inclosa en el Catàleg de Patrimoni en que serien d’aplicació les condicions establertes en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Historicoartístic, corresponent.

2.3 Accessibilitat

- R.D.173/2010, de 19 de febrer, pel que es modifica el CTE, aprovat pel R.D. 314/2006, de 17 de març, en matèria d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat (DB-SUA 9 Accessibilitat).

- Decret 135/1995, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, anomenat CODI D’ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA, que preveu segons el tipus d’edifici:

A) Edificis d’ús públic (Article 19): La construcció, l’ampliació i la reforma dels espais, instal∙lacions o serveis propis de les edificacions de titularitat pública o privada destinades a un ús públic, acompliran les exigències d’accessibilitat especificades en el quadre de l’apartat 2.1 de l’Annex 2, excepte pel que fa a les rampes, les condicions de les quals es regiran per les determinacions del CTE (veure DB-SUA). Els elements existents en els edificis a ampliar o reformar en el que l'adaptació dels quals requereixi mitjans tècnics o econòmics desproporcionats seran, almenys, practicables.

B) Edificis d'ús privat (Article 27): Els edificis d'ús privat de nova construcció en què sigui obligatòria la instal·lació d'ascensor (punt 2.4 de l'apartat 2 del Decret 55/2009) hauran de reunir els requisits mínims d'accessibilitat següents:

Decret 55/2009, sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges. D’acord amb la Disposició Addicional Primera, en aquest cas consistent en l'enderrocament de l’edifici salvant-ne únicament una façana, s'aplicarà l'ANNEX 1 del Decret, excepte l'apartat 2.7, referit a l'alçada lliure mínima entre forjats.

(22)

Normativa d’aplicació: - El DB-SI del CTE.

- El R.D. 401/2003 Reglament regulador de les infraestructures comuns de telecomunicacions per el accés als serveis de telecomunicació en el interior dels edificis i de l’activitat d’instal∙lació d’equip i sistemes de telecomunicacions.

(23)

3 PROPOSTA D’EDIFICACIÓ AMB ENDERROC DE L’EDIFICI AMB MANTENIMENT DE MÉS

D’UNA FAÇANA.

3.1 Definició:

La intervenció consisteix en la substitució de l’edificació existent, previ enderroc de la mateixa, a excepció de dues o més façanes. Es tracta a tots els efectes d’una edificació de nova construcció. 3.2 Normativa Urbanística d'aplicació:

La nova edificació s’ajustarà en tots els seus paràmetres a la normativa urbanística corresponent a un edifici de nova planta , ajustant la façana al nombre màxim de plantes que preveu el planejament vigent, excepte si es tracta d’una façana o façanes incloses en el Catàleg de Patrimoni en que serien d’aplicació les condicions establertes en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Historicoartístic, corresponent.

3.3 Accessibilitat

- R.D.173/2010, de 19 de febrer, pel que es modifica el CTE, aprovat pel R.D. 314/2006, de 17 de març, en matèria d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat (DB-SUA 9 Accessibilitat).

- Decret 135/1995, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, anomenat CODI D’ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA, que preveu segons el tipus d’edifici:

A) Edificis d’ús públic (Article 19): La construcció, l’ampliació i la reforma dels espais, instal·lacions o serveis propis de les edificacions de titularitat pública o privada destinades a un ús públic, acompliran les exigències d’accessibilitat especificades en el quadre de l’apartat 2.1 de l’Annex 2, excepte pel que fa a les rampes, les condicions de les quals es regiran per les determinacions del CTE (veure DB-SUA).Els elements existents en els edificis a ampliar o reformar en el que l'adaptació dels quals requereixi mitjans tècnics o econòmics desproporcionats seran, almenys, practicables.

B) Edificis d'ús privat (Article 27): Els edificis d'ús privat de nova construcció en que sigui obligatòria la instal∙lació d’ascensor (punt 2.4 de l’apartat 2 del Decret 55/2009) hauran de reunir els requisits mínims d'accessibilitat següents:

Decret 55/2009, sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges. D’acord amb la Disposició Addicional Primera, en aquest cas consistent en l'enderrocament de l’edifici salvant-ne únicament les

(24)

façanes, s'aplicarà l’ANNEX 1 del Decret, excepte l'apartat 2.7, referit a l'alçada lliure mínima entre forjats.

Normativa d’aplicació: - El DB-SI del CTE.

- El R.D. 401/2003 Reglament regulador de les infraestructures comuns de telecomunicacions per el accés als serveis de telecomunicació en el interior dels edificis i de l’activitat d’instal∙lació d’equip i sistemes de telecomunicacions.