Renda Familiar Disponible Bruta. Vallès Oriental. Any 2015

(1)

Observatori-Centre d’Estudis del Vallès Oriental Tel: 93 860 07 02

Renda Familiar Disponible Bruta.

Vallès Oriental. Any 2015

(2)

Juliol 2018

Notes informatives

de desenvolupament local del Vallès Oriental

La renda de les famílies del Vallès Oriental es situa en 16.600 euros l’any 2015, 600 euros més respecte a l’any anterior.

Durant el 2015 la Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) per habitant a la comarca s’incrementa en 600 euros, passant dels 16.000€ de l’any anterior als 16.600€ actuals. L’increment de la capacitat d’estalvi i despesa de les famílies vallesanes registrada entre 2014 i 2015 s’ha repetit a la majoria de les comarques de Catalunya.

L’Ametlla del Vallès torna a ser el municipi amb el nivell de renda més elevat de la comarca amb 21.200 € per habitant, superant en un 26,2% la mitjana catalana que és de 16.800 €. El segueix Vilanova del Vallès amb una renda familiar per habitant de 19.200 €, Lliçà de Vall (18.200 €), Sant Fost de Campsentelles i la Roca del Vallès (17.900 €).

*

L'àmbit geogràfic de les estimacions són les comarques i els municipis de Catalunya de més de 5.000 habitants i les capitals comarcals.

(3)

Dades generals de la Renda Familiar Disponible Bruta. Any 2015

L’Institut d’Estadística de Catalunya, IDESCAT, ha publicat les dades de Renda Familiar Disponible Bruta, un indicador macroeconòmic que mesura els ingressos que les famílies disposen per destinar-los al consum o a l’estalvi. Aquest indicador ens permet conèixer la capacitat de despesa o d’estalvi de les famílies per comarques i municipis majors de 5.000 habitants.

Taula 1. Renda familiar disponible bruta (RFDB). Base 2010. Anys 2014-2015.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat.

L’any 2015 la renda familiar disponible bruta s’incrementa a la comarca un 4% respecte a l’any anterior. Aquest increment és superior als que es registren en els àmbits territorials superiors de referència: a Catalunya la renda familiar disponible bruta creix un 2,1% i a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) en un 2,6%.

Aquest increment es produeix en 24 de les 42 comarques catalanes.

Concretament, el major creixement el registra el Vallès Oriental amb un augment de 252.201€. El segueixen el Garraf amb un 3,8% i el Baix Llobregat amb un 3,7%. D’altra banda, les 18 comarques que registren una pèrdua de renda, en destaquen l’Alta Ribagorça (-4,17%), la Cerdanya (-4,08%) i Terra Alta (-3,91%).

RFDB RFDB Variació

interanual

Comarca Milers € Milers € Cat=100 Milers € Milers € Cat=100 RFDB 14 -15

Baix Llobregat 13.454.844 16,9 102,3 13.955.606 17,4 103,6 3,7%

Barcelonès 41.206.240 18,8 113,8 41.925.405 19,1 113,3 1,7%

Maresme 6.956.925 16,1 97,6 7.117.336 16,4 97,4 2,3%

Vallès Occidental 14.781.572 16,5 100,3 15.314.657 17,1 101,4 3,6%

Vallès O riental 6.343.484 16 97 6 .5 9 5 .6 8 5 1 6 ,6 9 8 ,5 4,0%

RMB 82.743.065 17,3 105 84.908.689 17,8 105,9 2,6%

Catalunya 122.441.344 16,5 100 125.050.246 16,8 100 2,1%

2 0 1 4 2 0 1 5

RFDB per habitant RFDB per habitant

Mapa 1. Renda Familiar Bruta Disponible per càpita. Índex Catalunya=100. Any 2015.

(4)

La renda mitjana per habitant a la comarca va ser de 16.600 €, situant-se per sota de la mitjana de la Regió Metropolitana de Barcelona (17.800 €) i de Catalunya (16.800 €).

Taula 2. Renda familiar disponible bruta (RFDB) per comarques. Base 2010. Any 2015.

El Barcelonès es manté com la comarca amb la renda per habitant més elevada amb 19.100 €, superant en un 13,7% la mitjana catalana. Dins les comarques de la RMB la segueixen el Baix Llobregat (17.400 €) i el Vallès Occidental (17.100 €). Per sota de la renda mitjana per habitant de la nostra comarca se situa el Maresme (16.400 €).

Les úniques comarques que se situen amb un nivell de renda superior a la mitjana catalana són el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Per altra banda el Montsià (amb 12.300€), l’Alt Empordà i el Baix Ebre amb 12.800 € per habitant els dos casos, segueixen sent les comarques amb les rendes més baixes respecte a la mitjana de Catalunya.

RFDB

Comarca Milers € Milers € Cat=100

Alt Camp 670.229 15,2 90,3

Alt Empordà 1.742.536 12,8 76

Alt Penedès 1.685.086 16 94,9

Alt Urgell 273.221 13,3 79,3

Alta Ribagorça 59.628 15,3 91,3

Anoia 1.743.971 14,9 88,5

Aran 136.160 13,9 82,7

Bages 2.818.456 16,3 96,8

Baix Camp 2.737.076 14,5 86,3

Baix Ebre 1.008.204 12,8 76,3

Baix Empordà 1.747.058 13,4 79,9

Baix Llobregat 13.955.606 17,4 103,6

Baix Penedès 1.316.378 13,3 79

Barcelonès 41.925.405 19,1 113,3

Berguedà 642.229 16,4 97,6

Cerdanya 240.383 13,5 80,5

Conca de Barberà 304.020 15 89,1

Garraf 2.368.496 16,5 97,9

Garrigues 291.639 15,2 90,3

Garrotxa 885.630 16,1 95,9

Gironès 2.883.099 15,9 94,6

Maresme 7.117.336 16,4 97,4

Moianès 205.098 15,7 93,5

Montsià 834.381 12,3 72,9

Noguera 559.699 14,5 86,3

Osona 2.494.931 16,3 97

Pallars Jussà 200.093 15,1 89,6

Pallars Sobirà 101.968 14,7 87,3

Pla d'Urgell 537.152 14,6 87

Pla de l'Estany 493.272 15,7 93,6

Priorat 138.392 14,7 87,6

Ribera d'Ebre 337.044 15,2 90,1

Ripollès 414.507 16,5 98,1

Segarra 327.835 14,6 87

Segrià 3.167.661 15,5 92

Selva 2.209.456 13,3 79,2

Solsonès 195.737 14,6 86,9

Tarragonès 3.679.608 14,7 87,7

Terra Alta 176.623 15,1 89,9

Urgell 514.601 14,3 85,2

Vallès Occidental 15.314.657 17,1 101,4

Vallès O riental 6 .5 9 5 .6 8 5 1 6 ,6 9 8 ,5

Catalunya 125.050.246 16,8 100

RFDB per habitant

(5)

Anàlisi Municipal: 12 municipis de la comarca presenten una rendaper habitant superior a la mitjana catalana

El municipi de l’Ametlla del Vallès continua sent el municipi amb el nivell més alt de renda per habitant amb 21.200 € de mitjana, un 26,2% superior a la mitjana catalana. A continuació, trobem els municipis de Vilanova del Vallès (19.200 €), Lliçà de Vall (18.200 €), Sant Fost de Campsentelles i la Roca del Vallès, els dos amb 17.900 €. Canovelles, en canvi, segueix sent el municipi de la comarca amb una renda mitjana per habitant més baixa (13.400 €), seguit de la Llagosta (14.900 €), Montornès del Vallès (15.000 €) i Sant Celoni (15.200 €).

Mapa 2. Renda Bruta Familiar Disponible per Càpita. Índex Catalunya=100.

Municipis del Vallès Oriental 2015

(6)

En relació amb l’any anterior (2014), només un dels 24 municipis del Vallès Oriental que es disposen dades, ha experimentat una disminució de la renda familiar. Aquest és Canovelles que registra una caiguda del 4,8%. És a dir, la renda ha passat de 14.700€ a 13.400€ per habitant. Els 23 municipis restants han registrat increments. Està encapçalat per l’Ametlla del Vallès amb un creixement del 7,9% respecte el 2014. També destaca l’augment de la renda familiar dels municipis de Bigues i Riells (7,6%), Lliçà d’Amunt (7,4%) i Vilanova del Vallès (6,2%).

Taula 2. Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) al Vallès Oriental.

Municipis majors de 5.000 habitants. Any 2015.

RFDB Variació

interanual

Municipi Milers € Milers € Cat=100 RFDB 14 -15

Ametlla del Vallès, l' 175.309 21,2 126,1 7,9%

Aiguafreda - - - -

Bigues i Riells 155.178 17,6 104,5 7,6%

Caldes de Montbui 286.989 16,9 100,4 0,7%

Campins - - - -

Canovelles 211.781 13,4 79,6 -4,8%

Cànoves i Samalús - - - -

Cardedeu 305.207 17 101,2 4,5%

Fogars de Montclús - - - -

Franqueses del Vallès, les 305.597 15,8 94,1 4,6%

Garriga, la 272.274 17,3 103 3,8%

Granollers 982.814 16,5 97,8 3,0%

Gualba - - - -

Llinars del Vallès 153.019 16 95 3,8%

Llagosta, la 196.307 14,9 88,7 2,3%

Lliçà d'Amunt 252.421 17,2 102,4 7,4%

Lliçà de Vall 115.280 18,2 108,2 0,9%

Martorelles - - - -

Mollet del Vallès 810.172 15,8 94 3,1%

Figaró-Montmany - - - -

Montmeló 142.138 16,2 96,6 0,7%

Montornès del Vallès 240.893 15,0 89,0 2,6%

Montseny - - - -

Parets del Vallès 312.950 16,7 99,3 2,7%

Roca del Vallès, la 187.292 17,9 106,3 3,3%

Sant Antoni de Vilamajor 100.011 17,3 102,8 3,5%

Sant Celoni 263.407 15,2 90,5 1,3%

Sant Esteve de Palautordera - - - -

Sant Fost de Campsentelles 153.440 17,9 106,5 2,2%

Sant Feliu de Codines 90.794 15,4 91,5 2,9%

Sant Pere de Vilamajor - - - -

Santa Eulàlia de Ronçana 119.887 17,1 101,6 5,5%

Santa Maria de Martorelles - - - -

Santa Maria de Palautordera 140.543 15,5 92 2,8%

Tagamanent - - - -

Vallgorguina - - - -

Vallromanes - - - -

Vilalba Sasserra - - - -

Vilanova del Vallès 99.787 19,2 114,2 6,2%

Vallès Oriental 6.595.685 16,6 98,5 4,0%

2015

RFDB per habitant

(7)

D’altra banda, trobem un conjunt de 3 municipis on el creixement de la seva renda familiar per habitant ha crescut de manera més moderada, per sota de l’1%. Ens referim als municipis de Caldes de Montbui (0,7%), Montmeló (0,7%) i Lliçà de Vall (0,9%).

Si obrim la perspectiva a tots els municipis de Catalunya, Sant Just Desvern és la població que registra el nivell de renda més elevat (25.700€), un 53% superior a la mitjana catalana. La resta de poblacions amb més renda per habitant són:

Matadepera del Vallès Occidental amb 25.400€, Sant Fruitós de Bages (Bages) amb una renda de 24.700€, Cabrils(Maresme) amb 23.900€, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) amb 23.300€ i Alella (Maresme) amb una renda de 23.200€. Tot i així, només 60 dels 216 (27,7%) municipis estudiats de tot Catalunya han registrat una renda superior a la mitjana catalana. A l’altre extrem, hi ha 2 municipis amb una renda per habitant inferior als 11.000 €, situant-se més d’un 35% per sota de la mitjana catalana: Castelló d’Empúries i Lloret de Mar.

Renda Familiar Disponible Bruta per recursos: Disminueix la proporció de prestacions socials en el conjunt de recursos de la renda familiar dels vallesans.

La renda familiar disponible es calcula a partir de la diferència entre els recursos (les fonts de renda) i els principals usos (que són les cotitzacions a sistemes de previsió social i els impostos sobre la renda i el patrimoni). L’anàlisi dels recursos de la renda és útil per veure l’origen d’aquesta. Aquests recursos poden ser: remuneració d’assalariats (pagaments en diners i en espècie en concepte de prestació pel treball realitzat), excedent brut d’explotació (l’excedent d’activitats empresarials i professionals d’empreses individuals i societats) o també prestacions socials (transferències atorgades a les llars per part de tercers – Administració pública, societats, institucions de crèdit, etc.- que tenen per objectiu cobrir l’existència de certs riscos o necessitats).

La remuneració d’assalariats és el principal recurs de les famílies a totes les comarques de Catalunya. El Gironès, el Tarragonès, el Vallès Occidental, el Baix Camp, el Pla de l’Estany i el Baix Llobregat, són les comarques que presenten una major proporció dels recursos de les famílies procedents de la remuneració d’assalariats.

Taula 3. Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) per recursos (%) 2015.

En el cas del Vallès Oriental, un 62,9% del total de la seva renda familiar respon a les remuneracions de treballadors, superior en un punt percentual al percentatge de la Regió Metropolitana de Barcelona i 1,5 punts percentuals per sobre de la mitjana catalana (61,4%). El Barcelonès és la comarca metropolitana on les prestacions socials tenen més pes en la renda familiar. En concret, el 21,1% de la renda respon a aquest tipus de recurs.

Comarca

Remuneració d'assalariats

Excedent brut d'explotació

Prestacions socials

Baix Llobregat 63,5% 18,3% 18,2%

Barcelonès 60,5% 18,4% 21,1%

Maresme 61,2% 20,3% 18,5%

Vallès Occidental 63,9% 17,8% 18,3%

Vallès Oriental 62,9% 19,0% 18,2%

RMB 61,9% 18,5% 19,7%

Catalunya 61,4% 18,7% 19,9%

2015

(8)

L’Excedent brut d’explotació representa el 19% de les fonts de recursos familiars de la comarca, per sobre de la mitjana catalana (18,7%) i de la RMB (18,5%). Per últim, el 18,2% de la renda de les famílies vallesanes prové de les prestacions socials, per sota de la mitjana metropolitana (19,7%) i la catalana (19,9%).

El pes dels recursos que conformen la renda familiar ha variat en els últims anys. Pel que fa als recursos provinents de la remuneració d’assalariats, el seu pes s’ha incrementat en 1,6 punt respecte a 2014 al Vallès Oriental. La majoria de comarques de Catalunya registren un increment entre 1 i 2 punts percentuals, tot i que l’Alta Ribagorça (3,8), la Cerdanya (3,5) i el Pallars Sobirà (3,3) destaquen per registrar augments superior als 2 punts percentuals. Amb una magnitud similar, la RMB i el conjunt de Catalunya segueixen aquesta evolució positiva de la remuneració d’assalariats des del 2014.

Gràfic 2. Variació del pes de la remuneració d’assalariats en la RFDB.

Respecte al 2011 el pes de la remuneració d’assalariats en la renda de les famílies ha registrat una variació molt petita o inexistent tant en el Vallès Oriental com en àmbits territorials superiors de referència. La RMB registra una reducció de 0,1 punt percentual. En el conjunt de Catalunya i al Vallès Oriental no varia el seu pes. Tot i així, en 14 de les 42 comarques el pes d’aquest component va disminuir, en el que ressalta l’Alt Penedès que va perdre el 0,9 punts percentuals. El Berguedà, el Garraf i Terra Alta van decréixer en 0,7 punts. La comarca d’Aran va ser la que va incrementar més el pes en 2,9 punts percentuals, seguit de l’Alta Ribagorça amb 2,6 i del Pallars Sobirà amb 2,6.

1,6 1,6

1,5

0 -0,1 0

-1 -0,5 0 0,5 1 1,5 2

Vallès Oriental RMB Catalunya

Variació 14-15 Variació 11-15

(9)

Les prestacions socials presenten una situació completament contrària a la que es viu en la remuneració d’assalariats.

Durant l’últim any aquest tipus de recurs ha reduït el seu pes en el global de recursos que conformen la renda familiar disponible. A Catalunya i a la RMB es registra una disminució d’1 punt percentual.

Gràfic 3. Variació del pes de les prestacions socials en la RFDB

En els informes anteriors s’ha vist que en un context de crisi econòmica, concretament del 2012 al 2013, el pes d’aquest component augmenta en totes les comarques per la situació d’urgència que es viu. Però actualment (2014-2015) la proporció d’ingressos familiars provinents de prestacions socials s’ha vist reduïda en totes les comarques de Catalunya.

La Ribera d’Ebre és l’única comarca que no viu la variació negativa global. Per altra banda Osona (-1,5), el Bages (-1,3), el Solsonès i el Berguedà (-1,2) són les comarques on més ha decrescut el pes de les prestacions socials en el conjunt dels recursos que conformen la renda familiar disponible. El Vallès Oriental registra un decrement molt similar al de les comarques que composen la RMB (-1).

Si analitzem la variació de les prestacions socials entre els anys 2015 i 2011, la comarca segueix registrant un creixement superior a la dels àmbits territorials de referència (d’un 0,8 punt percentual). El Berguedà (2,6), el Baix Penedès i el Ripollès (1,7 cada una) són les comarques amb major creixement del pes de les prestacions socials en aquest període. En canvi, en 10 comarques hi ha un decrement d’aquest recurs. Ressalta la disminució a l’Alta Ribagorça (-1,7), a l’Alt Empordà (-1) i a la Segarra (-0,9)

-1 -1 -1

0,8

0,3 0,3

-1,5 -1 -0,5 0 0,5 1

(10)

Per últim, l’excedent brut d’explotació ha seguit perdent pes en el conjunt de recursos que conformen la renda de les famílies vallesanes. En concret, la pèrdua de pes ha estat de 0,5 punts percentuals respecte a l’any 2014. Tant el conjunt de Catalunya com la RMB registren un decreixement de l’excedent brut d’explotació de 0,6 i 0,5, respectivament. En cap comarca creix el pes d’aquest recurs. Només el Garraf registra una variació nul·la.

Gràfic 4. Variació del pes de l’excedent brut d’explotació en la RFDB.

Respecte a 2011 l’excedent brut d’explotació a la comarca s’ha reduït en 0,6 punts. A Catalunya i a la RMB la pèrdua de pes d’aquest recurs és inferior que al Vallès Oriental. Durant aquest període destaquen els descensos d’Aran (-2,9), la Conca de Barbarà (-2,4) i el Moianès amb (-2,3)

-0,5 -0,5

-0,6 -0,6

-0,2

-0,3

-1 -0,5 0

(11)

Com hem vist anteriorment, la remuneració d’assalariats representa el 62,9% del total de les rendes de les famílies vallesanes. Els municipis de la comarca amb un percentatge més elevat d’ingressos procedents d’aquest recurs són:

l’Ametlla del Vallès (67,1%), Cardedeu (66,3%), la Roca del Vallès i Vilanova del Vallès (66,2%). Per la seva part, Bigues i Riells (24%), Lliçà d’Amunt (23,9%) i Sant Fost de Campsentelles (22,7%) són els que tenen un pes més important d’excedents d’explotació. Els municipis que tenen un major pes de les prestacions socials en els ingressos de la renda de les seves famílies són: la Llagosta (23,3%), Canovelles (22,7%) i Montmeló (22,5%).

Taula 4. Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) per recursos (%). Municipis Vallès Oriental 2015.

Municipi

Remuneració d'assalariats

Excedent brut d'explotació

Prestacions socials

Ametlla del Vallès, l' 67,10% 21,80% 11,10%

Aiguafreda - - -

Bigues i Riells 61,90% 24% 14,10%

Caldes de Montbui 63,20% 18,70% 18,20%

Campins - - -

Canovelles 59,80% 17,50% 22,70%

Cànoves i Samalús - - -

Cardedeu 66,30% 18% 15,80%

Fogars de Montclús - - -

Franqueses del Vallès, les 65,40% 19% 15,60%

Garriga, la 65,70% 18,40% 16%

Granollers 62% 17,50% 20,60%

Gualba - - -

Llinars del Vallès 64,70% 17,60% 17,70%

Llagosta, la 56,90% 19,80% 23,30%

Lliçà d'Amunt 59,60% 23,90% 16,50%

Lliçà de Vall 59,60% 21,60% 18,80%

Martorelles - - -

Mollet del Vallès 62,30% 17,60% 20,10%

Figaró-Montmany - - -

Montmeló 61,30% 16,20% 22,50%

Montornès del Vallès 63,60% 16,90% 19,50%

Montseny - - -

Parets del Vallès 65,20% 17,50% 17,30%

Roca del Vallès, la 66,20% 18,70% 15,10%

Sant Antoni de Vilamajor 65,60% 19,70% 14,70%

Sant Celoni 62,60% 16,20% 21,10%

Sant Esteve de Palautordera - - -

Sant Fost de Campsentelles 59% 22,70% 18,30%

Sant Feliu de Codines 63,80% 17,70% 18,40%

Sant Pere de Vilamajor - - -

Santa Eulàlia de Ronçana 61,90% 21,50% 16,70%

Santa Maria de Martorelles - - -

Santa Maria de Palautordera 62,50% 19% 18,50%

Tagamanent - - -

Vallgorguina - - -

Vallromanes - - -

Vilalba Sasserra - - -

Vilanova del Vallès 66,20% 22,50% 11,30%

Vallès Oriental 62,90% 19% 18,20%

2015

(12)

Com hem apuntat abans, els excedents d’explotació i les prestacions socials han perdut pes en el total de les rendes familiars al 2014. Aquesta disminució es plasma sobretot en els municipis que precisaven més prestacions socials. Per exemple, a Canovelles ha passat del 25,8% al 22,7% del pes respecte al total de la renda familiar.

Mapa 3. Pes de les prestacions socials en la RFDB per càpita.

Municipis del Vallès Oriental 2015

Els municipis amb una renda familiar disponible més elevada com l’Ametlla del Vallès i Vilanova del Vallès es caracteritzen per una elevada proporció de remuneració d’assalariats i una baixa proporció d’ingressos procedents de prestacions socials.

En el cas contrari, els municipis amb un fort pes dels ingressos procedents de prestacions socials, com Canovelles, la Llagosta o Montmeló, tenen menys presència d’ingressos familiars procedents d’excedents bruts d’explotació.

(13)

NOTA METODOLÒGICA:

La renda familiar disponible bruta (RFDB) és la macromagnitud que mesura els ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o a l'estalvi. Aquesta renda no només depèn dels ingressos de les famílies directament vinculats a la retribució per la seva aportació a l'activitat productiva (remuneració d'assalariats i excedent brut d'explotació), sinó que també està influïda per l'activitat de l'Administració pública mitjançant els impostos i les prestacions socials. Es calcula com a saldo del compte de renda de les famílies, és a dir, és la diferència entre el conjunt de recursos i usos.

Els principals recursos dels comptes de renda de les llars són:

 la remuneració d'assalariats

 l'excedent brut d'explotació

 les prestacions socials Els principals usos són:

 les cotitzacions socials

 l'impost sobre la renda i el patrimoni

L'àmbit geogràfic de les estimacions són les comarques i els municipis de Catalunya de més de 5.000 habitants i les capitals comarcals.

Definicions:

Remuneració d'assalariats: Comprèn tota la remuneració en efectiu i en espècie a pagar pels ocupadors als seus assalariats com a contrapartida del treball realitzat per aquests durant el període comptable.

Excedent brut d'explotació i renda mixta de les famílies: És l'excedent d'activitats empresarials i professionals d'empreses individuals i societats personalistes sense personalitat jurídica, diferents de les tractades com a quasisocietats, que són productores de mercat. A partir de l'any 2011 (base 2010), també inclou una estimació dels lloguers dels habitatges en què resideixen les famílies, quan en són propietàries o els tenen cedits (lloguers imputats).

Prestacions socials: S'entenen totes les transferències corrents proporcionades a les llars amb intervenció d'un tercer (Administració pública, societats, institucions de crèdit, etc.), que són objecte d'assignació personal i tenen com a finalitat cobrir les càrregues que, per a les llars, es deriven de l'existència de certs riscos o necessitats sense que hi hagi una contrapartida equivalent i simultània del beneficiari.

En el següent enllaç trobareu les notes metodològiques de l’IDESCAT:

http://www.idescat.cat/pub/?id=rfdbc&n=8224&m=m

Les Notes Informatives són publicacions electròniques del Servei de l’Observatori – Centre d’Estudis del Vallès Oriental. Les Notes Informatives publiquen, periòdicament, informació rellevant per a la presa de decisions en l’àmbit del desenvolupament local al Vallès Oriental.