FITXA IDENTIFICATIVA
Dades de l'Assignatura
Codi 35444
Nom Religió i mitologia grecoromana
Cicle Grau
Crèdits ECTS 6.0
Curs acadèmic 2016 - 2017
Titulació/titulacions
Titulació Centre Curs Període
1000 - G.Estudis Anglesos Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació
3 Segon
quadrimestre 1001 - Grau Filologia Catalana Facultat de Filologia, Traducció i
Comunicació
3 Segon
quadrimestre 1003 - G. Estudis Hispànics Facultat de Filologia, Traducció i
Comunicació
3 Segon
quadrimestre
Matèries
Titulació Matèria Caràcter
1000 - G.Estudis Anglesos 37 - Minor de Filología Clásica Optativa 1001 - Grau Filologia Catalana 21 - Minor en Filología Clásica Optativa 1003 - G. Estudis Hispànics 41 - Minor en filologia clàssica Optativa
Coordinació
Nom Departament
REDONDO SANCHEZ, JORDI 145 - Filologia Clàssica
TEODORO PERIS, JOSÉ LUIS 145 - Filologia Clàssica
RESUM
Estudi de la religió i la mitologia gregues i romanes i de llur presència a la literatura i la cultura clàssiques i posteriors.
CONEIXEMENTS PREVIS
Relació amb altres assignatures de la mateixa titulació
No heu especificat les restriccions de matrícula amb altres assignatures del pla d'estudis.
Altres tipus de requisits
Un coneixement bàsic de la literatura i la cultura gregues i romanes clàssiques serà molt recomanable per tal que l'alumna/e estiga en condicions de seguir les classes teòriques amb el màxim profit.
COMPETÈNCIES
1000 - G.Estudis Anglesos
- Que els estudiants tinguen la capacitat d'arreplegar i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seua àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguen una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
- Que els estudiants puguen transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Treballar i aprendre de manera autònoma i planificar i gestionar el temps de treball.
1001 - Grau Filologia Catalana
- Que els estudiants tinguen la capacitat d'arreplegar i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seua àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguen una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
- Que els estudiants puguen transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Conèixer una literatura en una llengua diferent de la llengua principal del Grau.
- Treballar en equip en entorns relacionats amb la filologia i desenvolupar relacions interpersonales.
- Treballar i aprendre de manera autònoma i de planificar i gestionar el temps de treball.
1003 - G. Estudis Hispànics
- Que els estudiants tinguen la capacitat d'arreplegar i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seua àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguen una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
- Que els estudiants puguen transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Conèixer els fonaments de la llengua llatina i la cultura clàssica a través dels seus textos.
- Treballar en equip en entorns relacionats amb la filologia i desenvolupar relacions interpersonales.
- Treballar i aprendre de manera autònoma i de planificar i gestionar el temps de treball.
RESULTATS DE L'APRENENTATGE
El mòdul Origen, formació i pervivència de les llengües clàssiques prepara l’estudiant per a l’adquisició d’una aproximació metodològica i diacrònica als elements lingüístics, filològics, literaris i històrics constitutius de la cultura i pensament greco-llatins, tot tenint en compten el seu origen, formació, desenvolupamenti posterior pervivència i recepció a les cultures hereves del món clàssic. En acabar el curs, l’alumnat ha de ser capaç de reconèixer, valorar i comentar els elements religiosos més importants presents en textos literaris d’autors clàssics i postclàssics i identificar les adaptacions posteriors més habituals en la literatura i les belles arts.
DESCRIPCIÓ DE CONTINGUTS
1. Religió i mitologia a Grècia
Característiques generals de la religió grega. Les fonts per al seu coneixement. La tradició del seu estudi als segles XIX i XX.
La religió a les èpoques paleolítica, neolítica i micènica.
La religió homèrica.
Lèpoca arcaica.
La religió de la polis democràtica.
La religió a lèpoca hel·lenística.
Característiques generals de la mitologia grega. La tradició del seu estudi als segles XIX i XX.
Mitologia i cosmogonia a Homer, Hesíode i als presocràtics.
Mitologia i literatura a l'època clàssica: historiografia, lírica i drama.
La tradició mitogràfica a l'època postclàssica.
2. Religió i mitologia a Roma Unitat I. Problemes de definició 1. El fenomen religiós.
2. Funcions de la religió.
3. Classificacions de les religions.
4. Màgia, superstició i religió.
5. Mite i religió.
6. Filosofia i religió.
7. Societat, política i religió.
Unitat II. Funcions de la religió en el món romà 1. Conceptes fonamentals
2. Característiques dominants de la religió romana 3. Actuació cultual i religiosa
Unitat III. Religió privada
1. Els déus de la llar i de la família 2. Déus dels morts
3. Els rituals de pas o de canvi destat Unitat IV. Religió pública
1. Rituals de lesfera pública
2. Lorganització pública de la religió
Unitat V. Religions mistèriques i canvi social
1. Transformacions de la religió romana. Cultes de salvació. Déus de resurrecció.
2. Elements generals devolució cap el monoteisme.
3. Moviments religiosos de tendència filosòfica.
Unitat VI. Materialisme i ateisme en lantiguitat. Resistència dels cultes tradicionals.
1. Materialisme i ateisme en la antiguitat.
2. Resistència de los cultes grecorromans després del triomf del cristianisme.
3. Moviments neopagans i cultes amb base grecorromana.
VOLUM DE TREBALL
ACTIVITAT Hores % Presencial
Classes de teoria 60,00 100
Assistència a esdeveniments i activitats externes 20,00 0
Estudi i treball autònom 30,00 0
Lectures de material complementari 30,00 0
Preparació d'activitats d'avaluació 10,00 0
TOTAL 150,00
METODOLOGIA DOCENT
En la part corresponent al profesor Redondo, a l’inici del curs, l’alumne/-a rebrà un dossier amb una antologia de textos. Cada sessió consistirà a desenvolupar l'exposició teòrica, acompanyada del comentari relatiu als textos de referència. Una part substancial de l'activitat a classe es centrarà en la discussió de tot d'aspectes sobre la interpretació i recepció de la religió i la mitologia gregues.
En la part corresponent al professor Teodoro, l’alumnat rebrà la informació a partir de les presentacions i textos que es publicaran a l’aula virtual. Les sessions consistiran en l’explicació, comentari i valoració del material exposat a classe.
Classes teòriques:
Les classes teòriques miraran de familiaritzar l'alumna/e amb les principals teories interpretatives i amb els conceptes i termes que els hi són propis. L'aplicació de la mateixa metodologia deductiva ajudarà l'alumna/e a avançar en la comprensió dels continguts.
Classes pràctiques:
Les classes pràctiques tindran com a objectiu el comentari de textos rellevants, bé de la literatura o l'epigrafia gregues, bé de l'anàlisi moderna del fet religiós, especialment d'aquell que té com a escenari l'antiguitat.
Altres activitat:
L’assistència a jornades científiques, conferències, representacions, exposicions, etc., que versin sobre la religió i la mitologia grecoromanes serà recomanada pel docent i contemplada com una activitat sotmesa a avaluació.
AVALUACIÓ
L’avaluació tindrà en compte els coneixements assimilats, els treballs de recerca i ampliació o bé les activitats complementàries segons el següent percentatge:
El 80% dependrà de la realització d’una prova escrita.
El 20% restant s’obtindrà a partir dels treballs d’ampliació i recerca o de la participació en les activitats complementàries recomanades. La divisió entre les dues parts de l’assignatura es realitzarà segons el següent esquema:
Part del Professor Redondo (fins a cinc punts):
Fins 4 punts de la nota final provindran de la realització d’un examen escrit individual. L’examen tindrà un caràcter teoricopràctic sobre la teoria explicada a classe i els textos comentats.
Fins 1 punt de la nota final es podrà obtenir de l’assistència a d’altres activitats.
Part del Professor Teodoro (fins a cinc punts):
Fins 4 punts de la nota final prové de la realització d’un examen escrit individual. L’examen tindrà un caràcter teoricopràctic sobre la teoria explicada a classe i els textos comentats.
Fins 1 punt de la nota es podrà obtenir de l’assistència a d’altres activitats o la presentació d’un treball escrit d’aprofundiment o de recerca sobre un aspecte del temari.
REFERÈNCIES
Bàsiques -
BERMEJO BARRERA, J.C., GONZÁLEZ GARCÍA, F.J. & REBOREDA, S., Los orígenes de la mitología griega, Madrid 1996.
BREMMER, J., Greek Religion, Oxford 1994.
BRUIT ZAIDMAN, L. & SCHMITT PANTEL, P., La religión griega en la polis de la época clásica, Madrid (= La religion grecque dans la cité grecque à l'époque classique, Paris 1991).
BURKERT, W., Religión griega, Madrid 2007 (= Greek Religion, Harvard 1985; Griechische Religion der archaischen und klassischen Epoche, Stuttgart 1977).
CHIRASSI COLOMBO, I., La religione in Grecia, Bari 1994.
PRICE, S., Religions of the Ancient Greeks, Cambridge 1999.
REDONDO, J., Introducció a la religió i la mitologia gregues, València 2006.
ALVAR, J. et alii, Cristianismo primitivo y religiones mistéricas, Madrid, 1995.
ARDÈVOL, E. (coord.) Antropologia de la religió. UOC, Barcelona, 2003.
BAYET, J., La religion romaine. Histoire politique et psychologique, Paris 1956 (trad. esp., Cristiandad, Madrid, 1984).
BLOCH, R., "La religión romana", en Historia de las religiones 2. Las religiones antiguas, S. XXI, Madrid, 1977.
BURKERT, W., Les cultes à mystères dans l'Antiquité, Paris, 1992.
CUMONT, F., Las religiones orientales y el paganismo romano, Akal, Madrid, 1987.
ESPLUGA, X. i MIRÓ, M. Vida religiosa en lantiga Roma. UOC, Barcelona, 2003.
LE GLAY. M., La religion romaine, París, 1971.
RÜPKE, J. La religione dei Romani, Einaudi, Torino, 2004.
Complementàries
- La bibliografia específica es facilitarà a l'alumna/e al llarg del curs, juntament amb d'altres materials, bé fotocopiats, bé mitjançant l'aula virtual.
