Debat Familiar a Son Servera
Informe de resultats
Desembre 2013 Gest Ambiental www.gestambiental.es
Agenda Local 21.
Ajuntament de Son Servera.
Equip redactor
Miquel Lliteras, Director de Gest Ambiental Miquel Ginard, Tècnic de Gest Ambiental Eugenio Sanchis, Tècnic de Gest Ambiental
Agraïments
Victoria Camacho, coordinadora de medi ambient del CEIP Jaume Fornaris Maria Àngels Àvila, coordinadora de medi ambient del CEIP Na Penyal Alumnes i participants en el debat familiar
www.gestambiental.es
Desembre 2013
Índex
I. INTRODUCCIÓ ... ………4
II. PARTICIPACIÓ ... 5
III. RESULTATS DEL DEBAT FAMILIAR ... 7
BLOC 1: EL MUNICIPI DE SON SERVERA ... 7
Desenvolupament econòmic municipal ... 8
Els equipaments municipals ... 11
BLOC 2. VECTORS AMBIENTALS ... 15
Aigua ... 15
Energia ... 18
Residus ... 20
BLOC 3. ESPAI PÚBLIC I MOBILITAT ... 24
Mobilitat... 27
La mobilitat a l'escola ... 28
La mobilitat familiar ... 29
El transport públic ... 30
La xarxa viària ... 32
BLOC 4. PARTICIPACIÓ CIUTADANA ... 35
IV. CONCLUSIONS ... 38
ANNEX I ... 41
ANNEX II ... 46
Desembre 2013
Desembre 2013
I. INTRODUCCIÓ
En el marc del pla de participació ciutadana de l’Agenda Local 21 del municipi de Son Servera s’ha desenvolupat el Debat Familiar. Aquesta activitat es tracta d’un qüestionari amb l’objectiu que les famílies puguin tenir l’oportunitat de donar el seu punt de vista sobre l’estat actual del municipi, podent fer aportacions que serviran a l'Ajuntament per marcar les pautes per assolir un model de desenvolupament més sostenible.
Aquesta activitat ja es va realitzar el 2009 i va permetre que les famílies de Son Servera poguessin aportar el seu punt de vista sobre l'estat del municipi. D'aquesta manera, i amb aquesta nova edició, es pretén conèixer si l'opinió de les famílies s'ha modificat en aquests anys o bé es manté igual.
Per a aquesta nova edició, s'han revisat les preguntes anteriors, afegint i modificant el qüestionari original per adaptar-lo a les circumstàncies actuals.
Aquest qüestionari va ser repartit a les famílies dels alumnes de 5è i 6è dels CEIP Jaume Fornaris (Son Servera) i CEIP Na Penyal (Cala Millor) a principis del mes de novembre. Durant les dues setmanes següents, els membres que convivien en la mateixa llar han pogut realitzar un debat on han tingut l'oportunitat de reunir-se i posar en comú les idees que té cada un d'ells sobre els diferents temes relacionats amb el poble. D'aquesta manera han pogut opinar sobre els avantatges i les mancances de viure a Son Servera, i així poder expressar quin és el model de municipi que els agradaria tenir.
El qüestionari del Debat Familiar es divideix en 4 grans blocs temàtics:
BLOCS TEMÀTICS 1. El municipi de Son Servera
2. Vectors Ambientals 3. Espai públic i mobilitat 4. Participació ciutadana
Els resultats d'aquests qüestionaris són analitzats en aquest document, el qual serà presentat en el proper Fòrum Ciutadà, òrgan participatiu de l'Agenda Local 21, a principis de l’any 2014.
Totes les famílies que han col·laborat en aquesta activitat estan convidades a participar en la reunió. Per aquest motiu, i de forma voluntària, es va animar a les famílies a que anotessin el seu correu electrònic en el qüestionari i, d'aquesta manera, enviar un correu per recordar-lis la celebració del Fòrum i confirmar la data definitiva.
Desembre 2013
II. PARTICIPACIÓ
Es van repartir un total de 263 enquestes que corresponen al números d'alumnes matriculats en els cursos de 5è i 6è dels centres escolars que han participat en l'activitat: CEIP Jaume Fornaris 135 i CEIP Na Penyal 128.
D'aquestes, 134 van ser recollides una vegada transcorregudes les dues setmanes. Aquesta dada representa un 50,95% de participació entre les famílies a qui es va lliurar el Debat.
Pel que fa al nombre de participants, trobem que el nombre de persones de cada nucli familiar varia entre les dues i les cinc persones, sent el grup més representatiu el que agrupa a 4 persones de la mateixa família (58%).
D'aquesta manera, el nombre de participants total en el debat familiar és de 512 persones, agrupades en 134 famílies.
Abans d'iniciar el qüestionari hi havia unes
preguntes prèvies que ens permeten analitzar, a més del nombre de membres, el perfil de les famílies que han participat en el Debat Familiar, com és la distribució per edat dels enquestats i la situació laboral de cada un d'ells.
Aquest factor és important a l'hora de poder analitzar la mobilitat, especialment els desplaçaments que es realitzen per anar a l'escola, un 47% dels participants són estudiants, així com els desplaçaments que es realitzen per anar a treballar, el 38% són treballadors en actiu.
Finalment és possible conèixer les edats dels participants, les quals es concentren en els trams d'edat de 6 a 15 anys. Aquest fet és del tot compressible, atenent que l'activitat s'ha realitzat a les escoles, concretament entre els alumnes de 5è i 6è.
El següent tram de concentració de població, el trobem a les franges que van des dels 36 fins als 50 anys, que corresponen als pares i mares dels nins i nines matriculats en els centres escolars.
2 Membres
2%
3 Membres
14%
4 Membres
58%
5 Membres
25%
Gràfic 1: Tamany nucli familiar
Estudiants 47%
Treballadors 38%
Aturats 14% Jubilats 1%
Gràfic 2: Situació laboral famílies
Desembre 2013 Finalment destacar la baixa presència de persones de més edat que viuen a les llars de les famílies enquestades. Aquest factor, tindrà la seva importància a l'hora de valorar els equipaments municipals dirigits a la gent gran, ja que seran molt poques les respostes obtingudes. El contrari succeirà per a la resta d'equipaments adreçats a col·lectius més joves i amb més representació en el Debat Familiar.
Gràfic 3: Distribució dels enquestats per edats
Per acabar amb aquesta anàlisi de la participació, podem observar que la major part de les famílies que han respost viuen als nuclis de Son Servera (43%) i Cala Millor (31%), que corresponen als nuclis amb major població i on es localitzen les escoles.
Gràfic 4: Distribució dels enquestats per nuclis de població
0 20 40 60 80 100 120 140
Menys de 5 6-10 11 - 15 16 - 20 21 - 25 26 - 30 31 - 35 36 - 40 41 - 45 46 - 50 51 - 55 56 - 60 61 - 65 Més de 66
Trams d'edat (anys)
Meny
s de 56-10 11 - 15
16 - 20
21 - 25
26 - 30
31 - 35
36 - 40
41 - 45
46 - 50
51 - 55
56 - 60
61 - 65
Més de 66
Edats 28 116 80 26 7 14 33 67 67 53 11 3 3 4
0% 10% 20% 30% 40% 50%
Son Servera Cala Millor Costa dels Pins Port Verd Cala Bona Port Nou Port Vell Disseminats Fora del municipi
Percentatge d'enquestats
Nuclis de població
Desembre 2013
III. RESULTATS DEL DEBAT FAMILIAR
S'han analitzat totes les respostes a les preguntes plantejades en el Debat Familiar. Per facilitar l'anàlisi i poder obtenir conclusions, a continuació es comentaran totes les respostes obtingudes seguint els blocs plantejats en el qüestionari.
BLOC 1: EL MUNICIPI DE SON SERVERA
Les preguntes d'aquest primer bloc s'han centrat en conèixer quina és la perspectiva de l'actual situació del municipi, així com la seva evolució en els últims anys. Així mateix també s’ha tractat la situació econòmica que tenen els residents de Son Servera, especialment en els sectors del turisme i de la construcció, principals motors de l'economia local.
Pregunta 1.1. Fent una valoració general, puntuau el municipi de Son Servera d’1 (molt dolent) a 10 (molt bo)
A través d'aquesta pregunta és possible conèixer el grau de satisfacció que tenen els participants del Debat Familiar respecte al seu municipi, que es reflecteix en la valoració obtinguda: 6,39.
Observant la gràfica de les valoracions obtingudes, podem apreciar que només un 8% de les valoracions rebudes corresponen al tram entre 1 i 4, el que significaria una percepció dolenta o negativa, mentre que el 92% restant han estat valoracions iguals o superiors a 5, que representen una valoració bona o molt bona del municipi de Son Servera.
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Nota
Gràfic 5: Valoració municipi de Son Servera
Desembre 2013 Pregunta 1.2. En els darrers 10 anys, pensau que el municipi ha empitjorat, ha millorat o es manté igual?
Seguint la tendència observada en l'anterior pregunta, podem veure que la resposta més repetida és que el municipi ha millorat, representant un 49% del total de les respostes obtingudes.
Una altra dada positiva és el baix percentatge, 16%, que han marcat l'opció que el municipi ha empitjorat en aquest interval de temps.
Desenvolupament econòmic municipal
En el context socioeconòmic actual trobem una pèrdua significativa del pes del sector de la construcció en l'economia local. Aquest fet provoca que sigui necessari conèixer i explorar altres vies que permetin la recuperació econòmica i laboral del municipi, marcant les directrius del model de desenvolupament del territori.
Per aquest motiu, en les següents preguntes es va plantejar a la població quines serien les principals accions a desenvolupar en els sectors de la construcció i del turisme, sectors més representatius del municipi.
Pregunta 1.3. Quina creis que es l’opció més apropiada per ajudar a superar el efectes de l’actual crisi econòmica?
En primer lloc cal destacar que un 58% de les respostes rebudes aposten per prioritzar la limitació del creixement urbanístic i fomentar l'impuls d'altres sectors econòmics, especialment en el sector turístic, mitjançant la proposta de les accions recollides en la següent taula
Ha empitjorat
16%
Ha millorat 49%
Es manté igual
31%
Ns/Nc 4%
Gràfic 6: Evolució del municipi de Son Servera
Impulsar sector construcció
19%
Impulsar altres sectors económics
58%
Altres actuacions
17%
Ns/Nc 6%
Gràfic 7: Opcions creixement econòmic
Desembre 2013 Sector turístic
- Desestacionalitzar la temporada turística - Fomentar el turisme a l’hivern
- Fomentar el turisme en temporada baixa - La temporada turística més llarga
- Regular la oferta d'allotjament no reglada
- No tant hotels amb "tot inclòs" i baixar les quotes de la seguretat social a bars i hotels També destaca un 17% de respostes que representen altres alternatives proposades pels participants del Debat Familiar i que podem agrupar en els següents àmbits:
Empreses i comerços - Ajudes a petites i mitjanes empreses
- Fomentar el petit comerç al nucli de Son Servera
Formació i mercat laboral:
- Formar joves professionalment
- Preparar la joventut perquè es pugui desenvolupar amb alternatives - Crear llocs de treball
- Fomentar l'ocupació - Produir més treball
Actuacions econòmiques i socials:
- Congelar o reduir els impostos
- No més retallades i impulsar tots els sectors econòmics - Treure funcionaris
- Treure polítics i ajudes als estrangers
Finalment indicar que l'impuls del sector de la construcció promovent el creixement urbanístic, tot i que impliqui un major consum del territori, representa un 19% de les respostes totals rebudes.
En concret, les propostes d'accions relacionades amb la construcció han estat:
Sector de la construcció
- La construcció és important. Facilitar els permisos per a reformes - Reformar la construcció antiga
Queda palès, que si bé s'aposta per un impuls de la construcció, a causa del pes específic que té en l'economia i la seva relació directa amb el mercat laboral, aquest no té perquè estar lligat a una expansió en superfície al territori, sinó que s'aposta per una construcció de reformes i recuperació dels habitatges i patrimoni ja construït.
Desembre 2013 Pregunta 1.4. Que pensau de l’actual oferta d’allotjament i la situació del sector turístic del municipi?
Actualment Son Servera compta amb aproximadament 11.600 places turístiques repartides entre els diferents nuclis i que corresponen a diferents tipologies (hotels, apartaments, agroturismes... ). Aquestes dades reflecteixen la importància del sector turístic en l'economia del municipi i en el seu mercat laboral. Per aquesta raó en el qüestionari es preguntava sobre la les places ofertades i l'opinió respecte al sector turístic.
En aquest cas l'anàlisi de les respostes obtingudes és un clar reflex de la importància que té el sector, ja que tan sols el 1% de les respostes aposten per una reducció de les places turístiques.
D’altra banda, un 73%, aposta per mantenir les places actuals però millorant la qualitat de les mateixes i un 4% per mantenir les places i categories actuals. El 15 % restant creu que s’ha d’incrementar el nombre de places turístiques.
D'aquesta manera queda palesa l'aposta dels residents de Son Servera per un model de desenvolupament turístic de qualitat i sostenible amb el medi ambient, factors que poden ajudar a diferenciar-se d' altres destinacions turístiques i esdevenir un factor d'atracció. A més, les accions a desenvolupar per augmentar la qualitat de les places ofertades, passen per fer inversions que serviran per dinamitzar l'economia local i poden afavorir la creació de nous llocs de treball.
Incrementar 15%
Mantenir 4%
Millorar 73%
Reduir 1%
Ns/Nc 7%
Gràfic 8: Actuacions sobre les places turístiques
Desembre 2013 Els equipaments municipals
Com ja s’ha apuntat, en aquest bloc també es valoraven els diferents equipaments municipals per part dels usuaris, així com el seu estat de conservació i possibles millores o suggeriments.
Pregunta 1.5. Quina valoració feis dels equipaments i serveis municipals que utilitzau?
En la següent taula es recullen tots els equipaments que han estat valorats, així com el nombre d'usuaris que utilitzen aquest tipus d'instal·lacions públiques.
Equipaments Usuaris
CEIP Jaume Fornaris 75
CEIP Na Penyal 52
IES Puig de sa Font 37
Escoleta Cala Millor 9
Escoles Velles 19
PAC 95
Centre de Dia 4
Unitat bàsica de salut 37
Biblioteca Son Servera 51
Biblioteca Cala Millor 42
Escola de música 25
Teatre La Unió 71
Local Tercera Edat 2
Camp de futbol 33
Centre d'Informació Jove 15
Es pot observar que el major nombre d'usuaris enquestats es concentra en els equipaments sanitaris, en els equipaments educatius i en els culturals.
Els equipaments amb menor nombre d'usuaris enquestats són els que estan relacionats amb la gent gran, com ara el Centre de Dia i el Local de la Tercera Edat.
Aquests baixos valors s'expliquen per l'estructura del nucli familiar que ha participat en el Debat Familiar, amb molt poca presència de persones grans i, en canvi, un major nombre de persones en edat escolar, tal com demostren les dades.
Altres equipaments, com és el cas del PAC i del Teatre La Unió, la franja d'edat no és un factor a tenir en compte, ja que per les pròpies activitats i serveis que ofereixen aquest tipus d'equipaments estan adreçades a tota la població en general, sense tenir en compte la distinció d'edat.
Quan a la valoració que es fa si l'equipament s'ajusta a les necessitats dels usuaris, podem observar com hi ha diferències entre els distints equipaments municipals. En el gràfic següent
Desembre 2013 podem observar com les millors valoracions corresponen al Centre de Dia, al Local de la Tercera Edat i al Centre d'Informació Juvenil.
Gràfic 9: Equipaments ajustats a les necessitats del usuaris
Respecte a aquests valors cal realitzar una sèrie d'observacions que ajudaran a entendre millor els resultats obtinguts. En primer lloc, el baix nombre d'usuaris del Centre de Dia (4) i el Local de la Tercera Edat (2) fa que no siguin valors representatius. Una situació diferent trobem al Centre d'Informació Juvenil (15 usuaris), pel que adquireix més valor que tots els usuaris hagin valorat de forma tan satisfactòria aquest equipament.
Altres equipaments que mostren un alt percentatge d'ajustar-se a les necessitats, i que a més compten amb un percentatge representatiu d'usuaris, són les dues Biblioteques (Son Servera i Cala Millor), CEIP Jaume Fornaris, la Unitat bàsica de salut de Cala Millor, les Escoles Velles i el camp de futbol. Tots aquests equipaments enregistren valoracions per damunt del valor del 70%.
Finalment, trobem valors per sota del 50% al CEIP Na Penyal i l'IES Puig de sa Font, on es detecta que aquests equipaments, que compten amb un elevat nombre de usuaris de les famílies enquestades, no s'ajusten a les necessitats.
Quan a l'estat de conservació dels equipaments, els que obtenen una menor puntuació són l'IES Puig de sa Font (4,97) i el CEIP Na Penyal (5,17). Aquesta valoració deficient de l’estat de conservació pot explicar els percentatges anteriors, en els quals es posava de manifest que aquests equipaments no s'ajustaven a les necessitats.
0% 20% 40% 60% 80% 100%
CEIP Jaume Fornaris CEIP Na Penyal IES Puig de sa Font Escoleta Cala Millor Escoles Velles PAC Centre de Dia Unitat bàsica de salut Biblioteca Son Servera Biblioteca Cala Millor Escola de música Teatre La Unió Local Tercera Edat Camp de futbol Centre d'Informació Jove
Sí No
Desembre 2013 En el mateix gràfic és possible detectar un grup d'equipaments que han obtingut una nota mitjana que se situa entre el 6 i 7: el CEIP Jaume Fornaris (6,64), la Unitat bàsica de salut a Cala Millor (6,76), l’Escoleta de Cala Millor (6,90) i la Biblioteca de Cala Millor (6,98).
La resta d'equipaments mostren una nota igual o superior a 7, de manera que es pot afirmar que el seu estat de conservació és bo o molt bo.
Gràfic 10: Valoració de l'estat de conservació dels equipaments
La següent taula recull el nombre total de propostes de millores per a cada un dels equipaments, moltes de les quals es concentren al CEIP Jaume Fornaris (31) i CEIP Na Penyal (30).
Equipaments Millores
CEIP Jaume Fornaris 31
CEIP Na Penyal 30
IES Puig de sa Font 16
Escoleta Cala Millor 3
Escoles Velles 2
PAC 17
Centre de Dia 2
Unitat bàsica de salut 10 Biblioteca Son Servera 11 Biblioteca Cala Millor 13
Escola de música 5
Teatre La Unió 10
Local Tercera Edat 0
Camp de futbol 10
Centre d'Informació Jove 3
Totes les propostes de millores es recullen a l'annex 1, al final del present document.
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
CEIP Jaume Fornaris CEIP Na Penyal IES Puig de sa Font Escoleta Cala Millor Escoles Velles PAC Centre de Dia Unitat bàsica de salut Biblioteca Son Servera Biblioteca Cala Millor Escola de música Teatre La Unió Local Tercera Edat Camp de futbol Centre d'Informació Jove
Nota
Desembre 2013 Pregunta 1.6. Trobau a faltar equipaments al municipi? Quins? Per què?
En aquesta pregunta s'han recollit un total de 80 aportacions, moltes d'elles repetides, així com algunes que no estan directament relacionades amb equipaments públics.
Tots aquests suggeriments, juntament amb l'explicació de les raons aportades per les famílies, es poden consultar a l'annex 2.
Entre les demandes més repetides trobem:
Equipaments que es troben a faltar
Piscina municipal. Instal·lació que recentment s'ha inaugurat, donant una resposta a un dels equipaments més sol·licitats pels enquestats.
Major presència de zones verdes i parcs, juntament amb la creació de parcs de jocs infantils per als nens i nenes de les famílies de Son Servera. A més, és comú la demanda d'una major il·luminació, bancs i papereres, així com augmentar la presència policial en aquest tipus d'àrees comunes.
En el bloc 3 d’Espai Públic i Mobilitat tornarà a aparèixer la falta de zones verdes, així com el problema dels excrements dels animals en aquestes zones, a causa de la manca de papereres i de zones exclusives per a cans.
Incrementar les zones d'oci i d'esport per als joves. Entre aquestes últimes destaquen la instal·lació d'un rocòdrom i d'una pista de skate.
Desembre 2013
BLOC 2. VECTORS AMBIENTALS
En aquest apartat es pretén conèixer quins són els comportaments dels residents davant diferents vectors ambientals, mitjançant les respostes obtingudes en diferents pràctiques quotidianes davant l'ús de recursos bàsics com ara l'aigua, l'energia i els residus.
No podem oblidar que el comportament de la població davant aquests recursos té repercussions directes sobre el medi ambient i, per tant, serà important detectar i corregir actuacions errònies, així com fomentar les bones pràctiques analitzades per assolir un comportament responsable i sostenible amb l'entorn que ens envolta.
Aigua
El nostre planeta està format en tres quartes parts per aigua, però només un 3% del total és aigua dolça. Aquesta matèria primera s'ha convertit en un recurs molt valuós, especialment en l'actual model de vida que es recolza en un consum d’aigua que, en ocasions, és molt elevat.
Això provoca problemes en el subministrament, així com efectes negatius sobre el medi ambient (sobreexplotació, contaminació d'aqüífers, esgotament de reserves...). Tenint en compte que l'aigua és un recurs tan valuós com escàs, és important fer un ús racional d'aquest, que passa per conèixer, a través de les següents qüestions, quines són les actuals pautes de consum entre la població de Son Servera.
Pregunta 2.1. D’on treis l’aigua potable que consumiu habitualment? En cas que consumiu aigua de la xarxa municipal a través de l’aixeta i sense cap tipus de filtratge, puntuau la seva qualitat entre 1 (molt dolenta) i 10 (molt bona)
Analitzant les respostes obtingudes podem apreciar que un 70% afirmen que consumeixen aigua embotellada. La resta de respostes es distribueixen en consum d'aigua d'origen propi: cisterna (5%), pou (3%), o bé a través de la xarxa de distribució (22%).
En aquest últim cas, en la pregunta plantejada permetia diferenciar si es consumia aigua directament de la xarxa, o bé si prèviament calia fer algun tipus de
filtratge. D'aquesta manera veiem que només un 8% consumeix l'aigua directament a través de la xarxa, mentre que un 14% fa un filtratge previ. A més, als consumidors d'aigua de la xarxa municipal se'ls preguntava que valoressin la qualitat d'aquesta aigua d'1 a 10 (1 molt dolenta i 10 molt bona), obtenint una nota mitjana de 3,34 entre les persones que han participant en el Debat Familiar.
Aixeta
8% Aixeta
filtrada 14%
Embotellada 70%
Pou 3%
Cisterna 5%
Gràfic 11: Consum d'aigua potable
Desembre 2013 Pregunta 2.2. Quines mesures preneu a casa per tal d’estalviar aigua i fer-ne un ús racional?
Amb aquesta pregunta es pretén detectar bones pràctiques que realitzen els enquestats en matèria de consum responsable i sostenible de l'aigua. Per això es van plantejar una sèrie de pràctiques sostenibles amb l'objectiu d'estalviar aigua i fer un ús més racional.
Gràfic 12: Ús racional de l'aigua
Com s'observa al gràfic, diverses són les mesures que es realitzen sempre:
Mesures d’estalvi d’aigua més habituals - Posar la rentadora i el rentaplats quan estan plens (81%) - Prendre una dutxa en lloc d'un bany (75%)
- Tancar l'aixeta quan es renten les dents (74%)
A l'extrem contrari, i com a pràctiques que es podrien fomentar entre la població i així fer un millor ús de l'aigua, trobem les següents mesures que representen que mai es posen en pràctica en els domicilis enquestats:
Mesures d’estalvi d’aigua menys habituals - Reutilització d'aigües grises (43%)
- Tancar l'aixeta quan s’ensabone a la dutxa (16%)
- Rentar la fruita i la verdura dins d'un recipient, evitant deixar córrer l'aigua amb l'aixeta oberta (12%)
Si bé, en el cas de les dues últimes recomanacions, la major part de les respostes obtingudes afirmen que sempre o gairebé sempre es realitzen.
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Netejau dins un recipient Reutilitzau les aigües grises Tancau l'aixeta quan vos rentau les dents Preneu dutxa en comptes de bany Tancau l'aixeta mentre vos ensabonau a la dutxa Posau rentadora o rentavaixelles plens
Sempre Quasi sempre A vegades Mai
Desembre 2013 Pregunta 2.3. Utilitzau algun dels següents sistemes o dispositius d’estalvi a casa?
En la línia de conèixer les bones pràctiques en matèria de consum d'aigua, s'ha optat per conèixer l'ús dels diferents dispositius d'estalvi a casa.
En primer lloc destacar que un 76% de les llars afirma utilitzar un o diversos sistemes o dispositius d'estalvi, enfront del 24% que no utilitza cap mesura.
Entre els sistemes més utilitzats destaca que el 58% dels enquestats afirma que compta amb dobles polsadors en els WC de casa seva. Un 33% utilitza difusors o sistemes de reducció del consum d'aigua de l'aixeta.
Entre els restants destaca un 6% que utilitza altres sistemes com ara:
Altres sistemes o dispositius d’estalvi d’aigua - Recollir aigua de les pluges
- Reduir la capacitat de les cisternes
Dobles polsadors
58%
Difusors 33%
Altres 6%
Ns/nc 3%
Sí 76%
No 24%
Gràfic 13: Cases amb dispositius d'estalvi d’aigua
Gràfic 14: Dispositius d'estalvi d'aigua utilitzats
Desembre 2013 Energia
El consum energètic és un altre dels apartats en què la societat pot col·laborar per aconseguir un territori més sostenible. Millorar l'eficiència energètica, reduir la dependència dels combustibles fòssils i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, així com fomentar l'estalvi energètic i l'impuls de les energies renovables, poden ajudar a reduir els impactes en el canvi climàtic i d'altres problemes medi ambientals.
Pregunta 2.4. De les següents energies, quines utilitzau majoritàriament per encalentir la vostra llar?
Segons les respostes obtingudes, l'energia més utilitzada per escalfar les llars és l'energia elèctrica (58%), seguida pel gas butà (19%) i per altres opcions (14%) entre les quals destaca l'ús de la llenya.
En menor mesura trobem l'ús del gas propà i l'energia solar, amb un 5% i un 4%
respectivament.
Pregunta 2.5. Quina de les següents energies renovables teniu instal·lada a casa?
Només un 21% dels participants en el Debat Familiar afirmen tenir instal·lada alguna energia renovable a la llar, enfront al 79% restant.
Les energies renovables més utilitzades són la solar que, sumant les seves dues modalitats (fotovoltaica i tèrmica) representa un 12%, mentre que l'eòlica només arriba a un 4%.
Un tercer grup són les anomenades altres energies renovables (5%), entre les que trobem l'ús de la biomassa i el gasoil.
Electricitat 58%
Gas butà 19%
Gas propà 5%
Solar
4% Altres
14%
Gràfic 15: Origen d’energia per encalentir la llar
Fotovoltaica 4%
Tèrmica 8%
Eòlica 4%
Altres 5%
Ns/Nc 79%
Gràfic 16: Energies renovables a les cases
Desembre 2013 Pregunta 2.6. Teniu bombetes de baix consum a casa? En cas de respondre que sí, en quina proporció?
Com hem pogut observar, l'energia elèctrica és la més utilitzada per escalfar la casa però també per a altres usos domèstics. Per aquesta raó és necessari conèixer quines mesures hi ha a les llars encaminades a aconseguir un estalvi del consum elèctric.
En el cas de les bombetes de baix consum podem veure com un 93% de les respostes afirmen utilitzar aquest tipus de bombetes a casa, davant d'un 7% que no les utilitza.
A més la proporció de l’ús d'aquestes bombetes a les cases dels enquestats és elevat, ja que podem observar que un 82% de les llars sumen les opcions de tenir totes o la majoria de les bombetes de baix consum.
Gràfic 18: Distribució de les bombetes de baix consum
0% 10% 20% 30% 40% 50%
Totes les bombetes Majoria de bombetes Algunes bombetes
Proporció de l'ús de bombetes de baix consum als llars Sí 93%
No 7%
Gràfic 17: Ús de bombetes de baix consum a les llars
Desembre 2013 Pregunta 2.7. A dia d’avui bona part dels electrodomèstics més comuns tenen una categoria en funció del seu consum energètic. A la taula següent heu de seleccionar el tipus de consum de cadascun dels aparells que teniu a casa
Els electrodomèstics amb més presència d'eficiència energètica, tal i com es pot observar al següent gràfic, són les rentadores, frigorífics i rentaplats, electrodomèstics més comuns que es poden trobar a qualsevol casa.
Gràfic 19: Electrodomèstics de baix consum
Com a nota negativa, en tots els electrodomèstics sobre els que es preguntava, apareix un percentatge significatiu de respostes per part de les famílies enquestades que afirmen desconèixer quin tipus de certificat energètic posseeixen els seus aparells elèctrics. Això pot ser degut a que són aparells antics o bé desconeixen els avantatges en estalvi energètic que suposa comptar amb aquest tipus d'electrodomèstics
Residus
La quantitat dels residus que produeixen totes les famílies ha anat creixent progressivament durant les últimes dècades, generant diversos problemes ambientals. Per reduir l'impacte que provoca aquesta generació de residus, és important realitzar una correcta separació en origen de totes les fraccions, ja que d'aquesta manera contribuïm a facilitar el reciclatge. També és important fer un consum responsable, reduint aquells residus innecessaris i reutilitzant els materials tant com sigui possible.
Les següents respostes obtingudes ens serviran per analitzar la gestió de residus que es realitza a les llars i conèixer el grau de satisfacció dels actuals serveis municipals en aquest camp.
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Rentadora Frigorífic Rentaplats Forn Termo Altres
A+++ A++ A+ A B C D Desconegut Ns/Nc
Desembre 2013 Pregunta 2.8. Seleccionau quina o quines de les següents fraccions separau correctament a casa
Analitzant les respostes rebudes, podem concloure que el 84% de les famílies enquestades reciclen algun tipus de residu a casa, enfront del 16% que no recicla cap tipus de residu domèstic.
Aquest elevat percentatge es pot explicar gràcies a que en els centres escolars on s'ha realitzat el Debat Familiar (CEIP Jaume Fornaris i CEIP Na Penyal) compten amb programes mediambientals educatius, un fet que permet exportat les bones pràctiques, a través dels alumnes, a les seves respectives llars familiars.
Entre les fraccions que més es reciclen podem trobar les més habituals com són el vidre (69%), paper - cartró (68%) i els envasos lleugers (57%). A més cal afegir altres residus amb un elevat percentatge de reciclatge com són els residus perillosos (piles, pintures, fluorescents...) que assoleixen un 60% i els residus elèctrics i electrònics (bateries, telèfons i altres aparells) amb un 54%. Aquests bons resultats demostren una sensibilització davant aquest tipus de residus tan perjudicials per al medi ambient i que han de ser correctament gestionats per evitar qualsevol tipus de problema.
Els residus que presenten un menor percentatge de reciclatge son els voluminosos i les restes de poda.
Gràfic 20: Reciclatge de les famílies enquestades
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Paper-cartró Vidre Envasos lleugers Matèria orgànica Residus elèctrics Residus perillosos Restes de poda Voluminosos
Si No
Desembre 2013 Pregunta 2.9. A la vostra família, sou usuaris del Parc Verd? En cas de respondre afirmativament, valorau d’1 (molt negatiu) a 10 (molt positiu) les instal·lacions i gestió d’aquest equipament
Seguint la tendència positiva de la gestió de residus per part de les famílies de Son Servera, podem observar un elevat percentatge d'usuaris (68%) del Parc Verd del municipi. A això cal afegir la bona valoració que fan els enquestats d'aquest equipament, obtenint una nota mitjana de 7,72.
Aquestes valoracions ens ajuden a entendre els anteriors resultats en matèria de reciclatge dels residus perillosos i
elèctrics, ja que els residents compten amb un equipament on poden dipositar aquest tipus de residus, amb un servei i gestió municipal que compta amb un alt índex de satisfacció.
Pregunta 2.10. Valorau d’1 (molt negatiu) a 10 (molt positiu) els següents aspectes i serveis
Amb aquesta pregunta es pretén conèixer la valoració que fan els ciutadans sobre els serveis municipals lligats a la gestió de residus. En el gràfic podem observar que la prestació d'aquests serveis des de l'Ajuntament és valorada de forma positiva per a cada tipus de recollida, ja que tots els serveis estan per damunt de 6.
Gràfic 21: Valoració dels serveis de recollida
Porta a porta Voluminosos Poda Selectiva
Nota 7,28 6,90 6,69 7,53
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Nota
Sí 68%
No
19% Ns/Nc
13%
Gráfic 20: Usuaris Parc Verd
Desembre 2013 En aquesta pregunta, s'han recollit els següents comentaris per parts d'algunes de les famílies que han col·laborat en l'activitat del Debat Familiar i que es resumeixen en:
Mancances manifestades pels enquestats en el servei de recollida - No hi ha recollida porta a porta al nucli de Cala Bona
- Desconeixement del servei de recollida de voluminosos - Manca de contenidors als disseminats
Desembre 2013
BLOC 3. ESPAI PÚBLIC I MOBILITAT
En aquest tercer bloc es pretén analitzar quina percepció tenen els residents de Son Servera respecte a l'espai públic, tant de les zones verdes com d'altres espais d'ús comú. A més, també hi ha un apartat específic on s'estudien els hàbits de la població en l'àmbit de la mobilitat.
Pregunta 3.1. Creis que hi ha suficients zones verdes pròximes al vostre entorn?
Davant aquesta pregunta el 55% dels enquestats exposa que no hi ha prou zones verdes en el municipi, enfront d'un 37% que opina que sí.
Pregunta 3.2. En cas que penseu que no, on creis que es podrien ubicar noves zones verdes?
Com a conseqüència directa de l'anterior resposta sorgeixen diverses propostes, un total de 38, que es plantegen per localitzar noves zones verdes en el municipi de Son Servera i que podem agrupar de la següent manera (entre parèntesis el nombre de vegades que es repeteixen):
Propostes ubicació noves zones verdes segons els enquestats
- Zona s'Estació (6) - Al costat del SYP (2)
- Al costat de l' institut - Darrera del poliesportiu - Entre les dues carreteres - A Cala Millor (4)
- Al costat del PAC - A Cala Bona (2)
- Prop del Col·legi Jaume Fornaris (3) - A prop de la platja (2) - Al costat del Cafè del Sol - Escoles Velles
- Als rentadors - C/. Orlandis
- Al principi de Son Servera (3) - C/. Creus - Als solars o edificis restaurats
abandonats (3)
- A l'aparcament davant dels "Testigos de Jehova"
- C/. Escola - A prop de l’escola Son Floriana
- A costat del Col·legi Na Penyal
Entre totes les propostes plantejades per a la localització de possibles noves zones verdes en el municipi, la que més es repeteix és la ubicació d'una zona verda a l'Estació. També destacar que algunes de les propostes responen a ubicacions molt concretes del municipi de Son Servera.
Sí 37%
No 55%
Ns/Nc 8%
Gràfic 22: Suficients zones verdes al municipi
Desembre 2013 Pregunta 3.3. Valorau d’1 (molt negatiu) a 10 molt (positiu) l’estat dels següents elements:
La valoració de l'estat de les zones verdes, neteja viària i manteniment de parcs i jardins per part de les famílies, està per sobre del 5, però sense superar en cap cas el 6, tal com podem observar en la gràfica.
Gràfic 23: Valoració estat espais públics
Aquests resultats, sense ser negatius, deixen un ampli marge de millora en la prestació dels serveis municipals en aquest àmbit de gestió.
Pregunta 3.4. Ordena d’1 (més important) a 4 (menys important) els següents factors segons consideris quin és el seu ordre d’importància a l’hora de condicionar l’estat de les zones verdes i espais públics del municipi
El qüestionari permetia a les famílies prioritzar diferents factors. D'aquesta manera podem observar que el principal problema sobre el que s'ha de prioritzar alguna actuació és en els excrements dels animals (44% ha marcat aquesta opció com 1). El segueix, per ordre d'importància, la brutor (39% ha marcat aquesta opció com 2) i el manteniment deficient (43%
ha marcat aquesta opció com 3).
En darrer lloc, com a opció que ha registrat el major percentatge amb la puntuació 4, trobem la saturació per la falta de zones verdes.
Zones verdes Neteja viària Manteniment de parcs i jardins
Nota 5,79 5,98 5,63
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Nota
Desembre 2013
Gràfic 24: Factors prioritaris en l’estat de zones verdes i espais públics
Aquests resultats posen de manifest que cal millorar la neteja (excrements d’animals i brutor en general) i el manteniment de les zones verdes existents al municipi, sense deixar de banda la possible ampliació de la superfície destinada a aquest ús.
Pregunta 3.5. Pensau que la plaça de Son Servera hauria de ser peatonal?
Amb aquesta pregunta es vol conèixer la demanda dels residents davant d'un espai tan singular com és la plaça i l'ús que se li vol donar.
Les respostes recollides en aquesta pregunta ens permeten veure que l'opció més votada és la de fer peatonal la plaça de forma permanent (39%). Si bé és cert que hi ha un percentatge representatiu que està en contra d'aquesta acció (30%).
Una alternativa intermitja, que representa el 25%, és fer peatonal aquest espai però només els caps de setmana.
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Brutor Manteniment
deficient Excrements
d'animals Saturació per la
falta de zones verdes
Molt important Important Poc important Menys important
Sí, Sempre
39%
Sí, caps de setmana
25%
No 30%
Ns/Nc 6%
Gràfic 25: Ús peatonal Plaça de Son Servera
Desembre 2013 Mobilitat
La forma en què la població es desplaça per desenvolupar les activitats diàries té tot un seguit de repercussions ambientals de caràcter local, però també a nivell global. Un exemple el trobem en l'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera que es genera com a conseqüència de l'ús dels vehicles motoritzats. Per aquesta raó és important fer un ús racional d'aquest tipus de transports, especialment en les distàncies curtes, o en els desplaçaments més habituals:
treball, escola ...
Pregunta 3.6. Amb quina freqüència utilitzau els següents mitjans de transport pels vostres desplaçaments habituals?
Amb aquesta pregunta es pretén conèixer quins són els hàbits de les persones enquestades que han respost a aquesta pregunta, respecte a la utilització diària dels diferents mitjans de transports. Observant la gràfica podem veure que el principal mitjà de transport amb el que es realitzen la majoria de desplaçaments quotidians és el cotxe, mitjà que utilitzen sempre el 31%
dels enquestats per a aquests desplaçaments. Aquest percentatge augmenta fins al 44% en la resposta d'utilitzar de manera normal.
Gràfic 26: Freqüencia en l'ús dels mitjans de transport
Per sota d'aquests nivells, trobem altres modalitats de desplaçaments com poden ser a peu i amb bicicleta. Aquestes són les opcions que més s'utilitzen en ocasions, però no de manera habitual.
Finalment, destacar l'elevat percentatge que representa el nul ús de l'autobús (83 %) o altres mitjans de transport (71%), per part de la població enquestada de Son Servera.
A peu Bicicleta Cotxe Bus Altres
Sempre 13% 1% 31% 2% 5%
Normalment 37% 11% 44% 5% 12%
A vegades 47% 62% 22% 11% 12%
Mai 3% 26% 3% 83% 71%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
Desembre 2013 La mobilitat a l'escola
Desplaçar-se als centres escolars és una acció que es realitza durant molts dies a l' any per una part important dels residents de Son Servera. Per aquesta raó és important plantejar a la població com realitza aquest tipus de desplaçaments i si és possible realitzar-los d'una manera més sostenible.
Pregunta 3.7. Quin mitjà de transport utilitzau habitualment per anar a l’escola?
En aquest tipus de desplaçaments els hàbits observats demostren un comportament responsable i respectuós amb el medi ambient, ja que aquest tipus de desplaçament es realitza majoritàriament a peu (64%), amb bicicleta (3%) o altres mitjans (1%). Tan sols el 32% dels desplaçaments es realitzen en un mitjà de transport no respectuós amb el medi ambient, com és el cotxe.
Pregunta 3.8. Coneixeu l’experiència “Anar a l’escola sense cotxe”? En cas que sigui que sí, valorau-la d’1 (molt dolenta) a 10 (molt bona)
Aquesta activitat és àmpliament coneguda per les famílies enquestades del municipi, fins i tot les que no resideixen en el propi nucli de Son Servera, tal com ho reflecteixen els resultats obtinguts, on un 78% afirma conèixer-la.
A més, la valoració mitjana d'aquesta activitat és positiva, ja que s'ha obtingut un 6,98.
A peu 64%
Bicicleta 3%
Cotxe 32%
Altres 1%
Gràfic 27: Desplaçaments escolars
Sí 78%
No 15%
Ns/nc 7%
Gràfic 28: Grau de coneixement
“Anar a l’escola sense contxe”
Desembre 2013 La mobilitat familiar
Igual que els alumnes, la resta de membres de les famílies també tenen unes pautes de mobilitat concretes lligades a la seva activitat professional. En aquest sentit, cal conèixer quines són les necessitats i les pautes que segueixen els membres adults de les famílies per poder analitzar si aquests desplaçaments es realitzen de manera sostenible amb l'entorn que ens envolta.
Pregunta 3.9. Emplenau la següent taula segons on treballeu els adults de la família, si és el cas
Per saber quins són els hàbits de mobilitat en el món laboral cal conèixer com és l'àmbit geogràfic on es desenvolupa l'activitat professional dels enquestats.
D'aquesta manera podem observar que un 35% treballa en el mateix nucli on viu, un 32% en un nucli diferent del que viu, però dins del municipi i, finalment, el 33% té el seu lloc de treball fora del municipi de Son Servera.
Gràfic 29: Desplaçaments laborals
Aquests resultats reflecteixen que un 65% de les persones adultes enquestades que treballen no té el seu lloc de treball a prop, el que en certa mesura dificultarà que pugui realitzar aquests desplaçaments a peu, sent necessari utilitzar algun mitjà de transport públic o privat.
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
Mateix nucli Diferent nucli Fora del municipi Lloc de treball
Desembre 2013 Pregunta 3.10. Quin mitjà de transport utilitzau habitualment per anar a la feina?
Com a conseqüència dels resultats anteriors obtinguts, no pot sorprendre que un 77% dels enquestats utilitzi el cotxe per desplaçar-se al seu lloc de treball, ja que aquest es localitza fora del seu nucli i, fins i tot, en un altre municipi diferent al que resideix.
Els desplaçaments a peu o amb bicicleta representen el 19% i només un 2%
afirma utilitzar un altre tipus de transport, com poden ser els transports públics, per arribar al seu lloc de treball.
Pregunta 3.11. Quants de vehicles motoritzats teniu a la vostra llar?
La necessitat de realitzar els desplaçaments en vehicles privats per anar a la feina, expliquen l'elevat nombre de cotxes en relació a altres tipus de vehicles.
Vehicles motoritzats Cotxes 218 Motocicletes 49 Altres 47 El transport públic
A dia d'avui Son Servera compta únicament amb el servei d'autobusos de línia dins l'oferta de transport públic. Utilitzar aquest servei és una bona pràctica ambiental, però les seves prestacions no sempre s'adapten a les necessitats dels residents. A través de les següents preguntes s'intenta analitza com actua la població de Son Servera en aquesta vessant de la mobilitat.
Pregunta 3.12. Utilitzau el transport públic...
De les tres possibles opcions que plantejava la pregunta, un 77% ha manifestat que pràcticament mai utilitza el transport públic.
Mentre que un 18% indica que l'agafa alguna vegada i tan sols un 2% utilitza el transport públic amb molta freqüència.
A peu 19%
Cotxe 77%
Altres 2%
Ns/Nc 2%
Gràfic 30: Mitjà de transport habitual desplaçaments laborals
Amb molta freqüència
2%
Alguna vegada 18%
Practicament mai 77%
Ns/Nc 3%
Gràfic 31: Ús del transport públic
Desembre 2013 Pregunta 3.13. Què pensau de l'arribada del tren al nostre municipi?
Dins del marc de possibles actuacions en l’àmbit transport públic, l'arribada del tren a Son Servera suposava una millora i una aposta per a aquesta modalitat de transpor.
A més, tal i com reflecteixen els resultats obtinguts, un 57% dels enquestats pensa que l'arribada del tren és necessària per al municipi, davant el 39% que opina que no és necessària.
Pregunta 3.14. Què pensau de l'estat actual de les obres del tren?
Actualment les obres del tren es troben paralitzades a l'espera de possibles usos alternatius que aprofitin les obres i inversions ja realitzades. En aquest punt és important conèixer l'opinió dels ciutadans perquè puguin opinar sobre quina és la millor opció.
En aquest sentit, un 51% dels enquestats aposta per acabar les obres iniciades com més aviat millor per poder disposar d'un nou mitjà de transport públic.
Un 38% assenyala que és millor que s'acabin, perquè en l'estat actual són un problema, però que es podrien condicionar per a un ús que no sigui el pas del tren.
Finalment, i en un percentatge molt baix, un 6%, opina que és millor deixar les obres tal com estan.
Pregunta 3.15. Si hi hagués tren a Son Servera...
Fins a un 77% dels enquestats utilitzaria aquest mitjà de transport (49% de manera esporàdica i un 28% de manera regular), enfront d'un 20% que indica que no utilitzaria mai el tren per desplaçar-se.
Sí és necessari
57%
No és necessari
39%
Ns/Nc 4%
Gràfic 32 Necessitat arribada del tren
Acabar 51%
Altre ús 38%
Així està bé 6%
Ns/Nc 5%
Gràfic 33: Estat actual de les obres del tren
Ús regular 28%
Ús esporàdic
49%
Mai 20%
Ns/Nc 3%
Gràfic 34: Ús teòric del tren
Desembre 2013 Pregunta 3.16. El Govern Balear ha decidit recentment no finalitzar les obres del tren i en el seu lloc, aprofitar el recorregut de la via per fer una via verda que possibilitarà el pas de bicicletes i senderistes pel seu traçat. Estàs d'acord amb aquesta iniciativa?
Un 51% de les respostes assenyalen que sí que estan d'acord en acabar les obres iniciades per poder possibilitar la creació de la via verda.
D’altra banda un 36% no ho està i prefereix que es finalitzin les obres i que el tren arribi fins a Son Servera.
La xarxa viària
Aquests darrers anys des de l'Ajuntament s'han promogut diferents iniciatives envers a la xarxa viària, com són la creació i ampliació del carril bici o l'obertura de la variant de Cala Millor. En aquest apartat es pretén conèixer i analitzar quina és la valoració de la població davant d'aquestes actuacions desenvolupades i el seu grau de satisfacció.
Pregunta 3.17. Sou usuaris del carril bici? Com valorau aquesta infraestructura?
La major part de les famílies enquestades (78%) són usuàries d'aquesta infraestructura, davant d'un 17% que indica que no són usuaris.
D'aquesta manera ens trobem davant d'una infraestructura que compta amb un elevat nombre d'usuaris i que a més la valora de forma molt positiva (48%) o bé (33%). El percentatge de valoracions negatives és relativament baix (18% regular i 2%
malament).
Sí 51%
No 36%
Ns/Nc 13%
Gràfic 35: Acondicionament de via verda
Sí 78%
No 17%
Ns/Nc 5%
Gràfic 36: Usuaris carril bici
Desembre 2013
Gràfic 37: Valoració carril bici
Tot i els bons resultats que podem apreciar en el gràfic, les famílies enquestades manifesten les següents mancances en aquesta infraestructura:
Mancances manifestades pels enquestats respecte al carril bici - Molt perillós a Cala Bona
- Mal estat al Passeig de la Platja de Cala Millor
Pregunta 3.18. L'obertura de la variant cap a Cala Millor, ha contribuït a reduir el trànsit rodat del nucli de Son Servera. Com valorau la intensitat del trànsit a dia d'avui?
Com es pot observar en la gràfica l'obertura de la variant cap a Cala Millor es valorada de forma positiva pels enquestats. El 88% de les valoracions representen una nota compresa entre 5 i 10. D'aquesta manera la valoració mitjana de les famílies enquestades és de 6,82.
Gràfic 38: Valoració de la intensitat del trànsit rodat 0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
Molt bé Bé Regular Malament
Valoració
0% 5% 10% 15% 20% 25%
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Nota
Desembre 2013 Pregunta 3.19. Com valorau l’estat dels següents elements dels carrers i voravies del municipi?
En el següent gràfic es poden observar la nota mitjana de les respostes obtingudes a les valoracions de l'estat dels elements preguntats.
Gràfic 39: Valoració de l’estat dels carrers i voravies
L'únic element que té una nota inferior a 5, és l'estat del paviment dels carrers (4,82). La resta d'elements dels carrers i voreres valorats en aquesta pregunta han obtingut una nota superior al 5. A destacar la bona valoració de l’estat de conservació dels senyals verticals (6,53), element vital per gestionar i facilitar la mobilitat a l'interior dels nuclis de població.
També tenen un resultat positiu els aspectes relacionats amb les voravies: amplada 5,33 i el seu manteniment 5,25, que faciliten la mobilitat a peu de les famílies.
Senyalitzacions
verticals Marques vials Estat del
paviment Amplada Manteniment general
Nota 6,53 5,88 4,82 5,33 5,25
0 1 2 3 4 5 6 7
Desembre 2013
BLOC 4. PARTICIPACIÓ CIUTADANA
En aquest darrer apartat del Debat Familiar es valora el grau de participació que tenen els ciutadans en la vida pública. D’aquesta manera les qüestions fan referència a si es pertany a alguna mena d'associació, si es participa en les activitats que s'organitzen a través de l'ajuntament i si aquestes són suficients o cal ampliar-les.
Pregunta 4.1. A la vostra família, teniu membres afiliats a alguna organització local?
En aquesta pregunta apareix un llistat amb algunes de les associacions presents en el municipi.
Un cop incorporades les respostes obtingudes es pot observar que l'associació amb més participació de les famílies enquestades són les AMIPA, amb un 30%, seguides dels clubs esportius locals, amb un 23%, i l'Escola de Música amb un 12%.
Cal tenir en compte que el perfil de les famílies que han participat en aquesta activitat tenen un o més fills en edat escolar als centres on s'ha realitzat el Debat Familiar i, per tant, una especial relació amb aquest tipus d'associacions, més dirigides als nins i nines.
En el cas contrari, veiem que el 51% dels enquestats indica que no pertany a cap tipus d'associació local.
0% 10% 20% 30% 40%
AMIPA Club esportiu local Associacions benèfiques Escola de Música Altres No pertanyer a cap
Associacions
Gràfic 40: Pertinença associativa
Desembre 2013 Pregunta 4.2. Creis que els ciutadans del municipi participam en les activitats proposades des de l’Ajuntament, organitzacions o clubs?
El següent gràfic ens indica que la participació dels ciutadans en les activitats proposades des de l'Ajuntament i altres associacions locals és esporàdica, ja que la major part dels enquestats han manifestat que a vegades participen i altres vegades no (63%).
A més també podem observar com el 10% si participa de manera majoritària en aquestes activitats, enfront del 16% que no participa.
Pregunta 4.3. Considerau que manquen activitats d’oci i temps lliure en el municipi?
Observant el gràfic és patent l'opinió de les famílies que han participat en el Debat Familiar que sí que cal augmentar les activitats d'oci i temps lliure al municipi (66%), enfront del 19%
que opina que ja hi ha prou activitats organitzades.
Pregunta 4.4. Coneixeu els següents canals de participació dels que disposa l’Ajuntament de Son Servera?
Quatre són els canals de participació ciutadana que a dia d’avui té l’Ajuntament i així apareix al qüestionari. D'aquesta manera els canals amb més percentatge han estat la Plataforma de suggeriments i queixes del web municipal (30%) i la Comissió de festes (26%).
En els últims llocs apareixen l'Assemblea ciutadana (22%) i l'Agenda Local 21 (21%), com el canals de comunicació menys coneguts, tal i com es pot observar en el gràfic de la pàgina següent.
Sí 10%
A vegades
63%
No 16%
Ns/Nc 11%
Gràfic 41: Valoració de la participació ciutadana
Sí 66%
No 19%
Ns/Nc 15%
Gràfic 42: Demanda d'activitats d'oci
Desembre 2013 Cal destacar que en primera posició apareixi la plataforma web, reflex de l'aposta per l'administració electrònica des de l’Ajuntament i de l'ús de les noves tecnologies per part de la població.
0% 10% 20% 30% 40%
Agenda Local 21 Comissió de festes Assamblea ciutadana Plataforma de suggeriments
Canals de comunicació
Gràfic 43: Canals de comunicació