• No se han encontrado resultados

Aprenentatge cooperatiu i els reptes del sistema educatiu actual

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Aprenentatge cooperatiu i els reptes del sistema educatiu actual"

Copied!
12
0
0

Texto completo

(1)

Aprenentatge cooperatiu i els reptes del sistema

educatiu actual

PALMA DE MALLORCA, 29 DE MARÇ DE 2014

(2)

2

i JORNADA D’iNNOVACiÓ EDUCATiVA

SUMARI Presentació

jornada d’Innovació Educativa 3 Què és?

aprenentatge cooperatiu 4

La fórmula

aprenentatge cooperatiu 5

El programa

jornada d’Innovació educativa 6 Pere Pujolàs

breu currículum 7

Els participants

perfil 8

Experiències i recursos

com apliquem l’AC a les aules? 9 Organitza i col·labora

la jornada 10

aixa

Tel. 971439954 secretaria@aixa-net.org

llaüt

Tel. 971439947 secretaria@llaut.org on som?

Parc Bit. Ctra. Palma-Valldemossa, Km.

(3)

3 Des d’Aixa i Llaüt ens plau presentar-vos aquesta Primera Jornada “Aprenen- tatge cooperatiu i els reptes de la societat actual” que no hagués estat possible sense la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”, Anaya, Baluard Estudio, Eurest i l’editorial Santillana Illes Balears. L’objectiu d’aquesta sessió és aprofundir més sobre l’aprenentatge cooperatiu i conèixer diferents metodologies didàcti- ques.

L’equip de mestres d’aquests dos centres va descobrir ara fa tres anys l’aprenen- tatge cooperatiu. I va ser gràcies al ponent d’aquesta primera jornada, el Prof.

Pere Pujolàs, mitjançant el seu llibre “Aprendre junts alumnes diferents”. Per això hem volgut que sigui ell qui dirigeixi aquesta trobada pedagògica amb la qual intentarem generar il•lusió en els assistents per seguir millorant i entendre que aquesta metodologia, ben portada a la pràctica, ajuda els nostres alumnes a aprendre més bé.

Des de la nostra experiència viscuda a Aixa i Llaüt, pensem que abans d’implan- tar l’aprenentatge cooperatiu dins les nostres aules cal que el professorat cone- gui bé les característiques d’aquesta metodologia, cregui en la seva potenciali- tat, comparteixi preocupacions i experiències... I per tot això anirà dedicada la segona part de la Jornada, amb diferents workshops adreçats a professors/es de les diverses etapes educatives. L’ èxit de l’aprenentatge cooperatiu està en el disseny de les activitats, per tant serà un bon moment per veure exemples interessants que, a més, es podran adaptar i aplicar a altres aules.

Esperem que sigui la primera de moltes jornades de treball ja que creiem que la implantació de les noves metodologies docents és una part important del canvi cap a un ensenyament amb perspectives de futur. Us animem a gaudir d’aquesta jornada que, de ben segur, ajudarà a canviar els estereotips de l’esco- la actual, deixar fluir la creativitat, contribuir amb la societat i generar un canvi de mentalitat per part del professor actual per tal de preparar els alumnes pen- sant en la societat actual i en la que hauran de viure.

Tuni Feliu i Carlos Beltrán Directors d’Aixa i Llaüt

presentació

(4)

aprenentatge cooperatiu

L’aprenentatge cooperatiu, com a eina del procès d’ensenyament/aprenen- tatge suposa introduir d’una forma habitual, com a element fonamental d’aquesta estructura, la interacció alumne-alumne i el treball en equip, a més de la interacció professorat-alumnat i el treball individual. Assolir

“l’excel•lència” també passa per saber treballar en equip, de forma coopera- tiva.

I perquè estructurar de forma cooperativa l’aprenentatge?

Facilita la participació activa de l’alumnat en el procés d’aprenentatge millorant el seu rendiment acadèmic.

Propicia les condicions emocionals imprescindibles per poder aprendre (confiança, amistat...).

Permet atendre millor la diversitat de l’alumnat: tant dels que es troben amb més barreres per aprendre (“diversitat per baix”), com dels que tenen més capacitat de fer-ho (“diversitat per dalt”).

Afegeix a la interacció professorat-alumnat la interacció entre iguals, com a un altre gran “motor” d’aprenentatge.

Aun con las mejores intenciones, un docente puede terminar por tener grupos de aprendizaje tradicionales en su aula, en lugar de grupos cooperativos.

D.W. Johnson i R.T. Johnson

¿Qué es el aprendizaje cooperativo?

(5)

5

Many students are more open to feedback from a peer than feedback from the teacher.

S. Kagan i M. Kagan Kagan cooperative Learning

la fórmula

(6)

PROGRAMA DE LA JORNADA

09:15 RECEPCIÓ I ENTREGA DE DOCUMENTACIÓ 09:30 PRESENTACIÓ DE LA JORNADA

09:45 CONFERÈNCIA.

Prof. Pere Pujolàs

Aprenentatge cooperatiu i els reptes del sistema educatiu actual

11:00 BERENAR

11:30 WORKSHOPS

Aspectes pràctics i experiències d’aprenentatge cooperatiu per etapes

Sala A. INFANTIL Sala B. PRIMÀRIA Sala C. SECUNDÀRIA SEMINARI Aspectes generals de l’AC

Cati Salas Aixa

Aspectes generals de l’AC Lilian Pérez

Aixa

Aspectes generals de L’AC Vicente Franch

Llaüt

Prof. Pere Pujolàs

Per què un canvi metodològic?

Dirigit a directius de centres educatius

Els equips i la cohesió Luisa García Faria Aixa

Els equips, la cohesió i la pràctica de l’AC

Ignacio Polo Llaüt

Els equips i la cohesió Claudia Velásquez Area 3 Coaching

La pràctica de l’AC Marga Amer Aixa

Les TiCs i l’AC Pedro Galmés Llaüt

La pràctica de l’AC Xisca Sbert Aixa

L’AC amb alumnes amb NESE

Lorena Valenzuela CEIP Puig de na Fàtima

AC per una escola inclusiva Rafael Ferrá

CEIP Sa Indioteria

L’avaluació amb equips cooperatius

Vicente Franch Llaüt

12:45 TAULA RODONA

Equips cooperatius de professors

Prof. Pere Pujolàs i coordinadors dels workshops

13:30 FI DE LA JORNADA

ETAPES ASPECTES GENERALS

EQUiPS i COHESiÓ

PRÀCTiCA

iNCLUSiÓ i AVALUACiÓ

(7)

7 Llicenciat en Pedagogia per la Universitat Autònoma de Barcelona, és Doctor en Pedagogia per la Universitat de Girona, Professor titular de la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic, Professor del Màster Inte- runiversitari en Educació Inclusiva (Universitat de Vic - Universitat de les Illes Balears - Universitat de Lleida).

Ha participat com a ponent a nombroses jornades, cursos, seminaris i congressos sobre atenció a la diversitat, escola inclusiva i aprenentatge cooperatiu a diferents comunitats del territori espanyol.

En les seves publicacions tracta, principalment, diverses perspectives de la diversitat realitzant una aposta per una educació de qualitat, per l’aprenentatge cooperatiu a l’aula, aportant diferents tècniques per dur-lo a terme. A més, desenvolupa com a proposta per l’educació tèc- niques per establir grups d’aprenentatge cooperatiu amb referències pràctiques per implementar-les.

Algunes de les seves publicacions més destacades són:

Atención a la diversidad y aprendizaje cooperativo en la educación obligatòria (2001)

Aprendre junts alumnes diferents. Els equips d’aprenentatge coope- ratiu a l’aula (2003)

Nueve ideas clave. El aprendizaje cooperativo (2008)

Amb l’aprenentatge cooperatiu es potencia l’aprenentatge de tot l’alumnat, no només d’aquells que tenen més dificultats, sinó també d’aquells que són més autònoms i estan més capacitats per aprendre.

A més a més, facilita la participació activa de tot l’alumnat en les diferents activitats d’ensenyament i aprenentatge, accentuant el seu protagonisme en el desenvolupament d’aquestes activitats.

P. Pujolàs i J.R. Lago

Programa CA/AC per ensenyar a aprendre en equip

Pere Pujolàs

(8)

perfil dels participants

¿Qué exige el aprendizaje cooperativo al profesor o profesora?, ¿qué papel desem- peña en este modelo?, ¿cómo tiene que actuar?, ¿de qué forma tiene que ayudar a que los alumnos aprendan juntos?

M. Ortega i M. Melero.

El aprendizaje cooperativo

(9)

experiències i recursos

Com s’aplica l’aprenentatge cooperatiu a les nostres aules?

Als col·legis Aixa i Llaüt apliquem des de fa tres anys el programa CAAC, Cooperar per apren- dre, Aprendre per cooperar, dirigit pel Dr. Pere Pujolàs de la Universitat de Vic. Actualment ens trobem en l’etapa de generalització, i més del 90% del professorat ha rebut formació d’especialització en l’aplicació de les metodologies d’aprenentatge cooperatiu a l’ aula. A Aixa i Llaüt l’apliquem des de les etapes inicials fins al Batxillerat.

Però, com s’aplica realment? A continuació us presentem alguns exemples molt pràctics.

DiNÀMiQUES

• La maleta: cada dia un alumne diferent porta una maleta o una caixa amb tres coses que s’identifiquin amb ell o ella i amb les seves aficions. És el protagonista del dia i explicarà a la resta de la classe què representen els objectes. Un llibre, una fotografia, una samarreta d’un club, un joc... qualsevol cosa que càpiga a la maleta i que permetrà a l’alumne donar-se a conèixer als seus companys.

• Els quatre savis: es formen diversos equips de quatre alumnes i es numeren de l’1 al 4 les seves integrants. Un grup d’alumnes, que prèviament han treballat uns temes o habilitats, els explicaran a la resta de la classe. Una s’encarrega d’explicar-ho a totes les alumnes desig- nades amb el número 1, un altra a les del número 2 i així successivament fins al 4. Finalment totes les alumnes tornaran al seu grup i compartiran amb la resta del seu equip allò que han après.

• L’entrevista: cada alumne té una tarja amb 3 ó 4 preguntes i es van reunint per la classe de dos en dos preguntant-se diverses coses per conèixer-se millor.

ESTRUCTURES

• El foli giratori: la professora assigna una tasca als equips (una llista de paraules, la redac- ció d’un conte, les coses que saben d’un determinat tema per a conèixer les seves idees prèvies, una frase que resumeixi una idea fonamental del text que han llegit o del tema que han estat estudiant, etc.) i un membre de l’equip comença a escriure la seva part o la seva

(10)

aportació en un foli . A continuació, el passa al company del costat seguint la direcció de les agulles del rellotge perquè escrigui la seva part de la tasca en el foli, i així successivament fins que tots els membres de l’equip han participat en la resolució de la tasca. Mentre un escriu, els altres han d’estar pendents i fixar-se si ho fa bé i corregir-lo, si és necessari. Tot l’equip és responsable del que s’ha escrit en el “foli giratori”, no només cadascú de la seva part.

El llapis al mig: es reparteix als equips unes preguntes i cada un dels seus membres haurà de respondre algun exercici o pregunta. Cada alumne llegeix en veu alta el seu exercici i en- tre tots parlen de com es realitza i quina és la resposta correcta. Els llapis de tots els alumnes es col•loquen sobre la taula, i quan es té clar el que s’ha de fer agafen el llapis i escriuen el seu exercici en qüestió. En aquest moment no es pot parlar sinó escriure.

Lectura compartida: es tracta de realitzar una lectura compartida en el moment de llegir un text. Consisteix en que un membre de l’equip comença a llegir un paràgraf del text. Mentre la resta han de parar atenció. El company que ve a continuació (seguint el sentit de les busques del rellotge), haurà d’explicar o bé fer un resum del que ha llegit el seu company. Les altres companyes han de dir si és correcta o no el que ha explicat la seva companya. El mateix alumne que ha elaborat el resum o ha fet l’explicació haurà de seguir llegint el paràgraf següent, i el company que ve a continuació n’haurà de fer el resum, i així successivament fins que s’hagi llegit tot el text. Si hi ha alguna paraula que no entenen el portaveu del grup ho ha de dir a la professora, i per resoldre el problema es demana la col•laboració dels altres equips.

Aquestes activitats són un exemple senzill i abreujat, més pròpies de les etapes inicials, però existeixen centenars d’activitats, estructures cooperatives complexes i recursos didàctics que es posen en pràctica a les aules des d’Educació Infantil fins al Batxillerat per aconseguir que les alumnes acabin els seus estudis treballant en equip, una competència imprescindible en el món universitari i laboral.

Amb l’aprenentatge cooperatiu creiem que es genera un canvi de cultura de tots, es modifica el rol del professor, el rol de l’aprenentatge i també el de l’Avaluació. Un canvi pel qual estem preparats, ja que la majoria de pro- fessionals del món educatiu ens hem adaptat als canvis constants de la so- cietat, però a més de fer-ho a nivell curricular també hem de ser capaços de canviar la forma d’impartir les classes per treure el millor de cada alumne.

Vicente Franch Sots-director de Llaüt

L’aplicació de l’aprenentatge cooperatiu a les nostres aules ha estat una experiència molt positiva, la major part dels objectius proposats s’han assolit i en part ha estat gràcies a aquesta metodologia didàctica que fa que les alumnes treballin d’una manera diferent i aprenguin entre totes.

Xisca Sbert

Professora de Secundària d’Aixa

“ “

(11)

11

col·labora

organitza

AiXA PALMA Parc Bit

Femení. Amb Educació Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat.

LLAÜT PALMA Parc Bit

Masculí. Amb Primària, Secundà- ria i Batxillerat.

(12)

CONTACTE

Vicente Franch

COORDINADOR DE LA JORNADA vfranch@llaut.org

Tel. 971439947 Marga Mayans

RESPONSABLE DE COMUNICACIó mmayans@llaut.org

Tel. 971439954

Referencias

Documento similar

Missing estimates for total domestic participant spend were estimated using a similar approach of that used to calculate missing international estimates, with average shares applied

L’escola Sadako (E3, p.36), a més de coincidir amb els altres centres pel que fa a les normes i l’organització del centre, remarca que els processos

cal donar al ball un sentit històric i veure com la història circula entre balls i envelats de tota mena, amb anècdotes i mirades, aquelles que poden tenir un abans i un des-

Així, pensem que hem d’ensenyar els alumnes a diferenciar entre el realisme màgic a Europa i a Amèrica. Ara bé, hem de dir que quan Itàlia ja està impregnada del neorealisme,

Aquesta estratègia de treball, que es basa en l´ús dels pictogrames com a material d´aprenentatge, ha afa- vorit el desenvolupament de la comunicació i expressió oral en els nens/es

Metodologies actives: Projectes de treball, aprenentatge col·laboratiu, ferramentes d’aprenentatge per a millorar la lectoescriptura i educació inclusiva. CEIP VERGE DELS

Normalment quan hi ha algun alumne amb dificultats no hi ha cap problema perquè aquest es queda al marge del grup i sempre segueix les indicacions dels altres.. Quin és el rol

Elaborar la llista de requisits no consisteix a definir les funcionalitats que in- corporarà el producte o servei, sinó el que ha de fer per cobrir les necessitats que hem