FULLdominical LA NOSTRA INDIFERÈNCIA ELS CONDEMNA A L OBLIT. Caminem junts amb Mans Unides No hi és de més que comencem amb

Texto completo

(1)

FULL

SETMANARI D’INFORMACIÓ DE L’ESGLÉSIA DE MALLORCA - 13 febrer 2022 - Núm. 07

dominical

LA NOSTRA INDIFERÈNCIA ELS CONDEMNA A L’OBLIT

-210mm ANCHO x 148mm ALTO_2022-CAT.qxp_Maquetación 1 29/11/21 10:10 Página 1

PARAULESde vida

SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADA,

Bisbe de Mallorca

Paraules de vida

N

o hi és de més que comencem amb una humil confessió: «la nostra indiferència els condemna a l’oblit».

Aquestes paraules encapçalen la campa- nya que Mans Unides posa a la nostra consideració fent una crida a la nostra consciència perquè mirem des dels úl- tims, per tal de poder comprendre un món on la desigualtat, la fam i la pobresa continuen sent els reptes que impedeixen més de la meitat de la humanitat viu- re dignament. L’oblit és una nova forma d’exclusió. Per això, el nostre caminar sinodal ha de prendre en aquesta ocasió una dimensió nova, la lluita contra la indiferència. Passar de llarg, no fixar-se en la realitat de sofriment que ens en- volta, no fer cas dels clams que no paren, fer el sord a qui ens agafa la mà cercant reconeixement, recolzament, un gest solidari que reconegui la seva dignitat humana.

Caminar junts amb Mans Unides vol dir viure la deci- sió de no tancar-se en l’individualisme que aïlla i obrir-se a comptar amb els altres, unint les mans i els cors per una única conquesta, la del reconeixement dels drets de cadascú i dels pobles, això sí, amb el compromís dels deures que hi corresponen. És inhumà voler avançar deixant els altres tirats a la cuneta de la insolidaritat i de l’oblit. Els responsables de

sobre els pobres la responsabilitat de la seva con- dició. Però la pobresa no és fruit del destí, sinó

conseqüència de l’egoisme. És decisiu donar vida a processos de desenvolupament en els quals es valorin les capacitats de tothom, perquè la complementarietat de les competències i la diversitat de les funcions donen lloc a una participació en comunitat». Podem veure que aquí conflueixen els tres grans objectius del Sínode, que són els de l’Església: comunió, par- ticipació, missió.

Ajudant i treballant en projectes, dels quals cada anys se’ns dona compte del que s’ha realitzat, es genera credibi- litat i esperança. D’aquesta manera s’intenten eliminar les bretxes que mantenen les comunitats en una situació de po- bresa i exclusió. Tradicionalment, d’aquesta campanya s’ha dit que és «contra la fam». El que se’ns demana és construir un món nou, sense fam, com a projecte comú. Després de la pandèmia, amb tantes experiències viscudes, no tot és igual, fa falta ser creatius, imaginant i proposant noves formes de cooperació, nous estils de vida, més sobris, més compartits, més humans. Caminar junts -aquesta gran proposta del Sí- node- ja demana fer-ne experiència amb fets quotidians, allà on la vida ens demana transformació, canvi, renovació, fres- cor evangèlic. I si a aquest caminar junts hi afegim les Mans Unides, els nostres cors bategaran a un mateix ritme, el de

Caminem junts amb Mans Unides

(2)

Full dominical

PROGRAMA CIÓ RELIGIO S A

PRODUCCIÓ DE TELEVISIÓ

MOSAIC

Diumenge a les 10 h.

CELEBRACIÓ DE L’EUCARISTIA Diumenge a les 10,30 h.

PRODUCCIÓ DE RÀDIO TEMPS DE CREURE

Diumenge a les 7,30 h.

ESGLÉSIA NOTÍCIA Diumenge a les 9,45 h.

MIRALL DE L’ESGLÉSIA Divendres a les 13,30 h.

BON DIA MALLORCA Dilluns a divendres a les 6,57 h.

PARAULES DEL BISBE I ÀNGELUS

Diumenge a les 11,57 h.

RADIO MARÍA Revista Diocesana Diumenge a les 13,30 h.

Testimoni. Contemplant.

Antoni Alzamora, Prevere

D

esprés de sopar amb les meves germanes em toca anar a tancar les barreres de la finca de Son Homar. Durant aquest petit trajecte tenc temps per a contemplar una meravella impressionant: la immensitat de l’univers amb innumerables estrelles que brillen en el firma- ment com si fossin petites llumi- neres, penjades a un sòtil sense límits, essent cada una un món immens.

Espontàniament brolla del meu cor una simple i sentida oració : mon Pare, tot això és vostre, és la vostra obra! I de seguida neix dins mi una exhalació com si fos del fill pròdig: mon Pare bo, no vos meresc, però vos necessit!

Calla, calla, fill meu -diu mon Pare, abraçant-me i ofegant les meves emocionades paraules-.

En aquell moment vaig sentir com un riu de felicitat que corria per les meves entranyes, mentre jo pensava: venturós aquell qui, talment com sant Agustí, té la possibilitat d’experimentar qui- na cosa sia el sentir-se fill pròdig dins els braços de Déu Pare…

Mentre expiraven els darrers ca- lius dins la foganya, anava a dor- mir amb les belles paraules del salm 90 que resam a completes:

“tu que vius a recer de l’Altíssim i passes la nit a l’ombra del To- tpoderós, digues al Senyor: Sou la muralla on m’empar, el meu Déu, en qui confiï…”

E

l recuerdo se me presenta algo difu- so, pero estoy seguro de que yo, niño entre diez y trece años, fui lector habitual de una serie de librillos que, bajo el titular común de Vidas ejemplares, presentaban la vida de un santo; eran historietas en cómics.

Pasó aquella idílica edad en que gustaba de devorar vidas de héroes y de santos con la ingenua intención de convertirme yo mismo en uno de ellos. Ahora no me intereso tanto por las andanzas y mila- gros como por los testimonios. Y es un placer compartir hoy mi respeto y estima por tres personalidades que, en la edad de jubilación, también idílica (¡cómo no!), acuden intermitentemente a mi atención bajo la etiqueta de “Vidas ejemplares”.

Cito sus nombres: San Agustín, obispo del siglo IV en África, San Francisco de Sales, obispo de Ginebra en el siglo XVI, y San Maximiliano Kolbe, franciscano po- laco en el siglo XX.

• San Agustín me fascina por su sed. La sed es, para mí, lo que más le define y, en todo caso, lo que más me seduce. El mismo ofrece su anécdota: “Yo admi- raba el ancho mar y el cielo estrellado,

pero ni lo uno ni lo otro saciaba mi sed” y añade: “Era del artífice de lo uno y de lo otro del que yo padecía sed”. Sed aquí es pasión, y artífice es Dios.

• San Francisco me atrae por su dulzu- ra, la que, resultando hoy virtud bas- tante ausente en la bolsa de valores, no deja ser de ser virtud elegante donde las haya. Les dejo esta perla suya: “Se cazan más moscas con una gota de miel que con un barril de vinagre”. Si así moscas, así personas: más cariño y menos rigidez.

• San Maximiliano me cautiva por su decisión. En 1941 fue arrestado en el campo de concentración de Auschwitz, del que un prisionero se fugó. En re- presalia, determinaron matar a 10 re- cluidos, escogidos por suerte, y a un padre de familia le tocó la mala suerte.

El Padre Kolbe se ofreció a sustituirle, y fue ejecutado.

No digamos, los cristianos de hoy, que no sabemos qué hacer. Con tener, por referencias, la sed infinita de Agustín, la dulzura paciente de Francisco y la entre- ga extrema de Maximiliano bien tenemos por dónde empezar.

VIDAS EJEMPLARES

Joan Bauzà i Bauzà

ES02 2100 6722 6122 0073 3169

(3)

La Festa de la Llum és un esdeveniment únic i fugaç. Cada 2 de febrer i cada 11 de novembre, la llum del sol que entra per la rosassa major de la Seu —una de les majors rosasses de les catedrals gòtiques europees, també conegut com l’ull del gòtic— es pro- jecta just sota la rosassa de la façana interi- or del portal major. Aquesta rosassa major compta 11,85 metres de diàmetre exterior i 1.115 cristalls i esdeveniments com la Festa de la Llum són un dels motius perquè la Seu de Mallorca sigui coneguda com la Catedral de la llum.

Però el caràcter especial de l’esdeveniment no acaba aquí. I és que aquesta exaltació lumínica es produeix en dates molt asse- nyalades. El 2 de febrer, el dos del dos, en què se celebra la festa de la Candelera, que commemora la presentació de Jesús en el temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare, Maria. Per altra part, l’11 de no- vembre, l’onze de l’onze, dia de Sant Martí.

La Festa de la Llum a la Catedral de Mallorca

En la vigília de la Festa de Llum, la Seu fou escenari d’una trobada en- tre diferents especialistes que dona- ren llum a un dels temes que més interès suscita entre el gran públic:

l’efecte lumí- nic del 2 de febrer i de l’11 de no- vembre. La taula rodona, m o d e r a d a per la Dra.

Mercè Gam- bús, comptà amb experts

en matemàtiques, arquitectura i li- túrgia, per tal d’abordar la qüestió del fenomen lumínic de la Festa de la Llum des de diverses perspecti- ves.

El primer ponent de la taula rodo- na fou el Dr. Daniel Ruiz, doctor en Matemàtiques i president de la So- cietat Balear de Matemàtiques, qui va assegurar que la Seu és un reflex palpable de l’empremta matemàtica que ens han deixat arquitectes i al- tres artistes: “Es pot veure en tots i cada un dels racons, en la proporció dels pilars, en l’ús d’elements geo- mètrics, en la reforma de Gaudí o en la decoració de les rosasses”.

Per la seva part, el Dr. Miquel Ba- llester, doctor en Història de l’Art i arquitecte tècnic, va posar l’èmfasi en l’arquitectura com a protagonista destacat del fenomen lumínic. Du- rant la seva intervenció, el públic

va poder descobrir que l’efecte lu- mínic és fruit d’una casualitat i està determinat per factors constructius que es produïren al llarg del temps.

El projecte inicial de la Catedral no plantejava la construcció de la rosassa major, sinó que aquesta fou constru- ïda a conse- qüència del canvi del pla i l’ampliació del temple, tant en amplària com en alçada, per la qual cosa fou una solució per alleugerar el pes del mur de la nau central sobre la capella Reial.

Mn. Teodor Suau, degà-president del Capítol Catedral, biblista i ex- pert en litúrgia, fou el darrer a in- tervenir en la taula rodona aportant una mirada teològica i litúrgica a la qüestió. Per Mn. Suau, el concepte de llum està connectat amb l’anhel arquetípic de la persona humana i, de fet, és present a totes les religi- ons i cultures, les quals identifiquen Déu amb llum. Per comprendre el significat de la llum per a la huma- nitat.

Més de 40 persones assistiren pre- sencialment a la taula rodona, mentre que foren unes 300 les que seguiren l’acte en directe a través del canal Youtube i Facebook de la Catedral de Mallorca.

“La Festa de la Llum”, un efecte fortuït

CONTRA LA FAM, ACTUA

900 811 888 33439

LA NOSTRA INDIFERÈNCIA ELS CONDEMNA A L’OBLIT

-310mm ANCHO x 93mm ALTO_2022-CAT.qxp_Maquetación 1 24/11/21 9:50 Página 1

(4)

Full dominical

El dissabte 29, l’església des Llom- bards acollí la presentació del llibre:

Ex. 22,20 Epistolari d’emigrants llom- barders (1895-1933).

Aquesta obra escrita per Joan Nadal Clar, sota la curadoria de Sebastià A.

Adrover, ofereix molta informació que analitza la immigració viscuda al llarg dels anys per la gent del poble des Llombards i dels que hi estigue- ren implicats.

S’hi mostra com a finals del segle XIX i principis del XX es dona un fort fe- nomen de migració des de les Illes, el coneixement del qual ens arriba en aquesta obra per l’abundant docu- mentació epistolar descoberta a l’ar- xiu de Mn. Miquel Clar

(home de gran sensibili- tat social, interès cultural i zel apostòlic).

A la presentació, hi fou present la batlessa de Santanyí, entre d’altres autoritats, i una impor- tant representació de Cà- ritas Diocesana, ja que

aquesta obra no sols recull cartes dels emigrants, sinó que, com digué el Sr.

Bisbe a la presentació, vol fer palès també el treball que aquest organisme diocesà duu a terme acompanyant les persones amb mobilitat forçada, de- fensant els seus drets en origen, en trànsit i en destinació. 

Fou tema comú en tots els inter- vinents a la presentació l’actualitat d’aquesta obra, ja que estam davant el fenomen de la mobilitat humana i per tant avui hem de parlar d’un nou Èxode, per això el títol és Èxode 22, 20: “No explotis ni oprimeixis l’im- migrant, que també vosaltres vau ser immigrants al país d’Egipte”.

El Bisbe Sebastià presenta el llibre sobre els emigrants llombarders de principis del segle XX

Recés del laïcat: “Seguir Jesús en el temps ordinari”

El passat dissabte 29 de gener va tenir lloc a la casa d’espiritualitat de Santa Llucia de Mancor el recés que l’Àrea d’Anunci, Celebració i Litúrgia de la diòcesi ofereix cada any a laics i lai- ques i a tots els agents de pastoral in- teressats a cuidar la seva vida de pre- gària i d’amistat amb el Senyor.

En aquesta ocasió l’acompanyant va ser Mn. Santi Collell, rector de la Parròquia de la Garriga i delegat episcopal de catequesi del bisbat de Terrassa. Seguint l’itinerari dels exercicis espirituals ignasians, Mn.

Santi va proposar als participants unes pistes per seguir Jesús en el temps ordinari.

Els punts per a la reflexió a partir

de l’escolta atenta de la Paraula de Déu es van anar alternant amb d’al- tres oberts a la pregària personal en un clima de contemplació i silenci, fa- cilitant així la descoberta del pas del Senyor per la pròpia vida.

El recés es va concloure amb la cele- bració de l’Eucaristia.

El Patronat de la Fundació Ramon Llull, que regeix els 12 Col·legis Diocesans del Bisbat de Mallorca, comunica el nomena- ment del Sr. Andreu Mir Gual com a di- rector general de la Fundació. El director general té la màxima responsabilitat exe- cutiva a nivell educatiu, pastoral, econò- mic i administratiu dels centre diocesans.

El seu nomenament ha entrat en vigor el dia 1 de febrer de 2022.

El Sr. Andreu Mir Gual du 17 anys fent feina als Col·legis Diocesans; inicialment com a professor al Col·legi Sant Pere d’on en va ser director pedagògic. Posterior- ment, ha estat director de centre al Col·le- gi Moti-sion de Pollença, al Col·legi Sant Pere, al Col·legi Santa Magdalena Sofia i al Col·legi Fra Joan Ballester de Campos.

En referència al seu nomenament, El Sr.

Andreu Mir ha donat les gràcies als mem- bres del Patronat de la Fundació “per la confiança depositada en la meva persona per encapçalar aquest projecte, així com als companys, professors i equips direc- tius de tots els centres, amb l’ajuda dels quals compt per poder fer front als reptes que ens esperen en el futur als Col·legis Diocesans”.

El Patronat també informa del nomena- ment del Sr. Francisco Cuesta Pérez com a director dels centres Sant Pere i Fra Joan Ballester. El Sr. Andreu Mir continuarà amb la direcció del Col·legi Santa Magda- lena Sofia. Així mateix, la junta del Patro- nat vol expressar públicament l’agraïment a l’anterior director general, el Sr. José Julian Villar Lecumberri, per la seva de- dicació i entrega als Col·legis Diocesans.

El Patronat manté el seu compromís en oferir una educació de qualitat als més de 8.000 alumnes, implicant a tota la comu- nitat educativa del seus centres (950 tre- balladors i treballadores).

El Patronat de la Fundació

Diocesana Ramon Llull no-

mena a al seu nou director

general

(5)

Divendres passat, 28 de gener, tingué lloc al Palau Episcopal una reunió per formalitzar la constitució de la Junta de Govern del Museu

d’Art Sacre de Mallor- ca (MASM) i procedir al nomenament del seu nou director, Mn.

Mateu Tous Vanrell.

A la reunió, hi assis- tiren el bisbe, Mons.

Sebastià Taltavull, el degà de la Seu, Mn.

Teodor Suau, el vicari episcopal de Patrimo- ni Històric i Cultural, Mn. Francesc Vicens, i la responsable del mu- seu, Cristina Ortiz, a més d’altres represen- tants del Bisbat i del Capítol.

Segons els nous Estatuts del MASM, la Junta de Govern és un òrgan de gestió format per tres membres del Bisbat i tres membres de l’entitat que gestiona el museu (en aquest cas, el Capítol), i presidida pel bisbe de Ma- llorca. La Junta de Govern es reunirà com a mínim dues vegades l’any i les seves funcions seran, entre d’altres,

aprovar les línies generals de la gestió del museu, proposar i aprovar el Pro- jecte de Reglament de Règim Intern

del museu, o aprovar els plans anuals d’ac- tuació, els programes museològics i museo- gràfics, la sortida tem- poral de béns del mu- seu, etc. Les funciones del director són, entre d’altres, executar els acords de la Junta de Govern, encarregar-se de la direcció tècnica i administrativa del museu, elaborar els es- tudis i dictàmens que li siguin encomanats.

Així mateix, hi haurà una Comis- sió Executiva, formada pel director i els membres elegits per la direcció de l’entitat gestora del museu (el Ca- pítol). La Comissió Executiva s’en- carregarà de gestionar les facultats que la Junta de Govern li delegui, i assessorar el director en la gestió ordinària i en les facultats que li es- tiguin encomanades per la Junta de Govern.

Mn. Mateu Tous Vanrell, nomenat director del Museu d’Art Sacre de Mallorca

Son Servera se solidaritza amb Mallorca Missionera

La Delegació de Missions va visitar l’asso- ciació Son Servera Solidària i el Club Ro- tary Costa dels Pins, i s’hi va fwr present el rector Mn. Jaume Mercant.

Es varen planificar les activitats que es faran conjuntament aquest any i Mallor- ca Missionera va rebre un donatiu per als missioners a Àfrica i juguetes per poder enviar com cada any amb altres donacions al Perú. Mallorca Missionera agraeix al poble de Son Servera la implicació que té any rere any amb les missions a través de la Parròquia, Son Servera Solidària i Ro- tary.

Nova plana web per educadors en la fe

www.enxristo.com

Aquesta nova plana web conté  material educatiu per a nins, joves i adults. Està desenvolupada perquè els docents i els seus alumnes, els catequistes i els agents de pastoral tinguin una zona de recur- sos per poder desenvolupar la seva tasca d’educadors en la fe. 

Els destinataris són totes aquelles perso- nes que vulguin donar a conèixer Jesucrist i què vulguin anunciar, celebrar i viure la seva fe amb autenticitat. 

S’hi poden trobar també infinitat de re- cursos per a la catequesi, la classe de reli- gió, l’animació de grups, etc. També hi ha documentació sobre les diverses activitats que s’han desenvolupat dins la catequesi durant aquests darrers anys a diverses pa- rròquies de la nostra diòcesi de Mallorca.

CONFER diocesana de Mallorca en la fase diocesana del Sínode

El passat dissabte 29 de gener, un grup de 20 religioses/os ens tro- bàrem a Son Roca per reflexionar, compartir i participar

en la fase diocesana del Sínode. El treball es va perllongar al llarg de tres hores (de 10.00 a 13.00 h). Començà amb una breu intervenció del Sr. Jaume Martorell per

motivar la participació i explicar-nos amb unes pinzellades el document resum elaborat per la diòcesi, la me- todologia de treball i com es desen- voluparà aquesta fase diocesana. A

continuació, per grups, començàrem la nostra reflexió amb uns moments de pregària i responguérem a unes preguntes preparades per la Junta de CONFER DI- OCESANA.

El proper 12 de febrer, tindrem una segona jor- nada de reflexió i treball, de 10.00 a 13.00 h, a la casa de les RR. Francis- canes: C/ Isidoro Antillón 4, Palma.

La participació està oberta a totes les religioses i als religiosos que vulguin unir-s’hi, malgrat que no hagin par- ticipat en la primera trobada.

(6)

Full dominical

Diumenge VI de dur ant l’ an y Domingo VI del tiempo or dinario

Comentari de l’Evangeli

Lectura del llibre del profeta Jeremies

17, 5-8

Això diu el Senyor: Maleït l’home que es refia de l’ajuda humana, que cerca un home per fer-ne el seu braç dret, mentre el seu cor s’allunya del Senyor. Serà com la po- mera de Sodoma en el desert de l’Arabà, que no tasta mai un moment de bonança; viu en els indrets ardoro- sos de l’estepa, a una terra salada que no es pot habitar.

Beneït l’home que es refia de l’ajuda del Senyor, i troba en el Senyor la seguretat. Serà com un arbre plantat ran de l’aigua, que estén les arrels devora el corrent; quan ve l’estiu, ell no té por, i el seu fullatge es manté fresc; en anys de secada no passa ànsia

Salm responsorial (salm 39)

Feliç l’home que té posada en el Senyor la seva confiança Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Corint

15, 12. 16-20

Germans, si predicam que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, ¿com és que entre vosaltres alguns neguen la re- surrecció dels morts? Perquè si fos veritat que els morts no ressusciten, tampoc Crist no hauria ressuscitat. I si Crist no hagués ressuscitat, la vostra fe no tindria ob- jecte, encara estaríeu submergits en els vostres pecats. A més, els qui han mort creient en Crist estarien perduts sense remei; si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui feim més llàstima de tots els homes. Però la veritat és que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc.

6, 17. 20-26

En aquell temps Jesús amb els deixebles baixà de la muntanya i s’aturà en un indret pla on hi havia molts dels seus seguidors i una gentada del poble, que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó. Jesús alçà els ulls i digué mirant els seus deixebles: -«Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres. Feliços els qui ara passau fam: vindrà el dia que sereu saciats. Feliços els qui ara plorau: vindrà el dia que riureu. Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent vos odiarà, vos esquivarà, vos ofendrà i denigrarà el vostre nom: aquell dia alegrau-vos i feis fes- ta, perquè la vostra recompensa és gran en el cel; igual feien els seus pares amb els profetes. Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol. Ai de vosaltres els qui ara anau tips: vindrà el dia que passareu fam. Ai de vosaltres, els qui ara reis: vindrà el dia que tindreu pena i plorareu. Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres:

igual feien els seus pares amb els falsos profetes.»

Lectura del profeta Jeremías

17, 5-8

Así dice el Señor: Maldito quien confía en el hombre, y en la carne busca su fuerza, apartando su corazón del Señor. Será como un cardo en la estepa, no verá llegar el bien; habitará la aridez del desierto, tierra salobre e inhóspita. Bendito quien confía en el Señor y pone en el Señor su confianza: será un árbol plantado junto al agua, que junto a la corriente echa raíces; cuando llegue el estío no lo sentirá, su hoja estará verde; en año de sequía no se inquieta, no deja de dar fruto.

Salmo responsorial (salmo 39)

Dichoso el hombre que ha puesto su confianza en el Se- ñor

Lectura de la primera carta del Apóstol san Pablo a los Corintios

15, 12. 16-20

Hermanos: Si anunciamos que Cristo resucitó de entre los muertos, ¿cómo es que decía alguno que los muer- tos no resucitan? Si los muertos no resucitan, tampoco Cristo ha resucitado. Y si Cristo no ha resucitado, vues- tra fe no tiene sentido, seguís con vuestros pecados; y los que murieron con Cristo, se han perdido. Si nues- tra esperanza en Cristo acaba con esta vida, somos los hombres más desgraciados. ¡Pero no! Cristo resucitó de entre los muertos: el primero de todos.

Lectura del santo Evangelio según san Lucas

6, 17. 30-36

En aquel tiempo, bajó Jesús del monte con los Doce y se paró en un llano con un grupo grande de discípu- los y de pueblo, procedente de toda Judea, de Jerusa- lén y de la costa de Tiro y de Sidón. Él, levantando los ojos hacia sus discípulos, les dijo: -Dichosos los pobres, porque vuestro es el Reino de Dios. -Dichosos los que ahora tenéis hambre, porque quedaréis saciados. -Di- chosos los que ahora lloráis, porque reiréis. -Dichosos vosotros cuando os odien los hombres, y os excluyan, y os insulten y proscriban vuestro nombre como infame, por causa del Hijo del Hombre. Alegraos ese día y saltad de gozo: porque vuestra recompensa será grande en el cielo. Eso es lo que hacían vuestros padres con los pro- fetas. Pero, ¡ay de vosotros, los ricos, porque ya tenéis vuestro consuelo! ¡Ay de vosotros, los que estáis sacia- dos, porque tendréis hambre! ¡Ay de

los que ahora reís, porque haréis duelo y lloraréis! ¡Ay si todo el mundo habla bien de vosotros! Eso es lo que hacían vuestros padres con los falsos profetas.

(7)

S ANT ORAL de la setmana

C OMENT ARI a l’E v angeli

Dilluns, 14.

Sants Ciril i Metodi,

sant Valentí, sant Joan B. de la Concepció. Missa: Fets 13, 46-49; Sal 116, 1. 2; Lc 10, 1-9.

Dimarts, 15.

Dimarts de la setmana VI.

Sant Onèsim, sants Faustí i Jovita, sant Claudi La Co- lombière. Missa: Jm 1, 12-18; Sal 93, 12-13a. 14-15. 18- 19; Mc 8, 14-21.

Dimecres, 16.

Dimecres de la setmana VI.

Santa Juliana, sants Màrtirs de Cesarea de Palestina, sant Maruta de Pèrsia. Missa: Jm 1, 19-27; Sal 14, 1a.

2-3a. 3bc-4ab. 5; Mc 8, 22-26.

Dijous, 7.

Dijous de la setmana VI.

Sants set Fundadors dels Servites, sant Teodor, sant Fla- vià de Constantinoble. Missa: Jm 2, 1-9; Sal 33, 2-3. 4-5.

6-7; Mc 8, 27-33.

Divendres, 18.

Divendres de la setmana VI.

Sant Eladi de Toledo, sant Francesc Regis Clet, sant Joan Pere Néel. Missa: Jm 2, 14-24. 26; Sal 111, 1-2. 3-4. 5-6;

Mc 8, 34 – 9, 1.

Dissabte, 19.

Dissabte de la setmana VI.

Sant Quodvultdeus, sant Mansuet, sant Barbat. Missa:

Jm 3, 1-10; Sal 11, 2-3. 4-5. 7-8; Mc 9, 2-13.

Diumenge, 20.

Diumenge VII de durant l’any i setmana III del saltiri.

Sant Serapió, sant Eleuteri, sant Euqueri. Missa: 1S 26, 2.

7-9. 12-13. 22-23; Sal 102, 1-2. 3-4. 8. 10. 12-13; 1C 15, 45-49; Lc 6, 27-38.

La bellesa del Matrimoni

Antònia Melis i Manuel Sirer, directors del Secretariat de Pastoral de Família i Vida

En el marc de l’ANY AMORIS LAETITIA, des de la Con- ferència Episcopal Espanyola i les delegacions de Família i Vida, volem posar en relleu el matrimoni cristià, base de la família, enfront de diferents tipus d’unions. Es tracta de ressaltar els valors propis de la donació dels esposos, la fi- delitat, la indissolubilitat, etc., i per això s’ha preparat del 14 al 20 de febrer una SETMANA DEL MATRIMONI perquè els matrimonis puguin ACTIVAR-LO, ja que quasi sempre hi ha qualque aspecte que, en succeir-se els esdeveniments diaris de la família, resta un poc ‘apagat’. A través de l’apli- cació mòbil appmatrimonio.es. es podran descarregar tots els continguts perquè junts el puguin activar. Entre els seus recursos trobaran meditacions, dinàmiques, testimonis, pregàries i, especialment, a partir del 14 de febrer un RE- CÉS A LA LLAR per a matrimonis, per a realitzar plegats a casa. Aquesta aplicació tindrà continuïtat i s’anirà renovant constantment. En aquesta setmana, en què es vol destacar la bellesa del matrimoni, es presentarà així mateix la campa- nya en els mitjans de comunicació MATRIMONI ÉS MÉS, amb què s’interroga la societat en general sobre el perquè del matrimoni entre cristians és més i convida a entrar al www.

46

CAMINAM CAMINAM JUNTS?...

JUNTS?...

PARTICIPA PARTICIPA AL SÍNODE!

AL SÍNODE!

Avui tornem a viure les benaurances i les “malaurances”:

«Feliços vosaltres...», si ara patiu en el meu nom; «Ai de vosaltres...», si ara rieu. La fidelitat a Crist i al seu Evan- geli fa que siguem rebutjats, escarnits en els mitjans de comunicació, odiats, com Crist va ser odiat i penjat a la creu. Hi ha qui pensa que és per manca de fe, però pot- ser ben mirat és per manca de raó. El món no vol pensar ni ser lliure; viu immers en l’anhel de la riquesa, del con- sum, de l’adoctrinament llibertari que s’omple de parau- les vanes, buides, on s’enfosqueix el valor de la persona i es befa l’ensenyament de Crist i de l’Església, perquè ara com ara és l’únic pensament que va de debò contra corrent. Amb tot, el Senyor Jesús ens encoratja: «Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us rebutjarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu!

(...). La vostra recompensa és gran en el cel» (Lc 6,22.23).

Joan Pau II, a l’encíclica Fides et Ratio, digué: «La fe mou la raó a sortir del seu aïllament i a apostar, de bon grat, per allò que és bell, bo i veritable». L’experiència cristiana en els seus sants ens mostra la veritat de l’Evangeli i d’aquestes paraules del Sant Pare. Davant un món que es complau en el vici i l’egoisme com a font de felicitat, Jesús mostra un altre camí:

la felicitat del Regne de Déu, que el món no pot entendre i que l’odia i la rebutja. El cristià, enmig de les temptacions que li ofereix la “vida fàcil”, sap que el camí és el de l’amor que Crist ens ha mostrat a la creu, el camí de la fidelitat al Pare. Sabem que enmig de les dificultats no podem desani- mar-nos. Si cerquem de debò el Senyor, alegrem-nos i fem festa (cf. Lc 6,23).

(8)

Full dominical

PARAULESde vida

SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADA,

Bisbe de Mallorca

EDITA: Secretaria de ComunicacióC/. Seminari, 4 3r pis / 07001 Palma (Illes Balears) / Tel. 971 21 46 01 / mcs@bisbatdemallorca.org DIRECCIÓ:Bisbat de Mallorca / www.bisbatdemallorca.org

AQUESTA I MÉS INFORMACIÓ

bisbat de mallorca @bisbatmallorca www.bisbatdemallorca.org bisbat de mallorca @bisbatdemallorca www.agenciabaleria.org

TubeYou

Mosaic

A GEND A

me febrer 2022

Palabras de vida

Caminemos juntos con Manos Unidas

N

o está de más que empecemos con una humilde confesión: «nuestra indiferencia los condena al olvido». Estas palabras encabezan la campaña que Manos Unidas pone a nuestra consideración con una llamada a nuestra conciencia para que miremos des- de los últimos, para poder comprender un mundo donde la desigual- dad, el hambre y la pobreza siguen siendo los retos que impiden a más de la mitad de la humanidad vivir dignamente. El olvido es una nueva forma de exclusión. Por eso, nuestro caminar sinodal debe tomar en esta ocasión una dimensión nueva, la lucha contra la indiferencia. Pa- sar de largo, no fijarse en la realidad de sufrimiento que nos rodea, no hacer caso de los clamores que no paran, hacer el sordo a quien nos coge de la mano buscando reconocimiento, apoyo, un gesto solidario que reconozca su dignidad humana.

Caminar juntos con Manos Unidas quiere decir vivir la decisión de no encerrarse en el individualismo que aísla y abrirse a contar con los demás, uniendo las manos y los corazones para una única conquista, la del reconocimiento de los derechos de cada uno y de los pueblos, eso sí, con el compromiso de los deberes que corresponden a cada uno de ellos. Es inhumano querer avanzar dejando a los demás tirados en la cuneta de la insolidaridad y del olvido. Los responsables de Manos Unidas nos dicen que «un estilo de vida individualista es cómplice en la generación de pobreza y, a menudo, descarga sobre los pobres la responsabilidad de su condición. Pero la pobreza no es fruto del desti- no, sino consecuencia del egoísmo. Es decisivo dar vida a procesos de desarrollo en los que se valoren las capacidades de todo el mundo, para que la complementariedad de las competencias y la diversidad de las funciones den lugar a una participación en comunidad». Podemos ver que aquí confluyen los tres grandes objetivos del Sínodo, que son los de la Iglesia: comunión, participación, misión.

Ayudando y trabajando en proyectos, de los que cada año se nos da cuenta de lo que se ha realizado, se genera credibilidad y esperanza. De esta manera se intentan eliminar las brechas que mantienen las comunidades en una situación de pobreza y exclusión.

Tradicionalmente, de esta campaña se ha dicho que es «contra el hambre». Lo que se nos pide es construir un mundo nuevo, sin hambre, como proyecto común. Después de la pandemia, con tantas experiencias vividas, no todo es igual, hace falta ser creativos, imaginando y proponiendo nuevas formas de cooperación, nuevos estilos de vida, más sobrios, más compartidos, más humanos. Caminar juntos -esta gran propuesta del Sínodo- ya pide experimentarlo con hechos cotidianos, allí donde la vida nos pide transformación, cambio, renovación, frescor evangélico. Y si a este caminar juntos, añadimos las Manos Unidas, nuestros corazones palpitarán a un solo ritmo, ¡el del amor que no condena a nadie al olvido, el del amor que no pasa nunca!

13 DE FEBRER

Missa per Mans Unides en la seva jornada nacional presidida pel Bisbe de Mallorca. La Seu, 10.30h.

17 DE FEBRER

Reflexió online: Evangeli segons Sant lluc - Els deixebles d’Emmaús. El relat dels deixebles d’Emmaús constitueix una paràbola sobre l’Eucaristia. Es reflexionarà sobre aquest relat per aprofundir en la nostra vivència eucarísti- ca. Predica Mn. Francesc Ramis. Se´n podrà veure el vídeo al canal de YouTube de la Ca- tedral. 18h.

19 DE FEBRER

III Festival Internacional d’Orgue 2022. Concert Kay Johannsen (Alemanya). Entrada lliure, do- natiu per al manteniment de l’orgue. Parròquia de Santa Creu, 20.30h.

19 DE FEBRER

Recés “A soles amb Déu: un espai de silenci, pre- gària i reflexió”. Acompanyament P. Norberto Alcover, SI. Preu: 30€ (inclou dinar i berenar) Organitza: Fraternitat de Jesús de Mallorca. Ins- cripcions: 629570179. Casa d’Espiritualitat Son Bono (Gènova)

10h. - 19h.

20 DE FEBRER

Missa presidida pel Bisbe de Mallorca per la Jor- nada Mundial del Malalt. La Seu, 10.30h.

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :