Jornada tècnica
Arenys de Mar, 3 d’octubre de 2015 Tarragona, 24 d’octubre de 2015
Sant Carles de la Ràpita, 7 de novembre de 2015 L’Escala, 14 de novembre de 2015
Fauna marina protegida
Quines espècies són? Què fer si en
pesquem alguna?
Ricard Gutiérrez, Santiago Palazón Miñano, Aïda Tarragó. Servei de Biodiversitat i Protecció dels animals.
DG. de Polítiques Ambientals. Departament de Territori i Sostenibilitat
Quines són les espècies
protegides?
Fauna marina protegida
Quines espècies són? Què fer si en
pesquem alguna?
Jornada tècnica
Arenys de Mar, 3 d’octubre de 2015 Tarragona, 17 d’octubre de 2015
Sant Carles de la Ràpita, 7 de novembre de 2015 L’Escala, 14 de novembre de 2015
Tortugues marines
Aïda TarragóServei de Biodiversitat i Protecció dels animals.
3
• Són rèptils que es caracteritzen per tenir un esquelet extern, que
protegeix els òrgans interns. Les cintures pèlviques i escapular,
junt amb les costelles, acaben formant una caixa sòlida (closca).
• Totes les tortugues són d’origen terrestre. Van aparèixer fa uns
220 Ma. Fa uns 120 Ma trobem les primeres tortugues aquàtiques
i 50 Ma després, apareixen les tortugues marines
• Respiren per pulmons, inclòs les marines. No respiren sota l’aigua,
però poden estar 5‐7h submergides, en repòs. En situacions
d’estrès, s’ofeguen en pocs minuts
• Poden patir episodis de descompressió
5
Biologia de les tortugues
• Femelles filopàtriques, amb els
anys tornen a pondre a les
platges llocs on han nascut; els
mascles són erràtics
• Es distribueixen per tots els mars i oceans tropicals i
subtropicals (càilds i temperats)
6
Biologia de les tortugues
• Ponen al voltant de 100 ous
• Sexe determinat per la temperatura
d’incubació dels ous
(per ex. en tortuga
mediterrània, <27º mascles, >30º femelles)
• Gran
mortalitat
de
les
cries
(només 1% arriba a adult)
7
Les tortugues marines de Catalunya
8Caretta caretta
Tortuga babaua
Chelonia mydas
Tortuga verda
Dermochelys coriacea
Tortuga llaüt
9
• És l’espècie principal a la Mediterrània, on cria sobretot
al sud i oest
• Espècie en perill d’extinció (IUCN)
(vulnerable RD 139/2011)
Tortuga babaua Caretta caretta
10
• A la població mediterrània les femelles medeixen uns 80cm
(>120 a l’Atlàntic).
• Coloració dorsal marró ataronjada i ventral groguenca
• 5 escuts vertebrals i 5 plaques costals
• Plastró amb només 3 escuts inframarginals
• 2 ungles a les aletes davanteres
Tortuga babaua Caretta caretta
11
Encallaments de Caretta caretta
a Catalunya de l’1 de gener de
2012 al 30 de setembre de 2014
12
• Tortuga gran, pot arribar als 140 cm (107‐112 cm mitjana)
• Coloració dorsal de tons negres, verds i marronosos
• 5 escuts vertebrals i 4 plaques costals
• Plastró amb 4 escuts inframarginals
• 1 ungla al primer dit (2 en juvenils)
Tortuga verda Chelonia mydas
13
Cap gros i arrodonit / cap petit
Tortuga babaua vs. Tortuga verda
Coloració marronosa / verda
Aletes davanteres 2 ungles / 1 ungla
5 escuts laterals / 4 escuts laterals
3 escuts inframarginals / escuts
14
Descripció de l’espècie
• Tortuga gegant, pot arribar als 189 cm (156‐167 cm mitjana)
• Pot superar 100kg de pes
• Coloració dorsal negra, especialment a l’Atlàntic i Mediterrani
• Closca coriàcia amb quilles longitudinals: cinc dorsals, 5 al
plastró i 1 dorsilateral
• Plastró tou i reduït
• Pelàgica, rarament s’apropa a la costa
• Ocasional
(més comuna que Chelonia)
Tortuga llaüt Dermochelys coriacea
Jornada tècnica
Arenys de Mar, 3 d’octubre de 2015 Tarragona, 24 d’octubre de 2015
Sant Carles de la Ràpita, 7 de novembre de 2015 L’Escala, 14 de novembre de 2015
Fauna marina protegida. Quines
espècies són? Què fer si en pesquem
alguna?
Elasmobranquis
Elasmobranquis
Subclasse de la Classe del peixos condrictis. Es distingeixen dues formes bàsiques i la seva classificació és: ‐ Superordre Selachimorpha (taurons, cos fusiforme, apertures branquials laterals). 485 sp. 8 Ordres: ‐ Hexanquiformes: canyabota. 6 sp. ‐Squaliformes: porc marí. 125 sp. ‐ Pristoforiformes: taurons serra. 8 sp. ‐Squatiniformes: angelot, àngel espinós, escat. 22 sp. ‐ Heterodontiformes: taurons cornuts. 9 sp. ‐ Orectolobiformes: tauró balena. 41 sp. ‐Carchariniformes: tauró blau, peix martell, caçó. 260 sp. ‐Lamniformes: solraig, solraig llis, peix guilla, tauró blanc, tauró toro, tauró pelegrí, marraix. 16 sp.‐ Superordre Batoidea o Rajomorphii (rajades i mantes, cos aplanat, apertures branquials a la cara ventral). 4 Ordres:
‐Rajiformes: rajada blanca, rajada d’anells, rajada de Malta, caputxa, manta. ‐Pristiformes: peix serra.
‐ Torpediniformes: torpedos.
Elasmobranquis protegits a Catalunya
‐ Superordre Selachimorpha: ‐ Peix martell (Sphyrna zygaena): ‐ Gènere Sphyrna: ‐ Tauró blanc (Carcharodon carcharias): CR ‐ Tauró pelegrí (Cetorhinus maximus): EN ‐ Peix guilla (Alopias vulpinus): EN ‐ Gènere Alopias: ‐ Tauró toro (Carcharias taurus): CR ‐ Solraig llis (Odontaspis ferox): CR ‐ Porc marí (Oxynotus centrina): VU ‐ Angelot (Squatina squatina): CR ‐ Àngel espinós (Squatina aculeata): CR ‐ Escat (Squatina oculata): CR ‐ Caçó (Galeorhinus galeus):** VU ‐ Solraig (Isurus oxyrhinchus):** ‐ Marraix (Lamna nasus): **CR ‐ Superordre Batoidea o Rajomorphii: ‐ Peix serra (Pristis pristis i Pristis pectinata): CR/CR ‐ Manta (Mobula mobular): EN ‐ Caputxa (Dipturus batis): * CR ‐ Rajada blanca (Rostroraja alba): * CR ‐ Mantellina (Gymnura altavela): * CR ‐ Rajada d’anells (Leucoraja circularis):**EN ‐ Rajada de Malta (Leucoraja melitensis):**CR ‐ Peix guitarra barbanegra (Rhinobates cemiculus): ** ‐ Peix guitarra comú (Rhinobates rhinobates): **EN Noves incorporacions al llistat d’espècies en règim de protecció especial : *(Ordre AAA/75/2012) // **(Ordre AAA/1771/2015). Catàleg Nacional (Reial Decret 139/2011): Protecció total (no pesca, no comercialització, no desembarcar, no ferir).European Red List Status (IUCN): CR, EN, VU.
Resolució de 26 de febrer de 2015 del MAGRAMA, es publica el llistat de denominacions comercials d’espècies pesqueres i d’aqüicultura admeses a Espanya. Espècies comercialitzables. Atenció!
Peix martell Sphyrna zygaena
‐ Oceans càlids i costaners. ‐ Cap ample en forma de martell. Dors gris clar i ventre blanc. Punta negra de les aletes pectorals. Aleta anal més gran que la segona dorsal. ‐ Segons les espècies: 1‐6 m longitud. 3‐4 m Sphyrna zygaena ‐ Ull: visió binocular i de 360º (vertical). ‐ Grups de més de 100 taurons. ‐ Alimentació: peixos, cefalòpodes i crustacis. ‐ Reproducció: fecundació interna (òrgans copuladors del ♂). Ovovivípars, pareixen cries vives. Pseudoplacenta. 12‐15 cries, que resten junts fins que es fan grans. ‐ Catàleg Nacional: totes les espècies dels generes Sphyrna (9) i Eusphyra (1). Comercialitzable?Tauró blanc Carcharodon carcharias
‐ Cosmopolita, aigües càlides i temperades. Solitaris i migradors?? ‐ Gris clar dors i blanc el ventre, amb el límit irregular. Musell cònic. Dents grans i serrades. Mossegada amb una força de 1,8 tones. Segona aleta dorsal per davant de l’aleta anal. ‐ 5‐8 m longitud, fins a 3 tones. ♀ > ♂. ‐ Alimentació: superdepredador: foques, lleons marins, peixos, carronya balenes. ‐ Reproducció: ovovivípar, 4‐10 ous dels que surten cries vives de 12 cm, que s’allunyen ràpidament. Al primer any de vida: 2 m.‐ Maduresa sexual: ♂ 4 m long. ♀ 4,5-5 m long. ‐ Longevitat: 30‐40 anys?
Tauró pelegrí = escanyabots Cetorhinus maximus
‐ Cosmopolita, costaner i de plataforma continental. ‐ 8‐10 m longitud. Enormes agalles. Ulls petits. Centenars dents molt petits. Morro forma cònica. Fenedures branquials molt altes. Color fosc: gris blau a xocolata. ‐ Filtrador passiu: zooplancton, peixos i petits invertebrats. Moviments lents. ‐ Migradors, grups petits: 3‐4. ‐ Reproducció: ovovivípar. 12‐36 mesos gestació. Cries de 1,5‐2 m. Cada 2‐4 anys es reprodueixen. ‐ Maduresa sexual: ♀ 5-6 anys. ♂ 12-16 anys.‐ Longevitat: 50 anys.
Peix guilla Alopias vulpinus
‐ Cua caudal: dos lòbuls, superior molt llarg. Per caçar. Origen de l’aleta dorsal just per davant de l’aleta pectoral. Ventre blanc per sobre de l’aleta pectoral. Musell curt. Ulls petits avançats. Segona aleta dorsal molt petita. ‐ ♂ 3‐4 m. ♀ 3,5‐5,5 m. 500 kg. ‐ Alimentació: sardines, seitons, verats, calamars, pops, crustacis, ocells marins. ‐ Reproducció: ovovivípar, sense pseudo‐placenta. Canibalisme intrauterí. Estiu, pareix 2‐4 cries de 110‐150 cm. ‐ Es venia als mercats. ‐ Catàleg Nacional: totes les espècies del gènere Alopias (3 sp). Comercialitzable?Tauró toro Carcharias taurus
‐ Cosmopolita. Plataforma continental i costaner. Vius als fons sorrencs, fins a 200 m profunditat. ‐ Dors gris i ventre blanc, amb taques negres. Dents afilats i visibles. Primera dorsal just per davant de les pèlviques. ‐ Longitud: 3‐4 m. ‐ Solitari o petits grups. Natació lenta. ‐ Dos grans aletes dorsals. Cua allargada. ‐ Fa migracions: aparellaments i gestació a aigües fredes del nord, parts a aigües calentes del sud. Comercialitzable?Solraig llis Odontaspis ferox
‐ Mars tropicals i subtropicals. Fons sorrencs entre fins a 400 m profunditat. ‐ Cos allargat, color gris dors i ventre blanc brut. Musell cònic i llarg. Dents afilats visibles. Primera aleta dorsal ben per davant de les aletes pèlviques. Cua molt asimètrica ‐ 2,5 ‐ 3,5 m longitud. ♀ > ♂ ‐ Depreda petits peixos, crustacis i cefalòpodes. ‐ Reproducció desconeguda. Comercialitzable?Solraig (Isurus oxyrinchus)
‐ Pelàgic d’aigües obertes i profundes. ‐ Color blau fosc esquena i blanc al ventre, amb separació aparent. Cos fusiforme, molt fort i molt ràpid. Musell cònic i en punta. Cua en forma de mitja lluna. ‐ 3,5 – 4 m longitud i 700 kg pes. ‐ Depreda peixos: tonyines, peix espasa, calamars, verats, sardines, etc. ‐ Ovovivípar, amb 4‐8 fetus, i oofagia dintre de l’úter. Comercialitzable?Marraix (Lamna nasus)
‐ Pelàgic i epipelàgic, més litoral que el solraig. Aigües de < 18ºC. ‐ Color gris blau el dors i blanc el ventre. No separació. Cos curt i massís. Musell cònic i punxegut. Primera aleta dorsal arrodonida i amb una marca blanca. Aleta caudal en forma de mitja lluna. ‐ 3 ‐4 m longitud. ‐ Més robust que el solraig. Ulls negres, rodons i grans. Nedador ràpid. ‐ Depreda peixos (tonyines, sardines, bacallans, etc.) i calamarsos, moltes vegades caça en grup. ‐ Ovovivípar, fins a 5 cries. Comercialitzable?Caçó (Galeorhinus galeus)
‐ Aigües temperades, és pelàgic nedador i també lligat al fons. ‐ Dors gris i ventre blanc. Segona aleta dorsal més petita que la primera. Cua molt característica. Musell llarg i cònic. Dors gris fosc i gris bru, ventre blanc. ‐ Petits dents triangulars aixecats. ‐ Fins a 2 m longitud i uns 50 kg de pes. ‐ Depreda peixos bentònics i pelàgics, i cefalòpodes. ‐ Reproducció: 20‐30 cries. Comercialitzable?Solraig = tintorera (Prionace glauca)
‐ Pelàgic, cosmopolita. Nocturn. Migracions importants. S’apropa a les costes. ‐ Cos estilitzat, allargat, amb musell llarg i cònic. Aletes pectorals llargues i primes. Cua asimètrica, amb el lòbul superior escotat. Blau metàl∙lic dors i blanc ventre. Ulls grans, amb membrana nictitant (semitransparent). ‐ 2,5 ‐ 3 m longitud i 80 kg. ‐ Alimentació: verats, peixos, calamars. ‐ Agressiu amb les persones?? ‐ Ovovivípar. Gestació: 9‐12 mesos. Entre 4 i 135 cries, de 40 cm. ‐ Maduresa sexual: ♀ 5‐6 anys. ♂ 4‐5 anys. Longevitat: 11‐23 anys.Porc marí (Oxynotus centrina)
‐ Atlàntic oriental. Bentònic, sobre sorra i fang. Des de 50 fins a 600 m profunditat. ‐ Cos curt i alt, secció triangular. Color marró o gris fosc (uniforme). Pell rugosa. Sense aleta anal. Aletes dorsals altes, amb una espina forta cap endavant. ‐ Longitud: 75‐120 cm. ‐ Depreda invertebrats (cucs poliquets). ‐ Ovovivípar: 7‐8 cries en març‐abril? ‐ Maduresa sexual: als 50 cm. ‐ Comercialitzable: Oxynotus paradoxus: aletes dorsals molt elevades i espina dorsal cap enrere.‐ Atlàntic Nord‐est. Fons de sorra i fang: bentònic. A prop de la costa. ‐ Cos aplanat, adaptada per a camuflar‐se en el fons. Cua grossa. Aletes pectorals amples i separades del cap per un solc. Aletes dorsals arrodonides. Color beige a bru, amb taques. ‐ ♀ 2,4 m i 80 kg. ♂ 1,8 m. (1,5 – 2 m) ‐ Alimentació per emboscada, d’activitat nocturna, depreda altres peixos. ‐ Ovovivípar. Gestació: 8‐10 mesos. 7‐25 cries. Reproducció cada 2 anys. ‐ Poc mossegar si és molestada.
Angelot (Squatina squatina)
Comercialitzable?‐
Atlàntic Nord‐est. Fons de llim. Viu des de 30 a 500 m profunditat.
‐
Una filera central de fortes punxes. Final de l’aleta pèlvica arriba al començament de la
primera aleta dorsal. Menys ample relativament que l’angelot. Cos bru clar, amb taques
blanques simètriques a vegades.
‐
De 100 a 180 cm longitud.
‐
Ovovivípar.
Angel espinós (Squatina aculeata)
‐
Atlàntic Nord‐est. Viu entre 50 i 100 m profunditat, sobre fons de sorra i fang.
‐
Coloració característica, de beige a bru, amb taques blanques ocel∙lades. Fortes espines
sobre el cap. Final de l’aleta pèlvica no arriba al començament de la primera aleta dorsal. El
cap sembla més llarg que ample. Taques negres simètriques, principalment a la cua i aletes
pectorals.
‐
1,5 m longitud. (1,3 – 1,5 m)
‐
Alimentació: peixos petits, cefalòpodes, crustacis.
‐
Ovovivípar. La femella pareix entre febrer i abril. 3‐8 cries de 22‐27 cm.
Escat (Squatina oculata)
Angelots
Escat Squatina oculata
Àngel espinós Squatina aculeata
‐ Cos pla, morro llarg i dentat (rostrum). Porus electro‐ sensitius per a detectar moviments i ataca amb la serra (preses). - ♂ 5,5 – 6 (4-5) m. ‐ Viu sobre el fons marí. Alterna aigua salada i dolça (estuaris, deltes, etc.). Nocturns. ‐ S’aparella cada 2 anys. Taxa reproductiva molt baixa. ‐ Ovovivípar: 15‐20 individus amb 60 cm longitud. ‐ Maduresa sexual: 10‐12 anys. ‐ Longevitat: 25‐30 anys.
Peix serra (Pristis pristis i Pristis pectinata)
boca i narinesPeix serra (Pristis pristis i Pristis pectinata)
Pristis pristis Pristis pectinata
Manta Mobula mobular
Espècie protegida (Catàleg Nacional) Real Decreto 139/2011‐
Zona fosca per darrera de la boca. Dors fosc
negre‐blau i ventre blanc. Cua molt llarga.
‐
Molt gran, pot arribar a 650cm de llarg i 300
d’ample (màxim 520 cm).
‐
Vivípar aplacentari; 1 cria (gestació de 25 mesos).
‐
Alimentació planctònica: crustacis i petits peixos.
‐
Cada cop menys freqüent al Mediterrani.
‐
Amenaces: captura accidental i deteriorament de
l’hàbitat.
‐
En perill al Mediterrani i a nivell mundial (UICN).
Comercialitzable?Caputxa Dipturus batis
Espècie protegida (Catàleg Nacional)
Orden AAA/75/2012 ‐ Viu en fons de sorra, des de la costa fins a 600 m de profunditat.
‐ Musell llarg i punxagut. Cara ventral gris amb punts negres. Dors bru a gris olivasi amb punts clars. Espines entre les dos aletes dorsals (cua). 12‐18 espines dorsals a la cua. Borde anterior de les aletes pectorals molt còncavo. ‐ Fins a 250 cm de llarg. ‐ Alimentació bentònica : animals del fons del mar. ‐ Ovípar. ‐ Amenaces: captura accidental per pesca d’arrossegament o palangre. ‐ En perill crític al Mediterrani i a nivell mundial (UICN). Comercialitzable?
‐ Cua molt curta. 1 o 2 fiblons verinosos a la base de la cua. Sense aleta dorsal. Dors amb moltes taques clares i arrodonides. ‐ Viu en fons de sorra, des de la costa fins a 60 m de profunditat. ‐ 2‐3 m d’envergadura.
Mantellina o rajada papallona Gymnura altavela
Espècie protegida (Catàleg Nacional) Orden AAA/75/2012 Comercialitzable?Rajada blanca Rostroraja alba
Espècie protegida (Catálogo Nacional) Orden AAA/75/2012 ‐ Vius als fons de sorra entre 30 i 600 m de profunditat. ‐ Cua més curta que el cos. Musell punxegut. Ventre blanc amb marges foscos. ‐ Fins a 200 cm de longitud. ‐ Ovípar; incubació de 15 mesos. ‐ Molt rara a les nostres costes. 1 fibló entre les dues aletes dorsals. Comercialitzable?Rajada d’anells Leucoraja circularis
Espècie protegida (Catàleg Nacional) Orden AAA/1771/2015, BOE 3/9/2015 ‐ Viu a fons sorrencs, des de 70 a 300 m de profunditat. ‐ Aletes pectorals arrodonides. Punts de color crema simètrics. Cua amb moltes espines (4 files en general, i 2 continuen sobre el dors). Musell arrodonit i rostre prominent. Superfície ventral blanca. ‐ Mida fins a 120 cm de llargada. ‐ Alimentació: invertebrats i petits peixos ossis bentònics. ‐ Ovípar. 2 aletes dorsals a la cua 4‐6 punts de color crema simètrics. Comercialitzable?Rajada de Malta Leucoraja melitensis
Espècie protegida (Catàleg Nacional) Orden AAA/1771/2015, BOE 3/9/2015 ‐ Fons de fang i sorra profunds, de 50 fins a 800 m profunditat. ‐ Musell punxegut. Dos grans ocels i altres taques allargades i irregulars que fan un disseny característic. Tonalitat de beige a bru clar. ‐ Mida de 50 a 70 cm de longitud. ‐ Menja petits crustacis, principalment amfípodes. Comercialitzable?Guitarra barbanegra Rhinobatos cemiculus
Espècie protegida (Catàleg Nacional) Orden AAA/1771/2015, BOE 3/9/2015 ‐ Cap gran i triangular, amb cresta central estreta + aletes pectorals fusionades al cos. Musell curt i rodó. Cua grossa. Dos aletes dorsals punxegudes. Aleta caudal erecta. ‐ Dalt: ulls i espiracles. Sota: boca i fenedures. Grans espiracles darrera els ulls. Color bru a beige ,uniforme. Zona rostral translúcida. ‐ Viu a fons sorrencs i de fang, fins a 370 m de profunditat, però també a herbeis i a prop de roques. ‐ Alimentació a base d’invertebrats i petits peixos. ‐ 11 gèneres i 53 espècies. Comercialitzable?Guitarra comú Rhinobatos rhinobatos
Espècie protegida (Catálogo Nacional) Orden AAA/1771/2015, BOE 3/9/2015 ‐ Guitarra comú: 150 ‐200 cm ‐ Guitarra barbanegra: 80 – 100 cm. ‐ No tant allargada que la g. Barbanegra. Rostre no tant allargat. Cresta central ample. Color bru caqui. Zona rostral semitranslúcida. ‐ Profunditat de 0 a 100 m. Fons tous. Comercialitzable?Milana Myliobatis aquila
Espècie NO protegida
. Comercialitzable. ‐ Fons tous de costa. Neda a mar obert però s’alimenta en el fons. ‐ Cap prominent. “Ales” punxegudes. Aleta dorsal petita. Cua en forma de fuet. Fibló verinós a la cua, darrera l’aleta dorsal. ‐ Fins a 260 cm de llarg i 100 cm d’ample ‐ S’alimenta de cucs, crustacis i mol∙luscs ‐ Vivípara (3‐7 cries/any) ‐ Amenaces: pesca accidental i deteriorament de l’hàbitat ‐ Quasi amenaçada al Mediterrani (UICN)Dasyatis violacea
Espècie NO protegida
. Comercialitzable. ‐ Cara anterior formant una corba regular. Ventre tan fosc com el dors, gris‐blau a violeta. Cua llarga (2 vegades el disc). Una filera d’espines en el dors i la cua. Fibló verinós a la cua. ‐ Fins a 190 cm de llarg i 60‐90 cm d’ample ‐ Fins a 100 m de profunditat, a mar obert. S’alimenta de crustacis, meduses, mol∙luscs i peixos petits ‐ Vivípara (4‐9 cries/any) ‐ Amenaces: captura accidental per xarxes a la deriva o palangre. Cura al manipular‐les. ‐ Quasi amenaçada al Mediterrani (UICN).Escurçana Dasyatis pastinaca
Espècie NO protegida
. Comercialitzable. ‐ Fons de sorra i llim , fins al 60 m de profunditat. ‐ Musell punxegut. Bordes anteriors del disc quasi rectes. Cua com un fuet, 1,5 vegades el disc. Sense aleta dorsal. Fibló verinós sobre la cua. Fila d’espines a la cua i el dors. Dors gris‐blau, bru. Ventre blanc amb marge fosc. ‐ Fins a 250 cm de llarg i 140 cm d’ample. ‐ S’alimenta de crustacis, mol∙luscs i peixos petits ‐ Ovípara (4‐7 cries/any). ‐ Amenaces: captura accidental per xarxes de trasmall i arrossegament de fons. ‐ Quasi amenaçada al Mediterrani (UICN).Raja undulata
Espècie NO protegida
. Comercialitzable.‐
Línies irregulars fosques amb petits punts
blancs. Tonalitats molt variables. 1 fila de
20‐55 fiblons a la línia mitja en mascles i 3
en femelles. 2 fiblons entre les 2 aletes
dorsals. Ventre blanc i extrems foscos.
‐
Fins a 120 cm
‐
Juvenils depreden sobre petits crustacis,
mol∙luscs i peixos; adults són especialistes
sobre crustacis.
‐
Activa per la nit.
‐
Ovovivípara .
‐
Demersal, viu entre 10‐200m de
profunditat, en fons de sorra i grava.
‐
Amenaces: captura accidental per
arrossegament de fons i arts artesanals
‐
Dades insuficients al Mediterrani (UICN)
Fauna marina protegida
Quines espècies són? Què fer si en
pesquem alguna?
Jornada tècnica
Arenys de Mar, 3 d’octubre de 2015 Tarragona, 17 d’octubre de 2015
Sant Carles de la Ràpita, 7 de novembre de 2015 L’Escala, 14 de novembre de 2015
Cetacis
Santiago Palazón MiñanoServei de Biodiversitat i Protecció dels animals.
Ordre amb 14 famílies i 85 espècies. Són mamífers totalment adaptats al medi aquàtic. Subordre Odontoceti ‐ Lipotidae: 1 espècie. Dofí del Yangtze ‐ Iniidae: 1 espècie. Dofí de l’Amazones ‐ Platanistidae: 1 espècie. Dofí del Ganges ‐ Pontoporiidae: 2 espècies. Dofins de la Plata ‐ Delphinidae: 36 espècies. Dofins, orca i caps d’olla ‐ Phocoenidae: 6 espècies. Marsopes ‐ Monodontidae: 2 espècies. Beluga i Narval ‐ Physeteridae: 1 espècie. Catxalot ‐ Kogiidae: 2 espècies. Catxalots nan i pigmeu ‐ Ziphiidae: 20‐21 espècies. Zifis Subordre Mysticeti ‐ Eschrichtiidae: 1 espècie. Balena gris ‐ Balaenopteridae: 8 espècies. Rorquals ‐ Balaenidae: 3 espècies. Balenes ‐ Neobalaenidae: 1 espècie
Cetacis
Tres espècies a les costes catalanes: Delfínids.
‐ Dofí mular (Tursiops truncatus): catalogat com a Vulnerable. Cat. Nac (vulnerable) ‐ Dofí ratllat (Stenella coeruleoalba): protegit, no catalogat. Cat. Nac.
‐ Dofí comú (Delphinus delphis): catalogat com a Vulnerable. Cat. Nac (vulnerable al Mediterrani)
Bec desenvolupat. Un sol espiracle, en forma de mitja lluna. Dents funcionals. Afectats per la contaminació marina. Motiu encallaments: infeccions oïda interna (nemàtodes, virus i bacteris), explosions submarines, trastorns magnètics, soroll de vaixells, ferides i traumatismes, etc.
Dofins
• Cetaci delfínid. • Silueta robusta i morro curt. • Pes: fins a 300 kg. 2,5‐3,5 m. • Forma grups petits (8‐10 individus). • S’alimenta a les aigües superficials, de peixos, crustacis i cefalòpodes: molt variada. • Segueix els vaixells per la pesca. Costaner. • Velocitat creuer: 25‐30 km/h. 50 km/h (màxima). • Còpules: primavera‐estiu. Parts a l’estiu del proper any. • Gestació: 12 mesos. Parts amb presència d’una o més llevadores. Cria 1 m i 10‐15 kg. Lactància: 19‐20 mesos. • 25‐30 anys de vida. • Ecolocalització: 18‐150 MHz (30 clics/segon): caçar, detectar preses i depredadors, comunicació congèneres, orientació). • Caça, captures accidentals, contaminació química i acústica.
Dofí mular Tursiops truncatus
• Cetaci delfínid. • Pes: 60‐80 kg. • Fusiforme i estilitzat. Morro punxegut i llarg. • Grups nombrosos (100‐1000 individus). • És rar a la costa catalana. • Velocitats de 30 nusos. • Es situa a proa dels vaixells. • Gestació: 11 mesos, Naixements a l’estiu. Lactància: 18 mesos. Període entre parts: 1‐3 anys. • Maduresa sexual: 5 anys. • Longevitat: 25 anys.
Dofí comú Delphinus delphis
• Cetaci delfínid. • No passen dels 100 kg (♂), fins a 2 m long. • Boca amb 40‐45 parells dents petits. • Viu a aigües pelàgiques. • Grups de 100 a 1.000 individus. • Grups immadurs, adults en època de reproducció, i adults sense activitat sexual. • Dieta: peixos i cefalòpodes (calamars). • Poden descendir fins a 200 m profunditat. • Cel i còpules: hivern i estiu (dos períodes). Gestació: 12‐13 mesos. Lactància: 16‐18 mesos.
• Maduresa sexual: ♂ 9‐10 anys, ♀ 5‐6 anys. • Arts de pesca. • Augment de les concentracions d’organoclorats: desajustos hormonals, alteració procés reproductor, depressió dels sistema immunitari. • Morbillivirus (1990): van morir milers d’individus al Mediterrani.
Dofí ratllat Stenella coeruleoalba
Dos espècies a les costes catalanes:
‐ Cap d’olla gris (Grampus griseus): protegit, no catalogat. Cat. Nac.
‐ Cap d’olla negre o d’aleta llarga (Globicephala melas): protegit, no catalogat. Cat. Nac. Vulnerable (Mediterrani).
• Cetaci delfínid. Cosmopolita. • Coloració grisenca. Taques en forma de ratlles de color blanc (no cicatrius). • Pes: 350 kg. Mida: 3,5 m. • Grups de 5‐20 individus. Complex llenguatge de sons i ultrasons. Gregaris, inclòs amb altres espècies. • Dieta única de cefalòpodes (pops i calamars). • S’acosta als vaixells. • Còpules: primavera/tardor. • Gestació: 12‐14 mesos. Cries 1,1‐1,8 m. Lactància: 12‐20 mesos. • Maduresa sexual: 3 m. Als 5‐9 anys.
Cap d’olla gris Grampus griseus
• Cetaci delfínid. Cosmopolita. • Cap globós en els adults, i allargat en els joves. Llargues aletes pectorals. Aleta dorsal amb base ample. Gris fosc o negre. • ♂ 6 m, 2 tones; ♀ 4 m, 1 tona. • Grups: centenars individus (migració). ♂ vell fa de pilot del grup. • Dieta: calamarsos, verats, bacallans i rèmols. • Còpules: principalment primavera i estiu. Gestació: 15‐16 mesos. Lactància: 22 mesos. Cries de color gris marronós. Interval entre gestacions: 3‐4 anys. • Maduresa sexual: aviat les femelles. ♂ 10‐12 anys, ♀ 6‐7 anys. Espècie polígama; lluites virulentes dels mascles per aparellar‐se (senyals i cicatrius a la pell). • Longevitat: 45‐50 anys.
Cap d’olla negre Globicephala melas
‐ Una espècie a les costes catalanes ‐ Orca (Orcinus orca): protegit, no catalogat. Cat. Nac. Vulnerable Gibraltar‐Cadiz. ‐ Ecolocalització. ‐ 4 grups d’orques amb diferències: genètiques, morfològiques, comportament i alimentació. ‐ Residents, Transeünts i Marítimes. ‐ Perills: embarcacions a alta velocitat, contaminació (PCBs, pesticides, DDT, etc.), competència amb els pescadors.
jugant amb el gel transeünts
• Cetaci delfínid. Cosmopolita, poc abundant al Mediterrani‐ • Cos robust i gran, hidrodinàmic. Ventre blanc i dors negre. • ♂ 7,5 m i 4 tones; ♀ 9 m i 5,5 tones. • Dieta: peixos, cefalòpodes, foques, ocells, cetacis – balenes‐. Superdepredador: a dalt de la cadena tròfica. Diferents tècniques de caça, segons la presa. • Migracions depèn de les preses: tonyines. • Grups d’uns 20 individus: matrilinials, descendència materna. • Gestació: 15‐18 mesos. Cries: 200 kg i 2,2‐2,7 m. Lactància: 24 mesos. • Maduresa sexual als 6‐10 (femelles) i 10‐13 anys (mascles: polígams). • Longevitat: 50‐60 anys. • Velocitat creuer: 5‐10 km/h. 40 km/h (màxima). • Immersions de 260 m profunditat. • Observació d’orques és un turisme important: regulació
caça de marsopes: esgotament
caça de foques
Una espècie a les costes catalanes
Catxalot (Physeter catodon =macrocephalus): protegit, no catalogat. Cat. Nac. (vulnerable).
• Cetaci fisetèrid. Evita les altes latituds.
• Cos i cap robustos. ♂ >> ♀. 18 m i 51 tones, 12 m. Cap és 1/3 cos. • Mandíbules estretes, en forma de Y, amb 25‐26 dents a cada costat (mandíbula inferior). • Espiracle desplaçat cap a l’esquerra (45 º) en forma de S (bufada inclinada). • Dors gris, ventre més clar. Hi ha casos d’albinisme. • Dieta: peixos i cefalòpodes: calamars gegants i colossals. • Grup reproductor: 1 o més mascles + 20‐30 femelles + cries. Còpula: primavera. Gestació: 14‐16 mesos. Part: 1 cria de 4 m. Lactància: 6 anys. Maduresa sexual: femelles 7‐13 anys (8 m), mascles 15‐18 anys (12 m). Grups de solters ♂ joves. ♂ grans: solitaris.
• Pelàgic, abundant al Mediterrani (mar‐ set). • Gran capacitat d’immersió: 3000 m, 90 min. • Òrgan de l’espermaceti (cera): flotabilitat. • Longevitat: > 70 anys.
• Ecolocalització (sonar) per a nadar en la obscuritat a grans profunditats. • Quan baixa la T (<29ºC), la cera és sòlida, augmenta la densitat, i el catxalot baixa cap a baix. • Quan augmenta la T (), la cera és líquida, baixa la densitat, i el catxalot puja cap amunt. • Dos conductes nasals (esquerra/dalt i dret/baix) i la vascularització per ajustar la temperatura de l’espermaceti. • Baixa el metabolisme, menor entrada de N2, augment de la concentració de glòbuls vermells, conservació de l’O2, el 50% de la reserva total d’O2és a la musculatura.
• Àmbar gris és un excrement a l’intestí: perfumeria.
Dos espècies a les costes catalanes
Zifi o balena amb bec de Blainville (Mesoplodon densirostris): no protegit, no catalogat. Cat. Nac. Zifi de Cuvier (Ziphius cavirrostris): protegit, no catalogat. Cat. Nac.
Zifi de Cuvier Ziphius cavirostris
• Cetaci zífid. Cosmopolita. Pelàgic. • Cos robust. Cap i aletes pectorals petites. Dos úniques dents, de forma triangular, que afloren en el mascles adults. • Morro curt i cap blanc. • Pes: 3 tones. Long: 6,4 m. ♀ > ♂. • Joves: marró o gris. Adults: més clars. • Grups: 3‐10 individus. • Dieta: peixos, cefalòpodes, crustacis bentònics. • Cries al néixer: 2,1 m. • Maduresa sexual als 5,5 m. Longevitat: 40 anys. • Alguns encallaments a les costes catalanes.Balena amb bec de Blainville
• Cetaci zífid. ♂: 4,4 m, 800 kg. ♀: 4,6 m, 1.000 kg. • Dos úniques dents, que afloren en els mascles adults. Mandíbula inferior arcada (bec). Cap pla. • Molt poc conegut a la Mediterrània. Aigües temperades i càlides, tropicals. • Dieta: cefalòpodes i peixos. • Migracions estacionals. Grups de 3‐7 individus. • Immersions de 22 min. a 900 m prof. • Maduresa sexual quan arriben als 4 m (femelles). Parts d’1 cria amb 1,9 m i 60 kg. • Alcossebre (Baix Maestrat). • Xarxes de pesca en profunditat. Traumes auditius per activitats militars i prospeccions petroleres.Rorquals
Tres o quatre espècies a les costes catalanes?
‐ Rorqual comú (Balaenoptera physalus): catalogat com a Vulnerable. Cat. Nac. (vulnerable). ‐ Balena del nord (Balaenoptera borealis). Cat. Nac. (vulnerable).
‐ Iubarta (Megaptera novaeangliae): protegit, no catalogat. Cat. Nac. (vulnerable). ‐ Balena grisa (Eschrichtius robustus): protegit, no catalogat.
Rorqual comú Balaneoptera physalus
• Cetaci balenoptèrid. • Pes: 55 tones. Long: 21‐22 m al Mediterrani. ♀ > ♂. Molt estilitzat. Morro punxegut. • Dors i costats gris pissarra, ventre blanc amb asimetria. • 50‐60 plecs gulars. • Dieta: crustacis, sardines, arengs i verats. • Grups de 4‐10 individus. A zones d’alimentació fins a 100 individus. • Varis centenars al Mediterrani, més abundant a la primavera. Pelàgic. • Còpula: desembre – febrer (latituds baixes). Gestació: 11 mesos. Part d’una cria de 6 m i 1,8 tones. Lactància: 6‐7 mesos. Maduresa sexual: 3‐12 (5‐8) anys. • Pareixen cada 2‐3 anys (fins a 6 fetus). • Poden viure fins a 80 anys (maduresa als 25‐30 anys). • Velocitat fins a 37 km/h.Balena del nord Balaenoptera borealis
{ Cetaci balenoptèrid. { Pes: 10‐15 tones. Dors i flancs de color gris fosc. Llom amb taques blanquinoses ovals o circulars. { Dieta: copèpodes, eufasiacis, sardines i altres peixos. { Grups: 2‐5 individus. { Atlàntic Nord. Només citada una vegada al Mediterrani (Delta de l’Ebre). { Còpula: de novembre a febrer. Gestació: 11mesos. Lactància: 18 mesos. Interval entre gestacions: 2 anys.Balena grisa Eschrichtius robustus
{ Cetaci eschrichtidae. { Pes: 36 tones. 16 m long. Color gris, taques irregulars blanques (crustacis ectoparàsits). { Sense aleta dorsal veritable. { Migradora: zones alimentació a zones reproducció. { Longevitat: 50‐60 anys.Iubarta Megaptera novaeangliae
• Cetaci balenoptèrid. • Mida mitjana. Pes: 40‐50 tones. Long: 14‐15 m. ♂ > ♀. • Dors gris fosc. Cos cobert per tubercles: ectoparàsits ciàmids i cirrípedes a les aletes i a les mandíbules. • Dieta: eufasiacis i peixos. Atrapa les preses per cercles de bombolles. • Grups: 4‐10 individus. • Nord Atlàntic. Al Mediterrani, és excepcional. • Cites a Catalunya (L’Escala, 1829 ?) (Cala d’Aiguablava 1990: dos dies). • Salts, xipolleigs i cançons. • Còpula: hivern. Gestació: 11‐12 mesos. Cries de 4‐5 m. Lactància: 11 mesos. Maduresa sexual: 5 anys.Fauna marina protegida
Quines espècies són? Què fer si en
pesquem alguna?
Jornada tècnica
Arenys de Mar, 3 d’octubre de 2015 Tarragona, 17 d’octubre de 2015
Sant Carles de la Ràpita, 7 de novembre de 2015 L’Escala, 14 de novembre de 2015
Ocells marins
Ricard GutiérrezServei de Biodiversitat i Protecció dels animals.
• Gaviidae
4
• Podicipedidae
6
• Diomedeidae
1
• Procellariidae
12
• Hydrobatidae
6
• Phaetontidae
1
• Sulidae
4
• Phalacrocoracidae
2
• Pelecanidae
2
• Fregatidae
1
• Stercorariidae
5
• Laridae
24
• Sternidae
15
• Alcidae
5
14 famílies a la llista ibèrica
Baldriga mediterrània
81
Gavina corsa (adulta)
85
86
87
88
89
Jornada tècnica
Arenys de Mar, 3 d’octubre de 2015 Tarragona, 17 d’octubre de 2015
Sant Carles de la Ràpita, 7 de novembre de 2015 L’Escala, 14 de novembre de 2015
Fauna marina protegida
Quines espècies són? Què fer si en
pesquem alguna?
Ricard Gutiérrez, Santiago Palazón Miñano, Aïda Tarragó. Servei de Biodiversitat i Protecció dels animals.
DG. de Polítiques Ambientals. Departament de Territori i Sostenibilitat