ACTA DEL CONSELL D’ALCALDIES
Identificació de la sessióNúm. 2020/2
Caràcter: Sessió Extraordinària Data: 13 de maig de 2020 Hora d’inici: 11:03 h Hora de fi: 13:58 h
Lloc: Granollers, mitjançant sessió telemàtica operada amb Zoom segons les característiques tècniques previstes en el Decret de Presidència 2020PRES000169, de 5 de maig de 2020, de convocatòria de la sessió.
Hi assisteixen:
Il·lm. Sr. Francesc Colomé Tenas, president del Consell Comarcal del Vallès Oriental i alcalde de les Franqueses del Vallès
Il·lm Sr. Miquel Parella Codina, alcalde d’Aiguafreda Il·lm. Sr. Pep Moret Tanyà, alcalde de l’Ametlla del Vallès Il·lm. Sr. Joan Josep Galiano Peralta, alcalde de Bigues i Riells Il·lm. Sr. Isidre Pineda Moncusí, alcalde de Caldes de Montbui Il·lma. Sra. Imma Font Micola, alcaldessa de Campins
Il·lm. Sr. Emilio Cordera Soria, alcalde de Canovelles
Il·lm. Sr. Josep Cuch Codina, alcalde de Cànoves i Samalús Il·lm. Sr. Enric Olivé Manté, alcalde de Cardedeu
Il·lm. Sr. Ramon García González, alcalde de Figaró-Montmany Il·lma. Sra. Dolors Castellà i Puig, alcaldessa de la Garriga Il·lm. Sr. Josep Mayoral Antigas, alcalde de Granollers Il·lm. Sr. Marc Uriach Cortinas, alcalde de Gualba Il·lm. Sr. Òscar Sierra Gaona, alcalde de la Llagosta Il·lm. Sr. Ignasi Simon Ortoll, alcalde de Lliçà d’Amunt
Il·lma. Sra. Marta Bertran i Ramon, alcaldessa de Lliçà de Vall Il·lm. Sr. Martí Pujol Casals, alcalde de Llinars del Vallès Il·lm. Sr. Marc Candela Callado, alcalde de Martorelles Il·lm. Sr. Josep Monràs Galindo, alcalde de Mollet del Vallès Il·lm. Sr. Pere Rodríguez Rodríguez, alcalde de Montmeló
Il·lm. Sr. José Antonio Montero Domínguez, alcalde de Montornès del Vallès Il·lma. Sra. Núria Masnou Pujol, alcaldessa de Montseny
Il·lm. Sr. Jordi Seguer Romero, alcalde de Parets del Vallès Il·lm. Sr. Albert Gil Gutiérrez, alcalde de la Roca del Vallès
Il·lm. Sr. Raül Valentin del Valle, alcalde de Sant Antoni de Vilamajor Il·lm. Sr. Raül Garcia Ramírez, alcalde de Sant Celoni
Il·lm. Sr. Daniel Antonio Fernández Fuster, alcalde de Sant Esteve de Palautordera Il·lm. Sr. Carles Miquel Ruzafa, alcalde de Sant Fost de Campsentelles
Il·lma. Sra. Pamela Isús Sauri, alcaldessa de Sant Pere de Vilamajor Il·lm. Sr. Francesc Bonet Nieto, alcalde de Santa Eulàlia de Ronçana Il·lm. Sr. Luís Mariano Pintor Matos, alcalde de Santa Maria de Martorelles Il·lm. Sr. Jordi Xena Ibáñez, alcalde de Santa Maria de Palautordera Il·lm. Sr. Ignasi Martínez Murciano, alcalde de Tagamanent
Il·lm. Sr, Joan Mora Alsina, alcalde de Vallgorguina Il·lm. Sr. David Ricart Miró, alcalde de Vallromanes Il·lm. Sr. Joan Pons Fiori, alcalde de Vilalba Sasserra
Il·lma Sra. Yolanda Lorenzo Garcia, alcaldessa de Vilanova del Vallès
També hi assisteixen:
Sra. Neus Garcia Ribas, 4a tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i vicepresidenta del Consorci per a la defensa de la conca del riu Besós Sr. Albert Solà i Rovira, gerent del Consorci per a la defensa de la conca del riu Besós Sr. Jordi Manils Tavio, conseller delegat de l’Àrea de Promoció Econòmica i Estudis Sra. Roser Colomé Soler, consellera delegada de l’Àrea de Polítiques Socials i d’Igualtat
Sra. Marialluïsa Ferré Garcia, consellera delegada de l’Àrea d’Ensenyament Sr. Carles Fernández Pérez, conseller delegat de l’Àrea de Turisme
Sra. Magalí Miracle i Rigalós, consellera comarcal Sra. Anna Cella i Navarro, consellera comarcal Sr. Luís Toral Ortega, conseller comarcal Sr. Ignasi Valls i Vilaró, gerent
Sr. Jordi Vendrell i Ros, secretari accidental Sra. Esperança Colom i Canal, interventora
Sr. Òscar Frías Pérez, cap de l’Àrea de Persones i Valors
Sra. Sílvia Pérez Corts, cap de l’Àrea de Polítiques Socials i d’Igualtat Sr. Jaume Viure i Ribas, cap de l’Àrea de Medi Ambient i Territori
Sra. Eugènia Llonch i Bonamusa, responsable tècnica de l’Àrea d’Ensenyament Sra. Esther Garcia Garcia, cap del gabinet de premsa
Han Excusat la seva absència:
Il·lm. Sr. Albert Rovira i Rovira, alcalde de Fogars de Montclús Il·lm. Sr. Pere Pladevall Vallcorba, alcalde de Sant Feliu de Codines
S’inicia la sessió a les onze hores i tres minuts, amb l’ordre del dia següent:
1. Aprovar l'acta de la sessió d'11 de març de 2020.
2. Presentació de les activitats del Consorci Besòs Tordera i de llurs línies de subvencions per ajuntaments.
3. Crisi Covid 19:
-
Els serveis socials durant l’estat d’alarma.-
Taula Vallès Oriental Avança: accions dutes a terme durant la crisi sanitària del Covid-19.4. Precs i preguntes.
El senyor Francesc Colomé Tenas
Benvinguts i benvingudes tots a aquest Consell d’Alcaldies. Com veieu, la sessió d’avui, en circumstàncies normals s’hauria d’haver fet a l’hospital general de Mollet. No sé si recordeu que l’últim Consell d’Alcaldies el vam fer l’11 de març al Circuit de Catalunya, el dimecres 11 de març i el divendres o dissabte ja ens confinaven. Qui ens
havia de dir a l’anterior Consell d’Alcaldies que ara estaríem en aquesta situació? En una situació que al final també, de les situacions així complicades se n’extreuen, també, actuacions positives, no?
En primer lloc vull fer una menció molt especial a les víctimes que hem tingut que lamentar de Covid-19 i a les seves famílies a la comarca. A la pàgina web aquas.gencat.cat ho van actualitzant cada dia. En aquests moments tenim 535 defuncions. Aquesta és la notícia absolutament negativa. I la notícia positiva jo crec que és agrair a la majoria de la gent del Vallès Oriental el seu comportament durant aquests dies de confinament. També en els treballadors sociosanitaris, als treballadors essencials, a la gent del Consell que ha estat treballant sense parar i també hem de ser, jo crec que tots els alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental, també ens hem de felicitar, per la feina que hem fet perquè hem estat al peu del canó. Jo crec que hem estat amb això del teletreball, hem estat connectats a les 12 del vespre, hem estat connectats a les 4 de la tarda. Per tant, jo crec que els alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental hem fet una gran tasca.
Com ja us he comentat, avui ens trobem fent aquest Consell d’Alcaldies per primera vegada per mitjans telemàtics. El món canvia, jo he descobert el zoom, he descobert el Jitsi, i mira que era antic, el Skype i tot això a nosaltres, alcaldes i alcaldesses, els conceptes de les reunions ens les farà canviar una miqueta, a partir d’ara. Començaríem ja el Consell d’Alcaldies. Sí que us dic que els micros estaran tancats, perquè sinó, se senten de vegades coses que ens pensem que no se senten i se senten i molesta bastant a l’hora de parlar. Es tancaran informàticament a través de l’informàtic de la casa. La persona que vulgui parlar, si coneix el programa, a través de participants pot aixecar la mà, i sinó, pot obrir el micro, perquè jo al meu Ipad només tinc 9 persones i som 39 alcaldes connectats i confirmats, alcaldes i alcaldesses. Sinó, obre el micro i demana la paraula. I mirem de posar-hi tots una mica de bona voluntat. 1. Aprovar l'acta de la sessió d'11 de març de 2020.
L’acta de la sessió d’11 de març de 2020 s’aprova per assentiment unànime dels membres presents.
2. Presentació de les activitats del Consorci Besòs Tordera i de llurs línies de subvencions per ajuntaments.
El senyor Francesc Colomé Tenas
Tenim el president del Consorci Besós Tordera, el Josep Monràs i al gerent, l’Albert Solà. Ara fa molt pocs dies, sortia un vídeo que s’ha fet viral de tot un seguit de gent banyant-se durant el confinament al riu Congost, oi Emilio i Josep Mayoral? De Canovelles, les Franqueses i Canovelles? I un mitjà de comunicació nacional deia que s’estaven banyant en el riu més contaminat del país. Jo crec que és el riu més ben recuperat del país, perquè qui ha vist el Congost fa 30 anys i qui ha vist el Congost ara, i precisament ara el president i el gerent ens ho explicaran, fa una setmana, fa 15 dies, s’ha aconseguit per fi filmar una família de llúdrigues. I si hi ha la llúdriga, vol dir que el riu té un estat força saludable. Però això ens ho explicaran el president del consorci i el gerent. També tenim la vicepresidenta, la Neus Garcia, que et dono la benvinguda. És d’una altra comarca però també està aquí present. I l’altre vicepresident del Consorci del Besós avui tenia una excusa ineludible amb sanitat, en Pere Dribé, que ens demana que l’excusem. Josep i Albert, vosaltres mateixos.
El senyor Josep Monràs Galindo
Moltes gràcies, president. En realitat aquesta reunió l’hagués pogut fer el mateix president del Consell Comarcal, tenint en compte que és vicepresident també del consorci Besós Tordera i per tant, se sap les coses tan bé o més que jo mateix. Però em va convidar a fer-vos, de manera molt resumida, perquè tenim el Consell d’Alcaldies i temes d’importància a debatre per tant, tenir major coneixement de quines són les línies d'actuació que fem des del Consorci.
Una prèvia: el meu desig de que tots vosaltres i la vostra gent més propera estigueu tots molt bé i encoratjar-vos a tots de continuar mantenint la línia d’ànims i optimisme per tal de que entre tots ens pogués sortir d’aquesta situació, que no serà fàcil, serà molt complexa, i no serà d’una setmana sinó de tot l’any segurament i que haurem d’unir esforços d’allà on puguem. Segurament el fet de que hi hagués la possibilitat de fer aquesta reunió a l’hospital no sé si era premonitori o no era premonitori, però de totes maneres, aquí estem en aquesta situació que ningú hagués volgut.
Una prèvia, també, si m’ho permeteu, seguint les paraules del president, això que va sortir a la premsa amb algun mitjà de comunicació és una fake news. Una notícia no comprovada. El riu Besós està en una situació segurament no excel·lent però fantàstica i el fet de la llúdriga, més enllà de la notícia, és un fet absolutament objectivable. Aquesta llúdriga, pels que hi entenen més, no és una llúdriga que surt d’avui per demà, sinó que és una llúdriga que ve de fa 5 anys que vam detectar aquest animalot als nostres rius i ara hem pogut detectar aquesta família, que d’alguna manera, es va començar a gestar segurament a l’entorn de l’estiu o tardor. Aquests dos lludriguets que veiem al costat de la llúdriga segurament tenen 5 o 6 mesos de vida. Per tant, no voldria solament cenyir-me a aquests banys irresponsables que va haver-hi per part d’alguna gent sinó quina és la situació del riu.
Sabeu que el consorci és un element que vam constituir tots nosaltres, el conjunt d’Ajuntaments, i que després es va afegir Generalitat, Diputació, Àrea metropolitana, etc. I que té bàsicament com a finalitat algunes coordinacions que puguem tenir a l’entorn del riu, que té com a finalitats els temes de clavegueram i que té com a finalitat bàsicament, després l’Albert ho explicarà amb més detall, tot el tema de les depuradores que tenim entorn de Besós Tordera, que a través de concessions administratives fem la gestió pròpiament des del propi consorci. A banda, tractem plans que tenen a veure amb el tema de l’aigua, amb alta i amb baixa. I tenim algunes línies d’ajut, que després explicarà també l’Albert, que van dirigides justament als ajuntaments.
Dir-vos que l’altre dia vam fer un tancament de comptes on s’han incorporat alguns romanents en alguns d’aquests àmbits de conveni dels propis ajuntaments per fer tasques directament relacionades i de contractes directament amb els ajuntaments i que tenim previst en els propers mesos incrementar i obrir noves línies d’ajut fonamentalment dirigides en temes de clavegueram per tal d’ajudar als municipis i intentarem buscar una fórmula que sigui inversament proporcional al número d’habitants, justament per intentar ajudar a aquells municipis més petits, on a vegades tenen majors dificultats.
Sabeu també que venim d’un any, menys d’un any, d’una situació molt complexa, almenys des del Consorci, perquè vam tenir, encara recordo quan vàrem comentar la possibilitat de que jo ocupés la presidència, em vaig fer algunes preguntes, de com va el Consorci, com va a nivell econòmic i professional. Totes les respostes van ser el
consorci funciona amb normalitat, tot està molt ben estructurat, econòmicament està molt bé, i al cap d’uns dies ja tenim aquest incident de Montornès, que vaig estar compartint i combinant amb l’alcalde de Montornès, un saludo, Antonio, i que això ens va fer una sacsejada molt important. Allà vam començar a tenir alguns problemes de comunicació, que no pas d’acció, perquè val a dir que la primera acció que es va portar a terme davant d’aquest incident va ser justament des del propi Consorci. I aquelles informacions derrotistes que hi havia que el riu havia tornat a la claveguera, que havíem tingut anys enrere, això sempre ha estat absolutament fals, radicalment fals.
A hores d’ara, en tot cas l’Albert també ens ho podrà acabar de confirmar amb dades més objectives, el riu l’hem tornat a posar on estava. La situació del riu és força bona i aquell incident està confinat en algun espai molt intern del propi polígon industrial a través dels propis pous. Però respecte a l’aigua del riu, hem tornat a recuperar-la tal qual estava abans del propi incident.
Quasi no ens sortim d’aquest fet i ens ve la tempesta Glòria, que va malmetre algunes infraestructures a l’entorn del propi riu. Des del Consorci hi estem actuant, tot i que en algunes d’elles no s’ha pogut actuar amb la mateixa celeritat que haguéssim volgut, fruit que les pròpies empreses també van tenir el seu propi confinament, per entendre’ns, el seu sistema d’emergència. Això ho estem recuperant i possiblement a les properes setmanes, totes les accions que teníem previstes de recuperació d’aquestes infraestructures, ja les puguem tenir o en marxa o algunes d’elles fins i tot finalitzades.
I no hem acabat del Glòria i ens posem en el Covid. I en el Covid realment hem tingut que fer un esforç molt important, perquè sabeu que el tema de depuradores ha sigut des del minut 1 un servei absolutament essencial. I les tres coses s’han pogut fer, una cosa que jo crec que compartim tots nosaltres, gràcies no només a la gran professionalitat del conjunt de professionals que tenim des del propi Consorci sinó també amb aquesta visió de futur que el propi consorci ha tingut al llarg dels últims anys, això no és meu, és fruit dels meus antecessors com a presidents, tant en Sergi com en Joan, de muntar tota una infraestructura telemàtica per tal de fer front a situacions d’aquest tipus d’emergència. Fruit d’aquells moments, que probablement alguns pensaven que s’estaven destinant recursos a aquests temes tecnològics que probablement no eren del tot necessaris, avui justament comprovem que eren absolutament imprescindibles.
I per tant, totes aquestes qüestions que ara ens estan afectant, gràcies a aquesta visió de futur que s’ha tingut en el propi consorci i en aquest cas, amb l’Albert Solà al capdavant ara hem pogut telegestionar totes aquestes situacions des d’un punt central i a més hem pogut confinar a tot el conjunt de treballadors per fer teletreball des de casa, excepte aquells que tenien que mantenir-se com a serveis essencials, que s’han mantingut en tot moment.
Dir-vos també que hem patit la situació de manca d’abastiment de material per aquests propis treballadors, que ho hem pogut suplir, en aquest cas, gràcies a la col·laboració de la Diputació de Barcelona, que sabeu vosaltres que ha fet el repartiment d’alguns materials. I en aquest cas ho hem gestionat a través de la Diputació, perquè la Diputació també forma part del propi Consorci i per tant, ens van estar subministrant durant aquestes setmanes molt complicades, el material que es va necessitar per tal de no trencar aquesta cadena de protecció dels propis treballadors.
Per tant, aquesta era la primera introducció que us volia fer. Les depuradores han funcionat amb absoluta normalitat. També estem participant en un projecte que heu vist als mitjans de comunicació, un control del Covid en les aigües més residuals, perquè consideren que a nivell estadístic pot ser un indicador de com va aquesta pandèmia, aquesta malaltia, i per tant, des d’aquesta òptica es demostra la fortalesa professional que té el propi consorci Besós Tordera i per tant, que tenim, torno a compartir amb vosaltres, perquè formem part tots plegats del consorci on el seu ADN ve del món municipal.
No m’allargaré més, si li sembla al president, passaré la paraula al nostre director, l’Albert Solà, que explicarà resumidament i amb una mica més de detall, no només les coses que estem fent sinó també aquelles línies d’ajut que puguin estar relacionades amb el món municipal i algunes altres que, quan estiguin aprovades, convenientment seran informades a tots vosaltres.
El senyor Francesc Colomé Tenas Endavant, Albert.
El senyor Albert Solà i Rovira
Bon dia a tothom. Primer, desitjar que estigueu tots bé, vosaltres, la gent de les vostres famílies i els vostres municipis. A molts de vosaltres ja us coneixo, hem tingut oportunitat de treballar a la junta general o al vostre municipi, a altres no, encantat de saludar-vos.
La presentació, com ha dit el president, serà molt breu. La primera part serà descripció de què fa el consorci i la segona part una descripció d'aquests programes de suport econòmic que el consorci té a dia d’avui obert pels Ajuntaments. Llavors, proposo que anem directament a la presentació.
No sé si es veu, he pogut compartir bé la pantalla? El consorci es va constituir l’any 1988, vam celebrar el nostre trentè aniversari ja fa uns anys. A dia d’avui ja són 64 els ajuntaments que els integren, amb la distribució que veieu aquí a la pantalla. Tots els municipis del Vallès Oriental sense excepció, alguns d’Osona, Moianès, Vallès Occidental i Barcelona. També forma part del Consorci l’Àrea metropolitana i la Diputació de Barcelona i el Consorci de gestió de residus.
Les finalitats, en el seu moment, quan es va constituir el consorci, era la coordinació dels Ajuntaments per buscar solució als problemes ambientals, sobretot del riu, optimitzar els recursos humans i establir uns mecanismes de col·laboració amb altres sentits, però sobretot generant economia d’escala, que és el que necessitava, perquè el problema, sobretot en la zona urbanitzada com és el Vallès Oriental, no és un problema d’un municipi sinó que és un problema d’aglomeracions urbanes. El sanejament és una competència municipal, una competència dels ajuntaments i calia una organització supramunicipal o que aglutinés diferents ajuntaments. Per tant, en principi, per redactar estudis, projectes, començar a establir mecanismes de control de la contaminació, executar les obres que en aquell moment s’havien d’executar, construir depuradores i fer-les funcionar.
A dia d’avui, passats aquests 30 anys, tenim diferents línies de treball. El sanejament en baixa o clavegueram, que per nosaltres forma part dels sistemes de sanejament, forma part del cicle de l’aigua i és el gran oblidat. El sanejament en alta, els col·lectors, estacions de bombament i depuradores, que això sí que ja es coneix una mica més, perquè estan per sobre del nivell del sòl i es veuen. Però també tenim línies de treball en la millora del medi fluvial, l’educació ambiental, la comunicació i promoció de tot això que fem, donar suport als ens consorciats i també ara s’ha afegit tot l’aspecte de la regeneració d’aigua.
En quant al sanejament en baixa o clavegueram, a dia d’avui estem servint a 22 municipis mitjançant conveni de gestió del clavegueram. Això són més de 1300 km de clavegueres i 300.000 habitants servits. I què fem? Els serveis de neteja i manteniment del clavegueram, les obres d’ampliació, les escomeses en alguns d’ells, i tot això ho fem amb una empresa d’economia mixta, que és Drenatges urbans del Besós, amb gestió avançada. No es neteja sobre net sinó que es fa unes inspeccions prèvies, s’analitza què és el que està brut i es fa només una gestió sobre ho brut. Això, acompanyat de plans directors de clavegueram, tant des del punt de vista hidràulic com d’estat estructural de la xarxa de clavegueram. És una feina molt tècnica però que ajuda a optimitzar els recursos municipals de cara a la despesa en clavegueram. Per delegació dels ajuntaments, portem el sanejament en alta, el control de la contaminació que arriba a les depuradores ja des del punt de vista industrial. Fem inspeccions a les empreses, donem l’autorització d’abocament, a part de l’acció de l'ajuntament a les activitats industrials de la xarxa de clavegueram que a les depuradores que gestionem. També fem la conservació i manteniment dels col·lectors en alta, que intercepten els claveguerams municipals i el porten a les 28 depuradores que gestionem avui. L'any passat eren 23, ara ja són 28. Doncs aquests 309 km de col·lectors en alta, més de 50 estacions de bombament i com deia, l’any 19 gestionàvem 23 depuradores i a principis d’any es van incorporar les de la zona de la Tordera més Sant Llorenç Savall, total 28 depuradores que gestionem ara. Més de 450.000 habitants servits en 64 municipis. Fem projectes d’obra i ampliació.
I això com ho gestionem? Aquí en el mapa teniu totes les nostres infraestructures, les infraestructures que gestionem. Les línies blaves són els col·lectors interceptors i ho gestionem amb una divisió tècnica de 7 zones. Hi ha un tècnic responsable a cada zona, que és l’interlocutor amb els ajuntaments i el que coordina tota l’execució dels serveis.
També tenim la divisió d’obres, d’enginyeria i obres. Està englobat dins del sanejament en alta. A dia d’avui tenim totes aquestes obres en execució. Les més grans són l’import econòmic més gran i les més petites són obres de menor quantitat. La gran obra que estem fent ara és l’ampliació de la depuradora de la Llagosta, amb un conveni per l’ACA. Però també estem portant molts obres de col·lectors i claveguerams municipals amb conveni amb diferents ajuntaments.
Tenim un laboratori acreditat CBT, que és la màxima acreditació que pot tenir un laboratori d’aigües, tant pel control d’aigua de medi com d’activitats industrials. És un servei molt de consum intern per les nostres depuradores i per la nostra inspecció però també fem de laboratori acreditat per aquell que ens ho demani.
Dintre del pla de millora del medi fluvial o de les actuacions que tenim del medi fluvial, fem projecte de rehabilitació del medi. És una de les línies que ha de créixer en els pròxims anys, la recuperació del medi fluvial, la infraestructura verda que s’ha d’anar generant i que hem vist que en aquesta situació encara més. Tenim projectes de recuperació del medi fluvial. Hem acabat el pla director de camins fluvials que hem treballat conjuntament amb tots els ajuntaments.
Estem constituint un servei de conservació i neteja de lleres, que us presentarem aviat, perquè els ajuntaments ens delegueu aquesta competència i puguem executar en nom dels ajuntaments les obres o el pressupost que l’ACA destini a neteja de lleres. I també
vam redactar el pla de gestió de la xarxa Natura 2000 del riu Congost. Tot això englobat dintre de la línia de medi fluvial.
No m’estendré aquí. Tenim, dintre del consorci, diferents línies de recerca, el Josep, el president, ha comentat una, que és que col·laborem amb el CESIC pel tema del Covid, però tenim altres línies de recerca. Sempre hem estat inquiets i curiosos i això ens porta a estar presents a diferents associacions i sempre amb conveni amb diferents universitats.
Una de les línies que també el Consorci ha portat des del seu inici és el programa educatiu. La Neus és la vicepresidenta encarregada del tema de l’educació ambiental. Teníem el programa educatiu Descobreix el Riu, que oferíem serveis a les escoles per activitats extraescolars o escolars curriculars, de medi, que ara s’han vist estroncades per culpa del Covid. I ho hem hagut de transformar aquelles activitats que havien de ser presencials, per unes activitats telemàtiques, un conjunt de material educatiu, que està disponible al nostre web, n’hem fet difusió, estem fent difusió a través de les escoles, perquè aquestes activitats, hi ha una sèrie de fitxes i deures i treballs que es poden dur a terme des de casa amb l’ajuda dels professors. És un programa que consta de 5 o 6 fitxes, adreçades a diferents segments d’edat i crec que poden ser d’interès. Avui es presenta a través de correu electrònic, nota de premsa i tal. A les escoles se’ls ha enviat abans. I per últim, ara entrem ja a la segona part, que és la de programa suport.
El Consorci ha dedicat sempre el seu romanent a retornar-lo als ajuntaments, les diferents activitats del consorci que puguin generar algun tipus de romanent. La manera de retornar aquest romanent als municipis és amb diferents línies de suport. Ara us explicaré breument les 5 línies que tenim obertes a dia d’avui i com deia el president, estem estudiant obrir-ne de diferents i noves.
La primera és la redacció de plans directors de clavegueram, que va destinada a conèixer com és, com està el clavegueram dels municipis. A dia d’avui la subvenció abasta el 50% del cost en el cas de municipis que tinguin conveni de gestió del clavegueram amb nosaltres i més moderada amb altres situacions de no conveni. Serveix tant per fer plans directors però també per actualització de plans directors. Hi ha municipis que tenen un pla director subvencionat per nosaltres o per la Diputació en el passat i ara es tracta d’actualitzar-lo. Doncs es pot accedir a aquesta subvenció. És compatible, les nostres subvencions, amb qualsevol altra subvenció, tot i que aquest pla es finança en una part amb la Diputació, es pot finançar una altra part amb la del consorci.
Una segona línia d'actuació, de subvenció, aquesta va destinada a la restauració de l’entorn fluvial. Tot allò que tingui a veure amb el riu: lleres, neteja de lleres, manteniment del guals, de camins, construccions de camins fluvials, recuperació per l’ús social. Els primers, aquí no es distingeix si hi ha conveni de clavegueram o no perquè no té res a veure amb el clavegueram, i per tant, tots els ajuntaments hi poden accedir amb les mateixes condicions. Els primers 50.000 € es donen amb el 50% de subvenció. El 30% pels imports entre 50.001 € i 250.000 € i així successivament. Es poden demanar per fases. Volem fer el projecte, doncs demanem, com el projecte segurament costarà menys de 50.000 €, com a mínim el 50% del projecte estarà subvencionat. I llavors, demanar una segona subvenció per l’execució si s’escau de l’actuació, la que sigui. I he dit com a mínim el 50% perquè després veurem que hi ha un graduat en funció dels habitants.
Un altre programa, que aquest també és destinat als municipis, aquest es va constituir fa uns anys quan es va detectar que hi havia moltes zones no connectades a sistemes de sanejament i es va decidir dedicar diners a primer, fer projectes de tot allò que s’havia de connectar i després, executar-ho. La primera franja de subvenció és del 75% dels primers 10.000 € tant si es té conveni de clavegueram com no, perquè fer el projecte es pugui fer sense excuses. Llavors sí que hi ha un graduat diferent segons si es té conveni de clavegueram. Va tindre bastant implementació fa uns anys, fins que es va connectar lo fàcil. Ara queden coses difícils per connectar. I els municipis que s’han incorporat del Vallès Oriental de la Tordera encara estem fent amb diferents ajuntaments, una anàlisi de coses no connectades i a veure quines es poden solucionar per aqueta via.
Com deia, les ponderacions són, com a mínim, perquè ja l’anterior junta general va aprovar aquesta ponderació en funció dels habitants. Municipis de menys de 3000 habitants tenen un increment del 50%. El 30% si està entre 3000 i 10.000 habitants. I així successivament fins a arribar als 75.000 habitants. I els de més de 75.000 habitants ja es proposa una penalització, perquè entenem que el pressupost municipal és major i pot fer front a aquest tipus d’actuacions.
Hi ha dos programes més que ja no tenen aquesta ponderació en funció dels habitants. Una és d’activitats festives, esportives, de lleure i cultural, que aquí no ho hem posat però sobretot culturals, que tinguin com a temàtica el riu o el medi natural. I aquí entraria tot. Participació, conferències, cursos, exposicions... Amb aquesta proposta de subvenció, del 50% dels primers 5000 € i la resta el 25%. Aquí la pregunta que ens fan molt és que una entitat vol organitzar una cosa o una altra. El Consorci només subvenciona ajuntaments. Per tant, és l'ajuntament el que rebrà la subvenció contra un certificat d’intervenció. No subvencionem entitats sense ànim de lucre, ni públiques ni privades, només ajuntaments integrants del consorci.
I l’últim gran programa suport, i dic gran perquè és el que més diners hem destinat els últims anys, són les obres de clavegueram. Els ajuntaments que disposin de conveni de clavegueram amb el consorci poden veure finançat fins el 50% de determinades obres. Aquí hi ha unes bases i unes condicions, que en resum bé a dir que tot l’import que quedi del conveni, multiplicant l’import pels anys que queden, el 30% d’aquest import es pot destinar a subvenció, subvencionant obres fins el 50% de l’obra. I aquí hi ha un error, és fins el 30% del conveni. Hi ha unes condicions. El Consorci ha d’executar l’obra. L’obra s’ha de fer amb el plec de condicions tècniques del Consorci, perquè aquí el que pretenem és una acció demostrativa de que no és més car fer les obres amb bons materials, que no s’ha d’estalviar amb clavegueram, perquè això té un retorn en el temps. Bàsicament aquestes són les línies de subvenció que tenim a dia d’avui, que us podem ampliar a vosaltres, als vostres tècnics, quan considereu.
El senyor Francesc Colomé Tenas
Albert, hi ha una pregunta a través del xat de l’Alcaldessa Núria Masnou, Alcaldessa de Montseny. Diu: quina previsió hi ha de la construcció d’EGAR del Montseny. Núria, si vols intervenir, tu mateixa.
La senyora Núria Masnou i Pujol
Només preguntar això, perquè sé que està avançada lo que és la licitació i tot, però ara que us tinc aquí, preguntar-vos directament si pot ser.
El senyor Albert Solà i Rovira
Ens va, com l’alcaldessa sap, nosaltres vam fer un conveni amb l’ACA per a executar aquesta obra. Vam fer el projecte, vam licitar l’obra i entremig de tot el procés de licitació, va vindre la paràlisi dels procediments administratius. Aplicant una instrucció jurídica que permet, si tots els, perquè estàvem entre l’obertura d’un sobre i el següent, doncs amb consulta prèvia a tots els licitadors, si tots els licitadors manifestaven la seva conformitat, es podia procedir a l’aixecament, la no aplicació de la paràlisi dels terminis i així s’ha fet. Tots els licitadors han acceptat continuar amb el procés i ja s’ha publicat, crec que la setmana passada, l’informe de l’últim sobre. Ja sabem qui és l’adjudicatari, ara estem en condicions de formalitzar el contracte i començar les obres quan acordem amb l’adjudicatari. Ara en aquests moments està així. Per tant, la idea és començar, si ens ho permet la situació, començar les obres abans de l’estiu. I com recordeu, sinó, ho explico ara, una de les primeres fases de l’obra és muntar una depuradora provisional mentre es fa l’obra.
El senyor Francesc Colomé Tenas
Molt bé. Albert, també el Joan Galiano, alcalde de Bigues, ens demana més informació de la proposta de manteniment de les lleres que has anomenat. Joan, si vols comentar algo?
El senyor Joan Josep Galiano i Peralta
Bon dia a tothom. Senzillament això, el que he posat al xat. Això que has comentat de l’acord entre consorci i ACA per fer el manteniment de les lleres. Com ho teniu? Pots donar una miqueta més d’informació?
El senyor Albert Solà i Rovira
Sí, és un tema que ve de lluny. En el passat ja havíem fet convenis amb l’ACA per fer neteja i manteniment de lleres. Hi va haver una aturada sobre l’any 2009 o 2010 que vam deixar de rebre diners de l’ACA per fer aquestes intervencions. Ho va assumir directament l’Agència Catalana de l’Aigua, a través de forestal catalana, tant la neteja de lleres en tram urbà com en tram no urbà. Això ha sigut un fracàs. Les actuacions del pla de neteja de lleres 2018-2019 no s’han executat encara. Es volien executar durant el 2020 i el Covid els ha impedit seguir amb la planificació que tenien. El pressupost de l’ACA del 2018 i 2019 tant d’actuacions en tram urbà com en tram no urbà, no s’ha executat materialment.
Això, des del Consorci i altres administracions, vam queixar-nos i vam demanar una reforma d’aquest model de treball. Nosaltres hem fet dues coses. Primer, com a Consorci, crear el servei de manteniment de lleres. En junta general vam aprovar un reglament, que està o hauria d’estar en exposició pública, però no sé jurídicament si el termini corre o no corre, és d’aquelles coses que hem d’acabar d’entendre. Es va fer una aprovació, es va facultar a presidència per seguir el tràmit, s’ha fet la primera publicació i no sé si això amb els serveis jurídics hem d’acabar de concretar. També el qual, tindrem constituït un servei que els ajuntaments ens hauran de delegar aquest servei, ens hauran d’encarregar la neteja de lleres.
Això per una banda. I per la banda ACA, en el consell d’administració de l’ACA últim es va aprovar el pla 2020-2021. En el pla 2020-2021 es proposa una línia de subvencions als municipis. Hi ha dues partides per les dues anualitats, en total neteja de lleres en
tram urbà i no urbà són 3.000.000 € per tota Catalunya. El qual no és molt esperançador, perquè són pocs diners. Però bé, ja és un què. Ja és important. Es va aprovar en consell d’administració de l’ACA aquest pla i l’ordre de subvencions corresponents perquè els ajuntaments demanin aquestes subvencions.
La proposta que fa el consorci és que ens feu la delegació i el Consorci demanarà la subvenció a tots els ajuntaments, perquè tècnicament també estem treballant en un pla de neteja de lleres per fer les coses ordenadament. Si l'ajuntament d’aigües amunt no ho fa bé, no té cap sentit que l'ajuntament d’aigües avall gasti diners fent la neteja. Nosaltres tècnicament ja tenim avançat el pla, el nostre pla tècnic, de neteja i manteniment de lleres. I hi ha la possibilitat aquesta que publiquin algun dia, no sé quan, la convocatòria de subvencions, que són del 100%. El que no subvencionem és l’IVA.
Aquesta és la situació o el que es preveu en la publicació d’aquesta ordre de subvencions de neteja i manteniment de lleres que, com dic, és d’1.500.000 € pels dos anys, per neteja i manteniment tram urbà i 1.500.000 € pels dos anys en tram no urbà. Amb el qual, serà una subvenció competitiva i jo crec que des del món municipal hem de demanar que s’ampliï. Però també és veritat, no s’amplia si no hi ha més demanda de subvencions. Perquè si l’ACA proposa 3.000.000 € i només té sol·licituds per 1.000.000 € no l’ampliarà. Per tant, jo crec que hem de fer una proposta d’entre tots, el Consorci empenyerà, però entre tots els municipis, oferir aquesta delegació perquè puguem demanar en nom dels ajuntaments l’execució del nostre pla de manteniment de les lleres, que ha de fer créixer aquest pressupost.
El senyor Josep Monràs Galindo
Si em permets, president, relacionat amb la pregunta del Joan, que té que veure una miqueta amb altres qüestions. Tinguem present altres qüestions, no només en aquest tema concret sinó en general. Tenim ara mateix paralitzats alguns procediments administratius. Per tant, això, la nostra voluntat d’activar-lo immediatament a lo millor no és possible per tots aquests acords que deia l’ACA. A l’ACA s’ha produït una situació, i és que no estava preparada per treballar telemàticament. No estava preparada i això ha fet endarrerir alguns d’aquests processos que poguessin estar en curs.
Per tant, agafeu amb pinces tots els processos administratius que puguin estar ara mateix sobre la taula. Alguns que depenen de nosaltres i d’altres que depenen d’altres empreses subministradores, en aquest cas de l’administració que és l’Agència Catalana de l’Aigua, que sí que tenim una coordinació, almenys fins el dia d’avui, bona amb ells.
Dos. Aquest document que us hem presentat, si el president així ho creu convenient, amb aquestes petites rectificacions que l’Albert ha detectat i demés, us el reenviaríem a través de presidència del Consell Comarcal perquè el tingueu tots present.
El senyor Francesc Colomé Tenas
Tot lo que sigui subvencions ja saps que els alcaldes i alcaldesses hi estem... El senyor Josep Monràs Galindo
Ja ho sé. En tot cas, amb això que deia l’Albert, tots aquells convenis que puguem tenir mínimament activats, BOES que estiguin activats els convenis, després ja ho gestionarem per entendre’ns, però tenir la fortalesa que el conjunt de municipis de la comarca tinguin el conveni establert majoritàriament amb el Consorci i que per tant tingueu el Consorci com a instrument vostre, per clavegueram, per neteja de lleres, etc. Jo crec que això ho heu de tenir present i en funció de la vostra pròpia dinàmica, penseu la decisió, però jo crec que això podria ser bo i necessari per a tots conjuntament.
I l’última, per si hi ha alguna pregunta més relacionada, totes les qüestions que puguin venir sobrevingudes del consell del Besós, si li sembla bé al president i a tots vosaltres, faríem una redirecció al Consell Comarcal perquè ell pugui fer la difusió si s’obren noves línies o s’incrementen les línies que avui us estem presentant, producte de les decisions del propi Consorci Besós Tordera. I així teniu aquesta informació molt més direccionada i podeu prendre vosaltres les decisions que corresponguin.
El senyor Francesc Colomé Tenas
Molt bé, alguna qüestió més? Sinó, passaríem al següent punt. El senyor Josep Monràs Galindo.
Sí, un aclariment, perquè potser algú té dubtes, perquè l’Albert plantejava municipis de més de 75.000 habitants, home, potser a la comarca no hi ha cap, però és que hi ha Barcelona i Santa Coloma, que formen part del propi consorci del Besós Tordera i per això hi ha aquest degradat. I fixeu-vos que el degradat també va en la relació que us he comentat al principi de poder afavorir els més petits respecte als més grans. Perquè els més grans tenen que pagar però els més petits tenen una major ajuda des del propi consorci. Em sembla que és un tema d’entitat, és una proposta que ve de lluny i ara la seguirem aplicant amb les noves propostes que puguem posar en marxa. El senyor Francesc Colomé Tenas
Moltes gràcies, Josep i Albert per l’explicació. Ens passeu totes aquestes línies de subvenció als Ajuntaments, perquè una subvenció sempre és benvinguda. I amb l’altre tema que has explicat del Consell Comarcal també endavant.
3. Crisi Covid 19:
- Els serveis socials durant l’estat d’alarma. El senyor Francesc Colomé Tenas
Com tots sabeu, és una crisi social i econòmica. Avui farem tres exposicions, una de serveis socials, una taula Vallès Oriental Avança i l’última que s’ha incorporat és l’estat actual del servei de transport escolar i servei de menjador escolar. Pel primer punt, els serveis socials durant l’estat d’alarma, farà una petita presentació la consellera, la Roser Colomé i no sé si després la Sílvia, la cap de l’àrea ens acabarà de rematar-ho. Endavant, Roser.
Bon dia a tots i totes. Primer de tot, afegir-me a les paraules que ha dit el president i més centrat a l’àrea de política social i igualtat, crec que hem d’agrair als professionals de serveis socials del Consell Comarcal per la tasca que han dut a terme durant aquestes setmanes, perquè del no-res han creat una estructura que ha permès no només tirar endavant sinó mantenir els serveis socials com uns serveis essencials que són i ajustant-se i readaptant-se a la difícil i nova situació que hem tingut tots i totes i fent-ho des de la més estricta professionalitat. Crec que és just dir aquí públicament que aquests professionals han demostrat el compromís de serveis amb la seva tasca i a més a més, en aquestes setmanes complicades i amb un punt caòtic que hem tingut a l’inici, amb una certa desorientació social, econòmica i sanitària, tant el Consell com la comarca del Vallès Oriental hem pogut comptar amb tots els serveis i a més a més oferir-ne fins i tot més. Per tant, també a part d’aquests agraïments, crec que és un moment que malauradament s'ha posat en evidència les febleses que tenim com a sistema especialment en els serveis socials i des d’aquí creiem que s’havia de fer aquest agraïment de forma pública, per la tasca, la dedicació i l’esforç des del primer minut. Dit això, i aquesta petita introducció, la Sílvia, com a cap de departament de polítiques socials i d’igualtat ens donarà a tots i totes les dades que hem anat recollint durant aquestes setmanes de la Covid. Dades també estadístiques de la comarca. Però abans de començar amb la presentació, crec que tenim un petit gest gràfic per fer avinent aquest agraïment.
Es reprodueix un vídeo preparat per l’Àrea de Polítiques Socials i d’Igualtat. El senyor Francesc Colomé Tenas
Sense paraules. Moltes gràcies. Sílvia, endavant. La senyora Sílvia Pérez Corts
Bon dia. No sé si ho veieu? Sí? Era una petita mostra de l’àrea de polítiques socials, però és representatiu no únicament del Consell Comarcal sinó que representa, penso jo, el sentit de les tres àrees bàsiques de serveis socials i també de tot el sistema de serveis socials.
Nosaltres us volíem presentar com una mica el que havia estat el Covid o el que està sent el Covid, però també pensant una mica en projecció de futur i en l’empremta que tot això pot generar, també. En un primer apartat, us farem una representació del que és serveis socials com a sistema i les tres àrees bàsiques. Quatre números perquè tinguem una idea del que des del 13 de març està passant. I després, una mica, que fem a partir d’ara.
Primer de tot, sabeu i tots compartim que els serveis socials des del primer moment hem estat com a servei essencial. Des del primer moment també, el neguit i el posicionament ha estat per una banda garantir l’atenció a les persones que es poden trobar en una situació de més vulnerabilitat. Però al mateix temps, també ens plantejàvem com donar continuïtat a tots els projectes que ja d’alguna manera estàvem compartint com a comarca des de les tres àrees bàsiques de serveis socials. Això ha comportat, en un primer moment, un esforç d’adaptació important, perquè els serveis socials, sobretot hi ha un tema que és la interacció entre les persones, no únicament amb les persones que atenem sinó també entre els professionals, llavors buscar noves formes de relació va ser un repte, d’un sistema, com dic, que no estava acostumat a aquests formats. I penso que s’ha fet en poc temps una adaptació molt important al que són la continuïtat de l’atenció a partir de les noves tecnologies.
Per una altra banda, com us deia, l’atenció i la prioritat en relació a l’atenció a persones amb vulnerabilitat. Inicialment, parlem de famílies i infants al seu càrrec que poden estar en una situació de risc. Persones grans en situació de dependència. I un col·lectiu important que amb la crisi de la Covid s’ha posat també de manifest, que és totes les persones sense sostre. Per una altra banda, hem hagut d’articular tot això a partir de les instruccions que hem anat rebent del departament de treball i afers socials.
A partir d’aquí, com us deia, i com a servei essencial, es va intentar prioritzar en les actuacions i intervencions les situacions de menors en risc, un bloc que té a veure amb l’alimentació bàsica, els serveis d’atenció domiciliària, les emergències socials i la continuïtat a l'atenció a la violència masclista i les situacions que poguessin anar sorgint. En tot moment, com us deia, i vinculant-ho amb el vídeo, no és una representació únicament de l’àrea de polítiques socials, o de la nostra àrea bàsica de serveis socials que representa els municipis de menys de 20.000 habitants, sinó que jo penso que des del primer moment hi ha hagut com una voluntat de treballar des de la suma dels esforços com a comarca, com àrees bàsiques i també com a municipis. Des de l’àmbit municipal i en el nostre cas, en la prestació directa que fem de serveis socials als municipis que ho prestem directament parcial o total.
Com a comarca, en els tres àmbits d’intervenció, és a dir, comarca, àrees bàsiques i municipis i prestació directa del Consell Comarcal, hi ha hagut com dos blocs importants a l’hora de desenvolupar la feina. Per una banda, el desplegament i la gestió de les mesures derivades del Covid-19. A nivell de comarca, tot el que té a veure amb les mesures d’alimentació. El desplegament de les mesures o dels equipaments per persones sense sostre. I en tot moment, com us deia, la col·laboració i la suma d’esforços entre les tres àrees bàsiques de serveis socials. Ens ha donat peu també a poder compartir opinions, reflexions i formes de fer.
Però per una altra banda, com us deia, hi havia un interès i un objectiu que era donar continuïtat als serveis compartits. Aquests són una representació dels que hem continuat tirant endavant, des dels sistemes telemàtics, però hem continuat avançant amb el desenvolupament i la implementació de les mesures en relació a la infància amb risc. El servei d’assessorament jurídic d’estrangeria, que està adreçat exclusivament als professionals, ha continuat funcionant. El servei d’interpretació lingüística. El punt de trobada i el servei d’atenció a dones víctimes de violència masclista.
Com àrea bàsica de serveis socials pròpia, hem desenvolupat també i hem treballat amb tots els municipis en relació als punts que des del departament i des de les instruccions havíem de desenvolupar. Veieu al final que hi ha l’impacte del que és el tancament de residències de gent gran. Aquí dir que, per una banda, té a veure amb, no és una competència pròpia dels serveis socials bàsics, però tenint en compte que estem desenvolupant tot el treball de dependència, a través dels gestors PIA i especialment el gestor PIA referent a residència, sí que ha fet un seguiment més directe de la situació de les residències en allà on des dels municipis ens heu dit que hi havia una dificultat concreta, ja pot ser de manca de recursos personals o de l’activació de recursos específics d’allotjament per treballadors. Però al mateix temps, també està fent un seguiment més directe amb les residències per intentar identificar necessitats i reforçar-les de cara al departament.
D’altra banda, com objectiu, hem plantejat la continuïtat dels projectes com àrea bàsica que tenen a veure amb els equips, la gestió d’ajuda a domicili, la gestió de la dependència, gent gran, la tècnica de gent gran ha continuat i continua no únicament amb les tasques relacionades amb la prevenció i abordatge de maltractament de la gent gran sinó també donant suport a les mesures específiques en relació a la gent gran derivades de les mesures Covid. Dona, infància, nova ciutadania i cohesió. Hem continuat com us dic, desenvolupant les mesures, desenvolupant els projectes, adequant-los al teletreball.
I per una altra banda, a nivell directe de la prestació que es fa des del Consell Comarcal, hem continuat amb tot el desenvolupament i suport als equips i també amb la continuïtat de la gestió i prestació del servei d’ajuda a domicili. En relació a números, us volíem dir una mica el que des del dia 13 de març fins el dia 8 de maig, en les diferents instruccions i recursos i equipaments que se'n desprenen, què és el que ha comportat a nivell de comarca o a nivell d’àrea bàsica o pròpia de la prestació directa del Consell Comarcal.
En relació a l’alimentació, en aquest moment hi ha 7580 targetes moneder que s’han distribuït entre els municipis. 7256 que corresponen a les persones beneficiàries d’ajuts a menjador. 145 a menjador obligatori i de serveis socioeducatius, 379. Aquestes dos corresponen a tota la comarca i vénen derivades del departament d’educació. Les targetes moneder derivades dels socioeducatius únicament tenen un impacte aquí reflectit en relació a les que es presten com a àrea bàsica de serveis socials. Granollers i Mollet, que són àrees bàsiques, han rebut i han gestionat directament les que provenen del Departament de treball.
En relació a les mesures adreçades a persones sense sostre, hi ha un acord a partir de l’equipament que es va implementar a Granollers, amb el suport de la Diputació, es va obrir a nivell de comarca. Aquestes dades reflecteixen el treball del Consell Comarcal, el que és àrea bàsica de serveis socials pròpia i també Mollet. No queden reflectides les de Granollers perquè el circuit és propi. En tot cas, sí que dona una mica la perspectiva d’on som a nivell d’atenció feta des del 13 de març dins ara, en l’atenció a persones sense sostre. Aquest són el número d’activacions són 21 que s’han derivat directament des dels serveis bàsics d’atenció social i 3 que han anat directament al recurs, a l’equipament. En total, d’aquestes 24 activacions, s’han fet efectius 12 ingressos a l’equipament. En relació al gènere de les persones, majoritàriament, com veieu, són homes. Després hi ha 12 persones més que finalment, encara que s’hagi activat el servei o hagin anat directament, no s’ha activat o han estat altes voluntàries. Estem parlant del 50%.
Aquesta informació es refereix únicament en relació al servei d’ajuda a domicili, l’impacte que estem tenint en relació a la gestió directa que fem des del Consell Comarcal, però pensàvem que era important també compartir-la amb vosaltres perquè segurament els que gestioneu directament o que esteu al servei d’ajuda a domicili, segurament esteu en una situació o escenari molt semblant.
A partir de la Covid-19, és cert que per diferents motius, moltes persones van renunciar temporalment al servei. En relació als 26 municipis que nosaltres prestem de forma parcial o general, ha tingut un impacte en 440 persones i reflectides en 3480 hores de prestació de menys que s’han fet. Sobre les mesures del tancament de centres de dia, una de les altres instruccions que vàrem rebre del departament és que s’havia d’identificar a les persones especialment vulnerables, per aquest tancament de centres de dia de gent gran. I a partir d’aquí s’havia d’activar el servei d‘ajuda a
domicili i els àpats a domicili, com a serveis que suplien les necessitats cobertes fins aquell moment pel centre de dia.
En relació a la nostra àrea bàsica de serveis socials, no de la prestació directa que fem sinó de tota l’àrea bàsica, és a dir, dels 37 municipis de menys de 20.000 habitants, l’impacte fins el dia 8 ha estat que de les persones ateses a centre de dia i afectades pel tancament que es troben en una situació de vulnerabilitat, s’han activat per 40 persones el servei d’atenció domiciliaria i 21 àpats a domicili. Aquests àpats a domicili estan inclosos en persones que ja estan ateses dintre de persones que ja estan a ajuda a domicili. És a dir, aquests no són sumatoris sinó que això complementa l’activació d’ajuda a domicili.
En relació a dona, com àrea bàsica de serveis socials, hi ha hagut 3 derivacions al servei d’informació i atenció especialitzada, que des de just abans de la Covid, es va posar en funcionament com a servei especialitzat a la comarca, únicament tenim les dades d’àrea bàsica i en aquest cas són 3 derivacions.
En relació a la intervenció del SIAD també com àrea bàsica, el SIAD és el servei d’informació i atenció a la dona, amb una part d’atenció psicològica i una altra part d’atenció jurídica. Hi ha una part que s’ha fet com atencions urgents però hem continuat també donat atenció a les persones d'una forma més ordinària, és a dir, amb el servei ordinari del servei.
En relació al servei comarcal d’atenció i acolliment d’urgències per dones víctimes de violència de gènere i els seus fills, des del dia 13 de març s’han hagut d’activar en 4 ocasions, per tota la comarca, però d’aquestes 4 ocasions, únicament en una s’ha fet l’ingrés efectiu. En els 3 altres casos, les dones han renunciat a l’ingrés.
En relació a nova ciutadania i immigració, el servei comarcal que és per tot el Vallès Oriental d’interpretació lingüística, ha continuïtat funcionant i està funcionant. Es va treballar amb l’empresa que porta el servei actualment i en total han estat 3 interpretacions fetes i derivades en els tres casos pel centre de desenvolupament infantil i de l’adolescència del Baix Montseny.
El servei d'assessorament jurídic en situacions d’estrangeria, que és un servei adreçat als professionals, també comarcal, s’han fet un total de 10 assessoraments però també s’han enviat als 14 professionals referents al tema d’immigració, 15 notes informatives que han anat sortint en relació a temes vinculats a estrangeria, Covid, etc. El servei de primera acollida del Consell Comarcal ha continuat també funcionant via telemàtica i dir-vos que no és tota l’àrea bàsica sinó únicament els municipis que estan adherits, que són 29.
Aquesta és una mica l’estadística d’atencions fetes fins al dia 8 de maig. En el projecte d’infància i els recursos dins d’infància, comentar-vos també que ha continuat funcionant via telemàtica. El servei d’assessorament jurídic en matèria d’infància adreçat als professionals dels serveis bàsics d’atenció social. En total s’han rebut 17 consultes que han comportat 33 espais de reunió o assessoraments.
També hem continuat fent la formació telemàtica en relació als expedients de risc. Una de les competències de l’àmbit municipal és la comunicació del risc a la direcció general d’atenció a la infància. En aquest projecte ja feia temps que estàvem treballant. Ara el comencem a materialitzar ja perquè a partir del dia 1 la idea és
començar a comunicar a la direcció general d’atenció a la infància aquests expedients. Aquest treball ha estat, com dic, conjuntament entre les tres àrees bàsiques de serveis socials, Granollers i Mollet inclosos. I dir-vos que la formació inicial d’enquadraments jurídics sobre el que comporta la comunicació del risc a la direcció general, fins al moment han participat 84 professionals, s’ha fet en 3 sessions virtuals de 2 hores durada de cada una de les sessions. La previsió és continuar fent una altra aquesta mateixa setmana ja que hi ha professionals que han manifestat que no havien pogut assistir i s’aniran fent en funció de que hi hagi més professionals. Pensem que és important que tots els professionals del servei bàsic d’atenció social puguin tenir aquesta formació bàsica.
Paral·lelament, igual que en el cas del SAGE, s’han facilitat 14 notes jurídiques en relació a temes d’infància. Aquestes notes jurídiques vénen o per decrets, decrets llei, instruccions del departament, etc., en relació a la Covid.
Per una altra banda, SEAIA està també treballant de forma normalitzada des de la part telemàtica. Aquí únicament hem reflectit les intervencions fetes des del servei en temes relacionats directament amb temes de Covid. S’han fet 6 intervencions i una retenció hospitalària. Aquest únicament és perquè tingueu una idea del que ha comportat a nivell de gestió directe del Consell Comarcal dels equips que estem coordinant des del Consell Comarcal les activacions que s’han fet. Aquestes activacions recordar que és únicament en els casos d’urgències, quan s’ha detectat una urgència i ha requerit un desplaçament al municipi. Això no obvia que, en altres casos, per projectes més grupals que afectaven a més persones, com pot ser el tema de targetes moneder o el tema d’alimentació, bàsicament, s’han fet també altres activacions dels equips de guàrdia.
Vist una mica tot això, la pregunta és on serem i on som. I com dic, no és únicament com àrea bàsica de serveis socials, penso que les reflexions serveixen com a comarca, però també com a sistema. Perquè tingueu una idea, hem extret dades a partir del programa de gestió de l’Hèstia. Aquesta sí que reflecteix l’àrea bàsica nostra, però compteu que penso que la situació que pot tenir Granollers i Mollet no crec que sigui massa diferent. Com veieu, en el mateix període, hi ha hagut un increment molt important de les actuacions fetes pels serveis socials. A nivell de percentatge, com porta un 41.33% d’increment d’actuacions dels professionals de serveis socials en relació a l’any 2019. Estem parlant quasi bé d’un 50% però vam tenir reunió la setmana passada i algun municipi comentava que aquest increment s’estava aproximant a tres vegades més, és a dir, les intervencions que s’havien hagut de fer, en relació al mateix període de l’any passat, estàvem parlant del triple.
De fet, la Covid-19 ha posat en evidència, per una banda, la capacitat dels professionals a nivell positiu d’adaptació i flexibilitat per donar resposta a un escenari i una estructura que fins ara no ens havíem trobat, i això amb molt poc marge de temps. Però com deia la Consellera, també ha posat de manifest les febleses del sistema. Llavors, o aprofitem aquestes febleses i les convertim en oportunitats per repensar una mica com haurien de ser els serveis socials i on som o sí que ens quedarem allà mateix.
I tenint en compte que la situació que ens trobem amb el tema de la desescalada no serà la mateixa que la que teníem abans de la Covid-109. De fet, les previsions és, potser ja no és previsió sinó una realitat, hi haurà una part de la ciutadania que tindrà una sèrie de necessitats que fins ara no requerien dels serveis socials o altres sistemes. Que de fet, les persones que ja estaven dintre del sistema o s’estaven
atenent, segurament les condicions socials i econòmiques empitjoraran, no seran les mateixes que fins aquell moment. Hi ha una previsió d'una afectació a nivell de relacions personals, familiars i comunitàries. El fet del tancament, confinament, ha fet que es posés de manifest dificultats en les relacions, que segurament amb el desconfinament comportaran una sèrie d’aspectes que s’hauran d’entomar, en col·lectius especialment vulnerables com pot ser la infància en risc o persones grans. I també tenir en compte que l’impacte no serà homogeni. És a dir, hi haurà col·lectius o per gènere o per edat o per lloc de residència o per lloc de procedència, que l’impacte i el risc segurament serà diferent. Si pensem en el sistema de serveis socials, potser hem de pensar que aquests els puguem pensar d’una forma més justa, més solidària i més inclusiva. Que la previsió és que els serveis bàsics d’atenció social, si les coses no canvien, doncs hagin de fer front, igual que ho fan des d’abans del Covid, però que hi haurà una part de gestió com pot ser d’ajudes a urgència social, els ajuts de menjador, els ajuts de pobresa energètica, altres ajuts que pugui treure el departament, més tot el que puguin ser prestacions municipals, que aniran en detriment del temps d’atenció de serveis socials o que poden anar en detriment del temps que els serveis socials i els professionals poden dedicar a la part més de relació i de treball amb les persones.
Els serveis socials, inicialment, i els professionals, treballen amb processos de persones i de millora i de millora de l’autonomia, la convivència i la cohesió social. Si no podem dedicar aquest temps amb aquests aspectes, respectant els processos de les persones i el temps que requereix establir relació amb la persona, plans d’intervenció, etc. Potser també estem malbaratant la capacitat que poden tenir els serveis socials i que podem enfortir com a sistema. Ja sortim d’un sistema especialment precari abans de la Covid, llavors el risc que comporta aquest increment de gestió pot ser que vagi, com dic, en detriment de que es puguin abordar situacions de risc i d’atenció a col·lectius especialment vulnerables i la resta de treball a desenvolupar.
El paper de les administracions i en aquest cas, també, dels professionals com a peça clau en el desenvolupament d’aquesta reconstrucció possible que entre tots l’haurem de pensar. I aquí, vinculat amb una part del que és el perímetre o els límits que podem tenir com a sistema de serveis socials, el que podem fer els serveis socials i la necessitat potser de reforçar i enfortir el que és la corresponsabilitat entre els diferents sistemes, educació, ocupació, habitatge, no tot es podrà entomar des de la sol·licitud del sistema de serveis socials.
I després hi ha un altre element que haurem de posar sobre la taula que és el tema de finançament i de l’impacte que les situacions, com dic, que s'han vist agreujades de les persones, com fer front a tot això. Com a resum, properament, amb la desescalada, s’haurà de pensar de nou la intervenció i com ha de ser aquesta intervenció dels serveis bàsics d’atenció social i per una altra banda, insistir en el concepte d’interacció, intervenció dels serveis socials versus la part de gestió. En aquest moment, és una dada del departament de treball i afers socials, els professionals de serveis socials dediquen el 60% del seu temps a gestió. Vull dir que si tot això, la previsió és d’incorporar noves persones, a nivell de dificultats, com atendrem amb aquest 40% el que estàvem atenent fins ara amb precarietat, però com incorporem altres persones si volem, com deia, uns serveis més justos, solidaris i inclusius. Res més, gràcies per ser-hi.
Molt bé, Sílvia. Hi ha una pregunta de la Pamela Isús, alcaldessa de Sant Pere de Vilamajor, que ens demana si hi ha un pla de desescalada, el retorn presencial dels treballadors i treballadores. Roser.
La senyora Roser Colomé Soler
Bé, un pla especial només pels serveis socials, això va lligat, Pamela i per tothom, amb que com sabeu s’està treballant amb un document de mínims, que ara per ara és purament tècnic i que està l’espera de la confirmació i l’ok del PROCICAT i de Salut, on es recullen uns requisits mínims en totes les àrees, no només en serveis socials, sinó el desconfinament en els ens locals. Aleshores, si no m’equivoco, crec que a principis de la setmana vinent el PROCICAT i Salut han de donar l’ok i a partir d’aquí tots els ens locals aniran desenvolupant a partir d’aquests mínims.
Per tant, a dia d’avui, no és que hi hagi un pla previst pels serveis socials. Sí que, evidentment, com han sigut sempre servei essencial, han continuat desenvolupant la seva tasca amb les mesures que han hagut d’aplicar, però escrit, estem a l’espera que es pugui acabar aquest pla més tècnic i que es faci arribar.
El senyor Francesc Colomé Tenas Alguna qüestió més?
La senyora Pamela Isús i Saurí Puc fer una pregunta?
El senyor Francesc Colomé Tenas. Endavant.
La senyora Pamela Isús i Saurí
Roser, però hi ha previsió de que vinguin, encara que sigui un dia a la setmana, a partir del juny, esperareu a que acabi l’estat d’alarma? Ens pots avançar algo?
La senyora Sílvia Pérez Corts
No sé si hi ha l’Oscar Frias de Persones i Valors o l’Ignasi, perquè jo penso que la Pamela va més en relació als professionals que estan contractats pel Consell Comarcal, pot ser?
La senyora Pamela Isús i Saurí
Sí, sí, els que vénen en aquest cas a Sant Pere i a tot arreu. Entenc que ho feu general per arquitectes o enginyers o tots els que siguin.
El senyor Óscar Frias Pérez
Ignasi, amb el teu permís. Bàsicament penja de dues potes el retorn. Un és l’elaboració de redactat d’un pla de desconfinament, les mesures, i després la modificació de les avaluacions de riscos per part dels serveis externs del Consell Comarcal.
Nosaltres ara com estem? Ara mateix estem avaluant la coordinació amb vosaltres. A molt tardar divendres, rebreu un EACAT per tal de que aquesta avaluació sigui calibrada amb un nou risc. El següent pas serà vostre, d’acceptar aquesta avaluació i en el moment que nosaltres fem aquesta coordinació, ja posarem a disposició els serveis de nou. Nosaltres calculem que el divendres a molt tardar rebreu un EACAT amb les instruccions de com es fa aquesta avaluació i després sereu vosaltres els que ens haureu de contestar per acceptar o no, fent les esmenes que creieu convenients en relació a la realitat que viviu en cadascun dels municipis, perquè aquí hem de recordar que cadascuna de les organitzacions té les seves característiques. Llavors, haureu de ser vosaltres mitjançant els vostres serveis interns o externs, els que tingueu contractats, de prevenció de riscos que ens acceptin la nostra proposta. Un cop aquesta coordinació es digui a terme, els treballadors podran tornar amb els mesures establertes, tant d’EPIS com pactar els dies a la setmana que hem d’anar-hi, etc. Sempre tenint en compte que vosaltres els Ajuntaments heu de tenir un pla de desconfinament. És a dir, quina ràtio de treballadors per metre quadrat us accepta la vostra empresa de prevenció de riscos laborals i que pugui quadrar amb el retorn dels nostres treballadors.
El senyor Francesc Colomé Tenas
El Francesc Bonet, alcalde de Santa Eulàlia, diu tema tramitació de beques menjador, demanem si es pot fer telemàticament i no presencialment.
La senyora Roser Colomé Soler
A veure, sinó que la Sílvia em corregeixi, però a dia d’avui no tenim noves indicacions més enllà de que el Departament ens va dir que s’hauria de fer telemàticament i que les ajudes s’havien de fer des dels municipis. Però noves indicacions, a dia d’avui, no sé, Sílvia?
La senyora Sílvia Pérez Corts
No, les sol·licituds es gestionen des de cada municipi i aquí tenim el tema que cada ajuntament pot posar els mitjans que pugui tenir. El Departament de treball i afers socials, en la gestió d’aquests 200 € que ha posat a l’abast de les persones que estan en una situació concreta, sí que ja les ha pensat a nivell telemàtic, però clar, els ajuts de menjador, el Departament d’educació primer va dir que reconeixeria per ofici les sol·licituds del curs passat, des de la setmana passada em sembla que va ser que aquesta opció quedava descartat per tema jurídic i per tant, estem en el punt que les sol·licituds s’hauran de, totes les persones hauran de presentar les sol·licituds, el que cada ajuntament, em sembla que alguns ajuntaments ja ho fèieu telemàticament però és amb els mitjans dels municipis.
El senyor Francesc Colomé Tenas Endavant Josep.
El senyor Josep Monràs Galindo
Jo crec que d’aquesta reunió, si tots els alcaldes i alcaldesses hi estan d’acord, jo crec que hauríem de fer un requeriment al Departament per dir que estem en una situació diferent a la que estàvem abans d’ahir i que s’han de buscar formules jurídiques de
