PREMSES D’OLI I DE VI ANTIGUES I MODERNES A L’ILLA DE XIPRE
En el decurs d’un viatge d’estudi a Xipre, realitzat el mes de novembre de l’any 2011, vàrem constatar una certa abundància de premses d’oli i de vi en aquesta illa, especialment de les primeres. La cronologia de les mateixes abraça un període de temps que va des de l’etapa romano-republicana a la moderna. Cal comentar que la tecnologia antiga d’aquests mecanismes ha arribat en aquesta illa, sense canvis importants, fins a la meitat del segle XX aproximadament. Aquest fet és el resultat de la importància que va tenir el conreu d’ aquestes espècies en aquesta illa del Mediterrani, circumstància que ens facilita l’estudi de les premses a l’antiguitat ja que, com hem comentat, la seva tecnologia ha perdurat gairebé fins a l’actualitat. Presentem unes instantànies fotogràfiques, una selecció d’imatges, breument comentades.
MUSEU ARQUEOLÒGIC DE LARNACA
Al pati exterior d’aquest museu es pot contemplar un trull datat al segle II aC. Es tracta d’una premsa d’oli. En primer lloc es trituraven les olives en el corró troncocònic a l’interior d’una pila de pedra. A continuació es passava la massa resultant a una premsa de biga, doble, on hi podem apreciar la disposició dels espartins i les dues piques de pedra que recollien el producte resultant de la premsada. També hi podem admirar els contrapesos de pedra perforats i la pica de pedra on girava el corró troncocònic per tal d’esclafar les olives (fig. 1 a 4).
Fig. 3 Fig. 4
MUSEU ARQUEOLÒGIC DE PAPHOS
Hi ha exposada, al pati exterior del museu, la base d’una premsa vertical d`època romana. Pertany al tipus anomenat directa o de cargol. Mostra el plat rectangular de pedra, amb els encaixos per als pilars de fusta. Les perforacions es denominen lapis pedicimus (fig. 5).
Fig. 5
PALAIPAPHOS (KOUKLIA)
En aquesta ciutat romana hi ha exposada a l’aire lliure una mola olearia, amb el corró troncocònic que girava a l’interior de la pila o pica de pedra i esclafava les olives. També es pot observar una premsa directa de cargol amb la reconstrucció dels bastiments de fusta i el seu peu o base de pedra, on encara hi podem apreciar una petita regata o ranura per on sortia l’oli (fig. 6 i 7).
Fig. 6 Fig. 7
SALAMIS
Prop d’aquesta ciutat romana hi ha una vil·la de la mateixa època. En un espai absidiat de la vil·la es pot visitar una oficina o molí d’oli. En aquest espai es conserva una mola olearia damunt d’una base circular d’obra, equipada amb el corró i la pica corresponent, tot construït en pedra. Al seu costat, hi ha un contrapès de pedra, probablement pertanyent a una premsa de biga. Com a uns tres o quatre metres de distància s’ha conservat la base de marbre d’una premsa directa o de cargol que encara mostra una pica de pedra on hi anava a parar el producte del premsat de les olives. És d’una extraordinària qualitat tècnica (fig. 8 a 11).
Fig. 10 Fig. 11
CASTELL DE LIMASSOL
En un espai enjardinat a l’exterior d’aquest castell hi ha exposat un conjunt per elaborar oli. Encara que la fotografia no és molt clara, hi podem apreciar una mola olearia amb la corresponent base circular d’obra, integrada per la pica de pedra i el corró troncocònic que girava al seu interior i esclafava les olives per mitjà de tracció animal. Encastada en un mur hi ha el prelum d’una premsa de biga amb el cargol a l’altre extrem. Es pot apreciar la biga de fusta i el cargol per accionar-la en un dels seus extrems, també la pica de pedra on es recollia el producte de la premsada, amb els corresponents espartins ( fig. 12).
Fig. 13
EMPA
En una plaça d’aquesta població hi ha exposada al públic un conjunt complet que havia servit per la elaboració de l’oli. Presenta una pica de pedra damunt d’una plataforma elevada d’obra, on girava el corró troncocònic que en donar voltes esclafava les olives gràcies a l’energia de sang. A pocs metres es pot admirar una premsa directa, vertical o de cargol on s’hi col·locaven els espartins, amb la finalitat de premsar el producte resultant de la molta precedent. Conserva la base de pedra amb el solc per on sortia l’oli, producte de la premsada( fig. 15 i 16).
LANEIA
Situades com a decoració en una plaça pública d’aquesta població, podem visitar un conjunt format per una mola olearia i dues gerres tipus dolium. Es pot apreciar el corró troncocònic a l’interior de la pica de pedra. El corró voltava gràcies a la tracció animal (fig. 14).
Fig. 14
A més a més, es poden visitar lliurament dos conjunts relativament moderns. Una premsa de raïm de l’any 1822 i in trull d’oli ja mecanitzat.
En un espai a planta baixa es pot contemplar la premsa de vi. El raïm era transportat en carros fins el lacus vinatio on era trapitjat, això en època romana. A continuació, per tal d’esprémer més ràpidament la brisa procedent del trepig passava a una premsa de biga o lliure com aquesta moderna que ha arribat fins l’actualitat. La brisa és el subproducte obtingut del trepig del raïm, integrat per la rapa, la pell, els pinyols i les restes de la polpa d’aquest. Es tracta d’una de les premses de vi denominades de biga a l’època romana. Presenta el prelum i els arbores. Hi ha dos nivells. El superior on hi havia l’ara, lloc on es premsava el raïm. El producte premsat per mitjà d’unes canalitzacions, anava a parar a l’interior d’una gerra tipus dolium. A l’altre extrem, ja a la part baixa del conjunt, es pot contemplar el cargol de fusta amb el corresponent contrapès de pedra, on hi podem observar els seus detalls de construcció, i els encaixos de fusta. És extraordinari, ja que és una viva imatge de com funcionaven aquestes premses romanes (fig. 17 a 22).
Fig. 17 Fig. 18
En un dels carrers de Laneia, en un edifici a part, hi podem visitar, per lliure, un trull d’oli ja mecanitzat. Podem apreciar-hi: el corró doble de pedra, situat a l’interior d’una gran cubella metàl·lica per tal de triturar les olives; la premsa vertical, amb els espartins; i l’aparell de filtració de l’oli. Va funcionar fins fa ben poc (fig. 23 a 25)
Fig. 23 Fig. 24
ALS MUSEUS D’ART POPULAR DE NICÒSIA I A L’ARQUEOLÒGIC DE PAPHOS
es poden admirar unes grans gerres tipus “dolium” (fig. 26 i 27).
Fig. 26 Fig. 27
Jordi Enrich, Romà Jiménez Igualada, gener de 2012
