INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP /

(1)

DENOMINACIÓ: Sínia Soler Altres denominacions: Can Dori

SITUACIÓ: C. de la Masia Cabanyes; ronda Ibèrica; torrent d'en Frederic

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Documentada el 1937

AUTORS: Desconegut

PROMOTOR: Desconegut

TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Rural / Agrícola (ARRu), Interès Paisatgístic (IP)

CONTEXT: Finca formada per un conjunt d’edificis voltats de camps i limitats per vials i el torrent d’en Frederic

RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana 2001 Classificació: Sol urbanitzable

Qualificació: clau F i Clau 14 b Protecció existent: cap

RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat: privada Condicions / servituds:

(2)

ESCRIPCIÓ: Sínia destinada al bestiar i a l’horta. Edificació encarada al sud, de

una configuració semblant a totes les sínies

ROPOSTES: BPU Nivell 2 Nivell 4

ADES HISTÒRIQUES: Horta situada a la part de llevant del carrer de la masia d'en

IBLIOGRAFIA:

àfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Escrita: rsonal.

Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor

CARBONELL I VIRELLA, Vicenç. 2010. Arxiu Pe

planta baixa i un pis amb tres eixos de finestres, portal central, coberta a dues aigües amb un lateral pla com a afegit. Edificis complementaris a la cara nord de la sínia de planta baixa amb coberta d’un sol vessant. La sínia està envoltada d’edificis més industrialitzats amb sitges pel ranxo dels animals.

Cabanyes, a ponent del torrent d'en Frederic. Al plànol de rec del pantà de Foix de 1937 hi ha inscrit Josep Soler i Ferrer (can Dori). La sínia can Dori ja figurava en el plànol del cadastre de 1914, on residia Pau Soler.

D

EVOLUCIÓ D’USOS:

l: Sínia. Origina

Actual: Sínia

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Degradat

VALORACIÓ: Conjunt d’edificis amb

actuals del terme de tipologia similar.

P

D

B

(3)

DENOMINACIÓ: Sínia Martí Altres denominacions:

SITUACIÓ: C. de la Masia Cabanyes; Torrent d'en Frederic

DATA DE CONSTRUCCIÓ: AUTORS:

PROMOTOR:

TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Rural / Agrícola (ARRu), Interès Paisatgístic (IP)

CONTEXT: Finca formada per un conjunt d’edificis voltats de camps i limitats per vials i el torrent d’en Frederic

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana 2001 Classificació: Sòl urbanitzable

Qualificació: clau F i Clau 14 b Protecció existent: cap

RÈGIM JURÍDIC: Titularitat:

Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

(4)

ESCRIPCIÓ: Sínia d’explotació ramadera i horta envoltada per un conjunt

STAT DE CONSERVACIÓ: Bo

ALORACIÓ: Conjunt d’edificis amb una configuració semblant a totes les sínies

ROPOSTES: BPU Nivell 2 Nivell 4

ADES HISTÒRIQUES: Horta situada a la part de llevant del carrer de la masia d'en

IBLIOGRAFIA:

Escrita: CARBONELL I VIRELLA, Vicenç. 2010. Arxiu Personal.

Cabanyes, damunt la sínia Soler o Can Dori. Al plànol de rec del pantà de Foix hi figura Bartolomé Martí Rovira. Segons la informació recollida per Vicenç Carbonell, aquest Martí havia estat hortolà de la sínia Sant Gervasi.

Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor

d’edificacions industrials de coberta a dues vessants de diferents materials. D EVOLUCIÓ D’USOS: l: Sínia Origina Actual: Sínia E V

actuals del terme, de tipologia similar.

P

D

B

(5)

DENOMINACIÓ: Sínia Bertran Altres denominacions: Can Baio

SITUACIÓ: Camí de la Masia Cabanyes

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Principis s. XX

PROMOTOR: Desconegut

TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Rural / Agrícola (ARRu) i Interès Paisatgístic (IP)

CONTEXT: Finca ubicada entre el carrer Camí de la Masia Cabanyes i el torrent d’en Frederic, per sobre de la sínia Soler

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana 2001 Classificació: Sòl urbanitzable Eixample Nord Qualificació: 14b

Protecció existent: cap

Titularitat: Privada Condicions / servituds:

(6)

ESCRIPCIÓ: Sínia de principis del segle XX de planta rectangular d’una sola

costat

STAT DE CONSERVACIÓ: Bo

ALORACIÓ: És una de les sínies, del Eixample Nord, de les que s’ha d’estudiar

ROPOSTES:

ADES HISTÒRIQUES: Sínia situada entre el torrent d’en Frederic i el carrer de la masia

IBLIOGRAFIA:

Escrita: rsonal.

D

planta, orientada al sud amb finestres allargades i portal, amb remat de cornisa i balustrada lineal, la coberta plana amb badalot. Acabats de façana arrebossats amb ciment i pintats de blanc. El conjunt d’edificacions de la sínia en forma de rosari, al d’un camí de terra, de coberts, casetes i petites edificacions i arbrat. EVOLUCIÓ D’USOS: l: Sínia Origina Actual: Sínia E V

el seu valor arquitectònic i de conjunt.

BPU Nivell 2 Nivell 4 Nivell 6 P

D

d’en Cabanyes, damunt de la sínia Soler. En el plànol de rec del Pantà de Foix a l'Arxiu Comarcal hi consta terres de Jaume Bertran Casañas, a ponent del torrent d'en Frederic, entre la sínia Martí i la Camps, aquesta última sínia desapareguda en instal·lar-se una factoria industrial. Segons consta a l'arxiu personal de Vicenç Carbonell, el Diari de Vilanova publicava el 30 de maig de 1922 que es posava a la venda una casa pròpia per a pagès, a la vila, amb sortida a dos carrers, raó Joan Bertran, de renom Baio, sínia Forn de Gassó, actualment cal Pebrer. Segons l'Artigas de cal Pebrer, el Baio del mercat va passar de masover de cal Pebrer a cal Capitan (torre del Garrell) que ho va comprar.

B

Gr

Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor

CARBONELL I VIRELLA, Vicenç. 2010. Arxiu Pe

(7)

NÚM. REF. PLÀNOL: 455

DENOMINACIÓ: Masia de n’Alonso

Altres denominacions: Can Gumersindo / Mas Ponis

SITUACIÓ: Camí de la masia de l’Alonso UTM: x=393336 y=4567440 DATA DE CONSTRUCCIÓ: Documentada des de 1831

AUTORS:

PROMOTOR:

TIPOLOGIA: Arquitectura residencial rural (ARRu) / Interès Paisatgístic ( IP )

CONTEXT: La masia es troba pròxima a una zona urbanitzada. Està envoltada per un bosc i camps de conreu.

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sòl no urbanitzable

Qualificació: Zona de sòl agrari de valor paisatgístic (Clau 18b) Protecció existent: RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

Fotografia aèria del Mas de l’Esquerrer de Dalt i el seu entorn. Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya

(8)

DESCRIPCIÓ: El conjunt de l'edificació consta de la masia original de planta baixa més planta pis i sotacobert, amb una coberta a dues aigües. A aquesta se li han adossat diferents volums d'igual o menor alçada, els quals fan d'habitatge o d'estables. Gairebé totes les cobertes són de teula àrab, excepte una d'un volum auxiliar que és de fibrociment. El conjunt està envoltat de camps de conreu i vinyes. EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Masia Actual: Masia

ESTAT DE CONSERVACIÓ:

VALORACIÓ: Aquesta edificació és característica del medi rural i s’aconsella la seva catalogació per raons d’equilibri territorial i visibilitat des dels recorreguts principals.

PROPOSTES: BPU Nivell 2 Nivell 4

DADES HISTÒRIQUES: Situada entre la masia Samà i el corral de Carro, en el fondo de Santa Magdalena. L’any 1831, sembla que la propietat era del mestre Gurmesindo Alonso, coneguda per can Gumersindo. A partir de 1868 la denominació és masia den Alonso, denominació que s’ha mantingut fins avui. A darreries segle XIX, Leonor Alonso va vendre la masia a Conxita Janés. Posteriorment, la masia també ha estat coneguda per mas Ponis, renom d’una família de flequers que van ser els seus propietaris uns anys. A la dècada dels 1980, la masia era propietat de la senyora Coma.

Vista de la façana des de llevant, 2009.

(9)

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor.

ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Escrita: CARBONELL I VIRELLA, Vicenç. 2001. Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Institut d’Estudis Penedesencs, p. 22

ROIG I ESTRADÉ, Pau. 2008. Masies del Garraf 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa Edicions, p. 18

Vista de la porta d’accés a la masia , 2009.

(10)

Arribant a la Masia pel camí de Mas Alonso

Una vista del fondo de Santa Magdalena DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN: La Masia està situada al costat d’un espai boscós constituït per un

hàbitat d'importància comunitària (HIC), les pinedes mediterrànies. Aquest espai constitueix un corredor que connecta la part PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) de Vilanova i la Geltrú amb l'espai agrari de la Piera i Santa Magdalena de gran importància paisatgística.

L’hàbitat natural d’interès comunitari que conté, el de pinedes mediterrànies (HIC, núm. 9540), està constituït principalment per pi blanc (Pinus halepensis), carrasca (Quercus rotundifolia), coscó (Quercus coccifera), fals aladern (Phillyrea latifolia), mata (Pistacia lentiscus) i llistó (Brachypodium retusum).

Escrita: Font: Cartografia del web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Gràfica: Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer i Josep Maria Pujol Torres.

A llevant de la Masia hi ha diversos camps de conreu situats al fondo de Santa Magdalena, de gran bellesa, a través del qual l’aigua de la pluja va a parar al torrent de la Piera.

Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DO L 206 de 22.7.1992, p. 7).

PROTECCIÓ: El Pla General d’Ordenació Urbana qualifica a la Masia Alonso i el seu entorn amb la Clau 18b de sòl agrari de valor paisatgístic.

Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals i Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). (DOGC 2448 de 5.8.1997)

El mas és envoltat per una massa boscosa de pineda mediterrània. BIBLIOGRAFIA:

(11)

DENOMINACIÓ: Mas d'en Dimas Altres denominacions: Masia d'en Dimas

SITUACIÓ: C. de la Masia d'en Dimes, s/n; Av. de Cubelles, 138-154; Av. de l'Aragai, 23-39

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Dècada de 1880; reformes 1989

AUTORS:

PROMOTOR: Dimas Ynglada i Moragas (1828-1884)

TIPOLOGIA: Arquitectura residencial rural (ARRu) / Interès Paisatgístic (IP) CONTEXT:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sòl urbanitzable

Qualificació: 14b Clau E i F

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa A-129. Declarat BCIL.

(12)

DESCRIPCIÓ: Edifici de planta en forma de creu, de planta baixa, planta pis i golfes amb coberta composta, a vuit vessants. Del cos quadrangular central sobresurt una torratxa de planta quadrada i coberta de pavelló.

Parets de càrrega de paredat comú i totxo; forjats de biga de fusta i revoltó. Les façanes es composen simètricament sobre eixos verticals; obertures allindades emmarcades amb obra. Motllura perimetral a l’alçada dels forjats. Façana principal amb pilastres amb capitell, portal d’entrada i balcó allindat.

Original: Casa rural

Actual: Casa rural

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Degradat

VALORACIÓ: Els edificis valorats en el PEC 87 ja estan protegits pel Pla General. Els edificis s’han d’estudiar, arquitectònicament, de nou, per valorar les incidències fetes durant aquests anys d’aplicació de la Llei, per incloure nous nivells de protecció o desestimar, després d’una anàlisi profunda, els elements, tipologies o morfologies noves en la revisió del nou Pla Especial i Catàleg.

PROPOSTES: BCIL Nivell 2 Nivell 4

DADES HISTÒRIQUES: La masia d'en Dimas és un casal situat a la dreta de la carretera de Cubelles, a prop de l'Aragai i de l'escola dels Franciscans. Actualment les construccions de la barriada del Molí de Vent l'envolten. Es va edificar a la dècada de 1880 com a segona residència. Malgrat la seva denominació de masia, no ha tingut dependències agrícoles. Des del 1983, les terres de la propietat són qualificades de sòl urbanitzable.

Dimas Ynglada i Moragas (1828-1884) era fill de Josep Ynglada i Marquès, qui havia edificat la seva casa familiar a Vilanova, al carrer de Sant Gervasi, l'any 1778, coneguda popularment per Can Dimas, per residir més temps el seu fill Dimas. Dimas Ynglada i Moragas va seguir la carrera militar, que va abandonar al casar-se amb Llúcia Puig i Solà, hereva de nombroses propietats. Dimas va iniciar la construcció de la masia d'en Dimas, però va morir l'any 1884, abans d'estar acabada; la seva esposa, Llúcia Puig, la va finalitzar. A l’any 1989 es va realitzar reformes dels interiors.

Vista del portal ubicat a la carretera c-246 i eix de direcció a la casa amb filera de abres

(13)

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica:

Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor.

Escrita: CARBONELL, Vicenç; CASTELLS, Alfred; SABATER, Josep M. 2002. El Molí de Vent, l’Aragai, la Collada-Sis Camins. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 6), p. 29-30

CARBONELL I VIRELLA, Vicenç. 2001. Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Institut d’Estudis Penedesencs, p. 71-72 ROIG I ESTRADÉ, Pau. 1998. Masies del Garraf 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.

PUIG I ROVIRA, Francesc Xavier. 2003. Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.

Plantes baixa i plantes pis, aixecament Josep Maria Pujol Torres arq. 1993

(14)

Vista de la façana oest

Detall de capitell interpretació coríntia Detall barana de pedra

Edifi complementari per a servei i eines

(15)

Escala d’accés principal a l’edifici fet d’obra de totxo massís

Façana principal Façana oest

Motllures de guix amb dibuixos geomètrics al menjador

(16)

Estructura de fusta de la coberta de pavelló a quatre aigües

Façana nord amb les edificacions complementàries i la principal

(17)

(18)

La Masia envoltada de pins DESCRPCIÓ DE L’ENTORN: A l’entorn de la Masia d’en Dimes hi destaca la presència un hàbitat

natural d’interès comunitari (HIC) de pinedes mediterrànies (HIC núm. 9540) una mica degradat però constituït principalment per pins blancs (Pinus halepensis), coscons (Quercus coccifera), falsos aladerns (Phillyrea latifolia), mates (Pistacia lentiscus) i llistons (Brachypodium retusum).

Escrita: Font: Cartografia del web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DO L 206 de 22.7.1992, p. 7).

És destacable també la presència de forces garrofers (Ceratonia siliqua) i d’alguns xiprers (Cupressus sempervirens).

Gràfica: Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer BIBLIOGRAFIA:

(19)

DENOMINACIÓ: Masia Nova / Mas Marroquí Altres denominacions: Masia d’en Magriñà

SITUACIÓ: C. de la Vilanoveta, 22; av. d'Eduard Toldrà, 125; Terme Municipal de Sant Pere de Ribes

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Documentada des de 1457; reformes 1820 i 1955; jaciment: 3500-2500 aC i època romana

PROMOTOR: Últim promotor Joan i Isidre Magriñà Sanromà

TIPOLOGIA: Arquitectura residencial rural (ARRu) / Arquitectura pública, semi pública. Equipaments (AP/E) / Area d'Expectativa Arqueològica (AEA) / Jaciments arqueològics (JA) / Parcs i espais públics (P) CONTEXT: Es troba a la delimitació entre el terme de Sant Pere de Ribes i

Vilanova i la Geltrú a l’avinguda d’Eduard Toldrà. RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Pla Parcial Santa Magdalena

Qualificació: Clau 15 b

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa I-38

Titularitat: Pública Condicions / servituds:

(20)

DESCRIPCIÓ: És una masia que ha sofert diferents modificacions durant la seva història, la més significativa és l’adhesió d’un porxo amb arcs de mig punt a la façana sud. L’edificació original era un element rectangular en planta amb coberta a dues aigües; cal destacar dues plantes pisos i una torratxa al cantó de ponent. En la façana nord s’adossa a l’edifici un cos en planta baixa i amb una teulada a una sola aigua, sembla que és un cos complementari d’antics magatzems per a bótes i eines de camp. En el seu interior a la planta baixa hi ha generoses voltes catalanes amb doble capa de totxo col·locat a l’espiga. Finestres a les façanes originals i de les diferents intervencions, totes elles de diferents proporcions. EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Masia

Actual: Habitatge en desús ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular

VALORACIÓ: La finca amb la masia i els camps de conreu, malgrat haver estat absorbits per la trama urbana es manté com a testimoni de l’activitat agrària i de l’arquitectura rural culta.

PROPOSTES: BPU Nivell 2 Nivell 4 Nivell 6

Rehabilitació i estudi de la masia per una nova reutilització DADES HISTÒRIQUES:

La masia Nova és situada a l’encreuament dels antics camins de Solicrup a la masia de Carro i de la Geltrú a Sitges, actualment a peu de l'avinguda d'Eduard Toldrà, per on transcorre la carretera C-31, a llindar amb el terme de Sant Pere de Ribes. Hi ha una creu de terme emplaçada dins del jardí, de realització recent, de la qual no hem trobat documentació, que indica el límit del terme. La masia té una llarga història, però no es comença a documentar amb el nom de masia Nova fins l’any 1856. A la rajola de la façana hi ha la inscripció 1820, segurament la data d'acabament d’obres de la configuració actual.

La masia es va construir sobre el mansum den Marroquí, documentat l’any 1457. En un capbreu de Sant Pere de Ribes de l’any 1588, apareix anomenada com mas Marroquí. Miquel Gassó de Vilanova posseïa tot Lo dit mas de les Cabanyes mas Marroquí que afrontava al camí que va a Carro. El capbreu de 1591 indica que el mas afrontava a llevant dividint Lo terme de Ribes de la Geltrú. L’any 1739, la casa era propietat del notari Pau Martí; probable avantpassat de qui va gravar a la llinda de la portalada del darrere de l’actual masia, aleshores entrada principal, la inscripció J.M. 1748. Aquesta portalada mira cap al nord-oest, tot just per on passava l'antic camí de la Geltrú a Sitges. L'última dada com a Lo Mas marriquí, es troba a la relació del delme del castell de la Geltrú de 1819, un any abans de l'acabament de les obres de 1820, que indica la rajola de la façana actual, que mira cap a migdia. La reedificació de la masia, durant el segle XIX, fou promoguda per Carles de Cabanyes, d’una família de Vilanoveta. A l’Amillaramiento de 1892-1893 apareixen tots dos topònims, Masia Nova i Mas Marroquí; també en un mapa numerat

(21)

principal. Una vegada desapareguts ambdós germans, la masia va passar a titularitat pública per donació de la família Magriñà, l’any 1995. Existeix un projecte municipal per encabir-hi un museu Magriñà i un equipament relacionat amb la dansa.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Arxiu plànols d’Alfredo Vives Torrens arq. Fotografies de la Fundació Gustavo Puente

Arxiu Vicens Carbonell

Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor.

Escrita: CARBONELL I VIRELLA, Vicenç; CASTELLS I URGELLÈS, Alfred; SABATER I NAVARRO, Josep M. 2002. La Piera, Solicrup, la Terrosa, la Masia Nova. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 7), p. 87

CARBONELL I VIRELLA, Vicenç. 2001. Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Institut d’Estudis Penedesencs, p. 128

ROIG I ESTRADÉ, Pau. 2008. Masies del Garraf 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa Edicions, p. 24

Oral: Fundació Gustavo Puente

Façana sud porxo

(22)

Planta baixa de l’estat actual, Alfredo Vives 2004

Planta sota coberta estat actual 2004

(23)

(24)

Escultura dedicada a Joan Magriñà, ”Arabesque”, al jardí d’estil romàntic. Escultor: Ramon Cuello Riera

Font del jardí, intervenció anys 1960

(25)

Mobiliari “llegat Magriñà” de la casa

Mobiliari “llegat Magriñà” al saló de la casa, planta baixa

Salons de la casa

(26)

Jardins de aspecte romàntic

(27)

DENOMINACIÓ: Masia Nova Altres denominacions:

SITUACIÓ: 01º 44’ 29” 41º 13’ 52”

DATA: 3500- 2500 aC i època romana. AUTORS:

PROMOTOR:

TIPOLOGIA: Necròpolis neolítica, lloc d’habitació i necròpolis d’època romana

CONTEXT: Zona urbana, molt a prop del nucli de les Roquetes, al lloc que antigament rebia el nom de Partida de les masies o dels masos o dels dos torrents. Totalment urbanitzada a excepció d’una petita franja de terreny al nord.

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú aprovat el 29 juny del 2001, publicat al 2 de agost del 2001 i correcció de dades al 16 de març del 2005, publicada el 27 de juliol del 2005.

Classificació: Qualificació:

Protecció existent: Jaciment 415 de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya

Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ

d’extracció d’argila de les bòbiles instal·lades en aquest indret, que van permetre la identificació d’una necròpolis neolítica a la qual es van descobrir un total de nou sepultures. Quatre foren localitzades en el punt quilomètric 43 de la carretera C-246 b, les altres a l’antiga bòbila Gassó.

Tipològicament corresponien a cistes i fosses amb lloses de coberta. Entre els materials, que es conserven a la Biblioteca Museu Victor Balaguer, hi destaquen la troballa de dos collarets de cal·laïta, diversos fragments de destrals de basalt, felsofir i jadeita, un percutor de quarsita, un punxó d’os i un vas de ceràmica de perfil hemisfèric.

En aquest mateix indret, l’any 1985 foren trobades dues sepultures d’inhumació amb tègules i una urna d’enterrament d’època romana. També va aparèixer un dipòsit per a líquids del mateix període.

Original: Necròpolis neolítica, romana i probable hàbitat d’època romana Actual: Residencial i industrial

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Parcialment destruït, sense estructures visibles.

VALORACIÓ:

PROPOSTES: Mantenir la protecció actual DADES HISTÒRIQUES:

BIBLIOGRAFIA: Gràfica:

Escrita:

Diario de Villanueva y Geltrú, 29 de novembre de 1865

COROLEU,J.,1882: “Antigüedades en Villanueva y Geltrú”. Boletín de la Real Academia de la Historia (Madrid), vol. 2: 218.

CREUS,T.,1882: El pasado, el presente y el probable povenir de Villanueva y Geltrú. Vilanova i la Geltrú: 2.

COROLEU, J. 1883: “Descubrimientos en Villanueva y Geltrú”. Boletín. Revista de Actualidad Histórica (Madrid), 2: 210

LLANAS,E.,1885: “La estación prehistórica de Villanueva y Geltrú”. Crónica Científica (Barcelona): 87.

ROMANÍ, A., 1917: “Catálogo de la Sección de Paleontologia Ibérica”. Biblioteca-Museo Balaguer (Vilanova i la Geltrú): 29-32. BOSCH GIMPERA,P.,1919: Prehistòria catalana. Barcelona.

(28)

BATISTA I ROCA,J.,1923: “Contribució a l’estudi antropològic dels pobles prehistòrics de Catalunya”. Butlletí de l’Associació Catalana d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria (Barcelona), I: 104-133. FERRER SOLER,A.,1943: “La necrópolis almeriense de la ‘Masia Nova’ (Villanueva y Geltrú)”. Ampurias (Barcelona), V: 287-288. ALMAGRO, M., SERRA, J. DE C., COLOMINAS, J., 1945: Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: 229.

VIRELLA, A. 1949: Vilanova i la Geltrú: imatges de la ciutat i comarca. Vilanova i la Geltrú: 166

FERRER SOLER, A.,1949: “La necrópolis prehistórica de la Masia Nova”. Pairalia (Vilanova i la Geltrú), I: 63-67.

FERRER SOLER, A., 1953: “Crónica de la sección arqueológica. Hallazgo de un silo en la masia Nova”. Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer (Vilanova i la Geltrú), vol. 1, 5ª època: 38-39. RAURET, A. M., 1963: El proceso de la primitiva población del Penedès. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona [inèdita]: 289.

RIPOLL, E., LLONGUERAS, M., 1963: “La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña”. Ampurias (Barcelona), XXV: 1-90. MUÑOZ,A.M.1965: La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa, Publicacions Eventuals de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona, 9. Barcelona: 104-119. LÓPEZ MULLOR,A.,FIERRO,J. 2000: “Darró i el poblament ibèric al Garraf” . L'hàbitat protohistòric a Catalunya, Rosselló i Llenguadoc Occidental. Actualitat de l'arqueologia de l'edat del Ferro. AFEAF'98. XXII Colloque International pour l'étude de l'âge du Fer, Girona, 21-24 de maig de 1998. Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona. Sèrie monogràfica, 19. Girona, 2000: 43-58.

(29)

xiprers (Cupressus sempervirens), 10 pitòspors (Pittosporum tobira), 15 baladres (Nerium oleander), 16 tarongers (Citrus aurantium), 3 magraners (Punica granatum), 3 oliveres (Olea europaea), 1 nesprer (Eriobotria japonica), 3 pomers (Malus domestica), 4 pereres (Pyrus communis), 2 albercoquers (Prunus armeniaca) i 1 llimoner (Citrus limon).

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer

Escrita: TEGARTALLERS ESPECIALS DEL GARRAF. Cens botànic 2009.

Els arbres fruiters

El jardí conserva un aire romàntic

(30)

(31)

DENOMINACIÓ: Torre d’en Garrell Altres denominacions: Torre d’en Granell

SITUACIÓ: Camí de la Masia Xicarró; torrent de la Pastera (Eixample Nord)

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Època contemporània. 1874. Fortificació de la Tercera Guerra Carlina

AUTORS: Manuel Salamanca, brigadier

PROMOTOR: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú TIPOLOGIA: Arquitectura Militar (AM)

CONTEXT: Antiga torre de defensa a peu d’un dels antics camins d’accés a la ciutat. A la riba del torrent de la Pastera.

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SND (Sòl urbanitzable No Delimitat)

Qualificació: 14.a.2 (Subzones de desenvolupament residencial. Intensitat 1) Protecció existent: A.M. Decret 22-4-1949 núm. 286 Pla Especial i Catàleg del

Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú, 1987. Declarat BCIN. Fitxa A-114

Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

Fotografia aèria de la Torre d’en Garrell i el seu entorn.

(32)

DESCRIPCIÓ: Tipologia

Torre de planta circular de volum lleugerament troncocònic, actualment definint un únic espai interior. Coberta plana i coberts adossats.

Sistema constructiu

Murs de càrrega de pedra que disminueixen la secció a l’augmentar l’alçada. Pilar central de totxo que suporta jàsseres de fusta amb mènsula en creu. Bigues i llates de fusta i solera de rajola.

Materials

Té una fàbrica de pedra de carreus petits i irregulars. Una filada d’espitlleres amb esplandit emmarcades amb totxo. Petit portal allindat i cornisa perimetral de coronament. Restes de gàrgoles de ceràmica.

Interiors

Als interiors hi ha murs de pedra vista amb un únic espai anteriorment dividit per un forjat, avui enderrocat.

Espai lliure

La Torre d’en Garrell està situada pràcticament en el punt de confluència del torrent de la Pastera i del torrent d’en Parellada. És una zona d’interès paisatgístic per la connectivitat biològica que els torrents confereixen al territori i pels seus usos agraris que conserva.

Original: Torre de defensa Actual: Magatzem agrícola

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ:

Els edificis valorats en el PEC 87 ja estan protegits pel Pla General. Els edificis s’han d’estudiar, arquitectònicament, de nou, per valorar les incidències fetes durant aquests anys d’aplicació de la Llei, per incloure nous nivells de protecció o desestimar, després d’una anàlisi profunda, els elements, tipologies o morfologies noves en la revisió del nou Pla Especial i Catàleg.

PROPOSTES: BCIN. Nivell de protecció 1. Rehabilitació o millora. No es permet la modificació.

DADES HISTÒRIQUES: La torre d’en Garrell, també anomenada de Granell, és una fortificació situada al costat del torrent de la Pastera i en el camí dels Esbarjos, prop de la torre de l’Hospital o de la Immortalitat. Aquesta fortificació va ser construïda durant la tercera guerra carlina (1872-1876), l’any 1874, juntament amb altres cinc, de les quals només en resten tres (aquesta, la de Ribes Roges i la de Plats i Olles). La torre va ser edificada per l’Ajuntament i projectada pel brigadier Manuel de Salamanca com a sistema defensiu exterior amb la intenció d’aturar les irrupcions dels escamots carlins, que als mesos de maig a juny de 1874 havien entrat a la vila.

Inclosa en el Decret de 22 d’abril de 1949, de protecció de castells, número 286.

(33)

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, interiorista; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor.

Escrita: COROLEU, Josep. 1979. Historia de Villanueva y Geltrú. L’Hospitalet del Llobregat: El Cep i la Nansa, Edicions i Ketres Editora.

FREIXA I OLIVAR, Josep Maria. 1959. Anales de Villanueva y Geltrú 1850-1880. Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu Víctor Balaguer. MARTÍ I MARTÍ, Casimir. 1997.Vilanova i la Geltrú 1850-1975. Volum I: expansió i crisis de la indústria i la democràcia 1850-1936. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa i Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, p. 134-136

(34)

(35)

DENOMINACIÓ: Mas Xicarró de Baix Altres denominacions: Sínia Aparici / Xalet Xicarró

SITUACIÓ: Camí de la Masia Xicarró

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Dècada de 1890. Arquitectura modernista historicista AUTORS:

PROMOTOR: Manuel Olivella Samà

TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Rural / Agrícola

CONTEXT: Plana del Xicarró - Torrent de la Pastera

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sòl urbanitzable (Eixample Nord)

Qualificació: Clau 15b

Protecció existent: PEC 87 Fitxa inventari I-43

(36)

DESCRIPCIÓ: Edifici de planta rectangular de planta baixa més dos a la part central i planta baixa més u a les dues ales laterals. La coberta és a dues aigües, amb una barbacana suportada per tornapuntes. Hi ha un ritme de finestres disposades en tres eixos verticals, amb el portal centrat. El portal principal està format per un arc de mig punt i les obertures, emmarcades per guardapols.

A la part posterior de la masia hi ha un edifici adossat de planta baixa i coberta inclinada.

Original: Casa de masovers. Actual: Habitatge familiar.

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo.

VALORACIÓ: És una casa inventariada al PEC del 87, s’ha conservat bé durant tots aquest anys i s’hauria d’incorporar al nou Catàleg.

DADES HISTÒRIQUES: La sínia Aparici, de petites dimensions, s’ubica en l’antiga partida de Soterrània. La sínia era l’antiga masoveria aixecada per Manuel Olivella i Samà, de renom Xicarró, a migdia de la masia de la Plana, mas Xicarró, que va ser construït a la darreria del segle XIX

BIBLIOGRAFIA: Gràfica:

Fons Bellmunt.

enç. 2001. Noms de lloc de Vilanova i la rcelona: Institut d’Estudis Penedesencs, p. 23 i 260 o inici del XX. Manuel Olivella era el propietari de la casa Olivella de la plaça de la Vila.

Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Òscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor.

Escrita:

CARBONELL I IRELLAV , Vic Geltrú. Ba

Reproducció antiga (Fons Bellmunt)

(37)

del davant, el paisatge està molt degradat a causa dels amuntegaments de terra i de la nau que hi ha al davant. Darrere de la casa hi ha un ampli hort ben cuidat.

Dóna una certa continuïtat a la vegetació de la sínia de Sant Josep.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer

Fotografia actual

Vista aèria de la zona.

(38)

(39)

DENOMINACIÓ: Can Xicarró / Villa Rosa Altres denominacions: Masia de Can Xicarró

SITUACIÓ: Camí de Masia Xicarró / camí dels Cirerers (Plana del Xicarró - Torrent de la Pastera)

UTM: x=392024 y=4565920

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Època contemporània. Finals s. XIX i inicis XX. Arquitectura modernista neoàrab

AUTORS:

PROMOTOR: Manuel Olivella i Samà

TIPOLOGIA: Arquitectura residencial rural (ARRu) / Interès Paisatgístic (IP)

CONTEXT: Ubicada al centre d'una urbanització a la Plana de Vilanova, a la qual dóna el nom, delimitada pel camí del mas d'en Puig i pel torrent de la Pastera

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SNU (Sòl No Urbanitzable)

Qualificació: Clau 16a. (Àrees de SNUI de consolidació tipus II)

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú,1987. Declarat BCIL. Fitxa A-128. Pla Especial i Catàleg de masies i cases rurals en SNU de Vilanova i la Geltrú. Fitxa núm. 5.

Fotografia aèria de la masia de Can Xicarró i el seu entorn.

(40)

DESCRIPCIÓ: Obra major

És un edifici de planta quadrada compost de planta baixa, una planta pis i golfa amb cos perimetral de planta baixa amb terrat superior que forma un porxo davanter. Coberta a quatre vessants de la que sobresurt la golfa central i la caixa d’escala amb coberta a dues vessants i claraboia. Tres crugies perpendiculars a façana principal amb vestíbul i escala-pati central d’accés a la planta primera i escala secundària posterior d’accés a la planta primera i a la golfa.

Sistema constructiu

Parets de paredat comú i totxo. Forjats de bigues de fusta i revoltó i de bigues i llates de fusta i rajola. Encavallades i jàsseres de fusta a la coberta.

Façanes

Façanes composades simètricament amb obertures amb arc de ferradura. Base formada per un cos de planta baixa amb porxo davanter modulat amb 3 arcs a les 3 crugies centrals i amb 1 a les 2 laterals, amb terrat perimetral superior acabat amb balustrada. Planta pis amb 3 portals d’arc de ferradura. Coronament amb galeria de finestrals, cornisa i cos central a 2 aigües amb finestra geminada del mateix arc. Bandes horitzontals simulant totxo i pilastres de totxo vist seguint la modulació de crugies.

Interiors

Planta baixa amb vestíbul central amb arcuació, arrecanda d’escala i 4 portes d’accés a la resta de dependències, entre les que destaca una antiga capella. Planta 1era organitzada al voltant del pati-escala amb passadís en U d’accés a les dependències, destacant la sala central. Gran espai central a la golfa.

Materials

Totxo vist. Pedra artificial. Mosaics hidràulics. Guixeries. Estucats. Balustres plans ceràmics. Ferro colta i forjat.

Espai lliure

La conservació de la vegetació existent, tant al jardí com en els camps de conreu adjacents, és molt important per la seva situació a prop del torrent de la Pastera. El seu manteniment i conservació poden dignificar una mica el gran valor paisatgístic de la zona abans de la seva parcel·lació.

Original: Segona residència amb celler Actual: Hotel rural i restaurant

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ:

Els edificis valorats en el PEC 87 ja estan protegits pel Pla General. Els edificis s’han d’estudiar, arquitectònicament, de nou, per valorar les incidències fetes durant aquests anys d’aplicació de la Llei, per incloure nous nivells de protecció o desestimar, després d’una anàlisi profunda, els elements, tipologies o morfologies noves en la revisió del nou Pla Especial i Catàleg.

Fotografia històrica de la Masia Xicarró. 1966. Fons documental de l’Arxiu Històric Comarcal.

(41)

DADES HISTÒRIQUES: Can Xicarró és ubicada a la Plana de Vilanova. La masia és d’estil modernista, d’inspiració àrab. A la façana porta el nom de Villa Rosa i a cadascuna de les dovelles del portal d’entrada hi ha pintada les lletres del cognom Olivella, el seu promotor.

El mas Xicarró va ser construït a la darreria del segle XIX o primeria del XX, per iniciativa de Manuel Olivella i Samà, de renom Xicarró, propietari de la casa Olivella de la plaça de la Vila. L’any 1914, es va construir el celler en la part posterior i l’any 1942 es va restaurar la coberta del celler. Els anys setanta del segle XX, la finca va ser parcel·lada. A inicis del segle XXI, la masia ha estat restaurada i acondiciada com a allotjament de luxe, pel seu propietari John Dufi.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor

Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer

ROIG ROIG I ESTRADÉ, Pau. 1998. Masies del Garraf 1. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, p. 49

Escrita: CARBONELL I VIRELLA, Vicenç. 2001. Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Institut d’Estudis Penedesencs. p. 260

(42)

Façana lateral ponent d’estil neoàrab. 2009

(43)

Vista del vestíbul. 2009

(44)

(45)

DENOMINACIÓ: Pallissa d'en Gassó

Altres denominacions: Sínia del forn del Gassó / Mas o masia Bertran / Sínia Artigas / Cal Pebrer

SITUACIÓ: Camí de la Masia Xicarró; ronda Ibèrica

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Documentada des de 1739 AUTORS:

PROMOTOR:

TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Rural / Agrícola. Interès Paisatgístic.

CONTEXT: Eixample Nord

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Zona desenvolupament industrial terciari i de serveis Qualificació: Clau C 16a

Protecció existent: Cap

(46)

DESCRIPCIÓ: És un edifici orientat al sud composat per dos volums, el primer, desplaçat sobre el segon. L’edifici principal és de planta baixa i una plantes pis, d’estructura d’embigat de fusta, cobertes de vessants a dues aigües, amb simetria d’obertures a la cara nord i sud amb tres eixos definits amb portal central. La sínia està acompanyada per un arbrat de palmeres (Phoenix canariensis),) i pins (Pinus halepensis). Hi ha indicis d’haver-hi hagut antigues hortes. També hi ha edificis industrials d’altres èpoques, com corrals, que formen part del conjunt d’edificacions.

Original: sínia Actual: sínia

ESTAT DE CONSERVACIÓ: dolent

VALORACIÓ: És una de les masies a considerar, per la seva ubicació dins del sòl urbanitzable, per tal de donar-hi un nou ús que possibilités la seva rehabilitació.

DADES HISTÒRIQUES: Situada a la partida dels Esbarjos, al costat de la ronda Ibèrica. L'antiga denominació de l'actual sínia Artigas va ser la Pallissa d'en Gassó, documentada el 1739. Posteriorment va ser coneguda per sínia del forn del Gassó per haver-hi una bòbila, documentada des del 1881 al 1888 com Horno Gassó. Els Gassó de Vilanova ja feien rajoles i teules en el segle XVI, al Camí Nou de la Geltrú, documenta en el capbreu de 1591. En el Diari de Vilanova de 30 de maig de 1922, es va posar a la venda la casa de la sínia del forn del Gassó per Joan Bertran, de renom Baio. La Sínia del també és popularment coneguda per cal Pebrer. L'any 1995 era propietat de la família Artigas Bertran, i per això la finca es coneix també com mas o masia Bertran

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor

Escrita: CARBONELL I VIRELLA, Vicenç. 2001. Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Institut d’Estudis Penedesencs, p. 26 i 100 CARBONELL I VIRELLA, Vicenç. 2010. Arxiu Personal.

(47)

Vista des de la ronda Ibèrica

(48)