FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA. Joana Palou Mir

FORMULACIÓ I NOMENCLATURA

INORGÀNICA

Nomenclatura de composició

amb utilització de prefixes

1) Utilització de prefixes

multiplicadors.

2) El prefix mono NO

resulta necessari si no

dona lloc a confusió.

3) NO es poden realitzar

CONTRACCIONS

excepte en el cas

“MONÒXID”.

Nº

SIMPLE

COMPLEXES*

1

MONO-

-

2

DI-

BIS-

3

TRI-

TRIS-

4

TETRA-

TETRAKIS-

5

PENTA-

PENTAKIS-

6

HEXA-

HEXAKIS-

7

HEPTA-

8

OCTA-

9

NONA-

10

DECA-

Nomenclatura de Composició

amb l’estat d’oxidació.

1) Nombre l’oxidació amb NOMBRES ROMANS.

2) SENSE DEIXAR ESPAI entre el nom del element i l’estat

d’oxidació.

3) Si l’element només té un estat d’oxidació aquest NO s’ha

d’indicar.

1) Nombre de càrrega amb NOMBRES ARÀBICS i el SIGNE.

2) SENSE DEIXAR ESPAI entre el nom del element i el nombre

de càrrega.

3) NOMÉS es pot utilitzar per COMPOSTS IÒNICS.

Nomenclatura de Composició

amb el nombre de càrrega.

CÀLCUL DEL ESTATS D’OXIDACIÓ

HClO

₄

H

+

Cl

?

O

2-

H

₂

SO

₃

H

+

S

?

O

2-

Fe

₂

O

₃

Fe

?

O

2-

CO

₃

2-

KAl(SO

₄

)

₂

Cr

₂

O

₇

2-

C

?

_O

2-

_K

+

_Al

3+

_S

?

_O

2-

_Cr

?

_O

2-

Nomenclatura dels elements

Normes

• S’anomenen amb el nom

del element.

• Si forma substàncies

moleculars s’han de indicar

el nombre d’àtoms amb un

prefix multiplicador.

• El prefix MONO s’utilitza

només en el cas de que

l’element no estigui en

forma atòmica en estat

natural.

Exemples

Fórmula Nom sistemàtic Nom acceptat

Ag Plata N Mononitrogen N₂ Dinitrogen O₂ Dioxigen Oxigen O Monoxigen O₃ Trioxigen Ozó P₄ Tetrafòsfor Fòsfor Blanc Cl₂ Diclor

Nomenclatura Cations

Normes

• Nom de l’element amb el

nombre de càrrega amb

NOMBRES ARÀBIC entre

parèntesi i SENSE deixar cap

espai.

• Si tenen més d’un àtom,

s’indica amb un prefix

multiplicador

Exemples

Fórmula Nom amb nombre de càrrega

Na

+

_Sodi(1+)

Co

3+

_Cobalt(3+)

H

+

_Hidrogen(1+)

Fe

2+

_Ferro(2+)

Fe

3+

_Ferro(3+)

Hg

₂2+

_{Dimercuri(2+)}

Hg

2+

_Mercuri(2+)

Fórmula Nom de substitució Nom tradicional H₃O+ _{Oxidani Oxoni} NH₄+ _{Azani Amoni}

Nomenclatura Anions

Normes

• Nom del element acabat amb

–ur (excepte l’oxigen que

s’anomena ÒXID) continuat

per el nombre de càrrega amb

NOMBRES ARÀBICS i SENSE

deixar espai.

• El nombre de càrrega es pot

suprimir si no dona lloc a

ambigüitat.

• Si estan formats per més d’un

àtom amb un prefix

multiplicador.

Exemples:

Fórmula Nom amb nombre de càrrega Nom acceptat Cl- _{Clorur(1-) o Clorur} S2- _{Sulfur(2-) o Sulfur} S₂2- _Disulfur(2-) O2- _{Òxid(2-) o Òxid} O₂2- _{Diòxid(2-) Peròxid} C₂2- _{Dicarbur(2-) Acetilur} N3- _{Nitrur(3-) o Nitrur} CN- _Cianur OH- _Hidròxid

Nomenclatura de Composts Binaris

PREFIXOS MULTIPLICADORS

Prefix-electronegatiu-UR de prefix-electropositiu

NOMBRES D’OXIDACIÓ

Electronegatiu-UR de Electropositiu(estat d’oxidació en

nombres romans)

NOMBRE DE CÀRREGA

*si el compost és iònic: metall - no metall

Electronegatiu-UR de Electropositiu(nombre de càrrega

en nombres aràbics)

*Si l’element més electronegatiu és l’oxigen s’anomena

ÒXID.

Ordre d’electronegativitat

En una fórmula química ben escrita l’element electronegatiu sol

coincidir amb l’element que està escrit a la dreta i el més

Nomenclatura de Composts Binaris

Fórmula Nomenclatura de composició. Amb prefixos

multiplicadors

Amb estat d’oxidació. Amb nombre de càrrega

FeH₂ Dihidrur de ferro Hidrur de ferro(II) Hidrur de ferro(2+) PS₃ Trisulfur de fòsfor Sulfur de fòsfor(III) Sulfur de fòsfor(3+) HCl Clorur de hidrogen Clorur de hidrogen No té caràcter iònic. Fe₂O₃ Triòxid de diferro Òxid de ferro(III) Òxid de ferro(+3)

O₅Cl₂ Diclorur de pentaoxigen

- No té caràcter iònic

K₂O Òxid de dipotassi Òxid de potassi Òxid de potassi Au₃N Nitrur de trior Nitrur d’or(I) Nitrur d’or(1+)

Na₂S Sulfur de disodi Sulfur de sodi Sulfur de sodi SF₆ Hexafluorur de sofre Fluorur de sofre(VI) No té caràcter iònic CBr₄ Tetrabromur de

Carboni

Hidrurs dels grups 16 i 17

• Aquests hidrurs quan estan es dissolució aquosa es poden

anomenar com a àcids:

Àcid (nom del element)-hídric

Fórmula

Nom acceptat

Fórmula

Nom acceptat

HF (aq)

Àcid Fluorhídirc

H

₂

S (aq)

Àcid Sulfhídiric

HCl (aq)

Àcid Clorhídric

H

₂

Se (aq)

Àcid Selenhídric

HBr (aq)

Àcid Bromhídric

Hidrurs del grups 13 al 17

• S’utilitza la nomenclatura de substitució.

• Al nom acabat amb el sufix –à.

Nom Nom Nom Nom Nom

BH₃ Borà CH₄ Metà NH₃ Azà o amoníac

H₂O Oxidà o aigua

HF Fluorà

AlH₃ Alumà SiH₄ Silà PH₃ Fosfà H₂S Sulfà HCl Clorà

GaH₃ Gal·là GeH₄ Germà AsH₃ Arsà H₂Se Selà HBr Bromà

Peròxids

• Composts formats per la combinació d’un element amb O

₂2-

• Per prefixes multiplicadors s’anomenen com els òxids.

• Per estat d’oxidació s’anomenen com a peròxids

• Per el nombre de càrrega com a diòxid(2-)

Fòrmula Prefixes Multiplicadors Nombre d’oxidació Nombre de càrrega H₂O₂ Diòxid de dihigrogen Peròxid d’hidrogen No té caràcter iònic CuO₂ Diòxid de coure Peròxid de coure(II) Diòxid(2-) de

coure(2+) Na₂O₂ Diòxid de disodi Peròxid de sodi Diòxid(2-) de sodi

Hidròxids

• Composts formats per combinació de un metall amb ions

OH

-

• S’anomenen com els composts binaris amb l’ús de la

paraula HIDRÒXID

Fòrmula Prefixes multiplicadors Nombre d’oxidació Nombre de càrrega NaOH Hidròxid de Sodi Hidròxid de Sodi Hidròxid de Sodi Cu(OH)₂ Dihidròxid de coure Hidròxid de coure(II) Hidròxid de coure(2+) Ca(OH)₂ Dihidròxid de calci Hidròxid de calci Hidròxid de calci

KOH Hidròxid de potassi Hidròxid de potassi Hidròxid de potassi Pb(OH)₄ Tetrahidròxid de plom Hidròxid de plom(IV) Hidròxid de plom(4+)

Oxoàcids. Nomenclatura tradicional

Nombre d’oxidació Prefixes i sufixes Grup 17

El més petit àcid hipo- element-ós HClO Àcid hipoclorós àcid element -ós HClO₂ Àcid clorós àcid element-ic HClO₃ Àcid clòric El més gran àcid per- element-ic HClO₄ Àcid perclòric

* Igual per la resta d’halògens: Br i I.

Grup 16

H₂SO₃ Àcid sulfurós H₂SO₄ Àcid sulfúric

* Igual per Se i Te.

Dobles

H₂S₂O₇ Àcid disulfúric H₂Cr₂O₇ Àcid dicròmic H₄P₂O₇ Àcid difosfòric

Altres

HNO₂ Àcid nitrós H₄SiO₄ Àcid silícic HNO₃ Àcid nítric H₃PO₃ Àcid fosforós H₃BO₃ Àcid bòric H₃PO₄ Àcid fosfòric H₂CO₃ Àcid carbònic H₂CrO₄ Àcid cròmic

Oxoàcids: Nomenclatura d’hidrogen

• Utilitza prefixes multiplicadors per indicar la composició

del àcid.

Prefix-hidrogen(prefix-òxid-element-at)

Fórmula Nomenclatura tradicional Nomenclatura d’hidrogen HClO Àcid hipoclorós Hidrogen(òxidclorat) HClO₂ Àcid clorós Hidrogen(diòxidclorat) HClO₃ Àcid clòric Hidrogen(triòxidclorat) HClO₄ Àcid perclòric Hidrogen(tetraòxidclorat) H₄SiO₄ Àcid silícic Tetrahidrogen(tetrasilicat) H₂Cr₂O₇ Àcid dicròmic Dihidrogen(heptaòxiddicromat)

Oxosals: Nomenclatura tradicional

Nombre d’oxidació Prefixes i sufixes Exemple Prefixes i sufixes Exemple El més petit Àcid hipo- -ós HClO Àcid hipoclorós

Hipo- -it ClO- _Hipoclorit

àcid -ós HClO₂ Àcid clorós -it ClO₂- _Clorit àcid -ic HClO₃ Àcid clòric -at ClO₃- _Clorat El més

gran

àcid per- -ic HClO₄ Àcid perclòric Per- -at ClO₄- _Perclorat

Grup 16

H₂SO₃ Àcid sulfurós SO₃2- _Sulfit H₂SO₄ Àcid sulfúric SO₄2- _Sulfat

Dobles H₂S₂O₇ Àcid disulfúric S₂O₇2- _Disulfat H₂Cr₂O₇ Àcid dicròmic Cr₂O₇2- _Dicromat H₄P₂O₇ Àcid difosfòric P₂O₇4- _Difosfat

* Igual per la resta d’halògens: Br i I.

Oxosals: Nomenclatura tradicional

• Es substitueix el prefix –ic per –at i el –ós per –it.

• S’indica la càrrega o l’estat d’oxidació del catió.

Nom de anió de element(estat d’oxidació o càrrega)

Altres

HNO₂ Àcid nitrós NO₂- _Nitrit HNO₃ Àcid nítric NO3- _Nitrat H₃BO₃ Àcid bòric BO₃3- _Borat H₂CO₃ Àcid carbònic CO₃2- _Carbonat H₄SiO₄ Àcid silícic SIO₄4- _Silicat

H₃PO₃ Àcid fosforós PO₃3- _Fosfit H₃PO₄ Àcid fosfòric PO₄3- _Fosfat H₂CrO₄ Àcid cròmic CrO₄2- _Cromat HMnO₄ Àcid permangànic MnO₄- _Permanganat

Oxosals: Nomenclatura de composició

• S’utilitzen els prefixes multiplicadors.

• Primer es descriu l’anió i després el catió.

prefix*-(prefix-òxid-element-at) de prefix-element

Fórmula Nom tradicional Nomenclatura de composició Fe(ClO₃)₂ Clorat de ferro(II)

Clorat de ferro(2+)

Bis(triòxidclorat) de ferro

Au₂(SO₄)₃ Sulfat d’or(III) Sulfat d’or(3+)

Tris(tetraòxidsulfat) de dior

CaCO₃ Carbonat de Calci Triòxidcarbonat de calci K₂Cr₂O₇ Dicromat de potassi Heptaòxiddicromat de dipotassi

NaClO Hipoclorit de sodi Òxidclorat de sodi Pb(NO₃)₄ Nitrat de plom(IV)

Nitrat de plom(4+)

Tetrakis(triòxidnitrat) de plom

Sals Àcides derivades de Oxoàcids

• Nomenclatura tradicional: afegir en nombre de hidrògens abans

del nom del anió.

• Nomenclatura de composició:

Prefix*[prefix-hidrogen(perfix-òxid-element-at)] de prefix-element

Fórmula Nom tradicional Nom de composició

NaHCO₃ Hidrogencarbonat de sodi Hidrogen(troòxidcarbonat) de sodi

Fe(HCO₃)₂ Hidrogencarbonat de ferro(II) Bis[hidrogen(triòxidcarbonat)] de ferro

NH₄H₂PO₄ Dihigrogenfosfat d’amoni Dihidrogen(tetraòxidfosfat) d’amoni

Sals Àcides derivades de Hidràcids

• Nomenclatura tradicional:

hidrogen-element-ur de element(estat d’oxidació)

• Nomenclatura de composició:

prefix-[hidrogen(element-ur)] de prefix-element

Fórmules Nomenclatura tradicional Nomenclatura de composició

NaHS Hidrogensulfur de sodi Hidrogen(sulfur) de sodi

Ca(HSe)2 Hidrogenselenur de calci Bis[hidrogen(selenur)] de calci Ni(HTe)3 Hidrogentel·lurur de Níquel(III) Tris[hidrogen(tel·lurur)] de Níquel

Ions Heteropoliatòmics

• Nomenclatura tradicional: s’anomenen com a les sals

indicant la paraula ió al davant.

• Nomenclatura de composició: s’anomenen com a les

sals indicant la càrrega entre parèntesi.

Fórmula Nom tradicional Nomenclatura de composició

PO₄3- _{Ió fosfat Tetraòxidfosfat(3-)}

H₂PO₄- _{Ió dihidrogenfosfat Dihidrogen(tetraòxidfosfat)(1-)}

Sals Hidratades

nom de la sal prefix-hidrat

Fórmula Nom

CuSO₄ · 5 H₂O Sulfat de Coure(II) pentahidrat o Tetraòxidsulfat de coure pentahidrat CaHPO₄ · 3 H₂O Hidrogenfosfat de calci trihidrat o

Hidrogen(tetraòxidfosfat) de calci trihidrat FeCl₃ · 6 H₂O Clorur de ferro(III) hexahidrat o

Triclorur de ferro trihidrat Cu₃(PO₄)₂ · 2H₂O Fosfat de coure(II) dihidrat o