La prevenció de riscos
laborals
Miren Itziar López Lorenzo
Índex
Introducció ... 5
Resultats de l’aprenentage ... 7
1. La prevenció de riscos laborals a l’empresa. El marc normatiu ... 9
1.1. El treball i la salut. La cultura preventiva ... 9
1.1.1. Condicions de treball ... 11
1.1.2. La cultura preventiva ... 12
1.2. Els danys a la salut ... 13
1.2.1. L’accident de treball i la malaltia professional ... 14
1.2.2. Patologies inespecífiques ... 16
1.3. El marc normatiu bàsic de la prevenció ... 18
1.4. Els drets i deures en matèria preventiva. Les responsabilitats i les sancions ... 20
1.4.1. Els drets i deures en matèria preventiva ... 20
1.4.2. Les responsabilitats i sancions ... 22
1.5. Els organismes públics de la prevenció ... 25
2. Els riscos laborals. La prevenció i protecció ... 27
2.1. Els riscos laborals i els factors de risc professional ... 27
2.1.1. Els factors de risc derivats de les condicions de seguretat: agents materials ... 28
2.1.2. Els factors de risc derivats de l’entorn ambiental ... 36
2.1.3. Els factors de risc derivats de la càrrega de treball ... 44
2.1.4. L’organització del treball ... 45
2.1.5. Les característiques personals ... 46
2.2. Les tècniques de prevenció i les tècniques de protecció ... 46
2.2.1. Les tècniques de prevenció ... 46
2.2.2. Les tècniques de protecció ... 51
3. La planificació i gestió de la prevenció a l’empresa. Els plans d’emergència i d’evacuació en entorns de treball ... 54
3.1. El pla de prevenció ... 55
3.1.1. L’avaluació de riscos ... 56
3.2. L’organització de la prevenció ... 58
3.2.1. La participació dels treballadors ... 60
3.2.2. La investigació d’accidents ... 61
3.3. Els plans d’emergència i d’evacuació en entorns de treball ... 65
3.5. Primers auxilis ... 69
3.5.1. Principis d’actuació ... 70
3.5.2. Tècniques de primers auxilis ... 71
Introducció
Al llarg d’aquesta unitat es fa una exposició dels diferents conceptes en matèria de riscos laborals. S’han de tenir clares les nocions bàsiques per poder parlar dels riscos laborals: el concepte de salut, de treball, el perill, el risc, els factors de risc, etc.
En l’apartat “La prevenció de riscos laborals a l’empresa. El marc norma-tiu” s’estudien els efectes per a la salut dels treballadors a causa dels ris-cos que hi ha a la feina i es distingeix entre accident laboral i malaltia professional, que són les patologies específiques, però també s’analitzen les patologies inespecífiques, com la fatiga o l’estrès, que són influencia-des per altres factors no relacionats directament amb el treball.
També es presenta la normativa bàsica en prevenció de riscos, i se centra específicament en l’estudi de la Llei de prevenció de riscos laborals. Dins d’aquesta normativa es copsen els drets i les obligacions que se’n deriven tant per als empresaris com per als treballadors i també les responsabili-tats i sancions. A més, es miren quins són els organismes que vetllen per-què es compleixin i quines característiques i funcions tenen.
En l’apartat “Els riscos laborals. La prevenció i protecció” s’analitzen els factors de risc que hi ha en l’entorn de treball classificats segons l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball en cinc grups: agents mate-rials, entorn ambiental, càrrega de treball, organització del treball i carac-terístiques personals del treballador. A més, s’especifiquen els que són més habituals en la vostra professió. S’indica què diu la normativa en cada cas de tots aquests factors de risc, quins efectes tenen per a la seguretat i salut dels treballadors i quines mesures preventives es poden adoptar. Es concreten les tècniques de prevenció i les tècniques de protecció que te-nim a disposició nostra i què hem d’utilitzar per evitar o mite-nimitzar els riscos que hi ha en l’entorn de treball.
També s’estudien diferents sistemes de gestió de la prevenció i com cal planificar i dur a terme l’acció preventiva en el marc d’una empresa: ava-luació de riscos, modalitats organitzatives, participació dels treballadors, investigació d’accidents.
En l’apartat “La planificació i gestió de la prevenció a l’empresa. Els plans d’emergència i d’evacuació en entorns de treball” es donen totes les eines necessàries per poder elaborar un pla d’emergència i evacuació en un cen-tre de cen-treball, dins del pla d’autoprotecció que determina la normativa, i quins criteris s’han de seguir per elaborar-lo. També s’estudia la senyalit-zació de seguretat i s’indica quin tipus de senyals hi ha, com han de ser i
per a què serveixen. En la darrera part també hi ha les actuacions que cal dur a terme per poder fer els primers auxilis.
Per treballar els continguts d’aquesta unitat formativa, és convenient anar fent les activitats i els exercicis d’autoavaluació, i llegir els annexos.
Resultats de l’aprenentage
En acabar la unitat heu de ser capaços del següent:
1. Reconeix els elements de la prevenció de riscos a l’empresa
analit-zant els factors de risc i els danys professionals.
2. Aplica el marc normatiu en prevenció de riscos identificant els
orga-nismes públics, els drets, els deures i les responsabilitats en relació amb la prevenció de riscos.
3. Avalua els riscos derivats de l’activitat professional, analitzant les
con-dicions de treball i els factors de risc presents en l’entorn laboral.
4. Participa en la planificació i la gestió de la prevenció, identificant
els diferents sistemes de gestió.
5. Aplica mesures de prevenció i protecció individual i col·lectiva,
de-terminant les més adequades a l’activitat del sector.
6. Participa en l’elaboració dels plans d’emergència i evacuació,
1. La prevenció de riscos laborals a l’empresa.
El marc normatiu
La Llei 31/1995, de prevencions de riscos laborals (LPRL), explicita en el preàmbul que l’objecte que té és determinar un cos bàsic de garanties i responsabilitats per tal d’establir un nivell adequat de protecció de la salut dels treballadors enfront dels riscos derivats de les condicions de treball. Des que es va promulgar aquesta llei s’ha dictat molta normativa en aquest àmbit; tot i això, a hores d’ara encara hi ha molts treballadors que tenen accidents i malalties i, per tant, hem de deduir que cal alguna cosa més que les normatives per aconseguir la conservació del benestar físic, social i mental dels treballadors en relació amb les condicions de treball i el control d’aquestes condicions per garantir la seguretat total en el treball i compatibilitzar l’ambient laboral amb les capacitats de cada treballador. Una de les maneres que tenim d’aconseguir tots aquests objectius és tenir una bona formació en prevenció de riscos, i aquest és l’objectiu principal d’aquests materials.
1.1. El treball i la salut. La cultura preventiva
La transformació dels béns que hi ha a la naturalesa per obtenir un rendi-ment més bo d’aquests béns es coneix com a treball. Aquest procés de transformació dels elements de la naturalesa requereix una activitat que unifiqui esforços, de manera que dóna lloc a la tecnificació, l’especialitza-ció i l’organitzal’especialitza-ció.
Aquests factors nous poden exigir capacitats noves de l’individu i es poden produir circumstàncies en què el descontrol amenaci la seva salut. Aques-ta possibiliAques-tat de dany per a la salut rep el nom de perill.
En primer lloc, hem de conceptuar la paraula treball i la paraula salut. Són dues paraules bàsiques en matèria de prevenció de riscos, estan molt lligades l’una amb l’altra i han evolucionat al llarg del temps.
El concepte treball ha evolucionat des de la idea de Plató o de l’edat antiga –els qui desenvolupaven els treballs manuals eren els esclaus– fins a arri-bar a la concepció, d’arrels cristianes, del treball com a redempció del pe-cat original, passant per les concepcions de l’edat mitjana –els qui feien els treballs a la terra eren els serfs.
Per tant, la primera dificultat la trobem en les diferències en la concep-tualització del treball. Per entendre això, ens pot ajudar tenir en compte
tres punts de vista que utilitzen experts del món del treball.
!
L’entorn sempre influencia el subjecte d’alguna manera. En el cas que l’entorn no fos estimulatiu, també condicionaria el subjecte.
• El treball com a càstig: aquesta idea és present en el nostre substrat cultural cristià i és una concepció negativa en el sentit que fa que les persones assumeixin o justifiquin que el treball afecta la salut.
• El treball com una necessitat: cal treballar per tal de poder assumir una sèrie de despeses com el menjar, l’habitatge, l’oci o la roba. Tot i ser una visió més optimista encara té connotacions negatives perquè es pot pensar que, com que és necessari treballar, hem de córrer el risc de perdre la salut.
• El treball com a manera de desenvolupament de la persona: aquesta concepció molt més positiva ja que considera que per mitjà del treball una persona pot desenvolupar les habilitats dins d’un marc organitza-tiu, durant un temps i en unes condicions determinades, tant de pro-ducció com de prevenció.
El concepte de salut també es pot abordar des de molts punts de vista: el psí-quic, el somàtic, el fisiològic, el polític, el legal, el social, etc. Aquest concepte també ha evolucionat, i ha passat d’una idea més tradicional que definia la salut com “l’absència de malaltia” a la definició actual de l’Organització Mundial de la Salut (OMS, 1946, figura 1): “Estat de benestar físic, mental i
social complet i no merament l’absència de malalties o afeccions”.
!
Figura 1. El concepte de salutD’aquesta descripció cal destacar el fet que té en compte els aspectes físic, mental i social, que estan molt interrelacionats. Per tant, quan parlem de
salut hem de tenir en compte la integritat corporal d’una persona,
l’equi-libri emocional i les relacions amb la resta de persones. En cas que parlem de salut laboral dins de la salut global d’una persona hem de tenir en compte el fet que les condicions laborals no siguin generadores de dany per al treballador.
En definitiva, podem afirmar que el treball té influència sobre la salut. La salut és necessària per treballar i el treball té efectes sobre la salut.
Aques-Hauríem de fugir de la concepció del càstig, potenciar el treball com a realització de la persona, i aprofitar així els aspectes positius d’aquest treball i rebutjar-ne els negatius.
OMS: Organització Mundial de la Salut
És l’organisme de l’Organització de les Nacions Unides
especialitzat a gestionar polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salut arreu del món.
Les condicions laborals poden perjudicar la salut i el benestar físic, psíquic i social dels treballadors.
ta influència pot ser positiva quan el treball és una forma de realització personal i una manera de cobrir les nostres necessitats, però també pot ser negativa, quan les circumstàncies especials del treball provoquen la pèrdua de la salut als treballadors, com confirmen les dades estadístiques de sinistralitat en el nostre país.
1.1.1. Condicions de treball
El treball es desenvolupa en un ambient i en unes condicions diferents d’on es fan les activitats de la nostra vida (oci, descans, etc.). S’entén per
condició de treball qualsevol característica de l’activitat desenvolupada
que tingui alguna influència sobre la salut de qui la fa. L’article 4 de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, ho defineix així:
Condició de treball segons l’LPRL
“Qualsevol característica d’aquest [treball] que pugui tenir una influència significativa en la genera-ció de riscos per a la seguretat i la salut del treballador.”
En aquesta definició hi queden incloses específicament les característi-ques següents:
• Les característiques generals de locals, instal·lacions, equips, produc-tes i les altres eines que hi hagi al centre de treball.
• La naturalesa dels agents físics, químics i biològics en l’ambient de tre-ball i les intensitats, les concentracions o els nivells de presència cor-responents.
• Els procediments per utilitzar tots aquests agents esmentats que influei-xen en la generació de riscos.
• L’organització i ordenació d’aquests agents que influeixen en la magni-tud dels riscos a què està exposat el treballador.
• Qualsevol altra característica del treball que generi riscos. Figura 2. Les condicions de treball
Riscos laborals
Els espais desordenats, les màquines mal protegides o les eines defectuoses poden produir caigudes, atrapaments, ferides o talls.
Un cop definides les condicions de treball hem de clarificar tres conceptes que ben sovint s’utilitzen de manera indistinta per descriure una situació com si fossin sinònims, i de fet no ho són. Aquests conceptes són perill,
risc i factor de risc.
El perill és inherent a les coses, és una font de possible dany o lesió per a la salut.
En la taula 1 hi ha un exemple d’aquests conceptes: Taula 1. Els conceptes de perill, risc, factor de risc i dany
1.1.2. La cultura preventiva
Un efecte induït i desitjable de la prevenció de riscos laborals és la mi-llora de les condicions de treball. També és el mitjà per aconseguir els objectius de l’acció preventiva i així es reconeix en l’article 5 de la Llei 31/1995.
Article 5 de l’LPRL
“La política en matèria de prevenció té l’objectiu de promoure la millora de les condicions de treball a fi d’elevar el nivell de protecció de la seguretat i la salut dels treballadors a la feina.”
La millora de les condicions de treball és un dels objectius de la mateixa llei, que s’alinea amb els objectius de la política social europea, que es pro-posen millorar les condicions de treball a fi de no solament evitar els danys sinó de procurar el benestar dels treballadors.
El risc és la probabilitat que es produeixi un dany i el risc laboral és la probabilitat que el treballador tingui un dany derivat del treball. El factor de risc és una situació potencial que pot causar danys per a la seguretat i salut dels treballadors.
Perill Risc Factor de risc Dany
Fer foc al bosc Probabilitat que es produeixi un incendi Vent Sequera Brutícia Actuació de les persones Incendi
Fer escalada Probabilitat de caure Estat de la muntanya Preparació de les persones Actuació de les persones Temps Caiguda
El risc de caure en una escalada depèn de diversos factors.
Podem dir que quan ens referim a cultura preventiva parlem del fet que la prevenció formi part de la nostra manera de ser. Alejandro Mendoza-Plaza afirma que cultura preventiva vol dir “treballar pel següent”, és a dir, treballar com si el procés en curs pogués causar un accident (també als altres). Això es basa en la constatació que tots els processos empresa-rials van en cadena i la seguretat requereix que siguin duts a terme pre-ventivament.
La cultura preventiva és un concepte que s’utilitza cada cop més per posar de manifest que la seva carència és la causa dels accidents laborals i posa de manifest que malgrat els anys de vigència de la llei i les importants que s’hi han fet encara no està implantada en les nostres empreses al nivell que es requereix.
Treballar pel següent demana un canvi cultural i aquest canvi interessa a tots els actors que intervenen en el món laboral, és a dir, empresaris, tre-balladors, sindicats, associacions empresarials, Administració i qualsevol tipus d’empresa.
1.2. Els danys a la salut
És clara la influència del treball sobre la salut; per tant, hem de veure quin tipus de patologia pot produir o afavorir. D’entrada, hem de dir que l’efec-te del treball sobre la salut va molt més enllà de la causalitat de malalties professionals o accidents laborals.
És evident que el treball pot contribuir de manera significativa a proble-mes de salut freqüents entre la població en general i que la majoria de trastorns que tenen els treballadors no són considerats legalment profes-sionals, malgrat que la relació que tinguin amb les condicions de treball si-gui clara.
Podem dividir la patologia laboral en dos grans grups:
1) Les patologies específiques: en aquest grup el treball és la causa
fona-mental i necessària de la pèrdua de salut. Aquesta patologia difícilment la trobarem fora de l’ambient laboral o, en tot cas, no tant sovint. Dins d’aquest grup hi ha les malalties professionals i els accidents de treball.
El concepte de cultura preventiva s’utilitza en el context de la segu-retat i salut en el treball (SST) i es refereix a un conjunt d’usos,
cos-tums i coneixements destinats a prevenir els accidents laborals i les
malalties professionals.
Danys a la salut
Aquests dos conceptes són jurídics, no pas científics, basats en consideracions legals i amb una sèrie de restriccions importants.
2) Les patologies inespecífiques: en aquest cas el treball és un factor més
de molts d’altres i és un factor que contribueix però que no precisament el fonamental. Dins d’aquest grup hi ha la fatiga, la insatisfacció, la de-pressió, l’estrès, l’envelliment prematur, la síndrome d’esgotament pro-fessional, etc.
Aquestes patologies plantegen de manera molt clara la complexitat de les in-teraccions entre factors individuals, culturals i de medi de vida i de treball. Figura 3. Les patologies laborals
1.2.1. L’accident de treball i la malaltia professional
La primera distinció important que hem de fer és la diferència entre acci-dent de treball i malaltia professional. Per fer-ho definirem els dos con-ceptes.
L’accident de treball
Podem definir accident de treball des de diferents punts de vista: el de les tècniques utilitzades per prevenir-lo, el mèdic, el tècnic, el legal, etc. Els dos que utilitzem són el punt de vista tècnic i el punt de vista legal.
Des del punt de vista legal, el que defineix què és un accident de treball és la Llei general de la Seguretat Social (LGSS).
Accident de treball segons l’LGSS
“S’entén per accident de treball qualsevol lesió corporal que el treballador pateixi en ocasió o a con-seqüència de la feina que executi per compte d’altri.”
Article 115 LGSS del Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny
Des del punt de vista tècnic, l’accident és tot succés anormal, no vol-gut ni desitjat, que es presenta de manera brusca i inesperada, tot i que normalment és evitable, interromp la continuïtat normal del treball i pot causar lesions a les persones.
Accident de treball
Des del punt de vista mèdic, l’accident es defineix com una patologia traumàtica quirúrgica aguda provocada generalment per factors mecànics ambientals.
Lesió i accident
No podem confondre una lesió amb un accident ja que les lesions són el resultat dels accidents, però no tots els accidents tenen com a resultat una lesió.
Hi ha d’haver una relació causal entre la lesió i el
La LGSS determina que també es consideren accidents de treball els que tenen en els casos següents:
• Anant o tornant de la feina (accident in itinere).
• Com a conseqüència del desenvolupament de càrrecs electius de caràc-ter sindical.
• Com a conseqüència del desenvolupament de tasques en el compli-ment d’ordres de l’empresari o espontàniacompli-ment en interès del bon fun-cionament de l’empresa.
• Com a conseqüència d’actes de salvament o de semblants en l’àmbit del treball.
També s’hi contenen les malalties que tot i que són conseqüència del tre-ball no queden incloses en aquest terme per manca de compliment dels requisits establerts legalment.
L’LGSS també determina que no podem considerar-lo accident de treball si hi ha una imprudència temerària del treballador (conducció de maqui-nària sota els efectes de substàncies isotròpiques) o si es produeix per for-ça major aliena al treball (un tsunami, una riada).
La malaltia professional
Quan parlem de malalties professionals ho podem fer des de diferents punts de vista i també aquí ens interessa destacar el punt de vista tècnic i el punt de vista legal.
El que caracteritza l’accident de treball és que hagi produït una
le-sió, que sigui en el desenvolupament del treball i que aquest treball
sigui per compte aliè. Des de l’any 2003 també hi queden inclosos els autònoms.
Des del punt de vista tècnic, la malaltia professional és el deteriora-ment lent i gradual de la salut del treballador, produït per una expo-sició crònica a situacions adverses, tant les produïdes per l’ambient en què es desenvolupa la feina com per la manera en què està orga-nitzada.
L’accident laboral sempre és no volgut i inesperat, i causa danys a les persones.
Des del punt de vista legal, la que s’encarrega de definir què es pot consi-derar malaltia professional és l’LGSS. La definició és la següent:
Malaltia professional segons l’LGSS
“S’entén per malaltia professional la contreta a conseqüència de la feina executada per compte d’al-tri en les activitats que s’especifiquin en el quadre que aprovin les disposicions d’aplicació i desple-gament d’aquesta Llei, i que estigui provocada per l’acció dels elements i substàncies que en el quadre s’indiquin per a cada malaltia.”
Article 116 de l’LGSS
De la definició de malaltia professional de l’LGSS podem extreure una sèrie de requisits per determinar quan parlem de malaltia professional: • El treball ha de ser per compte aliè. Tot i això, actualment els
treballa-dors autònoms, com que poden cotitzar, també poden gaudir d’aquesta cobertura legal.
• El quadre de malalties professionals que recull el reglament determi-na quines malalties són considerades malalties professiodetermi-nals, quines substàncies o elements les provoquen i en el desenvolupament de qui-na activitat. Per exemple: grup 3, malalties professioqui-nals causades per agents biològics.
• Hi ha d’haver una relació causal entre l’exposició continuada a les con-dicions de treball nocives i els danys causats a la salut del treballador. En la taula 2 hi ha les diferències entre l’accident de treball i la malaltia professional.
Taula 2. Les diferències entre accident de treball i malaltia professional
1.2.2. Patologies inespecífiques
Quan les causes que ocasionen la pèrdua de la salut són influenciades per altres factors no laborals, es parla de patologia inespecífica. La pèrdua de la salut no és causada directament per l’ambient de treball, però ha apare-gut o s’ha agreujat molt influïda pels elements de l’ambient de treball.
Accident de treball Malaltia professional
Exposició Brusc i inesperat Crònica, continuada
Causa Violenta. Es pot establir fàcilment la relació causa-efecte.
Elements i substàncies recollits en el quadre. És difícil establir la relació causa-efecte.
Tècnica Seguretat en el treball Higiene industrial
Criteri legal Definit de manera ambigua per garantir la màxima protecció per al treballador.
Definit amb criteris restrictius que no donen lloc a incloure-hi res més del que determina la normativa.
El reglament que desenvolupa l’LGSS és el Reial decret 1299/ 2006, de 10 de novembre. Trobareu el quadre de malalties professionals en la secció “Annexos” del web del mòdul.
Els factors següents formen part de la patologia laboral inespecífica:
1) Fatiga
Actualment…
… i cada vegada més, n’hi ha en més feines: a les fàbriques en què el treballador fa moviments repetitius, feines sedentàries que entumeixen els músculs i provoquen problemes de circulació, tre-balls d’esforç físic considerable com la construcció, tretre-balls amb pantalles de visualització que can-sen la vista i, a força d’hores, carreguen l’esquena, etc.
Hi ha tres graus de fatiga. El primer grau desapareix amb el repòs. El se-gon grau comporta prostració i abatiment. El tercer grau comporta tras-torns físics, rampes, pèrdues de memòria i, fins i tot, en alguns casos la mort per aturada cardíaca.
2) Malalties inespecífiques
Són malalties comunes que, malgrat no ser una conseqüència directa de l’ambient de treball, han aparegut o s’han agreujat molt a causa de l’ambient de treball. Per exemple, el nombre més alt d’infarts en torns nocturns.
3) Insatisfacció
Moltes vegades l’activitat laboral que es fa no s’escull per gust, sinó per ne-cessitat. Altres vegades l’organització del treball impedeix utilitzar totes les capacitats de les persones. Aquests factors –juntament amb la mono-tonia del treball, l’avorriment del treball mancat d’interès, la despersona-lització del treballador, la tensió, les molèsties d’adaptació al lloc de treball, la poca participació, la falta d’autonomia i el poc treball intel·lec-tual– provoquen la insatisfacció.
4) Estrès
És una situació de tensió en el treballador que apareix quan la càrrega de treball ultrapassa la capacitat del treballador.
La incapacitat per complir els objectius marcats i l’excés de càrrega de tre-ball poden produir ansietat, agressivitat, frustració i sensació d’impotència. Tot plegat repercuteix en la salut del treballador i provoca la baixa laboral. És una situació en el treball en què una persona o més exerceixen una violència psicològica extrema, sistemàtica i continuada, amb la intenció de fer mal a una altra persona o grup de persones.
La fatiga és el cansament físic o mental, real o imaginari, que té un treballador i que en disminueix la capacitat per fer la feina.
La fatiga física pot ser l’origen d’una lesió que es manifesta en dolors musculars, lesions d’esquena o trastorns gastrointestinals.
La fatiga mental ocasiona una disminució de l’atenció i del rendiment laboral, i es manifesta amb mal de cap, irritabilitat, insomni o depressió.
Malalties inespecífiques
Les malalties inespecífiques més conegudes són les relacionades amb problemes circulatoris, digestius (úlceres, gastritis), respiratoris (al·lèrgies), mals d’esquena i malalties mentals (neurosi).
Pèrdua d’interès
El treballador perd l’interès en la feina. Això es manifesta en un malestar que pot afectar la salut i la seguretat; el rendiment del treballador baixa, i provoca absentisme.
Exemples d’assetjament psicològic
No assignar tasques al treballador o encarregar-li’n d’inútils, assignar-li feines degradants, aïllar-lo dels companys, calumniar-lo, amenaçar-lo verbalment, difondre falsos rumors, parlar-ne malament, ignorar-ne la presència.
L’assetjament psicològic provoca depressió, ansietat, autoestima baixa, trastorns cardiovasculars, fòbies, irritabilitat, i aïllament social i familiar. Per a l’empresa, és una causa de deteriorament de l’ambient laboral, ab-sentisme, augment dels accidents i disminució del rendiment.
5) Envelliment prematur
És l’acceleració del procés normal d’envelliment fisiològic i que condueix a una mort prematura. És provocat per un desgast biològic com a conse-qüència d’una fatiga crònica acumulada. Els contaminants químics i físics, i altres agents agressius, poden originar canvis biològics i generar el pro-cés d’envelliment. !
1.3. El marc normatiu bàsic de la prevenció
L’organització del treball durant la Revolució Industrial va generar unes condicions laborals que n’evidenciaren els efectes en la salut dels treballa-dors. L’Estat va haver d’intervenir amb les primeres lleis socials.
Si els poders públics han de vetllar per la seguretat i higiene en el treball, ho han de fer amb una normativa que defineixi com s’ha d’actuar per pre-venir els riscos laborals.
La normativa més important en matèria de riscos laborals és la següent: • La Constitució espanyola de 1978 estableix, dins dels principis rectors
de la política social i econòmica, que els poders públics han de vetllar per la seguretat i la higiene en el treball (art. 40.2), i reconeix el dret a la protecció de la salut (article 43).
• L’Estatut dels treballadors, en l’article 4.2.d, proclama el dret dels tre-balladors a la integritat física i a una adequada de seguretat i higiene, i, en el 19, regula que el treballador, en la prestació dels seus serveis, té dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i higiene. • El tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea (art. 18.a
in-dica que els estats membres han de promoure la millora del medi de treball per tal de protegir la seguretat i la salut dels treballadors. A partir de la normativa europea, hi ha un nombre elevat de directives que estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut. N’hi ha de caràcter general per a activitats laborals diverses, i n’hi ha per als riscos específics. Amb l’objectiu d’adaptar la normativa espanyola a l’europea, el novembre de 1995, es va aprovar la Llei de prevenció de riscos laborals. !
L’envelliment prematur…
… va augmentar molt durant la Revolució Industrial a causa de les condicions de treball. En l’actualitat, l’envelliment prematur es dóna en sectors concrets, com per exemple la mineria.
L’ingrés a la Unió Europea…
… obliga a traslladar a la legislació espanyola la normativa europea en matèria de seguretat i higiene, com la Directiva marc 89/391, de 12 de juny de 1989, sobre l’aplicació de mesures per promoure la seguretat i la salut dels treballadors a la feina.
• L’Estat espanyol ha ratificat molts convenis de l’OIT en matèria de se-guretat i higiene.
• La Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals (LPRL), de 8 de novem-bre, reformada per la Llei 54/2003, de 12 de desembre. L’objectiu d’aquesta llei és promoure la seguretat i salut dels treballadors i definir un marc de garanties i responsabilitats. Fomenta la prevenció i involu-cra treballadors i empresaris en l’objectiu de disminuir la sinistralitat laboral i garantir la salut dels treballadors.
Llei de prevenció de riscos laborals
Aquesta llei adapta al dret espanyol la Directiva 89/391/CEE, relativa a l’aplicació de mesures per promoure la millora de la seguretat i salut dels treballadors, i també incorpora parcialment el contin-gut d’altres directives, com la 92/85/CEE, sobre la protecció de la maternitat, la 94/33/CEE, sobre la protecció dels joves a la feina, i la 91/383/CEE, relativa al tractament de les relacions del treball temporal, de duració determinada i en empreses de treball temporal.
La Llei de prevenció de riscos laborals elimina la dispersió de la normativa espanyola en matèria de seguretat i higiene i va a un concepte més global de salut, com a benestar de la persona. D’aquesta manera es converteix en una llei preventiva i ja no es limita a la protecció dels danys professionals. D’altra banda, l’LPRL implica l’empresari en el deure de protegir els treballadors dels riscos laborals i el deure d’avaluar inicialment els riscos dels llocs de treball i planificar l’acció preventiva. • L’LPRL ha estat desenvolupada pel Reial decret 39/1997, de 17 de
ge-ner, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció. Amb pos-terioritat, s’han aprovat altres reglaments que regulen aspectes concrets de la prevenció.
• Els convenis col·lectius d’empresa o de sector que regulen matèries de seguretat i salut en el treball.
En la taula 3 es presenta la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals.
Taula 3. La normativa en matèria de prevenció de riscos laborals
Àmbit normatiu Normes existents
Normativa internacional Convenis de l’OIT en matèria de prevenció de riscos laborals
Normativa europea Directiva marc 89/391/CEE
Normativa bàsica nacional Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (LPRL)
Llei general de la Seguretat Social (LGSS, RDL 1/1994, de 20 de juny) Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social (LISOS, RDL 5/2000, de 4 d’agost)
Desenvolupament normatiu nacional
RD 39/1997, de 17 de gener. Reglament dels serveis de prevenció, modificat pels RD 780/1998, de 30 d’abril, RD 604/2006, de 19 de maig, i RD 298/2009, de 16 de març.
RD 485/1997, de 14 d’abril. Senyalització de seguretat i salut en el treball
RD 486/1997, de 14 d’abril. Seguretat i salut en els llocs de treball RD 488/1997, de 14 d’abril. Treball amb equips amb pantalla de visualització
RD 664/1997, de 12 de maig. Exposició a agents biològics durant el treball
RD 773/1997, de 30 de maig. Equips de protecció individual
[…] relatiu a la seguretat i salut dels treballadors, i al medi del lloc de treball (diferent del medi general), i que serveix de suport a la nostra Llei de prevenció de riscos laborals.
A banda de totes aquestes normes tenim les guies tècniques i les notes
tèc-niques en matèria de prevenció, que són documents, sense caràcter legal,
en què l’INSHT fixa orientacions per a empresaris i treballadors per tal d’ajudar-los a interpretar els reglaments que desenvolupen l’LPRL. Per exemple, la guia tècnica per avaluar i prevenir els riscos relatius a la uti-lització d’equips amb pantalla de visuauti-lització.
1.4. Els drets i deures en matèria preventiva. Les responsabilitats i les sancions
La Llei de prevenció de riscos laborals, en el capítol III, regula els drets i les obligacions en matèria de riscos laborals per als subjectes implicats. Comprovareu que el reconeixement d’un dret del treballador implica el deure correlatiu de l’empresa, cosa que obliga a adoptar les mesures ne-cessàries per garantir-ho.
Tot i que les administracions públiques, els representants dels treballa-dors i els serveis tècnics i de prevenció també hi estan implicats, la res-ponsabilitat màxima recau sobre els empresaris com a conseqüència del poder de direcció que tenen.
1.4.1. Els drets i deures en matèria preventiva
És important conèixer els drets dels treballadors en matèria preventiva que es recullen en la Llei de prevenció de riscos laborals, ja que comporten obligacions que els empresaris han de conèixer i complir i que els treballa-dors poden exigir, ja que en cas d’incompliment poden comportar sancions importants.
a) Drets i obligacions dels treballadors
• Drets
– Dret al subministrament d’equips de protecció individual (EPI). – Dret a rebre informació i formació sobre totes les qüestions relatives
a la prevenció de riscos laborals que els afectin.
– Dret a la vigilància de la salut mitjançant reconeixements mèdics. – Dret de participació.
– Dret a la gratuïtat de les mesures preventives adoptades.
– Dret dels seus representants a paralitzar l’activitat laboral en cas de risc greu i imminent, i de tots els treballadors a abandonar el lloc de treball sense ser sancionats.
• Obligacions
– Complir les mesures de prevenció.
Podeu trobar la Llei de prevenció de riscos laborals en el web de l’INSHT, que trobareu en la secció “Annexos” del web del mòdul.
!!
L’incompliment d’aquestes obligacions es pot sancionar com a incompliment laboral.
– Fer servir de manera adequada màquines, aparells, eines, substàn-cies perilloses, equips de transport i, en general, qualsevol mitjà amb el qual desenvolupin l’activitat.
– Fer servir correctament els mitjans i equips de protecció que propor-cioni l’empresari, seguint-ne les instruccions.
– No desactivar els dispositius de seguretat i utilitzar-los correctament. – Informar immediatament el superior jeràrquic, els delegats de
pre-venció o el servei de prepre-venció de qualsevol situació laboral que, per motius raonables, els sembli un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors.
– Contribuir a complir les obligacions sobre seguretat i salut laboral es-tablertes per l’autoritat competent.
– Cooperar amb l’empresari per tal que pugui garantir unes condicions de treball segures i sense riscos.
b) Obligacions dels empresaris
L’empresari té el deure de protegir la seguretat i la salut dels treballadors que estan al seu servei, en tots els aspectes relacionats amb la feina. Les obligacions generals són les següents:
• Garantir la seguretat i salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball.
• Adoptar totes les mesures necessàries per protegir la seguretat i salut dels treballadors.
• Assumir el cost de les mesures de seguretat i salut.
• Complir les disposicions establertes en la normativa de prevenció de riscos.
• Planificar l’acció preventiva i l’avaluació de riscos laborals.
• Proporcionar als treballadors els equips de protecció individual (EPI). • Informar els treballadors sobre els riscos i les mesures de prevenció. • Garantir la formació sobre riscos laborals al treballador.
• Adoptar les mesures d’emergència. • Elaborar el pla de prevenció.
• Garantir la protecció de col·lectius especialment sensibles. Aquests col·lectius són els següents:
– Treballadors especialment sensibles a riscos determinats. L’empre-sari ha de garantir, de manera específica, la protecció dels treballa-dors que, per les seves característiques personals o estat biològic, són especialment sensibles als riscos que es deriven de la feina.
Els treballadors tenen dret que els proporcionin EPI.
Canvi de lloc
Si el canvi de lloc no és possible per a la dona embarassada, s’ha de suspendre el contracte de treball per risc durant l’embaràs, amb la protecció consegüent de la Seguretat Social.
– Treballadores embarassades o en període de lactància. Si les condi-cions d’un lloc de treball poden influir negativament en la salut de la treballadora embarassada, del fetus o del fill (si està en període de lactància), i el metge que assisteix la treballadora a la Seguretat So-cial ho certifica, cal col·locar-la en un lloc de treball diferent i compa-tible amb el seu estat.
– Treballadors menors. Abans de la incorporació dels menors de 18 anys, o bé quan hi ha una modificació important de les condicions de treball, l’empresari ha de fer una avaluació sobre els riscos del lloc de treball que posin en perill la seguretat o la salut d’aquests tre-balladors.
– Relacions de treball temporals, de durada determinada i en
empre-ses de treball temporal. Els treballadors amb aquestes relacions de
treball han de tenir el mateix nivell de protecció en matèria de segu-retat i salut que la resta de treballadors de l’empresa en la qual han de prestar els serveis.
L’empresari ha de garantir que aquests treballadors reben informació so-bre els riscos als quals s’han d’exposar, que tenen la qualificació o les ap-tituds professionals necessàries, que es fan controls mèdics especials i que es compleixen les mesures de protecció i prevenció de riscos.
1.4.2. Les responsabilitats i sancions
La promulgació de la Llei 31/1995, de 8 de novembre (LPRL), va ser un pas fonamental en la lluita del legislador per optimitzar les condicions de tre-ball en les empreses, garantir el dret dels tretre-balladors a la seguretat i salut laborals i posar fre a la sinistralitat.
En aquesta llei es configura el marc general de la prevenció i es recullen les diferents obligacions que garanteixen el dret dels treballadors a la pro-tecció de la salut i integritat. A banda, però, d’aquesta norma i dels regla-ments que la desenvolupen, és necessari l’ajut d’altres normes jurídiques de diferents ordres jurisdiccionals per establir les responsabilitats i sancions, és a dir, és necessari un sistema de responsabilitats.
Les infraccions de la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals es produeixen per les accions o omissions contràries a la normativa. Així, tant treballadors com empresaris estan subjectes a responsabilitats i sancions que poden ser administratives, discipli-nàries, civils i penals.
Sancions
Les infraccions han de ser sancionades, després de la instrucció de l’expedient sancionador oportú, segons la Inspecció de Treball i Seguretat Social, sense perjudici de les responsabilitats d’una altra mena (administrativa, penal i civil) que hi concorrin.
Per tant, hi ha diferents tipus de responsabilitat i cadascuna té la seva prò-pia naturalesa jurídica (pública, privada o mixta), les seves pròpies funcions (punitiva, reparadora o mixta) i el seu propi marc normatiu de referència (Codi civil, Codi penal, LISOS, etc.).
En el cas de les responsabilitats administratives, el marc normatiu és la LISOS, la qual tipifica les infraccions administratives específiques en ma-tèria de prevenció de riscos laborals i estableix les sancions que es poden imposar.
Les infraccions es qualifiquen, segons el deure infringit i l’entitat del dret afectat, en tres nivells:
• Infraccions lleus: per exemple, no tenir prou net el lloc de treball o no co-municar a l’autoritat laboral competent l’obertura d’un centre de treball. • Infraccions greus: per exemple, no fer les avaluacions de riscos o els
reconeixements mèdics, o incomplir els drets d’informació, consulta i participació dels treballadors.
• Infraccions molt greus: per exemple, no complir les normes específi-ques en matèria de protecció de la seguretat i salut dels menors o in-complir el deure de confidencialitat en l’ús de les dades relatives a la vigilància de la salut dels treballadors.
Les sancions es poden imposar en diferents graus (mínim, mitjà i màxim) i els criteris que s’utilitzen per determinar aquesta gradació són els següents: • La perillositat de les activitats desenvolupades per l’empresa.
• El caràcter permanent o transitori dels riscos inherents a aquestes ac-tivitats.
• La gravetat dels danys reals o potencials per l’absència o la deficiència de les mesures preventives necessàries.
• El nombre de treballadors afectats.
• Les mesures de protecció individual o col·lectives adoptades per l’em-presari.
• L’incompliment de les advertències prèvies fetes per la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
En el cas de les responsabilitats administratives, la responsabilitat es produeix per l’incompliment de les normes legals, reglamentà-ries i clàusules normatives dels convenis col·lectius. Solament es poden atribuir als empresaris.
Els òrgans sancionadors són la Inspecció de Treball i Seguretat Social i l’Autoritat Laboral i les sancions poden ser des de sancions econòmiques fins a la paralització dels treballs, la inhabilitació o l’augment de les primes.
Les sancions econòmiques
Segons els diferents tipus, són les següents:
•Per una sanció lleu: des de 40 euros fins a 2.045 euros.
•Per una sanció greu: des de 2.046 euros fins a 40.985 euros.
•Per una sanció molt greu: des de 40.986 euros fins a 819.70 euros.
• La conducta general de l’empresari.
També es pot incórrer en responsabilitats civils i penals i, en aquest cas, són atribuïbles tant a empresaris com a treballadors (figura 4).
• Responsabilitats civils: aquesta responsabilitat està regulada en el Codi civil (CC) i l’objectiu que té és compensar els danys i perjudicis que s’han ocasionat a les persones pel fet que altres persones han in-complert les obligacions que tenien. En aquest cas, distingim entre la
responsabilitat contractual, quan hi ha un vincle contractual entre la
persona danyada i la persona que incompleix les obligacions, i la
res-ponsabilitat extracontractual, quan no hi ha aquest vincle.
• Responsabilitats penals: aquesta responsabilitat està regulada en el Codi penal (CP) i l’objectiu que té és donar una tutela específica contra determinades conductes que atempten contra el dret dels treballadors a tenir una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut laboral i que estan tipificades com a faltes o delictes.
Article 316 del CP
“Els qui amb infracció de les normes de prevenció de riscos laborals i estant-hi obligats legalment no facilitin els mitjans necessaris perquè els treballadors desenvolupin la seva activitat amb les me-sures de seguretat i higiene adequades […].”
En el cas de les responsabilitats civils i penals, els tribunals civils o els tri-bunals penals són els encarregats de determinar les sancions, que poden anar del pagament de danys i perjudicis al pagament de multes i fins i tot a la presó.
Figura 4. Les responsabilitats en matèria de prevenció de riscos i els òrgans sancionadors La responsabilitat disciplinària és aquella en què incorren els tre-balladors per l’incompliment de les obligacions en matèria de pre-venció de riscos laborals. Aquest tipus de responsabilitat no es pot atribuir als empresaris.
Responsabilitat contractual
Per exemple, es produirà responsabilitat contractual si els treballadors causen danys a terceres persones quan efectuen tasques per ordre de l’empresari.
1.5. Els organismes públics de la prevenció
Tant en l’àmbit internacional com en l’àmbit nacional hi ha uns organis-mes que són els encarregats de vetllar per la seguretat i salut dels treba-lladors.
En l’àmbit internacional, tenim l’OIT (Organització Internacional del Tre-ball). Els seus objectius principals són promoure els drets laborals, fomen-tar oportunitats d’ocupació dignes, millorar la protecció social i enfortir el diàleg en el tractament d’assumptes relacionats amb el treball.
L’OIT és responsable d’elaborar i supervisar les Normes internacionals del treball i treballa per garantir que aquestes normes es respectin tant en els principis que tenen com a la pràctica.
En l’àmbit europeu, tenim l’Agència Europea per a la Seguretat i Salut en
el Treball (European Agency for Safety and Health at Work). És un òrgan
de la Unió Europea que té l’objectiu de fomentar la millora del medi de tre-ball, protegir la salut i seguretat dels treballadors i proporcionar tota la in-formació científica, tècnica i econòmica d’utilitat en la protecció de la salut i la seguretat en el treball.
En l’àmbit nacional, tenim els organismes següents:
• Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball. És un òrgan col·legiat assessor de les administracions públiques en la formulació de les polítiques de prevenció, i participa en les matèries de seguretat i sa-lut en el treball.
• Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT). És un òrgan tècnic autònom que depèn administrativament del Ministeri de Treball i Afers Socials, i que fa una feina molt important en assessora-ment, estudi i formació de la prevenció dels riscos laborals.
Relació entre l’INSHT i les comunitats autònomes
L’INSHT col·labora amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social, i és qui estableix la cooperació amb els òrgans de les comunitats autònomes que tenen competències en matèria de prevenció de riscos. Els serveis centrals són a Madrid, però té centres nacionals a Barakaldo, Sevilla, Barcelona i Madrid, cadascun dels quals té competència tècnica en alguna especialitat. El de Barcelona és el Centre Nacional de Condicions de Treball.
• Inspecció de Treball i Seguretat Social. És l’òrgan tècnic que depèn del Ministeri de Treball i Afers Socials.
Funcions de la Inspecció de Treball i Seguretat Social
En matèria de prevenció de riscos, té les funcions següents:
• Vigilar el compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals.
OIT
L’OIT va ser fundada l’any 1919, després de la Primera Guerra Mundial, i l’any 1946 va passar a ser la primera agència
especialitzada de l’ONU.
European Agency for Safety and Health at Work
La seu és a Bilbao des de 1997 i treballa coordinadament amb els òrgans o les entitats designats per cada estat membre de la Unió.
Composició de la CNSST
La Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball està integrada per un representant de cada comunitat autònoma, per representants de l’Administració general de l’Estat i per representants de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives.
L’INSHT fa una funció molt important en la prevenció de riscos laborals.
• Assessorar i informar empresaris i treballadors. • Elaborar els informes sol·licitats pels jutjats socials.
• Comprovar el compliment de les obligacions assumides pels serveis de prevenció.
• Informar l’autoritat laboral sobre els accidents de treball mortals o greus i sobre les malalties pro-fessionals.
• Ordenar la paralització immediata de treballs en cas de risc greu i imminent per a la seguretat i salut dels treballadors.
En l’àmbit autonòmic, i pel fet que les autonomies tenen atribuïdes fun-cions d’execució de la legislació preventiva tal com indica l’article 149.1.7 de la Constitució espanyola, trobem diferents tipus d’organismes. També tenim els Centres de Seguretat i Higiene de cada província depen-dents de l’INSHT.
Per exemple, les competències del Departament de Treball se centren en tasques d’assessorament i formació, informació i divulgació, redacció d’in-formes a petició d’institucions públiques o privades, i seguiment del com-pliment de les normes relatives a la seguretat i salut dels treballadors. Actua mitjançant els centres de seguretat i condicions de salut en el tre-ball, situats a cada província de la comunitat autònoma, els quals posen a disposició dels treballadors i dels empresaris els mitjans tècnics i els re-cursos humans per assessorar en assumptes relacionats amb la seguretat i la salut laboral.
En la secció “Annexos” del web trobareu un esquema dels organismes públics de la prevenció de riscos laborals.
2. Els riscos laborals. La prevenció i protecció
Per fer una anàlisi dels factors de risc que determinen les condicions de treball de qualsevol persona, es classifiquen aquests factors en diferents tipologies, tenint-ne en compte les característiques. En aquest nucli for-matiu hi ha la descripció de tots aquests riscos professionals, els instru-ments de mesura, quina normativa és aplicable en cada cas, els efectes sobre la salut que comporten aquest riscos i l’adopció de mesures de pre-venció i protecció per tenir cura de la salut i seguretat dels treballadors que n’estan afectats.
2.1. Els riscos laborals i els factors de risc professional
En el lloc de treball el treballador es posa en contacte amb uns elements determinats o circumstàncies que poden posar en perill la seva salut. El
risc professional és la possibilitat que es generin els efectes i les
altera-cions que poden originar en la salut dels treballadors els factors nocius o de risc. Per tant, el risc professional és la situació de perill en què es troba una persona per culpa del treball si l’executa en condicions nocives i que li pot ocasionar un determinat dany.
Hi ha condicions de treball que són comunes a tots els treballs; per això es parla de risc comú. També hi ha el risc específic, però, que és el propi de cada professió.
Un factor de risc és qualsevol objecte, substància o característica de l’organització que contribueixi a provocar un dany en la salut del treba-llador.
L’ Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT) classifica els factors de risc en cinc grups: els agents materials, l’entorn ambiental, la càrrega de treball, l’organització del treball i les característiques perso-nals del treballador.
Podem afirmar que és important identificar els riscos professio-nals o situacions de perill per a la nostra salut a fi d’avaluar-los i evitar-los i, si no és possible, disminuir-los. La millor manera de defensar la salut és saber de quina manera la pot afectar el tre-ball.
Factors nocius o de risc
Els factors nocius o factors de risc són elements del lloc de treball que, de manera continua i durant un temps prolongat, afecten els treballadors i que els poden originar danys professionals.
Teniu un quadre amb la classificació de tots els factors de risc en la secció “Annexos” del web.
!!
Teniu un quadre amb els diferents factors de risc i els seus efectes en la secció “Annexos” de web.
Figura 5. Esquema de riscos professionals
2.1.1. Els factors de risc derivats de les condicions de seguretat: agents materials
Les condicions del lloc de treball són regulades pel Reial decret 486/1997, en el qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball.
Els factors de risc són els que ocasionen la majoria d’accidents laborals. Els llocs de treball
El primer que cal deixar clar és el que entenem per lloc de treball i és aquest mateix decret 486/1997 el que ens ajuda a definir-ho:
Les condicions de seguretat són els factors de risc que ocasionen accidents laborals. Dins d’aquests factors de risc hi ha els llocs de treball, els equips de treball, les instal·lacions elèctriques i els in-cendis.
“[…] s’entén per lloc de treball les àrees del centre de treball, edifi-cades o no, en les quals han de romandre els treballadors o a les quals poden accedir per raó de la feina. Es consideren inclosos en aquesta definició els lavabos i els locals de descans, els locals de pri-mers auxilis i els menjadors.”
A més, en aquesta definició hi ha incloses les instal·lacions de servei o de protecció alienes als llocs de treball, que es considera que en formen part. De tota manera, el decret exclou alguns llocs de treball de l’àmbit d’apli-cació; per exemple, les obres de construcció temporals, les indústries d’ex-tracció o els bucs de pesca.
Tots aquests espais han d’estar dissenyats i tenir les dimensions necessàries, segons l’ús que tindran, perquè el treballador desenvolupi la feina sense risc de la seguretat i salut i amb unes condicions ergonòmiques acceptables. En aquest cas els factors de risc són els següents:
• Seguretat estructural.
• Espais de treball i zones perilloses. • Terres, obertures, desnivells i baranes. • Vies de circulació.
• Envans, finestres i obertures. • Portes i contraportes.
• Rampes, escales fixes i de servei. • Escales de mà fixes.
• Escales de mà transportables. • Vies i sortides d’evacuació.
• Condicions de protecció contra incendis. • Instal·lacions elèctriques.
• Discapacitats.
Els principals accidents que es poden ocasionar són els següents: les cai-gudes de persones al mateix nivell o a diferent nivell; els xocs contra ob-jectes mòbils o immòbils; els atrapaments, els talls i la projecció de partícules, i les petjades sobre objectes.
La normativa també estableix una sèrie de condicions mínimes que cal que compleixin aquests llocs de treball per evitar tots aquests accidents. En la taula 4 teniu especificades aquestes condicions.
Taula 4. Els espais de treball i les condicions mínimes
Les escales han de complir totes les condicions que estableix el decret de llocs de treball.
Espais Condicions mínimes
Espais de treball Els locals han de tenir 3 m d’alçària i les oficines o locals comercials, de serveis o despatxos, 2,5 m. L’espai per a cada treballador ha de ser de 2 m2 de superfície i de 10 m3 de volum.
Els passadissos Els principals han de tenir una amplada d’1,20 m com a mínim i els secundaris, d’1 m. Cal tenir-los ordenats, nets i lliures d’obstacles.
Les portes
Han d’estar senyalitzades correctament, tant les portes com les sortides. Si són transparents ha de tenir una senyalització a l’alçada de la vista. L’amplada ha de ser com a mínim de 80 cm.
Les portes d’emergència no han d’estar mai tancades.
Els llocs de treball utilitzats o ocupats per treballadors amb minusvalideses han d’estar condicionats perquè aquests treballadors els puguin utilitzar. Els equips de treball
Exemples de classificació d’equips de treball
• Eines manuals: alicates, cisell, tornavís, martell, serra. • Màquines portàtils: disc radial, serra circular, trepadora. • Màquines fixes: fresadora, trepadora vertical, serra de cinta.
Aquesta mateixa normativa regula que els equips que s’utilitzen han d’es-tar construïts segons unes determinades disposicions que regulen, entre d’altres, els elements de perillositat especial, com les parts mòbils d’una màquina, que poden causar cops, atrapaments, etc.
Algunes de les disposicions mínimes que recull el decret pel que fa als equips de treball, concretament pel que fa a les màquines, són les següents: • Els òrgans d’accionament han de ser clarament visibles i
identifica-bles.
Espais Condicions mínimes
Les escales
Han de tenir una amplada d’1 m, llevat de les de servei, que poden fer 55 cm.
Els esglaons de les escales que no són de servei han de tenir una petjada entre 23 i 36 cm i una contrapet-jada entre 13 i 20 cm.
En cas de tenir una amplada més gran d’1,20 m és necessari que tingui passamans, que han de ser rígids i d’una alçària mínima de 90 cm.
Les escales de cargol estan prohibides, llevat que siguin de servei.
Els envans i les finestres
Si són transparents o translúcids han de tenir la senyalització convenient i han d’estar fabricats amb mate-rials segurs.
Les operacions d’obertura, tancament o fixació s’han de poder fer de manera segura. Quan són oberts no han de ser cap perill per als treballadors.
El terra
Ha de ser fix, estable i sense irregularitats ni pendents. No ha de patinar.
Cal tenir-lo eixut.
La temperatura Tenint en compte el tipus d’activitat cal que es mantingui entre 17 °C i 27 °C (per a activitats sedentàries) i 14 °C i 25 °C (per a activitats lleugeres).
La humitat relativa Ha d’estar compresa entre 30% i 70%.
En els locals on el risc d’electricitat estàtica sigui alt cal mantenir-la al 50%. La ventilació
Depenen del tipus de feina s’estableixen els límits de 0,25 m/s (per a feines en ambients no calorosos), 0,50 m/s (per a feines sedentàries en ambients calorosos) i 0,75 m/s (per a feines no sedentàries en ambients calorosos).
L’RD 1435/1992 regula els equips de treball i defineix que s’hi ha d’entendre “qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació
utilitzat en el treball” i determina que no han de causar cap perill
als treballadors.
Els martells són considerats equips de treball i són eines manuals.
• La posada en marxa de l’equip de treball solament es pot fer de manera voluntària sobre l’òrgan d’accionament.
• L’ordre de parada ha de ser prioritari a la resta.
• Si els elements mòbils comporten riscos d’accident per contacte mecà-nic, han de tenir resguards de seguretat o dispositius de protecció. • L’equip ha de tenir les advertències i senyalitzacions necessàries per
garantir la seguretat dels treballadors.
Els fabricants han de seguir les normes tècniques aplicables a la màquina que fabrica a fi que aquesta màquina no comprometi la seguretat ni la sa-lut de les persones, i obtenir, així, la declaració de conformitat i el marcat-ge CE, cosa que possibilita la comercialització lliure en els estats membres de la Unió Europea.
Els factors de risc principals són els següents: • Eines defectuoses o en mal estat.
• Manteniments inadequats dels equips. • Ús inadequat dels equips.
• Manca d’experiència.
• Les fonts d’alimentació: energies elèctrica, pneumàtica i hidràulica. Els principals que tenen els treballadors amb els equips de treball són me-cànics (cops, talls, atrapaments, aixafaments) i elèctrics (per contactes). Per evitar aquests accidents, poden adoptar una sèrie de mesures
preven-tives com fer un bon manteniment dels equips de treball, utilitzar
màqui-nes amb el marcatge CE, utilitzar resguards i dispositius de seguretat, polsador d’emergència per aturar les màquines o utilitzar els equips de protecció individual adients.
Les instal·lacions elèctriques
Una de les fonts d’energia més utilitzades tant en l’àmbit laboral com en l’àmbit domèstic és l’electricitat; això i el fet que no és perceptible ni per la vista ni per l’oïda fan que sigui causa de força accidents. Sempre que s’utilitzi l’energia elèctrica cal adoptar una sèrie de mesures preventives per evitar o minimitzar els accidents eventuals.
La normativa que fixa les disposicions mínimes pel que fa al risc elèctric és l’RD 614/2001, de 8 de juny, el qual és aplicable a tots els llocs on hi ha aquest risc, sia derivat de les mateixes instal·lacions elèctriques o dels tre-balls que s’hi fan.
La fresadora amb resguard mòbil és un exemple de màquina fixa.
Trobareu més informació sobre mesures de prevenció en l’apartat “La planificació i gestió de la prevenció a l’empresa. Els plans d’emergències i d’evacuació en l’entorn de treball” d’aquesta unitat formativa.
.
!!
Ara cal diferenciar el dos tipus de contactes elèctrics:
• Contactes directes: la persona entra en contacte amb una part activa de la instal·lació.
• Contactes indirectes: la persona entra en contacte amb algun element que no forma part del circuit elèctric però que ha adquirit tensió de ma-nera accidental.
També hem d’assenyalar que els factors que influeixen sobre l’efecte elèc-tric són sis:
• La intensitat del corrent. • La durada del contacte elèctric. • La impedància del cos humà. • La tensió aplicada.
• La freqüència del corrent altern. • La trajectòria.
Dins de la intensitat del corrent és important destacar els llindars següents: • El llindar de percepció, que és el valor mínim que provoca una sensació. • El llindar de no deixar anar, que és el valor mínim del corrent que
per-met a una persona deixar anar el contacte.
• El llindar de fibril·lació ventricular, que és el valor mínim que pot pro-vocar aquesta fibril·lació.
Entre els factors de risc principals en el cas del risc elèctric hi ha els se-güents:
• L’existència d’un circuit elèctric compost d’elements conductors. • Que el circuit estigui tancat o es pugui tancar i que dins d’aquest circuit
hi hagi una diferencia de potencial de més de 30 V.
• Que el cos humà sigui conductor perquè no està prou aïllat. • La manca de connexió de terra.
El risc elèctric és definit pel Reial decret 614/2001 com el risc origi-nat per l’energia elèctrica i inclou:
• el xoc elèctric per contacte directe o indirecte, • les cremades per xoc elèctric o arc elèctric,
• les caigudes o cops com a conseqüència del xoc o arc elèctric, i els incendis o les explosions originats per l’electricitat.
Arc elèctric
L’arc elèctric és la descàrrega que es forma entre dos elèctrodes sotmesos a una diferència de potencial i col·locats en una atmosfera gasosa.
Impedància
La impedància és la resistència total que té el cos humà al pas del corrent i es distingeix entre la impedància de la pell a la zona d’entrada, la impedància interna del cos i la impedància de la pell a la zona de sortida. Les
circumstàncies com el grau d’humitat de la pell, la tensió, la durada o la duresa de l’epidermis poden fer variar el resultat de l’accident.
Intensitat del corrent
La intensitat del corrent es mesura en amperes (A) i és la quantitat de corrent elèctric que circula pel mitjà conductor en unitat de temps. La resistència es mesura en ohms (Ω) i és la dificultat que ofereix el conductor al pas del corrent. La tensió es mesura en volts (V) i és la diferència de potencial entre dos punts.
Els efectes nocius poden ser de dos tipus: incendis o explosions i electrit-zació i electrocució. Els incendis o les explosions afecten les persones i les instal·lacions; en canvi, les electritzacions i electrocucions solament afec-ten les persones.
L’RD 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per a la protec-ció de la salut i la seguretat dels treballadors enfront del risc elèctric, fa una sèrie de recomanacions. Destaquem les següents:
• Conservar els equips elèctrics en bon estat.
• No manipular, reparar o modificar equips o instal·lacions elèctrics. • Tenir en compte les instruccions d’ús dels equips i instal·lacions elèctrics. Quan parlem d’establir una sèrie de mesures de protecció contra els con-tactes elèctrics, hem de distingir entre els concon-tactes directes i els indirec-tes. En la taula 5 te n’indiquem algunes.
Taula 5. Les mesures de protecció contra els contactes elèctrics
Els incendis
Les conseqüències que té el pas de l’electricitat pel cos van des dels simples cops o caigudes, les cremades, l’asfixia i l’aturada cardíaca provisional fins a la fibril·lació ventricular, que causa la mort.
Tipus de contactes Mesures de protecció
Contactes directes Recobrir les parts actives amb materials aïllants. Interposar-hi barreres, com per exemple un armari.
Instal·lar interruptors diferencials, que faciliten la desconnexió ràpida de la instal·lació.
Contactes indirectes Utilitzar preses de terra. Aplicar-hi tensions de seguretat.
Separar els circuits elèctrics per mitjà d’un transformador. Posar aïllament doble.
Utilitzar dispositius diferencials.
El foc és una reacció química d’oxidació violenta d’un material com-bustible, en la qual es desprenen flames, calor, vapor d’aigua i diòxid de carboni. Com que és un procés exotèrmic, el foc és la manifesta-ció visual de la combustió. Aquesta combustió, en principi, controla-da en un temps i un espai, quan es propaga sense aquest control, dóna lloc a un incendi.
Electrització i electrocució
La diferència entre electrització i electrocució està en el fet que en el primer cas l’electricitat circula pel cos de la persona i té un punt d’entrada i un punt de sortida, i en el segon cas, en canvi, el pas del corrent elèctric provoca la mort de la persona..
És necessari adoptar mesures de protecció davant dels riscos elèctrics.
En la majoria dels focs, la reacció de combustió es basa en l’oxigen de l’ai-re, quan aquest aire reacciona a un material inflamable, com per exemple la fusta, la roba, el paper o el petroli.
Perquè hi hagi foc es requereixen tres elements, que són coneguts com el
triangle del foc:
• Comburent: és l’oxidant necessari per a la combustió i el que hi ha en els focs sol ser l’oxigen de l’aire.
• Material combustible: és un material capaç d’entrar en combustió des-prés d’un escalfament (la combustió consisteix en un procés d’oxidació en el qual s’absorbeix oxigen i es desprèn calor) per mitjà de la reacció química amb un comburent. El combustible pot estar en estat sòlid, líquid o gasós, però tots els combustibles s’han de vaporitzar abans de cremar. • Calor: és l’element necessari per iniciar la combustió i ha de ser sufi-cient perquè els materials arribin a la temperatura de combustió. És l’energia d’activació.
És necessària, però, la presència d’un quart element: la reacció en
cadena, és a dir, que hi hagi els tres elements en les condicions i
propor-cions adequades. Amb la reacció en cadena tenim el tetraedre del foc.
!
L’extinció del foc es pot fer de maneres diferents segons l’element del te-traedre del foc que eliminem:
• Per segregació: si retirem el combustible o en tallen el pas o interpo-sem elements incombustibles.
• Per sufocació: si excloem l’oxigen; per exemple, impedint la ventilació de la zona incendiada o utilitzant gasos inerts.
• Per refredament: si reduïm la temperatura; per exemple, amb aigua a les flames.
• Per inhibició: amb la interrupció de la reacció en cadena; per exemple, amb l’ús d’extintors de pols.
Els focs es poden classificar tenint en compte el tipus de combustible i, se-gons la classe de foc de què es tracta, utilitzem un tipus d’extintor o un altre.
La prevenció del foc es basa en el trencament d’aquest tetraedre del foc ja que, si manca un dels elements, no hi ha foc i, per tant, el po-dem extingir.
La fusta, els cartrons, els materials tèxtils, la cel·lulosa, la benzina, els olis, els lubricants o el fòsfor són exemples de combustibles.
El triangle del foc ens ajuda en l’extinció dels incendis.
La norma UNE 23-010-76 estableix classes d’incendis normalitzades.
