Qui són els protagonistes de les notícies?

Texto completo

(1)

ANÀLISI

El

Projecte

de

Monitoratge

Global de

Mitjans

(GMMP) és la

investigació de gènere

en

els

mitjans

més

extensa

que

existeix.

Aquesta

iniciativa,

amb

quinze

anys

d'història, realitza

el

retrat

d'un dia

als

mitjans

de

comunicació

a tot

el

món i ofereix

la

imatge

dels

homes i

les dones

que

hi

apareixen

com a

subjectes

o

com a

periodistes. En

aquest

reportatge

s'ofereix el

resultat de la

quarta

i

darrera

edició del

monitoratge

en que

es

conclou que

les

notícies actuals

reforcen

els

estereotips

existents.

Qui

són

els

protagonistes

de

les

notícies?

I Elvira Altés

Cada cinc anys,des de 1995, elProjecte

de Monitoratge Global de Mitjans

(GMMP) dedica undia afer el

segui¬

ment de l'agenda mediática en què

analitza diaris inoticiaris de ràdio ite¬

levisió. Si bé van començar amb

se-tanta-unpaïsos,en laquartaedició ja

n'hi han participat més d'un centenar. Aquestés el projecte més ampli ide

méstrajectòria queaborda eltemade

gènere a les notícies, tant

perquè

aporta dades des de totes lesregions del planetacom perquè permet com¬ parari avaluar els

canvis produïts.

Cada participant s'encarrega del se¬

guiment d'un mitjàeneldia escollit

uti¬

litzantlametodologia i elmaterialque

elabora l'organització promotora del

projecte. Es tractad'un esforçque en¬

tomendemaneravoluntària individus

0 col·lectius liderats a cada país per

unacoordinadoranacional. L'Associa¬

ció Mundialper a les Comunicacions Cristianes (WAAC), una ONG inter¬

nacional que promou la comunicació

pel canvi social, és la

impulsora del

GMMP, amb el suport d'UNIFEM i MediaMonitoring

Àfrica.

El GMMP pretén fer unainstantània

queexpliqui quins subjectes

apareixen

1en funció dequè,comse'lsidentifica,

itambéquina influènciaexerceixel fet

de ser home o dona periodista en la

producció de les notícies. Les dades

quese n'extreuen fan

referència

tant

alscontingutscom alesials professio¬ nals queels elaboren.

El 10 de novembre 2009va ser undia

com qualsevol altre a les redaccions,

però molt especial per a aquellesper¬

sonesqueparticipaven,atotel món,en

elprojecte de seguiment dels mitjans:

erael dia escollitperobservar els dife¬

rentsítemsdel'agendainformativa.

A l'Estat espanyol es va fer el segui¬

mentde 13mitjans (ABC, El País, Las Provincias, Ideal, La Vanguardia, La

Ser,Catalunya Ràdio, RAC1,

ComRà-dio, TV1, Tele 5, TV3, Euskal TB i TVG). Tot plegateren5 diaris, 4 infor¬

matius radiofònics i 5 de televisió.Hi

van participar 12 persones d'arreu de

l'Estat amb el suportde l'Associació

de Dones Periodistes de Catalunya i d'altresxarxesdecomunicadores.

En les 315 notíciescodificadeses van

identificar570 persones,de lesquals

hi

ha 420 homesi150dones,ésadir,que la representació femenina als mitjans ésd'un 23%,unpuntmésque enl'an¬

terior seguiment del 2005. De fet, des

de1995,queelpercentatgede presèn¬

ciafemeninava serd'un 17%, l'incre¬

menthaestatde noméssispunts. Permitjans, els informatius detelevisió

mostren un 34% de dones i un 66%

d'homes,mentreels noticiaris deràdio

emetenun23% deveusfemenines iun

77% demasculines, i lapremsapublica

(2)

Dues periodistes a la seu barcelonina de l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Foto: Sergio

Ruiz.

78% d'homes.Ésdestacablel'augment

depresència radiofònica femenina ob¬

tinguda des del darrer seguiment de

2005,que sesituavaen un12%.

El GMMP classifica lesnotesperiodís¬

tiquesen set àrees temàtiquesque in¬

clouen cadascuna diferents ítems:

política/govern; economia; ciència/salut; crim/violència; celebritats/art/mitjans/es¬

ports,social/legal i infància. Són desta-cables les diferències que existeixen

entre cadascun dels tipus de suports i l'atencióque dediquena cada àreate¬

màtica,excepte en l'àrea del crim i la

violència,alaqualtantels audiovisuals

comlapremsali dediquen força atenció:

28% latelevisió, 20% la radio i 22% els diaris. Perexemple,a l'àrea de les cele¬ britats/art/mitjans/esports, els audiovi¬

suals lidediquen bastant espai(28% la televisiói 27% laràdio),mentrequela

premsa se n'ocupaen un

minso

4%. Lapolítica tambépresenta

diferènciessubstancials: mentre la televisió emet un 14% i la

ràdioun 19% de notíciespolíti¬ ques,lapremsa

li dedica

un

35%.

PRESÈNCIA I

ABSÈNCIA

És curiós observar com la presència

d'homesi donesenels diferentstemes presentenprecisamentunordre

invers

per a cadasexe. Per exemple: el tema de lainfància,enquèesregistren més

El

Projecte de Monitoratge

Global de

Mitjans

analitza

diaris i noticiaris de ràdio

i televisió

en

clau de

gènere

Una

agència amb

visió

de

gènere

L'li de setembre es va posar en

marxa La Independent. Agència

de Notícies amb Visió de Gènere

(www.laindependent.cat) quefaci¬

litarà material als mitjans. L'agèn¬

cia. ubicada al barri gòtic, té un

nucli de vuit persones(l'exdegana

Montserrat Minobis, Tona Gusi, Joana Garcia, Fabiola Llanos, Jaume Piqué, Elena Tarifa, Lídia Vilalta i Teresa Carreras, excap d'Informatius deTVE,quen'és la directora) i unstrenta col·labora¬

dors.L'Agència vol acabar amb els

estereotips i el sexisme imperant.

(3)

ANÀLISI

1995 2000 2005 2010

% dones % homes % dones % homes % dones % homes % dones % homes

Subjecte

a

les notícies

Tots els

mitjans

17 83 18 82 21 79 24 76

Televisió 21 79 22 78 22 78 26 74

Ràdio 15 85 13 87 17 83 19 81

Diaris 16 84 17 83 21 79 24 76

Quadre comparatiu amb algunes dades extretes de les quatre edicions d'aquest estudi que té ILoc cada cincanys. Font: GMMP

mencionsfemenines,sesituaendarrer llocenel querespectaales referències

masculines.

Un altre exemple el trobemenelstres ítems depresència femenina situatsen

darrer lloc en elrànquing de l'estudi:

política (21%), economia (17%) i cele¬ britats/art/mitjans/esports (11%). Pre¬

cisament sónaqueststres temesenquè els homes són al·ludits alsmitjans de comunicació de manera majoritària,

amb el percentatge mésgran percele¬ britats/art/mitjans/esports (89%), se¬

guitper l'àrea econòmica (83%) i la política (79%).

IDENTIFICACIONS DIFERENTS Es produeix una marcada diferència, segons el sexe, entre l'ocupació i/o el

càrrec ambquès'identifiquen lesper¬

sonesque esdescriuenenels relats

in-La

representació femenina

de Les

315

notícies

codificades

en

l'estudi

és d'un

23%

formatius. El 10 de novembre de 2009 les úniques persones que els mitjans

van denominar en la posició de des¬

ocupadeso senseprofessió,com atre¬

balladores delsexe oprostitutes icom a estudiants, varen ser dones. Tot se¬

guit, i per aquest ordre, les

descrip-Tan

soLs

en un

9%

dels

casos

eLs

experts

consultats

a

les notícies

són

dones

cions femenines als mitjans les

presenten com a treballadores d'ofi¬

cina, personatges de la monarquia,

mestresses de casa,veïnes, activistes socials i famoses. Les identificacions

de les donescomapolítiques vénen a

continuació,seguidesperles educado¬

res, acadèmiques, treballadores del

campde la salutodel dret.

En les identificacions de les figures masculines també trobemaspectessor¬

prenents. Així, les úniques persones queels mitjans categoritzencom a pro¬ fessionals de la ciència i la tec¬

nologia,com afigures religioses

icom a delinqüents són homes,

seguits molt deproppelsespor¬

tistes. Acontinuació,en lespo¬ sicions següents ja hi vénen

empresaris i executius, policies

i

militars, els periodistes i els empleats

del govern i adjudiquenun75% deles mencions alspolítics ialescelebritats, Val a dir que mentre que als homes

se'ls identificaales notíciespelseucàr¬

rec oprofessió, demanera que

aparei¬

xen com acientífics, metges, advocats,

etc., en cap cas s'esmenta un home sense ocupació o càrrec,

situació en la qual les dones

estanenelprimer lloc. Pel que fa a la funció queexer¬ ceixen en lanotícia, lad'expert

és la més habitual perals homes

(91%).

mentre que a les dones se'ls demana

l'opinióexperta en un exigu 9%

dels

casos.El quel'estudi categoritzacona

"opinió popular" (aquellaque

apareix

sovintcom unaenquestaa peude car¬

rer) és l'apartat onla presència feme¬ nina és notable,peròsi anemal

detall-Portada de l'edició del 2005 deL GMMP

(4)

a les dones se'ls pregunta

sobre les

qüestions

domèstiques i familiars i,

so¬ bretot,allòrelacionat

amb criatures i

joves.

Un

altre

punt

interessant és

en

la

funció deportaveu

amb

un

82% d'ho¬

mesiun18% dedones.

Els

homes són

protagonistes

d'un 73%

de les històries

que

surten

als mitjans,

les

dones d'un

27%

ELSHOMES, PROTAGONISTES

Si observema qui s'adreça el focusin¬

formatiu, els homes protagonitzen un 73% deles històries i les donesun27%,

unadada que cal creuar amb elnom¬

bre de mencions,que són 420 perals

homes i 150 per ales dones. Aixòvol

dir que enl'escassaquarta part

(23%)

Les

dones

condueixen

un

58%

dels

informatius,

un

percentatge

similar

a

la

resta

d'Europa

de les al·lusions a les dones,el prota-gonisme femeníno arribani a la ter¬

cera part. Cal afegir, a més, que la

majorpartde donesqueapareixen als

mitjans tenen entre 19 i 49 anys,des¬

prés decreix la presència finsquedes¬

apareixenapartir de 65 anys.

La

gran

majoria

de

les històries

que

s'expliquen

tendeixen

a

reforçar

els

estereotips

socials

VÍCTIMES

I SUPERVIVENTS Nocal dir que la construcció dela fi¬

gurade la víctima està molt relacio¬

nada amb els estereotips, així no sorprènquelesdonesapareguincom a

víctimesde la tradició cultural,de la guerra i elterrorisme, de la violència degènere,aixícom dels desastresna¬

turals,mentrequela víctimamasculina

es relaciona amb la discriminacióper raçai religió, amb elsdelictesde

roba¬

tori i assassinat i, en menor mesura,

com aafectatspels desastresnaturals. En el mateix sentit, la representació

masculinacon a supervivents deguer¬

res, terrorisme, accidents i, en darrerlloc,de conflictesarmats

és superior a la femenina, en

quèesmostraales donescom a

supervivents de delictes, supe¬

rantsituacions de desastresiac¬

cidentsi,perúltim, de conflictesarmats i terrorisme. És significatiu, amb tot, que no esdestini niunsol predicatper

a les supervivents de lessituacions

de

violència degènere.

MÉS PRESENTADORES

La presentació delsnoticiaris

audiovi¬

sual arribaalaparitat, jaqueles

dones condueixenun 58% i els

homes un42% dels informatius.

Un percentatge força similar a

totEuropa.Quan s'observa Fau¬

toría de lesinformacions, elsper¬ centatges es capgiren:

les

periodistes firmenun 34% de

les histò¬

riesmentreun66% querestaésrepor¬

tatpels periodistes.Cal dirqueles dones

produeixen mésper ala

televisió

que

els

homes, elsqualsfirmen més

treballs

per

aràdioipremsa.Les donesreportenun

28% dels relatsde premsai els homes

un73%;pelquefaala ràdio, s'e¬

metenun32% detreballs

d'auto-ria femenina i un 68% de

masculinai,ala televisió,un62%

dereportatges estan firmatsper dones iun38% perhomes.

INFLUÈNCIAEN EL PRODUCTE

L'estudi valoraelstemestractats segons elsexedequireporta.

És

curiós

adonar-sequeles

periodistes

vanestar

molt in¬

teressades enelstemes que apareixen

enl'àrea deSocietat,com ara salut,cièn¬

cia, infància,crisieconòmica i les

conse-Ni

criminals

ni

enginyeres

Siet sentsafortunada d'havernas¬ cutdonanoserà pas per com ens

reflecteixenelsmitjans,onhauràs

de passar per77mencions d'home

abansnosentisesmentarunadona.

Iés quela presènciafemeninaals mitjans està moltpersotade lapar¬

ticipació real de les dones en els

aferspúblics,quejasesituaal'en¬

tornd'un52%. Sietsesportista,en¬

carahotensmés magre; quehauràs

desentira parlar de 99 homeses¬

portistes abansno

arribi

una

refe¬

rència femenina.Isi t'hasformaten

algunabranca del saberjapotses¬

perarassegudaqueet

demanin

l'o¬

pinió, abans li preguntaran a

91

homes que a unaexperta.

Enuna cosatenim sort;elsmitjans

noensdescriuen com acriminals, clar quetampocnoapareixemcom

afigures religioses nienginyereso

científiques, i aixòquetothom co¬

neixo ha sentitanomenar dones

enaquestposició.

Que un80% de les històriesque

narrenels mitjansenreforcin els clixés (l'absència dels espais de

prestigi n'ésel més

significatiu), i

que en cinc anys la

presència de

dones només augmenti un punt, fins i totpersotadel'índex inter¬

nacional (24%), són dadescontun¬ dents que haurien de remoure consciències.Siempregunten,pre¬

fereixo que sortim com a

delin¬

qüentsde tantentant,

i

que noes facifonedissa lanostraparticipació

en l'àmbitpúblic, així tambésorti¬

riacom a empresària,ciclista,pa¬

gesa,inventora, llevadora...

ElviraAltés, coordinadoranacional

(5)

qüències,

pobresa, atur,

consum,

entre

al¬

tres, amés

de les

qüestions

socials

i

legals.

Caldirqueés

aquí

on

també

es

registra

elmajor

nombre

d'al·lusions

femenines.

En canvi, de

l'àrea

de

les

celebritats/art/mitj

ans/esports

són

els

homes periodistes

els

que

firmen

la

major part

de

treballs

periodístics

(61

%

)

que

aborden aquests

aspectes.

Si latriatemàtica es

manifesta diversa,

segons

el

sexe,

el

seguiment

permet

veuretambési,al'horade triar les fonts,

homesi donesperiodistes es decanten

perinformants

del

seu

mateix

sexe.

Així,segons esdesprèn

del

treball

del

GMMP,les donesperiodistesconsulten un45%de fontsfemenines enfront d'un

32%d'informantsmasculins. Un13% de

complicitat degènere que

també

obser-jans segueixen oferint

de les dones. En

el llistat apareixen,en

primer lloc i

en

igual proporció, les

polítiques

com acan¬ didateselectorals; elsesdeveniments de

moda ibellesa; els canvisenlesrelacions

degènere, iqüestions

relacionades

amb

el sistema legal. A

continuació, els

Les

dones

periodistes

(78%)

contribueixen

més

que

eLs

homes

periodistes

(72%)

a

sostenir

els clixés existents

homesi les donesperiodisteshan ator¬ gatel focus

principal

a

les famoses

i

als

esdevenimentsfamiliarsi,endarrerlloc,

però moltpersota,ales

accions

femeni¬

nes enla culturai l'entreteniment.

Unmomentde la reuniódel'equip d'anàlisi al

Col·legi de

Periodistes. Foto:

ADPC

vernque esmanifestaenla tria quefan

elsprofessionals masculins, elsqualscon¬

sultenun68% de fonts delseu mateix sexeiun55% d'informantsfemenines.

De les històries en

què les dones han

estat protagonistes, les periodistes en

són autoresd'un 28% i els periodistes

dun72%(cal

recordarqueles

periodis¬

tesfirmenun34% dels

treballs).

Daltrabanda,els temespel quals han cridatl'atenciódelsmitjans són il·lustra¬

tiusdelesrepresentacionsqueels

mit¬

MITJANS I ESTEREOTIPS El GMMPhaprevist mésde

cinquanta

tòpicsdiferentsper

codificar

les

notícies

icomaconseqüència de

l'anàlisi

es con¬

clou quelagran

majoria de les

històries

que esrelaten

tendeixen

a

reforçar-ne

elsestereotips.

Aquesta

tendència

es

produeix

en tots

elsàmbits,onressaltenelsclixéssocials, comtambéesplantegendes

d'una visió

anacrònicaaquellsquecomptenamb

el

protagonisme

tradicional de

les dones,

com larepresentacióde famoses,

d'es¬

deveniments familiars,enl'art i l'entre¬ teniment. Fins i tot, les poques infor¬

macions queapareixen de

l'activisme fe¬

mení i elsmovimentsde donesmostren

igualmentunbiaix

androcèntric.

L'estudi conclou que els mitjans de¬ safien els enfocaments tradicio¬ nalsenelsàmbitssegüents:lesre¬

lacions familiars o

intergenera-cionals,elstemeslegals, els drets

humans,algunes

polítiques

eco¬

nòmiques,

determinades notícies

sobre desastres naturals o histò¬

riessobrenenes.Si observemelsexede

quireportala

informació, les

periodistes

contribueixen ambun78%dels treballs

asostenir elsestereotips existents,men¬

trequeels homes aportenuna

visió

tra¬

dicionalen un72% de la feina.

Pelquefaaaquells

treballs

que

desafien

0qüestionenla

visió androcèntrica,

les

donesenfirmenun8% i els homesun

5%. Lesinformacionsneutres,ésa dir

aquellesqueni

desafien ni reforcen

els

clixés,constitueixenun20% del

treball

masculí iun12% del femení.

Tenintencomptequeen un

80% dels

re¬ latsesreforcen elsestereotips,elsnous

abordatgessemblen

tries

fetes

des de

la

sensibilitatindividual, més que no pas

contribucions al canvi assumides per

unagranpartde la

professió. Les

dades

queaportael

GMMP indiquen

que

les

rutines periodístiques no tenen en compteelscanvisques'estan

produint

a lanostrasocietat isegueixenmantenint

1perpetuantuna

visió dels gèneres

to¬ talmentcaducaipericlitada.

Lespersones que

voluntàriament

han

participatenaquest

projecte

volen

con¬ tribuir,mitjançantuna

devolució

dels

resultats assolits, a promoure, d'una

banda,una reflexióentre els i les res¬

ponsables

dels mitjans de

comunicació

i, de l'altra,afavorirunaactitud crítica

entrelaciutadaniapertal d'anarcap a

unasocietat que sigui moltmés

justa i

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :