• No se han encontrado resultados

Això que es veu a continuació són dues fotos aèries (ortofotos), una de l any 1956 i l altre del l any 2010.

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Això que es veu a continuació són dues fotos aèries (ortofotos), una de l any 1956 i l altre del l any 2010."

Copied!
34
0
0

Texto completo

(1)

La Festa de l’Arbre 2013:

Aquest any la Festa de l’Arbre es farà entre All i Ger. Plantarem en dues zones diferents. Alguns plantareu a prop de Ger i els altres en un lloc que esta a la vora d’All.

Això que es veu a continuació són dues fotos aèries (ortofotos), una de l’any 1956 i l’altre del l’any 2010.

1956

2010 Com podeu veure l’any 1956 gairebé no hi havia bosc de ribera, es veia la llera del riu. Al 2010 ja hi ha força arbres.

(2)

Coneixeu a alguna persona amb aquesta edat? Qui?

Pinta el riu en els dos mapes. Passava pel mateix lloc al 1956 i al 2010?

Observa els mapes i pinta de verd el bosc de ribera de 1956 i compara’l amb el de 2010. Quines diferències hi ha? A on hi ha més bosc de ribera?

(3)
(4)

El bosc de ribera.

Un bosc de ribera és un bosc que està al costat d’un riu o d’un torrent. El formen una gran quantitat de plantes i animals que s’han adaptat a viure en aquetes zones.

Per què creieu que els arbres viuen a prop del riu?

Tots els vegetals estan adaptats per viure al costat d’un riu? Quin dels següents vegetals creus que ho passaria malament vivint al bosc de ribera cerdà?.

Palmera Salze Cactus

(5)

Quines funcions creus que tenen les arrels d’un arbre del bosc de ribera? Encercla-les.

Què és una inundació? Coneixes alguna zona on n’hi hagi hagut alguna últimament?

Sabeu com es diu el riu on s’ubica el nostre bosc de ribera?

ATENCIÓ!!!: Els torrents que porten aigua a aquest riu poden tenir molta força. Aquest estiu un d’aquests torrents va fer moltes destrosses a la Carrerada. Un camí que va des de Ger fins al camí de Sant Jaume. Va arrencar tots els ponts i gran part del camí. Inclús es va emportar un cotxe torrent avall. Tot i que la pluja va afectar altres torrent en cap més hi va haver destroces tan importants. Justament només hi ha hagut desperfectes greus al torrent del Coforn, que recull l’aigua del bosc que es va cremar l’estiu passat entre Ger i Guils.

(6)

Taller 1A. Taller identificació d’animals del bosc de ribera.

Als boscos no només trobem plantes. Si no fem gaire soroll i vigilem una mica, podem trobar animals de tota mena. També podem saber quins animals hi ha en un bosc per les seves petjades sobre el terra moll o la neu.

Busqueu a dintre el bosc els animals següents, escriviu el nom de cadascun a la primera línia, i a les dues següents els colors dominants.

---... ... ---... ... ---... ... ---... ... ---... ... ---... ... ---... ... ---... ...

(7)

L’ànec collverd que heu trobat és un mascle o una femella?

De quin color té les plomes?

Et sembla que té les plomes de colors molt vius?

Per què creus que és d’aquest color?

Sabeu com és un ànec collverd mascle? Seríeu capaços de distingir d’altres animals del bosc de ribera?

(8)

Taller 1B. Taller identificació d’animals del bosc de ribera.

Als boscos no només trobem plantes. Si no fem gaire soroll i vigilem una mica, podem trobar animals de tota mena. També podem saber quins animals hi ha en un bosc per les seves petjades sobre el terra moll o la neu.

Busqueu a dintre el bosc els animals següents, escriviu el nom de cadascun a la primera línia, i a les dues següents els colors dominants.

---... ... ---... ... ---... ... ---... ... ---... ... ---... ... ---... ... ---... ...

(9)

L’ànec collverd que heu trobat és un mascle o una femella?

De quin color té les plomes?

Et sembla que té les plomes de colors molt vius?

Per què creus que és d’aquest color?

Ser de colors molt vius pot tenir algun inconvenient?

Sabeu com és un ànec collverd femella? Seríeu capaços de distingir d’altres animals del bosc de ribera?

(10)

Taller 2A: Els treballs del bosc. Els treballadors forestals faran treballs de millora a la zona: tallada, aclarida, selecció de peus, apilat de llenya...

La biomassa és una font d’energia renovable i respectuosa amb el medi ambient. Ara els treballadors forestals faran una tala en aquesta zona. Aconseguiran un bon munt de fusta. A l’hora de dinar demaneu als vostres companys de les altres escoles què han fet els forestals amb la llenya què han talat. Pregunteu-los què és una estelladora.

Observa els treballs que executa la brigada forestal. Identifica cada acció amb un dibuix escrivint el número corresponent al quadre.

Tallada (1) Esporga (2) Desbrancat (3) Apilat (4)

(11)

Quines eines estan fent servir?

Fes unes fotos i enganxa-les al final del quadern. Escriu l’acció que està fent cada treballador.

Com se’n diu del material que s’apila després de tallar els arbres?

Per a què es fa servir aquest material?

On heu vist que s’utilitza?

Heu vist mai una estelladora? Sabeu què és i per a què serveix? A l’hora de dinar podeu demanar als vostres companys tota aquesta informació.

(12)

Taller 2B: L’ús de la biomassa. La fusta que s’ha extret de l’aclarida es transformarà per utilitzar-la com a font d’energia. Hi haurà diferents tipus de biomassa processada.

La biomassa és una font d’energia renovable i respectuosa amb el medi ambient. Els treballadors forestals han estat fent una tala en una altra zona del recorregut i han aconseguit un piló de fusta. A l’hora de dinar demaneu als vostres companys de les altres escoles com han fet els forestals la tala.

Observeu el funcionament de l’estelladora. Relacioneu els materials que entren a l’estelladora i els que en surten amb les fotos. Podeu fer-ho utilitzant fletxes:

(13)

Davant vostre teniu quatre caixes de materials. Sabeu què són?

És tot el mateix material?

Relaciona amb fletxes els noms i les fotografies dels diferents productes:

Observeu els productes. Quin creieu que és el que està més transformat? I el que menys?

(14)

Aquests materials que teniu al davant són biomassa. Per què es fan servir?

On heu vist que s’utilitzen?

Havíeu vist mai una màquina com aquesta? Com es diu? Sabríeu dir per què serveix?

Feu unes fotos i enganxeu-les al final del quadern. Escriviu l’acció que està fent cada treballador.

(15)

Taller 3: Identificació d’espècies vegetals.

Sou capaços d’identificar els següents arbres? Són típics del bosc de ribera. Llegiu les descripcions, us poden ser útils.

Un cop hagueu identificat l’arbre mireu-li bé les fulles, les llavors i els fruits. D’aquesta manera podreu contestar les preguntes de l’apartat dispersió i de l’apartat fulles. Feu-ho tant bon punt hagueu identificat l’arbre així ho tindreu fresc!

Toqueu les fulles i digueu com són. D’aquestes parelles d’adjectius, trieu el que correspon a la fulla que esteu tocant. (Us serà més senzill si compareu la fulla que esteu tocant amb les fulles dels pins o de les alzines carrasques): dura – tova, rígida – flexible, punxant – no punxant, seca - humida, setinada (llisa, sembla plastificada) – vellutada (suau i potser una mica peluda)

Nom científic: Alnus glutinosa Nom català: Vern Nom français: Aulne

Fulla Llavor/fruit o escorça Arbre

Podrem reconèixer el vern perquè la seva fulla és simple i dentada (sembla que el marge de la fulla sigui una serra), de forma arrodonida i no acaba en punxa. Les seves llavors estan dintre d’unes pinyes molt petites que mesuren entre 1 i dos centímetres.

El vern té una escorça de color gris fosc, a més a més, té moltes esquerdes que formen molts quadradets.

(16)

Nom científic Crataegus monogyna Nom català: Arç blanc Nom français: Épine blanche

Fulla Llavor/fruit o escorça Arbre

Si volem identificar un arç blanc hem de saber que les seves fulles estan dividides en lòbuls, entre 3 i 7, s’assemblen als els trèvols.

Podem trobar les llavors de l’arç blanc dins dels seus fruits, que són rodons, petits i de color vermell.

És un arbust de branques amb punxes i de color grisós. El tronc també és de color grisós i en exemplars vells pot tenir esquerdes.

Toqueu les fulles i digueu com són. D’aquestes parelles d’adjectius, trieu el que correspon a la fulla que esteu tocant. (Us serà més senzill si compareu la fulla que esteu tocant amb les fulles dels pins o de les alzines carrasques): dura – tova, rígida – flexible, punxant – no punxant, seca - humida, setinada (llisa, sembla plastificada) – vellutada (suau i potser una mica peluda)

(17)

Nom científic Fraxinus excelsior Nom català: Freixe Nom français: Frêne

Fulles Llavor/fruit o escorça Arbre

Per saber com és un freixe podem fixar-nos en què les seves fulles són compostes i oposades. Compostes vol dir que cada fulla esta formada per unes quantes fulles més petites i oposades vol dir que cadascuna de les petites fulles s’enganxa al tronc al davant d’una altra, queden de dos en dos al llarg del tronc. El contorn de les fulles és dentat.

Les seves llavors estan envoltades per una ala. Són unes llavor molt fortes perquè es passen tot l’hivern enganxades a l’arbre.

L’escorça és de color gris i té moltes esquerdes.

Toqueu les fulles i digueu com són. D’aquestes parelles d’adjectius, trieu el que correspon a la fulla que esteu tocant. (Us serà més senzill si compareu la fulla que esteu tocant amb les fulles dels pins o de les alzines carrasques): dura – tova, rígida – flexible, punxant – no punxant, seca - humida, setinada (llisa, sembla plastificada) – vellutada (suau i potser una mica peluda)

(18)

Toqueu les fulles i digueu com són. D’aquestes parelles d’adjectius, trieu el que correspon a la fulla que esteu tocant. (Us serà més senzill si compareu la fulla que esteu tocant amb les fulles dels pins o de les alzines carrasques): dura – tova, rígida – flexible, punxant – no punxant, seca - humida, setinada (llisa, sembla plastificada) – vellutada (suau i potser una mica peluda)

Nom científic: Populus nigra Nom català: Pollancre o Xop Nom français: Peuplier

Fulles Llavor/fruit o escorça Arbre

Per tal de poder diferenciar el pollancre hem de saber que la seva fulla és simple i dentada i brilla tan per dalt com per baix, la seva forma és triangular i pot recordar a una gota d’aigua.

Les llavors d’aquest arbre es divideixen en diferents grups, tal i com ho fa el raïm. Un cop les llavors estan madures les embolcalla un plomall que sembla coto fluix.

(19)

Nom científic: Salix alba Nom català: Salze Nom français: Saule

Fulla Llavor/fruit o escorça Arbre

Si volem saber quin aspecte té un salze ens podem fixar les seves fulles, que són llargues i molt primes amb la part de dalt verda i la de baix blanquinosa. Les llavors són llargues com pèls i de tacte sedós.

El salze té un tronc marró i amb moltes fissures i esquerdes.

Toqueu les fulles i digueu com són. D’aquestes parelles d’adjectius, trieu el que correspon a la fulla que esteu tocant. (Us serà més senzill si compareu la fulla que esteu tocant amb les fulles dels pins o de les alzines carrasques): dura – tova, rígida – flexible, punxant – no punxant, seca - humida, setinada (llisa, sembla plastificada) – vellutada (suau i potser una mica peluda)

Les fulles:

Hi ha espècies vegetals que durant certs períodes de l’any perden les fulles. En canvi hi ha espècies vegetals que no.

Quines espècies d’arbres coneixeu que perdin les fulles abans de l’hivern?

(20)

Repasseu els adjectius que heu posat a les fulles dels arbres que heu identificat i compareu-les amb les dels pins:

Les espècies que heu identificat perden les fulles a la tardor o no les perden? Com és que ho fan en aquesta època de l’any?

Alguns arbres no perden les fulles durant l’hivern. Per què creus que ho fan?

A les persones ens va bé o malament que els arbres perdin les fulles durant la tardor?

Què preferiríeu ser, un arbre que perd les fulles o un arbre que les manté? Per quin motiu?

(21)

Tria la resposta correcta:

 Els arbres perden les fulles ...

A) Els arbres nomes perden les fulles durant l’hivern.

B) Els arbres perden les fulles per fer una manta al terra que escalfi les seves arrels.

C) Els arbres perden les fulles quan es troben en situacions que no els són favorables.

D) Els arbres perden les fulles perquè el vent és molt fort i les fa caure.

Perdre les fulles és...

A) Una adaptació dels arbres quan fa molt fred.

B) Una adaptació dels arbres davant de situacions de molta calor. C) Una manera que tenen els arbres de comunicar-se.

D) Una adaptació dels arbres davant de situacions adverses.

 Les fulles serveixen a l’arbre...

A) Per agafar l’aire i l’energia del Sol que necessiten per viure. B) Per fer bonic.

C) Com a eina per a poder expressar el seu estat d’ànim. Les fulles canvien de color si l’arbre està content, enfadat o trist.

D) Per protegir les seves branques de possibles atacs d’ocells i animals voladors.

(22)

La dispersió

Els éssers vius (animals, plantes...) fan tot el que poden per reproduir-se i deixar descendència. Les plantes tenen diferents maneres de fer-ho. Una manera de reproduir-se és fer llavors. Les llavors s’escampen i neixen plantes noves. Però com s’escampen les llavors? Cada planta té una manera de fer-ho.

a) Els animals mengen algunes llavors i les que els hi cauen pel camí s’escampen

b) Quan la llavor està madura, surt volant

c) Les llavors s’enganxen a la pell o al pèl dels animals i quan correu, cauen

d) Els animals mengen els fruits i quan fan caca escampen les llavors e) Les llavors cauen a l’aigua i el corrent les desplaça

f) Si hi ha foc, el fruit explota i les llavors surten disparades

A cada arbre o arbust hi ha una mostra del fruit i la llavor que fa. Com creus que es dispersen les llavors dels arbres que has identificat? A la taula escriu la lletra o lletres del sistema de dispersió que correspongui a cadascun.

Nom de l’arbre Sistema de dispersió

Arç blanc D

Pollancre B

Freixe B i E

Salze B i E

Vern B

Si voleu, feu una foto del què heu identificat i enganxeu-la al final del quadern.

Coneixes altres arbres del bosc de ribera? Pregunta als teus companys d’altres escoles quins coneixen ells.

(23)

Taller 4A: Tallers dels sentits: recorregut pel bosc de ribera amb els ulls tapats. Ger

Voleu conèixer més a fons un bosc? Dons ara teniu una gran oportunitat!

Tapeu-vos els ulls amb un mocador, agafeu la corda, guieu-vos amb ella pel bosc! Sobretot aneu a poc a poc!

Què us ha semblat l’experiència?

Del quadre de baix quines coses heu experimentat? Subratllareu les sensacions i encercleu els objectes.

Velocitat Por

Herba Bicicleta

Tecnologia

Humitat Sorolls

Heu sentit alguna sensació o objecte que no hi sigui al quadre? Quins?

Creieu que podríeu reconèixer objectes com una pinya o una branca si no els pugéssiu veure? Pregunteu als vostres companys de les altres escoles què n’opinen i com els ha anat l’experiència.

Terra

Fred

Branques

Troncs

Silenci

Metall

Suavitat

Llibreta

Matoll

Cotxe

Olor de pi

Punxent

Son

(24)

Taller 4B: Tallers dels sentits: distinció d’elements naturals a través del tacte. (capsa amb pedres, sorra, fulles, biomassa,...)

A davant vostre teniu unes caixes amb certs materials a l’interior. Sereu capaços de saber què hi ha a dins només tocant-ho?

Un cop hagueu esbrinat què hi havia a l’interior de les capces subratlleu-ho. pinyes grans – ratolins - pinyes petites – pèls de gat - branques – pedres – dents de lleó - pinyes de vern – pell de serp - avellanes – caramels - fulles –

plàstics – pinyols de fruita (préssecs, préssecs plans o paraguaians, cireres, dàtils, prunes, albercocs)

Heu encertat tot el que hi havia dins de les caixes? Un cop heu pogut veure el contingut, heu pogut reconèixer què era?

De tots els materials que heu tocat, quins eren matèria orgànica o biomassa?

Quin sentit creieu que està més desenvolupat, la vista o el tacte? Quin creieu que és el motiu?

Creieu que podríeu caminar amb els ulls tancats pel bosc? A l’hora de dinar demaneu als companys de les altres escoles com els ha anat l’experiència.

(25)

Taller 5A: Taller de les basses del Segre: l’ecosistema de la bassa.

Relacioneu els elements marcats amb els nombres del quadre següent: Nom català Nom científic Nom francès

1 Vern Alnus glutinosa Aulne

2 Salze Salix alba Saule

3 Freixe Faxinus excelsior Frêne

4 Balca o boga Typha latifolia

5 Aigua H2O Eau

Relacioneu les següents característiques i sensacions amb el riu o amb la bassa.

Moviment Claror

Humitat Bassa Calma

Foscor Riu Força

(26)

Com creieu que es forma una bassa al costat del riu?

L’aigua del riu passa sempre pel mateix lloc? Per què?

Què passa quan l’aigua del riu agafa un nou camí? Què se’n fa dels camins vells?

Creieu que aquesta bassa s’ha format de forma natural?

La presència de basses com aquesta és beneficiosa pels animals i les plantes del territori?

Quins avantatges creus que dóna una bassa als animals? I a les plantes?

Com penseu que es col·loquen els arbres al bosc de ribera? Cada arbre prefereix una zona diferent? Per quin motiu?

(27)

Taller 5B: Taller del Segre: l’ecosistema del riu.

Relacioneu els elements marcats amb els nombres del quadre següent: Nom català Nom científic Nom francès

1 Pollancre Populus nigra Peuplier

2 Salze Salix alba Saule

3 Vern (arbre mort) Alnus glutinosa (-) Aulne

4 Aigua (llera del riu) H2O (-) Eau

5 Còdols - Galets

Fixa’t en la zona de còdols. Quina forma tenen? Sempre han tingut la mateixa forma? Per què creus que aquestes pedres són arrodonides?

(28)

Creus que tenen alguna funció dins del bosc de ribera els arbres morts?

Creus que si hi ha arbres morts a la vora del riu poden ser un perill?

A cada zona hi ha les mateixes espècies? Relacioneu els arbres que heu identificat anteriorment amb cadascuna de les zones.

Perquè creieu que les espècies trien viure més a prop o més lluny del riu?

(29)

A quins d’aquests problemes creieu que ha de fer front un arbre del bosc de ribera. A quines situacions ha d’estar adaptat i preparat per enfrontar-s’hi?

Completa les frases amb les paraules adequades.

Riu – Edificis - Erosió – Arrels – Persones - Arbres – Inundació - Canalitzacions - Fresca -

 Tenim una _______ ___ quan el riu porta tanta aigua que surt dels marges.

 Les _________ dels arbres ajuden a mantenir la forma del riu. I eviten que

hi hagi massa _______.

 Els animals que viuen al riu prefereixen que l’aigua estigui ________.

 Els _________ agafen del _______ els nutrients i l’aigua que necessiten per

créixer.

 Les _________, a vegades, ajudem a que el risc de patir una inundació

sigui més gran.

 La construcció de __________________ i d’___________ augmenten les

(30)

Qui o què creieu que pot provocar una inundació? Quines són les causes principals d’una inundació?

Sabríeu dir en quina època de l’any hi ha més possibilitats de que hi hagi una inundació?

Si hi hagués una inundació que afectés casa teva, què és el que et sabria més greu de perdre?

Sabeu què és una bassa? Quines diferències podem trobar entre una bassa i un riu? És bo per els animals i les plantes que hi hagi basses?

(31)

La plantació: El cicle de successió vegetal

Aquí teniu fotografies dels llocs on plantarem. Quina d’aquestes fotografies s’assembla més al lloc on planta el vostre grup? Fixeu-vos en el terra i en l’entorn. Encercleu la foto que més s’assembla al lloc on planteu.

Els boscos es fan de manera natural a través del procés de successió. La successió és el camí que hi ha des d’un terreny on hi ha només roca fins a tenir un bosc amb una capa de terra gruixuda i bona. A mesura que la capa de terra és més gruixuda i més rica hi poden viure més vegetals i vegetals més grans.

Terres desèrtiques Herbassar Matollar Bosc

(32)

Des d’aquest punt on ens trobem podem observar la zona on farem la plantació. En quina etapa del quadre de sobre creieu que es troba la zona on plantarem?

Si fóssiu un arbre, us agradaria viure al lloc on heu plantat? Per què?

Quines coses bones penseu que té el lloc on heu plantat el vostre arbre?

Quines coses dolentes penseu que té el lloc on heu plantat el vostre arbre?

Torneu a mirar les fotografies dels lloc de plantació. Quines diferències veieu entre el lloc on heu plantat vosaltres i el lloc on plantaran d’altres escoles?

Sabríeu dir quines coses bones i quines coses dolentes té el seu lloc de plantació? Pregunteu als vostres companys d’altres escoles què en pensen.

(33)

El camí de Sant Jaume

Annex al taller 5B: Taller del Segre: l’ecosistema del riu

Llegiu aquest poema que va escriure León Felipe. D’aquest poema també en va fer una cançó Paco Ibáñez. Podeu buscar-la a internet i escoltar-la.

Como tú Así es mi vida, piedra, como tú. Como tú, piedra pequeña; como tú, piedra ligera; como tú, canto que ruedas

por las calzadas y por las veredas;

como tú,

guijarro humilde de las carreteras; como tú,

que en días de tormenta te hundes

en el cieno de la tierra y luego

centelleas bajo los cascos y bajo las ruedas; como tú, que no has servido

para ser ni piedra de una lonja,

ni piedra de una audiencia, ni piedra de un palacio, ni piedra de una iglesia;

como tú, piedra aventurera;

como tú,

que tal vez estás hecha sólo para una honda,

piedra pequeña y

(34)

Com és la pedra que descriu el poema?

Què fa la pedra que descriu el poema?

Per quines coses no serveix la pedra que descriu el poema?

Per quina cosa potser només està feta la pedra del poema?

Si fossis una pedra, quina mena de pedra t’agradaria ser?

Com és la vida del personatge que s’identifica amb la pedra?

A la Festa de l’arbre, has vist algun tipus de pedra que pugui ser com la pedra que descriu el poema? Si l’has vista, què t’hi ha fet pensar?

Entre tots podeu fer un mural que expliqui el poema o un conte que expliqui les aventures d’una pedra.

Referencias

Documento similar

El 72% dels parts són eutòcics, amb major nombre de casos en edats joves i augment del part instrumentat a mesura que augmenta l’ edat.. La inducció mèdica mostra resultats

a) Descriure quines són les TIC més usades en la comunicació dels actors vinculats amb l’esport: organitzacions esportives, organitzacions comercials esportives, mitjans

Pese a ello y bajo los argumentos de Atl, la arquitectura que la revolución mexicana muestra al mundo es una obra propia y llena de la contemporaneidad buscada, una obra que

També Martín Moreno i de Miguel (1982: 60, 125 i s.) parlen de la burocratització com d’una solució a la distribució mercantilista dels serveis professionals bàsics,

2." Que 'havent en el' reine valetl' cià població de parla valenciana que no s'expressa en altre idioma a l' en.trar en l'escola, se li done al xic tota l'ensenyança en

delna- nar .per tot arreu ¡que s'entronitze '1 .'idio'n1a valencià a les nostres escoles, :ham de de.mostrar ,que el nostre po- bl¡e té r àni'ma :visible i tangible; que.. pa:rla

celebració joiosa d’aquest esdeveniment, ens ha aportat, al llarg d’aquest any grans alegries: hem tingut l’oportunitat de compartir el nostre esser clarià

JUSTIFICACIÓ DE GASTOS PER SUBVENCIONS CONCEDIDES EN ELS PROGRAMES FORMATIUS DE QUALIFICACIÓ BÀSICA JUSTIFICACIÓN DE GASTOS POR SUBVENCIONES CONCEDIDAS EN LOS PROGRAMAS FORMATIVOS