• No se han encontrado resultados

Barcelona als ulls del món

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Barcelona als ulls del món"

Copied!
93
0
0

Texto completo

(1)

Barcelona

als ulls del món

(2)

A. Introducció

B. Objectius de recerca C. Metodologia

D. Resultats

1. Barcelona no té una imatge única al món 2. Barcelona és una destinació turística 3. Barcelona és un bon lloc per viure 4. Barcelona és una experiència vibrant

5. Barcelona és una ciutat vinculada a la creativitat

6. Barcelona es vincula lleugerament a una identitat cultural i lingüística diferenciada

7. Barcelona no es percep com una ciutat per fer negocis

8. Barcelona té un incipient potencial per ser un hub d’innovació 9. Barcelona compta amb una oferta educativa amb potencial

E. Diagnòstic F. Recomanacions G. Propers passos

(3)

Introducció

L’Observatori de la Marca Barcelona es l’òrgan de l’Ajuntament de Barcelona responsable de proveir als agents promotors i gestors de la ciutat la informació referent a la imatge de Barcelona al món per tal de poder prendre les decisions oportunes pel que fa al desenvolupament i promoció de la ciutat.

L’Observatori proveirà d’aquesta informació a totes les empreses que considerin associar la seva marca comercial a Barcelona, adaptant-la segons l’àrea geogràfica i sector d’activitat que desenvolupin.

(4)

Objectius de recerca

Per desenvolupar aquest tasca l’Observatori de la Marca Barcelona necessita d’una eina pluridisciplinar que combinant diferents

estudis permeti recollir, analitzar i interpretar la informació relativa a la imatge projectada de Barcelona respecte a les principals ciutats del món.

(5)

Objectius de recerca

Objectius de recerca

Els objectius específics de la recerca són:

A. Conèixer la percepció espontània general i el perfil d’atributs funcionals, emocionals i simbòlics que defineixen la imatge de Barcelona i el que aporta la marca Barcelona al productes i serveis vinculats a la ciutat.

B. Determinar com aquest perfil, incideix en la consideració i preferència de la ciutat per desenvolupar activitats empresarials, laborals, educatives,

científiques, culturals i turístiques. Realitzar un anàlisi benchmarking amb altres ciutats globals.

C. Establir us sistema de seguiment que ajudi a saber quins són les

(6)

Metodologia

El àmbits de recerca con els següents:

A. Àrees d’interès:

General

Focus Turisme i lleure Focus Negocis

B. Públics d’interès:

Població general Professionals

Visitants potencials Líders d’opinió

C. Regions d’interès:

Europa

(7)

Exploracióde les principals

dimensions de la imatge de la Marca Barcelona.

•Paraules, imatges i símbols

associats espontàniament a la marca Barcelona.

•Detecció dels principals blocs temàticsque en espontani defineixen el significat de la marca Barcelona per cada col·lectiu.

Metodologia

L'objectiu ha estat conèixer quina es la imatge espontània de Barcelona al món a partir de 3 fonts de informació:

Diagnòstic competitiu respecte

a altres marques ciutat.

• Grau de compliment de les expectatives generadespel col·lectiu clau que visita BCN.

•Aïllar els actius d’imatge claus

que mouen la preferència per àrea d'interès (negocis, turisme, ciència ...). Redacció de l’informe.

•Relació amb rankings publicats i KPI’s clau d’activitat econòmica

de la ciutat.

•Relació KPI’s d’imatge a seguir.

Monitorització de les

dimensions d’imatge claus (KPI’s)

•Avaluació del efecte dels esdeveniments relacionats amb la ciutat sobre els KPI’s i de

l’eficàcia de les accions realitzades.

•Definició d’ un model propi de gestióque serveixi per definir

noves estratègiesd’actuació.

(8)

Exploracióde les principals

dimensions de la imatge de la Marca Barcelona.

•Paraules, imatges i símbols

associats espontàniament a la marca Barcelona.

•Detecció dels principals blocs temàticsque en espontani defineixen el significat de la marca Barcelona per cada col·lectiu.

Metodologia

L'objectiu ha estat conèixer quina es la imatge espontània de Barcelona al món a partir de 3 fonts de informació:

Diagnòstic competitiu respecte

a altres marques ciutat.

• Grau de compliment de les

expectatives generadespel col·lectiu clau que visita BCN.

•Aïllar els actius d’imatge claus

que mouen la preferència per àrea d'interès (negocis, turisme, ciència ...). Redacció de l’informe.

•Relació amb rankings publicats i

KPI’s clau d’activitat econòmica de la ciutat.

•Relació KPI’s d’imatge a seguir.

•Monitorització de les dimensions d’imatge claus (KPI’s)

•Avaluació del efecte dels esdeveniments relacionats amb la ciutat sobre els KPI’s i de l’eficàcia de les accions realitzades.

(9)

Metodologia: Fase 1. Requisits

Cal que el model a desenvolupar permeti:

Requisits:

1. Identificar les percepcions de la ciutat més arrelades i rellevants entre els grups d’interès i regions clau.

2. Treballar sense condicionaments previs respecte com és la imatge de Barcelona o quins elements la composen, tan negatius com positius.

3. Seleccionar els principals blocs temàtics d’imatge, definir els prioritaris en funció de la seva rellevància en els processos de decisió dels públics objectiu i establir sistemes per controlar-los i reportar-los periòdicament.

4. Comparar Barcelona amb les principals ciutats globals.

5. Aprofundir en la imatge de la ciutat des d’una òptica econòmica i empresarial, així com des d’una òptica turística.

6. Aïllar possibles elements dominants com pot ser el Futbol Club Barcelona. 7. Arribar a outputs propis que facilitin la interpretació i anàlisi de la informació

i ajudin a simplificar la presa de decisions.

Fase 1:

(10)

Metodologia: Marc conceptual

En aquesta primera fase exploratòriaes recolliran en espontani percepcions sobre característiques tangibles (paisatge, facilitats d’acomodació, infraestructures per empreses, nivells de preus, etc...) així com percepcions sobre característiques

intangibles (seguretat, atmosfera, acolliment ...), incloent les impressions evocades per la ciutat de manera espontània ja siguin actius com imatges visuals (Gaudí, FCB,

Olimpiades, Custo, mar, Sagrada Família, Hotel Arts ...) o valors associats a la ciutat (cosmopolita, obertura, tolerància, modernitat...).

Per l'anàlisi de resultats el Centre de la Marca partirà de diferents definicions d’imatge d’un indret elaborades des de l’àmbit acadèmic, com poden ser:

“Perceptions or impressions of a place”

Phelps (1986)

“Not individual traits ... but the total impression an entity makes”

Reilly

(1990)

(11)

Metodologia: Marc conceptual

Per tal de realitzar un inventari de l’imaginari evocat en espontani per la marca

Barcelona, el Centre de la Marca planteja seguir el següent marc conceptual, adaptat del plantejat per Echtner i Ritchie al 2003 respecte a imatge de destins.

L’objectiu és dibuixar la organic image o imatge base de Barcelona, és a dir,

l’acumulació d’informació i imatges mentals que el target genera a través dels mitjans de comunicació, l’escola, el boca-orella, etc. abans de que hagi iniciat qualsevol recerca activa d’informació.

(12)

Metodologia: Marc conceptual

El model contempla dues dimensions d'anàlisi que permeten, sota un esquema molt visual i sobretot simple, classificar estratègicament els continguts evocats per la marca. La primera dimensió separa les percepcions més regionals de les més globals, la

segona ordena les percepcions segons siguin més o menys compartides amb altres ciutats, és a dir, de les més genèriques a les més diferenciadores.

Característiques pròpies

Característiques compartides Trets

d’imatge regionals

Trets d’imatge globals

(13)

Metodologia: Marc conceptual

Per tal de realitzar un diagnòstic complet de la imatge de Barcelona el Centre de la Marca planteja seguir el model The City Brands Hexagon definit per Simon Anholt -2007-.

POTENCIAL

(Rellevància)

GENT

(Gent/Ambient)

REQUISITS

(Qualitat de vida/ Infraestructures)

POLS

(Experiència/ Ciutat vibrant)

LLOC

(Estètica/ Imatges mentals)

PRESÈNCIA

(14)

Metodologia: Treball de camp

L'objectiu ha estat conèixer quina es la imatge espontània de Barcelona al món a partir de 3 fonts de informació:

El què pensa espontàniament la població general

El què opinen periodistes amb capacitat per influir

(15)

Metodologia: Treball de camp

El què pensa

espontàniament la

població general

2741 enquestes on line a 9 països, 300 a cada país a població general dividida en 3 segments: joves 18- 34 anys, adults que viatgen per plaer i adults que viatgen per negocis.

Mostra a 9 països: França, Regne Unit, Alemanya, Estats Units, Mèxic, Brasil, Xina, Índia i Japó.

Anàlisi comparatiu amb el què es pensa d’altres ciutats

europees com Berlín, Londres i Madrid.

Estudi quantitatiu realitzat per MEDIAPRO.

L'objectiu ha estat conèixer quina es la imatge espontània de Barcelona al món a partir de 3 fonts de informació:

El què opinen

periodistes amb

capacitat per influir

Estudi qualitatiu de 27 entrevistes obertes a 3 periodistes de mitjans de comunicació influents a cada país; 1 d’ àmbit general, 1 d'àmbit econòmic i 1 d’àmbit científic o cultural + entrevistes obertes on line a 17

empresaris proposats pels consolats de mar.

Mostra a 9 països: França, Regne Unit, Alemanya, Estats Units, Mèxic, Brasil, Xina i Japó.

Anàlisi comparatiu espontani amb les ciutats de referència dels entrevistats.

Estudi qualitatiu realitzat per COLLABORABRANDS.

El què es diu a

Internet

Text miningdels comentaris sobre Barcelona a Internet amb anglès durant el mesos de novembre i desembre de 2010.

Classificació temàtica i valorativa dels comentaris.

Anàlisi comparatiu amb el què es diu d’altres ciutats europees com Berlín, Londres i Madrid.

(16)
(17)

1. Barcelona no té una imatge única al món

2. Barcelona és un destinació turística

3. Barcelona és un bon lloc per viure

4. Barcelona és una experiència vibrant

5. Barcelona és una ciutat vinculada a la creativitat

6. Barcelona es vincula lleugerament a una identitat cultural i lingüística diferenciada

7. Barcelona no es percep com una ciutat per fer negocis

8. Barcelona té un incipient potencial per ser un hub de innovació

9. Barcelona compta amb una oferta educativa amb potencial

(18)

1.

Barcelona no

té una imatge

(19)

1. Barcelona no té una imatge única al món

El què pensa espontàniament la població general

Tot i que hi ha uns elements que permeten identificar Barcelona al món, es perceben diferències entre les regions.

10-20% 5-10% <5%

Penetració

Europa Llatinoamèrica

EE.UU. Àsia

(20)

1. Barcelona no té una imatge única al món

El què pensa espontàniament la població general

Espontàniament Barcelona és una ciutat d’Espanya (26%) que destaca pel futbol

(26%), per haver estat una ciutat

olímpica(14%) i per la seva oferta

cultural (9%).

Aquests són el trets més mencionats a nivell general quan es pregunta

espontàniament per Barcelona, però a cap regió del món la imatge de Barcelona es redueix a aquests 4 atributs.

Aquests 4 atributs són el punt de partida a partir del qual es configura una imatge de la ciutat mes completa que varia

segons les diferents grans regions del món.

Això ens permet concloure que no hi ha una imatge de Barcelona única al món sinó que es configura amb atributs diferents segons el nivell de proximitat geogràfica i cultural.

A major proximitat geogràfica (Europa) o cultural (Amèrica Llatina) hi ha un major coneixement de Barcelona i de les seves característiques diferencials. Les regions més llunyanes (EE.UU. i Àsia) tenen una imatge de la ciutat mes tòpica.

Això podria estar explicat pel % de entrevistats que ha visitat la ciutat:

• Europa 58% • EE.UU 28%

(21)

1. Barcelona no té una imatge única al món

El què pensa espontàniament la població general

Des d’Europa hi ha unes vinculacions amb Barcelona més enfocades a una destinació turística, cultural i d’oci.

Les associacions més significatives són:

Sol (24%) Gaudí (14%), Cultura(13%),

Festa (11%) Platja (10%), Rambla (9%) ,

Toro (8%), Sagrada Família (7%), Vacances

(7%) i Arquitectura (7%).

A Amèrica Llatina la imatge de Barcelona està configurada pel futbol(38%) i per la cultura: Cultura (11%), Gaudí (10%),

Museus (10%) i Sagrada Família (4%).

Toro(11%) i Menjar (11%) acaben de configurar la imatge de Barcelona a aquesta regió on les associacions amb aspectes relacionats amb les vacances i l’oci són molt inferiors a Europa.

Des dels EE.UU. s’aprecia una Barcelona nodrida d’estereotips poc exclusius de la ciutat i més vinculats a Espanya. Així, és la regió on és més forta l’associació amb

Espanya (39%) i destaquen termes com

Toro(14 %) i menjar (14%) i altres més genèrics com Bonic (15%). L’associació amb cultura és discreta (7%) i destaca la baixa associació amb Gaudí (4%) i la

Sagrada Família (2%).

A Àsia hi ha una imatge menys difusa que als EE.UU., dominada pel futbol(31%) però amb la particularitat que la

percepció de la Barcelona olímpicaresulta molt significativa (32%) i hi ha un major nivell d'associació a trets característics de la ciutat com la Sagrada Família (9%) i

(22)

1. Barcelona no té una imatge única al món

El què pensa espontàniament la població general

A totes les regions es menciona

espontàniament Catalunya: un 4% de la mostra general menciona Catalunya quan pensa en Barcelona.

El nivell d’associació espontani de

Barcelona amb Catalunya és més gran a les regions que tenen un nivell de

coneixement més alt de Barcelona:

• Europa (6%)

• Amèrica llatina (5%)

En canvi a les regions on la imatge de la ciutat és menys concreta, el nivell

d'associació espontània amb Catalunya és escàs, especialment als EE.UU.:

• Àsia (3%) • EE.UU. (0,3%)

Finalment, destaca el baix nivell

d’associació espontània de Barcelona amb característiques negatives.

La característica més mencionada es la

inseguretat i tan sols un 0,6% la menciona espontàniament.

Aquest percentatge puja al 1% quan es pregunta per Barcelona com a destinació turística i les regions on la inseguretat

més s'associa espontàniament a

Barcelona són EE.UU. (2,6%) i Àsia (1,5%).

(23)

El què pensa espontàniament la població general

Anàlisis de les característiques mes pròpies de Barcelona a nivell espontani:

1. Barcelona no té una imatge única al món

Característiques pròpies Característiques compartides Trets d’imatge regionals Trets d’imatge globals

( Han estat

mencionats per mes d’un 3% de persones a totes les regions)

(24)

1. Barcelona no té una imatge única al món

El què pensa espontàniament la població general

Tot i que hi ha uns elements que permeten identificar Barcelona al món, es perceben diferències entre les regions.

Futbol/Barça* i Gaudí són els atributs exclusius mes associats a Barcelona espontàniament a tots el països de la mostra.

La Sagrada Família, la Ramblai

Catalunya són els trets singulars i propis de la ciutat de Barcelona que han estat mencionades espontàniament per més d’un 3% de persones a algunes regions (Europa i Amèrica Llatina) i tenen un baix nivell d’ associació espontània a altres (Ásia i EE.UU)

* Considerem Futbolcom a característica pròpia perquè fa referència implícita al principal club de futbol de la ciutat. El fet que el F.C. Barcelona porti el nom de la ciutat per la que preguntem en el qüestionari, incentiva respostes on no es menciona explícitament el nom sencer del club de futbol. El mot col·loquial Barça és mencionat espontàniament pel 3% de la mostra.

Espanya, Olímpic, Cultura, Torosi Bonic

són els trets més mencionats que espontàniament a tota la mostra que Barcelona comparteix amb altres ciutats.

Atributs relacionats amb vacances i oci com Sol, Platja, diversió, festa, formen part de la imatge espontània de Barcelona especialment a Europa, però no a la resta de les regions.

El bon menjar forma part de la imatge espontània de Barcelona a tot arreu

menys a Àsia. En canvi els museus són un tret d’imatge important a totes les

regions menys a Europa. Així mateix, l’associació d’emocionant és molt

rellevant des d’Estats Units i el paisatge

(25)

1. Barcelona no té una imatge única al món

El què opinen periodistes amb capacitat per influir

Entre les periodistes influents en els seus països s’ha detectat diferencies més marcades en la imatge espontània de Barcelona en funció de les regions.

Des de els periodistes europeus

Barcelona és percep com la ciutat més estimulant del Mediterrani.

Les primeres associacions espontànies es refereixen a Barcelona com a ciutat

turística i com un bon lloc per viure al Mediterrani.

Es vincula directament a una imatge cultural diferenciada amb una identitat pròpia a nivell cultural, lingüístic, artístic i arquitectònic (modernisme, ruta de

museus, oferta teatral, etc.).

Pels periodistes mexicans i brasilers Barcelona es percep com una ciutat d’acollida provisional per l'enriquiment personal i professional.

Es percep com una destinació d‘acollida altament atractiva per formar-se i

treballar.

Un lloc on adquirir coneixements i

experiències professionals de qualitat útils pel posterior desenvolupament

professional als seus països d’origen.

(26)

1. Barcelona no té una imatge única al món

El què opinen periodistes amb capacitat per influir

Els periodistes asiàtics parlen de Barcelona com una ciutat turística cultural i creativa de l’antiga Europa.

Pels líders d’opinió asiàtics Barcelona es una ciutat exclusivament turística que ofereix bones condicions climàtiques i una bona oferta cultural lligada amb un cert sentiment nostàlgic i romàntic.

Els periodistes d’Estats Units parlen de Barcelona com una ciutat turística per gaudir l’experiència Espanya.

Es vincula a una experiència turística basada en una imatge espanyola més estereotipada: bones condicions climàtiques, oferta cultural, bona gastronomia i caràcter festiu.

(27)

2.

Barcelona és

una destinació

(28)

2. Barcelona és una destinació turística

El què pensa espontàniament la població general

A nivell econòmic, es vincula clarament Barcelona amb el turisme (17%).

Trets globals

10-20% 5-10% <5%

Penetració

Des d’un punt de vist econòmic i de negoci, què vincularies a Barcelona?

(29)

Trets globals

Des d’un punt de vista turístic, què vincularies a Barcelona?

2. Barcelona és una destinació turística

El què pensa espontàniament la població general

Els principals reclams de la Barcelona turística és l’oferta d’oci i cultural, les bones condicions atmosfèriques i el futbol.

10-20% 5-10% <5%

(30)

Europa Llatinoamèrica

EE.UU. Àsia

2. Barcelona és una destinació turística

El què pensa espontàniament la població general

Es destaquen diferents atractius turístics de Barcelona a cada una de les regions analitzades.

10-20% 5-10% <5%

Penetració

Des d’un punt de vista turístic, què vincularies a Barcelona?

(31)

2. Barcelona és una destinació turística

El què pensa espontàniament la població general

A Europa destaquen les associacions amb oci i la cultura: el sol(20%), la platja

(19%), la cultura (11%), el mar (10%), les compres (8%), el menjar(8%), el futbol

(7%), la Sagrada Família (6%) i Les Rambles (6%) i la festa(6%) com a principals associacions amb Barcelona com a destí turístic.

En canvi des de América llatina hi ha una visió de Barcelona més vinculada a la cultura i al futbol. Las principals

associacions amb Barcelona com a destí turístic són els museus(22%), seguit del

futbol(14%), la platja (13%), el Camp Nou

(10%), la Sagrada Família (9%) el sol (9%), el menjar(9%), la Rambla (9%), els parcs

(8%) la cultura(8%), la catedral (7%), l’arquitectura(8%) i la història(7%).

A EE.UU. també destaquen els aspectes relacionats amb vacances i oci amb un component cultural. Destaquen: el menjar

(16%), la diversió (13%), la platja (10%), els museus (10%), la història(8%), els

toros (8%), i l’art(7%)

A Xina, India i Japó són més importants el aspectes culturals encara que el futbol

(16%) és l’atractiu més esmentat

espontàniament. El segueixen la Sagrada Família (13%), el museus(12%), ser una

(32)

Característiques pròpies Característiques compartides Trets d’imatge regional s Trets d’imatge globals

2. Barcelona és una destinació turística

El què pensa espontàniament la població general

Anàlisis de les característiques mes pròpies de Barcelona com a destí turístic:

(33)

2. Barcelona és una destinació turística

El què pensa espontàniament la població general

Els principals reclams de la Barcelona turística és l’oferta d’oci i cultural i el futbol.

La imatge de Barcelona turística és força homogènia en totes les regions, forma part de la identitat de la ciutat i el seu posicionament envers el món.

La Sagrada Família destaca com la icona turística de la ciutat a tot al món, encara que als EE.UU. el nivell d'associació espontània es redueix a la tercera part (2,6%) del percentatge d’associació global (9%).

Tanmateix, el primer nivell d’associació, malgrat que genèric, és museu (12,8%) la qual cosa reafirma el lligam cultural amb la ciutat. Altres elements com platja

(12,3%) també denoten la importància del clima per a l’activitat turística.

Una altra icona principal és futbol (10%) en tan que ve referida al F.C.Barcelona. Encara que és exclusiu i composa

(34)

2. Barcelona és una destinació turística

El què pensa espontàniament la població general

En quan a termes regionals, la Barcelona

olímpica(4,2%) continua sent un referent global, encara que és menys rellevant des d’Europa (1%).

Les condicions atmosfèriques són un altre dels factors clau en la visió turística de la ciutat. Sol (7,9%) és molt rellevant en totes les regions, excepte Llatinoamèrica (0,3%).

L’associació de vacances (1,3%) més important des d’Europa (3,2%) o bé la

tapa(1,4%) més destacable a Europa i Estats Units.

Des d’Àsia cal fer un incís sobre l’elevada penetració de les icones artístiques com

Picasso(3,6%) que té una penetració de 7,2%, Gaudí (5%) que té un 6,6% o bé la

Sagrada Família (8,6%) que arriba fins a un 13,1%. En contraposició, diversió

(4,3%) és menys important (1%).

(35)

2. Barcelona és una destinació turística

El què opinen periodistes amb capacitat per influir

Des de totes les regions, les primeres associacions es refereixen a Barcelona com a ciutat atractiva turísticament a escala mundial, convertint-se en el principal interès a nivell financer.

Barcelona es compara amb les ciutats més turístiques a nivell mundial i amb les que es caracteritzen per ser: ciutats urbanes on es combinen experiències cultuals i d’oci en una atmosfera estimulant i jove.

Els grans trets identitarisque conformen aquesta imatge unificada es fonamenten en:

Ciutat turística d’Espanya Amplia oferta arquitectònica i cultural Inseguretat

ciutadana Sagrada Família

S’emmarca clarament com una ciutat espanyola, comparable amb Madrid, i

n’adopta una sèrie d’estereotips.

Principal nexe lligat amb la imatge d’Europa arreu, però

amb un estil propi diferenciat.

Principal emoció negativa derivada de l’experiència turística lligada amb robatoris i

atracaments.

Icona representativa de la ciutat com a

gran element identitari, més enllà

del FC Barcelona.

(36)

2. Barcelona és una destinació turística

El què es diu a Internet

Les mencions turístiques de Barcelona a la xarxa representen el segon concepte més destacat.

Business Living Products Tourism

Font: Clipping digital HAVAS MEDIA

Internet confirma la importància de Barcelona com a destinació turística.

El 28% de les mencions de Barcelona van relacionades amb turisme, per sobre del total corresponent a negoci que

(37)

3.

Barcelona és

un bon lloc per

(38)

3. Barcelona és un bon lloc per viure

El què pensa espontàniament la població general

Barcelona es percep amb la ciutat més atractiva per viure des de totes les regions, superant Londres, Berlín i Madrid.

En quina de les següents ciutat preferiries viure?

(39)

3. Barcelona és un bon lloc per viure

El què pensa espontàniament la població general

Barcelona es la ciutat mes atractiva per viure respecte a Berlín, Londres, Madrid i Nova York, que són les ciutats que hem utilitzat de referència per fer un primer l'anàlisi comparatiu.

Per regions els percentatges de persones que consideren a Barcelona com una ciutat molt atractiva per viure oscil·la entre el 18% dels Europeus i el 32% dels llatinoamericans. Si afegim els que diuen que Barcelona és una ciutat bastant

atractiva per viure els percentatges són molt alts:

• 66% dels nord-americans • 67% dels europeus

• 79% dels asiàtics

• 80% dels llatinoamericans

Madrid obté percentatges similars a Barcelona com a bon lloc per viure a

Amèrica Llatina, EE.UU. i Àsia. A Europa la diferència entre Barcelona i Madrid com a ciutat per viure es decanta de forma més marcada cap a Barcelona.

(40)

3. Barcelona és un bon lloc per viure

El què opinen periodistes amb capacitat per influir

Les condicions climàtiques i l’experiència vibrant fan que Barcelona representi el

concepte de qualitat de vida. Un bon lloc per establir-s’hi, ja sigui provisionalment com permanentment.

Des de totes les regions , el concepte qualitat de vida es troba estretament lligat a la percepció de Barcelona, entès com la conjunció de bones condicions climàtiques i un ambient cultural, vitalista i festiu.

Aquesta imatge s’aguditza a

Llatinoamèrica, la imatge global de Barcelona parteix de la bona acollida i l'increment del nivell de vida respecte els seus països d'origen.

A Europa, com a destinació provisional

destaca l’associació amb l’experiència Erasmus o períodes de formació

determinats. En aquest context,

Barcelona es presenta com una destinació altament atractiva gràcies a la combinació del caràcter jove de la ciutat amb la

intensa vida cultural i nocturna de

clubbing.

No obstant, l'idioma i la percepció d’una certa actitud tancada per part dels

ciutadans (poc sentit de l' humor i

qualificació d’introversió) apareixen com a barreres a tenir en compte a l'hora de considerar la possibilitat de viure a

(41)

3. Barcelona és un bon lloc per viure

El què es diu a Internet

Barcelona és la ciutat amb més mencions a Internet respecte living(qualitat de vida i habitabilitat).

Products Tourism Living Business

(42)

3. Barcelona és un bon lloc per viure

El què es diu a Internet

En quan a nombre de mencions a Internet, Barcelona destaca per living

(qualitat de vida/ habitabilitat) donat que és la temàtica més significativa respecte el total.

(43)

4.

Barcelona és

una

(44)

4. Barcelona és una experiència vibrant

Europa Llatinoamèrica

EE.UU. Àsia

El què pensa espontàniament la població general

L’experiència vibrant s’associa a un tarannà de la ciutat lligat amb la seva personalitat divertida, apassionada i emocionant.

10-20% 5-10% <5%

Penetració

Si Barcelona fos una persona, amb quins adjectius la descriuries?

(45)

4. Barcelona és una experiència vibrant

El què pensa espontàniament la població general

Des de totes les àrees hi ha una imatge compartida sobre la personalitat de la ciutat. Barcelona és bonica (13%) i es connota d’una sèrie d’emocions molt més lligades a les vivències i l’experiència. En aquest context, es percep divertida

(10,9%), apassionada (9,2%), alegre

(5,6%), emocionant (6,4%) i simpàtica

(7%).

Des d’Europa la imatge és mes

disseminada amb més nombre d’adjectius com viu(8,2%), jove (7,8%) o fins i tot

vibrant (4%), molt lligats al posicionament de la ciutat com a destinació de

vacances.

.

Des de Llatinoamèrica la personalitat de Barcelona es qualifica com a moderna

(9,7%), interessant (6,9%) i culte (5,8%), termes vinculats a Barcelona com a ciutat avançada on desenvolupar-se.

Pel que fa a Estats Units la ciutat és sexy

(6,5%), espanyola (4,2%) i extrovertida

(3,9%); la qual cosa reforça la imatge estereotipada de festa i diversió.

Per acabar trobem Àsiaque percep Barcelona com a hospitalària (8,6%),

lluminosa(7,3%), romàntica (5,2%)

(46)

4. Barcelona és una experiència vibrant

El què opinen periodistes amb capacitat per influir

Experiència altament atractiva basada en la intensitat i la vitalitat.

El mot més utilitzat per descriure

Barcelona és “ciutat vibrant”, entesa com la combinació de:

Bones condicions climàtiques: clima

mediterrani de sol i platja.

Entorn arquitectònicament

rellevant: modernisme de Gaudí.

Amplia oferta cultural i d’oci:

activitats d’oci nocturn i ruta de museus.

Aquesta percepció genera un positiva experiència turística que s’amplia al turisme de negocis com a seu de convencions i fires.

L’experiència Barcelona presenta uns clars competidors:

A nivell més emocional/atmosfera:

Berlín

• A nivell més funcional/ potències

turístiques: París, Londres, Nova York, i Roma

A nivell turístic Barcelona es percep

competint al màxim nivell com a destí de qualitat que ofereix una experiència vibrant pròpia de les principals ciutats turístiques del món.

(47)

4. Barcelona és una experiència vibrant

El què es diu a Internet

Alta representativitat de mencions a la xarxa sobre turisme i qualitat de vida.

Business Living Products Tourism

Internet confirma la importància de

l’experiència Barcelona.

El 67% de las mencions de Barcelona a Internet estan relacionades amb:

• Comentaris sobre living/

habitabilitat a Barcelona (39%)

• Comentaris sobre fer turisme a

Barcelona (28%)

Són molts els comentaris que es refereixen a l’experiència de la visita turística a Barcelona, les quals

representen un tema destacat en els vídeos i comentaris realitzats en les xarxes socials.

(48)

5.

Barcelona és

una ciutat

vinculada a la

(49)

El què pensa espontàniament la població general

Un elevat nombre d’associacions espontànies de Barcelona (37% penetració de mencions totals) es vinculen amb la idea de creativitat.

5. Barcelona és una ciutat vinculada a la

creativitat

Cultura 8,9% Arquitectura 5,4% Museu 4,2% Art 3,1% Modern 3,1% Interessant 2,3% Bellesa 2% Moda 1,5% Música 1,1% Estil 1% Artístic 0,6% Escènic 0,3% Nou 0,5% Teatre 0,3%

37 %: Penetració sobre persones que associen creativitat

Base: 2741 persones Mencions per persona: 3,8

Font: Estudi quantitatiu MEDIAPRO Vibrant

1,1%

(50)

Cultura 12.8% Arquitectura 6.6% Modern 3.7% Interessant 3.1% Museu 2.2% Moda 2.1% Art 1.9% Estil 1% Artístic 2% Cultura 6.8% Arquitectura 4.6% Interessant 3.6% Museu 3.3% Art 4.6% Música 2.3% Moda 1.6% Estil 1.6% Bellesa 1.6% Modern 1.3% Escènic 1.3% Nou 1%

37,7% penetració sobre persones que associen a creativitat Mostra: 908

Mencions per persona: 3,8

44,1% penetració sobre persones que associen a creativitat

Mostra: 608

Mencions per persona: 3,9

5. Barcelona és una ciutat vinculada a la

creativitat

Europa Llatinoamèrica

El què pensa espontàniament la població general

Les associacions vinculades a la idea de creativitat són especialment rellevants a Estats Units (56,5%), Llatinoamèrica (44,1%) i secundàriament a Europa (37,7%) i Àsia

(17,2%).

Font: Estudi quantitatiu MEDIAPRO

(51)

EE.UU. Àsia

56,5% penetració sobre persones que associen a creativitat Mostra: 307

Mencions per persona: 3,2

17,2% penetració sobre persones que associen a creativitat Mostra: 918

Mencions per persona: 3,9

Cultura 10.5% Museu 9.5% Arquitectura 8.9% Bellesa 7.1% Art 5.6% Modern 5.3% Interessant 2.5% Música 2.1% Moda 2% Alegre 2% Teatre 1% Cultura 4.7% Museu 3.1% Arquitectura 2.1% Art 2.1% Modern

1.7% Bellesa1.3%

Interessant 1.1%

Estil 1.1%

El què pensa espontàniament la població general

5. Barcelona és una ciutat vinculada a la

creativitat

(52)

El què pensa espontàniament la població general

Des de totes les regions, hi ha un vincle notable amb creativitat a excepció d’Àsia on és menys significatiu.

La idea de creativitat relacionada amb Barcelona (37%) pren valor des d’un punt de vista artístic i cultural. Cultura(8,9%),

Arquitectura (5,4%), Museu(4,2%) i Art

(3,1%) són els principals elements doten de contingut aquest vincle.

A més, també hi ha termes més emocionals que es relacionen amb l’experiència Barcelona com ara

interessant(2,3%), modern (3,1%) i

emocionant (1,6%) que tenen més

rellevància a Europa i Llatinoamèrica; més properes tan geogràfica com culturalment amb Barcelona.

Des d’Àsia és on hi ha una menor lligam amb el concepte de creativitat (17,2%), sobretot per la falta d’impressions més vivencials. En aquest context, predominen

termes més estètics com cultura(4,7%),

museu (3,1%), arquitectura(2,1%) o art

(2,1%).

(53)

El què pensa espontàniament la població general

En relació amb les altres ciutats europees, Barcelona (37%) queda reafirmada com la ciutat més vinculada amb la idea de creativitat seguida de Berlín (35,3%), Madrid (33,2%) i Londres (31,2%).

5. Barcelona és una ciutat vinculada a la

creativitat

Font: Estudi quantitatiu MEDIAPRO

Barcelona

(37%) Londres(31,2%) (35,3%)Berlín Madrid(33,2%)

(54)

El què opinen periodistes amb capacitat per influir

La majoria d’experts atorguen valors vinculats amb la creativitat a Barcelona. Aquests es vinculen directament amb el concepte de ciutat vibrant amb llibertat d’expressió.

La ciutat es percep oberta a la innovació i molt receptiva a les noves tendències. Es detecta una actitud cosmopolita pròpia de les grans metròpolis associada a un

dinamisme cultural, fruit de l’empremta de

grans artistes com Gaudí, Picasso, Miró i fins i tot Dalí, i l’associació amb el món de la moda i el disseny.

Aquesta valoració es general entre el líders de opinió entrevistats però es especialment forta a Europa on els periodistes culturals coneixen esdeveniments valorats molt positivament com el Sónar, El Grec, La Mercè o el Primavera Sound.

A més a més a Àsia destaca la figura de Samaranchcom a referent de tarannà emprenedor i creatiu, propulsor dels Jocs Olímpics i que va donar suport a la

candidatura dels Jocs Olímpics de Beijing.

Des de Llatinoamèrica, es vincula a un progrés cultural basat en la democràcia i la llibertat. Hi ha una concepció de modernitat i joventut receptiva a noves idees que té la voluntat de transformar els estàndards clàssics per construir un nou model de societat.

Pels segments informats, Barcelona

s’associa amb un talant creatiu i innovador. Les iniciatives creatives fetes des de

Barcelona tenen credibilitat.

5. Barcelona és una ciutat vinculada a la

creativitat

(55)

6.

Barcelona es

vincula

lleugerament a

una identitat

(56)

6. Barcelona es vincula lleugerament a una

identitat cultural i lingüística diferenciada

El què pensa espontàniament la població general

A tots el països enquestats es relaciona Barcelona amb Catalunya encara que els nivells d'associació espontània són discrets a Europa i Amèrica Llatina i baixos o molt baixos a Àsia i EE.UU. Els nivells d’associació de Barcelona amb Catalunya i el català són majors entre els que ha visitat la ciutat,

Ha estat a

Barcelona No ha estat a Barcelona

Total

(4,2%) 5,8% 3,2% Europa

(5,7%) 7,4% 3,4% Estats Units

(0,3%) 0,5% 0% Llatinoamèrica

(5,3%) 7,7% 4,3% Àsia

(3,3%) 3,6% 3,1%

Catalunya

(4,2%) Català(1,5%)

Ha estat a

Barcelona No ha estat a Barcelona

Total

(1,5%) 2,2% 1%

Europa

(1,7%) 1,9% 1,3%

Estats Units

(0,7%) 2,4% 0%

Llatinoamèrica

(2,3%) 3% 2,1%

Àsia

(1%) 2,2% 0,5%

(57)

6. Barcelona es vincula lleugerament a una

identitat cultural i lingüística diferenciada

El què pensa espontàniament la població general

Crida l’atenció el baix nivell de

associacions espontànies de Barcelona amb Catalunya i amb el català fins i tot per part de les persones que han visitat la ciutat.

Cal tenir en compte que en aquest estudi tan sols s’han registrat les associacions espontànies de manera que el

coneixement suggerit de que Barcelona pertany a Catalunya i de que a Barcelona es parla Català probablement sigui mot mes alt, al menys entre els que han visitat la ciutat.

Encara que el nivell de coneixement de Barcelona amb Catalunya i el català fos alt, aquest resultat de baix nivell

d'associació espontània amb la ciutat ens permet concloure que Catalunya i el

(58)

6. Barcelona es vincula lleugerament a una

identitat cultural i lingüística diferenciada

El què opinen periodistes amb capacitat per influir

Entre els líders d’ opinió europeus i llatinoamericans hi ha una consciencia clara de que Barcelona te una llegua i cultura diferenciada de la resta d’Espanya mentre que entre les nord-americans i asiàtics tan sols es conegut pels qui han visitat la ciutat.

Entre europeus i llatinoamericans es percep una identitat pròpia amb una llengua diferenciada d’Espanya, encara que no en tots el casos es menciona Catalunya. Hi ha una tendència utilitzar mots com l'àrea de Barcelona o la regió de Barcelona per referir-se a Catalunya.

Entre aquest periodistes el fet diferencial català te una valoració ambivalent:

• Es valora l’esforç i el mèrit de preservar una identitat cultural i lingüística pròpia i mantenir la riquesa cultural.

•Es retreu una actitud tancada que

relaciona la defensa de la llengua pròpia amb barreres burocràtiques que

dificulten internacionalització de la ciutat.

Entre els periodistes nord-americans, xinesos i japonesos hi ha un baix coneixement del fet diferencial català.

Entre aquest grup l'existència del català com a idioma propi de Barcelona tan sols es coneix per part dels qui han visitat la ciutat i manifesten una actitud neutra davant aquest fet.

Hi ha un fet en que coincideixen tots els periodistes entrevistats com a barrera per la internacionalització de Barcelona: el baix domini de idiomes (principalment l’anglès) per part dels barcelonins que es relaciona amb una actitud tancada i poc oberta al mon.

(59)

7.

Barcelona no

es percep com

una ciutat per

(60)

Des d’un punt de vist econòmic i de negoci, què vincularies a Barcelona? Trets globals

El què pensa espontàniament la població general

A nivell econòmic, des de totes les regions es vincula Barcelona clarament amb turisme (17,3%).

10-20% 5-10% <5%

Penetració

7. Barcelona no es percep com una ciutat per fer

negocis

(61)

Característiques pròpies

Trets d’imatge regionals

7. Barcelona no es percep com una ciutat per fer

negocis

El què pensa espontàniament la població general

Les associacions econòmiques són genèriques i evidencien la manca d’una imatge vinculada a la economia i els negocis pròpia i diferenciada.

Turisme

Futbol

Indústria

Econòmic

Port

Hotel

Comerç Negoci Car Restaurant Euro Moda Banc Vi Cultura Aeroport Art Europa Inseguretat Fira/ Conferències Centre Espanya Catalunya Trets d’imatge globals

( Han estat

mencionats per mes d’un 3% de persones a totes les regions)

Disseny

(62)

7. Barcelona no es percep com una ciutat per fer

negocis

El què pensa espontàniament la població general

Turisme (17%), Futbol(8%), Industria

(8%), Port(6%) i Comerç (5%) configuren la imatge de Barcelona vinculada a

negocis.Turisme, Industria i comerç són sectors econòmics associats a Barcelona a tota la mostra, en canvi, futbol i port són activitats econòmiques vinculades a Barcelona a tot arreu menys als EE.UU.

Cal destacar que per el 4% de la mostra Barcelona es un Centre econòmic vinculat amb Espanya (4%) l’euro (3%) Europa

(2%) i Catalunya (1,5%). A Europa destaca

Catalunya (2,2%), a EE.UU i Amèrica

Llatina Euro (4%) i a Orient Espanya (7%) i

Europa (3%).

Per sectors econòmics associats a la ciutat hi ha mencions baixes i disperses. Destaca Hosteleria (6%), Moda (4%)

Bancs (4%), Vi (3%), Cultura(3%), Art

(2%) Fira + Conferencies (2%) i Disseny

(1%)

A Europa esta més present Hosteleria, Moda, Bancs, Cultura i fira +conferencies. A EE.UU. Moda i Vi. Amèrica Llatina

Hosteleria, Moda, Bancs, Cultura i fira+ conferencies. A Àsia destaca Vi i Disseny.

L’Aeroport (2%) no es un factor econòmic associat a la ciutat. Obté un 3% de

(63)

7. Barcelona no es percep com una ciutat per fer

negocis

El què pensa espontàniament la població general

Un elevat nombre d’associacions espontànies de Barcelona (38,6% penetració de mencions totals) es vinculen amb la idea de creativitat.

10-20% 5-10% <5%

Penetració

Quines indústries o sectors d’activitats econòmiques associes a Barcelona?

(64)

El què pensa espontàniament la població general

Les marques més associades a Barcelona són Zara (7,9%), el FC Barcelona (7,1%), Mango (4,6%), Nike (3,8%), Adidas (2,9%), Seat (2,9%) i El Corte Inglés (1,8%).

Trets globals

10-20% 5-10% <5%

Penetració

7. Barcelona no es percep com una ciutat per fer

negocis

Quines marques comercials associes a Barcelona?

(65)

El què pensa espontàniament la població general

7. Barcelona no es percep com una ciutat per fer

negocis

Hi ha una forta associació amb marques del sector de la moda (Zara, Mango, el Corte Inglés), la qual cosa ens mostra l’afinitat del caràcter creatiu de la ciutat amb les marques que tenen un

component creatiu en la seva activitat.

D’aquesta manera, els significats associats a Barcelona queden reforçats per

activitats empresarials vinculades amb el disseny de moda i fins i tot automobilístic, com el disseny de cotxes (Seat).

(66)

7. Barcelona no es percep com una ciutat per fer

negocis

El què pensa espontàniament la població general

Barcelona es una ciutat atractiva i adequada pel turisme de negocis mitjançant

l’organització d’esdeveniments, fires i seminaris empresarials encara que no destaca especialment respecte a altres grans ciutats europees.

Adequació i atractiu de la ciutat per l’organització d’esdeveniments empresarials

(67)

7. Barcelona no es percep com una ciutat per fer

negocis

El què opinen periodistes amb capacitat per influir

En general pel periodistes d'economia, Barcelona no representa una potència econòmica més enllà del sector turístic, ocupant una posició secundària desprès de Madrid.

Es mencionen les següents desavantatges competitives, algunes d’elles més pròpies del estat (assenyalades en groc) que específiques de la ciutat (en vermell):

Ritme de vida lent a tots nivells, tan de vida com laboral, que provoquen una

manca d’eficàcia i un baix nivell de productivitat en

l’economia espanyola.

La imatge de Barcelona no es desvincula dels tòpics econòmics sobre el conjunt de

l’estat. Ineficiència

productiva

Idioma propi i baix domini de

l’anglès

Encara que a Europa es menciona el Català com una barrera per l’atracció

de talent.

En general es destaca el baix coneixement d’anglès com nu factor que dificulta operar i fer

negocis a Barcelona. Teixit industrial de PIMES i

manca de seus internacionals i sectors especialitzats pel desenvolupament dels negocis. Madrid s’estableix com el focus

de negoci empresarial potent d’Espanya.

Desconeixement d’empreses que conformen el

teixit empresarial. Manca d’un entorn econòmicament potent Desconeixement de incentius empresarials

Falta de promoció sobre les àrees de negoci així com les infraestructures

i centres especialitzats pel desenvolupament de

les empreses. Entre els europeus es mencionen polítiques

(68)

7. Barcelona no es percep com una ciutat per fer

negocis

El què es diu a Internet

A Internet no es destaquen les mencions de negocis, més enllà del sector turístic.

Business Living Products Tourism

Font: Clipping digital HAVAS MEDIA

Les mencions a Internet sobre negocis ocupen el 3er lloc.

El total de mencions de negocis (20%) es inferior a les referides a living (qualitat de vida/ habitabilitat) d’un 39% i les de

(69)

8.

Barcelona té

un incipient

potencial per

(70)

Des d’un punt de vist científic i d’innovació, què vincules a Barcelona?

8. Barcelona té un incipient potencial per ser un

hub

d’innovació

El què pensa espontàniament la població general

Universitat, Tecnologia, Innovació, Arquitectura i Ciència són conceptes associats espontàniament a Barcelona, encara que no són exclusius de la ciutat.

Europa

EE.UU. Àsia

Llatinoamèrica

10-20% 5-10% <5%

Penetració

(71)

8. Barcelona té un incipient potencial per ser un

hub

d’innovació

El què pensa espontàniament la població general

Des de totes les regions, Barcelona està associada a Ciència ,Tecnologia

Arquitectura i Innovació. No obstant, a Estats Units i Europa les mencions per persona són menors (1,4) respecte l’1,9 de promig.

Tanmateix, mentre que a Europa destaca l’associació amb Universitat (12,2%), la resta de regions coincideixen en un alt nivell d’ associacions espontànies amb Tecnologia, Innovació , Ciència i

arquitectura.

En general, s’associen termes com

tecnologia(7,4%), innovador(6,7%),

ciència(6,3%), arquitectura (5,7%) o

investigació(3,7%); entre altres.

Aquestes associacions són mes clares

des de Llatinoamèrica on es vinculen a progrés i augment del nivell de vida. En aquest context, tecnologia puja a 13,5%,

ciènciaa 7,1%, arquitectura a 8,7%,

indústria(3,2%) augmenta a 4,4% i

medicina (3,1%) arriba a 8,4%.

Per acabar, des del punt de vista d’Àsia, destaquen com a elements diferencials

innovador que creix fins a un 12,6%, la

ciènciaque passa a 7,8% o el terme

(72)

8. Barcelona té un incipient potencial per ser un

hub

d’innovació

El què opinen periodistes amb capacitat per influir

En general, Barcelona es percep com una bona ciutat per començar negocis, però amb dificultat per desenvolupar-los a gran escala.

Barcelona es percep com un entorn

favorable pel desenvolupament de noves idees de negocis. Es posiciona globalment com una ciutat de canvi i reinvenció

gràcies a:

• Importància dels valors associats de

creativitat, llibertat i innovació.

• Els Jocs Olímpics: referent a nivell

mundial d'èxit i creativitat.

Des de totes les regions, la ciutat presenta un potencial per ser un centre tecnològic

gràcies a les condicions climàtiques i l’atmosfera vibrant.

Europa: Es coneix l’existència d’un petit

hub tecnològic (22@).

Estats Units i Llatinoamèrica:

Identificació d’un entorn climàtic i creatiu favorable als petits negocis tecnològics que exporten al món.

A més, es fan mencions puntuals sobre un incipient clúster de recerca científicai medica tot i que la seva imatge es encara borrosa.

(73)

8. Barcelona té un incipient potencial per ser un

hub

d’innovació

El què opinen periodistes amb capacitat per influir

Els experts apunten Barcelona com un indret amb capacitat d’innovació. Malgrat ser una idea emergent que requereix inversions, es percep com una de les grans

oportunitats.

A nivell de negocis, aquesta empremta de creativitat latent a la ciutat es

tradueix en una relació amb el camp de la innovació, especialment en les els camps de la moda i el disseny.

Pels que han visitat la ciutat destaquen els camps de l’arquitectura i el disseny. No obstant, a Estats Units es vincula

Barcelona a un cert progrés tecnològic i es vincula clarament amb el món online

(networking, companyies online...)

La bona qualitat de vida i la presència digitalfan que Barcelona es consideri una bona localització per les PYMES per

començar els seus negocis via online. Tanmateix, es percep un forment de la innovació tecnològica per part del govern amb polítiques per fomentar networking.

(74)

9.

Barcelona

compta amb

una oferta

educativa amb

(75)

9. Barcelona compta amb una oferta educativa

amb potencial

El què opinen periodistes amb capacitat per influir

Des de totes les regions, el tret més significatiu d’innovació i ciència associat a Barcelona és Universitat amb una penetració d’un 8,2%.

FALTA COMENTAR

10-20% 5-10% <5%

Penetració

Trets globals

Des d’un punt de vist científic i d’innovació, què vincules a Barcelona?

(76)

9. Barcelona compta amb una oferta educativa

amb potencial

El què opinen periodistes amb capacitat per influir

La projecció de ciència i innovació en relació a Barcelona és força unificada en totes les regions. Universitat(8,2%) és el concepte amb una major associació,

sobretot des d’Europa (12,2%) i

Llatinoamèrica (8,1%). En el cas d’Estats Units ocupa el tercer lloc (4,6%) i d’Àsia el quart (5,6%).

Després destaca tecnologia (7,4%) és especialment significatiu a Àsia (10,6%) i Llatinoamèrica (13,5%) i innovador (6,7%) amb força a la Xina, Índia i Japó (12,6%).

Finalment, s’associa ciència(6,3%), especialment des d’Àsia (7,8%) i Llatinoamèrica (7,1%) i arquitectura

(77)

9. Barcelona compta amb una oferta educativa

amb potencial

El què opinen periodistes amb capacitat per influir

Barcelona es percep com una bona ciutat per formar-se acadèmicament, sobretot des de Llatinoamèrica.

En general, es percep com un entorn atractiu però el baix domini de l’anglès

comporta una manca de reputació internacional del panorama universitari així com un baix coneixement específic d’escoles especialitzades.

Des de Llatinoamèrica hi ha un fort vincle amb la ciutat com a indret per cursar uns estudis superiors. Tot i així, es presenta com una segona opció degut al català que suposa una barrera afegida.

Segons els experts, Barcelona compta amb un entorn atractiu pel

desenvolupament d’uns estudis universitaris gràcies a:

Atmosfera vibrant: Preferència

destinació universitària ocasional (Erasmus)

Extens panorama universitari: En un

primer terme destaquen la Universitat de Barcelona i IESE i, en segon lloc es menciona la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Barcelona i ESADE.

(78)
(79)

Diagnòstic

El diagnòstic de la marca Barcelona es basarà en el The City Brands Hexagon definit per SIMON ANHOLT -Competitive Identity: the new brand management for Nations, Cities and Regions

2007-POTENCIAL

(Rellevància)

GENT

(Gent/Ambient)

REQUISITS

(Qualitat de vida/ Infraestructures)

POLS

(Experiència/ Ciutat vibrant)

LLOC

(Estètica/ Imatges mentals)

PRESÈNCIA

(80)

Diagnòstic

POTENCIAL

(Rellevància)

Alta com a destí turístic Baixa com a ciutat de negocis.

GENT

(Gent/Ambient)

Amable i acollidora però tancada. Poca

obertura al món global actual. Baix nivell d’ anglès.

REQUISITS

(Qualitat de vida/ Infraestructures)

Falta múscul empresarial. Falten infraestructures.

POLS

(Experiència/ Ciutat vibrant)

Es percep com una ciutat vibrant que afavoreix la creativitat , l'emprenedoria i la innovació; excepte des d’Àsia.

LLOC

(Estètica/ Imatges mentals)

Barcelona és forta en les seves

característiques físiques.

PRESÈNCIA

(Familiaritat/Notorietat)

Barcelona té un bon nivell de presència la món. És una ciutat coneguda associada a trets característics i únics.

(81)

Diagnòstic

El diagnòstic en aquesta dimensió es resumiria dient que la ciutat està ben present a la ment dels entrevistats, mes enllà de l’efecte halo del Barça i dels tòpics sobre Espanya, amb una imatge molt condicionada per la seva projecció turística i també cultural. Cal dir que a l’imaginari dels que l’han visitada, la presència de futbol i tòpics és menor.

També gaudeix de cert estatus en l'àmbit científic i

d’innovació però encara incipient en comparació amb altres ciutats més arrelades en aquest àrea.

Els actius d’imatge a explotar es poden resumir en dos eixos de significat:

•Realitat: Estètica / Paisatge / Arquitectura / Art

•Potencial: Universitat / Investigació / Innovació

(82)

Diagnòstic

Bon clima, arquitectura atractiva i la bellesa d’espais defineixen Barcelona com a indret, la qual cosa explica el seu atractiu com a destinació turística per qualsevol visitant i per qualsevol motiu de visita.

Podríem dir que aquest és l’aspecte on la imatge de la ciutat és més consistent arreu del món.

Els actius d’imatge a explotar en aquesta dimensió cal trobar-los en què diferencia més Barcelona de la resta de ciutats boniques. Es tracta de la seva arquitectura singular

avalada per les imatges mentals del monuments i la figura d’en Gaudí. A més les imatges mentals més emblemàtiques són aclaparadorament més evocades per qui ha visitat la ciutat el que demostra la seva força com icones de marca.

(83)

Diagnòstic

Sens dubte Barcelona és una ciutat que projecte la promesa d’una experiència singulargràcies a una atmosfera positiva i vitalista que resulta molt estimulant. També en aquest sentit la ciutat s'associa a nombroses activitats culturals i d’oci, també nocturnes, que no fan més que potenciar el seu atractiu. L'experiència creativarepresentada per artistes, dissenyadors i fins i tot emprenedors també pertany a aquest imaginari.

Aquesta atmosfera vibrant, tal com es verbalitzen els enquestats o apareix als mitjans socials, és un actiu

tremendament diferencial respecte altres indrets. És l’actiu clau a explotar.

Tot i que varia per regions, entre els que han visitat la ciutat s’activen més adjectius vivencials com emocionant,

divertida, romàntica o moderna.

(84)

Diagnòstic

Aquesta potser és la dimensió més crítica pel futur desenvolupament econòmic de la ciutat.

Un cop més la valoració és ambivalent ja que encara que la ciutat es considera adequada per venir a formar-se amb alt nivell en determinades regions, no ho sembla per

desenvolupar trajectòria professional ni quedar-se a fer negocis. La percepció de manca d’oportunitats laborals i limitada xarxa empresarial llastren el potencial de la ciutat.

Turisme i hostaleria és el gran sector econòmic associat a la ciutat. Però tot i això, el seu perfil com a ciutat de negocis és baix encara. En menor mesura la ciutat s’associa a altres sectors como: moda, cultura i oci, comerç, vi i disseny. A nivell qualitatiu es menciona tecnologia i innovació com àrees amb potencial.

(85)

Diagnòstic

La imatge de Barcelona es caracteritza més per la seva oferta integral que pel caràcter dels seus ciutadans. Es perceben com gent amable i acollidora però tancada;

progressista però amb una limitada obertura al món global actual.

És cert que a l’exterior es valoren positivament els trets d'identitat pròpia, però té més pes el baix nivell d’anglès de la població en general i dels professionals en particular. Això es viu com a una potencial barrera a l'hora d’integrar-se a la comunitat barcelonina o venir a fer negocis. És un punt clar de millora.

En termes generals es percep com una ciutat segura però amb petita delinqüència com el carterisme, les drogues o petits furts; percepcions que s'accentuen entre els que l’han visitada.

(86)

Diagnòstic

En aquesta dimensió la imatge de la ciutat és ambivalent. Per un costat s’associa a una qualitat de vidaper sobre de la mitja, tot i que no substancialment millor que altres ciutats de referència; basada en condicions climàtiques,

geogràfiques i socials atractives que confereixen a Barcelona cert estatus aspiracional. Només la percepció de ciutat cara entela aquest actiu.

Però per altre costat cal destacar les percepcions de ritme de vida lent que s’associa a un menor dinamismei

autoexigència en temes de gestió, així com de manca de múscul empresarial i també desconeixement

d’infraestructures i incentius per l’adient desenvolupament empresarial. També es troba a faltar una xarxa d’institucions amb reputació internacional en temes universitaris, de

recerca i d’innovació.

(87)
(88)

Recomanacions

La Ciutat té forts actius turístics que cal seguir recolzant i potenciant, especialment a EE.UU. i Àsia, però és en els aspectes relacionats amb l’activitat econòmica de la ciutat on la marca Barcelona és mes feble.

Barcelona necessita prioritzar els esforços de construcció de la seva imatge com ciutat per fer i desenvolupar negocis.

L’experiència Barcelona i el pols creatiu i emprenedor associat a la ciutat és l’actiu d’imatge de la marca més diferencial i rellevant per poder desenvolupar un discurs atractiu per inversors, homes de negoci, professionals i empreses.

Es reconeix un entorn que afavoreix l' innovació i la creativitat. Un entorn que

estimula el desenvolupament de sectors com la moda, l’oci i la cultura, la tecnologia, el disseny i la recerca. Sectors que s’associen incipientment a la ciutat i es poden veure reforçats per un discurs basat en l’experiència Barcelona.

Referencias

Documento similar

E- Pero aquí pasa mucho que hay gente que yo hablo siempre catalán pero si veo que tus rasgos físicos no son de aquí, aunque quizás tú llevas ya cuatro generaciones aquí, pero

Un dels exemples on es mostra és l’acte de jubilació que li fa el poble, on l’alcalde li agraeix la seua tasca, els alumnes i els pares l’aplaudeixen i on la seua vida com a

La Deputació del General de Catalunya »n los siglos XV y XVI, Barcelona (Diputación Provincial de Barcelona) 1950, 2 toms. Javier

En La educación en materia de comunicación, Unesco, París, 1984..

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de

En aquest plànol de 1857, el més conegut de Roca i Bros sobre el Castell de Sant Ferran i la Vila de Figueres, és apreciable gràcies a la demarcació de la vila en

Finally, spectra obtained at Fuirosos were compared to those measured at Grimola stream in order to elucidate whether hydrological and biogeochemical processes occurring at

El Niu de Ciència és un espai bàsicament d’interacció, de contacte entre visions del món. La visita transforma la manera que la família té de veure el món i l’activitat.