Zoo Club Barcelona. Any 8, núm. 26 (1995)

ZOOLOGIA-ECOLOGIA-INFORMACIÓ

~

NATURA-VIATGES-LLIBRES-HUMOR

g

-...

'-'

.c:II::

<C

a::a

...

LUB.~

==---,

o

=:-- __ ---.J ~

Ja acostant-nos un cop més a l'luvern, us arriba un altre número d' aquesta revista HI trobareu reflectides les

no,etats que han tmgut lloc al Zoo de Barcelona en el, darrers mesos. AIxí es pot veure que aquesta és una InStItuCIÓacnva I VItal. que contínua en la seva línea de millora I de dedicació a l'educació I a la conservació d' espèoes amenacades.

D'entr~ les novetats zoològiqaes voldna destacar les mcorporacions més destacades d'enguany- el, formiguers zeeams I eh tamàndues. La seva anibada o e

ens ha permès rehabihtar una zona pròxima a l'edifici de direccró que ofereix ara un aspecte molt més atractiu I realçat per dues espècies molt espectaculars I d'alt valor educatiu I conservacionista Per a l'any que ve ens proposem transformar la zona que els envolta I tematitzar-Ia amb fauna

sud-amencana Creiem que aquesta àrea pot tenir un gran Interès per als nostres

visnants,

També voldríem dedicar l'any que ve a rrullorar l'atenció alsvisitants. Ja ho hem comen catensuanv amb larnecamtzació

de les 'taqUilles; altres rmllores. però volem aconseguu que el, nostre, vtsnaots esnsum més còmodes al recmtedel Zoo FJn~lment. Ioldna destacar les actuacrons dutes a terme en el Zoo Club la distnbuoó de carnets personalitzats I lagtlnzactó dels procediments per donar-,e d'alta Confiem que aquestes rrullores vinculin cada cop més atotos el, ,OCIS del Zoo Club amb la msutucró que els rep.

Deixo per a les darrere, ratlles la meva fehcuació més cordial a tots el, lectors per a les festes de Nadal. Desitgem a tots que passin unes molt bones festes.

Enrie Mas Gerent

UICN

lhónM.rdaIpara la NaIu"aIala

EIPorc Zoològic de Barcelona és membre de lo Unió tnternocionol per o

lo Conservació de lo Natura Director

Ferran Costo Cop de redacció Josep-Lluís Melero Redacció Monel Areste Eulàlia Bohlgos Rafael Cebnón Jordi Fabregas Joaquim lacueva Documentació gràfica ArXIu Zoo Museu de Zoologia DiputaClo de Barcelona Gerardo Gorcio Alelandro Pere Disseny gràfic i maqueto Norbert SalvadorIElmonagralic Fotomecànica

Catalunya Acces, S L Impressió Gomez BOI,S A

SUMARI

11

El

11

ANIMALS

La Guineu voladora de l'lndia

a

SUPERVIVÉNCIA

Els Dromedaris: Els reis del desert

El

Quan volem conservar invertebrats de cos tou

m

L'Ocellera de Doñana

EC

EIGarraf

llJ

La reproducció al terrari

Ell

La cria de Llagostes

ED

EIGavià argentat

Em

Els consells d'en Kolo. Entreteniments

ED

EliJ

m

Dipòsit legal B 41270-91 Edito

~

11

..

\I

o

o

N

EL

GEGA\T

El formiguer gegant és un estrany mamífer sudamencà que pertany a l'ordre dels edentats (Edentata). igual que els tamàndues. els peresosos Iels armadillos. En

realitat, serra més correcte anomenar-los maldentats, Ja que la paraula "edentats" significa '\ense dents" iaixò només és cert en el cas dels formiguers Iels tamàndues,

mentre que els armadillos i peressosos no tenen ni canins ni incisius, però sí que presenten uns senzills molars i premolars, sense capa d'esmalt Iamb una sola arrel,

que creixen tota la vida. De fet, darrerament s'està imposant la tendència a anomenar aquest ordre amb el nom de xenartres

(Xenar-thra), que fa referència a una característica que sí que és pròpia i exclusiva de tots els animals que

pertanyen a aquest grup: unes articulacions que presenten entre les

Ièrtebres lumbars Ique s' anomenen

xenartrals.

Altres caracterísnques que defineixen aquest ordre són lexrstència d'una vena cava posterror doble (la resta de mamífers només en tenen una). la matnu de les femelles pnmiuva i dividida i amb un ÚnIC conducte

unnan Igenital, així com una taxa

metabòlica molt baixa -equivalent a només un 30-60% de la que es troba en altres mamífers de mida comparable- la qual cosa comporta també una temperatura del cos baixa, de32,rC a 35°C.

La família a la qual pertany el formiguer gegant és la dels mirmecofàgids (Myrmecophagrdae), que vol dir literalment "menjador de formigues", i està composta per quatre espècies: el formiguer gegant

(Myrmecophaga tridactyla), el

formiguer pigmeu (Cyclopes

didactylus), el tamàndua meridional

(Tamandua tetradactyla)i el tamàndua

septentnonaJ (Tamandua mexicana).

El formiguer gegant. ós formiguer o

vurumí, com l'anomenen els

Indígenes del Paraguai i el nord de l Argennna. és el més gran de tota la famíha. amb 1.20 m de llargàna i fins a 37 kg de pes. Iés també

I'única espècie que no és arborícola. sinó estrictament terrestre. La seva manera de carnmar és molt cunosa: sembla que SigUICOIX. ja que no es

recolza sobre les plantes de les seves extremitats davanteres, sinó només sobre els artells i els costats de les mans.

Habita a les sabanes arbustives i zones forestals obertes d'Amèrica Central i del Sud, des de Costa Rica fins al Gran Chaco. al nord de l'Argentina. D'hàbits en pnncipi diürns, encara que s'adapta a la vida nocturna en les regions a on és molestat per l'home, és un bon nedador que acostuma a travessar amb freqüència rius i zones palustres quan es mou pel seu territori.

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

DE LES TRES SUBESPÈCIES

DE FORMIGUER GEGANT

El seu musell és tubular i corbat cap abaixo L'obertura de la boca és molt petita. no té dents i presenta una llengua molt llarga Iestreta. de fins

a 1m de llargària Itan sols 10-1S

mm de diàmetre. Aquesta llengua té unes espines diminutes i dirigides cap enrera, i està sempre impre-gnada d'una saliva viscosa que permet que les formigues s'hi quedin enganxades quan l'animal la introdueix dins dels nius amb una gran velocitat, de fins a 1SO vegades

~ ~yrrnecophaga tridactyla central is

D

D

per minut. Localitza les 'leves preses gràcies al seu finíssim olfacte, que experiments realitzats en captivitat amb individus condrcionats positivament per detectar deter-minades substàncies com la càmfora, han demostrat que és quaranta vegades més sensible que el de l' home. Un cop capturades amb la llengua. les formigues Iels

tèrmits són tnturats primer per unes papilles còrnies que tenen al paladar i a les galtes i després per l'estómac. molt musculat.

Per accedir al' interior dels formiguers i termiters, l'animal utilitza les corbades i fortes ungles de les seves mans, de fins a 10 cm de longitud. Aquestes tenen importància també en la seva defensa: quan es veu atacat per un jaguar o un puma, els seus únics enemic, naturals, s'aixeca sobre les potes del darrera Iels dóna cops

amb les seves urpes, que poden produir importants ferides a aquests poderosos depredadors.

Malgrat que pot excavar fàcilment, no construeix caus per dormir o descansar, sinó que acostuma a aprofitar eh fets per altres animals o bé es prepara una petita depressió sobre el terra, a on s'ajeu envoltat per la seva grossa i peluda cua, que pot medir fins a 90 cm de llargàna. Aquesta espècie dorm de 14 a 15

hores dianes i presenta una taxa metabòlica molt lenta, amb una de les temperatures corporals més

r-~~.

('ê..r----'"

¿

Manem deuansponar la(l'la dejOlll/a quepam desapeicebudo

baixes de tots eh mamífers terrestres, de tan sols 32,7° C.

Animal de costums solitaris. el seu comportament reproductor no és massa conegut. Sí que es coneix el seu període de gestació, d' uns 190 dies, Itambé se sap que en neix una

sola cria en cada part, que pesa en néixer uns 1.700 gr. El petit de seguida s'enfila pel pelatge de la seva mare fins a situar-se sobre l'esquena, a ón es transportada SOVint, al menys durant el pn mer any. La lactància dura uns 6 mesos. És curiós d'observar que quan la cria es troba 'labre l'esquena de la mare passa totalment desaper-cebuda. ja que la seva posició fins i tot fa coincidir exactament les ratlles de colors del pelatge de la mare i elfill.

El formiguer gegant és un animal que es troba avui en perill d'extinció a causa de la pressió dels caçadors i de l'ocupació del seu hàbitat per part de l'home. Malgrat que encara és una espècre frequent en determinades àrees del Brasil, a moltes altres zones només sobreviu a l'interior de les reserves de fauna i si no es prenen mesures serioses per a la seva protecció, desapareixerà

aviat de moltes regions, com ha SUCceItja al Perú, a on l'espècie ja no és present en la major part del territori.

És un animal protegit pel Conveni internacional sobre el tràfic d'espècies protegides (CITES) en el

seu apèndix 11 i no és una espècie massa freqüent en captivitat. a on arnba a viure fins a 26 anys. Al Zoo de Barcelona tenim dos exemplars d'aquesta rara espècie: un mascle de S anys Iuna femella

de 4 que provenen del zoològic de Córdoba (Argentina), i que váren arn bar a les nostres installacions el mes de març d'enguany. Des de la seva arribada han sofert alguns petits problemes de diarrees, que ja s'han aconseguit aturar, i sembla que s'han adaptat molt bé a la seva nova installació, concebuda especialment per a aquests animals. Aquí al zoològic només mengen les formrgues que poden capturar ells mateixos al pati de la installació, i la seva dieta està composta per un puré de llet amb carn picada, vitamina K (molt important per evitar problemes d'hemorràgies), torba i caolí (com a reguladors del trànsit intestinal, ja que aquests animals ingereixen notables quantitats de terra quan s'alimenten a la natura), insectes liofilitzats Iun

complex vitamínic.

El formiguer gegant es troba inclòs dins d'un programa europeu de cria en captivitat (EEP) que es dirigeix des del zoo de Dortmund (Ale-manya), i en el qual la nostra institució col labora amb aquests dos exemplars.

M

11

..

"

O

O

N

•

I

..

"

o

o

N

LAGU\EL

VOLADORA DE L'Í\DlA

La guineu voladora de rÍndla

iPteropus giganteus¡ és un

representant dels ratpenats que es pot veure al nostre zoològic. Els ratpenats són mamífers adaptats al vol i gràcies a I' extraordinària mobilitat que els ha proporcionat aquesta caracterfstica han arribat a ocupar pràcticament tots els hàbitats del planeta. Ho han fet amb tant d'èxit que, actualment, l'ordre dels QUIròpters, el grup que comprèn aquests animals, és el més abundant en espècies de tots els mamífers després dels Rosegadors. En efecte, podem dir que una quarta part de les espècies de mamífers, més de 800, corresponen a ratpenats.

Els Quiròpters es divideixen en dos subordres que es diferencien, a grans trets i entre altres coses, per la seva mida i alimentació: els Microquiròpters són en general petits i s'alimenten d'insectes, es di stribueixen per tot el món i hi pertanyen les espècies que volen de nit als nostres camps i jardins, mentre que els Megaquiròpters són de mida més avrat gran, mengen sobretot fruita i comprenen una única família que viu només a Àsia, Àfrica, Austràlia i algunes illes d'Oceania. Aquests últims solen rebre el nom de guineus voladores i una de les espècies més característiques és la guineu voladora de l'Índia que, com indica el seu nom científic, és un autèntic gegant, ja que la seva envergadura alar pot arribar a ser de 1,7 m i el seu pes de 1-1,5 kg. Són aquestes dimensions, junt amb les supersticions Imala imatge que

sovint han acompanyat els ratpenats, el que ha fet que de vegades hagin estat tractats d'essers monstruosos, però la realitat és que són uns animals dòcils i

completament innocus que porten una l'ida tranquil-la I que

s'alimenten exclusivament de fruites.

Són d' un color marronós que pot ser més o menys fosc. A diferència dels ratpenats que viuen a les nostres latituds. no presenten cua. Els ulls són grans I ben

desenvolupats Iles orelles són

allargades, de forma ovalada i molt senzilles. sense els plecs que estem acostumats a veure en els Microqu.ròprers. Això està relacionat amb l'absència en les guineus voladores de l'ecolocalització, el conegut mètode de navegació basat en l'emissió d'ultrasons i la recepció del seu reflex en els objectes o animals propers. Aquest sistema, que permet als microquiròpters volar Icaçar les

seves preses a cegues, no és utilitzat per les guineus voladores de l'Índia que troben l'aliment guiant-se per la vista i l'olfacte.

La dieta d'aquesta guineu voladora es basa en tot tipus de fruita madura. Tanmateix, ocasionalment mengen també fulles i flors que

Una quarta part de totes

les espècies de mamífers

són ratpenats

masteguen per obtenir sucs, nèctar i pollen. Les dents estan adaptades a aquest tipus d'alimentació, així com la llengua, plena de papil les gustatives ben desenvolupades, i el paladar, que té una sèrie de crestes còrnies longitudinals contra les quals la llengua aixafa el menjar. Tenen el cosrum d'aixafar d'aquesta manera la fruita per empassar-se'n el suc i escopir-ne després la major part de la polpa i les llavors, encara que de vegades mengen també part de la polpa de les fruites més toves. Algunes plantes i arbres depenen de l'acció dels ratpenats per a la seva reproducció, ja que són aquests els encarregats de portar el pol Ien

d'una planta a l'altre durant els seus desplaçaments en cerca de menjar. En el zoo reben una dieta de fruites variades. sempre molt madures. basada en els plàtans. pomes. peres i taronges més una aportació \ anable de fruits de temporada A més. se'ls donen diversos complements mmerals i vuarnírucs Ipinso sec per

a9:0SS0S remullat.

AUmés de l'Índia. país al qual fa referència el seu nom, aquesta guineu voladora viu a gran part del sud i sudest asiàtic: Pakistan, Nepal. Butan. Birmània. l'illa de Ceilan I

les dies Maldives. Els seus hàbitats més corrents són les zones de selva i maresma, sovint a les pernes illes properes a la costa. Sembla que els resulta imprescindible la presència d'extensions d'aigua de certa mida a prop del lloc on instal Ien les seves colònies. Aquestes colònies solen estar formades per entre 800 i

que l'Individu ocupa dins de la jerarquia que sol establir-se a la colònia.

Els aparellaments tenen lloc dins de la colònia entre els mesos de juliol i octubre i els petits neixen a la primavera, després d'un període de gestació d'uns 140-150 dies. Les femelles porten les cries a sobre durant les 6 o 7 primeres setmanes de vida i posteriorment les deixen soles en un arbre perquè s'independitzin. En aquest moment, els mascles joves abandonen la colònia i es reuneixen en un altre arbre proper. No es coneixen gaires més detalls sobre la reproducció d'aquesta espècie que, a diferència d'altres, no presenta dimorfisme sexual i de la qual no es coneixen conductes de parada sexual. Com a

L'envergadura alar

d'aquesta espècie pot

arribar a 1,7 m

mamífers que són, els petits s'alimenten de llet produida per un parell de mames que les femelles tenen al pit. Acostuma a néixer una única cria per part. La longevitat dels animals mantinguts en captivitat sol superar els 20 anys i el rècord el posseeix un individu del Zoo de San Diego que va passar dels 31 anys.

Una conducta característica deis ratpenats que viuen a les nostres regions temperades és la hibernació durant els mesos freds. No passa el

mateix amb els que habiten les àrees tropicals com la guineu voladora de l'Índia. Aquest animal manté sempre la seva temperatura corporal entre els 33 i els 3rC, fins i tot quan baixa la temperatura externa, moment en que compensa amb una activitat contínua aquest descens. Les poblacions de ratpenats estan disminuint alarmantment en tot el món i el mateix succeeix amb la guineu voladora de l'Índia. Durant segles han estat considerats una plaga pels cultivadors d'arbres fruiters i caçats per aquest motiu o per menjar-ne la carn. En determinats indrets se' ls caça també per motius medicinals, ja que es pensa que el seu greix és un remei eficaç per al reumatisme. Tot això explica que les seves poblacions

hagin anat minvant durant els darrers 20 anys. Tanmateix, la situació és molt més perillosa per a altres espècies de guineus voladores, sobretot les que són exclusives de petites illes, algunes de les quals han arnbat ja molt a prop de l'extinció.

A l'antic edifici de l'Aviari del nostre zoològic es poden observar cinc exemplars d'aquesta espècie, dos mascles i tres femelles, nascuts en captivitat en un zoo francès fa entre 2 i 3 anys i arribats a Barcelona el maig de 1994. Actualment comparteixen una instal.lació d'ambientació selvàtica amb uns quants exemplars de colom de Nicobar.

1ft

11

:»

..

"

O

O

N

Joaquim Lacueva

I

o

I

..

"

O

O

N

fisiològrques especials poden sobreviure.

Els dos principals problemes que han de solucionar tots els animals que han escollit el desert com a la seva llar són els de proregrr-se de les altes temperatures I aconseguir aigua suficient.

Per eludir la calor. els petits vertebrats (arnfibrs. rèptils i perns mamífers) poden construir caus o amagar-se sota la sorra, on la temperatura és molt més bana que a la superfície. La majoria, a més, tenen activitat nocturna i així eviten l'intens calor del sol. Els arurnals grans han de buscar altres sistemes

Només els éssers vius ben

preparats i amb

adaptacions anatòmiques i

fisiològiques especials

poden sobreviure

LS DROMEDARIS: ELS REIS DEL DESERT

Els deserts són un dels hàbitats més Inhòspits de la Terra. i entre ells el del Sahara ocupa el primer lloc. pel seu sever clima I per ,er el més gran de tots. Amb unes temperatures drurnes que superen els 48°C a l'ombra i que poden baixar per sota dels O°C durant la nit, només els éssers vius ben preparats i amb adaptacions anatòmiques I

través de la suor o la respiració accelerada és un dels sistemes més efectius que utilitzen els animals per mantenir la temperatura interna en uns nivells acceptables,

Si estudiem en detall al dromedari, fidel acompanyant de l'home en el desert del Sahara, podrem veure una SIgnificativa combinació de sistemes adaptatius per combatre la calor i poder estar varis mesos sense beure ni una gota d'aigua i menjant molt poc,

En pnmer lloc, aquests animals poden suportar una variació de la temperatura interna de fins a

re.

l'hora de més calor, arribar ah 41:C Aquest mecanisme, a més de sen tr pel emmagatzemar calor durant el dia per aprofuar-lo a les fredes nu. reduer, les diferèncres entre la temperatura ambiental Ila

del cos, Iequihbren així el gradient

calorífic Daquesta manera

sestal. 13una gran quantnat d'aigua que mevnablernent es gavana pel evaporació (s'ha calculat que per a un camell que pes: 500 kg representa un estalvi

daproxi-madament 5 htres dians d'aigua), Una altra adaptaoó fISiològica dels drornedans és la capacitat d'ajustar la seva tassa metabòlica, A l'època de més calor disminueixen el 'leu ritme metabòlic i la respiració e, fa més lenta, amb la consegüent reducció devaporacró a través del tracte respiratori.

Malgrat tot això, a poc a poc es va perdent aigua a través de l'orina, els excrements, la pell i per la respiració, i l'animal es va

Els dromedaris poden

suportar una deshidratació

superior a la de qualsevol

altre mamífer

deshidratant progressivament. Doncs bé, també en aquest punt ens trobem davant d'una capacitat excepcional Ja que els dromedaris poden suportar una deshidratació superior a la de qualsevol altre mamífer. Un gos o una rata moren quan la pèrdua d'aigua els ha fet perdre un 12% del seu pes; en canvi, els dromedaris poden aguantar una merma del 30% sense gaires complicacions, La seva sang també està preparada per a aquests canvis; conté més aigua que la d'altres mamífers i els seus glòbuls vermell" tenen forma ovalada per poder continuar funcionant encara que la concentració del plasma sigui elevada (dit d'una altra manera, encara que la sang s'espesseixi), Després de passar un llarg període

anatòmics esmentats, els dromedaris també modifiquen el seu comportament per protegir-se del clima del desert, Durant el dia seuen ajaguts durant llargues estones per disminuir el moviment muscular, i orinen sobre les potes freqüentment per refrescar-les, L'orientació que procuren tenir respecte al sol també respon a un aprofitament de les zones d'ombra del seu propi cos i a disminuir les àrees exposades,

Si bé el dromedari, degut a la seva condició domèstica, ha estat més estudiat que els altres grans mamífers que viuen al Sahara, s'ha de tenir en compte que hi ha algunes espècies de gaseles que també suporten la vida en les zones més seques del planeta, La gasela dorcas, la gasela mhor i l'addax, són bons exemples d'animals salvatges perfectament adaptats a la vida rigorosa de les terres àrides, i cal suposar que les seve" adaptacions són semblants a les descrites en aquestes ratlles per ah dromedaris,

[f¡ diomeduuv poden wport({J 1I11a\ ({J/{{ClÓdelatempeuuuro nuema de(¡lISarC.

en condicions seques Icaluroses,

quan els drornedans troben aigua, poden hidratar-se i equilibrar els seus dèficits bevent-ne grans quantitats d'un sol cop, Poden ingenr fins a 100 I de líquid en tan sols 10 mmuts, cosa impensable per a un altre animal. Abans es creia que aquesta aigua s'emma-gatzemava en alguns punt) de l'anatomia i que servia de reserven per a properes necessitats, AvUI en dia no es creu que sigui així. Ja que no s'ha trobat cap evidència de bosses o com-partiments especials, La seva anatomia és un altre factor a tenir en compte i que pot ajudar-los a aillar-se de les temperatures extremes, L'espès pelatge del dromedari fa de banera entre el cos i la calor externa retardant l'entrada de calor i reduint l'escapament

d'argus. En diversos experiments s'ha comprovat que quan s'esquila un animal, aquest beu un 50% més d'aigua, El greix que hi ha acumulat en els geps també pot aportar una mica de líquid al cos durant el" llargs períodes en què l' arumal no troba aigua, ja que en metabolitzar-se dona com a subproducte aigua aprofitable per l'organisme,

A part dels mecanismes fisiològics i

~

li

..

"

O

O

N

I

12

~

..

U

o

o

N

U" VOLE\I

CO\SERv~RI"\ERTEBRATSDE COS TOL

És gairebé segur que en el transcurs de moltes sortides al camp us deveu haver trobat amb invertebrats d'estructures externes toves que n 'unpossibrlnen la conservació de la manera habi tual en què es preparen els Insectes, i que vam explicar en un altre article d'aquesta sèrie.

Enumerarem els diferents grups que podem topar amb més freqüència I explicarem la manera més adient de conservar-los a l'abast de l'aficionat.

En primer lloc cal descartar les erugues, formes larvàries de les papallones i altres insectes, Ja que en la major part dels casos les trobem vives, cosa que ja no en permet la recollecció d'acord amb els principis de no capturar un animal viu per motius colleccio-nistes no professionals.

En segon lloc parlarem dels molluscs amb closca (gasteròpodes i bivalves principalment). Aquests invertebrats es colleccionen de dues maneres diferents: o bé conservant només la part dura de l'animal, o conquilla -aleshores es tractarà d'una collecció con-quiològica- o bé conservant l'animal sencer, meloses les parts toves, -i serà una collecció malacològica-o En cas de guardar només la conquilla, que la major part de les vegades trobarem buida i incompleta si es tracta de bivalves, hem de rentar-la a fons amb aigua i sabó, esbandir-la bé i deixar-la assecar a temperatura ambient. SI encara conserva restes orgàniques toves de l'animal, l'heu de posar a macerar en aigua fins que aquestes es desprenguin de la petxina. Un cop neta y eixuta se lifa un suau

massatge amb un drap de cotó impregant de cera \ erge per tal de fer-li pujar el seu color natural. que la major part de les \ egades queda esmenen per mcrustacrons de calç en secar-se la conquilla. Un cap s'ha preparat així la conquilla cal etiquetar-la de la manera acos-tumada amb totes les dades que tenim i guardar-la evitant que li arnbi la llum (especialment la del

501). ja que els colors naturals es perdrien al cap de poques setmanes d'exposició.

Si optem per conservar lanimal sencer, cas poc freqüent, atès que difícilment trobarem el cos d'un mollusc acabat de mom I que encara no hagi començat a descompondre's (fig. 1), hem de submergir-lo en aigua neta per

rentar les possibles brosses que poru enganxades I després en una solució de formol al -Iq o bé d'alcohol de 70°. És prefen ble. sempre que puguem. fer servir alcohol. perquè no endureix ni decolora la peça cansen ada tant com el formol. Uns dies després (com a mínim deu) hem de canviar el líqurd perquè s'haurà enterbolit durant el procés de fixació de les diferents substàncies que formen el cos tou de l' animal. Fins i tot, en certs casos, si lorgamsme a fixar és molt gruixut o de mida

consr-derable, cal Injectar-li el mateix líquid conservant abans de submergir-lo. Els flascons que continguin els exemplars conservats així han de ser transparents i preferentment de vidre per poder

Fig 2

Flg.3

observar l'exemplar conservat. La datació serà doble, amb etiquetes escrites amb tinta indeleble: una anirà junt ambl'animal, submergida en el líquid, i l'altra, enganxada a l'exterior del flascó. Igual que la colleccró de conquilles cal preservar el flascó de la llum solar. En el cas dels molluscs gasteròpodes (caragols terrestres, fluvials i marins), el cos tou es fa visible en tota la seva extensió si l'animal ha mort ofegat en aigua. En cas contrari el cos queda replegat a l'interior de la closca i qualsevol esforç per extreure-l'en després de mort és inútil.

Per a la conservació de molluscs sense closca pertanyents al grup dels cefalòpodes (pops, calamars, sípies), la manera més fàcil de conservar-los és la immersió en líquids conservants després d'haver-los injectat prèviament (fig. 2), com ja s'ha dit en el cas dels molluscs

amb closca. En aquest cas és aconsellable posar l'animal sobre un vidre pla al qual el lligarem amb uns fils després dmjectar-h el líquid conservant. i en acabat posar-ho tot dms el flascó. Així evitarem que el cefalòpode pel seu propi pes quedi en el fons formant una massa mforme dríícilment aprofitable per a la collecció i lestud: Recentment també s aphca seguen! tècnica: obtenir una rèplica de l'animal a base de treure un motlle de guix. fer-ne un model de resina sintètica i pintar-lo després a mà Imitant els colors de l'exemplar. Però aquesta tècnica requereix uns coneixements i una pràctica difícils d'assolir per part d'un aficionat. Per acabar parlarem de la conservació d'altres invertebrats. com les madrèpores, coralls, gorgònies i altres celenteris que, SI

bé la major part de les vegades es conserven en sec -guardant només les parts dures de l' organisme-també poden conservar-se submergits íntegrament en el líquid conservant, encara que atesa la forma i la mida d'algunes espècies, pot ser difícil d'obtenir flascons adequats. Les estrelles de mar i les garotes es poden conservar de les dues maneres: parcialment, és a dir, només les parts dures, o bé íntegrament submergides en alcohol o formol (fig. 3). De les garotes es collecciona prioritàriament l'esquelet i si l'exemplar que hem trobat conserva encara restes de tegument i espines l'hem de submergir en una solució d'un 25% de salfumant i un 75% d'aigua, tenint cura de treure l'esquelet tan bon punt quedi lliure de la cobertura, ja que en cas contrari el bany d'àcid el destruiria en poc temps. Immediatament després l'esquelet s'ha de rentar amb alcohol de 96° i esbandir amb aigua neta abans de deixar-lo assecar a temperatura ambient protegit dels raigs del sol.

o

I

::t

..

"

O

O

N

o

..

fi}

~

..

\I

o

o

N

La vegetaciá del Garraf, poc densa, que permet l'arribada de la llum al sòl, un hàbitat idoni per a la tortuga mediterrània,

~

L PARC NATURAL

DEL GARRAF. UN ESPAI PER A

LA REINTRODUCCIÓ DE LA

TORTUGA MEDITERRÀNIA.

Al sud de Barcelona es troba el massís del Garraf, un dels espais menys densament poblats dels voltants de l'àrea metropolitana, Protegit des de l'any 1986 per un Pla Especial de la Diputació de Barcelona, està gestionat des

d'aquesta data pel Servei de Parcs Naturals d'aquesta institució, Els trets principals d'aquest massís es deuen al clima calorós i sec i a la seva naturalesa calcàna, amb una complicada xarxa d'avencs i corrents subterranis, La conjunció dels sòls poc productiu) i l'eixut han determinat que la pressró humana no hagi estat excessiva, i s'hagi limitat a petits masos lligats a la presència d'aigua.

Tot i les dificultat" per a l'establiment de plante) i animals, el fet que el Garraf es trobi a cavall entre dos gram dominis de

vegetació, el de l'alzinar i el de les formacions arbustives mediterrànies més adaptades a la sequera, fa que hi coincideixin un elevat nombre de comunitats i paisatge). Aquesta variada vegetació, tot i que malauradament s'ha vist molt afectada pels incendis forestals dels darrers anys, ofereix un ampli ventall d'hàbitats per a nombroses espècies animals de gran valor ecològic.

que es creu que es va extingir a mitjan segle. L'estatus de protecció de què gaudeix actualment el massís i la presència esporàdica d'alguns individus de tortuga va dur a diferents entitats a plantejar-se la reintroducció d'aquesta espècie al Garraf. Després d'avaluar les possibilitats d'èxit d'aquest projecte i l'impacte que podia tenir sobre la resta de poblacions animals i vegetals es va considerar que la seva viabilitat era molt elevada. Així, l'octubre de 1992 el Departament d'Agricultura, Rama-deria i Pesca de la Generalitat de

Catalunya. el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. el Centre de Re-cuperació d' Amfibis i Rèptils de Masquefa i la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) van signar un protocol de collaboració amb la finalitat de reintroduir la tortuga mediterrània al Garraf.

Aquest projecte, elaborat per DEPANA, s'està desenvolupant en la seva primera fase, que consisterx en l'alliberament d'un nombre reduït de tortugues al Parc Natural del Garraf per al seguiment de la seva aclimatació al medi, imprescindible per a la super-vivència d'aquests individus Iper a

l'èxit del projecte.

EI primer pas ha consistit en la recollida dels individus que han estat cedits per diversos particulars i institucions. Aquests animals es traslladen en primera instància als centres d'acollida del projecte, on són sotmesos a un control sanitari i se'n determina l'origen. La segona etapa és el trasllat d'aquests individus a un tancat d'aclimatació on resten el temps necessari per assegurar la seva supervivència en llibertat. Finalment, les tortugues són alliberades al Garraf dotades d'un emissor que en permet la localització periòdica per al seguiment del seu estat.

Actual ment, i després de l' entre-banc que va suposar l'incendi de l'abril de 1994, s'ha alliberat novament un grup de tortugues que, segons els resultats obtinguts fins ara, s'estan aclimatant ràpidament al seu nou hàbitat, la qual cosa ens permet ser optimistes pel que fa al futur del projecte.

Carles Castell Puig

Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona

L'autor vol agrair als diferents organismes participants en el projecte de reiniroduccui de la tortuga mediterrània la seva col-íaboracio en l'elaboració d'aquest

amele.

LA TORTUGA MEDITERRÀl\¡1A

El tret més característic de la tortuga de terra mediterrània és la seva closca marró o verdosa, molt bombada dorsalment i que pot arribar als 20 cm de longitud.

El seu hàbitat principal són les zones càlides, generalment en àrees litorals, sota tipus de vegetació molt diversos -alzinars, pinedes, i formacions arbustives- però sempre poc densos, que permetin l'arribada del rajos de sol a terra.

És de costums diürns, tot i que evita els moments de calor més forta. Bàsicament herbívora, també pot consumir petits invertebrats. A mitjan la tardor inicia la hivernació, que es perllonga fins al començament de la primavera, estació en què presenta la màxima activitat. L'aparellament es pot produir al llarg de tota la primavera i la posta, de 4 a 15 ous i a terra, es pot perllongar fins al juliol. Tot i que les tortugues mediterrànies poden arribar als 90 anys, la longevitat habitual es situa entre els 20 i 25 anys.

Malauradament, avui només en resta una població estable a Catalunya, situada en el massís de les Alberes. L'apropiació iel comerç il-legal d'individus, així com la destrucció del seu hàbitat, molt afectat pels incendis forestals, ha portat a la greu situació actual. Esperem que els esforços per protegir i recuperar els hàbitats de la tortuga mediterrània i la conscienciació de la societat sobre la necessitat de conservar aquesta espècie permetin que aquest projecte i d'altres de futurs arribin a bon port.

11

~

..

U

O

O

N

....

"

pi

11

~

..

U

o

o

N

COM PODEU AJUDAR A LA RECUPERACIÓ DE LA TORTUGA MEDITERRÀNIA? .

- Si teniu a casa algun exemplar de tortuga mediterrània ivoleu que

s'utilitzi en el projectedereintroducció,podeu posar-vos en contacteamb

el Centre de Protecció dels Animals (Tel. 349 50 58), o directament amb el Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Masquefa (Tel. 772 63 96). No allibereu mai cap exemplar pel vostre compte, ja que això pot tenir conseqüències negatives per a l'espècie.

Els individus alliberats porten un emissor que permet la seva localització i

seguiment. Foto. Xavier Parellada

- Ajudeu a conservar els hàbitats de la tortuga mediterrània, tot seguint les normatives i els consells referents a l'ús i el gaudi del medi, i especialment a Ja prevenció dels incendis forestals.

...

Diputació de Barcelona

Servei de Parcs Naturals

PARC

NATURAL

DEL

GARRAF

E

Q

U

I

PA

M

E

N'

S

I

S

E

IV

E

I

S

• Oficina del Pare Natural de Vallgrassa

Informació general del parc, venda de publicacions, exposició permanent i audiovisual.

Horari: dissabtes i festius de lO a 15 h.

- Escola de natura Can Grau

Antiga masia restaurada i habilitada com a escola de natura. Gestionada en règim de concessió administrativa per TALP, Equip

d'Educació Ambiental.

Estades per a escolars de tots els nivells, cursos i itineraris de descoberta del parc .

Tels.: 2966486 . 2096760 • Centre de Documentació del Parc Natural del Garraf

Fons bibliogràfic i documental del parc natural Museu de Gavà.

Plaça Dolors Clua, 13-14. Gavà. Tel.: 6382570

Horari: de dimarts a divendres, de 9,30 a 13ide 17 a 20 h.

- Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals Oficines centrals del Servei de Parcs Naturals a Barcelona.

OCELLERA DE DO\.\\A

Com és sabut. el Parc .\'aclOnal de Doñana és el més Important espai protegit d' Espan; a I un dels principals d'Europa tant en extensió com en quantitat I \ anetat de la fauna, sobretot pel que fa als ocells No només consntuerx un Important refugi per a algunes espècies amenaçades dexuncró. sinó que pi oporciona una escala fonamental en les rutes migratònes de milers d'ocells que poden aturar-se en el decurs del seu llarg viatge entre Europa I ÀfllCa i recuperar forces alimentant-se I descansant a les extenses maresmes del Gu ada-lquivir.

En virtut d'un acord de col-laboracró entre les dues entitats, el Zoo de Barcelona va construir Ull gran gabial que anomenem "ocellera de Doñana"; en aquest gabial hi ha drver sos grups d'ocells cara-cterístics dels aiguamolls I ambients humits de la península Ibèrrca,

molls dels quals es reprodueixen amb normalitat De tant en tant s'alliberen alguns dels mdn Idus nascuts en aquest gabial a espais naturals de Catal un) a com els Aiguamolls de l'Empordà I el delta del Llobregat. I al mateix temps es manté una població de resen a que pot anar proporcionant nous exemplars per tal de poder-los remtroduir allà on srgu: necessan Del que es va construir l'ocellera al

1985, 194 ocells nascuts I cnats al leu iruenor han estat alliberats en el medi natural

L "mterior d'aquest gabial Intenta reproduir a petita escala alguns dels ecosrsremes principals de Doñana; així. tenim una part que representa la maresma, amb algues somes amb fons de fang i vegetació adient com bogues, joncs I tamanus; un canyar espès que serveix de refugi als ocells I uns quants pollancres on fan niu moltes de les parelles reproductores, Totes les espècres vegetals que s'hi van plantar són típiques I característiques dels hàbitats naturals: això proporciona més realisme a la instal-Iació i fa que els ocells es trobin en un entorn

adequat víalgr at el temor Inicial que aquestes plantes no arnbessm a re erx rr. actualment formen una \ e g etac ió esponerosa que ha

com ertIt el gabial de Doñana en la mstal lacró més naturahsta Irealista del Zoo, en el sentit de reproduir l'ambient en què viuen el, animals en el mateix lloc de la se , a

exhrbrcró

Probablement el més Important dels ocells presents en aquest gabial. SI atenem a la seva escassetat, és el capó reial. emparentat amb ell ibis africans l'aspecte dels quals comparteix cames llargues, coll curt I bec llarg I COI bat que Ii se: veix per furgar en el fang en recerca dahrnent És de mida petita I color fosc amb reflexes metàllics Aquest ocell ha esdevingut molt rar I es troba en un perdi dextmció

extrem a la península Ibènca. Hom calcula que el nombre de parelles que en resten en estat lliure no supera el centenar.

EI becplaner pertany a la mateixa famíha que l'anterior; és blanc amb les potes I el bec negres, En comptes de tenir el bec prim I corbat com el leu parent, el té

Vista gel/eral de l'interior de l'ocellera

M

..

li

::»

III

"

O

O

aplanat I eixamplat a l'extrem en forma d'espàtula, la qual cosa evidencia la seva forma de menjar, consistent a agafar bocins de fang I aigua i filtrar-los fins destriar els

animalons de que salimenta Els becplaners tenen a Doñana una Important població reproductora I nrdi íiquen dalt dels arbres, concretament es concentren per milers damunt d'algunes alz mes sureres de gran envergadura constituint el que allà anomenen

pajareras Els grans arbres coberts

per aquestes aus blanques acompanyades d'altres ocells, com martinets. esplugabous I cigonyes, ofereixen un espectacle únic Espectacle que arriba a la subhrnació quan alguna cosa fa aixecar-se la colònia i centenars d'ocells emprenen el vol srmultàni ament des de les

retorçades branques Capó reial(Plegadis falcinellus)

11

~

..

U

O

O

En aquestes pajareras conviuen amb els becplaners, com Ja s'ha dit, dos ocells força semblants entre SI I presents aIXÍ mateix al gabial de Doñana del Zoo: es tracta del marunet blanc I de l' esplugabous, Ambdós són ocells blancs d'uns 50 cm d'alçada Id'aspecte srmilar. amb el colli les potes llargues, però es poden disungir fàcrlment si hom es fixa en el color del bec Ide les potes, el martinet blanc els té de color negre amb els dits groc VIU I l'esplugabous té el bec groc ataronjat i les potes fosques. Si bé

el martinet blanc no es pot dir que sigut rar, l'esplugabous és molt més abundant. de fet Ja fa uns anys que

l'esplugabous es troba en un procés d'expansió molt notable, Tant la seva població com la seva àrea de distribució han augmentat considerablement a escala mundial i continuen fent-ho, A vegades és possible veure aquest ocell barrejat amb el bestiar per capturar els insectes que sempre acompanyen els

Des de 1985,194 ocells

nascuts i criats a l'ocellera

han estat alliberats en el

medi natural

ramats; aquest és l'origen del nom "esplugabous",

L'agró roig és el més gran i esvelt de tots els habitants del gabial de Dofiana, Tot en ell és allargat: el bec, el coll, les potes, iel dibuix de les plomes que li permet de camuflar-se entre el canyís, Menja peixos, granotes i altres petits vertebrats que captura aguaitant amb el coll encongit fins que localitza la presa, moment en què dispara el coll de forma fulminant enxampant la vícnma amb el bec, llarg Ifort.

Mentre observem l'agró ens pot cridar l'atenció un moviment entre les canyes: segurament és el

martmet de llit. Tot Ique pertany a Aspecte parcial de la instaf.lació

li

III

"

O

O

la familia dels ardèids -la mateixa deI·esplugabous. el martinet blanc I lagró rOlg-. és més rodanxó I discret que els antenors. Mostra els colors negre. gris I blanc. Té preferència per sortir cap a les hores crepusculars: de dia sol evrar-se parat en una branca en un lloc no gaire visible

La

polla blava és ulla de

les espècies més escasses

de la península

Una importam fita aconseguida en

loceilera de Doñana ha estat la reproducció de la polla blava

Aquest ocell destaca pel color del plomatge. blau Intens amb tonalitats porpres, que contrasta fortament

amb el bec I les potes de color roig. Esplugabous (Bubulcus ibis)

o

_..

11

~

..

"

O

O

Agró rOig(Ardea purpurea)

Martinet de nit(Nyctrcorax nycticorax)

Tot i que les potes no són excessivament llargues, quan hom veu la polla blava, de seguida li crida l'atenció la gran longitud dels seus dits, força adequats per caminar per sòls de fang poc ferms i per sobre de la vegetació flotant sense enfonsar-se. És una altra de les espècies més escasses de la Península i gràcies als exemplars nascuts al Zoo ha pogut reintroduir-se als Aiguamolls de l'Empordà d'on

L'interior del gabial

intenta reproduir a petita

escala alguns dels

ecosistemes de Doñana

havia desaparegut fa moltes dècades.

Aparentment ja hem vist totes les espècies que habiten aquesta interessant mstallació; potser ha

Karxet marbrenc (Marmaronetta angustirostns)

arribat el moment d' allunyar-nas-en i continuar el nostre recorregut pel Zoo. Però quan ens disposem a fer-ho, apareixen caminant de sota de les branques penjants d'un tamanu dos o tres ocells castanys de la mida d'un colom que no ens costa identificar com a petits ànecs. Són els xarxets marbrencs. De seguida el seu aspecte de graciosos aneguets en miniatura ens inspira simpatia, especialment quan es desplacen carranquejant en petit grup. És un

ocell força escàs al nostre país i malauradament les seves poblacions es troben en franca regressió a tot el món: no arriben a 100 parelles les que viuen a Doñana. Val la pena dedicar una estona a mirar-los; són una mostra de la diversa riquesa natural del planeta que se'ns està escapant de les mans davant dels nostres propis ulls.

.,

~

..

U

O

O

N

Josep-Lluís Melero

I

..

11

~

..

U

O

O

N

Call1/G1/d'ulletes Caiman crocodvtus crocodshis

LA REPRODUCC¡ÓAL TERRARI DURANT 1995

Fa només uns anys la reproducció dels rèptils i amfibis als zoos de tot el món era un fet pràcticament insòlit que mereixia portades i articles, tant a revistes científiques com als grans mitjans de comunicació de masses. Les peculiaritats de la seva biologia reproductiva, les dificultats de la seva aclimatació a la captivitat, com també els insuficients coneixements veterinaris, feien del manteniment i

(foto Gerardo Garcia¡

11

~

..

U

O

O

N

reproducció d'aquests apassionants animals una veritable assignatura pendent de l'art que constitueix la cria d'animals salvatges.

Una cosa tan aparentment senzilla com la determinació del sexe dels exemplars, tan bàsica per atènyer l'èxit reproductiu, era una tasca complicada que dificultava l'obtenció del grup o de les parelles capaces de reproduir-se.

El tractament dels ous de les espècies ovípares era un altre dels problemes insuficientment resolts que minvava en gran mesura les possibilitats d'èxit. Les condicions idònies d'incubació eren motiu de controvèrsia entre els biòlegs responsables de terraris de tot el

o

"

li

..

"

O

O

(

Puoreticulada, Python reticulatus (fou: Geiardo Gaicia¡ Cocodril nan airtcà,Osteolaemus rerraspis (foro AleJllndro Perez¡

..

~

I

..

"

O

O

""

I

..

U

O

O

N

Granota daurada de Madagascar, Mantella aurantiaca

món. Molts dels mètodes i les teories proposades aleshores avui en dia han estat superats per l'experiència.

També la ciència veterinària durant aquest darrer decenni ha avançat enormement en el coneixement dels

ESPECIES REPRODUIDES AL TERRARI DURANT 1995

Eublepharis macularlus

Boa arc iris Epicrates strictus alvarezi CITES II Boa de la sorra africana Eryx colubrinus CITES II

Anaconda groga Eunectes notaeus CITES II Pitó tigrina Python molurus bivittatus CITES II Pitó reticulada Python reticulatus CITES II Serp toro nord-americana Pituophis melanoleuca

Falsa coral Lampropeltis triangulum sinaloe

Colobra de nas de porc Lioheterodon madagascarensis

CITES IOII: Espècie que figura a l'apèndix I (Protecció total) o II (restriccions al comerç) del tractat

CITES sobre el comerç internacional d'espècies amenaçades

(foto: Arxiu Zoo)

processos patològics, en la cirurgia i en l'aplicació de medicaments com els antibiòtics i antiparasitaris. Actualment l'esperança de vida dels animals de terrari ha augmentat significativament. Els animals saludables realitzen més fàcilment els cicles sexuals que els permeten reproduir-se.

El terrari del Zoo no ha estat aliè a aquesta millora general; no tan sols ha augmentat significativament el nombre d'espècies i d'animals sina també la seva salut i longevitat. Com a conseqüència d'això, la reproducció any rera any va mostrant-se cada cop més satisfactòria, tant pel nombre i rellevància de les espècies reproduides com per la dificultat tècnica que la cria d'algunes d'aquestes comporta.

Mostra de tot això és aquest reportatge fotogràfic en el qual s'inclou una mostra de les espècies que s'han reproduït aquest any a les nostres installacions.

.:

/

f1

~

11

~

..

y

O

O

M

2a. muda

R

LLAGOSTES EN EL ZOO DE

BARCELONA

La utilització de diverses espècies d'insectes criats en captivitat com a solució al manteniment de tota una sèrie d'animals insectívors, difícils

~ 4a.muda Fig,l

d'exposar en zoos a causa dels problemes que portava reproduir la seva dieta habitual, va quedar pràcticament resolta a les acaballes dels anys seixanta. AI nostre Zoo, i com a conseqüència de la inauguració del terrari i aviari actuals, va crear-se el departement d'aliment viu, que a més va fer-se càrrec de la incipient producció de conills, cobais i ratolins que fins aquell moment s'havien criat per

sansfer les necessitats dels rèptils de l'antre terrari. Així doncs, a partir d'aleshores van començar-se a criar diferents tipus d'insectes per al consum de la nostra collecció zoològica.

~

"

11

..

U

o

o

N

I

POSTA DELS OUS: La

femella enterra l'abdomen 3-4 cm a la sorra humida dels vasos i hi diposita una ooteca gelatinosa amb 20-40 ous.

HIGIENE: Els vasos i la sorra es bullen durant 30 minuts abans d'utilitzar-los per prevenir l'aparició de fongs

INCUBA CIO: Cada 24 hores es treuen els vasos amb les noves postes i es tanquen en pots hermètics per evitar que s'assequi la sorra i que les cries s'escapin en néixer.A 32°C el període d'incubació és de 12 a 14 dies.

NAIXEMENT: Quan es

veuen néixer les primeres cries el vas es colloca en una de les caixes de creixement. En néixer són de color clar i mesuren uns 4mm.

CREIXEMENT: Des del

naixement triguen uns 20 dies a 32°C a fer-se adults. Durant aquest temps sofreixen 4 mudes i a l'última els apareixen les ales. Des de la darrera muda fins que són reproductors passen uns 15 dies. La longevitat mitjana és de dos meso

FASES

DEL CICLE

BIOLOGIC

reproductors

.>"

~

14 dies

¡

~

cI~i"

~ la. muda

!

5ili" \ ) di"

4a.muda ~ ~

~ 3a.muda

5 dies

d'experiència i la impossibilitat d'obtenir-ne exemplars per iniciar la reproducció ens va fer buscar centres que en aquella època tinguessin resolt el problema. Així fou com en Jaume Xampeny -aleshores acabat d'incorporar com a conservador de mamífers i actual director del Zoo- aprofitant un viatge de treball que va fer al Zoo de Londres, va portar des del "Centre Antillagosta'' existent al Museu de Ciències Naturals de la capital britànica una sèrie de flascons amb sorra, dins de la qual hi havia nombroses postes de llagosta (Locusta migratoria

migratoria). Des d'aquells dies ja

llunyans fins a l'actualitat el nostre Zoo ha disposat gairebé ininte-rrom pudament d' aq uest tipus de presa (figura I), i no tan sols per al nostre propi consum, sinó que també hem subministrat exemplars de llagosta i tecnologia per a la seva

Flg.3

reproducció a diversos centres acadèmics i d'investigació, principalment universrtans o de producció d'espècies d'interès cmegètic.

A la figura 2 detallem de forma esquemàtica però el més concreta possible les diverses fases en la reproducció i creixement d'aquesta espècie de llagosta en captivitat, enumerant breument les diferents passes que ha seguit el Zoo de Barcelona per aconsegurr-ne la cria amb êxit durant els darrers 25 anys. L'extraordinària fecunditat d'aquesta espècie i el seu curt cicle biològic la fan una de les més útils per a la producció d'aliment viu per al Zoo. A la figura 3 es representa de forma esquemàtica aquest cicle de l'insecte en captivitat.

¡

INSTAL·LACIO

PER A REPRODUCTORS

INSTAL·LACIO

DE CREIXEMENT

o

Les instaHacions són de xapa galvanitzada o

alumini per afavorir-ne la neteja i desinfecció.

La tela

metàl-líca

de les parets ha d'ésser de

tipus mosquitera per impossibilitar la fugida de

les llagostes petites.

La temperatura

de 32°C es pot obtenir

calefactant tota l'habitació o bé combinant dues

bombetes de 60 o 100 w. A més, la llum de la

bombeta evita que s'escapin els insectes quan

s'obre la porta.

CONSUMIDORS

DE LLAGOSTES AL ZOO

Llagostes de la,2ai3a

muda. Consumides per ocells insectívors, petits rèptils i amfibis i peixos

Llagostes de 3" i 4amuda.

Consumides per rèptils, amfibis i pollets d'ocells.

~

"

11

~

..

y

O

O

N

Flg,5

finalitat de netejar les restes d'insecticides fixades a les fulles mitjançant vehicles grasos. Un cop ben esbandit es deixa escórrer unes 24 h. L'enciam pot substituir-se per cultiu hidropònic de blat o ordi de vuit dies, el qual pot subministrar-se als Insectes amb més garanties ja que nosaltres mateixos podem assegurar-ne l'absència de productes tòxics. A més cal afegir segó de blat a discreció escampat pel terra de la mstallació. Els detalls de les installacions s'observen a la figura 4, a on es pot veure a l'habitacle dels reproductors el doble fons amb

Llagostes adultes. Consumides per mones arborícoles i

altres petits mamífers i

per ocells rapmyaires

els gots plens de sorra humida col- lacats en posició a sota dels forats practicats al terra, de manera que poden rebre les postes que les femelles faran cada dia.

Els animals del Zoo que es beneficien d' aq uesta val uosa aportació nutritiva, pertanyen pràcticament a tots els grups zoològics representats a la collecció (figura 5).

Salvador FileIIa

Conservador Auxiliar del Zoo

~

"

11

~

..

U

o

o

N

que hi ha entre les puntes de les ales quan les té obertes) que pot arribar als 150 cm Iun pes d' 1 kg. El cap i

les parts infenors del cos i les ales són blanques i l'esquena i les parts superiors de les ales són de color gris clar, excepte els extrems, que són negres amb taq ues blanques. Només es pot confondre amb el gavià fosc que, com el seu nom indica, té les zones grises molt més fosques i no és massa abundant a casa nostra, o amb el gavinot, més gran, que podem considerar com a espècie accidental a les nostres

costes. Les potes són de color groc en la població mediterrània, mentre que les que viuen al nord d'Europa les tenen de color rosa. Aquesta diferència ha provocat en els darrers anys una discussió, que encara continua, sobre si es tracta de dues espècies diferents o només de dues subespècies. Hi ha qui considera el gavià argentat de potes grogues com

aLarus cachinnans i el de potes

roses com a Larus argenta/us,

mentre que d'altres consideren que ambdós pertanyen a aquesta última espècie.

1gavià argentat

El gavià argentat és un ocell que tots coneixem prou bé i que normalment associem amb el mar i els ports de pescadors. Aquest és, en efecte, el seu hàbitat natural, però, com comen tarem més endavant, últimament està colo-nitzant llocs ben diferents.

El gavià argentat està

augmentant de nombre

espectacularment en els

darrers anys

El bec és de color groc amb una característica taca vermella a l'extrem de la mandíbula inferior. Aquesta taca vermella té un paper de gran importància en la cura dels petits. Els polls, per demanar

menjar. piquen la taca dels pares I

aquests regurgiten una bola de menjar sermdigerit que després ofereixen als nadons. Les restes que són rebutjades tornen a ser mgendes per l'adult. Aquesta conducta ha estat ben estudiada per diferents m. esngadors. entre els quals cal destacar ~ Tinbergen. que pre-senta. a als nounats models de cartolina vanant el color I la forma de les taques. Els models que van provocar més respostes eren els que presentaven un contrast fort o els de color vermell uniforme.

L'època de ena comença a frnals dabnl. Els nius estan srtuats normalment en penya-segats i en alguns casos. com al delta de l'Ebre, a les platges. Posen 2-3 ous que coven durant uns 25-30 dies els dos membres de la parella. Els Joves no adquireixen el plomatge d'adult fins als dos anys d'edat. La colònia de cria més gran del Mediterrani es troba a les illes Medes, amb unes 8.000 parelles reproductores. El gavià argentat és una espècie que està augmentant de nombre espectacularment en els darrers anys. Des de començaments d'aquest segle ha ampliat tant la seva àrea de distribució com el nombre d'individus. Però ha estat en els darrers trenta anys que aquest augment s'ha fet més notable en el Mediterrani, i, per tant, a Catalunya. Les causes principals d'aquesta explosió demogràfica han estat la protecció de les colònies de cria, prohibint la recollecció d'ous i la captura d'individus, la seva ca-pacitat d'aprofitar els recursos que genera lactivnat humana i la seva adaptació als canvis ambientals que han tingut lloc en els darrers anys. Aquesta adaptació ha estat posible, entre altres coses, per un canvi en els seus hàbits alimenians. Així ha passat de menjar peix de forma gairebé exclusiva a l'omnivorisme aprofitant les deixalles que genera l'activitat humana, sobretot els abocadors d'escombraries. Entre els seus hàbits alimentaris també cal

destacar el parasmsme -roba el que han aconseguit altres animals- I .

fins Itot el carnbahsme -ataca els

nIUS I captura els polls d'altres

parelles de la se. a pròpia espècre-. En el nostre zoològic hem pogut constatar que des de fa uns anys cacen coloms amb certa frequència. EI fet que és un ani mal de mida gran. de costums gregaris Iforça

agressiu. sobretot a l'època de cria. li ha permès de desplaçar d' altres espècies en aconseguir els millors llocs per reproduir-se I,per tant.

assegurar una taxa més alta de supervivència dels polls. En algunes zones de la seva àrea de drstribució això pot provocar la regressió d'altres espècies, com ara la gavina corsa (Larus auduinu¡ i alguns xatracs (Sterna ssp.), tant perquè ocupa les millors zones com perquè exerceix una predació directa sobre els ous i els polls d'aquestes espècres.

Aquest augment de població afecta el medi ambient de diferents maneres: l'elevada concentració d'individus en les zones de cria pot provocar un canvi en la vegetació a causa de l'acumulació d'excre-ments, amb les repercussions consegüents en les altres espècies

G A V I

À

amrnals. També en poden quedar afectades les masses d' aigua dolça. que utilitzen per dormir. per la concentració d'àcid úric. com ha passat al llac de Banyoles. El costum d' alimentar-se en abocadors d'escombraries agreuja encara més el problema. ja que es poden transmetre malalties. sobretot la salmonel-losi.

EI patrrmom histònc Iarquitectòrnc

no queda lliure de les conseqüències esmentades. A la catedral de Barcelona s'ha hagut d'mstallar un sistema d'altaveus que reprodueixen el cnt d'alarma d' aquesta espècie, per espantar-les IImpedir que

utilitzin l'edifrci com a dormitori, perquè els excrements n'afectaven la pedra.

De tota manera aquesta solució és només una manera de traslladar el problema a una altra banda, ja que buscaran un altre edificr per dormir. La manera que sembla més efectiva de disminuir el nombre d'exemplars d'aquesta espècie és limitar les seves fonts d'aliment, impedint-li o dificultant -li l'accés als abocadors.

~ ~

I

..

U

O

O

N

foto: Arxiu Zoo

ARGENTAT

Larus cachinnans

CLASSE: Aus ORDRE: Caradriformes FAMÍLIA: Làrids

Descripció: És una gavina de mida gran, amb una longitud que oscil-la entre elsSO i els 60 cm i una envergadura alar de fins a 150 cm. Les parts superiors del cos són de color gris clar i les parts inferiors i el cap són blanques. Les potes són grogues, com el bec, que té una taca de color vermell a l'extrem de la mandíbula inferior.

Alimentació: Peixos, insectes i crustacis. Polls d'altres ocells i fins i tot de la seva pròpia espècie. En els darrers temps aprofita les deixalles dels abocadors d'escombraries.

Reproducció: Nidifiquen a finals d'abril en penya-segats i, en alguns casos, en platges de sorra. Posen entre dos i tres ous que coven els dos membres de la parella durant 25-30 dies.

ELS CONSELLS D'EN KOLO

Els ornaments de Nadal poden fer molt mal

PER ON

PASSARÉ:'?

---o---O

o

o

Q

LES PIST~'3 cus US DONEN A~UESTS AMICS US

SERVIRAN PER TROBAR EL. NOM D'UN ANIMAL.

LA PRIl"IER.... 1..1..ETRAES A XIMPANz!f

I A Z.EBÚ PERb NO ts A VOl..TOR

NI A PARDAL.

LA S¡;:¡;'ONA LLETRA É5 A

A ABELLA I A CAMELL PERÒ NO

és A ANTILOP NI A PAPAl..LONA.

LA TERCERA LLETRA ÉS A O\-IBA I

A CABRA PERò NO és A VESPA

NI A XACAL.

LA QUARTA \..LETRA ÉS A

VOLTORt A TORTUGA PERÒ NO ÉS A

SíPIA NI A GASELA.

LA CINQUENA LLETRA ÉS A

TÓRTORA I A ERUGA PER/> NO ÉS A

CUCUT NI A RINOCERONT.

AMB LE.S INICIALS, DELS NOMS D'AQUESTS DIBUIXOS PODEU

FORMAR EL NOM D'UN ARBRE.

SABRíeu ORDENAR AQUESTES PARAULES FENT QUE ~ÚLíIMA LLETRA DE CADA PARAULA SIGUI LA MATEIXA QUE

LA PRIMERA PE LA PARAUL.A SEGÜENT.,?

I.

SOLUCIONS A LA PAG.33

o

"

11

:)

..

"

O

O

EI Zoo necessita la contnbució de tothom per aconseguir ser un centre cultural Id'esbarjo de pn mer ordre.

Adoptant un animal col laboreu a subverur les despeses que aquest ongma Iper tant ajudeu a rmllorar

el funcionament del parc zoològic. Fins ara la relació d'adoptants és la seguenr

EMPRESES I ENTITATS

Ci:

_ç~o~~tISAS

I tortuga gegant

Bayerffi

BAYER-AGFA 2 pandes vermells

-"fA

MSAS

...

MSASCARGO INTERNATIONAL, SA

I guepard

¡\~IA

AUSÒNIA HIGIENE, S.L.

A

-CONTRATAS Y OBRAS 2 dromedaris

O

-M

3 capibares

11

~

•

..

U

O

_S®

O

N

GALLIl\A BLA:.JCA 2 girafes

~

SA LETONA-CACAOLAT

fWi1i!Q

MITJONS CÒNDOR 2 còndors

•

SdJlfepl)e5·

SCHWEPPES I puma CAMY Instalació otaris

• canadian

3 dofins

DRAGONS 1 iguana nnoceront

SKATING 5 pinguins ASSOCIACIÓ CATALANA

DE LLEVADORES I cangur

PUBLlSERVEI 2 linx de Canadá

_\.\ Banco

.. Santander

Instal lació elefants asiàncs

2 pingüins

PARTICULARS

Andrea Martínez

Ipingui Mercè i Núria Alba

I tortuga Oleguer Biete i March

I fringíl.lid E'iplai LA TRENA

I tortuga Enric Valencia

I cotorra Elena de Haro I llebre de la Patagònia Jenny i Cristian Molina

COCO SE'N VA A ALEMANYA ...

EI passat mes de març el Departament de Duanes i Impostos Especials va dipositar al Zoo de Barcelona una cria de gorilla de tres mesos d'edat, que havia estat comissada a l'aeroport de Madrid-Barajas quan intentaven mtroduir-la il-legalment a Espanya. Es tractava d'una femella anomenada Coco. Coco va restar amb nosaltres fins al mes de Juliol, quan, amb el consentiment del Departament de Duanes espanyol, fou traslladada al Zoo de Wilhelma (Stuttgart) a on ha estat Integrada a un grup de gorilles joves per a assegurar el seu bon desenvolupament psicològic. Els gorilles són primats que tenen una elevada capacitat intel-lectual i necessiten créixer en companyia dels seus congèneres i adquirir el capteniment natural mitjançant un període d'aprenentatge. Els caçadors furtius, en capturar-los, els arrenquen del grup familar, la qual cosa els ocasiona transtorns psicològics que sovint són irreversibles. Al Zoo de Barcelona ens vam plantejar la possibilitat d'integrar la petita Coco en un dels nostres grups ja existents de goril-les, però l'elevada probabilitat que fos rebutjada o agredida ens en van fer dessistir. Per aquest motiu hom va decidir d'enviar-la al Zoo de Wilhelma a on es porta a terme un programa de recuperació i

reintegració de primats superiors orfes o que han estat rebutjats per llurs mares.

Coco es troba actualment molt ben integrada en un grup amb dos gonl les més i el seu comportament, que al començament no era ben bé el propr d'una cria de gorilla, s'ha anat normalitzant. Tot fa preveure que en el futur, quan Coco atenyi la maduresa sexual, podrà formar part d'un grup de gorilles adults dins del qual podrà reproduir-se Iportar

una vida normal sense seqüeles de cap mena.

... I BINDUNG AL JAPÓ

Bindung, un dels fills mascles de Floquet de Neu, es trobava des de fa uns anys al zoo de Kolmarden a Suècia. Això obeeix al fet que el coordinador del programa europeu

de ena en capti. itat de goni-les. en el qual parucipa el Zoo de Barcelona. va recomanar el seu trasllat per tal de formar un grup reproductor Junt amb di. erses femelles d' aquell zoo suec Però les coses no sempre surten com un \'01: després d' aquest temps

s'ha comprovat que Bindung no mostra un especial entusiasme per aparellar-se I per tant no pot

acomplir la tasca de reproductor que li havia estat assignada. Aquest fet va obligar al zoo de Kolmarden a reconsiderar la snuació de Bindung. EI Jove gorilla mascle. no tan conegut com el seu pare, anà finalment al Japó: al Zoo de Ueno (Tokio), a on s'integrarà en un altre grup de gorilles.

..

M

11

..

U

O

O

N

El Museu de Zoologia de Barcelona presenta una mostra de materials d'origen animal incautats per la Duana de Barcelona de 1992 ençà en aplicació del conveni CITES. EI conveni CITES o conveni de Washington regula el comerç d'animals i plantes imposant restriccions en el cas d'espècies en perill d'extinció. Aquest conveni es signà el 1973 a la ciutat de Washington (EUA) i Espanya s'hi adherí el 1986 en ingressar a la Comunitat Europea.