Es publica cada 10 dies
Dipòsit legal B. 1.824 -1958
PREU DE SUBSCRIPCIÓ
Barcelona, anual 500 pessetes
Número corrent 15 "
ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ GASETA MUNICIPAL
Plaça Sant Jaume, 3a. planta
Núm. 3 Any LXX
30 de gener de 1983
SUMARI
mPàgines
Consell Plenari (Extraordinària i Urgent) 43 Comissió Municipal Permanent 21-1-1983 53 Comissió Municipal Permanent 28-1-1983 57
Decret 12-1-1983 61
Normatives d'Organització i de Caràcter General Reglament de Servei de Publicacions i Documentació
Municipal
(Aprovades per la C.M.P. de 26 de novembre 1982) . . 63
Publicacions i Disposicions i Anuncis Oficials
.... 65
(Extraordinària i urgent)
Al Saló de Cent de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el dos de desembre de mil nou-cents vuitanta-dos, es reuneix el Consell plenari, en sessió extraordinària i ur¬ gent, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcal¬ de, Narcís Serra i Serra, i hi concorren els Il·lms. Srs. Tinents d'Alcalde, Pasqual Mara-gall i Mira, Josep Miquel Abad i Silvestre i Mercè Sala i Schnorkowski i els Il·lms. Srs. Regidors, Pau Cernuda i Barrios, Jordi Vall¬ verdú i Gimeno, Felip Solé i Sabarís, Rafael Pradas i Camps, Guillem Sanchez i Juliachs, Francesc Borrell i Mas, Albert Serratosa i Palet, Antoni Comas i Baldellou, Josep Maria Pujadas i Porta, Francesc Blanch i Terradas, Bernat López-Pinto i Ruiz, Francesc Martí i Jusmet, Josep Ignasi Urenda i Bariego, Ma¬ ria Francesca Masgoret i Llarden, César Ló¬ pez i Vera, Lluís Reverter i Gelabert, Jacint Humet i Palet, Enric Truñó i Lagares, Rai¬
mon Martínez i Fraile, Josep Octavio i Fa¬ bregat, Germà Vidal i Rebull, Jordi Conill i Valls, Núria Gispert i Feliu, Josep Maria Serra i Martí, Josepa Bas i Martí, Manuel Gómez i Acosta, Francesc Obon i Asensio, Al¬ bert Pons i Valon, Ramon Martínez i Callén, Josep Thió i de Pol, Josep Bueno i Escalero,
Sebastià Millans i Rosich, Josep Maria Co-malrena de Sobregrau i Gal, Carles Soldevila i Rodriguez, Frederic Rahola i Aguadé i Mi¬ quel Ponsetí i Vives, assistits per ril·lm. Sr. Secretari general, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Hi és present l'Interventor municipal, Sr. Martí Pagonabarraga i Garro.
Excusa la seva assistència l'Il·lm. Sr. Carles Güell i de Sentmenat.
Oberta la sessió per la Presidència a les dotze hores i trenta-cinc minuts, són llegides i aprovades les actes de les dues sessions an¬ teriors celebrades el dia 30 de novembre de
1982.
El Secretari general dóna lectura al se¬
güent escrit signat, amb data d'avui, per l'Excm. Sr. Narcís Serra i Serra:
«L'Excm. Sr. President del Govern ha de¬ manat a l'Alcalde sotasignant la seva col·la¬
boració en les tasques del Govern de l'Estat, la qual cosasignifica laimpossibilitat de com¬ partir l'Alcaldia amb el nou càrrec.
Per aquest motiu, de conformitat amb el que disposen l'article 28 de la Llei 39/1978, del 17 de juliol, d'eleccions locals, i el núm. 2 de la Resolució de la Direcció general d'Admi¬
nistració local del 25 de maig de 1979, el sota¬ signant eleva al Consell plenari la seva re¬
núncia al càrrec d'Alcalde de Barcelona.» L'Excm. Sr. Alcalde pronuncia les següents paraules de comiat:
«Companys Regidors,
M'adreço
a tots vosaltres, i a través vostre,a tots els ciutadans de Barcelona que repre¬
senteu, en aquest moment, per a mi tan emo¬ tiu, de presentar-vos la meva renúncia com
a Batlle i de despedir-me de tots vosaltres.
Les meves paraules tindran el tò de tristesa
d'aquell que deixa una responsabilitat apas¬ sionant i que l'ha servida amb il·lusió. He in¬ tentat sempre treballar amb la idea de servei
a la Ciutat, d'integrar al màxim els esforços
de tots per tal d'assegurar els millors resul¬ tats. Estic segur que en aquesta línea he tin¬ gut errors i mancances, però us ben asseguro que en tot moment m'he obsessionat per do¬
nar exemple d'obertura a tothom que vulgués
col·laborar en la feina comuna de fer una Bar¬ celona millor, per eliminar de rel el secta¬ risme, per trobar més raons d'unió en aquest objectiu comú, que de separació, perquè he après i he viscut que per fer ciutat és unir, és avançar en la convivència.
Deixo l'Alcaldia per coherència ètica amb els eixos de conducta que m'he marcat des del moment que he tingut responsabilitats
d'administració i de representació. El servei
a la societat no és compatible amb el disseny
per part d'un mateix de la seva carrera polí¬ tica. Es més, crec important demostrar als ciutadans que aquesta actitud és la que co¬ rrespon en una democràcia en la qual els re¬ presentants dels ciutadans han de demostrar
en tot moment que estan, de veritat, al seu
servei.
Però tot seguit vull dir que me'n vaig amb la il·lusió del que ha estat cridat a exercir una altra responsabilitat. Espero que sabré fer-hi front, i els que em coneixeu, sabeu prou bé que no hiescatimaré cap
esforç
i que la meva dedicació serà completa. Vaig a exercir uncàrrec de servei a tots els espanyols, cons¬
cient de la trascendència que té per a Cata¬
lunya i per a Espanya el que els catalans
demostrem de forma ben palesa la nostra corresponsabilització en el procés de cons¬ trucció de la democràcia espanyola.
I, en aquest moment, no puc evitar de re¬ passar els gairebé quatre anys de treball per
44 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
resseguiment al treball d'equip, a la col·labo¬ ració i també a l'amistat. A poc a poc, qua¬ ranta tres ciutadans amb tan escassa expe¬
riència de govern municipal hem anat co¬ neixent, ordenant, transformant cada par¬ cel·la de responsabilitat d'aquest mecanisme tan divers i complex que és el nostre Muni¬ cipi.
Per això, aquestes curtes paraules de des¬ pedida meves solen ser, essencialment, d'agraïment a tothom. Vull que sapigueu que
soc plenament conscient que els encerts són
obra de tots i que moltes vegades se m'han
atribuït resultats que són el fruit de l'esforç personal i de l'abnegació de cadascú de vo¬ saltres. Cada u en el seu paper. Des dels Ti¬
nents d'Alcalde fins els Regidors que no han participat en les tasques de govern. Des dels
que han tingut responsabilitats que han estat molt dures als primers moments, fins els que —des dels Districtes— lluitàveu sense els mit¬ jans precisos per a resoldre aquests proble¬
mes quotidians que tant de pes tenen en el
Municipi com a Administració més propera als ciutadans. Vull deixar constància que aquests Regidors, els Presidents de Distric¬ tes, del govern o de l'oposició, allunyats de la Casa Gran i directament enfrontats amb els immensos problemes d'una Ciutat viva han estat un element crucial en aquesta etapa que vàrem obrir amb les eleccions de l'any 1979. I amb ells he de citar la resta de membres de tot el Consistori. I els càrrecs de designa¬
ció i de caire gerencial que hem nomenat. El
meu agraïment és paral·lel a la satisfacció
pels resultats del seu treball.
Vull referir-me, també, a tots els funciona¬ ris i treballadors de l'Ajuntament. Hem em¬ prés un esforç seriós de treball que queda demostrat, com a mínim, per un sol fet: el nombre s'ha reduït en més de cinc-cents i en
canvi estem prestant molts més serveis. Es hora que això es digui i que el ciutadà cone¬ gui l'esforç i l'increment de dedicació que s'ha produït en el funcionari municipal en els darrers anys. En aquestes meves últimes paraules des de la cadira d'Alcalde, jo vull adreçar-vos a tots el meu agraïment més pro¬ fund junt amb una forta abraçada de des¬ pedida.
Vull manifestar la meva convicció que no
tan sols existeix l'equip que ha de continuar treballant per la Ciutat, sinó que Barcelona té en la persona de Pasqual Maragall l'Alcal¬
de que tots necessitem per a aquest període i per als propers anys. Amb el major èmfasi us demano a tots que tingueu amb ell el mateix
nivell de cooperació i d'afecte que jo he tro¬ bat en vosaltres.
No vull acabar sense parlar de l'amistat
que ens ha unit a tots, amb independència de l'opció política que cada un defensem. Aquest és el millor record que m'endue d'aquests anys de relació en la causa comuna de tre¬ ballar per la nostra Barcelona.
Només vull afegir una cosa a tot el que ja he dit: una constatació que faig d'un senti¬ ment que he mantingut permanentment al llarg de tota la meva vida política. El servei
a Barcelona requereix estimar a Barcelona, exigeix una il·lusió per Barcelona. He lluitat per una Barcelona viva i hem de voler, per
damunt de qualsevol tècnica d'administració, transmetre aquesta voluntat a tots, ciutadans, funcionaris i polítics. Barcelona val la pena. Aquest és, pot ser, l'únic modest consell que sentís de mi, avui, aquest Consell Ple: regir Barcelona no pertany prioritàriament al te¬
rreny de les idees o de les tècniques; pertany al terreny d'una aferrisada estima i entrega. Si m'ho permeteu, crec que pertany al terreny de l'enamorament.
Sabeu que no oblidaré mai la meva Ciutat. Sabeu que m'agradaria molt tornar algun dia. Rius i Taulet va ser Alcalde de Barcelo¬
na tres vegades. Amb tota la modèstia us dic que en aquest, com en tants altres aspectes, jo voldria imitar-lo. Per això, i repetint-vos
una vegada més l'agraïment més profund i
sincer, deixeu-me acabar dient-vos no adéu, sino fins sempre.
Moltes gràcies.»
El Consell plenari queda assabentat de la
renúncia a l'Alcaldia de l'Excm. Sr. Narcis Serra i Serra el qual, abandona la presidència que és ocupada per la Tinent d'Alcalde se¬ nyora Sala.
La Presidència pregunta als portaveus de les diferents llistes electorals si presenten candidats a l'elecció d'Alcalde.
El Sr. Abad, per la llista electoral del Par¬ tit Socialista Unificat de Catalunya, el Sr. Co¬ mas, per la llista de Convergència i Unió, el Sr. Pujadas, per la llista de Centristes de Catalunya, i el Sr. Rahola, per la llista d'Es¬ querra Republicana de Catalunya, renuncien
a presentar candidats a l'Alcaldia; mentre
que el Sr. Truñó, per la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya, presenta la candi¬ datura del Sr. Pasqual Maragall i Mira.
La Presidència obre un torn d'intervencions perquè els caps de llista expliquin la posició de llurs respectius Grups.
El Sr. Rahola, cap, actualment, de la llista
d'Esquerra Republicana, diu:
Senyora Presidenta, senyors Regidors, amics,
Ens trobem aquíper aquest acte oficial, tan important, de comiat de l'anterior Alcalde Narcís Serra i d'elecció de nou Alcalde. No vull entrar ara a donar una explicació de
quin serà el nostre vot sinó que voldria que se'm permetés de fer un breu resum de l'acti¬ vitat d'aquest Consistori i de la nostra posició política al llarg d'aquest tres anys i escaig que hem estat treballanten l'Ajuntament. Per
tant, jo potser sortiré una mica de la línia que s'ha traçat però prego la vostra benevolència per poder exposar els meus punts de vista so¬ bre comha funcionat realment durant aquests tres anys el Municipi de Barcelona.
Hariem de començar pel dia que vam pren¬ dre possessió dels nostres càrrecs com a Re¬ gidors, i dir que creiem que llavors hi havien dos trets fonamentals que calia tenir presents per la seva vital importància i pes específic per al futur desenvolupament de l'activitat d'aquest Consistori. El primer d'ells era la situació caòtica en què es trobaben les finan¬ ces municipals l'any 1979; el segon era l'he¬
Ambdues coses són fonamentals i han marcat
força tota l'activitat i el tarannà del Consis¬ tori, tant per part del govern com de l'oposi¬
ció. Hem de reconèixer que han estat moltes vegades utilitzades per justificar actuacions que altramenthaurien estat de difícil explica¬ ció. La situació financera en què rebien l'Ajun¬
tament de Barcelona va servir per justificar
la necessitat d'un acord amb l'Administració
central, els termes del qual foren rebutjats per Esquerra Republicana de Catalunya per¬
què els considerava lesius per als interessos de la ciutat de Barcelona. En conseqüència, de mutu acord amb l'Alcaldia, vàrem deixar de col·laborar en les tasques de govern muni¬
cipal. Creiem que era una qüestió d'ètica que si no estàvem d'acord amb tals termes, no podiem continuar la nostra tasca de col·labo¬ ració mantinguda fins llavors. El fet que pos¬ teriorment aquest acord, motiu del trenca¬ ment del Pacte, no es concretés en una nor¬
ma legal, n'ha demostrat la inoperància i la
gratuïtat de sotmetre'l a l'aprovació del Ple¬ nari. Nosaltres creiem, en aquest sentit, que hi hagué precipitació per part de l'Alcaldia
en portar a aprovació un acord quan no exis¬
tien les garanties necessàries perquè el Go¬
vern central el complís; i que no es van ava¬ luar suficientment les repercussions que aquesta decisió tindria dintre del govern de la Ciutat.
Tornant a la situació financiera en què es trobava aquest Ajuntament a l'inici del nostre mandat, crec que el més important no era
convèncer als ciutadans que la situació era
dolenta sinó procurar millorar-la. Durant aquests tres anys i escaig que hem estat Re¬ gidors d'aquest Ajuntament, a totes les ses¬
sions plenàries celebrades s'han mantingut llargues discussions sobre la forma d'aconse¬ guir tal millora, que és l'objectiu últim de tots
nosaltres. Nosaltres creiem que s'han anat perfilant diferents opcions per part de cada
un dels Partits representants en el Consistori. Cada un d'ells ha aportat en aquest aspecte de la gestió municipal, ja sigui des del
govern ja sigui des de l'oposició, conceptes i idees di¬ ferents segons la seva ideologia i segons el
seu programa electoral. No vull ara entrar a
fer un balanç comparatiu de les diverses
pro¬ postes: això correspondrà dins de pocs mesos als barcelonins i no cal, per tant, anticipar-nos als esdeveniments. Una altra qüestió im¬ portant que cal tenir en compte és la dife¬
rència, pel seu origen democràtic, que hi ha entre aquest Consistori i els seus immediats
predecessors. Nosaltres hem dit moltes vega¬
des que la democràcia no consisteix tant sols
en convocar unes eleccions, per molt democrà¬
tiques que siguin.
Requereix, també, tot un entrallat legal i so¬ cial que faci possible la participació dels ciu¬ tadans en els afers públics; i que existeixi el necessari esperit col·lectiu per respectar els drets de les minories davant de les majories. I diem tot això perquè un dels factors
que han incidit més negativament en el funciona ment d'aquest Consistori, ha estat la manca d'un suport legal autènticament democràtic que respectés precisament aquest dret. Així
s'hagut
d'improvisar
sobre la marxa creant organismes, com la Junta de Portaveus, queno tenen cap reflex a la legislació vigent: en
definitiva, hem hagut de funcionar amb unes lleis que no satisfan a ningú i això ha estat posat de relleu per la majoria, si no per tots, dels Partits aquí representats. Ara, quan es¬ tem entrant en unes noves eleccions munici¬ pals i a punt d'assistir a la presa de possessió del Govern de l'Estat pel mateix Partit que ha governat aquest Ajuntament durant qua¬ tre anys, s'està preparant una reforma de la Llei electoral municipal que convertirà la que
ara tenim en una normativa encara més res¬
trictiva quant a participació i representació de les diferents opcions polítiques en les insti¬
tucions municipals, i que amenaça a deixar
sense representants a importants sectors de
la població. Denunciem un intent d'agreujar i consolidar artificialment el bipartidisme, que d'una forma gratuïta, i potser totalment arbitrària, s'ha iniciat amb els resultats de
les eleccions del 28 d'octubre. Suposem que els guanyadors d'aquestes eleccions no volen
córrer el risc que els electors es puguin re¬
pensar i decantar-se per altres opcions. Tot això ens sembla d'un oportunisme polític que ultrapassala pràctica usual de la majoria dels països
democràtics.Esquerra
Republicana de Catalunya esperava, proposava i continua de¬ fensant un canvi en el sentit de permetre la participaciói representació de totesles forces polítiques que amb un mínim de suport popu¬ lar hagin assolit una representació efectivaen el govern de la Ciutat. Creiem a més, que a Catalunya aquesta proposta és doblement
trascendent donat l'existència d'un fet nacio¬ nal català que incideix en l'entrellat social
del País. La filosofia que sembla emparar la reforma electoral municipal i que sens dubte
s'estendrà també a la nova Llei de bases de règim local, incidirà, al nostre entendre, en la Llei especial de Barcelona respecte a la qual existia, des de bon començament, el compro¬ mís per part de l'equip de govern de redac¬ tar-la durant l'actual mandat cosa que no
s'ha produït.
Voldria posar de manifest un fet que nos¬
altres hem anat denunciant al llarg de molts Plenaris però que no s'ha tingut en
compte. Per la seva escasa importància econòmica
pot semblar una qüestió de detall però per
a nosaltres dóna la mida de per on han anat
les coses. Ens referim a la manca d'una reto-lació dels carrers en català. Sí, jo crec que per la seva importància econòmica represen¬ ta una presa de posició del Partit del govern municipal en aquest assumpte. Hem de dir que és trist de comprovar que la majoria de les plaques de carrer que hiha en català —són molt poques— varen ésser col·locades durant
el mandat d'unAlcalde no elegit democràtica¬
ment.
Per acabar, voldria que se'm permetés do¬
nar una petita idea de què han estat els tres
anys de mandat del Alcalde Serra. Jo crec
que s'han caracteritzat per un fort presiden¬ cialismo —no se si és bo o dolent—, que s'han
utilitzat tots els ressorts permesos per la le¬
gislació actual, i que l'Alcaldia ha gaudit d'uns poders com mai haviatingut un Alcalde anterior; però que malgrat això, no s'ha po¬ gut portar a terme la reforma administrativa
i tampoc s'ha aconseguit
l'efi-46 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
càcia de la gestió administrativa
de l'Ajunta¬
ment: amb una gestió que podriem
qualifi¬
car de continuïsta, ens hem limitat a prestar aquells serveis quelegalment
ens correspo¬ nien o que ja haviem trobatimplantats,
sense arribar a ésser la caixa de ressonància dereivindicacions ciutadanes, davant d'altres
institucions. En fi, s'ha intentat millorar
la
situació anterior però persisteixen encara greus problemes de
contaminació
ambiental,
de circulació, de neteja, de transportpúblic,
de desequilibrament financer,
d'urbanisme,
etcetera. Aquesta és lasituació
del'Ajunta¬
ment avui; i desitgem ferventment queel
pròxim Alcalde sigui capaç
de
solucionar-la
o d'impulsar milloressubstancials pel
bé
de
Barcelona i dels seus ciutadans. Moltes grà¬
cies.»
Pren seguidament la
paraula el Sr. Puja¬
das, portaveu de la llista
de Centristes
de
Catalunya, i diu:
«Senyor Alcalde, senyors
Regidors,
Permeteu-me que en
absència,
justificada
per la necessitatd'atendre altres obligacions
inherents al seu càrrec de President del Port
Autònom de Barcelona, llegeixi el següent es¬
crit del Sr. Carles Güell i de Sentmenat, cap de la nostra llista:
«Senyor Alcalde,
Un compromís previ derivat
del fet
d'haver
estat convocat com a President del Port Autò¬ nom de Barcelona a una reunió quetindrà lloc
fora de la nostra Ciutat i que és de granim¬
portància per alplanejament futur del Port,
m'impedeix d'assistir, com
hauria estat
el
meu desig, a la sessió
plenària
que secelebra
avui. No vull, tanmateix, que aquesta cir¬
cumstància m'impedeixi dir unes
paraules
a través del portaveu delGrup centrista.
Avui és un dia important per a
la Corpora¬
ció. La vostra renúncia a l'Alcaldia, a pocs
mesos de les noves eleccions, és sens dubte
unfet que afecta i té
incidència
per aintentar
fer una valoració del passat ni tan
sols
pro¬nòstics o expectatives de futur. Em
limitaré,
doncs, a fer algunes consideracions
generals.
Aquest acte em suggereix una
sèrie de
senti¬
ments i records que intentaré expressar
amb
sencillesa i brevetat. Enprimer lloc, el
record
de la gairebé llunyana campanyaelectoral
en la qual tots dos aspiràvemal
granhonor de
presidir el Consistori que regeixla
ciutatde
Barcelona: sempre he cregut que a la
vida
pública poques
responsabilitats són més
no¬ blement ambicioses que aquesta. Elrecord,
també, dels resultats electorals i dels imme¬
diats pactes de govern. La nostra preocupa¬ ció com a Grup centrista
d'assumir l'oposició
amb dignitat i amb sentit constructiu, inten¬ tant sempre el millor per a Barcelona.
El
nostre interès a distingir la crítica de deter¬minades accions polítiques, del respecte sem¬ pre necessari a les persones i a
les institu¬
cions: creiem que l'Ajuntament de Barcelona
com a Corporació ha d'estar sempre per da¬
munt de persones i polítiques. Però totes aquestes impressions i records, que
difícil¬
ment es poden resumir en poques paraules,
resten avui diluïts per una idea predominant
i absolutament sincera: el meu desig que
l'èxit us acompanyi en la difícil i decisiva
missió d'Estat que teniu per endavant. Penso que és una gran satisfacció i motiu
d'orgull
per a tota la Corporació el fet que una respon¬sabilitat de tanta trascendència per al nostre futur, com és el Ministeri de Defensa, ushagi estat encomanada.
Perúltim, duesparaules alnouAlcalde amb qui he tingut l'oportunitat de compartir,
al
marge del Consistori, altres tasques i respon¬
sabilitats: La nostra absoluta decisió de man¬
tenir en aquests propers mesos, sempre
di¬
fícils per la proximitat de les eleccions,
la
nostra tradicional línia de conducta i la nostraesperança que sigui capaç de trobar
fórmules
encertades per tal de resoldre els importants problemes que té plantejats Barcelona.A la
recerca d'aquestes solucions ens
trobarà
sem¬pre disposats a treballar.»
Dites les anteriors paraules del nostre cap de llista, sols em resta manifestar que totes i cada una de les seves expressions són assu¬
mides per la integritat dels components del Grup de Centristes de
Catalunya-UCD
de
l'Ajuntament de Barcelona. Per altra part, tant com a portaveu del meu Grup com per¬ sonalment, he de dir: amic Narcís Serra, et desitjo els majors èxits en la teva tasca al
front del Ministeri de Defensa. Res més.» Intervé seguidament el cap de llista de
Convergència i Unió, Sr. Borrell que diu: «Senyora President, companys
Regidors,
En primer lloc permeteu-me quedirigeixi
unes paraules de comiat al nostre
Alcalde. No
és ara, em sembla, el moment de fer una
crí¬
tica ni un elogi de la seva tasca. Vull ara ex¬
pressar un sentiment de futur:
desitjar al
nostre Alcalde molts èxits i, si és possible,
també moltes felicitats —la qual cosa ja
és
més problemàtica— en la seva nova tasca
de
Ministre de Defensa. El Ministre de Defensa, i perdoneu-me aquesta expressió,
és
un pont entre dues societats, la civil i la militar, que caminen paral·leles però que s'ignoren una al'altra: es coneixen poc i potser per
això, s'en¬
tenen poc. Em sembla que és molt important que aquestes dues societats es coneixen
més
si volem consolidar la democràcia; i aquesta és la tasca del nostre Ministre de Defensa. Diuen-que Anglaterra
és
elpaís d'Europa
onla democràcia és més consolidada perquè el
estament militar està plenament identificat
amb la societat civil: els militars comprenen la societat civil, els ciutadans entenen els mi¬ litars i els seus valors, i aquesta compenetra¬
ció evidentment consolida la democràcia. Heus aquí una tasca important a fer
però,
amés, em sembla que hi hauna altra responsa¬
bilitat que deriva de la vostra
condició
decatalà i de Ministre a Madrid, i és que sou
un pont entre Catalunya i la resta
d'Espanya.
Em sembla que també és una gran
missió
acostar i donar a conèxer el nostre poble per¬
què també, malauradament, el nostre
poble
és poc conegut i probablement, per
això, és
poc entés. Són dues responsabilitats que es¬ tan a les vostres mans, i en el seu compli¬ ment us desitgem, Sr. Alcalde, el major dels
Ara les meves paraules no tenen altre ob¬
jecte que donar-vos a conèixer les raons que me'n portat a no presentar-me com a candi¬ dat a l'Alcaldia. Es un fet evident que els So¬
cialistes amb els vots dels Comunistes dispo¬
sen d'una majoria suficient per a aconseguir
l'Alcaldia. Això és un fet clar però cal dir que
no és aquesta la raó que ens ha portat a no
presentar candidat sinó que ens ha decidit el curt période que hi ha fins les pròximes elec¬ cions municipals: quatre, cinc o sis mesos, és molt poc temps per encarrilar l'Ajuntament i resoldre els problemes que té plantejats tant d'ordre polític com d'ordre tècnic.
Els problemes polítics són aquells que deri¬
ven del fet d'una relació estreta entre Cata¬
lunya i Barcelona, ja que d'alguna manera Barcelona és el Cap i Casal de Cataluña i d'això se'n deriven problemes que no són ni de fàcil ni de ràpida solució com, per exem¬ ple, la problemàtica de la Federació i de l'Associació de Municipis, que en el seu plan¬ tejament actual divideix el nostre poble, pro¬
blemàtica sobre la qual l'Ajuntament de Bar¬ celona, per la seva privilegiada situació, hau¬ ria d'arbitrar una solució o, almenys, mante¬
nir-se neutral fins que es trobi aquesta solució. Quant als problemes tècnics i d'organitza¬ ció, entenc que l'Alcaldia no pot limitar-se a continuar la tasca actual sinó que hauria de fer una reforma important en el
govern de l'Ajuntament, una reforma que cal reconèixer que és impossible en aquests pocs mesos que falten per a les eleccions municipals. Vull aclarir que quan parlo de reforma, no parlo d'una reforma imaginària sinó d'una reforma
absolutament necessària, que tard o d'hora
s'haurà de fer ens agradi o no ens agradi,
que tard o d'hora s'haurà de fer si volem que l'Ajuntament sigui eficient. No és ara, evi¬ dentment, no és ara, el moment d'explicar aquesta reforma però sí que em sembla que és bo assenyalar quins són els cinc punts que el nostre Grup de Convergència i Unió ha de¬ fensat d'una manera continuada i que creu
que són els cinc punts bàsics sobre la qual s'ha de fonamentar aquesta reforma:
lr. Simplificar l'estructura i organització de l'Ajuntament: ho hem dit moltes vegades, hem de fer un Ajuntament més senzill, amb
menys subàrees, menys àrees, menys macro-àrees, un Ajuntament que sigui fàcil de gover¬
nar. Això és la base de tota classe d'organit¬
zació. El nostre desig és simplificar l'estruc¬ tura de l'Ajuntament. Ja hem exposat en al¬ tres ocasions comfer-ho ino és ara el moment de repetir-ho.
2n. Substituir els Regidor Caps d'Àrea per
Delegats de Serveis, professionals i compe¬ tents perquè els polítics puguin dedicarse
a
fer política, sobre tot mitjançant el Ple i les
Comissions informatives.
3r. Fer una política de personal més àgil,
basada essencialment en la informació i en
la participació.
4t. Aprovar un programa general d'actua¬
ció, a mig i llarg termini: quan dic a mig i llarg termini vull dir, per exemple, a sis
anys, com fixa la Llei especial de Barcelona,
encara que potser és un période excessiu de manera que quatre podrien ser un bon
termi-mi per començar.
5è. Establir un sistema d'indicadors de control eficaç i objectiu per fer el seguiment
d'aquest programa general.
Sense aquesta reforma l'Alcaldia no podrà
resoldre els gravissims problemes
que asse¬ nyala el document elaborat perla mateixa Al¬
caldia, aquell document sobre criteris de re¬
forma administrativa que vàrem aprovar el 26 de maig de 1981. Sense aquesta reforma l'Ajuntament no serà eficaç, els funcionaris
treballaran amb poc entusiasme, per no dir
sense entusiasme, i el dèficit i l'endeutament
continuaran augmentant, cosa
que ens obli¬ garà, tard o d'hora, a acceptar una tutela,
un xic humiliant per nosaltres, del Govern
central.
Es evident que aquests objectius que acabo d'assenyalar no poden aconseguir-se abans de les pròximes eleccions municipals i,
per tant, el nostre Grup de Convergència i Unió renun¬ cia a presentar candidat a l'Alcaldia. Ens
agradariai ens complauria molt que el Tinent
d'Alcalde, a partir d'ara Alcalde, Pasqual
Maragall, fes seva alguna d'aquestes propos¬ tes. Gràcies.»
Fa ús de la paraula, per últim, el Sr. Abad
com a cap de llista del Partit Socialista Unifi¬
cat de Catalunya, i diu:
«Il·lustríssims senyors, senyores i senyors:
Crec que l'acte d'avui té dues lectures pos¬
sibles. Una estrictament formal, de conside¬
rar aquest acte com un mer tràmit,
com una
pura substitució a tres o quatre mesos de les eleccions. Una altra lectura ens diria que aquest acte té continguts polítics clars i evi¬ dents.
Nosaltres ens inclinem per la segona, però
matisaré. El 19 d'abril de 1979 el Partit So¬ cialista Unificat de Catalunya va atorgar el
seu vot a Narcís Serra i Serra perquè accedís
a l'Alcaldia de Barcelona. Narcís Serra,
l'amic Narcís, era el cap de llista del Partit dels Socialistes de Catalunya, que, ultra ser el partit més votat, era, també, un partit amb el qual el PSUC coincidia en molts
aspectes d'aquesta tasca urgent de redreçament de la ciutat de Barcelona. I tots érem —i som—
conscients del paper de Barcelona en el pro¬
cés de consolidació de la democràcia i de re¬
construcció nacional de Catalunya. Malgrat les dificultats i els problemes que hem anat trobant al llarg de tres anys, malgrat les
diferències legítimes entre els
programes i les opcions, he de dir que
aquella volun¬ tat de col·laboració que nosaltres expresàrem, aquella voluntat d'acció dels partits que re¬ presentem els interessos populars de Barce¬ lona, de la immensa majoria dels ciutadans,
és una garantia que Barcelona seguirá
per camins de llibertat, de progrés i de millora
de les condicions de vida. Nosaltres entenem que el «Pacte de Progrés» erala política justa
en aquell moment, però, també, entenem
que la lògica mateixa d'aquell pacte ha
portat a determinats Partits a voler-se mantenir al marge, perquè el progrés de Barcelona, els criteris d'igualtat, de justícia,
48 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
passaren —i passen— per mesures que, segu¬ rament, lesionen alguns interessos minori¬ taris.
Creiem que el Pacte de Progrés era just
com va ser-ho després —i ho és ara— amb
uns nivells d'eficàcia molt més clars d'acord entre el partit majoritari d'aquest Ajunta¬ ment, el Partit dels Socialistes i el Partit So¬
cialista Unificat de Catalunya.
Nosaltres som conseqüents amb aquella vo¬
luntat que s'expressà el 19 d'abril de 1979;
som conseqüents, també, amb els nostres
compromisos en favor del progrés, del re¬ dreçament de la Ciutat i del País. I per això, quan els companys socialistes ens plantegen avui una proposta de canvi a l'Alcaldia de
Barcelona, hem d'expressar la fidelitat a aquell compromís i el nostre convenciment que més enllà dels noms i de les persones, hi ha els programes i les voluntats polítiques. I això ho dic amb plena consciència del paper que el nostre Alcalde —permeteu-me que ho digui així encara— Narcís Serra, va a jugar
a Madrid en aquest nou procés que ha estre¬
nat, amb legítima esperança, el nostre País.
El nostre Partit que dóna recolçament a allò que el Partit socialista significa en el procés democràtic, és conscient, també, del signifi¬ cat d'aquest canvi a l'Alcaldia de Barcelona. Vull dir, en definitiva, que per raons ideolò¬ giques ben clares, de coherència, de conven¬ ciment polític i d'eficàcia donem el nostre vot al senyor Pasqual Maragall i Mira, com a Alcalde de la ciutat de Barcelona.
En prendre aquesta decisió volem afirmar que moltes de les coses que afirmàrem l'abril de 1979 tenien i tenen sentit i, per això, con¬ tinuarem lluitant amb il·lusió i esperança pel
futur de Barcelona. Temes que llavors anun¬ ciàrem com la participació popular activa», la voluntat de lluitar per «una ciutat més justa, més igualitària, més democràtica», en definitiva la nostra voluntat de servei i com¬
promís amb els interessos del poble de Bar¬ celona, amb els interessos de la gran majoria dels ciutadans. Estem segurs que en aquesta
voluntat coincidirem amb el company Pas¬ qual Maragall i amb el Partit socialista i que aquesta voluntat de col·laboració i el tarannà, la política de canvis i de millores, seguiran més enllà dels mesos que resten fins a les
eleccions municipals. Estem segurs que l'aposta dels barcelonins a favor del canvi municipal, a favor de la claredat, de la parti¬ cipació i de la llibertat, és una aposta perma¬ nent i estable, perquè el nostre poble
sap de l'esforç i dels costos del bé comú per damunt dels interessos particulars, i sap que cal con¬ solidar tot allò que al llarg de més de tres anys hem anat aconseguint, per fer de Bar¬ celona una ciutat més còmoda, més habita¬ ble, més culta i, en definitiva, més de tots
nosaltres.»
La Presidència proclama com a únic can¬
didat a l'Alcaldia de Barcelona, l'Il·lm. Sr. Pasqual Maragall i Mira i anuncia votació secreta per papereta en la qual s'escriurà el mot SI quan hom doni el seu vot al candidat, el mot NO quan hom li negui, i el mot ABS¬ TENCIÓ quan hom s'inclini
per aquesta pos¬ tura mentre que la papereta es deixarà EN BLANC quan tal sigui la decisió del votant.
El Secretari general crida d'un en un i per ordre alfabètic tots els membres de la Cor¬ poració els quals s'atansen a l'estrada i dipo¬ siten llur papereta a l'urna col·locada damunt la taula presidencial i en darrer lloc ho fa la Sra. President.
Acabada la votació, es procedeix a l'escru¬ tini dels vots emesos llegint el Secretari cada una de les paperetes que entrega després a la Sra. President i es verifica el recompte de vots que dóna els següents resultats:
•
SI 25
NO
cap
EN BLANC 13
ABSTENCIÓ 2
En virtut d'aquest resultat la Presidència proclama Alcalde electe de Barcelona l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira, el qual accepta el càrrec.
El Sr. Maragall rep de mans del Sr. Serra i Serra la vara i el faixí d'Alcalde, i passa a ocupar la Presidència, que li cedeix la Sra. Sala.
El nou Alcalde pronuncia tot seguit el se¬ güent parlament:
«Senyors Tinents d'Alcalde, Regidors i Re¬ gidores de la Ciutat.
Em trobo ara, en dirigir-vos la paraula, entre dos sentiments igualment forts: el sen¬ timent de temença davant el repte que signi¬ fica succeir en Narcís Serra a l'Alcaldia de Barcelona, i el sentiment d'esperança il·lusio¬ nada que legítimament pot sentir un home davant una tasca engrescadora.
No podia pensar, ara fa prop de quatre anys en constituirse aquest primer Ajunta¬ ment democràtic, que exigències d'Estat cri¬ darien el nostre Alcalde a Madrid abans
d'acabar el seu mandat. Però ha succeït el
que ningú imaginava, el que era difícilde pre¬
veure en aquells moments, i ara, en aquesta
ocasió i abans de qualsevol altra cosa, vull desitjar sort al company, sort a l'amic. He viscut amb Narcís Serra moments difícils i també moments molt bons; he treballat al seu costat amb il·lusió, tota la il·lusió que hom posa en fer realitat un programa llargament pensat: sols em resta ara prometre al com¬ pany que se'n va, que continuaré treballant
sense descans, fidel sempre al seu esperit i
al projecte polític que a tots dos ens ha guiat. No enceto, doncs, avui una tasca nova. Com molts ja sabeu, he servit a la Ciutat des de diferents llocs: com economista durant molts anys, i com Tinent d'Alcalde darrerament. En cada cas, he posat totes les meves forces
enportar a terme el meu treball, sempre amb
els ulls posats en la fita de retornar plena¬ ment l'Ajuntament al ciutadà, fita que els So¬ cialistes hem considerat com un element essencial de la reconstrucció política de Ca¬ talunya.
Ha estat una tasca dura en molts moments,
s'han pres mesures no sempre a gust de tots, però estic convençut que s'ha avançat consi¬ derablement en la construcció de l'Adminis¬
En aquest mateix Saló de Cent, el 15 de maig de 1979, vaig assenyalar els criteris que havien de guiar la reforma de l'Ajuntament i que eren els d'austeritat, eficàcia, informació descentralització i lligam amb l'àrea metro¬ politana. Avui, i perquè encara queda molt de camí per fer, em reafirmo en la seva neces¬
sitat.
Austeritat: Perquè l'Ajuntament ha d'admi¬
nistrar amb rigor els cabals del ciutadà. Crec que hem fet prou en aquest sentit. Durant els darrers tres anys i mig s'han doblat pràctica¬
ment els serveis personals i socials, dismi¬ nuint la plantilla en 500 persones i eliminant
suplències i dobles places. El darrer pressu¬ post ja ha estat fet sense respectar la inèrcia de l'anterior, és a dir, analitzant els costos unitaris de cada servei i rebaixant partides injustificades. Les contractes privades han entrat definitivament en el camí de la serie¬
tat. Aquest control de gestió sembla que no, però costa. I s'ha fet, diria jo, amb una certa elegància, però hem de millorar força encara.
Eficàcia: Perquè els circuits administratius
continuen éssent massa llargs, malgrat la
dràstica reducció del personal burocràtic. De circuits, se n'han simplificat una colla de ben
crucials, com les llicències de construcció, els
tributs immobiliaris, els càlculs d'obra públi¬ ca, la publicació d'actes a la gaseta, les cer¬ tificacions d'obrai revisions de preus, els trà¬
mits de registre general, la intervenció dels ingressos, etc. Peròla mecanització del'Ajun¬ tament encara és a les beceroles. Es el camp
amb més futur i per això hi estem treballant de valent, amb mesures que inclouen la con¬ versió del Centre Ordenador Municipal en un servei dotat d'autonomia comptable, capaç de facturar internament a l'administració activa els serveis de programació i d'operació meca¬ nitzada.
Informació: Tant a l'interior de l'Ajunta¬
ment com als ciutadans. S'han obert diferents
canals d'informació, molt útils i de tall clàssic
com les publicacions dels Districtes i l'exposi¬ ció de nòmines, les memòries d'Àrea
i la pu¬
blicació anyal de l'estat dels comptes; però
no puc amagar que aquest és el
camp del que
em sento menys satisfet respecte del
que cal fer i podem fer. Em sentireu
parlar de nou
d'aquest tema.
Descentralització: Perquè aquesta és la base per a apropar l'Administració als ciuta¬
dans, per a una administració democràtica. Hem iniciat també aquest procés, hem creat
els Consells municipals de Districte que, dins
de les limitacions legals en què encara ens trobem, assenyalen el camí per on ha d'anar el nou model d'administració. La descentra¬
lització és un procés, i aquest procés, en el
qual estem compromesos, ha de situar el
Municipi
de Barcelona dins del corrent que avui segueixen les Administracionseuropees més avançades. Hem d'ordenar el territori de la Ciutat, fent Districtes capaços
de gestio¬
nar un bon nombre de serveis, hem de donar
pes polític i contingut als Consells de Distric¬
te i hem de fer que els ciutadans, tots els ciu¬
tadans, sentin que l'Administració és una cosa
seva, que està a prop d'ells i al seu servei.
En aquesta Sala hi ha avui, Srs. Regidors, hi ha també Consellers de Districte que us han ajudat a portar modestament, sense mit¬ jans, amb pura força de voluntat, l'engresca¬ dora i difícil tasca de dur l'Ajuntament al carrer, prop dels ciutadans. Doncs bé, jo voldria que tots plegats veiessim aquí, en els
Consellers de Districte i els seus Presidents,
que han estat autèntics Tinents d'Alcalde per les atribucions assumides, no pels mitjans disponibles, els autèntics protagonistes, de present i de futur, de la tasca de fer una ciu¬ tat autènticament
humana, partint d'una rea¬
litat que no ho era.
I ara deixeu-me fer un balanç més global i un programa més explícit.
El meu programa no és un
programa de transició. Voldria que en aquestes alçades del mandat de govern, es veiés més que rés com
un balanç anticipat, un estímul
per culminar el que ja s'ha anat fent, per corregir l'angle
d'enfoc en alguns aspectes i, sobre tot,
per projectar cap al futur el que la meva expe¬
riència em diu que hem de transmetre hones¬
tament, Srs. Regidors, als Regidors que
s'hauran de posar a treballar ben aviat en un
segon mandat democràtic.
Hem de prestigiar l'Ajuntament com a con¬ junt de serveis públics. Això és l'essencial d'ara endavant. Hem de prestigiar l'Ajunta¬ ment com a col·lectiu de persones al servei
de la Ciutat.
Jo distingeixo tres àmbits de la nostra ac¬ tuació: la ciutat de Barcelona; la Corporació queformentots nosaltres, companys Regidors amb el Sr. Secretari general; i l'Ajuntament,
és a dir, els serveis.
Barcelona ciutat ha elevat la seva projec¬
ció en els darrers anys. Barcelona no és un titànic, ben al contrari: l'aspiració olímpica,
el leadership dels Municipis espanyols, les manifestacions artístiques i els contactes in¬ ternacionals l'han situat en una cota superior, que cal mantenir i reforçar.
Em proposo, en aquest sentit, asentar sòli¬ dament els vincles de germandat amb Colò¬ nia, Milan i Boston, que ens projecten cap els espais a on per motius diversos la Ciutat s'adreça;
desenvolupar
les relacions inicia¬des amb l'Administració local anglesa, mes¬ tra en tants aspectes; acudir
per segona ve¬ gada al mercat internacional de capitals per
finançar el nostre programa d'inversions de 1983; i signar amb la ciutat de New York, la Universitat de Barcelona i la New York Uni¬ versity un conveni de col·laboració que ha de projectar amb força la cultura catalana a la
capital del món, que és més, per mi personal¬ ment, la segona ciutat en el record i en l'esti¬
mació.
La Corporació que formem,
companys, tam¬ bé ha guanyat en l'estimació dels ciutadans i dels forasters. Ho crec sincerament.
Malhauradament hi ha temes del que jo
anomeno nivell de Corporació, temes d'am¬ pli consens, que a hores d'ara no han pogut ésser impulsats tant lluny com desitjàvem,
pel trencament de les coincidències polítiques
amb què vam començar aquest mandat: la
nova Carta de Barcelona i la nova divisió en
Districtes, nova estructuració que de tota ma¬
50 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA
transferències de serveis per fer-los
més prò¬
xims al ciutadà, car estem convençuts que
uns Districtes potents han de ser la base d'un
bon servei públic.
En conjunt, doncs, malgrat les mancances, Barcelona va amunt i els ciutadans han vist
una Corporació que, des de l'equip de govern
i des de l'oposició, ha actuat amb honestedat, altura, iniciativa i tenacitat.
Tanmateix hem de saber explicar que l'Ajuntament és un col·lectiu de persones i patrimoni treballant al servei de la Ciutat. Tenim una llarga tradició de noms il·lustres:
Turró, Florensa, Buigas, Pere Domingo, Jo¬ sep Ma. Pi i Sunyer i tants d'altres que no puc esmentar perquè us ben asseguro que la llista fora interminable, que han fet Barcelo¬
na més gran i més sàvia, i que han estat fun¬
cionaris municipals poc reconeguts com a tais. Hem de seguir i potenciar aquesta tra¬ dició. Potenciar-la obertament. Procurar in¬ centivar les persones que treballen per a la Ciutat, pertal que l'Ajuntament no sigui sola¬ ment la seva escola de formació abans del salt a altres empreses més gratificants, sinó
justament el lloc de la seva total realització professional. Així anirem aconseguint que el ciutadà miri amb orgull no solament la seva Ciutat ni potser el seu Alcalde i els seus Re¬ gidors, sinó l'Ajuntament com empresa de servei públic, eficaç, assequible, sensible ales demandes fonamentades, en definitiva, oberta al qui la mantenen i n'elegeixen els respon¬ sables polítics, que som nosaltres.
No ens enganyem: això és unatasca d'anys,
perquè la relació viciada entre ciutadà i Ad¬ ministració ve de segles enrera.
Hem d'obrir més les portes de l'Adminis¬ tració al contacte preparat, eficaç i atent amb el públic. Tancar al públic les portes dels Ne¬ gociats, que el que han de fer és treballar ferm, i obrir les portes de les Oficines d'In¬ formació, ben relacionades amb la infrastruc¬ tura interior i esteses als Districtes a través de la xarxa de terminals de tele-procés que hi estem instal·lant.
Es amb una enorme satisfacció que anun¬
cio la propera inauguració de l'Oficina d'In¬ formació ciutadana a la plaça de Sant Jaume, que comptarà amb la presència activa de tots els serveis d'informació que les Àrees d'aques ta Casa han anat creant des de zero: sanitat,
consum, hisenda i altres.
Hem invertit moltes i moltes hores prepa¬ rant aquesta projecció de l'Ajuntament so¬ bre la Ciutat i de la Ciutat sobre l'Ajunta¬ ment. Projecció que no s'esgota, com és
evident, en aquesta Oficina sinó que implica tot un canvi d'actitud, el més difícil, i l'inici
d'una transformació, pausada però inexora¬ ble, de les relacions i les actituds entre els productors i els destinataris del servei públic. I ara vull demanar a tots, Regidores i Re¬
gidors, un esforç per culminar el mandat amb
la dignitat que Barcelona es mereix i que tot el País ha reconegut des del primer dia, des d'aquell 19 d'abril que el nostre Regidor de Relacions ciutadanes va saber convertir en una festa de la democràcia naixent.
Que tots poguen tenir la seguretat de per¬
tànyer a una Corporació que, per damunt de la diversitat d'interessos i opinions polítiques,
haurà creat un tò de civilitat i uns hàbits po¬ lítics fonamentalment sans.
L'assentament cada cop més ineluctable,
de
la democràcia i l'autonomia en el nostre País
ha començat, de forma molt
principal,
enels
nostres Ajuntaments. La seva quotidiana ac¬ tivitat de servei i diàleg polític obert ha anat creant, més que qualsevol altre factor, una inèrcia democràtica enormement valuosa, dissuassòria de tota mena d'activitats con¬tràries a la Constitució i l'Estatut. Crec que se'ns ha de reconèixer aquest mèrit. Barce¬ lona, a més, va jugarun paper decisiu, arafa
un any i mig, en la represa de confiança del
País en si mateix, en uns moments particu¬
larment difícils. Això va ser possible gràcies a aquesta estranya connexió que existeix en¬
tre el poble de Barcelona i els Reis d'Espanya sempre que aquests han representat un pa¬ per d'obertura i progrés que és consubstan¬
cial a la nostra manera de sentir com a ciuta¬ dans. Però aquesta connexió va tenir un in¬
tèrpret agosarat i subtil enel nostre company Narcís Serra, a qui tots, repeteixo tots, crec que hem de retre un homenatge sincer pel seu coratge i per la seva visió en aquell instant, instant que es va convertir, a més, en el punt de partida d'una il·lusió de futur que tots els barcelonins comparteixen, projectant-nos amb forç cap a una colla de realitzacions a 10 anys vista, que poden ajudar a estructurar definitivament la nostra Ciutat metropolita¬
na amb una qualitat urbana que avui no pos¬
seeix. La Generalitat de Catalunya va tenir l'encert d'estar immediatament al costat d'aquella iniciativa demostrant un cop més que al nostre País les grans causes uneixen sempre i que les divisions venen per les peti¬ tes causes, que no hauriem de deixar surar mai. Som un poble sensible, una terra
excesi-vament amable, un caràcter principalment dialogant, i tot això ens duu ben sovint a la complaença, a la lamentació i a l'oblit de les ambicions més nobles i realistes. Si
sapigués-sim unir sempre la sensibilitat i l'ambició!. Si sabem ajuntarl-les, com Narcís Serra ens ha ensenyat a fer, serem capaços d'aconse¬ guir tot el que ens proposem.
Però tornem a l'aspra, complexa i rica rea¬
litat de cada dia. Actuarem amb la conscièn¬
cia de què constituim un punt de referència important per als Ajuntaments catalans i per
a la vida política del País.
Com Alcalde estic decidit a impulsar un
diàleg polític basat en aquesta exigència.
Tantportes endins com portes enfora d'aques¬ ta Casa. M'esmerçaré, com tots vosaltres es¬ tic segur que fareu, en mostrar el més com¬ plert respecte mutu entre representants
de¬
mocràtics i entre institucions democràtiques. Hem de mirar d'aconseguir que, tal com ha succeït en la darrera campanya electoral, si¬guin els arguments polítics, la contrastació
de programes, la constatació de realitzacions i mancances, el que marqui el debat polític, d'aquí al mes de març.